Elles, pioneres al volant

Dones que van ser protagonistes anònimes i emancipades a la seva època i que es van incorporar simultàniament als homes al món de l’automòbil. Elles també van agafar el volant i van contribuir a la història de l’automoció. Però, com sempre, són les grans oblidades i menyspreades de la història en un món on el patriarcat dominava i domina totes les esferes. Els intermitents, els eixugaparabrises, els retrovisors, els cinturons retràctils, les pastilles i els llums de fre són alguns dels invents realitzats per les senyores de l’època.

Les primeres dones conductores van ser dones adinerades o actrius de cinema que van emprendre aventures conduint els seus propis vehicles. En el cas d’una de les grans estrelles cinematogràfiques de principis de segle, Florence Lawrence, a banda de lluir el seu nou artefacte va inventar el canvi de direcció i de frenada, precursors dels actuals intermitents i llums de fre. O la també actriu, Anita King, que el 1915, amb el suport de la Paramount, va recórrer els EUA de costa a costa.

Les dones també van ser grans aventureres i és a principis del segle XX, entre el 1900 i el 1930, quan van fer llargs trajectes i, fins i tot, van recórrer el món damunt d’aquestes primeres andròmines. El 1909, Harriet White Fisher es va atrevir a agafar el volant del seu Locomobile de 40 cavalls i va visitar els Estats Units, Anglaterra, Itàlia, Egipte, l’Índia i el Japó. A Espanya, Piedad Alvárez es va convertir en la primera dona taxista el 1932. I, ja posades, també van competir en carreres automobilístiques mundials, com va ser el cas de Camille du Gast a França.

Però lluny d’anar de ‘paquets’ es van pujar al món de l’automòbil des del primer moment. Com escriu Emilia Pardo Bazán en un article del 1897, “és una de les millors conquestes de la civilització” també per a les dames de l’època, ja que les alliberava d’haver de viatjar sempre amb “lacais i palafreners”.

La Segona Guerra Mundial ho va trastocar tot; amb la gran majoria d’homes al front, les dones van agafar part dels rols masculins tant a casa com a la feina. Dones anònimes que van conduir ambulàncies i altres vehicles de motor, van fer de mecàniques o van treballar a tota mena de fàbriques del sector automobilístic. Encara que la majoria no eren persones conegudes, sí que ho era la premi Nobel Marie Curie, que va convertir automòbils en ambulàncies i en unitats de raig X portàtils per millorar l’assistència dels soldats al front. O, fins i tot, la princesa Isabel, a posteriori reina d’Anglaterra, que es va unir al Auxiliary Territorial Service (ATS), on va rebre formació sobre mecànica. A més, al llarg del seu regnat va conduir els seus propis vehicles.

Als anys 50, al pur estil de la sèrie “Mad Men”, General Motors va crear un grup precursor de disseny industrial format per dones i que va marcar un avenç tant en el disseny d’interiors dels vehicles, com en matèria de seguretat. Els deien les “damisel·les del disseny” i van modernitzar l’estil, però van afegir també nous elements, com per exemple els cinturons retràctils o els indicatius de porta oberta. A banda, les dones van ser un reclam publicitari típic de l’època: és el cas del pòster de “Rosie the Riveter”, que va ser una de les peces de propaganda més recordada de l’època. El govern nord-americà va crear aquests pòsters publicitaris amb la intenció d’encoratjar les dones a treballar en llocs on tradicionalment ho feia l’altre sexe. 

Aventureres, conductores, dones a la segona Guerra Mundial, però també inventores, com són la pilot britànica Dorothy Levitt, que va patentar el primer eixugaparabrises; la doctora June McCarroll, a qui se li atribueix la idea de pintar les línies de separació a la calçada per prevenir accidents; Magaret Wilcox, que va inventar el sistema de calefacció per millorar la comoditat a l’hivern i Mary Anderson, que passarà a la història per patentar el 1903 als EUA el primer eixugaparabrises.

Pioneres al volant en totes les seves facetes en un segle XX on el món està a les mans dels homes que van destacar pel seu enginy i el seu esperit aventurer i que van aportar al món de l’automoció la versatilitat del punt de vista femení.

* Casa Seat va exposar l’octubre passat “Pioneres”, un homenatge a les dones que han fet història en el sector de l’automòbil i que són poc conegudes. Material d’on s’ha extret la informació i algunes fotos per elaborar aquest article.

Mesures per descongestionar la xarxa viària

Carrils addicionals i en sentit contrari a l’habitual, inversió de prioritats a rotondes, cancel·lació dels carrils lents o d’incorporació, canvi en el funcionament habitual del carril BUS VAO… són mesures especials de circulació, ordenació i regulació del trànsit, dispositius de senyalització i d’abalisament que estableix el Servei Català de Trànsit (SCT) en coordinació amb la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra i que s’adopten de manera preventiva per millorar la fluïdesa del trànsit quan hi ha operacions especials en què hi ha previsió d’un augment de la mobilitat, entre d’altres. L’objectiu és doble: incrementar la capacitat de les carreteres on s’estableixen i, alhora, garantir la seguretat viària dels usuaris que hi circulen.

El responsable de Gestió del Trànsit de l’SCT, Jean Charles Peña, explica que, per tal de possibilitar aquests dispositius, “primer es fa un estudi preliminar sobre la situació de la carretera i tram de via on són necessaris, per poder conèixer l’estat de la infraestructura (traçat, interseccions, enllaços i rotondes, nombre i amplada de carrils, existència i amplada de vorals, existència i estat de passos de mitjana, etc.), així com les condicions de la circulació en determinats períodes o moments de saturació o col·lapse (intensitats de trànsit, hores punta i vall, descompensació dels fluxos viaris, ocupació de la via, etc.)”. D’aquesta manera, segons el responsable de Trànsit, “es poden dimensionar els recursos materials i humans necessaris (vehicles, operaris, material de senyalització i d’abalisament), així com els temps d’intervenció i adopció de la mesura”. A continuació, i en coordinació amb els Mossos d’Esquadra, es fa una inspecció sobre el terreny i, posteriorment, abans d’implementar el dispositiu en qüestió, es comunica al titular de via.

Un cop muntats, s’indiquen a través de senyalització fixa circumstancial i de panells lluminosos de missatge variable, a més de amb els corresponents elements d’abalisament o dispositius guia (cons especials de trànsit, fites, etc.). Al llarg de l’any, l’SCT instal·la més de 5.000 quilòmetres de mesures especials en el decurs d’unes 8.000 hores de servei.

El control, la vigilància i la gestió es fa des del Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT), que obté la informació sobre l’estat de la xarxa viària gràcies a les càmeres fixes, els equips mòbils d’Informació Viària (EMIV) i els mitjans aeris de què disposa l’SCT, i que compta amb el suport a peu de carretera dels equips de senyalització.


Principals mesures que es prenen a la xarxa viària catalana

Carrils addicionals en sentit contrari a l’habitual en vies segregades per descongestionar la calçada amb més intensitat de circulació.

Carril addicional en vies convencionals aprofitant l’existència de vorals amples en el sentit majoritari de la marxa.

Inversió de prioritats en rotondes per afavorir la branca i el sentit de circulació amb més intensitat de trànsit, segons la distribució de fluxos.

Eliminació dels carrils d’avançament per evitar trenats i friccions i aconseguir uniformitzar i laminar la velocitat.

Establiment de sentit únic de circulació en el sentit principal de la marxa i de desviaments alternatius en el sentit contrari.

Circulació per carrils habilitats en sentit contrari

Un dels dispositius especials més freqüent són els carrils que s’habiliten en sentit contrari a l’habitual, que es fan servir en autopistes i autovies per augmentar-ne la capacitat. A Catalunya, molts caps de setmana d’estiu, o en altres operacions especials com Setmana Santa, és habitual veure carrils addicionals a l’AP-7 entre Sant Celoni i la Roca del Vallès i entre Vilafranca i Martorell, però també a la C-32 sud entre Gavà i l’Hospitalet i a la C-32 nord entre Arenys de Mar i Vilassar de Mar, i entre Vilassar i la B-20/Pota Nord. Aquesta mesura s’estableix obrint la mitjana de l’autopista i col·locant cons en un carril de la calçada contrària, de manera que la configuració habitual de la via queda modificada. D’aquesta manera, s’augmenta la capacitat del sentit més congestionat, però amb l’inconvenient que els vehicles de la calçada afectada, i que van en tots dos sentits, han de conviure amb l’única separació que suposa la línia de cons.

Per qüestions de seguretat, l’accés a aquests carrils està habilitat únicament per a turismes (sense remolc) i motocicletes. Tingues en compte, a més, que és obligatori encendre els llums d’encreuament, que has de circular a una velocitat d’entre 60 i 80 km/h i que cal que augmentis la distància de seguretat amb el vehicle precedent. Per descomptat, en cap cas pots traspassar la línia de cons per desplaçar-te lateralment i fer avançaments.

Aquests carrils s’obren en funció del volum de retenció i també si la velocitat dels vehicles a l’entrada de la mesura està prou alentida per garantir la seguretat dels usuaris que hi volen accedir. De vegades, hi ha determinades situacions que fan que no es pugui posar en marxa la mesura: és el cas de la pluja, que incrementaria les situacions de risc quan es condueix en el sentit contrari a l’habitual de la marxa.

Un any de pandèmia, un any de (no)mobilitat

A finals d’aquest febrer ha fet un any del que es considera l’inici de la pandèmia a Catalunya. L’aparició de la COVID va propiciar que a principis de març del 2020 el Govern espanyol declarés l’estat d’alarma, cosa que ja va provocar un lleuger descens de la mobilitat durant les dues primeres setmanes. Va ser el cap de setmana del 14 de març quan va començar oficialment la fase de confinament total a Catalunya. Aquest fet va suposar una paralització de la nostra mobilitat com no s’havia vist mai. A partir d’aquesta data, es produeix una històrica baixada de la mobilitat, que arriba al seu mínim les setmanes del 30 de març i del 6 d’abril, amb un descens del 84% de mitjana respecte a les setmanes prèvies a la pandèmia; la mobilitat obligada (laboral) baixa un 79% i la no obligada (oci) un 92%.

Desconfinament progressiu

El 13 d’abril comença una primera fase de desconfinament i la mobilitat obligada presenta una lleugera recuperació (-66% comparat amb prepandèmia), mentre que la no obligada gairebé no canvia (-91%). És durant la setmana del 25 de maig quan es produeix una pujada abrupta de la mobilitat, d’un 20% de mitjana respecte a la setmana anterior, quan les setmanes prèvies el creixement era gradual, d’un 6% setmanalment.    

Retorn a la normalitat

Ja sense restriccions de la mobilitat, a partir de la setmana del 29 de juliol, la mobilitat torna a valors gairebé normals. Aquesta tendència a ‘la normalitat’ arriba fins al 29 d’octubre, que és quan es decreta un nou confinament municipal els caps de setmana. Llavors la mobilitat obligada es manté als mateixos nivells que en la fase anterior, mentre que la no obligada baixa un altre cop als nivells de la fase de confinament total.

Durant les festes de Nadal, les restriccions de la mobilitat s’alleugereixen, però no s’aprecia un increment d’aquesta mobilitat, sinó al contrari, en general baixa.

Un any després

Passades les festes de Nadal, es torna a decretar un confinament municipal; ara, però, durant tota la setmana. La característica d’aquesta fase és una mobilitat obligada sensiblement inferior a la d’abans de Nadal (-12%), mentre que la mobilitat d’oci presenta uns valors molt semblants a la fase preNadal.

Durant les darreres setmanes, amb un confinament comarcal, s’ha notat un progressiu i constant augment setmanal de la mobilitat, tant entre setmana com en cap de setmana. Tot i això, la mobilitat actual es troba encara per sota dels valors anteriors a la pandèmia.

On són les retencions?

Per tant, la mobilitat actual, el nombre de vehicles que circula per la nostra xarxa viària, comença a assemblar-se a la que teníem abans de l’aparició de la pandèmia, sobretot entre setmana. Per exemple, de dilluns a dijous a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha actualment un 9,5% menys de trànsit comparat amb l’any passat abans de la pandèmia. Durant el cap de setmana, la reducció arriba al 50%. En canvi, les cues en plena hora punta no han tornat. Tret que hi hagi incidències especials, com accidents o vehicles avariats, les ‘típiques retencions’ encara no es produeixen, tampoc les del cap de setmana.

Per explicar la manca de ‘les retencions habituals’ cal partir d’una premissa fonamental: per norma, les retencions es produeixen quan una majoria de gent fa el mateix a la mateixa hora. Si molta gent ocupa el mateix espai en el mateix moment, apareixen les retencions. Per tant, si ara les aturades no hi són (o n’hi ha moltes menys) pot ser perquè: a) hi ha menys gent i b) es fa un ús del vehicle més repartit en el temps i en l’espai.

Pel que fa al primer punt, és evident que hi ha menys vehicles circulant per la xarxa viària, tot i que es pot debatre si aquest descens és lleuger o considerable. Un descens que s’explica per l’actual crisi laboral, en què hi ha gent que ha perdut la feina i, per tant, no va a treballar. I també pels canvis d’hàbits laborals, amb una irrupció contundent del teletreball, que fa que la gent treballi des de casa o es desplaci amb menys assiduïtat al seu lloc de feina.

I pel que fa al segon punt, al repartiment del temps i l’espai, també ho explica l’aparició de la pandèmia. La COVID ha canviat els hàbits de tots nosaltres, una societat que s’ha vist forçada a adaptar-se a una situació mai vista. I no tothom s’hi ha adaptat de la mateixa manera: s’han canviat horaris, costums, maneres d’organitzar-se, de moure’s, de viure l’oci. Aquesta ‘varietat’ a l’hora de fer les coses, que els horaris de la gent ja no siguin per a tots els mateixos, explicarien també que no tothom es trobi a la mateixa hora a la carretera.

El futur de la mobilitat

De cara als temps que han de venir, seria interessant recordar el que hem après durant aquest darrer any de pandèmia. Una reducció del trànsit −que ha estat forçada però que s’ha demostrat possible− comporta beneficis per al medi ambient gairebé immediats. I també s’ha vist que amb només una lleugera reducció del nombre de vehicles, les ‘cues d’hora punta’ disminueixen dràsticament, gairebé fins a desaparèixer. Pel que fa al futur més immediat, la mobilitat laboral difícilment canviarà de la que tenim ara. La mobilitat d’oci és més difícil de preveure, sobretot quan es posi fi a totes les restriccions que encara estan vigents.

C-MobILE: l’APP per connectar els vehicles amb la carretera

El projecte europeu C-MobILE desplega serveis d’ajut a la mobilitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana

L’APP és gratuïta i integra avisos visuals i per veu dins de qualsevol aplicació de navegació com Google Maps o Waze

Els vehicles poden captar cada cop més informació sobre les carreteres per on circulen i, amb el temps, la seva connexió amb les infraestructures serà cada vegada més gran per contribuir a una mobilitat més segura i eficient. En aquesta línia treballa el projecte europeu C-MobILE, que compta amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit (SCT).

L’APP C-MobILE Barcelona és la primera que pot oferir als conductors serveis com avisos sobre la presència de vehicles d’emergència o col·lectius vulnerables (motoristes, ciclistes i vianants), a més de notificar incidències com retencions, obres i accidents. També pot retransmetre als conductors el contingut dels panells de missatgeria variable de les carreteres, informar sobre límits de velocitat i calcular si l’usuari arribarà al proper semàfor en verd o en vermell.

C-MobILE Barcelona es pot fer servir simultàniament amb altres aplicacions de navegació, com Google Maps o Waze, i està disponible de forma gratuïta per a mòbils Android. El projecte s’està desenvolupant a les ciutats de Barcelona, Bilbao, Vigo, Bordeus, Copenhaguen, Newcastle i Tessalònica, i a la província holandesa de Brabant Septentrional. Quan els usuaris viatgen a aquestes ciutats europees, l’APP s’integra amb els sistemes locals d’avisos per seguir informant-los de les incidències que tenen lloc al seu voltant.

Amb un consorci encapçalat per entitats com Applus+ IDIADA, el RACC i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Informàtica, el projecte C-MobILE té com a repte establir una plataforma europea per a la tecnologia Cooperative Intelligent Transport Systems (C-ITS), que permet als vehicles comunicar-se entre si i amb elements de la infraestructura viària, i també amb altres usuaris de la carretera. Així doncs, dins del programa de la Unió Europea (UE) Horizon 2020, el projecte C-MobILE suposa un pas més en el desenvolupament del vehicle connectat.

Entre d’altres contribucions al projecte, l’SCT hi ha col·laborat connectant a C-MobILE les seves bases de dades d’incidències i la informació dels panells de missatgeria variable. A més a més, membres de l’SCT van testejar la primera versió de l’aplicació fent rutes pel territori amb diversos vehicles. Per l’SCT, aquesta iniciativa és una oportunitat per informar amb molta més repercussió els usuaris de les carreteres sobre afectacions viàries o sobre l’aproximació a la Zona de Baixes Emissions, i millorar així la gestió del trànsit i la seguretat.

Desescalada i motocicletes

Des de l’inici de l’estat d’alarma, molts motoristes s’han preguntat quan podrien tornar a conduir la seva motocicleta i quan seria possible viatjar amb un acompanyant. En aquest apunt, mirarem d’aclarir aquests dubtes per intentar contribuir a una mobilitat més segura d’aquest col·lectiu.

A la fase prèvia a la progressiva desescalada, abans de la fase 0, només es permetia l’ús individual de la motocicleta i només si es feia alguna activitat justificada com ara anar a treballar, comprar o desplaçar-se cap a un centre sanitari. A més, en general, no es podia portar cap acompanyant al darrere.

Des de la fase 0 i també a la fase 1, dues persones ja poden viatjar a la mateixa motocicleta si viuen juntes. Si no és així, també poden desplaçar-se plegades si porten casc integral o bé casc amb visera juntament amb una mascareta. Recordem, però, que segons informa Protecció Civil, durant la fase 1 no es pot sortir a passejar amb la moto; per tant, els motards encara no poden sortir per gaudir dels revolts.

Durant les fases 1 i 2, no es pot circular fora de la regió sanitària on ens trobem, encara que durant la segona fase es flexibilitzin les activitats socials que podem fer. Per recuperar la circulació normal, caldrà esperar a la fase 3, tot i que no es podrà viatjar a municipis que pertanyin a una altra regió sanitària si aquests es troben a la fase 2.

Consells d’higiene i autoprotecció

Més enllà de la normativa, cal tenir en compte alguns consells d’higiene i autoprotecció. Per conduir la motocicleta, cal continuar fent ús d’un equipament adequat i portar casc, espatllera, guants, jaqueta i pantalons o granota, i botes fins als turmells. A més, cal que netegem i desinfectem aquest equipament cada cop que ens desplacem, especialment els guants, ja que poden afavorir un possible contagi de la COVID-19.

Moto 3

També és aconsellable comprovar la bateria, l’enllumenat, els pneumàtics i els frens de la motocicleta, entre d’altres, per poder tenir a punt el vehicle a mesura que avanci la desescalada i tinguem menys limitacions a l’hora de desplaçar-nos. A més, cal extremar les mesures d’higiene a l’hora de mantenir la moto. Podem passar un drap de cotó, tovalloletes d’un sol ús o paper de cuina amb aigua i sabó o bé amb solucions hidroalcohòliques per sobre dels elements que estan més en contacte amb les mans, com ara el manillar i els retrovisors.

Finalment, convé recordar que cal respectar els límits de velocitat, encara que el volum de trànsit sigui escàs, ser prudents en els nostres desplaçaments i respectar escrupolosament les normes de circulació. Aquest mes de maig hi ha hagut a la nostra xarxa viària 6 accidents mortals amb sis morts. D’aquestes sis víctimes mortals, tres eren motoristes. I en els tres casos es va produir una sortida de via, el que pressuposa bé una velocitat inadequada o bé una possible distracció del motorista. Des de l’SCT, apel·lem a la responsabilitat dels motoristes i de la resta de conductors per assolir una mobilitat segura. Respectem les directrius de l’estat d’alarma i extremem les mesures d’higiene i assolirem també entre tots una mobilitat saludable.

Conduir amb menys trànsit

Arran de la situació excepcional que estem vivint per frenar la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, la mobilitat a les carreteres catalanes ha registrat mínims històrics. Amb el confinament parcial actual, el descens del nombre de vehicles a la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona és del 60% entre setmana i la reducció s’enfila fins al 80% el cap de setmana. 

El poc trànsit i unes vies amb una circulació de vehicles molt inferior a l’habitual pot generar una sensació de falsa seguretat en els conductors que s’han de moure en els desplaçaments justificats i autoritzats. El raonament que, amb menys mobilitat, hi ha menys riscos a les carreteres pot comportar un relaxament, més que perillós, en la conducció. 

No et distreguis, no corris

Aquest mes d’abril s’han continuat registrant accidents mortals i greus a les nostres carreteres. És per això que us volem fer un toc d’alerta i recordar que conduir és sempre una activitat de risc que requereix la màxima atenció. Amb les carreteres plenes o buides, distreure’s amb el mòbil mentre es condueix provoca accidents. Els missatges, els whatsapps, els likes, les selfies… poden esperar. El nostre lema, que no ens cansem de repetir, A la carretera #AparcaelMòbil, continua més vigent que mai. 

Una altra qüestió que ens preocupa: conduir sense retencions no pot ser el pretext per prémer l’accelerador. La situació actual de fluïdesa a la xarxa viària no s’ha d’aprofitar per córrer més del compte i no es pot traduir en excessos de velocitat que augmenten el risc d’accidentar-se i la gravetat de les lesions.

Estem vivim en circumstàncies excepcionals, però l’atenció i la prudència al volant han de ser les habituals. Amb menys mobilitat, no et confiïs i no abaixis la guàrdia. 

 

Un Sant Jordi amb cavallers, princeses i dracs confinats

Aquest any Sant Jordi no només és una diada de roses i llibres, sinó també de sacrificis i esforços. Nens i nenes omplen les hores del dia amb enginy i imaginació reescrivint així l’aventura de quedar-se confinats a casa. Llegint, dibuixant, cuinant o fent esport també ens ajuden indirectament a mantenir baix el volum de circulació a la xarxa viària. A tots ells i elles, també els volem agrair aquesta bona disposició i el fet de compartir aquest insòlit i dolorós trajecte de la crisi del coronavirus. La lluita és menys feixuga gràcies a tots!

Mobilitat i coronavirus: preguntes i respostes

Aquesta és la sisena setmana de confinament des que es van posar en marxa les primeres mesures per combatre la propagació del coronavirus. Des de llavors, des de la Generalitat s’ha posat èmfasi en el fet que cal limitar al màxim la mobilitat i quedar-se a casa. 

Després de Setmana Santa s’ha aixecat la limitació temporal a certes activitats laborals, però continua vigent l’estat d’alarma i, per tant, es manté la restricció de la mobilitat exterior, que està permesa només en situacions molt concretes (la compra d’aliments o de productes farmacèutics de primera necessitat, el desplaçament al centre de treball i retorn al domicili, i l’assistència sanitària o cura de persones amb necessitats). En conseqüència, els desplaçaments d’oci continuen estant prohibits. A més, cal tenir en compte que, en els desplaçaments autoritzats, als vehicles particulars s’hi ha de viatjar, per norma general, de forma individual i que des de la Generalitat s’ha elaborat un certificat de declaració autoresponsable que facilita demostrar que el desplaçament s’ajusta a les restriccions de l’estat d’alarma.

A continuació donem resposta als dubtes més freqüents sobre la situació d’emergència pel coronavirus pel que fa a qüestions relatives a la mobilitat i al trànsit:

Infografia Blog_20CAT_v2

Si tens altres dubtes sobre mobilitat, recorda que ens pots escriure a través de Twitter a @transit o pots preguntar-ho per Telegram al 012 (@gencat012bot).

Aquesta Setmana Santa és imprescindible continuar a casa

El dilluns 6 d’abril de 2020 estava marcat en moltes agendes com l’inici d’una anhelada setmana on es podria fer una escapada per desconnectar dels primers mesos de l’any i gaudir d’una estrenada primavera que aquest any, malauradament per les circumstàncies que vivim, s’assembla més a un hivern. Els plans previstos s’han esvaït, com d’altres que teníem anotats i que directament hem esborrat o als quals hem afegit un interrogant. Aquesta Setmana Santa no hi haurà noves ciutats per visitar, ni excursions improvisades, ni trens o avions per agafar, i tampoc segones residències on anar.

Demà serà un Dijous Sant atípic en molts aspectes, entre ells pel que fa al trànsit. En un context de normalitat, la mobilitat seria protagonista de l’actualitat informativa de la jornada. A les tres de la tarda començaria la segona fase de l’operació sortida d’un dels períodes de l’any amb més desplaçaments de vehicles.

Per una operació sortida nul·la 

Els dies del mes d’abril que havíem assenyalat no són una excepció a les limitacions de mobilitat establertes. Les policies de trànsit continuaran controlant que es compleixin a tot el territori i que no hi hagi cap operació sortida. Encara que sigui Setmana Santa, les restriccions que afecten els desplaçaments no han variat i, per tant, marxar per exemple a una segona residència no està permès.

Demà no hi haurà carrils addicionals, ni quilòmetres de retencions, ni hores punta. No parlarem de cap d’aquests conceptes perquè per responsabilitat hem de continuar respectant un confinament necessari; una paraula que no hauríem volgut afegir al nostre vocabulari quotidià i que ens agradaria estripar i llençar a la paperera, com també ho faríem amb COVID-19, coronavirus o quarantena. 

Aquests últims dies hem vist imatges de carreteres principals pràcticament buides, unes imatges insòlites que s’han de mantenir de la mateixa manera per poder superar la situació en què estem immersos. Es tracta d’un escenari irreconeixible, on el temps sembla aturat i on els motors i els clàxons dels cotxes han emmudit en un camí en silenci.

Durant aquesta Setmana Santa tampoc hi ha lloc per a excuses. El teu compromís continua sent fonamental per tal de frenar la propagació d’una pandèmia estesa a escala mundial. A excepció dels desplaçaments per motius d’estricta necessitat o dels serveis essencials, només hi ha una elecció possible: mantenir-se a casa. L’actitud de cadascú i el sacrifici que suposa el confinament és clau per ajudar a tornar a la rutina i la normalitat; una enyorada normalitat, però, que no serà per a ningú com la coneixíem i que haurem d’anar recuperant gradualment. 

Des del Servei Català de Trànsit volem expressar el nostre agraïment per la teva col·laboració i responsabilitat en aquests moments. Gràcies!