El futur dels motoristes, a debat

L’univers dels motoristes va centrar el debat de la 24a edició del Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, que va tenir lloc divendres passat a la capital catalana. Com es pot reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu? Quines mesures es poden implementar per pacificar el trànsit a les ciutats? Com pot la formació millorar les aptituds dels motoristes? Quin és el futur de les motos elèctriques? Aquestes i altres qüestions van sorgir en aquesta trobada anual, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, la DGT, l’Associació Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T i el RACC, entre d’altres.

L’anàlisi de la sinistralitat de les motos, des de les diferents perspectives dels participants del Fòrum, va encapçalar el debat. El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, va recordar que l’accidentalitat amb moto continua sent molt superior en percentatge a la de la resta de vehicles, tenint en compte el que aporta a la mobilitat general. “Una de cada cinc víctimes mortals és motorista”, va subratllar Gendrau, “estem analitzant les causes i les ubicacions dels accidents, en quins trams se’ns en van més vides, per poder aplicar les correccions necessàries perquè no es produeixin”, va afegir. En aquest sentit, el titular de Trànsit va recordar que la intensificació dels controls policials que han efectuat els Mossos d’Esquadra ha comportat una reducció de la sinistralitat en trams que registraven una volum de sinistres elevat.

forum_seguretat_viaria_motoristes

Velocitat excessiva

Un dels principals punts de coincidència del debat va ser l’excés de velocitat, no tant com a factor de risc dels motoristes, sinó com a problema endèmic de tots els conductors. En els motoristes, però, les conseqüències són terribles. “Els conductors corren massa”, puntualitzava Yolanda Doménech, directora de l’Associació P(A)T, “i la velocitat és un factor de risc que agreuja les lesions”, va advertir. El toc d’atenció també el donava Òscar Llatje, coordinador de Seguretat Viària de l’SCT, el qual va remarcar que hi ha un excés de sinistres originats per una caiguda o una sortida de via i “això pot ser degut a una falta de perícia del motorista i a la velocitat excessiva”.  En aquest sentit, el president del RACC, Josep Mateu, insistia també a controlar més els comportaments de risc i a aplicar sancions més dures.

Més formació

Teresa Moralí, presidenta de la secció de Psicologia del Trànsit del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, va insistir que “les aptituds psicològiques en la conducció són clau”. Moralí, que va elogiar iniciatives com les Autoescoles de Qualitat o la Formació 3.0 del Servei Català de Trànsit, va reclamar mesures com augmentar les hores d’intervenció del psicòleg en els cursos de sensibilització, fomentar els plans de mobilitat a les empreses o establir un protocol d’intervenció en els casos de conductors reincidents. La reducció de la sinistralitat passa també per la formació dels conductors, i, en el cas de les motos, l’SCT, amb el programa Formació 3.0, ofereix formació gratuïta als conductors perquè millorin la tècnica de conducció. El director de l’SCT, Juli Gendrau, destacava: “Pel programa Formació 3.0 ja han passat 1.300 participants, i en el camp de la investigació, gràcies als resultats de la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes, hem sabut que cal implementar millores de traçat i senyalització en algunes carreteres”. En la radiografia que l’SCT va elaborar arran de la Càtedra, Òscar Llatje va explicar que “molts motoristes entren previnguts als revolts que són molt tancats, però hi ha revolts menys tancats, però també perillosos, que no són ben calculats pels motoristes i que concentren molts sinistres”.

forum_seguretat_viaria_motoristes

Menys cotxes, més motos

Més que una percepció, és una realitat. “El nombre de matriculació de turismes està baixant i el de motos, augmenta. Les motos suposen un 48% de la mobilitat a Barcelona”, va assegurar Juan José Vilanova, cap de la Divisió de Trànsit i Seguretat Viària de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Hi va coincidir el director general de la DGT, Pere Navarro, que va vaticinar: “A les ciutats en què baixi el nombre de cotxes, pujarà el nombre de motos”. “I compte amb el boom de les motos elèctriques!”, va afegir.

Equipació

Un altre punt de coincidència de tots els ponents i participants al Fòrum va ser la importància d’una bona equipació per als motoristes. El casc és fonamental, però també ho és utilitzar guants, no circular amb xancletes i protegir cames i braços amb roba adequada per evitar lesions.

El 24è Fòrum Barcelona de Seguretat Viària va servir per radiografiar la sinistralitat actual dels motoristes a les ciutats i carreteres i per palesar la voluntat de les administracions de posar fil a l’agulla. Aplicar els canvis d’actitud i les mesures proposades està en mans de tots i el resultat podria ser un escenari real de zero víctimes a l’asfalt.

Renovar per oferir un millor servei

Des del Servei Català de Trànsit (SCT) sovint proposem als usuaris un conjunt de consells per tal d’assolir una conducció segura. Un  dels consells que sempre apareixen és el d’estar ben informat sobre la situació viària a les nostres carreteres. L’SCT ofereix diverses opcions per conèixer l’estat del trànsit, des del compte de Twitter fins a les cròniques radiofòniques, passant pel web d’incidències viàries.

L’interès dels conductors per saber per endavant quines són les principals incidències a la xarxa viària queda demostrat amb dades. Les visites anuals al web mantenen un creixement constant i l’any 2017 s’hi van registrar gairebé un milió i mig de consultes.

Precisament ara, el Servei Català de Trànsit ha renovat aquesta pàgina web d’informació viària amb l’objectiu de millorar-ne la funcionalitat i usabilitat. El nou web incorpora novetats pel que fa al disseny, els continguts i la navegació, que és més senzilla, eficient, pràctica i entenedora. El que es busca és donar un millor servei a l’usuari i atendre les seves necessitats de manera més eficaç.

web_incidencies_sct

En aquestes millores, s’ha redissenyat l’estructura de la informació i s’han introduït elements gràfics, com per exemple pictogrames, que faciliten la consulta de la informació viària i la fan més àgil. A més, el nou disseny del web adapta els continguts al format dels diversos dispositius des dels quals es fa la consulta: telèfons mòbils, tauletes o pantalles d’ordinador.

Així doncs, ara més que mai, tot són facilitats per conèixer l’estat del trànsit a les nostres vies. Abans d’iniciar un trajecte amb el nostre vehicle, convé informar-se d’on hi ha les principals incidències i quines són les millors opcions per evitar-les. Es pot accedir a tota la informació del nou web en aquest enllaç: http://cit.transit.gencat.cat/cit/AppJava/views/incidents.xhtml

Pedalant cap a una mobilitat respectuosa i segura

La incorporació progressiva de les bicicletes al mapa de la xarxa urbana i interurbana fomenta una mobilitat sostenible i de futur. Els beneficis de la bici són innegables i prou coneguts: saludables, econòmics i mediambientals. Atès el creixement de l’ús de la bicicleta i dels espais destinats a aquest vehicle, cal recordar també quins són els drets i deures d’uns i altres perquè la convivència entre tots els usuaris de l’espai viari  vagi sobre rodes.

El Servei Català de Trànsit aquesta setmana ha endegat una campanya preventiva de conductes i factors de risc en vies urbanes, adreçada a ciclistes i als altres usuaris de la via pública. És la primera campanya centrada en aquest col·lectiu  i es vol incidir en el  seu comportament a l’hora de circular, i en el dels altres usuaris en relació amb els ciclistes. Poden circular els ciclistes en columnes de dos? Pots avançar a un ciclista mantenint la distància lateral mínima d’1,5 metres si hi ha línia contínua? El casc és obligatori a tot arreu? Fem-ne un repàs!

Què heu de saber els ciclistes?

  • Fes-te visible i previsible: que tothom pugui preveure els teus moviments.
  • No es pot circular per autopistes.
  • Es pot circular pel voral de les  autovies, excepte quan hi hagi un senyal que ho prohibeixi.
  • El timbre és obligatori.
  • En bicicleta, prohibits els auriculars i el mòbil!
  • Utilitza sempre el casc: obligatori a la carretera i, si tens menys de 16 anys, també en zona urbana.
  • Només si ets major d’edat , pots portar un menor de fins a 7 anys en un seient addicional homologat.
  • A la ciutat, evita circular entre els cotxes aturats.
  • Quan circulis per un espai de vianants, ells tenen preferència. Mantén la distància i redueix la velocitat .
  • A la carretera, si no hi ha un espai habilitat, cal circular pel voral, si n’hi ha.
  • De nit o amb poca visibilitat, és obligatori el catadiòptric de darrere (recomanables també als pedals i a les rodes) i encendre els llums davanter i posterior.
  • Prohibit consumir drogues, i no es pot superar la taxa de 0,25 mg/l d’alcohol; però millor taxa zero!
  • A la carretera, de nit o amb poca visibilitat, cal portar una peça de roba reflectora.
  • És molt recomanable portar calçat adequat i roba no folgada.
  • Cuida la bici: revisa els frens, la cadena i la pressió de les rodes.

 Què heu de saber la resta de conductors?

  • Les bicicletes tenen prioritat quan circulen pel carril bici, per un pas per a ciclistes o pel voral.
  • Els ciclistes poden circular en columnes de dos, envaint la calçada, excepte a les autovies, on no poden sortir del voral.
  • Si vas darrere d’un ciclista, mantén la distància de seguretat, per si frena, canvia la trajectòria o cau.
  • A la carretera, si vols avançar un ciclista, mantén una distància lateral mínima d’1,5 metres. Si és necessari, pots envair en sentit contrari fins i tot si hi ha línia contínua, a condició que no vingui un altre vehicle en sentit contrari.
  • Els ciclistes són poc visibles i vulnerables; para-hi atenció!
  • Un vehicle de dues rodes motoritzat no pot circular pels carrils bici.

Aquests són alguns dels consells i normes que ciclistes i no ciclistes han de tenir presents per gaudir tots d’una mobilitat segura.

 

El cotxe multiusuari: adeu al cotxe propi?

El cotxe multiusuari (en anglès, car sharing) és una iniciativa que aposta per la sostenibilitat i l’estalvi per a l’usuari i que es presenta com a alternativa al cotxe en propietat. Aquest sistema de mobilitat proposa compartir l’ús d’una flota de vehicles que l’empresa responsable del servei gestiona, assignant els cotxes segons les reserves i facturant els serveis a final de mes. D’aquesta manera, l’usuari, que s’ha abonat prèviament al servei, lloga un vehicle compartit i paga l’ús que en fa, per quilòmetres o per hores o dies. Així, dins els termes d’allò que contracta, el conductor es despreocupa del combustible, l’assegurança del vehicle o l’aparcament.

Aquest sistema es diferencia del cotxe compartit (en anglès, car pooling), que parteix de la idea que dues o més persones que fan trajectes similars acorden fer-los conjuntament, en el cotxe privat d’una d’elles, de manera regular i  organitzada, compartint també els costos del viatge. En el cas del cotxe compartit no es necessita una empresa que ho gestioni, atès que es tracta d’un acord entre usuaris, però coincideix amb el cotxe multiusuari en el seu caràcter sostenible i estalviador per als conductors.

Una minoria d’usuaris que creix

El sistema de cotxe multiusuari pretén millorar la mobilitat en favor del medi ambient i estalviar les despeses i maldecaps que pot originar tenir un cotxe propi. Ara bé, quin és l’ús que en fa el col·lectiu de conductors? “A Espanya, hi ha aproximadament 2.600 vehicles (1.600 dels quals són elèctrics), i comptem amb uns 300.000 clients registrats, el 2% de la població espanyola amb permís de conduir. A Catalunya, el nombre de vehicles és de 500 (cap d’elèctric), amb uns 40.000 clients registrats”, assegura Pau Noy, president de l’Associació Espanyola de Car Sharing. Malgrat que la ciutadania no aposti encara en gran mesura per aquesta opció, el nombre d’empreses que aposten per aquest sistema va creixent gradualment. “A Espanya, existeixen vuit empreses de car sharing, de les quals dues actuen a Barcelona i la seva àrea metropolitana”, apunta Pau Noy. A Barcelona hi són presents Avancar i Bluemove. Barcelona, Madrid, Sevilla i Bilbao són les principals metròpolis on s’està desenvolupant el cotxe multiusuari. A més, Barcelona és l’única ciutat on el servei s’ha estès per la seva àrea metropolitana.

Surt a compte?

Per saber si val la pena oblidar-se del cotxe en propietat i passar-se al sistema de cotxe multiusuari, cal treure la calculadora i posar-ho tot en una balança, no només l’aspecte econòmic. “El preu mitjà que paga un usuari de car sharing depèn del tipus de contracte que triï i del recorregut que faci, però pot estar entre 2 i 4 euros per km, comptant la tarifa temporal, i cobrint totes les despeses”, explica Noy. En l’actualitat, el cotxe multiusuari encara és un sistema limitat a les grans ciutats i el seu ús encara es troba lluny de ser generalitzat, però si s’expandeix podria arribar a ser una alternativa al cotxe propi. Segons Noy, “la demanda d’aquest tipus de servei va creixent constantment els darrers anys, una demanda que es caracteritza per un gran coneixement del producte per part del públic de Madrid i Barcelona i per un baix ús fora d’aquestes dues ciutats”. “No obstant, en el proper decenni s’espera multiplicar la demanda per cinc en aquestes dues ciutats i que el servei irrompi a les principals ciutats d’Espanya i, de forma més important, a les ciutats mitjanes catalanes”, afegeix.

Una opció de futur?

Malgrat que el sistema de cotxe multiusuari és una iniciativa sostenible, que permetria reduir el nombre de vehicles a carreteres i carrers, l’evolució de la seva implantació encara és molt tímida. Segons Pau Noy, cal impulsar mesures per fomentar aquest sistema de mobilitat, en l’àmbit públic i privat: “Alemanya acaba d’aprovar una llei del car sharing en l’àmbit federal; caldria aprovar a escala espanyola una llei similar, que reconegués el fet del car sharing i li atorgués els privilegis que mereix en tant que servei d’interès públic.” “Les administracions locals i regionals s’han d’implicar en la difusió del producte i en la seva integració amb les xarxes de transport públic, copiant el que fan les ciutats europees; portem molt retard”, avisa Noy.

Caldria veure, al capdavall, si en un futur proper es consolidés el cotxe multiusuari i s’estengués el seu ús més enllà de les grans metròpolis, si el conjunt de conductors abandonaria la idea de tenir un vehicle en propietat en favor de compartir una xarxa de vehicles des de qualsevol punt del territori quan fos necessari desplaçar-se. És a dir: disposar lliurement d’un cotxe propi i pagar les despeses que se’n deriven o utilitzar a demanda una xarxa de vehicles compartits on només es paga el desplaçament.

 

Tots som vianants

Qui no ha creuat alguna vegada un carrer per un lloc on no hi havia pas de vianants? O qui no l’ha travessat sense fixar-se si el semàfor estava en verd perquè estava distret escrivint un whatsapp o consultant alguna informació amb l’smartphone? Tots els usuaris de l’espai públic som vianants i quan ens desplacem amb aquest rol podem posar en joc la nostra seguretat si no adoptem actituds d’autoprotecció. Però els vianants també podem ser objecte d’actituds incíviques i insegures per part de conductors; comportaments que, sobretot en zones urbanes, poden acabar en atropellaments i causar lesions molt greus al col·lectiu més vulnerable de la mobilitat.

Les principals actituds inadequades de vianants i conductors en zona urbana són les següents:

Irrupció de vianants per zones no habilitades en situacions en què poden haver-hi riscos potencials relacionats amb la circulació de vehicles. A més, no només són víctimes de les distraccions per l’ús del mòbil els conductors dels vehicles, sinó també els vianants, que corren un risc molt alt si no estan atents a l’hora de creuar els carrers i poden acabat sent atropellats.

Desplaçaments dels vianants per itineraris no reglamentaris però que es perceben com correctes.

Invasió per part dels vehicles de zones de circulació exclusives per a transeünts que obstaculitzen els seus itineraris segurs i preferents, i que els obliga a optar per rutes alternatives que poden comportar perills. En aquest sentit, Carlos Ortí, vicepresident de l’associació Catalunya Camina, remarca que “no hi hauria d’haver permissivitat” pel que fa a l’estacionament a les voreres, i reivindica: “Hem de recuperar un repartiment de l’espai públic més just i democràtic i avançar cap a la descarbonització, també de la mobilitat.”

Foto vianants

D’altra banda, la irrupció dels VMP (vehicles de mobilitat personal) com la roda elèctrica, els segways o els patinets elèctrics ha generat un debat sobre la convivència d’aquests ginys emergents amb els vianants, a causa de l’ocupació que de vegades fan de les voreres; un conflicte que ha obligat alguns ajuntaments a regular la circulació d’aquests vehicles. La promoció dels VMP, juntament amb l’extensió de la bicicleta, s’hauria de fer sempre, segons Ortí, “a favor dels desplaçaments a peu i mai en contra”. “A la realitat actual hi ha un urbanisme pensat, dissenyat i executat des d’una òptica ‘cotxista’ i no pas des d’una visió dels desplaçaments universals, a peu”, subratlla.

En el que portem d’any, a Catalunya han mort 11 vianants (dades provisionals, víctimes mortals a 24 hores): en concret 6 persones als carrers de diferents  municipis i 5 persones més, a les carreteres catalanes. Convé destacar que de les 6 víctimes mortals en vies urbanes, 4 víctimes tenien entre 65 i 74 anys.

“Els nuclis urbans estan en deute amb l’acte de caminar”, assegura Ortí, que afegeix: “Les actuacions que es fan per protegir els vianants van pel bon camí, però són insuficients. Cal avançar encara més en elements reductors de velocitat, en radars portàtils i en campanyes informatives de sensibilització a la ciutadania.”

Amb l’objectiu de garantir la protecció dels transeünts, el Servei Català de Trànsit coordina al llarg de l’any amb les policies de trànsit Catalunya campanyes preventives de control per evitar tant comportaments dels conductors que posin en perill els vianants com conductes antireglamentàries o no segures d’ells mateixos.

Infografia vianant

Mobilitat sostenible, aire pur

A partir d’avui, l’activació del protocol en cas de detectar alts nivells de contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen (NO2) a la conurbació de Barcelona (Àmbit-40) comportarà limitacions temporals de trànsit en algunes àrees. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Adrià de Besòs aplicaran restriccions a la zona de baixes emissions (ZBE) de l’àmbit de les Rondes de Barcelona. Es tracta d’una àrea de més de 95 km2 que inclou Barcelona i els municipis circumdants a les rondes.

En aquest àmbit només hi podran circular:

  • Els turismes que disposin del distintiu ambiental de la DGT, el duguin o no adherit al parabrisa. És a dir, els considerats més nets, com els elèctrics, híbrids, o de gas natural, a més dels de gasolina matriculats a partir de l’1/01/2001 i dièsel posteriors a l’1/01/2006.
  • Les furgonetes fabricades a partir de la normativa europea sobre emissions de vehicles Euro 1. És a dir, les matriculades a partir de l’1 d’octubre de 1994.
  • Les motos, ciclomotors, camions, autocars i autobusos.
  • Els serveis d’emergències, com la policia, els bombers o les  ambulàncies; els essencials, com els mèdics i funeraris; i els vehicles de persones amb mobilitat reduïda.

Les restriccions estaran actives entre les 7 i les 20 hores els dies laborables, de dilluns a divendres, fins que es doni per finalitzat l’episodi de contaminació.

episodis contaminacio

A la resta de l’Àmbit-40, els municipis poden establir altres mesures particulars amb el mateix objectiu de millora de la qualitat de l’aire. La Generalitat restringirà el trànsit a l’Àmbit-40 als turismes matriculats abans de l’1 de gener de 1997 (Euro 1 i anteriors) i a les furgonetes matriculades abans de l’1 d’octubre de 1994 (anteriors a Euro 1) a les carreteres on té competència el Servei Català de Trànsit (SCT) tan bon punt la DGT canviï el reglament de circulació.

De forma paral·lela a les restriccions de vehicles i al reforç del transport públic, la Generalitat activarà les actuacions habituals en els casos d’episodi ambiental, sigui pel contaminant que sigui, com ara la gestió de la velocitat, a través del Servei Català de Trànsit, que limita la velocitat a 90 km/h a  les vies equipades amb velocitat variable: C-31 sud, C-32 sud i el tram Martorell-Diagonal (AP-7/AP-2 i B-23), llevat d’aquells trams en què el límit és inferior.

Difusió ciutadana

Les diferents administracions actuants treballen per informar els ciutadans dels canvis en la gestió del trànsit o d’altres actuacions associades a la reducció de la contaminació en cas d’alta contaminació.

  • La Generalitat inclourà en la seva pàgina web principal informació puntual dels avisos. També ha quedat activat el web de consulta Airenet, a més de l’apartat corresponent al Canal Salut.
  • L’SCT, a través del CIVICAT (Centre d’Informació Viària de Catalunya) proporcionarà informació a través dels panells de missatges variables de les vies situades en l’àmbit afectat, i l’ATM a través dels seus espais Transmet de ràdio.
  • Els comptes de twitter @territoricat, @mediambientcat, @transit, @012, @emergenciescat i @salutcat aniran detallant les novetats en moments d’episodi a través de les etiquetes #airenetCAT i #qualitataire.

 

Podeu ampliar tota la informació al següent enllaç: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/304166/ca/restriccio-vehicles-dies-dalta-contaminacio-reduira-18-emissions.do