Etiqueta: Permís per punts

Reincidència en el permís de conduir per punts

infotransitDeixa un comentari

El juliol d’aquest any, el permís de conduir per punts ha complert catorze anys. La mesura es va implementar a la vista que en altres països com el Regne Unit, França, Alemanya o Itàlia els resultats en la reducció de sinistres de trànsit van ser realment significatius. Aquest recurs té una doble vessant: a) la coercitiva, ja que la comissió d’infraccions o de delictes contra la seguretat viària pot suposar la pèrdua de vigència del permís de conducció (via administrativa) o la privació del dret a conduir (via penal), i b) la de sensibilització i reeducació viària, atès que es fa preceptiu que els conductors infractors facin un curs de sensibilització per evitar perdre el permís, recuperar-lo o ser privats del dret a conduir.

Avui podem confirmar que el permís per punts, com a mesura reeducadora i de sensibilització, ha estat efectiu en la majoria dels conductors infractors que han passat per la formació, sigui per conduir sota els efectes del consum d’alcohol i altres drogues o per velocitat, per distracció al volant… L’objectiu formatiu i psicològic de la intervenció (aquí a Catalunya) se centra a canviar o millorar les ACTITUDS i no tant en les APTITUDS dels conductors, ja que tant formadors com psicòlegs tenen clar que qualsevol conductor, quan va obtenir el permís de conduir, va demostrar la seva APTITUD en coneixements teòrics (SABER) i en el maneig i destresa del vehicle (SABER FER). En cas contrari no haurien obtingut l’autorització per conduir. Sent així, sembla obvi que cal posar l’accent en les actituds d’aquests conductors perquè continuïn fent (VOLER FER) el que van demostrar SABER el dia que van aprovar l’examen.

La qüestió és que la realitat ens demostra, en forma de reincidència, que existeix un petit percentatge d’aquests usuaris a qui sembla no funcionar-li “el tractament”. Aquesta ineficàcia pot deure’s a: a) l’addicció a l’alcohol o altres drogues, ja que en alguns casos la dependència pot més que el compromís sincer de canvi que hagi manifestat l’infractor davant de la víctima, el formador o el psicòleg; b) la síndrome de Superman (a mi no em passarà, pel que puc beure i conduir, utilitzar el mòbil mentre condueixo, circular a velocitats excessives…; c) per atribució externa de la causalitat, ja que no accepten la seva responsabilitat, perquè el problema, segons ells, és l’afany recaptatori, els agents que no mostren empatia, els etilòmetres que estan desajustats o els senyals que estan mal posats, i tanquen així la seva possibilitat de canvi.

Penso que ara és temps d’ajustar la intervenció a fi d’optimitzar-ne els resultats: augmentant el temps de presència del professional de la psicologia (expert en canvi d’actituds i dinàmica de grups) i establint aliances amb l’autoritat sanitària perquè ens ajudi amb els casos de dependència a l’alcohol i altres drogues.

Sebastià Sánchez Marín

President de la Secció de Psicologia del Trànsit i de la Seguretat del COPC i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona

Permís de conduir: cinc claus sobre com recuperar punts

InfotrànsitDeixa un comentari

El permís de conduir per punts es va implantar a Catalunya l’1 de juliol de 2006 i, juntament amb mesures com el Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE), ha estat determinant per a la reducció de la sinistralitat. És conegut que els conductors perden punts en cometre infraccions, però… com es poden consultar i recuperar? A continuació, una explicació en cinc claus:

1. Quants punts tinc?

Per norma general, els conductors tenen 12 punts, excepte els novells i els que acabin de recuperar el permís, que comencen amb 8. Els conductors que conservin tots els punts per no haver estat sancionats rebran una bonificació de dos punts després del tercer any, i d’un punt més al cap dels tres anys següents, de manera que poden acumular un màxim de 15 punts.

Els conductors que tinguin un permís de conduir vigent poden consultar el seu saldo de punts per Internet, seguint les instruccions de la Direcció General de Trànsit (DGT) del Ministeri de l’Interior.

2. Quines són les infraccions més freqüents?

Alguns exemples de les infraccions més freqüents que resten punts són la superació dels límits de velocitat, que pot implicar la pèrdua d’entre 2 i 6 punts, i conduir sense casc o cinturó de seguretat, que suposa una penalització de 3 punts. També significa una pèrdua de 3 punts fer servir el mòbil o auriculars mentre es condueix.

La penalització és de 4 punts per no aturar-se davant d’un estop o d’un semàfor en vermell, així com per conduir amb una taxa d’alcohol superior a 0,25 i fins a 0,50 mg/l d’aire espirat (des de 0,15 fins a 0,30 mg/l per a professionals i conductors novells). Finalment, la reducció de punts ascendeix a 6 per conduir amb presència de drogues a l’organisme.

3. Com recupero punts?

Hi ha dues vies per recuperar punts perduts. La primera és mantenir una bona conducció i no cometre infraccions que restin punts. Els conductors que tinguin el permís vigent (encara els queden punts) recuperaran els 12 inicials si durant dos anys  no en tornen a perdre. El temps per restablir els punts serà de tres anys si la detracció va ser per almenys una infracció molt greu.

Una segona via per recuperar punts és fer un curs de sensibilització viària de 12 hores. Aquesta formació implica recuperar fins a 6 punts (sense que es puguin superar els 12 inicials).

A-2

4. I el permís?

D’altra banda, els conductors que es quedin sense permís de conduir per pèrdua de tots els punts han de fer un curs de sensibilització de 24 hores per recuperar-lo. Un cop acabada la formació, cal superar un examen a la Prefectura Provincial de Trànsit, fet que permet obtenir un nou permís amb 8 punts.

Els conductors que, per sentència, perdin el permís fins a dos anys, hauran de fer el curs de 24 hores per recuperar-lo amb els punts que tenien abans de la decisió judicial. En cas que la privació del permís de conduir sigui superior a dos anys, caldrà fer el mateix curs i superar l’examen a la Prefectura de Trànsit per obtenir 8 punts.    

5. On es poden fer els cursos?

A Catalunya hi ha 38 centres per fer cursos de sensibilització viària, en els quals intervenen formadors viaris, psicòlegs i víctimes d’accidents. Es pot buscar el centre més proper en el mapa de localització de centres de l’SCT. El preu dels cursos per a l’any 2020 és de 334,88 euros més IVA si es tracta d’una recuperació total de punts, mentre que el curs de recuperació parcial té un cost de 178,08 euros més IVA, i el curs de formació addicional, de 104,89 més IVA.

A més, en la realització dels cursos, que han de ser presencials, cal tenir en compte que els centres han de mantenir les condicions per a la prevenció de la COVID-19, d’acord amb les recomanacions del Servei Català de Trànsit (SCT).

De fet, les autoescoles i els centres de sensibilització viària de Catalunya van reprendre la seva activitat aplicant les mesures de prevenció i higiene corresponents, que podeu consultar a l’apunt de l’Infotrànsit Formant en mobilitat amb seguretat.

Formant en mobilitat amb seguretat

xarxes1 comentari

Les autoescoles i els centres de sensibilització i reeducació viària de Catalunya han reprès la seva activitat després de l’aturada causada per la COVID-19, amb les mesures de prevenció i higiene necessàries per maximitzar la protecció dels alumnes i dels treballadors. En el cas de les autoescoles, de moment, quan sigui possible es recomana fer una part de la formació a distància. Ara bé, pel que fa als cursos de sensibilització i reeducació viària, només es poden seguir de manera presencial.

Els requeriments de prevenció bàsics que estan aplicant aquests centres de formació són els següents:

AFORAMENT DE L’AULA

S’ha de preveure que es disposi d’una superfície de 2,5 m2 per persona tant a les aules com a la resta dels locals. A més, s’ha de garantir una distància interpersonal de seguretat d’1,5 m i, a més, tant l’alumnat com el professorat han d’utilitzar la mascareta, que s’ha de fer servir de manera que tapi la boca i el nas. Mai no es poden mantenir distàncies inferiors a un metre. També s’ha de posar a disposició del personal, alumnat i públic gel hidroalcohòlic o desinfectant amb activitat viricida.

NETEJA I DESINFECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

Els centres han de garantir que es compleixen les mesures de neteja i desinfecció dels locals i de tots els recursos materials que s’emprin, i totes les aules s’han de ventilar adequadament.

PREVENCIÓ A LES CLASSES PRÀCTIQUES

Els vehicles amb què es fan les sessions pràctiques s’han de netejar, desinfectar i ventilar abans i després de la seva utilització. Els elements en la desinfecció dels quals s’ha d’incidir són principalment aquells d’ús comú i els comandaments. En els cotxes, principalment el volant, els retrovisors i els botons per ajustar-los, el regulador del seient, el fre de mà, la palanca de canvis, de l’eixugaparabrises o dels intermitents, el cinturó de seguretat, els agafadors de les portes o els dispositius de les finestres. En el cas de les motocicletes, és fonamental la desinfecció del manillar, el seient, l’accelerador o els retrovisors. A més, és primordial la desinfecció de cascs i guants.

D’altra banda, dins els vehicles, tant els docents com els futurs conductors han de portar mascareta. 

IMG_5629

FORMACIÓ PRESENCIAL O A DISTÀNCIA?

Quan sigui possible i mentre es mantingui l’emergència sanitària, es combinarà la formació a distància amb la formació presencial que sigui necessària per garantir un aprenentatge de qualitat. No obstant, els cursos per recuperar els punts o el permís de conduir s’hauran de fer presencialment.

Amb totes aquestes actuacions de protecció, les autoescoles i els centres de sensibilització i reeducació viària s’han adaptat també a la situació excepcional en què la societat està immersa, per tal de poder oferir un servei de qualitat al seu alumnat i personal, sense riscos sanitaris.

Per a informació detallada de la normativa reguladora actual sobre les mesures de prevenció de la COVID-19 a les autoescoles i centres que fan cursos de sensibilització i reeducació viària a Catalunya en l’etapa de represa, podeu consultar aquests documents:

Reial decret 21/2020, de 9 de juny.

Decret 63/2020, de 18 de juny.

Resolució SLT/1429/2020, de 18 de juny.

 

 

El permís per punts a Europa: cap a un model normatiu comú

xarxesDeixa un comentari

L’1 de juliol del 2006 s’implantava a Catalunya el sistema del permís per punts, que juntament amb la posada en marxa del Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE) i altres mesures, ha estat determinant per a la reducció de la sinistralitat viària gairebé a la meitat en una dècada. A la Unió Europea (UE), el primer país a adoptar el permís per punts va ser Alemanya, el 1972 (amb reformes posteriors), i el darrer, Portugal, a mitjans del 2016. En total són fins a 22 els estats europeus que compten amb aquest sistema de permís de conduir com a eina per millorar la seguretat viària, però tenen tots unes característiques i un funcionament comuns? La resposta és que al vell continent no hi ha un model únic de permís per punts, tot i que es comparteix un esquema similar. Cada estat membre l’ha adaptat i modificat de forma diferenciada i amb les seves pròpies peculiaritats legislatives.

El crèdit de punts dels conductors catalans

 Infografia permís per punts

El cert és que hi ha disparitats importants en l’aplicació del permís per punts entre la vintena de països europeus que l’han impulsat. Com a exemples significatius destaquen que uns apliquen un sistema de recompte en què se sumen punts i altres en resten; que cada país de la UE disposa d’un crèdit inicial de punts, del seu propi quadre d’infraccions penalitzades o que cadascun marca un període de temps de privació del permís i de recuperació. Però les diferències van més enllà i posen en evidència la manca d’un criteri homogeni en aspectes també rellevants per a la seguretat viària com els col·lectius als quals s’aplica de manera concreta (en alguns casos als conductors novells, als professionals, als ciclistes o fins i tot als vianants), l’existència o no de bonificacions per comportaments responsables o les mesures de rehabilitació establertes per obtenir el permís de nou un cop retirat.

Aquestes pinzellades comparatives del permís per punts a Europa s’extreuen de l’estudi La situación europea del permiso por puntos de l’Institut Universitari de Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS) de la Universitat de València. La investigació,  editada per la Confederació d’Autoescoles l’any passat coincidint amb el desè aniversari de l’entrada en vigor del permís per punts a l’Estat espanyol, es basa en el projecte europeu BestPoint i en altres fonts d’informació. Les seves conclusions són clares i insisteixen en la recomanació de dissenyar un sistema de permís per punts d’aplicació similar a tots els països per tal de donar-li més “credibilitat i rigor”. Els beneficis d’aquesta unificació serien clau, per exemple, per:

 → harmonitzar criteris sobre les sancions i les penalitzacions

→ millorar l’intercanvi d’informació d’infraccions entre els diferents països membres de la UE

→ permetre que infraccions greus com conduir sota els efectes de l’alcohol tinguessin les mateixes conseqüències i el mateix rebuig per a tots els conductors europeus. Aconseguir que el tractament de l’infractor estigui recollit de manera homogènia a totes les legislacions nacionals.

Algunes divergències de les normatives europees

≠ A la majoria de països, els punts s’acumulen. Només en sis es detreuen: Espanya, França, Bulgària, Luxemburg, Itàlia i Portugal.

≠ A Alemanya, el permís per punts pot tenir conseqüències sobre els vianants. Poden sumar punts si cometen infraccions que suposen un perill per a la seguretat viària.

≠ El col·lectiu dels ciclistes no s’inclou en la majoria de països, però hi ha casos particulars. A Alemanya, sumen punts amb certes infraccions. A Xipre, només en cas d’infraccions relacionades amb l’alcohol, i a Polònia són sancionats si disposen de permís de conduir.

≠ A Dinamarca (els punts s’anomenen “clips”), els Països Baixos i Àustria, totes les infraccions tenen la mateixa penalització de punts. En canvi, a la majoria de països, el criteri per puntuar-les depèn de la gravetat.

≠ El temps aproximat de privació del permís de conduir pot oscil·lar entre un mes, el període fixat per Romania, i els 24 mesos, a Portugal. En alguns països no s’estableix un temps fix, com a Itàlia o els Països Baixos.

El Parlament Europeu ja va recomanar l’any 2011 que es fessin esforços per implantar un sistema de permís per punts homogeni i amb aspectes més coincidents per a tots els països de la UE, amb l’objectiu de millorar la seva eficàcia a favor de la seguretat viària.

 

Sensibilització per punts

infotransitDeixa un comentari

Estàs angoixat perquè has perdut punts del teu permís o llicència de conduir? O has perdut el permís sencer i tots els punts que tenies? En aquest apunt trobaràs tota la informació de com recuperar-los.

foto-pxp-3

  • Si has perdut part dels punts:

Hauràs de fer un curs de sensibilització i reeducació viària de 12 hores on podràs recuperar un màxim de 6 punts. Així, se sumen 6 punts als punts que et quedaven, però no es poden recuperar els 12 punts.  Per exemple, si et quedava 1 punt i fas el curs, tindràs 7 punts. En aquest cas, no hi ha examen.

També tens l’opció de deixar passar el temps: primer, en el cas que fos per una infracció greu, has d’estar 2 anys sense perdre cap punt i tindràs, de nou, els 12 punts; segon, si hi va haver una infracció molt greu, hauran de passar 3 anys sense cap sanció amb pèrdua de punts.

  • Si has perdut tots els punts i vols recuperar el permís o llicència:

Perdut tot el permís o llicència, la situació és més complexa ja que has perdut tots els punts per sancions per via administrativa (no per via judicial).  En aquest cas el curs de sensibilització és de 24 hores i hauràs de superar obligatòriament un examen a la Prefectura Provincial de Trànsit de la DGT. En aquest cas només recuperes 8 punts com a màxim.

Infografia sensibilització per punts_OK Soligó.JPG

Model català del permís per punts

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha apostat, en els 38 centres repartits per tot el territori on es fan els cursos, per un model propi per als cursos de sensibilització i reeducació viària basat en el canvi d’actituds, en els quals intervenen formadors viaris i psicòlegs, però amb un valor afegit com és la participació de les associacions de víctimes en accidents de trànsit, que aporten el factor emocional. També formen part directa en la formació d’aquests cursos policies locals i autonòmics, sistema judicial penal, administracions competents i autoescoles.

Amb aquest model, es pretén fer reflexionar sobre el risc i les conseqüències d’infraccions i de conductes imprudents i provocar un canvi d’actituds per fer conductors responsables i segurs.

Informació complementària: