Carros radar: una eina clau per pacificar les velocitats i reduir la sinistralitat a Catalunya

A peu de carretera, els carros radar s’han consolidat com una peça fonamental per pacificar les velocitats excessives i prevenir accidents a la xarxa viària catalana. Són dispositius discrets, però amb un impacte directe i mesurable en la seguretat viària, especialment en aquells trams on la velocitat inadequada continua sent un factor de risc determinant.

Què són els radars remolc i per què són importants?

Els radars remolc són cinemòmetres mòbils dissenyats per detectar vehicles que superen els límits de velocitat i reduir així el risc d’accidents. El Servei Català de Trànsit els va incorporar a la xarxa viària el 2023, i des d’aleshores han anat guanyant protagonisme com a eina estratègica en la lluita contra la sinistralitat.

La seva mobilitat i autonomia els converteixen en un recurs especialment útil per actuar en trams on fins ara no era possible instal·lar radars fixos, ja sigui per manca d’infraestructura o per les característiques del terreny.

Una flota en creixement per cobrir més territori

Actualment, l’SCT disposa de deu radars remolc operatius, sis dels quals s’han incorporat enguany. L’ampliació de la flota respon a la necessitat de reforçar el control de la velocitat en punts amb sinistralitat elevada i de cobrir més territori per frenar la dispersió de l’accidentalitat.

Un dels àmbits on aquests dispositius tindran un paper especialment rellevant és l’AP‑7. La incorporació dels nous radars permetrà establir un control permanent de la velocitat al llarg dels 344 km que van de la Jonquera a Ulldecona, una mesura clau per reduir la sinistralitat en un dels corredors viaris més transitats del país.

On es poden instal·lar i com funcionen?

Els radars remolc destaquen per la seva versatilitat. Es poden traslladar fàcilment i instal·lar-se en trams on fins ara no era viable col·locar un radar fix. Sempre es col·loquen de manera segura al marge de la carretera i solen romandre diverses setmanes en una mateixa ubicació. La seva presència s’anuncia prèviament amb la senyalització corresponent, garantint un control transparent i perfectament identificable per als conductors.

Pel que fa a la tecnologia, aquests cinemòmetres utilitzen tecnologia làser d’alta precisió, capaç de fer un seguiment dinàmic del vehicle i determinar-ne la velocitat fins i tot en diversos carrils. A més, disposen de connexió a internet, fet que permet gestionar els expedients sancionadors de manera immediata i sense necessitat de presència policial. També estan protegits amb una carcassa especialment resistent per evitar actes vandàlics.

Impacte directe en la reducció de la sinistralitat

L’excés de velocitat continua sent un dels factors de risc més rellevants en la sinistralitat viària. De fet, l’any passat la velocitat inadequada va representar el 12% del total dels factors concurrents dels accidents amb víctimes en zona interurbana. Córrer massa va ser una de les causes més present en els accidents amb víctimes a la xarxa viària interurbana,  un total de 1.207, unes dades similars a les registrades el 2024.

L’experiència acumulada demostra que la presència de cinemòmetres té un efecte clarament positiu: en els trams amb radars fixos, la sinistralitat ha disminuït entre un 65% i un 80%. Els radars remolc reforcen aquesta tendència, especialment en punts on la mobilitat o les característiques del traçat dificultaven fins ara el control de la velocitat.

Una aposta per una mobilitat més segura

Amb tecnologia cada vegada més precisa i amb una estratègia centrada en els factors de risc, el Servei Català de Trànsit continua avançant cap a l’objectiu de reduir al 50% les víctimes mortals entre el 2019 i el 2030. La incorporació i ampliació dels radars remolc forma part d’aquesta aposta per una mobilitat més segura, sostenible i responsable a tot el país.

Nous radars en remolc per combatre la sinistralitat

L’anàlisi més recent de la sinistralitat a les carreteres catalanes indica que l’accidentalitat a Catalunya és cada cop més dispersa. Els accidents de trànsit no es concentren en unes poques vies, sinó que tenen lloc tant en vies ràpides com en carreteres comarcals o locals. El control de la velocitat —la qual comporta un risc elevat de patir un accident i és causa de lesions més greus— esdevé necessari a qualsevol punt de la xarxa viària catalana. Per aquest motiu, enguany el Servei Català de Trànsit (SCT) posarà en funcionament una nova generació de radars, anomenats radars en remolc o carros radar.

Aquest tipus de radars té diversos avantatges, especialment pel que fa a la seva autonomia i mobilitat, com també respecte a la detecció dels vehicles i posterior gestió de la infracció. D’una banda, els radars en remolc són radars fixos que es poden desplaçar a voluntat a qualsevol punt de la xarxa viària; són autònoms i es poden deixar instal·lats uns quants dies. D’altra banda, aquests cinemòmetres utilitzen tecnologia làser, per la qual cosa poden fer un seguiment dinàmic del vehicle durant uns metres i determinar-ne la velocitat. A més, poden detectar l’excés de velocitat en diversos carrils. Així mateix, el radar en remolc treballa amb connexió a internet, cosa que permet gestionar de forma immediata l’expedient corresponent a la infracció i possibilita, a més, que no sigui necessària la presència d’un agent de trànsit.

Reducció de la sinistralitat

La finalitat d’aquests nous radars no és cap altra que reduir la sinistralitat a les carreteres catalanes, un objectiu que es tradueix en aquest decenni 2020-2030 en reduir al 50% les víctimes mortals per accident de trànsit. De fet, en els trams on ja hi ha instal·lat un cinemòmetre, la sinistralitat ha davallat entre el 65% i el 80%. Amb la mobilitat i l’autonomia que caracteritzen aquests aparells, l’SCT podrà controlar l’excés de velocitat a qualsevol via i, d’aquesta manera, cobrir més territori per frenar la dispersió actual de l’accidentalitat.

Per tal de determinar en quins punts se situaran els carros radar, Trànsit ha elaborat un estudi en què s’ha analitzat els punts on es concentra més sinistralitat i que servirà per triar les ubicacions. Aquests cinemòmetres mòbils se situaran al marge de la carretera i, per tant, seran visibles per als conductors. D’altra banda, els aparells seran més resistents, ja que s’han construït amb una carcassa a prova de vandalismes.

Els primers dos radars en remolc es col·locaran inicialment a la C-31 (al punt quilomètric 196, a Bellvitge, en sentit Castelldefels) i a l’AP-7 (al punt quilomètric 141, a Santa Perpètua de Mogoda, en sentit Tarragona), punts que registren habitualment una elevada accidentalitat.

Veritats i mentides sobre els radars de velocitat

Un estudi del Servei Català de Trànsit demostra que l’accidentalitat baixa de mitjana entre un 60 i un 70% els següents 5 anys allà on s’han col·locat radars fixos

S’utilitzen criteris tècnics per ubicar els radars, sobretot en punts on hi ha un elevat nombre d’accidents amb morts i ferits greus

248 punts de control de velocitat custodien les carreteres catalanes per evitar l’excés de velocitat. Distribuïts tant en vies principals com secundàries, segueixen criteris de priorització de punts o trams on és necessari reduir la sinistralitat amb morts i ferits greus i on a posteriori s’ha demostrat un clar efecte dissuasiu que redueix la sinistralitat.

La velocitat mata i hi ha evidències científiques clares que demostren que, com més velocitat, l’impacte és més violent, l’efectivitat dels sistemes de seguretat passiva baixa i, per tant, s’incrementa el risc de mort o de patir seqüeles greus permanents.

A més, la ubicació dels radars fixos no és un misteri, ja que tots estan senyalitzats per endavant, surten als avisadors GPS i app i també se’n pot trobar la llista completa a la pàgina web del Servei Català de Trànsit (SCT). I amb el simple compliment de les normes s’eviten sancions per excés de velocitat.

Com es fa la tria de la ubicació dels radars de l’SCT

Des que el Servei Català de Trànsit va assumir competències en matèria de trànsit, la lluita contra la velocitat excessiva ha estat una de les polítiques principals, ja sigui amb l’ús de diversos tipus de radars fixos com en col·laboració directa amb els Mossos d’Esquadra i policies locals fent campanyes intensives de control.

Per desfer aquests ‘mites’ de l’aleatorietat de la tria de les ubicacions fixes amb fins recaptatoris, us expliquem quin són els criteris tècnics:

  • La tria es fa basant-se en un estudi d’accidentalitat que realitza l’SCT que identifica els trams de concentració d’accidents amb morts i ferits greus (TCA), amb una mostra dels cinc anys anteriors. Sempre es prioritzen aquells punts que presenten més accidents i un elevat nombre de morts i ferits greus.
  • Un cop realitzat l’estudi, s’analitza la ubicació sobre el terreny per tal de decidir quina és la millor opció de radar (fix o de tram).
  • Un cop instal·lat el radar, es torna a fer un estudi per analitzar-ne l’eficàcia quant a la reducció d’accidents.

Segons dades de l’SCT, als llocs on hi ha radars l’accidentalitat baixa de mitjana entre un 60 i un 70% els següents cinc anys.

També s’han incorporat nous criteris per a la ubicació dels controls de velocitat, com per exemple:

  • Els controls de suport a les instal·lacions de velocitat variable per suavitzar les congestions i també per reduir les immissions produïdes pels vehicles en períodes d’elevada contaminació.
  • Els controls a petició dels ajuntaments en travesseres o àrees periurbanes per calmar el trànsit que el veïnat percep com a massa sorollós, contaminant o perillós.

De fet, el 20 de juny passat el Govern va aprovar la contractació de quatre radars remolc (o ‘carros’) mòbils que s’instal·laran als punts amb més alta concentració d’accidents, amb un import total de contracte de més d’un milió d’euros. Aquest nou format de radar en remolc es pot instal·lar de forma dinàmica i no requereix instal·lació, perquè és autònom pel que fa a l’energia que necessita per funcionar.

Radars mòbils de Mossos d’Esquadra

La Divisió de Trànsit del cos de Mossos d’Esquadra i el Servei Català del Trànsit treballen de manera coordinada per gestionar els controls de velocitat amb les màximes garanties de seguretat. Tots els cinemòmetres dels quals disposen Mossos d’Esquadra són mòbils i treballen permanentment connectats als sistemes informàtics de l’SCT.

Aquests radars poden estar ubicats en trípodes, dins un cotxe patrulla,  en armaris en línia o en un helicòpter de trànsit. Fins i tot s’estan fent proves en drons.

Falsos mites per escapolir-se dels radars

Els rumors i els ‘falsos mites’ han fet creure a molts conductors que hi ha opcions fiables de manipulació per no ser detectats correctament pels radars i, per tant, evitar la multa. La Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra afirma que són ineficaços i que, en cas de fer-ho, resulta molt evident. Cal recordar que ocultar o col·locar algun element que dificulti o modifiqui la placa de matrícula és una infracció.

Així mateix, és fals que els radars catalans s’amaguin dins d’altres objectes, com també l’ús de laques i adhesius per fer il·legible la matrícula o, simplement, tapar-la parcialment. Fins i tot hi ha conductors que, per apurar al màxim la velocitat, no es fixen amb el velocímetre del vehicle, sinó que la controlen amb les indicacions del navegador, tot fent càbales per apurar fins al límit.

Apuntant a la velocitat

Els Mossos d’Esquadra utilitzen uns radars mòbils anomenats pistola per fer controls selectius a camions, furgonetes i autocars

C-17 a la Garriga. 10 del matí. Un caporal radarista dels Mossos d’Esquadra apunta i dispara amb un cinemòmetre làser pistola a camions. El límit de velocitat genèric de la via és de 90 km/h, però els vehicles pesants no poden superar els 80 km/h per normativa. 329 camions controlats. 289 circulaven a més velocitat de la permesa. 22 camioners sancionats.

Foto principal
En campanyes de velocitat o de transport, la Policia de la Generalitat treu a la carretera els radars pistola (tècnicament, DigiCam-pro) per controlar els excessos de velocitat de determinats tipus de vehicles que han de circular per llei a límits inferiors, principalment furgonetes, autocars i camions. Com explica el sotsinspector de la Divisió de Trànsit, Carles Gómez: “Els radars pistola ens permeten fer controls selectius de vehicles i, a més, els podem ubicar en punts que els altres radars no permeten, com són els revolts”.

Els Mossos d’Esquadra disposen de nou radars pistola repartits per totes les regions policials. Les vies amb més afluència de transportistes i conductors professionals són les més controlades per aquests tipus de cinemòmetres selectius. Així doncs, se solen ubicar amb els trípodes a la C-17 i C-59 a Barcelona, a l’A-7 a Tarragona, a la C-12 a les Terres de l’Ebre i a l’A-2 al seu pas per Lleida i Barcelona.

A més del punt de control del radar pistola, a la mateixa carretera, més endavant, s’ubiquen diverses patrulles dinàmiques de motoristes dels Mossos que intercepten els vehicles detectats corrent més del compte i els redirigeixen cap a un lloc segur (un polígon industrial, en aquest cas) per fer-los la notificació. “Quan has detectat anomalies més enllà de la velocitat, realitzes una inspecció del tacògraf a través d’una clau de descàrrega”, assenyala el caporal Francesc Xavier Fonollar. Un excés de velocitat pot ser la porta d’entrada a altres irregularitats dels conductors professionals, com la manca d’hores de descans setmanal o la manipulació del sistema.

Foto 1_camions#Dades: en el 38,2% des accidents mortals de trànsit registrats enguany a les carreteres catalanes hi ha hagut implicats camions o furgonetes, és a dir, en 57 dels 149 sinistres amb morts d’aquest 2019 (fins al 27 novembre) hi han estat involucrats aquests tipus de vehicles.

Foto-2_radar-barrera.jpg

#Sabiesque els Mossos d’Esquadra també utilitzen un tipus de radars mòbils que s’anomenen barrera i que són indetectables? Aquest tipus de cinemòmetre està compost de dos làsers i s’ubica enfocant la carretera fent una ‘barrera’. El radar detecta els excessos de velocitat a tots els carrils quan els vehicles creuen els dos rajos que projecta el radar.

Foto 3_detector de radars

#Compte amb l’ús de detectors de radars. Els Mossos d’Esquadra tenen a la seva flota detectors de detectors. Conduir fent ús de mecanismes de detecció de radars és una infracció greu que suposa una sanció de 200 euros i la detracció de 3 punts. I conduir un vehicle que tingui instal·lats inhibidors és una infracció molt greu que suposa 6.000 euros de multa i la retirada de 6 punts del carnet.

Radars de tram, grans aliats en la reducció de la sinistralitat

El 2010 va entrar en funcionament el primer radar de tram al túnel de Vielha i actualment, en el conjunt de la xarxa viària de Catalunya, hi ha 19  radars de tram. Això representa un total de 97,76 km de les carreteres catalanes coberts per aquest tipus de  radars de control de velocitat mitjana.

20170302_1147562248

En l’avaluació que ha fet el Servei Català de Trànsit (SCT) del seu funcionament es constata que s’ha reduït de mitjana en el conjunt de trams més d’un 70% la sinistralitat amb víctimes mortals i ferides de gravetat. El coordinador de seguretat viària i mobilitat de l’SCT, Òscar Llatje, ha explicat  que “cal esperar un temps més per veure com evoluciona, atès que hi ha alguns dels trams que només fa un any que estan en funcionament i ha afegit que “tenint en compte valors provisionals, els que han enregistrat una baixada més important són els situats a l’N-230, N-II i N-340”.

En aquest sentit, hem passat de 275 sinistres amb persones mortes i ferides greus en aquests trams abans d’instal·lar el radar de tram, a 13 accidents amb persones mortes i ferides greus.

La política de seguretat viària de l‘SCT aposta per la progressiva instal·lació de radars de tram, atès l’impacte positiu en el descens de la sinistralitat mortal i greu i la moderació de la velocitat, sense oblidar els sistemes de control convencionals, els radars de punt (fixos i mòbils), que tenen també un efecte reductor de l’accidentalitat.

Infografia radars de tram

Alguns dels principals avantatges dels radars de tram són:

  • Eviten frenades sobtades.
  • Cobreixen de forma efectiva un tram sencer d’una via.
  • S’obtenen velocitats més igualades i uniformes al llarg de tot el tram.
  • Són un element dissuasiu sobre el comportament dels conductors.
  • Constitueixen una eina eficaç per reduir la sinistralitat i millorar la seguretat viària.
  • Complementen els sistemes de control convencionals, com els radars microones, de làser i els piezoelèctrics.

Els radars de tram complementen la xarxa de cinemòmetres fixos i mòbils de què disposa el Servei Català de Trànsit. Així doncs, actualment hi ha 195 radars a Catalunya, amb  una ràtio de 26 aparells per milió d’habitants.

A Espanya la mitjana de radars és de 36 per milió d’habitants. Aquesta ràtio, i la de Catalunya, contrasten amb les dades de països europeus líders en seguretat viària, com Holanda (amb una ràtio de 71,2 aparells per milió d’habitants) o el Regne Unit (amb una ràtio de 92,1 aparells per milió d’habitants).