Comunicar la pitjor notícia

Darrere d’una víctima mortal per accident de trànsit hi ha una família que ha de rebre la notícia de la pèrdua sobtada d’una persona estimada, un relat que no voldrien haver d’escoltar però que, un cop el sàpiguen, marcarà un abans i un després a les seves vides. Tanmateix, de quina manera se’ls comuniqui aquesta notícia pot comportar un impacte més o menys traumàtic i pot ajudar en l’assimilació del fet i iniciar el procés de dol.

Així doncs, quan hi ha una mort inesperada, ja sigui en un sinistre viari o en altres circumstàncies, és important com es dona la notícia i l’entorn en què es fa: si bé una comunicació seguint certes pautes no eliminarà el dolor normal per la pèrdua d’un ésser estimat, tampoc n’hi afegirà més.

Majoritàriament, són els cossos policials els que fan aquesta tasca d’informar del que ha passat. Si parlem d’accidents de trànsit, només si la persona mor en el trasllat a l’hospital o al centre mèdic on ha ingressat després de patir l’accident aquesta comunicació recau en els serveis assistencials del centre; així mateix, si la víctima mortal és estrangera i viatjava sola, en aquest cas es fa a través del consolat.

Suport psicològic

A Catalunya, des del 2017 hi ha un conveni de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit (SCT) i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per tal d’oferir suport presencial i atenció especialitzada psicològica als afectats i persones de l’entorn de les víctimes d’un sinistre viari a tots els municipis catalans (menys Barcelona). Seguint aquest acord, en els supòsits d’accidents amb víctimes mortals, el SEM ofereix suport psicològic quan s’ha de comunicar a un familiar directe una mort per accident de trànsit.

Foto SEM: Xavi Blanco

D’aquesta manera, quan es produeix un accident mortal, agents de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra i la Unitat d’Atenció Psicològica (UAP) del SEM, formada per dos tècnics d’emergències sanitàries i un psicòleg, acorden un punt de trobada per anar al domicili dels familiars on s’ha de fer la comunicació, un desplaçament que s’intenta fer al més aviat possible. Abans d’adreçar-s’hi, actualitzen la informació i estableixen com es procedirà. Si bé els agents policials acostumen a ser els encarregats d’explicar què ha succeït, amb la informació que es té en aquell moment de l’accident, la comunicació pot comptar amb l’assessorament dels psicòlegs, si s’escau.

Pautes per a una bona comunicació

La notificació de males notícies s’ha de fer sense ambigüitats i assegurant que la persona a qui s’informa ha entès realment què ha passat. En relació amb això, Andrés Cuartero, cap de l’equip de psicòlegs del SEM, apunta que el suport psicològic als familiars “té com a objectiu empoderar-los perquè siguin ells els que ho comuniquin a altres membres, sobretot si hi ha fills o filles menors al domicili” i explica quines són les pautes per fer una bona comunicació: “no tenir pressa, parlar a poc a poc, repetir les vegades que calgui, respondre a les preguntes-angoixes del familiar, dir la veritat, ser clars si pregunten per un aspecte que desconeixem, etc.”

Sobre aquesta qüestió,el sergent i cap de torn dels Mossos d’Esquadra Ramon Codina afegeix: “Els diem el que ha passat, evitant frases fetes, tecnicismes i detalls innecessaris. Per això cal tenir la màxima informació possible, perquè les famílies el primer que volen és saber què ha passat, quan, com… No admeten inconcrecions.”

Per tal de preparar-los per a aquesta tasca, els membres del cos de Mossos d’Esquadra que fan el curs de trànsit tenen una assignatura quan s’estan formant a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) per aprendre com donar el missatge amb la màxima humanitat, empatia i professionalitat possibles i, alhora, saber gestionar l’estrès que poden generar aquestes situacions als mateixos agents. A més, les associacions de víctimes com PAT-APAT i Stop Accidentes participen com a convidades en l’assignatura perquè expliquin la seva experiència i repassar quines coses s’han fet bé i quines malament en alguns casos reals. Com explica Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos, l’objectiu és “que els agents vegin no només la importància que té la comunicació, sinó també l’efecte que ocasiona en la víctima ja que, sense voler-ho, li podem infligir més dolor al que ja té per la pèrdua d’un ésser estimat”.

En aquest sentit, el màxim responsable de l’equip de psicòlegs del SEM tambédestaca la importància de fer una bona comunicació: “L’impacte d’un fet traumàtic, com la mort sobtada, abrupta, per un accident de trànsit,  pot veure’s afectat negativament, afegint més dolor, si no es comunica bé. En canvi, una comunicació eficaç des del punt de vista emocional pot ajudar a gestionar l’estrès i l’ansietat inicials i facilitar l’inici del procés de dol.”

Després de l’accident

Els Mossos d’Esquadra han incorporat enguany al procediment un nou àmbit de comunicació amb les víctimes, posterior al moment en què s’informa del fet luctuós. Aquesta comunicació es fa en dos temps, al voltant dels deu dies després de la data de l’accident, per veure com estan i explicar-los que s’ha d’estendre una acta i, posteriorment, al cap d’uns trenta dies, i un cop els familiars hagin tingut temps per aportar les dades sobre els beneficiaris, per formalitzar aquesta acta.

Com detalla el cap de la Divisió de Trànsit de la policia catalana, aquesta comunicació posterior té un doble objectiu: “El primer, com a policia judicial, col·laborar amb la justícia per determinar la situació econòmica en què queden les víctimes d’un accident (familiars dels morts o ferits greus) per tal que la fiscalia i el jutge puguin impulsar la restitució econòmica, és a dir, que cobrin les assegurances i les despeses que se’ls hagin generat al més ràpidament possible. El segon és detectar situacions de vulnerabilitat social, persones que hagin pogut quedar desemparades sense recursos econòmics perquè la persona difunta era qui aportava els recursos econòmics. En aquests casos, avisem els serveis socials perquè actuïn de manera urgent.”

Més suport per afrontar un accident

L’atenció psicològica immediata en sinistres amb ferits greus s’amplia a menors de 18 anys

Des del març passat, és vigent un conveni de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit (SCT) i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per ampliar l’atenció psicològica immediata en accidents amb ferits greus on hi hagi menors de 18 anys. Aquesta és la principal novetat del document, atès que, fins ara, el límit de l’atenció eren els 12 anys. 

Per aquest conveni, a més, el SEM continuarà fent la gestió, la coordinació i el seguiment dels serveis de suport psicològic no només en el cas esmentat, sinó també en els següents:

  • Atenció a víctimes directes o indirectes en cas d’accidents mortals
  • La comunicació de males notícies. Suport psicològic per a casos on s’hagi de comunicar a un familiar directe una mort per sinistre viari
  • L’assistència al lloc de l’accident en sinistres amb múltiples víctimes
  • La recopilació i relació mensual del nombre d’actuacions dutes a terme

Aquest servei estarà actiu les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i donarà cobertura a tots els municipis de Catalunya, excepte a la ciutat de Barcelona, atès que l’Ajuntament de Barcelona ja disposa del Servei d’Atenció a Urgències Socials i del Servei d’Emergències Socials ubicats al Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUEB), que ja cobreix aquest servei. Amb tot, en casos excepcionals i si fos necessari, també podria ser activat.

Fotografies: Xavi Blanco | SEM

Una estratègia comuna per a moments i col·lectius de gran vulnerabilitat

Amb la novetat d’aquest conveni, es consolida una estratègia comuna per atendre les necessitats d’un col·lectiu vulnerable com són els menors d’edat, sobretot en cas de veure’s afectats per un sinistre viari tenint en compte la situació de desemparament que es produeix ja per si mateix. Per això, des de l’any 2017, l’SCT ha anat subscrivint amb el SEM, anualment, convenis de col·laboració. L’objectiu és oferir suport presencial i atenció especialitzada psicològica als afectats i persones de l’entorn de les víctimes d’accidents de trànsit, en cas de sinistres mortals o amb ferits greus, ara ja amb menors de 18 anys, derivant si s’escau el pacient a l’atenció primària o especialitzada.  

Des de fa anys, el Servei Català de Trànsit ha fet passes en aquesta mateixa direcció. Al març del 2012 va crear el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT) per oferir ajuda, informació i orientació objectiva i especialitzada perquè les víctimes o afectats d’un sinistre viari puguin portar a terme els tràmits necessaris, conèixer els recursos existents, obtenir informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent i rebre suport i atenció psicològica en la recuperació personal i social. D’altra banda, el 19 de gener d’enguany, el Govern va aprovar el Pacte nacional per a la mobilitat segura i sostenible 2021-2030, en el qual, en el subeix 6, hi ha una acció que és la de millorar l’atenció a les víctimes de trànsit i s’estableix l’ampliació dels serveis d’assistència psicològica. Per tant, a partir d’ara totes les víctimes indirectes de sinistres mortals i també totes les víctimes ferides greus podran utilitzar aquest servei.

En aquest context, el director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, explica que, al febrer de l’any passat i a la III Conferència Ministerial Mundial sobre Seguretat Viària, celebrada a Estocolm, el Departament d’Interior, a través de Trànsit, va adquirir uns compromisos amb les associacions de víctimes per millorar l’atenció a les víctimes dels sinistres viaris.  Un d’aquests compromisos ara s’ha pogut assolir gràcies al conveni amb el SEM vigent des del març d’enguany. Per Gendrau, “s’ha fet un pas que era indispensable en relació amb els menors d’edat, sobretot perquè ara podran rebre un suport psicològic i un assessorament en els moments confusos i de trasbals immediats a un sinistre viari”.

A més, el director de l’SCT també recorda que, per a moments posteriors al sinistre, les víctimes podran seguir tenint a la seva disposició el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit: “La bona feina que s’hi fa permet proporcionar una gestió integral als afectats després del sinistre i acostar un conjunt de recursos a les víctimes, tant les directes, aquelles que han patit l’accident (en alguns casos amb seqüeles de per vida), com les indirectes, ja siguin familiars o amics de les persones accidentades”.

Per part seva,  el gerent del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Antoni Encinas, explica que arran d’aquest conveni que s’ha signat, “el SEM posarà un equip de 90 psicòlegs especialitzats en emergències distribuïts per tot el territori de Catalunya a disposició de l’SCT. Gràcies a això, en el cas d’un accident de trànsit amb víctimes mortals o amb ferits greus menors d’edat, aquests professionals podran desplaçar-se al lloc de l’accident en un temps màxim d’entre 45 minuts i una hora per prestar suport emocional a les víctimes i a les persones del seu entorn”.  

Així mateix, Encinas afirma que “el SEM aposta des de fa temps per una visió integral de la salut que inclogui no només la salut física, sinó també la salut emocional i mental de les persones. En aquest context, creiem que aquest conveni de col·laboració és un nou pas endavant cap a una assistència immediata i de qualitat a les persones més vulnerables, com són els menors d’edat que han patit un accident de trànsit, i a les seves famílies”.

“La força de l’ésser humà t’ajuda a no perdre l’esperança”

Un servei d’atenció psicològica a víctimes directes i indirectes en els moments posteriors a l’accident, les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i amb cobertura territorial  pràcticament a tots els municipis de Catalunya. Això és possible des del dimecres 25 d’octubre passat arran del conveni de col·laboració que van signar els departaments d’Interior i Salut per tal d’oferir suport presencial i immediat i atenció especialitzada als afectats d’accidents de trànsit, en uns moments tan tràgics i difícils com és haver de viure la pèrdua d’un ésser estimat o les greus lesions a conseqüència d’un accident de trànsit. Aquest servei pretén ajudar a prevenir o, si més no, limitar la situació de vulnerabilitat i afrontar d’una millor manera aquesta realitat que han de viure. El Servei Català de Trànsit és qui oferirà aquest servei, que s’activarà per part dels Mossos d’Esquadra  i el Sistema d’Emergències Mèdiques és qui el prestarà.

Begoña Odriozola, psicòloga, 57 anys de vida i 28 anys de professió,   està especialitzada en l’atenció psicològica en trauma i dol i en la intervenció en crisi en l’àmbit de les emergències mèdiques i catàstrofes. Ha treballat al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit, adscrit al Servei Català de Trànsit, i, actualment, és psicòloga del Sistema d’Emergències Mèdiques.

_DSC7035

“LA PSICOLOGIA D’EMERGÈNCIES ET DONA LA POSSIBILITAT D’INTERVENIR EN EL MOMENT EN QUÈ ES GESTA EL TRAUMA I FER QUELCOM”

Quines similituds o diferències té un sinistre viari respecte de qualsevol situació d’emergència? No hi ha moltes diferències respecte de qualsevol altra situació d’emergència. Nosaltres parlem d’incidents crítics. Un accident de trànsit, una explosió o un esfondrament d’un edifici fan que, de sobte, la teva vida canviï. Ja no hi ha plans, ja no saps on ets, ja no saps què ha passat, estàs desorientat, no t’ho acabes de creure, i el teu cos experimenta tota una sèrie de reaccions i respostes que no entens. L’accident pot ser més o menys greu, tindrà seqüeles més importants o menys, però sempre és quelcom inesperat, abrupte, que sovint desencadena una resposta d’estrès agut en les persones que el pateixen.

“L’ACCIDENT SEMPRE ÉS QUELCOM INESPERAT, ABRUPTE, QUE SOVINT DESENCADENA UNA RESPOSTA D’ESTRÈS AGUT”

Què  requereix aquesta situació com a psicòleg intervinent? Si com a psicòleg intervens en el moment del sinistre i hi arribes aviat, ajudes a altres a organitzar les persones dins l’escenari. El psicòleg d’emergències té habilitats de psicologia sanitària o de psicologia clínica i de gestió de grups humans, com pot ser una família, i coneix la reacció d’aquests grups en situacions de crisi. Nosaltres col·laborem en la gestió de tot això.

I quines són les reaccions que pateixen les persones afectades per un sinistre viari? És habitual una reacció d’estrès agut. Sensació d’ansietat molt alta, se’t dispara el cor, respires amb dificultats, les capacitats d’atenció i de concentració es veuen afectades, et diuen coses i no estàs entenent ni escoltant el que et diuen, com si allò que et passa no fos real, com si no fossis tu, amb moltes ganes de sortir corrents o de tenir reaccions agressives, com fer cops, fer-te mal… Totes aquestes reaccions són molt perilloses en el cas d’un accident de trànsit ja que ocorren a la carretera. Cal vigilar les persones que tenen aquest tipus de reaccions més actives perquè no comencin a córrer i prenguin mal.

N’hi ha d’altres que poden ser de risc, també? Hi poden haver altres reaccions que tenen més a veure amb la congelació, paralització, desconnexió… Tot és tan intens que el cervell es col·lapsa, per dir-ho així.. Aquestes són les que ens fan més por, perquè quan una persona està desconnectada pot començar a deambular, a caminar, a creuar la carretera sense ser-ne conscient. És una reacció que podem entendre fent la metàfora del cotxe. És com si estiguéssim  prement l’accelerador i el fre al mateix temps…quan deixes un dels dos, el cotxe surt corrents.. .Per tant, quan la persona es descongela massa ràpid, es connecta ràpidament però l’energia acumulada al seu cos l’impulsa a sortir corrents… Aquest tipus de reaccions són de risc i les hem de vigilar. Quan una persona està així, és important que algú es quedi prop d’ella per vigilar que no faci res que pugui posar-la en risc. No sempre el qui crida més és el que està pitjor… D’aquí que la nostra intervenció sigui preventiva.

“UN HA D’ENTENDRE QUE AIXÒ ÉS UNA CARRERA DE RESISTÈNCIA, QUE TRIGARÀ UN CERT TEMPS A MILLORAR I QUE NO HO POT VEURE TOT EN TERMES D’UN ESPRINT”

Com n’és d’important tenir una xarxa social de suport en aquest sentit? Els humans no ens curem sols, som éssers socials i necessitem que els altres ens facin de coixí. Tenir una bona xarxa de coneguts, amics i família és un factor molt protector del trauma. Qui té coixí difícilment tindrà problemes. No és igual de feixuc.

El Servei Català de Trànsit oferirà les 24 hores del dia un servei d’atenció psicològica de resposta immediata després de patir un accident

Un servei d’atenció psicològica a víctimes directes i indirectes en els moments posteriors a l’accident, les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i amb cobertura territorial  pràcticament a tots els municipis de Catalunya. Això és possible des del dimecres 25 d’octubre passat arran del conveni de col·laboració que van signar els departaments d’Interior i Salut per tal d’oferir suport presencial i immediat i atenció especialitzada als afectats d’accidents de trànsit, en uns moments tan tràgics i difícils com és haver de viure la pèrdua d’un ésser estimat o les greus lesions a conseqüència d’un accident de trànsit. Aquest servei pretén ajudar a prevenir o, si més no, limitar la situació de vulnerabilitat i afrontar d’una millor manera aquesta realitat que han de viure. El Servei Català de Trànsit és qui oferirà aquest servei, que s’activarà per part dels Mossos d’Esquadra  i el Sistema d’Emergències Mèdiques és qui el prestarà.

Font: Sistema d’Emergències Mèdiques

Quin és l’objectiu d’aquest servei?

D’acord amb les seves línies estratègiques d’actuació i una de les accions del seu darrer Pla de Seguretat Viària, el Servei Català de Trànsit (SCT) s’ha fixat oferir atenció psicològica a les víctimes de trànsit en cas d’accidents mortals i també en els accidents amb ferits greus on hi hagi infants menors de 12 anys. L’objectiu és donar una millor resposta a la situació de gran vulnerabilitat i desorientació en què es poden trobar les víctimes d’un accident viari i acompanyar-los en aquest procés tan dolorós en els moments posteriors a l’accident.

Com es concreta?

El Servei Català de Trànsit és qui activarà el servei, a través del cos de Mossos d’Esquadra, sempre que les víctimes hi donin el consentiment i, a instància d’aquest organisme, el Sistema d’Emergències Mèdiques, que des de l’any 2005 presta atenció psicològica en diferents tipologies d’incidents, és qui el prestarà, incorporant d’aquesta manera les víctimes d’accidents de trànsit. En concret, es duran a terme les següents accions:

  • L’atenció psicològica a les víctimes directes o indirectes en cas d’accidents mortals i als afectats en cas de sinistres amb ferits greus que siguin infants menors de 12 anys, fins que es consideri adient, derivant si s’escau el pacient a l’atenció primària o especialitzada;
  • L’assistència al lloc de l’accident en sinistres amb múltiples víctimes
  • La comunicació de males notícies en suport de les policies de trànsit. Suport psicològic per a casos en què s’hagi de comunicar a un familiar directe una mort per accident de trànsit;

Font: Sistema d’Emergències Mèdiques

Quan estarà actiu?

Aquest servei estarà actiu les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i donarà cobertura a tots els municipis de Catalunya, excepte a la ciutat de Barcelona, atès que l’Ajuntament de Barcelona ja cobreix aquesta necessitat. Amb tot, en casos excepcionals i si es requerís, també podria ser activat.  Així mateix, s’haurà d’activar en els casos en què es rebi un requeriment d’un altre cos policial per accidents de trànsit ocorreguts fora de Catalunya, sempre que les mateixes víctimes i les persones del seu entorn resideixin a Catalunya.

Què complementa?

Aquest nou servei d’atenció psicològica representa una mesura que complementa el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), en funcionament des de finals de març del 2012 i adscrit al Servei Català de Trànsit, ja que donarà resposta immediata a les víctimes després de patir l’accident.

El SIAVT ofereix orientació jurídica, legal, psicològica, sanitària i assistencial a totes les persones víctimes o afectades per un accident de trànsit. No pretén ser un servei de resposta immediata després de l’accident, sinó proporcionar una gestió integral als afectats després del sinistre i ser un centre que aglutini un conjunt de recursos a l’abast de les víctimes, tant les directes com les indirectes.

El SIAVT està organitzat per orientar la persona afectada segons la proximitat que demani. Recordem que així es posa a disposició de l’usuari un telèfon gratuït, el 900 100 268, al qual es pot trucar de dilluns a diumenge de 9 a 20 h. També es pot consultar el web victimestransit.gencat.cat o bé sol·licitar una entrevista personal.