Reduir els accidents de motocicleta, objectiu de la nova campanya de  l’SCT “La ruta més segura”

Llibertat, passió, connexió amb la natura, complicitat, pertinença a un col·lectiu o solidaritat són algunes de les sensacions i valors que defineixen l’experiència única i indescriptible que pot suposar anar en moto. Per a molts motoristes, sortir a rodar en solitari o en grup va més enllà d’una simple afició i conforma un estil de vida al qual, malgrat els riscos que poden córrer a la carretera, no estan disposats a renunciar. En aquest estil de vida propi, la moto acostuma a tenir un paper fonamental i crea forts llaços d’amistat i camaraderia amb altres enamorats de les dues rodes, amb qui comparteixen rutes, inquietuds, emocions i experiències vitals.

La cara amarga de la passió per les motos és, sense dubte, l’accidentalitat a la carretera. Aquest any 2021, 35 motoristes han perdut la vida a la xarxa viària interurbana de Catalunya i representen una de cada tres del total de víctimes mortals (dades tancades a 21 de setembre). Davant l’escenari actual de sinistralitat d’aquest grup vulnerable de la mobilitat, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha engegat una campanya de sensibilització adreçada específicament a ells. La nova acció comunicativa, que porta com a lema “La ruta més segura”, té precisament com a protagonistes conductors de moto de gran cilindrada i es fixa com a objectiu final reduir la sinistralitat viària del col·lectiu.

L’eix comunicatiu de la campanya se centra a buscar la identificació i la implicació dels motoristes amb els missatges que els transmeten altres amants de les motos com ells, que viuen les mateixes experiències, que poden córrer els mateixos riscos, que utilitzen un mateix codi a la carretera i per als quals la seva vida gira, en gran mesura, entorn de les dues rodes. Els elements centrals de la campanya són cinc espots basats en un format testimonial, en què cinc motoristes, en Nils, en Marc, en Cristian, la Pepi i en Pedro, escenifiquen una ruta per carretera i intercalen converses sobre qüestions relacionades amb la seguretat viària que els afecten directament. Alguns dels temes que tracten són la importància de dur un equipament de protecció adequat, fer un bon manteniment del vehicle i practicar una conducció tranquil·la i preventiva. A més, també dialoguen sobre aspectes més personals com, per exemple, les conseqüències d’haver patit un accident greu a la carretera, com viuen les seves famílies l’afició per la moto o la pèrdua d’amics a causa d’un sinistre mortal. En definitiva, reflexions que incideixen en el fet que la responsabilitat al manillar ha de ser màxima i que posen el focus en el valor de la vida.

En Nils, que va ser víctima d’un accident de trànsit greu amb moto, és el protagonista del primer espot de “La ruta més segura”.

La nova campanya de conscienciació s’allargarà fins al final d’any i es difondrà a través de diversos canals de televisió, cinemes, xarxes socials i mitjans digitals.

Si t’agrada rodar en moto, fes de la teva ruta la ruta més segura!

Ambaixadors de conscienciació

-Nils, 20 anys en moto i víctima d’un accident de trànsit greu: “Jo et recomano que no tinguis pressa, que el que no arribis a veure avui ho veuràs demà. Moltes vegades ens perdem el camí per voler arribar al destí.”

“Engreixar la cadena, mirar la pressió, l’oli…, ho hem de fer cada cop que sortim. Si no ho fas, te’n penediràs tota la vida.”

-Pepi, 5 anys en moto: “Jo et diria que la carretera no és el circuit. No has d’anar el primer ni ser el més ràpid, ni el que més plega.”

Cristian, 6 anys en moto: “No has de demostrar res a ningú.”

“Nosaltres som el xassís. Aleshores, una bona jaqueta, uns bons pantalons, unes botes, el casc, és obvi, però el cos ha d’anar protegit. Què prefereixes, passar calor o deixar-t’hi la pell?”

-Marc, 6 mesos en moto: ”El que t’estàs jugant és la teva vida. Has de ser conscient de les teves limitacions.”

-Pedro, 45 anys en moto: “Massa gent s’ha perdut… Aquesta és la cara trista de la nostra passió i de la nostra afició. Tinc 61 anys i ja he perdut uns quants amics.”

Ramon Lamiel, nou director del Servei Català de Trànsit

Ramon Lamiel Villaró, nascut a Campdevànol el 1964, és llicenciat en Biologia, té una diplomatura d’Enginyeria del Medi Ambient i formació posterior en Funció Gerencial de les Administracions Públiques, així com un Màster de Direcció Financera i Control de Gestió, entre d’altres estudis.

Al llarg de la seva carrera professional, ha ocupat diferents càrrecs directius i gerencials a l’Ajuntament de Barcelona. Els darrers 8 anys ha estat gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat del consistori barceloní. A més a més, Lamiel també és membre del Consell d’Accessibilitat de Catalunya i del Consell Social de l’Institut Guttmann. El seu bagatge professional, basat en la transversalitat, la innovació en els serveis públics i una especial sensibilització vers els col·lectius més vulnerables, ha girat entorn la mobilitat urbana sostenible, l’accessibilitat en el transport per a les persones amb mobilitat reduïda o els projectes per assolir per als vianants un model de mobilitat segura i sostenible. En l’etapa a l’Ajuntament de Barcelona, destaca la seva participació en projectes com la Xarxa Bàsica i el Mapa de la Bicicleta de Barcelona o el disseny i posada en funcionament del Bicing.

Un nou repte

Ramon Lamiel viu el repte de ser al capdavant del Servei Català de Trànsit amb il·lusió i amb determinació: “Tinc l’oportunitat de servir la ciutadania des d’un altre àmbit social, amb l’objectiu de preservar la vida de les persones i evitar la sinistralitat. Hem de treballar per una mobilitat més segura i sostenible, perquè és un dels deures de futur més immediats”.

En el seu pla de treball més imminent, el nou director de l’SCT destaca la importància del proper Pla de seguretat viària, “el full de ruta que inspirarà l’actuació del Servei Català de Trànsit”, subratlla. “Cal un clar compromís amb la reducció del 50% de les víctimes mortals el 2030 i la Visió de Zero víctimes mortals el 2050, i per això necessitem reduir-les en un 15% aquests propers dos anys”, remarca Lamiel. “Hem de convertir l’SCT en l’autoritat de la mobilitat segura i sostenible; en el vessant ambiental, fer del Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT) un referent en informació i intervenció en el territori; en l’àmbit local, establir noves col·laboracions amb els ens locals per pacificar l’entorn urbà i reduir les emissions, i en el vessant social, una especial atenció als col·lectius més vulnerables i a les víctimes i les seves famílies, amb més suport a la seva autonomia personal”, rebla el director.

Motoristes, ciclistes, vianants

Quant als col·lectius vulnerables, Ramon Lamiel es mostra preocupat pel fet que aquest 2021 la meitat de les persones que han perdut la vida a la carretera pertanyen a aquest col·lectiu. Pel que fa als motoristes, el cap de l’SCT indica que ja s’han pres mesures immediates per reduir la seva sinistralitat, com l’augment de controls a les carreteres, la realització de més sessions formatives del programa Formació 3.0 per fomentar la conducció segura i el llançament aquest estiu d’una campanya comunicativa de conscienciació adreçada als motoristes. “I tenim també en marxa la prova pilot de senyalització de revolts perillosos de la carretera del pantà de Foix, dissenyada per millorar la seguretat dels motoristes i que, un cop avaluada, es podria estendre a la resta del territori”, recorda.

Pel que fa a la mobilitat dels ciclistes, Lamiel posa de manifest que els carrils segregats i les xarxes urbanes protegides han demostrat que són segurs i que permeten l’increment d’aquest sistema de transport sostenible: “Estendre l’experiència urbana a l’àmbit interurbà i disposar de zones segures per a la pràctica del ciclisme són dos reptes cabdals per a aquests propers anys”, afegeix el titular de Trànsit.

En l’àmbit dels vianants, el director afirma que “cal promoure que l’itinerari accessible d’aquest col·lectiu sigui l’element estructurador de l’espai viari, així com l’element vertebrador de les zones 30, de les àrees pacificades o dels nous models urbans, com per exemple les superilles”.

Frenar la velocitat i les distraccions

Des de la direcció del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel també vol incidir en dos aspectes que determinen bona part de la sinistralitat a les carreteres: l’excés de velocitat i les distraccions. “Cal analitzar amb profunditat les dades que tenim, però voldria repensar qüestions com el control de la velocitat, com a factor de reducció de la sinistralitat, i la incorporació de la tecnologia per lluitar contra les distraccions, moltes d’elles motivades per la manipulació del mòbil”, explica.

Amb esperit de treball, visió transversal i àmplia experiència en l’àmbit de la mobilitat, Ramon Lamiel afronta un nou període al capdavant de l’SCT amb el principal repte de preservar al màxim la vida a les carreteres catalanes i reduir-ne la sinistralitat. 

No pots viure sense ell? Al cotxe et pot desconnectar de la vida!

No podem viure sense ell i, en conseqüència, sense cap dels elements que són vitals per al seu funcionament i bon estat: sense memòria, sense bateria, sense cobertura, sense connexió, sense carregador i, alguns, ni tan sols sense la seva funda. Ja sabreu sobre quin objecte estem parlant; una eina actualment imprescindible en la comunicació entre les persones i, també per a alguns, en les seves activitats d’oci. Aquest dispositiu tan útil i pràctic en moltes situacions quotidianes pot resultar letal si l’utilitzem mentre conduïm. Precisament alertar sobre les conseqüències tràgiques que pot comportar l’ús del telèfon mòbil en la conducció és l’objectiu principal de la darrera campanya de conscienciació viària que hem posat en marxa.

Amb el lema “Quan condueixis, aparca el mòbil”, aquesta nova acció comunicativa es difon als principals mitjans de televisió, ràdio, premsa, mitjans digitals, i també a cinemes i a les xarxes socials. La campanya s’allargarà fins al 31 de desembre d’enguany i la seva difusió s’intensificarà en els períodes de mobilitat més elevada. Es preveu que també s’emeti durant el 2020.

En els darrers anys, les distraccions se situen com el primer factor concurrent dels sinistres amb víctimes a Catalunya i, dins d’aquest grup, la manipulació del mòbil n’és la primera causa. En concret, la falta d’atenció està present en un de cada quatre accidents de trànsit amb víctimes. Aquest 2019, un 24% del total de sinistres amb persones mortes, ferits greus o lleus, han estat provocats per distraccions en la conducció.

Vital per a la comunicació, letal per a la conducció

L’eix central de la campanya es basa a mostrar els efectes dramàtics que pot tenir usar el mòbil a l’hora de conduir un vehicle. L’estratègia comunicativa aposta per l’ús del simbolisme per tal de comparar components fonamentals d’un mòbil amb elements que tenen relació amb les conseqüències que pot provocar el seu ús en la conducció. Un d’aquests conceptes comuns que apareix en l’espot de la campanya és la memòria, peça clau dels mòbils per emmagatzemar dades, i que s’associa amb la imatge d’un ram de flors a la carrereta per simbolitzar l’absència i el record que una víctima mortal d’un accident de trànsit deixa entre els seus éssers estimats.

Al volant o al manillar, escrius o llegeixes whatsapps, respons trucades o interactues a les xarxes socials? Si ets dels que a l’hora de conduir no poden desenganxar-se del mòbil, tingues en compte que utilitzar-lo durant la conducció equival en risc de perillositat a circular quadruplicant la taxa d’alcoholèmia permesa. I tampoc passis per alt que escriure un missatge de text al mateix temps que condueixes multiplica per quatre el risc d’accident.

Encara t’arriscaràs a posar en perill la teva vida i la dels altres? Potser no pots viure sense mòbil, però al cotxe, pots morir per culpa seva!

Sensibilització per punts

Estàs angoixat perquè has perdut punts del teu permís o llicència de conduir? O has perdut el permís sencer i tots els punts que tenies? En aquest apunt trobaràs tota la informació de com recuperar-los.

foto-pxp-3

  • Si has perdut part dels punts:

Hauràs de fer un curs de sensibilització i reeducació viària de 12 hores on podràs recuperar un màxim de 6 punts. Així, se sumen 6 punts als punts que et quedaven, però no es poden recuperar els 12 punts.  Per exemple, si et quedava 1 punt i fas el curs, tindràs 7 punts. En aquest cas, no hi ha examen.

També tens l’opció de deixar passar el temps: primer, en el cas que fos per una infracció greu, has d’estar 2 anys sense perdre cap punt i tindràs, de nou, els 12 punts; segon, si hi va haver una infracció molt greu, hauran de passar 3 anys sense cap sanció amb pèrdua de punts.

  • Si has perdut tots els punts i vols recuperar el permís o llicència:

Perdut tot el permís o llicència, la situació és més complexa ja que has perdut tots els punts per sancions per via administrativa (no per via judicial).  En aquest cas el curs de sensibilització és de 24 hores i hauràs de superar obligatòriament un examen a la Prefectura Provincial de Trànsit de la DGT. En aquest cas només recuperes 8 punts com a màxim.

Infografia sensibilització per punts_OK Soligó.JPG

Model català del permís per punts

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha apostat, en els 38 centres repartits per tot el territori on es fan els cursos, per un model propi per als cursos de sensibilització i reeducació viària basat en el canvi d’actituds, en els quals intervenen formadors viaris i psicòlegs, però amb un valor afegit com és la participació de les associacions de víctimes en accidents de trànsit, que aporten el factor emocional. També formen part directa en la formació d’aquests cursos policies locals i autonòmics, sistema judicial penal, administracions competents i autoescoles.

Amb aquest model, es pretén fer reflexionar sobre el risc i les conseqüències d’infraccions i de conductes imprudents i provocar un canvi d’actituds per fer conductors responsables i segurs.

Informació complementària: