Ramon Lamiel, nou director del Servei Català de Trànsit

Ramon Lamiel Villaró, nascut a Campdevànol el 1964, és llicenciat en Biologia, té una diplomatura d’Enginyeria del Medi Ambient i formació posterior en Funció Gerencial de les Administracions Públiques, així com un Màster de Direcció Financera i Control de Gestió, entre d’altres estudis.

Al llarg de la seva carrera professional, ha ocupat diferents càrrecs directius i gerencials a l’Ajuntament de Barcelona. Els darrers 8 anys ha estat gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat del consistori barceloní. A més a més, Lamiel també és membre del Consell d’Accessibilitat de Catalunya i del Consell Social de l’Institut Guttmann. El seu bagatge professional, basat en la transversalitat, la innovació en els serveis públics i una especial sensibilització vers els col·lectius més vulnerables, ha girat entorn la mobilitat urbana sostenible, l’accessibilitat en el transport per a les persones amb mobilitat reduïda o els projectes per assolir per als vianants un model de mobilitat segura i sostenible. En l’etapa a l’Ajuntament de Barcelona, destaca la seva participació en projectes com la Xarxa Bàsica i el Mapa de la Bicicleta de Barcelona o el disseny i posada en funcionament del Bicing.

Un nou repte

Ramon Lamiel viu el repte de ser al capdavant del Servei Català de Trànsit amb il·lusió i amb determinació: “Tinc l’oportunitat de servir la ciutadania des d’un altre àmbit social, amb l’objectiu de preservar la vida de les persones i evitar la sinistralitat. Hem de treballar per una mobilitat més segura i sostenible, perquè és un dels deures de futur més immediats”.

En el seu pla de treball més imminent, el nou director de l’SCT destaca la importància del proper Pla de seguretat viària, “el full de ruta que inspirarà l’actuació del Servei Català de Trànsit”, subratlla. “Cal un clar compromís amb la reducció del 50% de les víctimes mortals el 2030 i la Visió de Zero víctimes mortals el 2050, i per això necessitem reduir-les en un 15% aquests propers dos anys”, remarca Lamiel. “Hem de convertir l’SCT en l’autoritat de la mobilitat segura i sostenible; en el vessant ambiental, fer del Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT) un referent en informació i intervenció en el territori; en l’àmbit local, establir noves col·laboracions amb els ens locals per pacificar l’entorn urbà i reduir les emissions, i en el vessant social, una especial atenció als col·lectius més vulnerables i a les víctimes i les seves famílies, amb més suport a la seva autonomia personal”, rebla el director.

Motoristes, ciclistes, vianants

Quant als col·lectius vulnerables, Ramon Lamiel es mostra preocupat pel fet que aquest 2021 la meitat de les persones que han perdut la vida a la carretera pertanyen a aquest col·lectiu. Pel que fa als motoristes, el cap de l’SCT indica que ja s’han pres mesures immediates per reduir la seva sinistralitat, com l’augment de controls a les carreteres, la realització de més sessions formatives del programa Formació 3.0 per fomentar la conducció segura i el llançament aquest estiu d’una campanya comunicativa de conscienciació adreçada als motoristes. “I tenim també en marxa la prova pilot de senyalització de revolts perillosos de la carretera del pantà de Foix, dissenyada per millorar la seguretat dels motoristes i que, un cop avaluada, es podria estendre a la resta del territori”, recorda.

Pel que fa a la mobilitat dels ciclistes, Lamiel posa de manifest que els carrils segregats i les xarxes urbanes protegides han demostrat que són segurs i que permeten l’increment d’aquest sistema de transport sostenible: “Estendre l’experiència urbana a l’àmbit interurbà i disposar de zones segures per a la pràctica del ciclisme són dos reptes cabdals per a aquests propers anys”, afegeix el titular de Trànsit.

En l’àmbit dels vianants, el director afirma que “cal promoure que l’itinerari accessible d’aquest col·lectiu sigui l’element estructurador de l’espai viari, així com l’element vertebrador de les zones 30, de les àrees pacificades o dels nous models urbans, com per exemple les superilles”.

Frenar la velocitat i les distraccions

Des de la direcció del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel també vol incidir en dos aspectes que determinen bona part de la sinistralitat a les carreteres: l’excés de velocitat i les distraccions. “Cal analitzar amb profunditat les dades que tenim, però voldria repensar qüestions com el control de la velocitat, com a factor de reducció de la sinistralitat, i la incorporació de la tecnologia per lluitar contra les distraccions, moltes d’elles motivades per la manipulació del mòbil”, explica.

Amb esperit de treball, visió transversal i àmplia experiència en l’àmbit de la mobilitat, Ramon Lamiel afronta un nou període al capdavant de l’SCT amb el principal repte de preservar al màxim la vida a les carreteres catalanes i reduir-ne la sinistralitat. 

2 respostes a “Ramon Lamiel, nou director del Servei Català de Trànsit

  1. Necessitem bones persones, com en Ramon, en els càrrecs públics
    I a més un bon professional. He tingut la sort d estudiar i treballar amb ell.
    Espero que faci realitat el pla de bicicletes de Catalunya amb carrils segregats i que col.labori amb totes les persones que estem treballant des dels ajuntaments i la resta d administracions publiques
    Felicitats!

  2. La reducció de la sinistralitat és un repte important. Però no pot ser el repte principal d’una institució que te com a objectiu la gestió de tránsit. En primer lloc estem parlant d’una funció logistica: Portar persones i mercancia d’un punt A a un punt B de la manera més eficient i ràpida possible.
    Estic d’accord: “passen masses accidents” però el perril al que ens exposem cada dia fent camins a les carreteres és molt baix en relació amb altres riscs de la vida com ara el cancer o enfermetats relacionades amb l’obesitat, la mala alimentació,l’alcol, el tabac o la vida sedentaria.
    Més semàfors, més trams de conducció lenta, més prohibiciones d’anar pels camins més directes ens roben molt temps…temps de vida…temps amb els nostres fills, amb les nostres parelles, amb amics o els pares.
    I tots aquest minuts invertits en la seguretat sumen a molt més que les 200 vides perdudes cada any per causa d’accidents!
    Entre els paràmetres que produeixen perills, n’hi ha de molt de més importants que la velocitat.
    120km/h ja és una velocitat baixa considerant el nivell de seguretat que ens porten els cotxes del segle 21.

    Alcoholemia, drogues, conductors cansats (moltes vegades camioners), l’ùs del mòvil, conductors que no indiquen canvis de carril o que condueixen al carril d’adelantament a velocitats baixes, conductors ineptes pel trànsit per inmaduresa, elevada edat…
    A Alemania hi ha molts trams d’autopista on no hi ha cap limitació de velocitat i l’accidentalitat és molt similar a la de Catalunya.

    Si es vol fer alguna cosa per reduir accidents serien: controls d’alcolemia i de drogues (he passat per un sol control a la meva vida!!), multar conductors lents que condueixen al carril d’adelantament, millorar condicions de carretera (eliminar vies paral.leles, creuaments de fluids de trànsit, distraccions per valles publicitaries al costat de les carreteres….).

Deixa un comentari