Revolts més segurs

La carretera BV-2115 al seu pas per Castellet i la Gornal ha estat l’escenari triat pel Servei Català de Trànsit (SCT) per donar el tret de sortida a un projecte de senyalització de revolts potencialment perillosos per als motoristes. L’objectiu principal del projecte, que s’ha dut a terme de manera conjunta amb la Direcció General d’Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat, és reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu.

La prova pilot consisteix a detectar i marcar sobre l’asfalt amb pintura quina seria la millor trajectòria de traçada per als motoristes, a més de reforçar l’avís sobre la complexitat del revolt amb senyals verticals. La carretera triada per iniciar aquest projecte és la BV-2115, una via que envolta el pantà de Foix, a l’Alt Penedès, en la qual s’ha actuat en un total de 22 revolts, en un tram de 3,7 km. Alhora, també s’han posat faldons de protecció per a motoristes a les barreres de seguretat. La BV-2115es caracteritza per una sèrie de revolts que s’ajusten a la casuística que ha derivat en els principals accidents greus que pateixen els motoristes, sobretot sortides de via. Es tracta de revolts de curvatura mitjana queels motoristes tracen a més velocitat de la que són capaços de manejar d’acord amb les capacitats que tenen com a conductors. La mala traçada, amb un excés de velocitat o per falta de perícia, és doncs el principal factor concurrent en aquests accidents.

La finalitat última del projecte és, per tant, la reducció de la sinistralitat, una fita que compta amb experiències positives a països europeus com Àustria o Luxemburg. A més, l’SCT farà un seguiment individualitzat de cada accident en aquesta via i, si els resultats de la prova pilot pionera són positius, el projecte es podria estendre a altres carreteres freqüentades per motoristes.

L’octubre del 2019, el Servei Català de Trànsit va engegar les proves de traçat dels revolts de la BV-2115. Per portar-ho a terme, es va fer una sessió pràctica sobre el terreny amb equips de  monitors de formació viària i agents de trànsit dels Mossos d’Esquadra. Els recorreguts van ser enregistrats des de l’helicòpter de l’SCT i sobre les motos, equipades amb càmeres 360º, per a la posterior anàlisi i tria dels revolts més adequats. Ara, un cop incorporada la senyalització a l’asfalt i la senyalització vertical, els motoristes ja disposen d’aquesta eina d’ajuda a l’hora de traçar la trajectòria de les corbes.

Convé recordar que aquest any han mort a les carreteres catalanes 20 motoristes, 174 han resultat ferits greus i 1.087 han estat ferits lleus (dades fins al 16 d’octubre). Amb iniciatives que millorin la seguretat viària, com aquest projecte, i una conducció prudent i segura per part dels motoristes, la reducció d’aquestes xifres de sinistralitat és possible i necessària.

En prop del 10% dels accidents amb víctimes de l’última dècada hi ha menors de 14 anys implicats

En l’última dècada, entre un 7 i un 10% dels accidents amb víctimes a la xarxa viària interurbana catalana han ocorregut amb menors de 14 anys implicats. Aprofitant que aquest setembre hi ha la tornada a l’escola, el Servei Català de Trànsit vol recordar aquesta dada i insistir en la importància de protegir els més vulnerables a la via pública

Durant tot el 2010, 699 dels 8.142 accidents amb víctimes que es van registrar en carretera o autopista a Catalunya van ocórrer amb menors d’aquesta franja d’edat. L’any 2019 aquesta xifra s’elevava a 777 dels 8.419 accidents amb víctimes. I aquest 2020, fins al 31 d’agost i en un context general de davallada de la sinistralitat pels efectes del confinament a causa de la COVID-19, han estat 249 dels 3.425 accidents amb víctimes registrats.

Si ens fixem en la mortalitat, l’any 2010, de les 246 víctimes mortals, 5 tenien edats compreses entre 0 i 14 anys; el 2019, 3 d’un total de 175 morts; i el 2020, fins al 31 d’agost, cap  de les 71 víctimes mortals.

Decàleg de la seguretat viària infantil

Per millorar la seguretat viària i la protecció dels infants, recordem algunes de les pautes més importants recollides en el Decàleg de la seguretat viària infantil, consensuat i aprovat en assemblea general per l’AESVI, l’Aliança Espanyola per la Seguretat Viària Infantil, de la qual formem part:

  • Cordar sempre el menor amb un sistema de retenció infantil –cadireta– adequat a la seva mida i pes, per molt curt que sigui el trajecte.
  • Col·locar el nen o nena a les places posteriors del vehicle i portar-lo en sentit contrari a la marxa el màxim temps possible.
  • Utilitzar cadiretes homologades.
  • Emprar cadiretes amb respatller almenys fins als 135 cm d’estatura.
  • No viatjar amb objectes solts, ni posar equipatge o mascotes al vehicle al costat dels petits.
  • En cas d’accident, i sempre que sigui possible, treure el menor del cotxe accidentat amb la seva cadireta i mai en braços, tret de risc imminent.  

Així mateix, cal recordar que la seguretat dels més petits també depèn del conductor. Per això, és fonamental respectar les normes, conduir de forma tranquil·la i relaxada, sense agressivitat ni brusquedats, deixant una distància de seguretat i ajustant la velocitat a les circumstàncies del trànsit.

Vianants a la carretera!

Aquest any, marcat per l’aparició de la COVID-19 i per la consegüent reducció de la mobilitat a Catalunya, està tenint un comportament diferent pel que fa a les xifres de mortalitat en general i de vianants morts en accident de trànsit en particular. En general, perquè hi ha hagut un descens important en el nombre de morts a les nostres carreteres, amb una reducció de la mortalitat del 40%. I pel que fa específicament als vianants, a dia d’avui, han mort 13 persones atropellades a Catalunya, 7 a les carreteres i 6 en zona urbana. Per primera vegada, doncs, hi ha més morts per atropellament en zona interurbana que als carrers dels municipis catalans.

Cal tenir en compte que, des del 2010, un total de 462 vianants han mort en accident de trànsit a Catalunya, una dada que representa una mitjana de 45 morts l’any. La majoria de les persones mortes a causa d’atropellaments, gairebé el 70%, han perdut la vida en zones urbanes, en concret 321.

Tot i les dades d’aquest 2020 atípic, és sobretot en els espais urbans on els vianants es desplacen, conviuen i comparteixen l’espai públic amb altres actors de la mobilitat i on, per la seva vulnerabilitat, tenen un risc més elevat de patir accidents de trànsit. Cada any, des del 2010, ha mort una mitjana de 32 persones a causa d’un atropellament en carrers de municipis de Catalunya. Encara que el nombre d’aquest tipus de sinistres és més elevat a la ciutat, cal tenir present que la gravetat de les lesions s’incrementa per als vianants en els accidents en carretera.

IMG_8806 (1)

Les persones grans són un grup cada vegada més ampli de la població, amb més autonomia i amb més presència en la mobilitat, però per la seva major fragilitat presenten uns riscos d’accidentalitat molt elevats en la seva condició de vianant. Des de l’any 2010, el 50% dels vianants morts tenien més de 65 anys, en concret 232 persones. D’aquestes 232 víctimes majors de 65 anys, 176 superaven els 74 anys (el 38% del total dels vianants morts en els darrers deu anys).

IMG_8642

Si bé la majoria dels atropellaments mortals es localitzen a les zones urbanes, els vianants atropellats en vies interurbanes tenen una elevada probabilitat de resultar ferits de gravetat o morts a causa de les altes velocitats dels vehicles que hi circulen.

Des de l’any 2010, el 30% de les víctimes mortals per atropellament han patit accidents en carreteres i autopistes.

 

Pautes per prevenir atropellaments a la carretera

 Per les autopistes i les autovies està totalment prohibida la circulació de vianants. Si inevitablement han de desplaçar-se per altres tipus de vies, han de seguir unes normes bàsiques per no posar en perill la pròpia seguretat ni la de la resta d’usuaris:

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, s’ha de circular per l’esquerra, en sentit contrari al trànsit.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on es camina i perquè els vehicles els vegin millor.

I com s’ha d’actuar en cas d’avaria?

  • Si és possible, el vehicle s’ha d’aturar fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Cal senyalitzar la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • S’han d’activar els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Cal sortir del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria posada, i allunyar-se de la calçada, si pot ser darrere la tanca de protecció.

Triangle, C-58

Alerta: tram d’obres!

El 10% dels accidents de trànsit amb morts del 2019 van passar a zones amb treballs i enguany hi ha hagut 14 sinistres amb morts o greus

Són necessàries, però ens incomoden, ens posen nerviosos i fins i tot ens poden generar inseguretat en la conducció. Parlem de les obres a les carreteres.

La paciència i la calma són els millors companys de viatge en la conducció, i són vitals en la circulació per zones d’obres. Anualment, a la xarxa viària de Catalunya hi ha uns 600 trams als quals es fan treballs de millora. Els conductors, tard o d’hora, hi haurem de circular, en els nostres trajectes, i les xifres de sinistralitat ens fan necessari un crit d’alerta i de precaució.

Cal tenir en compte que gairebé el 10% dels accidents amb morts de l’any passat van passar en trams en obres, concretament 16 dels 157 sinistres mortals. A més, enguany en aquestes zones amb treballs hi ha hagut 14 accidents amb morts o ferits greus (dades fins a finals de juliol).

Els trams d’obres sempre són fàcilment identificables gràcies als senyals lluminosos i verticals i fins i tot els anuncien els panells de missatgeria variable que hi pugui haver a la vora. El color groc de senyals i les marques a l’asfalt també ens els adverteixen. Si hi ha operaris treballant-hi, segurament també hi veuràs cons. Són avisos als quals hem de respondre extremant molt la prudència i sobretot respectant les reduccions de velocitat que la majoria de treballs comporten. Els nous límits de velocitat hi són per a la nostra seguretat, per poder fer front a un canvi de traçat o a la desaparició d’un carril.

Els sis consells bàsics per conduir amb seguretat per un tram d’obres són:

  • Circules per un entorn canviant, posa màxima atenció en la conducció: hi està més que prohibit l’ús del mòbil!
  • Adapta la velocitat progressivament al nou límit establert, així podràs mantenir el control del vehicle davant de qualsevol imprevist.
  • No frenis bruscament ni facis maniobres sobtades. S’han de respectar escrupolosament les distàncies de seguretat per tenir visibilitat i poder reaccionar amb temps si hi ha qualsevol obstacle a la calçada. Les topades posteriors i els encalços són un dels tipus d’accident que s’hi donen més sovint.
  • En trams amb absència de voral, estigues pendent dels refugis existents. Davant de qualsevol incidència o avaria aparta el vehicle el màxim possible i senyalitza’n la ubicació. Tots els ocupants del vehicle s’han de protegir fora de la calçada amb l’armilla reflectora posada.
  • Fes cas en tot moment de les indicacions dels agents o del personal d’obra.
  • Planifica el trajecte: la millor prevenció és la informació. Al nostre web d’incidències viàries, si actives l’opció ‘Obres’, pots consultar-hi tots els trams afectats de la xarxa viària catalana. Ja aniràs preparat abans de posar-te en marxa!

Cinc trets característics del motorista accidentat

Aquesta setmana el Servei Català de Trànsit ha engegat una campanya preventiva centrada en els motoristes, en la qual es controlarà l’ús del casc, les infraccions de les normes de circulació o les condicions tècniques de la moto, entre altres accions previstes.

Enguany, la sinistralitat d’aquest col·lectiu se situa per sota del 2019, en un context, però, marcat per una davallada general de la sinistralitat arran de les restriccions de mobilitat decretades per frenar la propagació de la COVID-19. Aquest any, fins al 21 de juliol, hi ha hagut 10 motoristes morts i 102 ferits greus a la xarxa viària interurbana, quan en el mateix període de l’any 2019 hi va haver 27 motoristes que van perdre la vida i 169 ferits de gravetat. No obstant, darrerament s’han produït diversos accidents greus amb motoristes implicats, una sinistralitat que va registrar un pic important el cap de setmana del 3 al 5 de juliol, en què van perdre la vida tres motoristes.

This slideshow requires JavaScript.

Perfil del motorista accidentat

Quines són les constants que es repeteixen al llarg dels anys en els sinistres de trànsit amb motos implicades? Si radiografiem la sinistralitat d’aquest col·lectiu dels darrers cinc anys, s’observen cinc trets distintius que predominen en els accidents amb morts i ferits greus:

  1. En carretera: el 60% dels accidents mortals en moto ocorren en zona interurbana.
  2. Edat de 25 a 54 anys: aquesta franja d’edat acumula dues terceres parts del total de víctimes greus en moto a la carretera.
  3. Homes: representen el 86% del total de motoristes morts i ferit greus en carretera i el 80% en ciutat.
  4. Franja de tarda: tot i que els matins de dissabte i diumenge acumulen un 22% del total de morts o ferits greus, la franja de la tarda acumula més víctimes en carretera. Les tardes de divendres, dissabte i diumenge mostren una accidentalitat més elevada que la resta de tardes de la setmana.
  5. Amb bon temps: entre maig i octubre es produeix un augment de víctimes en aquest col·lectiu en carretera, quan la meteorologia és més favorable a l’ús de la moto.

Atès que ens trobem en plena època estival, amb múltiples desplaçaments de llarg i curt recorregut, i tenint en compte que la població ha viscut un llarg confinament, des del Servei Català de Trànsit insistim a evitar qualsevol relaxament en els desplaçaments d’oci. Tal com manifestava el director de l’SCT, Juli Gendrau, en la presentació de la Formació 3.0 per a motoristes, “després del confinament, hi ha moltes ganes d’anar en moto, però venim de moltes setmanes en què hi havia una falsa sensació de seguretat perquè hi havia menys trànsit i ara aquest s’està recuperant i cal estar més atents”.

El primer semestre d’enguany, marcat per la crisi sanitària de la COVID-19, acaba amb 48 víctimes mortals per accident de trànsit, un 45,1% menys que l’any passat

Des de l’1 de gener fins al 30 de juny d’aquest 2020, 48 persones han mort en 41 accidents mortals a les carreteres catalanes. Així doncs, el primer semestre d’enguany, marcat per la crisi sanitària de la COVID-19 a partir del març i la davallada de la mobilitat pel confinament, ha registrat un descens d’un 41,5% en el nombre de víctimes mortals respecte al mateix període de l’any passat, quan van perdre la vida 82 persones.

Aquest mes de juny, que ha coincidit amb la progressiva desescalada i la fi de l’estat d’alarma, hi ha hagut 4 víctimes mortals, mentre que el juny de l’any passat n’hi va haver 13. Això suposa una reducció del 69,2%. A més, cal destacar que aquest juny ha estat el mes amb menys mortalitat a la xarxa viària catalana des que va començar l’any, amb una víctima mortal menys que el mes de març, quan se’n van registrar 5.

Tot i la davallada general de la sinistralitat, des del Servei Català de Trànsit es demana que no s’abaixi la guàrdia en la conducció durant el que s’ha anomenat “nova normalitat”. A més, hi ha diverses tendències que continuen sent preocupants, com els col·lectius vulnerables: durant els sis primers mesos d’aquest any han mort 7 motoristes, 2 ciclistes i 6 vianants, mentre que en el mateix període de l’any passat havien mort 25 motoristes, 3 ciclistes i 6 vianants. Convé destacar que aquest mes de juny, coincidint amb el desconfinament, han perdut la vida 1 motorista i 1 vianant.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit alerta que no s’està reduint el nombre d’atropellaments mortals a la carretera respecte al mateix període del 2019, ni tampoc del  2010, al contrari que succeeix amb la resta d’accidents i col·lectius. Davant d’això, una vegada més s’apel·la a la responsabilitat compartida i a la necessitat d’una convivència respectuosa a la xarxa viària que requereix l’adopció de mesures protectores per part dels conductors de tots els vehicles.

C-25, Muntanya, Montseny

A més, per tipus de dia de la setmana, s’observa que 22 de les 48 víctimes mortals registrades, un 45,8%, són en cap de setmana o festiu. Davant de l’època de l’any en què ens trobem, l’estiu, i la situació actual de represa de la normalitat viària, es fa també un toc d’atenció en els desplaçaments d’oci, i s’apel·la a un comportament responsable a la carretera que eviti el relaxament en la conducció tant pel que fa a l’atenció com a l’ús del mòbil, l’ús del cinturó i el consum d’alcohol i altres drogues. En definitiva, us demanem que aquest estiu no us relaxeu a l’asfalt perquè hi teniu molt a perdre. Gaudiu de la desconnexió que suposen les vacances, però durant la conducció no us relaxeu. Volem que torneu!

2019: menys morts, però una reducció insuficient

C-37, Muntanya, Accident, Mossos

El 2019, 171 persones han mort en 157 accidents mortals a les carreteres de Catalunya. Les víctimes mortals han baixat un 11,4% respecte al 2018 i un 30,5% respecte al 2010. Són menys morts, però es tracta d’una reducció insuficient pel que fa als objectius fixats per la Unió Europea per al 2020, que demanen disminuir a la meitat les víctimes mortals registrades el 2010.

El director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, concreta que en els darrers anys s’ha produït “un cert estancament” en la reducció de la sinistralitat viària mortal, i en aquest context s’ha constatat que la majoria dels sinistres tenen relació amb el factor humà i estan associats a variables com la velocitat excessiva, les distraccions o el consum d’alcohol i drogues. En aquest sentit, destaca que “creiem que el salt important per a la reducció de l’accidentalitat hauran de ser les ajudes tecnològiques en la seguretat que s’estan incorporant als vehicles”.

Més morts en la mobilitat d’oci i més víctimes vulnerables i de més edat

De les 171 víctimes mortals que hi ha hagut a Catalunya en zona interurbana el 2019, més de la meitat, 96, un 56,1%, s’han accidentat en cap de setmana o en dia festiu, és a dir, en el que es considera mobilitat d’oci. El cap de setmana més negre de l’any, el que va registrar més morts per accident de trànsit, va ser el del 22 al 24 de març, amb 7 persones finades a les carreteres catalanes.

Si ens fixem en els col·lectius més vulnerables, el 2019 han mort 47 motoristes a la carretera, la qual cosa  suposa un augment d’un 9,3% en el nombre de motoristes morts respecte a l’any anterior. A més, 9 ciclistes han perdut la vida i 10 vianants han mort atropellats. Així, en conjunt, de les 171 persones mortes el 2019, un 38,6% són víctimes de col·lectius vulnerables.

 En la radiografia de la sinistralitat del 2019 també convé destacar que pel que fa a l’edat de les víctimes mortals hi ha hagut un augment del 43% en el nombre de morts dins la franja de 65 a 74 anys respecte al 2018. També val la pena ressaltar la reducció d’un 46,5% dels morts en la franja d’edat de 35 a 44 anys.

Barcelona, AP-7 i A-2 i octubre, les dades més negres

D’altra banda, Barcelona, amb 76 finats a les carreteres, és la demarcació amb més morts, tot i que ha registrat dues víctimes menys que l’any anterior. A les carreteres de Girona és on hi ha hagut una reducció més gran de víctimes mortals, amb 27 morts respecte als 35 del 2018. A Tarragona, amb 40 morts, i a Lleida, amb 28, hi ha hagut 6 víctimes menys que l’any anterior.

Posant la lupa al territori, de la llista de vies on hi ha hagut quatre víctimes mortals o més, veiem que l’AP-7 i l’A-2 són les vies que més morts registren aquest any, amb 15, seguides de l’N-II, amb 11. La C-12 ha registrat 10 morts aquest 2019.

Pel que fa als mesos de l’any, octubre va ser el que va registrar un nombre més elevat de víctimes mortals, amb un total de 21, seguit de l’agost, amb 20, i del març i el juliol, amb 18. El darrer mes de l’any ha estat el menys mortífer a la carretera, amb 7 víctimes mortals.

Un estiu amb menys morts a les carreteres, però massa negre

L’estiu ens evoca moments festius, amables, agradables, divertits, relaxants…, però a la carretera no tot és de color rosa. A l’estiu és quan més persones perden la vida per accident de trànsit. L’estiu a la carretera és massa negre.

Del 21 de juny a l’11 de setembre d’enguany hi ha hagut 50 víctimes mortals a les carreteres catalanes. Són menys que l’estiu de l’any passat, però són dades que ens haurien de fer esborronar. Són xifres que comparem i fins i tot restem –50 el 2019, 56 el 2018–, però les hauríem de sumar perquè són vides i famílies trencades que mai més no tornaran a ser les que eren.

Accident 01

Els accidents de trànsit són fets evitables. Darrere hi ha distraccions, excessos de velocitat, positius en alcohol o drogues, entre altres imprudències. Estem fallant com a societat si acceptem aquestes víctimes amb indiferència i no ens autoexigim permissivitat i tolerància zero cap a aquestes conductes irresponsables en la conducció que són les causants d’aquests morts.

Ho podem dir també amb xifres. La meitat dels conductors morts el 2018 havien consumit alcohol o drogues. Aquest estiu, 22.209 conductors han estat reincidents amb 2 o més infraccions,  13.071 conductors han reincidit amb 2 o més infraccions per excés de velocitat, una desena de conductors han estat multats per excés de velocitat més de 15 vegades. Les distraccions estan darrere d’1 de cada 4 accidents amb víctimes.

Les mesures coercitives i punitives treuen de la circulació conductors borratxos, drogats i embalats, però no són suficient per garantir unes carreteres segures. Cal que remoguem les nostres consciències i que aquestes actituds se’ns facin inacceptables. Només així assolirem l’objectiu de zero víctimes que la Unió Europea s’ha fixat per al 2050.

sinistralitat_estiu2019

La carretera no és lloc per córrer

Tots els amants del jòguing (fúting, running, o sortir a córrer, digueu-li com vulgueu) hi estan d’acord: la sensació de llibertat i de poder físic i mental que atorga la pràctica d’aquest esport és addictiva. Catalunya, i el món, s’omple de Rockys (Balboa), Forrests (Gump), Núries (Pica) i Kilians (Jornet) disposats a devorar quilòmetres de carrers, camins i muntanyes. El territori aviat queda petit perquè la febre del jòguing va començar ja fa un grapat d’anys i la majoria de corredors i corredores estan en plena forma i corren cada cop distàncies més llargues. No en va, el nombre de participants a les maratons d’arreu del món no fa més que augmentar.

La febre de córrer s’ha estès també a les carreteres i és habitual veure practicants d’aquest esport a carreteres locals i comarcals o camins forestals o asfaltats. No tots aquests corredors –vianants, en el moment que trepitgen una carretera–, però, coneixen la normativa que se’ls aplica i, per tant, el perill al qual s’exposen si no respecten les normes de seguretat viària necessàries. Enguany, 7 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes i 13 més han resultat ferits de gravetat.

A peu per la carretera

És segur sortir a córrer a la carretera? El més recomanable per al vianant, tant si es desplaça caminant com corrent, és evitar la carretera, especialment de nit o amb condicions de poca visibilitat. L’enorme vulnerabilitat d’un vianant davant d’un eventual xoc amb un vehicle és el principal argument. Ara bé, la circulació de vianants a les carreteres no està prohibida, tret d’autopistes i autovies, i, en tot cas, si és indispensable caminar per vies interurbanes, cal observar la normativa al respecte:

  • Si no hi ha un espai especialment reservat per a vianants, la circulació s’ha de fer per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’apropen a la vostra posició.
  • La circulació pel voral s’ha de fer amb prudència, sense entorpir la circulació, i aproximant-se tot el que es pugui a la seva vora exterior.
  • Si es tracta d’un grup, hauran de marxar uns després dels altres, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.
  • De nit o quan hi ha poca llum o visibilitat, cal portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora.

Aquestes mesures, entre d’altres, són les que han d’observar també els corredors per no posar en perill la seva integritat. De la mateixa manera, cal evitar l’ús dels auriculars, atès que poden dificultar l’atenció necessària que cal mantenir.

En definitiva, si practiques el jòguing i el teu trajecte ha de passar irremeiablement per un tram de carretera, cal que posis en pràctica totes aquestes normes de seguretat. Corre lluny, corre veloç, però sobretot corre segur!

#MillennialsSenseFiltres, joves sense embuts

El Marcos, el Kevin, el Jordi, la Judit i la Marta són els protagonistes de #MillennialsSenseFiltres, una campanya sobre els perills de la carretera que aquest estiu hem llançat per arribar als joves. “Millennials” per l’edat, i “Sense filtres” pel format conversa que els estira de la llengua i de la sinceritat.

Aquest mes de juliol ja pots veure al nostre canal de Youtube, TransitCatalunya, i al nostre perfil de Twitter, @transit, aquests tres vídeos que estan farcits de reflexions reals i directes sobre el mòbil, l’alcohol i les drogues o les imprudències al volant. De fet, aquests cinc joves parlen tan sense embuts que moltes de les coses que diuen són l’exemple a NO seguir.

millenials5

“No et dic que no condueixi mai beguda, però crec que drogada no ho faria mai”, “He conduït sense carnet i he sortit molt de festa”, “Veig millor que consultis el mòbil en el semàfor que no conduint”, són algunes de les “perles” que ens han deixat els protagonistes de la campanya. Unes reflexions controvertides que ens serveixen per fer debat a la xarxa amb l’objectiu d’apropar-nos als millennials i fer-los veure que determinades actituds imprudents, que ells poden arribar a considerar quotidianes, són incompatibles amb una conducció segura.

La campanya arriba ara a l’estiu, uns mesos en què la mobilitat d’oci i les sortides nocturnes dels joves es disparen i quan es fa necessari recordar-los aquests missatges: “Ets jove i et queda molt per viure, no corris riscos”, “Si condueixes, mòbil off!”, o bé “Ni molt ni poc. Si condueixes, zero alcohol, zero drogues”. La part més amarga de tot plegat és que enguany ja han mort a les carreteres catalanes 12 joves d’entre 18 i 30 anys. Per molt que la joventut sigui una etapa de viure la vida, cal que siguin conscients que tot es pot acabar per una imprudència. Malauradament, això passa.