Furgonetes a correcuita

Comprar per internet un televisor, peix fresc o un paraigua plegable està a l’ordre del dia. Avui, pràcticament qualsevol producte és al nostre abast només amb un clic. El cert, però, és que tots els ‘clics’ sumats esdevenen una demanda gegantina des del punt de vista logístic, en què el transport del producte fins al domicili és el darrer pas d’un negoci dominat per la competitivitat i la immediatesa.

Al bell mig d’aquesta voràgine de consum digital es troben les furgonetes, un vehicle que, per les seves característiques i dimensions, resulta ideal per repartir molts paquets de poc volum a múltiples destinacions. En el terreny de la seguretat viària, això es tradueix en un alt nombre de conductors de furgoneta que assumeixen riscs a la carretera per repartir-ho tot a temps. L’any passat, tot i la davallada general de la mobilitat arran de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19, les víctimes mortals en furgoneta van augmentar a 12, davant de les 9 del 2019.

A més a més, cal sumar-hi que el parc mòbil s’ha incrementat enormement en els darrers anys: el 2019 es van matricular a l’Estat espanyol un total de 124.023 furgonetes, mentre que el 2012 van ser 54.700. En 10 anys es podria arribar a triplicar el nombre de vehicles matriculats. Actualment, les furgonetes són la tercera tipologia de vehicle més venut, darrere dels turismes i les motos.

Mobilitat essencial

“Malgrat les restriccions, moltes furgonetes han hagut de seguir repartint productes i béns essencials: han esdevingut mobilitat obligada. I amb l’auge de la venda per internet, ho seguiran sent”, explica Jordi Batista, inspector sotscap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. Com a mitjà de transport, les furgonetes es diferencien dels camions en el fet que poden circular a més velocitat, o que el permís B permet conduir una furgoneta (fins a 3.500 kg). “No obstant, no és el mateix portar un turisme que portar una furgoneta”, avisa l’inspector Batista. “Hi ha diferències notables en les dimensions (centre de gravetat més elevat), en la visibilitat (absència de retrovisor) o en el límit de velocitat (de 90 o 80 km/h, segons la via)”, adverteix. Alhora, Batista també posa de manifest que actualment hi ha un buit en la normativa i que aquesta no té en compte les especificitats d’aquests vehicles: “Una furgoneta no és un vehicle de transport convencional; no disposa de tacògraf, com els camions, i això comporta no poder limitar les hores de conducció, amb el risc que això suposa”, remarca.

Reduir la sinistralitat

Tal com explica l’inspector Batista, la millora de la sinistralitat i de la seguretat de les furgonetes es fonamenta en una triple estratègia:

  • potenciar les eines de control i de denúncia,
  • promoure la formació viària a les empreses, i
  • fomentar la conscienciació dels conductors.

Pel que fa a l’educació per a la mobilitat segura, el sotscap de la Divisió de Trànsit assegura que “a banda dels centres educatius, s’està implementant també als sectors empresarials en què l’activitat principal és el transport”. “A més a més, es preveu reforçar la vigilància d’aquests vehicles en les campanyes de control de velocitat i de control de pes que fem al llarg de l’any”, afegeix.

L’increment de la venda per internet ha disparat la competitivitat entre les empreses i això pot comportar un augment de les distraccions i de la velocitat a les carreteres. “Ens trobem amb conductors que han de cobrir moltes rutes i destins que no coneixen, amb el risc afegit de manipular el mòbil mentre condueixen, sumat a la pressió dels temps d’entrega”, adverteix l’inspector.

Finalment, l’elevat moviment de compres per internet està generant en paral·lel certs perjudicis laborals que s’estan traslladant a la carretera. Arribats a aquest punt, s’imposa una reflexió per part de tots els agents implicats: des de l’usuari que ho compra tot per internet, passant per l’empresa que distribueix i organitza les entregues, fins al conductor que es troba al volant de la furgoneta.

2 de cada 10 víctimes mortals del 2020 eren motoristes

El 2020 ha estat un any atípic marcat per la pandèmia de la COVID-19. Les restriccions establertes han comportat un decrement de la mobilitat i també de la sinistralitat. Tot i aquest context, continua preocupant el col·lectiu dels motoristes, que, amb 21 morts en zona interurbana, han representat el 20% de la mortalitat que hi ha hagut en carretera o autopista, un total de 105 morts.  A més, 223 han resultat ferits de gravetat.

Durant l’any passat, hi va haver 5.477 accidents amb víctimes (morts, ferits greus o ferits lleus). D’aquests, en 1.439 s’hi van veure implicades motocicletes. Això representa el 26,3% del total de sinistres. Ara bé, si ens fixem només en els accidents amb motocicletes implicades amb morts i ferits greus, els sinistres van ser 239, i això representa el 44,3% del total d’accidents amb morts i ferits greus, 539.

Per demarcacions, 941 sinistres amb motos implicades van ocórrer a la demarcació de Barcelona, 227 a la demarcació de Girona, 181 a la demarcació de Tarragona i 90 a la demarcació de Lleida.

Dels 1.439 sinistres amb víctimes amb motocicletes implicades, gairebé la meitat van ocórrer amb un sol vehicle implicat i l’altra meitat amb més d’un vehicle. En concret, 727 únicament amb la moto i 712 amb la motocicleta i altres vehicles. En el cas dels 239 accidents amb motocicletes implicades amb morts i ferits greus, els que van tenir la moto com a únic vehicle implicat van ser el 43%, un total de 102.

Els tipus d’accident amb motocicletes implicades van ser, entre d’altres i per ordre d’importància:

  • caigudes a la via: 453
  • encalços: 282
  • sortides de via: 220
  • fregaments o col·lisions laterals: 162
  • envestides (frontal lateral): 122
  • atropellaments: 8

Com es pot veure, l’atropellament és el tipus d’accident que menys va tenir lloc.

Si ens fixem només en els accidents amb morts i ferits greus, els 239, hi ha hagut alguns canvis. Els més nombrosos van ser les sortides de via, amb 47 sinistres, seguits dels encalços, amb 29; les caigudes a la via, amb 27; les envestides (frontal lateral), amb 27; els fregaments o col·lisions laterals, amb 27, i les col·lisions frontals, amb 26.

Tenint en compte la franja d’edat, el tram de 45 a 54 anys va ser el que va concentrar el nombre més alt de víctimes (morts, ferits greus o ferits lleus): 366.  El van seguir els trams de 15 a 24 anys, amb 331; de 25 a 34 anys, amb 319, i de 35 a 44 anys, amb 317. La franja que va concentrar menys motoristes afectats per accident de trànsit és la de més de 74 anys, amb 11 víctimes, i la de 0 a 14 anys, amb 12.

Pel que fa al tipus de dia en què van tenir lloc els sinistres amb víctimes amb motocicletes implicades, 795 van passar entre dilluns i dijous i 644 entre divendres i diumenge.

En relació amb les vies on hi va haver els sinistres amb víctimes amb motocicletes implicades, cal destacar la C-31, amb 88 accidents; la N-II, amb 66; la C-32, amb 62; la C-58, amb 44; l’A-2, amb 40, i la C-17 amb 38.

Riscos sobre les dues rodes i mesures de protecció

Hi ha una sèrie de riscos als quals s’exposen els motoristes pel fet de conduir o viatjar en un vehicle de dues rodes, que els fan més vulnerables. Entre d’altres, la inestabilitat del vehicle, que obliga a utilitzar el propi cos de contrapès i a estar atent no només al trànsit, sinó també a l’equilibri sobre el vehicle; les dimensions de la motocicleta o ciclomotor, que fan que el motorista corri el risc de no ser vist pels altres usuaris de la via pública, i la manca de carrosseria, que exigeix  portar l’equipament adequat. Això significa utilitzar el casc –integral i homologat–, l’espatllera o tortuga, els guants, la jaqueta i pantalons llargs o granota i les botes –fins als turmells.  A més, com els altres usuaris de la via pública, també cal que tinguin en compte la importància de senyalitzar els moviments, sobretot els desplaçaments laterals, que poden ser més ràpids sobre una motocicleta. En aquest sentit, s’han de senyalitzar amb els intermitents en tot moment i sempre amb claredat. Així mateix, cal respectar la distància de separació amb el vehicle precedent, que ha de ser prou àmplia per poder aturar el vehicle sense risc de col·lidir-hi. Amb una actitud  prudent i responsable, ja sigui al volant o al manillar, contribuirem a una mobilitat més segura i amb menys sinistres.

Balanç d’un any atípic

Amb l’arribada del nou any, és un bon moment per fer un balanç de la sinistralitat a la nostra xarxa viària. El 2020 serà recordat per ser l’any de la pandèmia, un any atípic en què les dades de la sinistralitat viària s’han vist alterades, si es comparen amb els anys anteriors. L’aparició de la COVID-19 ha suposat al nostre país nombroses restriccions, que han provocat una davallada en la mobilitat. Tot i això, el 2020 ens deixa algunes xifres rellevants, de les quals es pot i cal treure’n conclusions.

Des de l’1 de gener fins al 31 de desembredel 2020, 105 persones han mort en 96 accidents mortals a les carreteres catalanes. Això suposa un descens del 39,7% en el nombre de víctimes mortals respecte al 2019, en què van perdre la vida 175persones en 161 sinistres. Pel que fa a la xifra d’accidents mortals, hi ha hagut un descens del 40%.

En comparació amb el 2010, any de referència per al compliment dels objectius europeus, les víctimes mortals s’han reduït un 57,3%, atès que fa una dècada havien perdut la vida 246 persones en el mateix període. Si el 2020 hagués estat un any ‘normal’, aquestes xifres es podrien considerar bones, tenint en compte que l’objectiu últim de l’SCT és sempre ‘0 víctimes a la carretera’. El descens de la mobilitat que ha acompanyat aquest 2020, però, fa difícil fer-ne una valoració objectiva.

Col·lectius vulnerables

Pel que fa als col·lectius vulnerables, han mort 21 motoristes, 8 ciclistes i 11 vianants, mentre que en el mateix període del 2019 havien mort 49 motoristes,9 ciclistes i 12vianants. Per tant, el descens en la mortalitat és més notable en els motoristes, en canvi el nombre de ciclistes i vianants morts és gairebé el mateix que l’any anterior. Les víctimes mortals d’aquests tres grups més fràgils representen un 38% del total de morts, malgrat que tenen un pes molt inferior en la mobilitat. En aquest sentit, des del Servei Català de Trànsit apel·lem a la responsabilitat compartida i a la necessitat d’una convivència respectuosa a la xarxa viària per reduir el nombre de víctimes, tenint en compte, a més, l’augment d’usuaris de bicicleta que s’ha detectat aquest any.

A banda, cal destacar el repunt en el nombre de víctimes mortals en furgonetes, amb 12 morts el 2020, per les 9 del 2019. Davant d’això, cal insistir en la importància del manteniment dels vehicles i demanar també als professionals del transport respectar els límits de velocitat i evitar distraccions al volant, així com descansar cada dues hores quan es fan trajectes de llarg recorregut.

Accidents amb un vehicle sol

Una altra tendència en la sinistralitat del 2020 ha estat l’augment dels accidents mortals amb un únic vehicle implicat. Al 2020, el 38% del total d’accidents han estat sinistres amb un sol vehicle, mentre que l’any anterior aquest tipus d’accidents suposaven el 33% de la sinistralitat mortal i al 2010, el 28%. Convé destacar que els sinistres en solitari solen estar relacionats amb distraccions durant la conducció o amb la velocitat excessiva, i per tant es fa una crida a erradicar les distraccions i l’ús del mòbil al volant i també a respectar els límits de velocitat, atès que són conductes que provoquen morts.

Sinistralitat en cap de setmana

Si analitzem les morts perdia de la setmana, observem que es manté l’elevada sinistralitat durant els caps de setmana o festius. Enguany, 54 de les 105 persones mortes, un 51,4%,han patit l’accident en aquest tipus de dia. Aquesta mortalitat associada a la mobilitat d’oci és una dada preocupant i des de l’SCT volem remarcar que en els desplaçaments per carretera en cap de setmana tampoc es pot abaixar la guàrdia.

Amb tot, malgrat la reducció obligada de la mobilitat al 2020, un descens del 40% en la mortalitat respecte a l’any passat és, objectivament, una millora. Cal seguir treballant, però, per reduir la sinistralitat dels col·lectius vulnerables i la dels caps de setmana, així com l’accidentalitat amb un únic vehicle implicat. Tot plegat suposa un repte i una obligació per al Servei Català de Trànsit; cal trobar propostes i solucions que ens acostin al més aviat possible a les zero víctimes a les carreteres. 

Joves… encara que sobradament conscienciats

Les víctimes mortals d’entre 16 i 30 anys s’han reduït a la xarxa viària interurbana de Catalunya un 92% des de l’any 2000

Parlar del binomi  joves i conducció ens porta sovint a relacionar-lo amb conceptes com excés de confiança, falsa sensació de seguretat o percepció errònia del risc. Són  trets que poden caracteritzar el comportament dels joves al volant i sobre els quals han incidit de manera efectiva les accions de formació i educació viària que s’han realitzat els darrers anys. La suma d’esforços i d’actuacions per conscienciar aquest grup ha donat els seus fruits, ja que es tracta del col·lectiu en què la reducció dels accidents mortals ha estat més accentuada des de l’any 2000 a les carreteres i autopistes catalanes.

La relació, doncs, dels joves amb conductes de risc a la carretera com l’excés de velocitat o el consum d’alcohol i drogues ha quedat ja afortunadament lluny.  L’evolució de les xifres de sinistralitat demostra l’alt grau de sensibilització que té aquest grup. Actualment, el jovent està més conscienciat dels valors de la mobilitat segura que fa una dècada i, per suposat, molt més que fa vint anys.  Fem un repàs dels principals indicadors d’aquesta tendència favorable:

Un exemple dels mites entorn els joves i la conducció que hi havia fa anys i que avui quedaria qüestionat té a veure amb la seva vinculació amb l’alcohol i les drogues. De les persones reincidents, la franja d’edat que presenta una mitjana més elevada de la taxa d’alcoholèmia (amb 0,57 mil·ligrams per litre en aire espirat) és la que va dels 50 als 59 anys. Per tant, aquesta dada trenca amb la relació estreta que associava la conducció amb el consum d’alcohol en la gent jove. En canvi, els conductors més grans són els que mostren més incidència. Això indica també els resultats positius que ha donat l’educació per a la mobilitat segura en les darreres generacions, que sí que han interioritzat una cultura de la seguretat viària.

Aquest escenari de reducció de la sinistralitat entre els joves constata una conscienciació creixent en les dues darreres dècades, però cal continuar avançant i treballant per millorar la seguretat d’aquest grup a la xarxa viària. En aquest sentit, l’anàlisi de les dades mostra alguns elements que continuen preocupant, com que tant l’any 2019 com aquest 2020 les sortides de via són el tipus d’accident més freqüent entre aquest col·lectiu i que els accidents mortals es registren en més proporció durant els caps de setmana.

Encara queda camí per recórrer. No es pot oblidar que una sola mort per accident de trànsit és inacceptable i que darrere de cada víctima hi ha una pèrdua irreparable i famílies que passen per una autèntica tragèdia.

“Per provocar un accident n’hi ha prou amb una copa”, nova campanya de conscienciació per recordar que l’única taxa d’alcohol segura és la 0,0

Una imprudència, un accident de trànsit, i la vida d’una persona es pot trencar en uns segons. La imprudència pot ser, per exemple, haver begut una única copa, que tal com mostra la nova campanya de conscienciació que hem posat en marxa, es pot esmicolar de sobte, com a símbol dels danys irreparables que pot suposar la combinació d’alcohol, per poca que sigui la quantitat, amb la conducció.  Sota l’eslògan “Per provocar un accident, n’hi ha prou amb una copa”, la nova acció divulgativa del Servei Català de Trànsit (SCT) pretén donar un toc d’alerta sobre la creença errònia i estesa entre molts conductors que conduir per sota dels límits legals d’alcoholèmia no implica cap risc.

Zero alcohol, l’única opció segura

La taxa d’alcoholèmia és el volum d’alcohol que hi ha a l’organisme i es mesura en grams d’alcohol per cada litre de sang (g/l) o el seu equivalent en aire espirat. Segons el Reglament general de conductors, la taxa fixada per als conductors en general és de 0,5g/l, i per als novells i professionals, de 0,3 g/l. No obstant, el consum de begudes alcohòliques, tot i no arribar als límits establerts, ja pot comportar alteracions en les facultats per conduir i augmentar el risc de provocar un accident. La nova acció comunicativa de l’SCT se centra precisament en incidir en aquesta idea, que l’única taxa realment segura a l’hora de conduir és la 0,0.

La ingesta d’alcohol i drogues és una de les principals causes dels sinistres a les carreteres catalanes. Arguments equivocats i interioritzats com “Jo controlo”, “Conec els meus límits” o “Per una copa no passa res” poden estar darrere d’accidents de trànsit greus i fins i tot mortals causats per una alcoholèmia per sota del límit legal permès. Una dada significativa i preocupant relacionada amb l’alcohol i la conducció és que un de cada cinc conductors morts en sinistres viaris el 2019 a Catalunya havia consumit alcohol, en concret el 20,5% segons l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Quant a les drogues i/o psicofàrmacs, el 13,7% dels conductors morts havien pres algun tipus d’aquestes substàncies.

5 raons per no combinar ni una gota d’alcohol i conducció

Els efectes que pot tenir el consum d’alcohol a l’hora d’agafar un vehicle s’engloben en aquests àmbits:

  1. Falsa sensació de seguretat
  2. Alteració del temps de reacció
  3. Reducció de la capacitat d’atenció
  4. Trastorns i alteracions psicomotrius
  5. Disfuncions en la percepció

Així mateix, el consum d’estupefaents també altera les condicions físiques i psíquiques i comporta un risc greu per a la seguretat dels usuaris.

La nova campanya de conscienciació es difon a través d’espots que s’emeten a la televisió i al cinema, falques radiofòniques, adaptacions gràfiques a mitjans impresos i digitals i xarxes socials, amb l’etiqueta #niunacopa.

Les frases “Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes” tanquen l’espot d’aquesta nova campanya divulgativa. El missatge és clar: tolerància zero al binomi alcohol/drogues i conducció per evitar víctimes a la carretera. Suma’t a aquest objectiu i recorda: la teva vida i la dels altres pot dependre d’una sola copa. És a les teves mans no trencar-la!

Revolts més segurs

La carretera BV-2115 al seu pas per Castellet i la Gornal ha estat l’escenari triat pel Servei Català de Trànsit (SCT) per donar el tret de sortida a un projecte de senyalització de revolts potencialment perillosos per als motoristes. L’objectiu principal del projecte, que s’ha dut a terme de manera conjunta amb la Direcció General d’Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat, és reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu.

La prova pilot consisteix a detectar i marcar sobre l’asfalt amb pintura quina seria la millor trajectòria de traçada per als motoristes, a més de reforçar l’avís sobre la complexitat del revolt amb senyals verticals. La carretera triada per iniciar aquest projecte és la BV-2115, una via que envolta el pantà de Foix, a l’Alt Penedès, en la qual s’ha actuat en un total de 22 revolts, en un tram de 3,7 km. Alhora, també s’han posat faldons de protecció per a motoristes a les barreres de seguretat. La BV-2115es caracteritza per una sèrie de revolts que s’ajusten a la casuística que ha derivat en els principals accidents greus que pateixen els motoristes, sobretot sortides de via. Es tracta de revolts de curvatura mitjana queels motoristes tracen a més velocitat de la que són capaços de manejar d’acord amb les capacitats que tenen com a conductors. La mala traçada, amb un excés de velocitat o per falta de perícia, és doncs el principal factor concurrent en aquests accidents.

La finalitat última del projecte és, per tant, la reducció de la sinistralitat, una fita que compta amb experiències positives a països europeus com Àustria o Luxemburg. A més, l’SCT farà un seguiment individualitzat de cada accident en aquesta via i, si els resultats de la prova pilot pionera són positius, el projecte es podria estendre a altres carreteres freqüentades per motoristes.

L’octubre del 2019, el Servei Català de Trànsit va engegar les proves de traçat dels revolts de la BV-2115. Per portar-ho a terme, es va fer una sessió pràctica sobre el terreny amb equips de  monitors de formació viària i agents de trànsit dels Mossos d’Esquadra. Els recorreguts van ser enregistrats des de l’helicòpter de l’SCT i sobre les motos, equipades amb càmeres 360º, per a la posterior anàlisi i tria dels revolts més adequats. Ara, un cop incorporada la senyalització a l’asfalt i la senyalització vertical, els motoristes ja disposen d’aquesta eina d’ajuda a l’hora de traçar la trajectòria de les corbes.

Convé recordar que aquest any han mort a les carreteres catalanes 20 motoristes, 174 han resultat ferits greus i 1.087 han estat ferits lleus (dades fins al 16 d’octubre). Amb iniciatives que millorin la seguretat viària, com aquest projecte, i una conducció prudent i segura per part dels motoristes, la reducció d’aquestes xifres de sinistralitat és possible i necessària.

En prop del 10% dels accidents amb víctimes de l’última dècada hi ha menors de 14 anys implicats

En l’última dècada, entre un 7 i un 10% dels accidents amb víctimes a la xarxa viària interurbana catalana han ocorregut amb menors de 14 anys implicats. Aprofitant que aquest setembre hi ha la tornada a l’escola, el Servei Català de Trànsit vol recordar aquesta dada i insistir en la importància de protegir els més vulnerables a la via pública

Durant tot el 2010, 699 dels 8.142 accidents amb víctimes que es van registrar en carretera o autopista a Catalunya van ocórrer amb menors d’aquesta franja d’edat. L’any 2019 aquesta xifra s’elevava a 777 dels 8.419 accidents amb víctimes. I aquest 2020, fins al 31 d’agost i en un context general de davallada de la sinistralitat pels efectes del confinament a causa de la COVID-19, han estat 249 dels 3.425 accidents amb víctimes registrats.

Si ens fixem en la mortalitat, l’any 2010, de les 246 víctimes mortals, 5 tenien edats compreses entre 0 i 14 anys; el 2019, 3 d’un total de 175 morts; i el 2020, fins al 31 d’agost, cap  de les 71 víctimes mortals.

Decàleg de la seguretat viària infantil

Per millorar la seguretat viària i la protecció dels infants, recordem algunes de les pautes més importants recollides en el Decàleg de la seguretat viària infantil, consensuat i aprovat en assemblea general per l’AESVI, l’Aliança Espanyola per la Seguretat Viària Infantil, de la qual formem part:

  • Cordar sempre el menor amb un sistema de retenció infantil –cadireta– adequat a la seva mida i pes, per molt curt que sigui el trajecte.
  • Col·locar el nen o nena a les places posteriors del vehicle i portar-lo en sentit contrari a la marxa el màxim temps possible.
  • Utilitzar cadiretes homologades.
  • Emprar cadiretes amb respatller almenys fins als 135 cm d’estatura.
  • No viatjar amb objectes solts, ni posar equipatge o mascotes al vehicle al costat dels petits.
  • En cas d’accident, i sempre que sigui possible, treure el menor del cotxe accidentat amb la seva cadireta i mai en braços, tret de risc imminent.  

Així mateix, cal recordar que la seguretat dels més petits també depèn del conductor. Per això, és fonamental respectar les normes, conduir de forma tranquil·la i relaxada, sense agressivitat ni brusquedats, deixant una distància de seguretat i ajustant la velocitat a les circumstàncies del trànsit.

Vianants a la carretera!

Aquest any, marcat per l’aparició de la COVID-19 i per la consegüent reducció de la mobilitat a Catalunya, està tenint un comportament diferent pel que fa a les xifres de mortalitat en general i de vianants morts en accident de trànsit en particular. En general, perquè hi ha hagut un descens important en el nombre de morts a les nostres carreteres, amb una reducció de la mortalitat del 40%. I pel que fa específicament als vianants, a dia d’avui, han mort 13 persones atropellades a Catalunya, 7 a les carreteres i 6 en zona urbana. Per primera vegada, doncs, hi ha més morts per atropellament en zona interurbana que als carrers dels municipis catalans.

Cal tenir en compte que, des del 2010, un total de 462 vianants han mort en accident de trànsit a Catalunya, una dada que representa una mitjana de 45 morts l’any. La majoria de les persones mortes a causa d’atropellaments, gairebé el 70%, han perdut la vida en zones urbanes, en concret 321.

Tot i les dades d’aquest 2020 atípic, és sobretot en els espais urbans on els vianants es desplacen, conviuen i comparteixen l’espai públic amb altres actors de la mobilitat i on, per la seva vulnerabilitat, tenen un risc més elevat de patir accidents de trànsit. Cada any, des del 2010, ha mort una mitjana de 32 persones a causa d’un atropellament en carrers de municipis de Catalunya. Encara que el nombre d’aquest tipus de sinistres és més elevat a la ciutat, cal tenir present que la gravetat de les lesions s’incrementa per als vianants en els accidents en carretera.

IMG_8806 (1)

Les persones grans són un grup cada vegada més ampli de la població, amb més autonomia i amb més presència en la mobilitat, però per la seva major fragilitat presenten uns riscos d’accidentalitat molt elevats en la seva condició de vianant. Des de l’any 2010, el 50% dels vianants morts tenien més de 65 anys, en concret 232 persones. D’aquestes 232 víctimes majors de 65 anys, 176 superaven els 74 anys (el 38% del total dels vianants morts en els darrers deu anys).

IMG_8642

Si bé la majoria dels atropellaments mortals es localitzen a les zones urbanes, els vianants atropellats en vies interurbanes tenen una elevada probabilitat de resultar ferits de gravetat o morts a causa de les altes velocitats dels vehicles que hi circulen.

Des de l’any 2010, el 30% de les víctimes mortals per atropellament han patit accidents en carreteres i autopistes.

 

Pautes per prevenir atropellaments a la carretera

 Per les autopistes i les autovies està totalment prohibida la circulació de vianants. Si inevitablement han de desplaçar-se per altres tipus de vies, han de seguir unes normes bàsiques per no posar en perill la pròpia seguretat ni la de la resta d’usuaris:

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, s’ha de circular per l’esquerra, en sentit contrari al trànsit.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on es camina i perquè els vehicles els vegin millor.

I com s’ha d’actuar en cas d’avaria?

  • Si és possible, el vehicle s’ha d’aturar fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Cal senyalitzar la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • S’han d’activar els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Cal sortir del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria posada, i allunyar-se de la calçada, si pot ser darrere la tanca de protecció.

Triangle, C-58

Alerta: tram d’obres!

El 10% dels accidents de trànsit amb morts del 2019 van passar a zones amb treballs i enguany hi ha hagut 14 sinistres amb morts o greus

Són necessàries, però ens incomoden, ens posen nerviosos i fins i tot ens poden generar inseguretat en la conducció. Parlem de les obres a les carreteres.

La paciència i la calma són els millors companys de viatge en la conducció, i són vitals en la circulació per zones d’obres. Anualment, a la xarxa viària de Catalunya hi ha uns 600 trams als quals es fan treballs de millora. Els conductors, tard o d’hora, hi haurem de circular, en els nostres trajectes, i les xifres de sinistralitat ens fan necessari un crit d’alerta i de precaució.

Cal tenir en compte que gairebé el 10% dels accidents amb morts de l’any passat van passar en trams en obres, concretament 16 dels 157 sinistres mortals. A més, enguany en aquestes zones amb treballs hi ha hagut 14 accidents amb morts o ferits greus (dades fins a finals de juliol).

Els trams d’obres sempre són fàcilment identificables gràcies als senyals lluminosos i verticals i fins i tot els anuncien els panells de missatgeria variable que hi pugui haver a la vora. El color groc de senyals i les marques a l’asfalt també ens els adverteixen. Si hi ha operaris treballant-hi, segurament també hi veuràs cons. Són avisos als quals hem de respondre extremant molt la prudència i sobretot respectant les reduccions de velocitat que la majoria de treballs comporten. Els nous límits de velocitat hi són per a la nostra seguretat, per poder fer front a un canvi de traçat o a la desaparició d’un carril.

Els sis consells bàsics per conduir amb seguretat per un tram d’obres són:

  • Circules per un entorn canviant, posa màxima atenció en la conducció: hi està més que prohibit l’ús del mòbil!
  • Adapta la velocitat progressivament al nou límit establert, així podràs mantenir el control del vehicle davant de qualsevol imprevist.
  • No frenis bruscament ni facis maniobres sobtades. S’han de respectar escrupolosament les distàncies de seguretat per tenir visibilitat i poder reaccionar amb temps si hi ha qualsevol obstacle a la calçada. Les topades posteriors i els encalços són un dels tipus d’accident que s’hi donen més sovint.
  • En trams amb absència de voral, estigues pendent dels refugis existents. Davant de qualsevol incidència o avaria aparta el vehicle el màxim possible i senyalitza’n la ubicació. Tots els ocupants del vehicle s’han de protegir fora de la calçada amb l’armilla reflectora posada.
  • Fes cas en tot moment de les indicacions dels agents o del personal d’obra.
  • Planifica el trajecte: la millor prevenció és la informació. Al nostre web d’incidències viàries, si actives l’opció ‘Obres’, pots consultar-hi tots els trams afectats de la xarxa viària catalana. Ja aniràs preparat abans de posar-te en marxa!

Cinc trets característics del motorista accidentat

Aquesta setmana el Servei Català de Trànsit ha engegat una campanya preventiva centrada en els motoristes, en la qual es controlarà l’ús del casc, les infraccions de les normes de circulació o les condicions tècniques de la moto, entre altres accions previstes.

Enguany, la sinistralitat d’aquest col·lectiu se situa per sota del 2019, en un context, però, marcat per una davallada general de la sinistralitat arran de les restriccions de mobilitat decretades per frenar la propagació de la COVID-19. Aquest any, fins al 21 de juliol, hi ha hagut 10 motoristes morts i 102 ferits greus a la xarxa viària interurbana, quan en el mateix període de l’any 2019 hi va haver 27 motoristes que van perdre la vida i 169 ferits de gravetat. No obstant, darrerament s’han produït diversos accidents greus amb motoristes implicats, una sinistralitat que va registrar un pic important el cap de setmana del 3 al 5 de juliol, en què van perdre la vida tres motoristes.

This slideshow requires JavaScript.

Perfil del motorista accidentat

Quines són les constants que es repeteixen al llarg dels anys en els sinistres de trànsit amb motos implicades? Si radiografiem la sinistralitat d’aquest col·lectiu dels darrers cinc anys, s’observen cinc trets distintius que predominen en els accidents amb morts i ferits greus:

  1. En carretera: el 60% dels accidents mortals en moto ocorren en zona interurbana.
  2. Edat de 25 a 54 anys: aquesta franja d’edat acumula dues terceres parts del total de víctimes greus en moto a la carretera.
  3. Homes: representen el 86% del total de motoristes morts i ferit greus en carretera i el 80% en ciutat.
  4. Franja de tarda: tot i que els matins de dissabte i diumenge acumulen un 22% del total de morts o ferits greus, la franja de la tarda acumula més víctimes en carretera. Les tardes de divendres, dissabte i diumenge mostren una accidentalitat més elevada que la resta de tardes de la setmana.
  5. Amb bon temps: entre maig i octubre es produeix un augment de víctimes en aquest col·lectiu en carretera, quan la meteorologia és més favorable a l’ús de la moto.

Atès que ens trobem en plena època estival, amb múltiples desplaçaments de llarg i curt recorregut, i tenint en compte que la població ha viscut un llarg confinament, des del Servei Català de Trànsit insistim a evitar qualsevol relaxament en els desplaçaments d’oci. Tal com manifestava el director de l’SCT, Juli Gendrau, en la presentació de la Formació 3.0 per a motoristes, “després del confinament, hi ha moltes ganes d’anar en moto, però venim de moltes setmanes en què hi havia una falsa sensació de seguretat perquè hi havia menys trànsit i ara aquest s’està recuperant i cal estar més atents”.