Un estiu amb menys morts a les carreteres, però massa negre

L’estiu ens evoca moments festius, amables, agradables, divertits, relaxants…, però a la carretera no tot és de color rosa. A l’estiu és quan més persones perden la vida per accident de trànsit. L’estiu a la carretera és massa negre.

Del 21 de juny a l’11 de setembre d’enguany hi ha hagut 50 víctimes mortals a les carreteres catalanes. Són menys que l’estiu de l’any passat, però són dades que ens haurien de fer esborronar. Són xifres que comparem i fins i tot restem –50 el 2019, 56 el 2018–, però les hauríem de sumar perquè són vides i famílies trencades que mai més no tornaran a ser les que eren.

Accident 01

Els accidents de trànsit són fets evitables. Darrere hi ha distraccions, excessos de velocitat, positius en alcohol o drogues, entre altres imprudències. Estem fallant com a societat si acceptem aquestes víctimes amb indiferència i no ens autoexigim permissivitat i tolerància zero cap a aquestes conductes irresponsables en la conducció que són les causants d’aquests morts.

Ho podem dir també amb xifres. La meitat dels conductors morts el 2018 havien consumit alcohol o drogues. Aquest estiu, 22.209 conductors han estat reincidents amb 2 o més infraccions,  13.071 conductors han reincidit amb 2 o més infraccions per excés de velocitat, una desena de conductors han estat multats per excés de velocitat més de 15 vegades. Les distraccions estan darrere d’1 de cada 4 accidents amb víctimes.

Les mesures coercitives i punitives treuen de la circulació conductors borratxos, drogats i embalats, però no són suficient per garantir unes carreteres segures. Cal que remoguem les nostres consciències i que aquestes actituds se’ns facin inacceptables. Només així assolirem l’objectiu de zero víctimes que la Unió Europea s’ha fixat per al 2050.

sinistralitat_estiu2019

La carretera no és lloc per córrer

Tots els amants del jòguing (fúting, running, o sortir a córrer, digueu-li com vulgueu) hi estan d’acord: la sensació de llibertat i de poder físic i mental que atorga la pràctica d’aquest esport és addictiva. Catalunya, i el món, s’omple de Rockys (Balboa), Forrests (Gump), Núries (Pica) i Kilians (Jornet) disposats a devorar quilòmetres de carrers, camins i muntanyes. El territori aviat queda petit perquè la febre del jòguing va començar ja fa un grapat d’anys i la majoria de corredors i corredores estan en plena forma i corren cada cop distàncies més llargues. No en va, el nombre de participants a les maratons d’arreu del món no fa més que augmentar.

La febre de córrer s’ha estès també a les carreteres i és habitual veure practicants d’aquest esport a carreteres locals i comarcals o camins forestals o asfaltats. No tots aquests corredors –vianants, en el moment que trepitgen una carretera–, però, coneixen la normativa que se’ls aplica i, per tant, el perill al qual s’exposen si no respecten les normes de seguretat viària necessàries. Enguany, 7 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes i 13 més han resultat ferits de gravetat.

A peu per la carretera

És segur sortir a córrer a la carretera? El més recomanable per al vianant, tant si es desplaça caminant com corrent, és evitar la carretera, especialment de nit o amb condicions de poca visibilitat. L’enorme vulnerabilitat d’un vianant davant d’un eventual xoc amb un vehicle és el principal argument. Ara bé, la circulació de vianants a les carreteres no està prohibida, tret d’autopistes i autovies, i, en tot cas, si és indispensable caminar per vies interurbanes, cal observar la normativa al respecte:

  • Si no hi ha un espai especialment reservat per a vianants, la circulació s’ha de fer per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’apropen a la vostra posició.
  • La circulació pel voral s’ha de fer amb prudència, sense entorpir la circulació, i aproximant-se tot el que es pugui a la seva vora exterior.
  • Si es tracta d’un grup, hauran de marxar uns després dels altres, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.
  • De nit o quan hi ha poca llum o visibilitat, cal portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora.

Aquestes mesures, entre d’altres, són les que han d’observar també els corredors per no posar en perill la seva integritat. De la mateixa manera, cal evitar l’ús dels auriculars, atès que poden dificultar l’atenció necessària que cal mantenir.

En definitiva, si practiques el jòguing i el teu trajecte ha de passar irremeiablement per un tram de carretera, cal que posis en pràctica totes aquestes normes de seguretat. Corre lluny, corre veloç, però sobretot corre segur!

#MillennialsSenseFiltres, joves sense embuts

El Marcos, el Kevin, el Jordi, la Judit i la Marta són els protagonistes de #MillennialsSenseFiltres, una campanya sobre els perills de la carretera que aquest estiu hem llançat per arribar als joves. “Millennials” per l’edat, i “Sense filtres” pel format conversa que els estira de la llengua i de la sinceritat.

Aquest mes de juliol ja pots veure al nostre canal de Youtube, TransitCatalunya, i al nostre perfil de Twitter, @transit, aquests tres vídeos que estan farcits de reflexions reals i directes sobre el mòbil, l’alcohol i les drogues o les imprudències al volant. De fet, aquests cinc joves parlen tan sense embuts que moltes de les coses que diuen són l’exemple a NO seguir.

millenials5

“No et dic que no condueixi mai beguda, però crec que drogada no ho faria mai”, “He conduït sense carnet i he sortit molt de festa”, “Veig millor que consultis el mòbil en el semàfor que no conduint”, són algunes de les “perles” que ens han deixat els protagonistes de la campanya. Unes reflexions controvertides que ens serveixen per fer debat a la xarxa amb l’objectiu d’apropar-nos als millennials i fer-los veure que determinades actituds imprudents, que ells poden arribar a considerar quotidianes, són incompatibles amb una conducció segura.

La campanya arriba ara a l’estiu, uns mesos en què la mobilitat d’oci i les sortides nocturnes dels joves es disparen i quan es fa necessari recordar-los aquests missatges: “Ets jove i et queda molt per viure, no corris riscos”, “Si condueixes, mòbil off!”, o bé “Ni molt ni poc. Si condueixes, zero alcohol, zero drogues”. La part més amarga de tot plegat és que enguany ja han mort a les carreteres catalanes 12 joves d’entre 18 i 30 anys. Per molt que la joventut sigui una etapa de viure la vida, cal que siguin conscients que tot es pot acabar per una imprudència. Malauradament, això passa.

Europa, estancada

Una xifra que esgarrifa: 25.100 persones van morir per accident de trànsit l’any passat al conjunt de la Unió Europea. Dit d’una altra manera que també espanta: 70 morts al dia, 500 cada setmana per la mobilitat.

Només són 200 morts menys, un 1%, que el 2017. Un estancament que ja fa un lustre que s’allarga i que fa perillar els objectius fixats per les institucions comunitàries, com la reducció del 50% per al 2020 o el de zero morts per al 2050. Davant d’això, s’ha accelerat l’entrada en vigor d’un paquet de mesures tecnològiques que aniran de sèrie als vehicles, com vam explicar en aquest apunt.

Sinistralitat_Europa_2018

Segons les dades facilitades per la Comissió Europea, la ràtio de morts al vell continent se situa als 49 per milió d’habitants. A Catalunya l’any passat van morir 260 persones, la qual cosa suposa 34,5 víctimes per milió d’habitants. Aquestes dades la situen dins dels cinc primers països de la Unió Europea amb millors resultats després del Regne Unit (28), Dinamarca (30), Irlanda (31) i Suècia (32).

L’anàlisi de les dades també conclou que per cada víctima mortal viària n’hi ha cinc que pateixen lesions greus, i s’estima que l’any passat hi va haver 135.000 persones ferides de gravetat a tota la Unió Europea. Més al detall, també s’especifica que els col·lectius més vulnerables (vianants, ciclistes i motoristes) suposen el 43% dels morts.

Els efectes i beneficis de les mesures adoptades encara tardaran a arribar i mentrestant els països han de prendre mesures valentes per fer front als excessos de velocitat, la conducció sota els efectes de l’alcohol i les distraccions, i reduir així el nombre de persones que perden la vida cada any en accidents de trànsit. Hi estem treballant.

Atropellaments: morts que es podrien evitar

Caminar per una carretera és una acció que cal emprendre amb la màxima cautela i que no està exempta d’una veritable perillositat. La carrVianantsetera és l’espai natural dels vehicles, i la sola presència d’un vianant a la via li atorga a aquest una vulnerabilitat que mai no s’ha de menystenir. La pregunta és: poden circular els vianants per les carreteres? Per les autopistes i les autovies està totalment prohibit; per la resta de vies, sí, però cal fer-ho amb la màxima prudència!

Posar-se l’armilla reflectora quan sortim d’un vehicle aturat al voral d’una carretera és necessari i obligatori, però l’armilla sola no ens protegeix dels impactes dels vehicles que hi circulen. Actuar amb serenor, amb prudència i seguint les pautes necessàries per a la nostra seguretat ens protegeix molt més dels possibles impactes del trànsit rodat.

Conceptes bàsics de seguretat

Quins consells bàsics cal seguir quan circulem com a vianants per la carretera?

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

I com cal procedir si aturem el vehicle al voral?

  • Si és possible, atureu el vehicle fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Senyalitzeu la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • Activeu els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Sortiu del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria.
  • Allunyeu-vos de la calçada i situeu-vos rere la tanca de protecció.

Atropellaments mortals

L’any passat, 17 vianants van perdre la vida a les carreteres catalanes, 12 més que l’any anterior. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit considera necessari fer un crit d’alerta i recordar als vianants que, si irremeiablement han de circular per carretera, ho facin amb la màxima atenció i respectant aquestes mínimes pautes de seguretat. Alhora, l’SCT preveu dissenyar enguany noves campanyes divulgatives adreçades a col·lectius vulnerables, com els vianants, ciclistes o gent gran. I, paral·lelament, l’SCT seguirà donant continuïtat a les campanyes preventives de protecció i control de vianants, amb dues campanyes els mesos d’abril i setembre de 2019. En les dues campanyes que es van dur a terme el passat 2018, es van interposar un total de 1.936 denúncies. Són dades que conviden a reflexionar; cal fer un esforç per part de tots perquè cap vianant perdi la vida a la carretera. I, per sobre de tot, cal evitar actituds imprudents que poden desembocar en un desenllaç tràgic, tal com es denunciava recentment des del compte de Twitter de l’SCT.

Aturar-se al voral per una avaria o per auxiliar les víctimes d’un accident de trànsit no hauria de suposar córrer el risc de morir atropellat, si tothom segueix aquestes pautes de seguretat a la carretera. Probablement, molts ̶o tots̶ aquests atropellaments es podrien evitar.

256 persones van morir en accident de trànsit a Catalunya el 2018

  • Les víctimes mortals van augmentar l’any passat un 7% respecte del 2017

L’any 2018 256 persones van morir en 229 accidents de trànsit al conjunt de la xarxa viària catalana, la qual cosa representa un increment del 7% pel que fa a víctimes mortals i d’un 8% quant a sinistres mortals en relació amb l’any anterior.

Del total de víctimes mortals registrades el 2018, 185 van perdre la vida en zona interurbana i 71 en zona urbana. Quant al nombre d’accidents mortals, 159 van tenir lloc en carreteres i autopistes i 70 dins de municipis.

Respecte al 2010, any de referència de compliment de l’objectiu estratègic de reducció de víctimes, continua la tendència decreixent i es registra un 25% menys de víctimes mortals i 25% menys d’accidents mortals.

Cal dir que aquestes dades de sinistralitat s’han registrat en un context de creixement de la mobilitat dels darrers anys. En concret, la mobilitat durant el 2018 ha augmentat un 2% respecte a l’any 2017 i s’ha assolit un nivell similar al d’abans de la crisi.

sinistralitat_2018

MÉS VÍCTIMES MORTALS A BARCELONA, GIRONA I TARRAGONA→ Barcelona, Girona i Tarragona han registrat un increment de les víctimes mortals el 2018 en comparació amb l’any anterior. En concret, a Barcelona han perdut la vida 119 persones, tres més que el 2017; a Girona les víctimes mortals han estat 48, cinc més que l’any anterior; i a Tarragona hi ha hagut 54 morts per sinistre viari, nou més que el 2017. Lleida, en canvi, amb 35 morts per accident de trànsit, ha registrat una víctima mortal menys que l’any anterior.

MÉS SINISTRALITAT DE VEHICLES SOLS I DISTRACCIONS COM A PRINCIPAL FACTOR CONCURRENT→ En els accidents en zona interurbana, han incrementat un 30% els morts en accidents en els quals només hi ha implicat un sol vehicle, fet que pot indicar la presència de velocitat excessiva, distracció i tòxics. Entre els factors concurrents que són darrere dels sinistres mortals, les distraccions, sobretot les relacionades amb l’ús dels mòbils, es mantenen al capdavant: amb una presència del 23% en el total dels accidents amb víctimes, continuen sent el primer factor concurrent de sinistralitat.

MORTALITAT DELS COL·LECTIUS VULNERABLES→ De les 185 persones mortes l’any passat a la xarxa viària interurbana catalana, 39 eren motoristes, 6 menys que l’any anterior, i 2 ciclistes, 9 menys que el 2017. En canvi, hi ha hagut un increment significatiu dels vianants atropellats, ja que s’ha passat de cinc persones mortes per atropellament el 2017 a 17 l’any passat. També es constata un augment destacat de la mortalitat en els majors de 74 anys (de 7 víctimes mortals el 2017 a 23 l’any passat).

PLA DE CONTENCIÓ→ A partir del mes d’abril, es va implementar un Pla de contenció dels accidents mortals en carretera, que va focalitzar l’acció de control policial en els factors concurrents velocitat, alcohol i drogues i distraccions, en les vies de més afluència de vehicles. Fruit d’aquest Pla, s’ha produït una moderació en el creixement de l’accidentalitat mortal durant els mesos següents. Així, durant el període d’abril a desembre es constata la reducció d’un 18% en els trams prioritzats, mentre que aquests mateixos trams presentaven un increment del 46% en el nombre de víctimes mortals abans del Pla de contenció.

 

Totes les dades d’aquesta informació del balanç de la sinistralitat del 2018 són provisionals i a 24 hores.

 

 

Alerta: bèsties a la carretera!

És de nit, circules per un carretera sense gaire il·luminació i… de cop, un senglar! Tens mil·lèsimes de segon per reaccionar: “Freno o faig un cop de volant?” Aquest exemple fictici passa cada cop més sovint a les carreteres catalanes. Senglars, cérvols, cabirols, guineus, però també cabres, gossos o cavalls creuen carreteres i, a vegades, autopistes o autovies a la recerca de menjar o de parella. Això ha incrementat el nombre d’accidents cinegètics arreu del país, ja sigui per xoc amb la bèstia o per intentar evitar de topar-hi. Sovint aquests accidents només provoquen danys materials, però en altres ocasions evitar l’accident pot derivar en una cosa pitjor, com un xoc frontal amb un altre vehicle o una sortida de via.

El nombre d’accidents per irrupció d’un animal a la via quasi s’ha triplicat en els darrers sis anys a Catalunya –segons dades dels Mossos d’Esquadra, el 2016 se’n van registrar 3.122, mentre que el 2010 n’hi van haver 1.119–, sobretot a causa d’un augment espectacular de la presència d’animals de caça major, en el cas dels senglars especialment, o domèstics a les vies catalanes. Enguany, fins al 31 d’octubre de 2018, els Mossos d’Esquadra han intervingut en 2.496 accidents amb animals implicats. D’aquests, hi ha hagut 134 accidents amb víctimes, els quals han causat un total de 167 víctimes (9 greus, 158 lleus i cap víctima mortal).

Aquests animals prefereixen la quietud del capvespre i la nit per sortir a passejar a la recerca d’alguna cosa per menjar. També prefereixen les carreteres convencionals, on no hi ha tan volum de trànsit, i la primavera i la tardor és quan hi ha més accidents d’aquest tipus.

accidents_cinegetics

Animal a la via: consells

El cap de l’Àrea Regional de Trànsit de Ponent, l’inspector Jordi Batista, ens recorda els següents consells en cas de trobar-nos animals a la via:

  • Fer cas de la senyalització de pas d’animals en llibertat.
  • Moderar la velocitat, especialment en franja horària nocturna o de poca visibilitat.  També en trams de via en què el camp visual es veu reduït per vegetació, arbres o camps de conreu.
  • Sempre que es pugui, utilitzar l’enllumenat de llarg abast.
  • En el cas d’un possible accident, no evitar l’impacte amb l’animal; normalment acostuma a ser més segur que topar amb un vehicle en sentit contrari o sortir de la via.

En cas d’accident, qui n’és responsable?

El 2015 es van fer canvis en la Llei de seguretat viària en el cas dels accidents cinegètics:

  • En la majoria d’atropellaments d’animals, la responsabilitat final és del conductor, tant dels danys materials com dels danys a persones.
  • Però si l’accident o incidència és conseqüència directa de caça, feta el mateix dia o que hagi finalitzat dotze hores abans de l’accident, el responsable és el propietari del terreny.
  • N’és responsable el titular de la via si l’accident està motivat per no haver reparat una tanca o no disposar de la senyalització d’animals solts en trams amb alta accidentalitat.

 

 

“No corris. Viu més”

La pressa, l’estrès, l’ansietat i anar de bòlit s’han convertit, per a molts, en un estil de vida. Aquesta velocitat amb què vivim el nostre dia a dia es trasllada, sovint, a la conducció. I quan això passa es produeix una situació d’alt risc, tant per a la nostra vida com per a la vida dels altres.

Precisament, la velocitat excessiva és un dels principals factors concurrents de la sinistralitat viària. A més de ser una causa directa dels sinistres viaris, és un factor que augmenta la gravetat de les lesions. L’excés de velocitat és una conducta de risc i té conseqüències tràgiques a les carreteres.

Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha presentat la nova campanya de conscienciació, que té com a punt de partida creatiu la prevenció d’accidents amb el factor concurrent de la velocitat. L’objectiu principal de la campanya és mostrar de manera contundent com aquest ritme frenètic en què estem immersos pot tenir conseqüències nefastes.

La nova campanya de seguretat viària també vol conscienciar sobre 5 aspectes clau:

  • Ningú hauria de morir ni patir seqüeles per a tota la vida per un accident de trànsit.
  • Els accidents són totalment evitables.
  • La seguretat viària és global i de tots, i un requisit irrenunciable en la mobilitat.
  • L’aposta per la seguretat viària és un valor segur.
  • Ningú està legitimat per posar en perill la vida dels altres.

Campanya velocitat

La proposta creativa mostra diferents situacions de conducció de risc per excés de velocitat, en un muntatge que es va accelerant i amb una veu en off que explica els motius pels quals la gent, suposadament, corre. El lema de la campanya, “No corris, viu més”, és clar, curt i contundent i combina la racionalitat del missatge “no corris” amb l’emotivitat del concepte “viu més”.

 

‘Tenim tanta pressa per fer, escriure i deixar sentir la nostra veu en el silenci de l’eternitat que ens oblidem d’allò que és realment important: VIURE’

Robert Louis Stevenson

El futur dels motoristes, a debat

L’univers dels motoristes va centrar el debat de la 24a edició del Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, que va tenir lloc divendres passat a la capital catalana. Com es pot reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu? Quines mesures es poden implementar per pacificar el trànsit a les ciutats? Com pot la formació millorar les aptituds dels motoristes? Quin és el futur de les motos elèctriques? Aquestes i altres qüestions van sorgir en aquesta trobada anual, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, la DGT, l’Associació Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T i el RACC, entre d’altres.

L’anàlisi de la sinistralitat de les motos, des de les diferents perspectives dels participants del Fòrum, va encapçalar el debat. El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, va recordar que l’accidentalitat amb moto continua sent molt superior en percentatge a la de la resta de vehicles, tenint en compte el que aporta a la mobilitat general. “Una de cada cinc víctimes mortals és motorista”, va subratllar Gendrau, “estem analitzant les causes i les ubicacions dels accidents, en quins trams se’ns en van més vides, per poder aplicar les correccions necessàries perquè no es produeixin”, va afegir. En aquest sentit, el titular de Trànsit va recordar que la intensificació dels controls policials que han efectuat els Mossos d’Esquadra ha comportat una reducció de la sinistralitat en trams que registraven una volum de sinistres elevat.

forum_seguretat_viaria_motoristes

Velocitat excessiva

Un dels principals punts de coincidència del debat va ser l’excés de velocitat, no tant com a factor de risc dels motoristes, sinó com a problema endèmic de tots els conductors. En els motoristes, però, les conseqüències són terribles. “Els conductors corren massa”, puntualitzava Yolanda Doménech, directora de l’Associació P(A)T, “i la velocitat és un factor de risc que agreuja les lesions”, va advertir. El toc d’atenció també el donava Òscar Llatje, coordinador de Seguretat Viària de l’SCT, el qual va remarcar que hi ha un excés de sinistres originats per una caiguda o una sortida de via i “això pot ser degut a una falta de perícia del motorista i a la velocitat excessiva”.  En aquest sentit, el president del RACC, Josep Mateu, insistia també a controlar més els comportaments de risc i a aplicar sancions més dures.

Més formació

Teresa Moralí, presidenta de la secció de Psicologia del Trànsit del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, va insistir que “les aptituds psicològiques en la conducció són clau”. Moralí, que va elogiar iniciatives com les Autoescoles de Qualitat o la Formació 3.0 del Servei Català de Trànsit, va reclamar mesures com augmentar les hores d’intervenció del psicòleg en els cursos de sensibilització, fomentar els plans de mobilitat a les empreses o establir un protocol d’intervenció en els casos de conductors reincidents. La reducció de la sinistralitat passa també per la formació dels conductors, i, en el cas de les motos, l’SCT, amb el programa Formació 3.0, ofereix formació gratuïta als conductors perquè millorin la tècnica de conducció. El director de l’SCT, Juli Gendrau, destacava: “Pel programa Formació 3.0 ja han passat 1.300 participants, i en el camp de la investigació, gràcies als resultats de la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes, hem sabut que cal implementar millores de traçat i senyalització en algunes carreteres”. En la radiografia que l’SCT va elaborar arran de la Càtedra, Òscar Llatje va explicar que “molts motoristes entren previnguts als revolts que són molt tancats, però hi ha revolts menys tancats, però també perillosos, que no són ben calculats pels motoristes i que concentren molts sinistres”.

forum_seguretat_viaria_motoristes

Menys cotxes, més motos

Més que una percepció, és una realitat. “El nombre de matriculació de turismes està baixant i el de motos, augmenta. Les motos suposen un 48% de la mobilitat a Barcelona”, va assegurar Juan José Vilanova, cap de la Divisió de Trànsit i Seguretat Viària de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Hi va coincidir el director general de la DGT, Pere Navarro, que va vaticinar: “A les ciutats en què baixi el nombre de cotxes, pujarà el nombre de motos”. “I compte amb el boom de les motos elèctriques!”, va afegir.

Equipació

Un altre punt de coincidència de tots els ponents i participants al Fòrum va ser la importància d’una bona equipació per als motoristes. El casc és fonamental, però també ho és utilitzar guants, no circular amb xancletes i protegir cames i braços amb roba adequada per evitar lesions.

El 24è Fòrum Barcelona de Seguretat Viària va servir per radiografiar la sinistralitat actual dels motoristes a les ciutats i carreteres i per palesar la voluntat de les administracions de posar fil a l’agulla. Aplicar els canvis d’actitud i les mesures proposades està en mans de tots i el resultat podria ser un escenari real de zero víctimes a l’asfalt.

L’esforç per reduir la sinistralitat dels motoristes és de tots!

El dijous 28 de juny va tenir lloc a la sala d’actes del Departament d’Interior la jornada “Diàlegs sobre seguretat viària de motocicletes” que va aplegar més de 120 experts de diferents institucions, associacions i empreses vinculades al món de la motocicleta per reflexionar sobre els principals reptes als quals s’enfronta la seguretat viària en el sector dels vehicles motoritzats de dues rodes.

imatge photocallEls ponents i els assistents a la jornada van participar del photocall  instal·lat a la recepció que consistia a col·locar una marca en un mapa en aquell ítem que personalment consideraven més important de cara a millorar la seguretat viària de les motocicletes. També van poder fotografiar-se en format Instagram.

Aquesta jornada vol ser el tret de sortida de la campanya de conscienciació de  seguretat viària adreçada a motoristes sota els missatges #Km0RutaCapalCanvi #0victimes #EntreTotsFemSeguretat i que també vol fer partícips a la resta de conductors i usuaris.

Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit, encarregat d’inaugurar i cloure l’acte, va assegurar que “la jornada ha servit per originar idees, propostes i bones pràctiques. A curt termini, servirà per fer actuacions des de l’SCT”. El director va afegir que “tots acabem amb deures per fer” i que “les motos són una absoluta prioritat per l’SCT”.

El titular de l’SCT també va alertar del repunt de víctimes mortals de motoristes que s’ha registrat aquest any, sobretot durant els mesos de febrer, març i abril, i en aquest sentit va destacar que fins a la data havien mort a la xarxa viària catalana 21 motoristes. “Aquesta jornada arriba en un moment oportú perquè amb el bon temps augmenta la quantitat de motoristes que circulen en carreteres i ciutats, i perquè la motocicleta continua sent un fet diferencial a Catalunya” –va remarcar Gendrau.

L’eix central dels diàlegs de la jornada va ser la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes, el director de l’SCT va esmentar que “la càtedra és l’instrument que ha de donar sentit a la prescripció de polítiques actives de seguretat viària en l’àmbit de les motocicletes”.

La trobada va comptar amb la ponència d’Antonio Avenoso, president de l’ETSC (European Transport Safety Council), sobre: “Motociclisme segur: desafiaments i oportunitats i a on va destacar que: “La Unió Europea s’ha marcat l’objectiu de reduir, des del 2011 fins al 2020, a la meitat el nombre de víctimes mortals per accidents de trànsit però no anem per bon camí perquè hi ha hagut un petit repunt”.

A continuació, Juan Velázquez, de la Universitat Politècnica de Catalunya, va presentar els resultats de la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes-creada per l’SCT fa tres anys- i que va aportar conclusions sobre els principals paràmetres de la sinistralitat viària dels motoristes a Catalunya i sobre mesures que es podrien implementar de manera eficaç, basades en experiències d’altres països amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat d’aquest col·lectiu. Aquestes són algunes de les conclusions:

  • Prop d’una tercera part dels accidents de motocicleta greus es produeixen en interseccions i és en les incorporacions en forma de T on es produeixen més ferits i víctimes mortals
  • La causa principal dels sinistres de motocicleta sola és la velocitat inadequada (34,7%) i la manca d’atenció (25,2%)
  • Els accidents més freqüents són els de tipus encalç, en corba o en recta, i col·lisió frontal (35,8%), seguit dels accidents registrats en interseccions (17,9%). Dels accidents per encalç, la majoria es produeixen en via recta i d’altres en retencions.
  • Quant a la lesivitat, en gran part dels casos, els motoristes resulten ferits de gravetat (80,3%) i l’edat més freqüent de les víctimes és la franja compresa entre els 41 i els 50 anys

  • Quan el motorista no intenta evadir la col·lisió, és més elevada la seva gravetat
  • Les motocicletes més accidentades són les de 125 cc (22%) i les de 600-700 cc (26,2%)
  • Els errors més freqüents en col·lisió d’unitats són, per part de la motocicleta, la manca d’atenció (27,9%) i la manca de distància de seguretat (12,7%), i de l’altre vehicle, el fet de no respectar la prioritat de pas (un 38,9%).

Finalment, Velázquez va recomanar als motoristes: “inverteix en la teva seguretat: en roba i proteccions homologades, en vehicles amb mesures de control i seguretat. No tot ho ha de fer la carretera”.

La resta de la jornada va continuar amb quatre diàlegs a on es va debatre en relació al control i l’efectivitat sobre la mobilitat en motocicleta, com millorar la infraestructura per a les motos, la innovació i seguretat per protegir el motorista i l’èxit (o no) de les campanyes de conscienciació adreçades a aquest col·lectiu.

Al nostre canal Youtube trobareu un vídeo-resum de la jornada: https://www.youtube.com/watch?v=Z8FLHug0kQ4