Conduir després de la pandèmia

En l’actual represa cap a la normalitat, l’estat emocional afecta en el binomi mobilitat-sinistralitat?

La tasca d’aconseguir una mobilitat segura i sostenible és una feina complexa, que requereix la complicitat de tots els agents implicats: vianants; conductors; educació viària al llarg del cicle vital; indústria i comerç de vehicles; disseny, construcció i manteniment de xarxes viàries; plans de mobilitat segura i sostenible, etc., etc. Encara que les variables esmentades són un requisit necessari i imprescindible, cap d’elles no té tant pes com la de les actituds favorables a la mobilitat segura i responsable.

Les actituds, siguin del tipus que siguin, se sustenten en tres eixos bàsics i fonamentals: 1) el cognitiu, 2) l’emocional i 3) el conductual. Aquests tres eixos, o factors, interactuen entre si, per la qual cosa podem afirmar que adoptar o no una actitud favorable envers una mobilitat sense accidents, sigui com a conductor de qualsevol vehicle o com a vianant, i seguint en els tres factors actitudinals, dependrà:

  1. De la percepció personal de la situació viscuda, de les seves creences, dels seus pensaments i de les seves experiències prèvies relacionades amb el context vivenciat (factor cognitiu);
  2. De les emocions, anticipatòries, immediates o posteriors que li genera l’escenari de referència (factor emocional);
  3. De la manifestació i resultat de la seva conducta en resposta als estímuls que provenen de la situació experimentada (factor conductual).

“Trobem persones que vivencien l’alliberament de l’opressió i les limitacions experimentades augmentant el seu nivell d’acceptació i d’exposició al risc”

Des del punt de vista psicològic, en l’anàlisi de l’evolució de la sinistralitat associada a la mobilitat cap al que hauria de ser el final de la pandèmia COVID, hem observat que, després d’un extens període de temps en què s’ha patit restricció de mobilitat; reducció dràstica de trobades a no més enllà de la bombolla familiar; limitació al lleure, a la distensió, a la diversió, a les vacances o escapades de cap de setmana; exposició a l’angoixa per no poder sentir o tocar les nostres persones grans o els nostres malalts, o estar amb ells, per ser en centres geriàtrics o en recintes hospitalaris; la paradoxa del desconsol i dolor, quan el temps i la mort ens han donat marge i permís per acomiadar-nos dels nostres éssers estimats, però la pandèmia no.

Enllaçant el que s’ha exposat fins aquí, amb els tres factors que expliquen les actituds i relacionant la tornada a la normalitat amb l’augment de la sinistralitat en la mobilitat, concloem que:

  1. La percepció d’haver estat sotmesos a pors, restriccions i incertesa, el saber que estem davant d’una amenaça constant i d’incert pronòstic personal, el creure que davant de situacions similars el millor és seguir l’expressió de carpe diem, igual a “aprofita el moment present, no sigui que demà no puguis” (factor cognitiu);
  2. Sentir emocionalment la necessitat d’alliberar-nos, d’escapar d’alguna manera de la clausura, de la incertesa i de l’amenaça a què ens sotmet el pervers i infatigable virus (factor emocional);
  3. Encara que afortunadament el comportament no és generalitzat, trobem persones que vivencien l’alliberament de l’opressió i les limitacions experimentades augmentant el seu nivell d’acceptació i d’exposició al risc. L’evidència s’observa en el fet que, durant aquest lent i anguniós retorn a la normalitat, han augmentat les infraccions i, per extensió, els accidents de trànsit associats a la velocitat, a les distraccions, al consum d’alcohol i altres drogues, a la falta de compliment de les normes i senyals… (factor conductual).

“La pandèmia ha desproveït alguns usuaris de la via de l’assossec i de la calma necessàries per a una òptima i desitjable convivència viària”

Sigui com sigui, l’error, la desolació i la pena està en posar en perill la vida pròpia i l’aliena per exposar-nos a situacions de risc “àmpliament conegudes” associades a la mobilitat i que s’han esmentat al final del paràgraf anterior. Potser per la pressa, o per la insensatesa, de voler recuperar el temps i les ocasions perdudes davant de l’horror d’una pandèmia, que ha desproveït alguns usuaris de la via de l’assossec i de la calma necessàries per a una òptima i desitjable convivència viària.

Sebastià Sánchez Marín
President de la Secció de Psicologia de la Mobilitat i de la Seguretat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

Crònica d’una vida a peu de carretera

Més de dues dècades llargues de servei a la Divisió de Trànsit del cos de Mossos d’Esquadra atorga un bagatge incomparable, professional i humà sobre el nostre comportament a la carretera. El caporal Jordi i l’agent Albert, ambdós a l’Àrea Regional Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra, sumen 42 anys d’experiències i d’expertesa en el terreny del trànsit. N’han vist de tots colors: anècdotes divertides, pèrdues doloroses, falsos mites i llocs comuns, però sobretot han viscut des de primera línia l’evolució de la sinistralitat a Catalunya i de la nostra actitud al volant. Aquest article es basa en el seu testimoni.

Falsos mites per fer baixar l’alcohol

Després d’incomptables controls d’alcoholèmia, el Jordi i l’Albert han vist com encara hi ha moltes (falses) creences sobre remeis que fan baixar els efectes de l’alcohol: beure cafè, prendre mentol, menjar, fer exercici… En els controls d’alcoholèmia, de vegades es veuen conductors que entre la primera prova i la prova de contrast aprofiten per fer esport, córrer o fer flexions, “fins i tot una vegada ens vam trobar una parella dins el cotxe tenint relacions sexuals”, recorda el caporal Jordi. “El més extravagant que he vist, però, és un home que mastegava un preservatiu, pensant que així li baixaria l’alcohol”, rememora el caporal. En una altra ocasió, els agents van presenciar perplexos com la xicota d’un conductor que havia donat positiu es va presentar per recollir-lo, però també va donar positiu.

La irrupció del mòbil

Anys enrere, la velocitat i l’alcohol eren els principals factors dels accidents de trànsit. Però des de l’aparició del mòbil a les nostres vides, aquest ha pujat amb força entre les causes de la sinistralitat, fins al punt que les distraccions ja són la primera causa dels accidents amb víctimes, especialment l’ús del mòbil. A peu de carretera, l’Albert i el Jordi ho corroboren: “Veiem barbaritats, com conductors al volant mirant una pel·lícula al mòbil o jugant a un joc mentre condueixen”, relata l’Albert. En aquest sentit, els cotxes espiells han esdevingut una eina molt útil per detectar infraccions sense ser detectat, especialment en el cas de la manipulació del mòbil. Sovint, la reacció dels infractors és la negació. “Ningú no vol ser denunciat, és lògic. Però quan aturem a algú es fa perquè hi ha la certesa que ha comès una infracció; si hi ha dubtes, no es posa denúncia”, rebla el caporal Jordi.

Moments difícils

Quan parlem de trànsit malauradament també parlem de víctimes. L’Albert i el Jordi han presenciat moltes escenes d’accidents i ambdós remarquen la importància de retirar-se de la calçada quan hem patit una topada o una avaria, especialment en vies ràpides. “Cal sortir de la via sempre que es pugui; es produeixen molts accidents i atropellaments en aquestes circumstàncies”, avisa l’Albert. Els dos agents han vist també com companys de feina han patit greus lesions, o fins i tot la mort, per atropellaments i accidents amb fuga. “A Trànsit, la baixa més probable és l’atropellament; no pots abaixar mai la guàrdia. Estem exposats al risc, és la part més perillosa de la nostra feina.”

Una presència que rebaixa la sinistralitat

Quan una patrulla de Mossos d’Esquadra circula per un carrer o carretera, es crea una zona de pacificació del trànsit en 100 metres a la rodona. Trepitjar l’asfalt és una tasca prioritària per a un agent de Trànsit, perquè amb presència policial a la carretera, baixa el nombre d’accidents. “Quan un conductor ens veu, immediatament comença a fer un repàs mental: cinturó cordat, límit de velocitat, respectar els senyals…”, explica el caporal Jordi. “Quan ets a Trànsit, el que més t’agrada és la vessant assistencial; poder ajudar a algú quan ha patit un accident o una avaria, en un moment en què es viu una experiència traumàtica i som vulnerables és, crec jo, el més agraït d’aquesta feina”, assegura l’Albert.

‘A mi no em passarà’

“Els darrers anys hem detectat com aquell famós ‘jo controlo’ ha deixat pas a una sensació general de ‘a mi no em passarà’, i això ens preocupa”, explica el Jordi. “Hi ha aquesta percepció, errònia, que els accidents només els passa als altres i cal tenir en compte que, encara que ho facis tot bé com a conductor, pots patir un accident per culpa d’un altre”, adverteix l’Albert.

Sovint els conductors aturats pels agents per cometre una infracció no són conscients que l’han comès. “El ritme del dia a dia és trepidant, anem tot el dia amb presses, horaris i obligacions i quan entrem al cotxe tot això ho portem a sobre. A vegades és difícil deixar la ment en blanc i concentrar-se només en conduir, però cal fer-ho; ens hi va la vida”, avisa el caporal.

Després de més de 20 anys a Trànsit, els dos agents han estat testimonis de la davallada en la sinistralitat a les carreteres. “Hi ha hagut una millora en la conscienciació, en l’actitud; abans hi havia molts més morts i ferits greus. Però cal seguir treballant, millorar la prevenció i la formació viària, el respecte i la convivència a la carretera”, coincideixen tots dos.

Protegir els motoristes

El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa una nova campanya preventiva digital centrada en la seguretat viària dels motoristes. Durant dues setmanes, l’SCT publica al seu compte de Twitter missatges, acompanyats de vídeos i imatges, dirigits principalment als usuaris de motocicleta, però també a la resta de conductors d’altres tipus de vehicles. Aquesta nova iniciativa es fa amb la intenció d’augmentar la seguretat dels motoristes i reduir la seva sinistralitat. Els missatges posen un èmfasi especial en no córrer riscos a la carretera, amb la voluntat de reduir la corba de mortalitat, que aquest any està augmentant respecte a anys anteriors.

De fet, en aquest 2021, 13 de les 29 víctimes mortals a les carreteres catalanes són motoristes. Això representa gairebé un 45% del total de morts aquest any, una xifra força superior a la mitjana habitual dels darrers anys. L’any passat, per exemple, de les 35 víctimes mortals que hi havia hagut durant el mateix període, només 4 eren motoristes, cosa que representa poc més d’un 11%. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit ha decidit iniciar aquesta campanya centrada en els motoristes, amb l’objectiu d’invertir la corba de sinistralitat.

Si es fa una anàlisi dels accidents mortals dels motoristes durant aquest 2021, destaca que 7 han estat en cap de setmana i 6 entre setmana. Però encara destaca més que dels últims 6 motoristes morts, 5 ho han estat en cap de setmana. Si ens fixem en el tipus d’accident, veiem que en 6 no s’hi ha vist implicat cap altre vehicle (sortida de via). Pel que fa a les edats, predominen els conductors de mitjana edat, amb 5 morts de la franja de 35 a 44 anys i 4 de la de 45 a 54 anys. I del total de motoristes morts, només 1 era una dona.

És amb aquestes dades a la mà que el Servei Català de Trànsit ha volgut fer un pas més per millorar la seguretat dels motoristes posant en marxa aquesta campanya preventiva digital dirigida especialment a aquest col·lectiu tan vulnerable.

Un altre factor que cal tenir en compte és la finalització de les restriccions que des de fa mesos regeixen la nostra mobilitat. En pocs dies passarem d’una mobilitat restringida a una llibertat de moviment absoluta, cosa que pot propiciar un augment important del volum de circulació i, per tant, un augment de la sinistralitat. Aquesta nova campanya de l’SCT també busca que el retorn a la ‘normalitat’ sigui com més segur millor.       


Furgonetes a correcuita

Comprar per internet un televisor, peix fresc o un paraigua plegable està a l’ordre del dia. Avui, pràcticament qualsevol producte és al nostre abast només amb un clic. El cert, però, és que tots els ‘clics’ sumats esdevenen una demanda gegantina des del punt de vista logístic, en què el transport del producte fins al domicili és el darrer pas d’un negoci dominat per la competitivitat i la immediatesa.

Al bell mig d’aquesta voràgine de consum digital es troben les furgonetes, un vehicle que, per les seves característiques i dimensions, resulta ideal per repartir molts paquets de poc volum a múltiples destinacions. En el terreny de la seguretat viària, això es tradueix en un alt nombre de conductors de furgoneta que assumeixen riscs a la carretera per repartir-ho tot a temps. L’any passat, tot i la davallada general de la mobilitat arran de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19, les víctimes mortals en furgoneta van augmentar a 12, davant de les 9 del 2019.

A més a més, cal sumar-hi que el parc mòbil s’ha incrementat enormement en els darrers anys: el 2019 es van matricular a l’Estat espanyol un total de 124.023 furgonetes, mentre que el 2012 van ser 54.700. En 10 anys es podria arribar a triplicar el nombre de vehicles matriculats. Actualment, les furgonetes són la tercera tipologia de vehicle més venut, darrere dels turismes i les motos.

Mobilitat essencial

“Malgrat les restriccions, moltes furgonetes han hagut de seguir repartint productes i béns essencials: han esdevingut mobilitat obligada. I amb l’auge de la venda per internet, ho seguiran sent”, explica Jordi Batista, inspector sotscap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. Com a mitjà de transport, les furgonetes es diferencien dels camions en el fet que poden circular a més velocitat, o que el permís B permet conduir una furgoneta (fins a 3.500 kg). “No obstant, no és el mateix portar un turisme que portar una furgoneta”, avisa l’inspector Batista. “Hi ha diferències notables en les dimensions (centre de gravetat més elevat), en la visibilitat (absència de retrovisor) o en el límit de velocitat (de 90 o 80 km/h, segons la via)”, adverteix. Alhora, Batista també posa de manifest que actualment hi ha un buit en la normativa i que aquesta no té en compte les especificitats d’aquests vehicles: “Una furgoneta no és un vehicle de transport convencional; no disposa de tacògraf, com els camions, i això comporta no poder limitar les hores de conducció, amb el risc que això suposa”, remarca.

Reduir la sinistralitat

Tal com explica l’inspector Batista, la millora de la sinistralitat i de la seguretat de les furgonetes es fonamenta en una triple estratègia:

  • potenciar les eines de control i de denúncia,
  • promoure la formació viària a les empreses, i
  • fomentar la conscienciació dels conductors.

Pel que fa a l’educació per a la mobilitat segura, el sotscap de la Divisió de Trànsit assegura que “a banda dels centres educatius, s’està implementant també als sectors empresarials en què l’activitat principal és el transport”. “A més a més, es preveu reforçar la vigilància d’aquests vehicles en les campanyes de control de velocitat i de control de pes que fem al llarg de l’any”, afegeix.

L’increment de la venda per internet ha disparat la competitivitat entre les empreses i això pot comportar un augment de les distraccions i de la velocitat a les carreteres. “Ens trobem amb conductors que han de cobrir moltes rutes i destins que no coneixen, amb el risc afegit de manipular el mòbil mentre condueixen, sumat a la pressió dels temps d’entrega”, adverteix l’inspector.

Finalment, l’elevat moviment de compres per internet està generant en paral·lel certs perjudicis laborals que s’estan traslladant a la carretera. Arribats a aquest punt, s’imposa una reflexió per part de tots els agents implicats: des de l’usuari que ho compra tot per internet, passant per l’empresa que distribueix i organitza les entregues, fins al conductor que es troba al volant de la furgoneta.

2 de cada 10 víctimes mortals del 2020 eren motoristes

El 2020 ha estat un any atípic marcat per la pandèmia de la COVID-19. Les restriccions establertes han comportat un decrement de la mobilitat i també de la sinistralitat. Tot i aquest context, continua preocupant el col·lectiu dels motoristes, que, amb 21 morts en zona interurbana, han representat el 20% de la mortalitat que hi ha hagut en carretera o autopista, un total de 105 morts.  A més, 223 han resultat ferits de gravetat.

Durant l’any passat, hi va haver 5.477 accidents amb víctimes (morts, ferits greus o ferits lleus). D’aquests, en 1.439 s’hi van veure implicades motocicletes. Això representa el 26,3% del total de sinistres. Ara bé, si ens fixem només en els accidents amb motocicletes implicades amb morts i ferits greus, els sinistres van ser 239, i això representa el 44,3% del total d’accidents amb morts i ferits greus, 539.

Per demarcacions, 941 sinistres amb motos implicades van ocórrer a la demarcació de Barcelona, 227 a la demarcació de Girona, 181 a la demarcació de Tarragona i 90 a la demarcació de Lleida.

Dels 1.439 sinistres amb víctimes amb motocicletes implicades, gairebé la meitat van ocórrer amb un sol vehicle implicat i l’altra meitat amb més d’un vehicle. En concret, 727 únicament amb la moto i 712 amb la motocicleta i altres vehicles. En el cas dels 239 accidents amb motocicletes implicades amb morts i ferits greus, els que van tenir la moto com a únic vehicle implicat van ser el 43%, un total de 102.

Els tipus d’accident amb motocicletes implicades van ser, entre d’altres i per ordre d’importància:

  • caigudes a la via: 453
  • encalços: 282
  • sortides de via: 220
  • fregaments o col·lisions laterals: 162
  • envestides (frontal lateral): 122
  • atropellaments: 8

Com es pot veure, l’atropellament és el tipus d’accident que menys va tenir lloc.

Si ens fixem només en els accidents amb morts i ferits greus, els 239, hi ha hagut alguns canvis. Els més nombrosos van ser les sortides de via, amb 47 sinistres, seguits dels encalços, amb 29; les caigudes a la via, amb 27; les envestides (frontal lateral), amb 27; els fregaments o col·lisions laterals, amb 27, i les col·lisions frontals, amb 26.

Tenint en compte la franja d’edat, el tram de 45 a 54 anys va ser el que va concentrar el nombre més alt de víctimes (morts, ferits greus o ferits lleus): 366.  El van seguir els trams de 15 a 24 anys, amb 331; de 25 a 34 anys, amb 319, i de 35 a 44 anys, amb 317. La franja que va concentrar menys motoristes afectats per accident de trànsit és la de més de 74 anys, amb 11 víctimes, i la de 0 a 14 anys, amb 12.

Pel que fa al tipus de dia en què van tenir lloc els sinistres amb víctimes amb motocicletes implicades, 795 van passar entre dilluns i dijous i 644 entre divendres i diumenge.

En relació amb les vies on hi va haver els sinistres amb víctimes amb motocicletes implicades, cal destacar la C-31, amb 88 accidents; la N-II, amb 66; la C-32, amb 62; la C-58, amb 44; l’A-2, amb 40, i la C-17 amb 38.

Riscos sobre les dues rodes i mesures de protecció

Hi ha una sèrie de riscos als quals s’exposen els motoristes pel fet de conduir o viatjar en un vehicle de dues rodes, que els fan més vulnerables. Entre d’altres, la inestabilitat del vehicle, que obliga a utilitzar el propi cos de contrapès i a estar atent no només al trànsit, sinó també a l’equilibri sobre el vehicle; les dimensions de la motocicleta o ciclomotor, que fan que el motorista corri el risc de no ser vist pels altres usuaris de la via pública, i la manca de carrosseria, que exigeix  portar l’equipament adequat. Això significa utilitzar el casc –integral i homologat–, l’espatllera o tortuga, els guants, la jaqueta i pantalons llargs o granota i les botes –fins als turmells.  A més, com els altres usuaris de la via pública, també cal que tinguin en compte la importància de senyalitzar els moviments, sobretot els desplaçaments laterals, que poden ser més ràpids sobre una motocicleta. En aquest sentit, s’han de senyalitzar amb els intermitents en tot moment i sempre amb claredat. Així mateix, cal respectar la distància de separació amb el vehicle precedent, que ha de ser prou àmplia per poder aturar el vehicle sense risc de col·lidir-hi. Amb una actitud  prudent i responsable, ja sigui al volant o al manillar, contribuirem a una mobilitat més segura i amb menys sinistres.

Balanç d’un any atípic

Amb l’arribada del nou any, és un bon moment per fer un balanç de la sinistralitat a la nostra xarxa viària. El 2020 serà recordat per ser l’any de la pandèmia, un any atípic en què les dades de la sinistralitat viària s’han vist alterades, si es comparen amb els anys anteriors. L’aparició de la COVID-19 ha suposat al nostre país nombroses restriccions, que han provocat una davallada en la mobilitat. Tot i això, el 2020 ens deixa algunes xifres rellevants, de les quals es pot i cal treure’n conclusions.

Des de l’1 de gener fins al 31 de desembredel 2020, 105 persones han mort en 96 accidents mortals a les carreteres catalanes. Això suposa un descens del 39,7% en el nombre de víctimes mortals respecte al 2019, en què van perdre la vida 175persones en 161 sinistres. Pel que fa a la xifra d’accidents mortals, hi ha hagut un descens del 40%.

En comparació amb el 2010, any de referència per al compliment dels objectius europeus, les víctimes mortals s’han reduït un 57,3%, atès que fa una dècada havien perdut la vida 246 persones en el mateix període. Si el 2020 hagués estat un any ‘normal’, aquestes xifres es podrien considerar bones, tenint en compte que l’objectiu últim de l’SCT és sempre ‘0 víctimes a la carretera’. El descens de la mobilitat que ha acompanyat aquest 2020, però, fa difícil fer-ne una valoració objectiva.

Col·lectius vulnerables

Pel que fa als col·lectius vulnerables, han mort 21 motoristes, 8 ciclistes i 11 vianants, mentre que en el mateix període del 2019 havien mort 49 motoristes,9 ciclistes i 12vianants. Per tant, el descens en la mortalitat és més notable en els motoristes, en canvi el nombre de ciclistes i vianants morts és gairebé el mateix que l’any anterior. Les víctimes mortals d’aquests tres grups més fràgils representen un 38% del total de morts, malgrat que tenen un pes molt inferior en la mobilitat. En aquest sentit, des del Servei Català de Trànsit apel·lem a la responsabilitat compartida i a la necessitat d’una convivència respectuosa a la xarxa viària per reduir el nombre de víctimes, tenint en compte, a més, l’augment d’usuaris de bicicleta que s’ha detectat aquest any.

A banda, cal destacar el repunt en el nombre de víctimes mortals en furgonetes, amb 12 morts el 2020, per les 9 del 2019. Davant d’això, cal insistir en la importància del manteniment dels vehicles i demanar també als professionals del transport respectar els límits de velocitat i evitar distraccions al volant, així com descansar cada dues hores quan es fan trajectes de llarg recorregut.

Accidents amb un vehicle sol

Una altra tendència en la sinistralitat del 2020 ha estat l’augment dels accidents mortals amb un únic vehicle implicat. Al 2020, el 38% del total d’accidents han estat sinistres amb un sol vehicle, mentre que l’any anterior aquest tipus d’accidents suposaven el 33% de la sinistralitat mortal i al 2010, el 28%. Convé destacar que els sinistres en solitari solen estar relacionats amb distraccions durant la conducció o amb la velocitat excessiva, i per tant es fa una crida a erradicar les distraccions i l’ús del mòbil al volant i també a respectar els límits de velocitat, atès que són conductes que provoquen morts.

Sinistralitat en cap de setmana

Si analitzem les morts perdia de la setmana, observem que es manté l’elevada sinistralitat durant els caps de setmana o festius. Enguany, 54 de les 105 persones mortes, un 51,4%,han patit l’accident en aquest tipus de dia. Aquesta mortalitat associada a la mobilitat d’oci és una dada preocupant i des de l’SCT volem remarcar que en els desplaçaments per carretera en cap de setmana tampoc es pot abaixar la guàrdia.

Amb tot, malgrat la reducció obligada de la mobilitat al 2020, un descens del 40% en la mortalitat respecte a l’any passat és, objectivament, una millora. Cal seguir treballant, però, per reduir la sinistralitat dels col·lectius vulnerables i la dels caps de setmana, així com l’accidentalitat amb un únic vehicle implicat. Tot plegat suposa un repte i una obligació per al Servei Català de Trànsit; cal trobar propostes i solucions que ens acostin al més aviat possible a les zero víctimes a les carreteres. 

Joves… encara que sobradament conscienciats

Les víctimes mortals d’entre 16 i 30 anys s’han reduït a la xarxa viària interurbana de Catalunya un 92% des de l’any 2000

Parlar del binomi  joves i conducció ens porta sovint a relacionar-lo amb conceptes com excés de confiança, falsa sensació de seguretat o percepció errònia del risc. Són  trets que poden caracteritzar el comportament dels joves al volant i sobre els quals han incidit de manera efectiva les accions de formació i educació viària que s’han realitzat els darrers anys. La suma d’esforços i d’actuacions per conscienciar aquest grup ha donat els seus fruits, ja que es tracta del col·lectiu en què la reducció dels accidents mortals ha estat més accentuada des de l’any 2000 a les carreteres i autopistes catalanes.

La relació, doncs, dels joves amb conductes de risc a la carretera com l’excés de velocitat o el consum d’alcohol i drogues ha quedat ja afortunadament lluny.  L’evolució de les xifres de sinistralitat demostra l’alt grau de sensibilització que té aquest grup. Actualment, el jovent està més conscienciat dels valors de la mobilitat segura que fa una dècada i, per suposat, molt més que fa vint anys.  Fem un repàs dels principals indicadors d’aquesta tendència favorable:

Un exemple dels mites entorn els joves i la conducció que hi havia fa anys i que avui quedaria qüestionat té a veure amb la seva vinculació amb l’alcohol i les drogues. De les persones reincidents, la franja d’edat que presenta una mitjana més elevada de la taxa d’alcoholèmia (amb 0,57 mil·ligrams per litre en aire espirat) és la que va dels 50 als 59 anys. Per tant, aquesta dada trenca amb la relació estreta que associava la conducció amb el consum d’alcohol en la gent jove. En canvi, els conductors més grans són els que mostren més incidència. Això indica també els resultats positius que ha donat l’educació per a la mobilitat segura en les darreres generacions, que sí que han interioritzat una cultura de la seguretat viària.

Aquest escenari de reducció de la sinistralitat entre els joves constata una conscienciació creixent en les dues darreres dècades, però cal continuar avançant i treballant per millorar la seguretat d’aquest grup a la xarxa viària. En aquest sentit, l’anàlisi de les dades mostra alguns elements que continuen preocupant, com que tant l’any 2019 com aquest 2020 les sortides de via són el tipus d’accident més freqüent entre aquest col·lectiu i que els accidents mortals es registren en més proporció durant els caps de setmana.

Encara queda camí per recórrer. No es pot oblidar que una sola mort per accident de trànsit és inacceptable i que darrere de cada víctima hi ha una pèrdua irreparable i famílies que passen per una autèntica tragèdia.

“Per provocar un accident n’hi ha prou amb una copa”, nova campanya de conscienciació per recordar que l’única taxa d’alcohol segura és la 0,0

Una imprudència, un accident de trànsit, i la vida d’una persona es pot trencar en uns segons. La imprudència pot ser, per exemple, haver begut una única copa, que tal com mostra la nova campanya de conscienciació que hem posat en marxa, es pot esmicolar de sobte, com a símbol dels danys irreparables que pot suposar la combinació d’alcohol, per poca que sigui la quantitat, amb la conducció.  Sota l’eslògan “Per provocar un accident, n’hi ha prou amb una copa”, la nova acció divulgativa del Servei Català de Trànsit (SCT) pretén donar un toc d’alerta sobre la creença errònia i estesa entre molts conductors que conduir per sota dels límits legals d’alcoholèmia no implica cap risc.

Zero alcohol, l’única opció segura

La taxa d’alcoholèmia és el volum d’alcohol que hi ha a l’organisme i es mesura en grams d’alcohol per cada litre de sang (g/l) o el seu equivalent en aire espirat. Segons el Reglament general de conductors, la taxa fixada per als conductors en general és de 0,5g/l, i per als novells i professionals, de 0,3 g/l. No obstant, el consum de begudes alcohòliques, tot i no arribar als límits establerts, ja pot comportar alteracions en les facultats per conduir i augmentar el risc de provocar un accident. La nova acció comunicativa de l’SCT se centra precisament en incidir en aquesta idea, que l’única taxa realment segura a l’hora de conduir és la 0,0.

La ingesta d’alcohol i drogues és una de les principals causes dels sinistres a les carreteres catalanes. Arguments equivocats i interioritzats com “Jo controlo”, “Conec els meus límits” o “Per una copa no passa res” poden estar darrere d’accidents de trànsit greus i fins i tot mortals causats per una alcoholèmia per sota del límit legal permès. Una dada significativa i preocupant relacionada amb l’alcohol i la conducció és que un de cada cinc conductors morts en sinistres viaris el 2019 a Catalunya havia consumit alcohol, en concret el 20,5% segons l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Quant a les drogues i/o psicofàrmacs, el 13,7% dels conductors morts havien pres algun tipus d’aquestes substàncies.

5 raons per no combinar ni una gota d’alcohol i conducció

Els efectes que pot tenir el consum d’alcohol a l’hora d’agafar un vehicle s’engloben en aquests àmbits:

  1. Falsa sensació de seguretat
  2. Alteració del temps de reacció
  3. Reducció de la capacitat d’atenció
  4. Trastorns i alteracions psicomotrius
  5. Disfuncions en la percepció

Així mateix, el consum d’estupefaents també altera les condicions físiques i psíquiques i comporta un risc greu per a la seguretat dels usuaris.

La nova campanya de conscienciació es difon a través d’espots que s’emeten a la televisió i al cinema, falques radiofòniques, adaptacions gràfiques a mitjans impresos i digitals i xarxes socials, amb l’etiqueta #niunacopa.

Les frases “Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes” tanquen l’espot d’aquesta nova campanya divulgativa. El missatge és clar: tolerància zero al binomi alcohol/drogues i conducció per evitar víctimes a la carretera. Suma’t a aquest objectiu i recorda: la teva vida i la dels altres pot dependre d’una sola copa. És a les teves mans no trencar-la!

Revolts més segurs

La carretera BV-2115 al seu pas per Castellet i la Gornal ha estat l’escenari triat pel Servei Català de Trànsit (SCT) per donar el tret de sortida a un projecte de senyalització de revolts potencialment perillosos per als motoristes. L’objectiu principal del projecte, que s’ha dut a terme de manera conjunta amb la Direcció General d’Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat, és reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu.

La prova pilot consisteix a detectar i marcar sobre l’asfalt amb pintura quina seria la millor trajectòria de traçada per als motoristes, a més de reforçar l’avís sobre la complexitat del revolt amb senyals verticals. La carretera triada per iniciar aquest projecte és la BV-2115, una via que envolta el pantà de Foix, a l’Alt Penedès, en la qual s’ha actuat en un total de 22 revolts, en un tram de 3,7 km. Alhora, també s’han posat faldons de protecció per a motoristes a les barreres de seguretat. La BV-2115es caracteritza per una sèrie de revolts que s’ajusten a la casuística que ha derivat en els principals accidents greus que pateixen els motoristes, sobretot sortides de via. Es tracta de revolts de curvatura mitjana queels motoristes tracen a més velocitat de la que són capaços de manejar d’acord amb les capacitats que tenen com a conductors. La mala traçada, amb un excés de velocitat o per falta de perícia, és doncs el principal factor concurrent en aquests accidents.

La finalitat última del projecte és, per tant, la reducció de la sinistralitat, una fita que compta amb experiències positives a països europeus com Àustria o Luxemburg. A més, l’SCT farà un seguiment individualitzat de cada accident en aquesta via i, si els resultats de la prova pilot pionera són positius, el projecte es podria estendre a altres carreteres freqüentades per motoristes.

L’octubre del 2019, el Servei Català de Trànsit va engegar les proves de traçat dels revolts de la BV-2115. Per portar-ho a terme, es va fer una sessió pràctica sobre el terreny amb equips de  monitors de formació viària i agents de trànsit dels Mossos d’Esquadra. Els recorreguts van ser enregistrats des de l’helicòpter de l’SCT i sobre les motos, equipades amb càmeres 360º, per a la posterior anàlisi i tria dels revolts més adequats. Ara, un cop incorporada la senyalització a l’asfalt i la senyalització vertical, els motoristes ja disposen d’aquesta eina d’ajuda a l’hora de traçar la trajectòria de les corbes.

Convé recordar que aquest any han mort a les carreteres catalanes 20 motoristes, 174 han resultat ferits greus i 1.087 han estat ferits lleus (dades fins al 16 d’octubre). Amb iniciatives que millorin la seguretat viària, com aquest projecte, i una conducció prudent i segura per part dels motoristes, la reducció d’aquestes xifres de sinistralitat és possible i necessària.

En prop del 10% dels accidents amb víctimes de l’última dècada hi ha menors de 14 anys implicats

En l’última dècada, entre un 7 i un 10% dels accidents amb víctimes a la xarxa viària interurbana catalana han ocorregut amb menors de 14 anys implicats. Aprofitant que aquest setembre hi ha la tornada a l’escola, el Servei Català de Trànsit vol recordar aquesta dada i insistir en la importància de protegir els més vulnerables a la via pública

Durant tot el 2010, 699 dels 8.142 accidents amb víctimes que es van registrar en carretera o autopista a Catalunya van ocórrer amb menors d’aquesta franja d’edat. L’any 2019 aquesta xifra s’elevava a 777 dels 8.419 accidents amb víctimes. I aquest 2020, fins al 31 d’agost i en un context general de davallada de la sinistralitat pels efectes del confinament a causa de la COVID-19, han estat 249 dels 3.425 accidents amb víctimes registrats.

Si ens fixem en la mortalitat, l’any 2010, de les 246 víctimes mortals, 5 tenien edats compreses entre 0 i 14 anys; el 2019, 3 d’un total de 175 morts; i el 2020, fins al 31 d’agost, cap  de les 71 víctimes mortals.

Decàleg de la seguretat viària infantil

Per millorar la seguretat viària i la protecció dels infants, recordem algunes de les pautes més importants recollides en el Decàleg de la seguretat viària infantil, consensuat i aprovat en assemblea general per l’AESVI, l’Aliança Espanyola per la Seguretat Viària Infantil, de la qual formem part:

  • Cordar sempre el menor amb un sistema de retenció infantil –cadireta– adequat a la seva mida i pes, per molt curt que sigui el trajecte.
  • Col·locar el nen o nena a les places posteriors del vehicle i portar-lo en sentit contrari a la marxa el màxim temps possible.
  • Utilitzar cadiretes homologades.
  • Emprar cadiretes amb respatller almenys fins als 135 cm d’estatura.
  • No viatjar amb objectes solts, ni posar equipatge o mascotes al vehicle al costat dels petits.
  • En cas d’accident, i sempre que sigui possible, treure el menor del cotxe accidentat amb la seva cadireta i mai en braços, tret de risc imminent.  

Així mateix, cal recordar que la seguretat dels més petits també depèn del conductor. Per això, és fonamental respectar les normes, conduir de forma tranquil·la i relaxada, sense agressivitat ni brusquedats, deixant una distància de seguretat i ajustant la velocitat a les circumstàncies del trànsit.