L’accident d’autocar a Freginals de l’any passat va ser el més greu des de que tenim competències de trànsit a Catalunya i ara sabem que cap de les 13 estudiants d’Erasmus que van morir portava el cinturó cordat.
Aquesta circumstància va posar damunt la taula la necessitat d’intensificar i de recordar la importància de dur el cinturó de seguretat cordat sempre, també quan es viatja en autocar, ja que ens pot anar la vida.
Per aquest motiu, l’SCT ha editat el tríptic “El cinturó et protegeix sempre”,
escrit en tres idiomes, català , castellà i anglès, i que s’adreça
especialment als usuaris de transport per carretera. El fullet, que recorda l’obligatorietat d’utilitzar els cinturons de seguretat també en els vehicles de més de nou places, es distribuirà entre els viatgers que facin ús del transport públic per carretera.
La utilització d’aquest sistema de seguretat passiva redueix en un 75% el risc de mort en cas d’accident, i no portar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals.
Aquest material divulgatiu forma part d’una sèrie de mesures que ha endegat la Generalitat, juntament amb el sector del transport i d’altres institucions, amb l’objectiu de fomentar mesures de seguretat en el transport de viatgers.
El meu pare patia una ELA, Esclerosi Lateral Amiotròfica. L’abril del 2015 viatjava en un autocar de línia regular, companyia Teisa, servei públic. El conductor no va falcar la cadira de rodes amb els sistemes d’ancoratges específics, operació que només pot fer-se amb formació. El vehicle tampoc duia cap cinturó de retenció lateral, tot i mostrar-ho als adhesius del seu interior i estar simbòlicament adaptat. En una rotonda, la cadira va bolcar. Ell no va caure de la cadira de rodes, va caure amb la cadira de rodes per inèrcia, a la zona d’escales, rebent un truc al cap. Va morir als pocs minuts al lloc dels fets. No a l’hospital.
Després de dos anys he pogut saber, no pas entendre, que no hi
ha normativa que empari la seguretat en el transport. Anar amb el cinturó és una “bona pràctica” de l’usuari. Anar ancorat és una “bona pràctica” del conductor, que no té obligació d’ estar format sobre els sistemes de retenció ni falcar al passatger amb discapacitat. No hi ha protocol en un servei públic. En cas d’ accident, no està contemplat a cap decret tal detall.
Segons l’ autòpsia, el meu pare va morir perquè patia del cor.
La vostra campanya dóna força a la conscienciació i cert és el compromís que heu comunicat però, tal com he transmès a vàries institucions, que no quedi en un foment sinó en un Decret normatiu, un procés clar per a tothom i per a tots els responsables de servei.
Gràcies