Entrevista a Ester Busquets, doctora en Ètica de la Universitat de Vic

A l’SCT, la nostra activitat gira entorn la prevenció dels accidents de trànsit i la reducció de la sinistralitat; per tant, ens interessen tots aquells factors del comportament humà que incideixen en la conducció. La majoria d’estudis demostren que el factor humà és el principal element implicat en la sinistralitat. Cal tenir en compte que davant d’una mateixa situació els conductors tenim reaccions diferents d’acord amb la nostra personalitat, aprenentatge, etc. Les actituds i les conductes insegures són els factors de risc més habituals i més difícils de modificar.

Anant més enllà, la doctora en Ètica de la Universitat de Vic, Ester Busquets, ens planteja la pregunta següent: “Què faries si fos el darrer dia de la teva vida? A ningú ens passa pel cap pensar a fer coses dolentes, com per exemple conduir begut, causar danys, mentir, ofendre, etc. Més aviat es tractaria de fer coses boniques.” Potser mai no ens ho hem plantejat a l’hora de sortir a la carretera, però sí que som conscients que cada dia hi moren persones.

SCT – Llavors, com explicaria el fet que som capaços de frenar on sabem que hi ha un radar per evitar pagar la multa però en canvi som incapaços de reduir la velocitat per l’estima a la pròpia vida i la dels altres?

EB – Arran del darrer anunci de l’SCT en relació amb la velocitat, “No corris, viu més”, hem vist que la velocitat és incompatible amb la vida. Moltes vegades no donem valor a allò que en té i, a la vida ̶ho descobrim només en situacions límit, per exemple, en malalties ̶, valorem el que hem tingut quan no ho tenim.

Des del punt de vista social, estem vivint una època en què les persones viuen centrades en elles mateixes i el seu entorn més directe i s’està perdent el sentit de comunitat. D’això Busquets en diu “cultura del jo” o bé “hiperindividualisme”.

SCT – Com ens explicaria aquesta “cultura del jo” que l’ésser humà trasllada també a la conducció?

EB – L’hiperindividualisme seria l’individu centrat en ell mateix i les seves circumstàncies. Si m’ho permeteu, faré referència a una frase del filòsof alemany Hans Jonas: “La irresponsabilitat és l’oblit de l’altre”. Per tant, la responsabilitat és recordar-te de l’altre. Dit això, en la conducció és on més es manifesta. L’ètica en tu mateix resideix en la reflexió i és el que fa que acabis conduint responsablement.

SCT – Què es pot fer per pal·liar aquesta societat hiperindividualista?

EB – Aquesta és una qüestió social, aprenem a partir de models i no necessàriament aquests ens ajuden. Haurien de canviar temes de base, educar en valors, en virtuts i en actituds. A través dels mitjans rebem missatges contraris a la seguretat que no eduquen en la responsabilitat.

Si tant estimem la vida, per què la menyspreem quan sortim a la carretera?

SCT – Creu que la duresa o l’increment en les sancions, pel que fa a les infraccions de circulació, són un bon mètode per conscienciar els conductors del perill que suposa el seu comportament a la carretera?

EB – La sanció és necessària però no suficient, perquè és una mesura temporal per arribar a la conscienciació. Cal acompanyar-la de tot un projecte educatiu i de conscienciació global.

SCT – Per què considera que hem d’educar en saviesa i no en coneixement?

EB – Perquè la saviesa i la consciència moral, que s’educa en context social, realment millora quan un mateix pren consciència del sentit de conduir responsablement. El coneixement no serveix, serveixen els models. S’ha d’insistir en un canvi a positiu i fer visibles més models de conducció segura.

SCT – Per educar en virtuts, s’hauria de començar a les escoles introduint aquests valors als infants? Hauria d’existir com una assignatura bàsica més?

EB – Sí que s’haurien d’introduir aquests valors des de petits i introduir-los des de l’experiència i des de l’emoció. No s’aprèn sense emoció, sense l’experiència de sentir. Hem d’educar en la consciència que conduir és important i que, per tant, estàs fent una cosa important. Hem d’educar en actituds responsables.