Cada dia, malauradament, es produeixen desenes d’accidents, xocs i topades a la carretera. Un alt nombre d’aquests impactes són col·lisions o envestides posteriors; és a dir, el vehicle de darrere topa amb el de davant. L’impacte pot ser més o menys greu en funció de la velocitat i de la distància de seguretat. Si es tracta d’una col·lisió a escassa velocitat, els danys seran lleus; amb sort, els ocupants dels vehicles no prendran mal i serà només el xassís dels automòbils el que rebrà les pitjors conseqüències. Cap accident de trànsit és innocu, però. L’ensurt, els papers de l’assegurança, el cotxe al taller… no són tràmits engrescadors tampoc.

La lesió més freqüent en aquest tipus de col·lisió és la fuetada cervical, que pot acabar desapareixent o fer-se crònica. Però també es poden produir lesions a l’espatlla, al cap, a la cara o a les mans, i altres conseqüències més greus, com hemorràgies internes, hèrnies discals, lesions a la medul·la espinal i fins i tot la mort. La recepta per evitar aquests tipus d’accidents no podria ser més senzilla: moderar la velocitat i, sobretot, mantenir la distància de seguretat. Si tots complim aquests dos preceptes, difícilment col·lidirem amb el vehicle del davant. Val a dir, però, que l’escassa distància entre vehicles és una qüestió que fàcilment recriminem als altres, però el cert és que nosaltres també l’hem d’evitar. Avui dia, la distància insuficient entre vehicles és una infracció massa quotidiana a les nostres carreteres, dissortadament.

No t’enganxis

Però quina és exactament la distància de seguretat que cal mantenir en cada situació? Per parar a temps davant de qualsevol emergència, la distància de seguretat que hem de mantenir amb el vehicle que ens precedeix depèn en gran part de la velocitat. En condicions normals, a 120 km/h, es recorren 33 metres cada segon i es necessiten 98 metres per frenar del tot el vehicle. Cal tenir en compte, a més, que transcorren 1,5 segons fins que el cervell reacciona i dona l’ordre corresponent per frenar. No obstant, el millor indicador per mesurar si la distància de seguretat és òptima no és tant l’espai com el temps. Per saber si la distància és la correcta, es pot aplicar la pauta següent: quan el cotxe que vagi davant passi pel costat d’un element fix (per exemple, un senyal) cal comptar lentament ‘mil cent u’, ‘mil cent dos’, ‘mil cent tres’ (això equival a tres segons). Si en acabar de dir-ho no s’ha arribat encara al mateix punt, la distància és adient.  

No respectar la distància de seguretat posa en risc la integritat física del conductor infractor i també la dels altres; és una infracció greu que comporta una sanció de 200 euros i la pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.

El 2019 es van produir 2.241 col·lisions posteriors amb víctimes a les carreteres catalanes (dades provisionals), a causa de les quals han mort 17 persones i 89 més han resultat ferides greus. El 2018, es van produir 2.307 sinistres per envestides posteriors, en què van resultar ferides un total de 3.946 persones (ja siguin lleus o greus).

I si se t’enganxen?

No és fàcil mantenir l’atenció a la carretera quan tens un vehicle enganxat al darrere, ho sabem. És una situació potencialment perillosa, tenint en compte que qualsevol imprevist en què necessitis frenar sobtadament suposarà una envestida posterior amb el vehicle que et segueix tan de prop, perquè no tindrà prou temps ni espai per frenar. El més important és mantenir la calma i no perdre l’atenció del que tenim al davant. Si aquesta situació t’està estressant, el més recomanable és facilitar l’avançament en la mesura que puguis, per tal de prioritzar la teva pròpia seguretat. En canvi, es desaconsella frenar, encendre el llum antiboira posterior o els llums d’emergència, atès que això podria generar una col·lisió.

D’altra banda, és cabdal respectar també l’espai dels conductors que sí que mantenen la distància de seguretat. Si envaïm aquest espai per fer nosaltres un avançament, aquesta distància queda compromesa i obliga a repetir la maniobra de nou per tornar a deixar un espai suficient entre vehicles. Al capdavall, en el 90% dels sinistres viaris hi intervé el factor humà: si hi posem tots una mica de la nostra part, els accidents deixaran de ser quelcom tan habitual i tan quotidià.