(Bon) cap de setmana

La jornada del divendres finalitza i un crit d’eufòria retrona per tots els racons: bon cap de setmana! És el moment d’acomiadar-se dels deures i obligacions i canviar d’aires, arriba el temps de lleure i de descans. Malauradament, per a algunes persones, el cap de setmana esdevindrà més aviat una experiència amarga o, fins i tot, tràgica.

Les estadístiques així ho certifiquen: des de fa anys, els accidents mortals a les carreteres catalanes es reparteixen aproximadament al 50% entre els dies feiners i els caps de setmana, amb la diferència que al cap de setmana es concentren en dos dies i mig. Des de principi d’any, 75 de les 149 persones mortes en accident de trànsit han perdut la vida entre la tarda del divendres i el diumenge, o en festiu. Els diumenges, a més, són el dia més funest de la setmana, amb 26 morts enguany. Actualment, la probabilitat de mort per tipus de dia en un sinistre de trànsit l’encapçala el diumenge, amb un 29%.

La sinistralitat del cap de setmana

Què passa, doncs, els caps de setmana? Entre el migdia del divendres i la nit del diumenge es produeixen al territori un ampli ventall de desplaçaments per carretera, de trajecte curt i de trajecte llarg, d’anada i de retorn, per oci diürn i nocturn…, desplaçaments, en definitiva, de diversa índole concentrats en poc més de dos dies i repartits per la xarxa viària principal i secundària.  Si segmentem la sinistralitat a les carreteres entre la tarda del divendres i el diumenge, s’observa un alt percentatge de xocs frontals (al voltant d’un 35%), originats sovint per distraccions o maniobres imprudents. D’altra banda, un 38% dels morts en cap de setmana són motoristes, un percentatge que també augmenta sensiblement respecte a la resta de dies de la setmana. Pel que fa a l’edat de les víctimes mortals, una de cada quatre víctimes es troba en la franja de 45 a 54 anys.

Les infraccions del cap de setmana

Per analitzar el comportament dels conductors, hem d’observar les denúncies que es posen el cap de setmana. El factor comú que destaca amb claredat per sobre de la resta d’infraccions és l’excés de velocitat. El 55% de les denúncies fetes enguany en cap de setmana per la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra són per velocitat. El percentatge no és exclusiu d’aquest 2023: si analitzem els darrers cinc anys, se situa també al voltant del 50%. Si segmentem les dades de sancions per velocitat per dia, s’observa que els diumenges es corre encara més (57% del total de sancions) que els dissabtes (52%).

En segon lloc, a força distància de l’excés de velocitat, es troben les denúncies respecte a la matriculació o les condicions tècniques del vehicle, amb un 10,5% del total de sancions fetes pels Mossos d’Esquadra els caps de setmana. I en tercer lloc, la infracció d’una norma de circulació, amb un 8% del total de denúncies enguany. Convé destacar que la infracció d’una norma o senyal de trànsit és el segon factor concurrent més habitual en els accidents amb víctimes, només per darrere de les distraccions. A més, si ens fixem en les sancions per tipus de dia, els diumenges augmenten, de nou, per sobre dels dissabtes, amb un 10% de les denúncies per infracció d’una norma respecte al 5% dels dissabtes.

Finalment, el quart factor més habitual en les denúncies fetes en cap de setmana és el consum d’alcohol i drogues, el qual suma un 6,5% de les denúncies d’enguany. No obstant, al contrari d’altres factors, l’alcohol està més present els dissabtes (12% del total de sancions) que els diumenges (2,5%), una proporció que es manté també aquests darrers anys.  

En turisme i de mitjana edat

Qui comet més infraccions els caps de setmana? Si analitzem per franges d’edat les denúncies fetes els dissabtes i diumenges, s’observa que una quarta part de totes les denúncies (el 28%) són contra conductors de 40 a 49 anys. En canvi, la franja dels 20 als 29 anys suma un 11% de les multes. Els infractors més comuns no són els joves, sinó més aviat els conductors de mitjana edat. Si segmentem les sancions per tipus de vehicle, el turisme representa el principal infractor, amb el 88% del total de denúncies, molt per davant de les motos (6%) o els camions (5,5%).

Per tant, si tenim en compte que la gran majoria dels sinistres viaris tenen per causa el factor humà, si es fes un exercici col·lectiu de prudència i responsabilitat i se circulés a menys velocitat, es respectessin les normes i senyals de trànsit o no es consumís alcohol o drogues quan s’ha de conduir, es reduiria dràsticament la xifra de persones mortes a la carretera fins que, al capdavall, el cap de setmana fos un veritable bon cap de setmana per a tothom.

¿Alcohol, drogas… y conducción? Piénsatelo dos veces

Un hombre de mediana edad sale a cenar con los amigos y se toma un par de copas. Cuando llega el momento de volver a casa, no se lo piensa dos veces y coge el coche. Lo que no ha meditado suficientemente este hombre es que, si conduce bebido, tiene muchas posibilidades de sufrir o de provocar un accidente. Entonces, ¿por qué no se lo piensa dos veces? Hay diferentes factores que lo pueden explicar. El alcohol es una droga socialmente normalizada, asociada a momentos de placer y diversión; cuesta ‘renunciar’ a él cuando hay que conducir. El alcohol provoca sensación de euforia y de falso control. Si, además, este hombre ha combinado otras veces alcohol y conducción y (afortunadamente) no ha sufrido ningún accidente todavía, circulará convencido de que las estadísticas de accidentes no van con él.

¿Y qué nos dicen las estadísticas? Pues en 2022, cuatro de cada diez conductores o peatones muertos (un 39%) habían consumido alcohol, drogas o psicofármacos, según datos del Instituto de Medicina Legal y Ciencias Forenses de Cataluña (IMLCFC). Además, el alcohol y las drogas representaron el 6,1% del total de los factores concurrentes en siniestros con víctimas en las carreteras (aproximadamente unos 1.100 accidentes). Por otro lado, el año pasado Mossos d’Esquadra y policías locales detectaron 11.702 conductores con alcoholemias penales (superiores a 0,6 mg/l), un 52,3% más que en 2019.

Consumo en conductores muertos

Si desglosamos el 39% de conductores muertos con presencia de alcohol, drogas o psicofármacos, vemos que el 27,1% habían ingerido alcohol, el 19,7% habían consumido drogas y psicofármacos o que un 15% de muertos habían consumido solo drogas. El consumo es mayoritario entre los conductores hombres, en la franja de edad entre 30 y 49 años y circulando con turismo. Cabe destacar, sin embargo, el caso de los peatones muertos, en el que un 29,3% habían tomado alcohol, drogas o psicofármacos. Además, según datos del IMLCFC, la media de alcohol detectada en sangre en los conductores muertos por accidente de tráfico en 2021 era de 1,67 g/l, una tasa elevada que supondría un delito penal.

En cuanto a las drogas, su consumo se mantiene a lo largo de los últimos años. “La sustancia más detectada es la cocaína, seguida muy de cerca por el cannabis; en el caso de los psicofármacos, las benzodiazepinas y los antidepresivos se han detectado por igual. Conviene destacar que en la mitad de los casos en los que se han detectado benzodiazepinas, se ha encontrado también alcohol, una mezcla explosiva, porque los efectos del consumo de varias sustancias se potencian entre sí y son más peligrosas para la conducción”, afirma la Dra. Geli Gallego, jefa del Servicio del Laboratorio Forense del IMLCFC.

Controles en las carreteras

Si nos fijamos en los resultados de los controles de alcohol y drogas efectuados por los Mossos d’Esquadra a lo largo de 2022, los porcentajes de positivos son muy reveladores. Por tipo de vehículo, los conductores de turismo suman la mayoría de positivos, un 86% en los de alcohol y un 76% en los de drogas. A mucha distancia, en segundo lugar se encuentran los conductores de furgoneta, con un 6% de los positivos en alcohol y un 15% en drogas. Por otro lado, las dos franjas de edad donde predominan los positivos son la de 21-30 años (36% en alcohol y 38% en drogas) y la de 31-40 años (21% en alcohol y 30% en drogas). El notable aumento de las denuncias penales por positivo en alcoholemia o drogas de 2022 respecto a 2019 también se merece un análisis. “Es un crecimiento exponencial y podría estar relacionado con la salida de las restricciones de la pandemia de la COVID-19: fueron muchos meses de restricciones y, una vez finalizadas, notamos este incremento preocupante de tasas más altas, tanto en los controles como en los siniestros en los que actuamos”, reflexiona el sargento Rafa Aguilar, jefe del Área de Investigación de Accidentes de los Mossos d’Esquadra. “A su vez, este aumento en los positivos penales también está relacionado con la formación recibida por todos los agentes en la detección de los signos que denotan la conducción bajo la influencia de sustancias estupefacientes, que ha sido impartida entre los años 2020 y 2021”, añade Aguilar.

Prevención

Desgraciadamente, el consumo de alcohol o drogas asociado a la conducción continúa presente a lo largo de los años. Una herramienta para combatirlo, además de las campañas de concienciación, son los controles preventivos que efectúan los Mossos d’Esquadra. “Con los controles, lo que pretendemos evitar, sencillamente, es que aquel conductor que ha consumido alcohol o drogas no conduzca por nuestra red vial”, explica el sargento Aguilar. “Los controles se hacen por múltiples factores: zonas de ocio, movilidad según la estación del año, cenas de Navidad… pero también planificamos controles en cualquier franja horaria y día de la semana porque la casuística es muy variada y hay que estar siempre prevenidos”, puntualiza el jefe del Área de Investigación de Accidentes.

Al final, no obstante, quien tiene la capacidad para revertir esta situación son los conductores. “Estamos hablando de que uno de cada tres conductores muertos había consumido alcohol, drogas de abuso o psicofármacos antes de sufrir el accidente…. Además, entre todas las sustancias, cabe señalar el alcohol como la principalmente relacionada”, subraya la Dra. Gallego.

Las estadísticas son suficientemente elocuentes. Se puede hacer más, hay que hacer más. Para empezar, si se ha consumido alcohol o drogas y se quiere conducir, pensárselo dos veces.  

 Datos del IMLCFC para Tráfico

El Instituto de Medicina Legal y Ciencias Forenses de Cataluña (IMLCFC) es un órgano técnico adscrito al Departamento de Justicia, Derechos y Memoria. Desde el año 2003, colabora con el SCT en la aportación de los datos toxicológicos de las personas muertas en accidente de tráfico que tienen lugar en Cataluña, durante los 30 días siguientes a los hechos y con los criterios de interpretación del Servicio del Laboratorio Forense. Entre otros, el Servicio de Laboratorio realiza análisis biológicos, de hemogenética, clínicos y de toxicología.

Alcohol, drogues… i conducció? Pensa-t’ho dues vegades

Un home de mitjana edat surt a sopar amb els amics i pren un parell de copes. Quan arriba el moment de tornar a casa, no s’ho pensa dues vegades i agafa el cotxe. El que no ha meditat prou aquest home és que, si condueix begut, té moltes possibilitats de patir o de provocar un accident. I doncs, per què no s’ho pensa dues vegades? Hi ha diferents factors que ho poden explicar. L’alcohol és una droga socialment normalitzada, associada a moments de plaer i diversió; costa ‘renunciar-hi’ quan s’ha de conduir. L’alcohol provoca sensació d’eufòria i de fals control. Si, a més, aquest home ha combinat altres vegades alcohol i conducció i (afortunadament) no ha patit cap accident encara, circularà convençut que les estadístiques d’accidents no fan amb ell.

I què en diuen, les estadístiques? Doncs el 2022, quatre de cada deu conductors o vianants morts (un 39%) havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs, segons dades de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC). A més, l’alcohol i les drogues van representar el 6,1% del total dels factors concurrents en sinistres amb víctimes a les carreteres (aproximadament uns 1.100 accidents). D’altra banda, l’any passat Mossos d’Esquadra i policies locals van detectar 11.702 conductors amb alcoholèmies penals (superiors a 0,6 mg/l), un 52,3% més que el 2019.

Consum en conductors morts

Si desglossem el 39% de conductors morts amb presència d’alcohol, drogues o psicofàrmacs, veiem que el 27,1% havien ingerit alcohol, el 19,7% havien consumit drogues i psicofàrmacs o que un 15% de morts havien consumit només drogues. El consum és majoritari entre els conductors homes, en la franja d’edat d’entre 30 i 49 anys i circulant amb turisme. Cal destacar, no obstant, el cas dels vianants morts, en què un 29,3% havien pres alcohol, drogues o psicofàrmacs. A més, segons dades de l’IMLCFC, la mitjana d’alcohol detectada en sang en els conductors morts per accident de trànsit el 2021 era d’1,67 g/l, una taxa elevada que suposaria un delicte penal.

Quant a les drogues, se’n manté el consum els darrers anys. “La substància més detectada és la cocaïna, seguida molt de prop pel cànnabis; en el cas dels psicofàrmacs, les benzodiazepines i els antidepressius s’han detectat per igual. Cal destacar que en la meitat dels casos en els quals s’han detectat benzodiazepines, s’hi ha trobat també alcohol, una barreja explosiva, perquè els efectes del consum de diverses substàncies es potencien entre si i són més perilloses per a la conducció”, afirma la Dra. Geli Gallego, cap del Servei del Laboratori Forense de l’IMLCFC.

Controls a les carreteres

Si ens fixem en els resultats dels controls d’alcohol i drogues efectuats pels Mossos d’Esquadra al llarg de 2022, els percentatges de positius són molt reveladors. Per tipus de vehicle, els conductors de turisme sumen la majoria de positius, un 86% en els d’alcohol i un 76% en els de drogues. A molta distància, en segon lloc es troben els conductors de furgoneta, amb un 6% dels positius en alcohol i un 15% en drogues. D’altra banda, les dues franges d’edat on predominen els positius són la de 21-30 anys (36% en alcohol i 38% en drogues) i la de 31-40 anys (21% en alcohol i 30% en drogues). El notable augment de les denúncies penals per positiu en alcoholèmia o drogues del 2022 respecte al 2019 també es mereix una anàlisi. “És un creixement exponencial i podria estar relacionat amb la sortida de les restriccions de la pandèmia de la COVID-19: van ser molts mesos de restriccions i, un cop finalitzades, vam notar aquest increment preocupant de taxes més altes, tant en els controls com en els sinistres en què actuem”, reflexiona el sergent Rafa Aguilar, cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra. “Alhora, aquest augment en els positius penals també està relacionat amb la formació rebuda per tots els agents en la detecció dels signes que denoten la conducció sota la influència de substàncies estupefaents, que ha estat impartida els anys 2020 i 2021”, afegeix Aguilar.

Prevenció

Malauradament, el consum d’alcohol o drogues associat a la conducció continua present al llarg dels anys. Una eina per combatre-ho, a més de les campanyes de conscienciació, són els controls preventius que efectuen els Mossos d’Esquadra. “Amb els controls, el que pretenem evitar, senzillament, és que aquell conductor que ha consumit alcohol o drogues condueixi per la nostra xarxa viària”, explica el sergent Aguilar. “Els controls es fan per múltiples factors: zones d’oci, mobilitat segons l’estació de l’any, sopars de Nadal… però també planifiquem controls en qualsevol franja horària i dia de la setmana perquè la casuística és molt variada i cal estar sempre previnguts”, puntualitza el cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents.

Al capdavall, però, qui té la capacitat per capgirar aquesta situació són els conductors. “Estem parlant que un de cada tres conductors morts havia consumit alcohol, drogues d’abús o psicofàrmacs abans de patir l’accident…. A més, entre totes les substàncies, cal assenyalar l’alcohol com la principalment relacionada”, subratlla la Dra. Gallego.

Les estadístiques són prou eloqüents. S’hi pot fer més, cal fer-hi més. Per començar, si s’ha consumit alcohol o drogues i es vol conduir, pensar-s’ho dues vegades.

Dades de l’IMLCFC per a Trànsit

L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) és un òrgan tècnic adscrit al Departament de Justícia, Drets i Memòria. Des de l’any 2003, col·labora amb l’SCT en l’aportació de les dades toxicològiques de les persones mortes en accident de trànsit que tenen lloc a Catalunya, durant els 30 dies següents als fets i amb els criteris d’interpretació del Servei del Laboratori Forense. Entre d’altres, el Servei de Laboratori realitza anàlisis biològiques, d’hemogenètica, clíniques i de toxicologia.

“Todos los problemas en la carretera son siempre culpa de los demás: nos falta autoanálisis”

Entrevista a David Bosch, piloto profesional y director técnico de la Escuela de conducción FAST ParcMotor. Colaborador en los programas de televisión Autoteràpia (TV3) y Vamos sobre ruedas (Movistar)

– ¿Qué define a un buen conductor?

– ¡Nosotros siempre comenzamos las clases teóricas con esta pregunta! Uno de los grandes problemas que tenemos en la conducción no es que la gente no sepa conducir, es que se piensan que sí saben. Ser un buen conductor se basa en dos aspectos: tener técnica y, sobre todo, no correr riesgos. Además, también necesitas ser consciente de hasta dónde sabes, ser capaz de leer el entorno en el que te encuentras (no es lo mismo ir a 50 por una autovía que ir a 50 en una zona escolar) y, finalmente, ser consciente del vehículo que conduces, ya sea un coche, una moto o un patinete eléctrico.

– ¿Ser buen conductor es saber correr?

– ¡No! No, no. Mira, yo hace muchos años era un auténtico peligro. Y no pasa nada por decirlo. Yo empecé a competir a los siete años, pasé a las Fórmulas a los quince; cuando me saqué el carné de conducir ya estaba a un nivel altísimo de competición. Y en aquellos tiempos no tenía nada en la cabeza, pensaba que tener mucha técnica era suficiente, y ahora me doy cuenta de que he tenido mucha suerte de estar todavía aquí… Ser un buen conductor es saber adaptar tu velocidad al entorno y la diferencia entre correr más o correr menos es la diferencia entre tener o no un accidente, o sufrir lesiones más o menos graves, no hay más.

David Bosch nos da consejos para gestionar la agresividad al volante

– ¿Cuáles son los principales errores que detectáis en los cursos de conducción?

– Todos conducimos de forma automática, sin pensar. Pero no todo el mundo sabe mirar a dónde quiere ir; es decir, cuando por ejemplo cruza un peatón, no es lo mismo mirar al peatón que mirar el espacio que hay a su lado, ¿me explico? Nuestra mirada es fundamental. En segundo lugar, detectamos también un miedo extremo a frenar. Los coches de hoy en día ya no son los de antes e incluyen muchas mejoras en la frenada. En los cursos de conducción, hacemos que la gente se haga íntima amiga del freno. El freno no choca, ¡el freno salva vidas! Y, para terminar, la postura: mucha gente no va bien sentada y no coge bien el volante, y esto también es fundamental.

– ¿Y qué nos pasa al volante? ¿Por qué nos transformamos?

– Yo antes me enfadaba mucho en el coche, mucho. Hasta que llegué a un punto en el que elegí no enfadarme. El problema no es el coche, es mucho más profundo: todo el mundo tiene una vida fuera del coche, con miedos, frustraciones…, y allá donde vayas, eso va contigo. Y si vas al fútbol, eso va contigo también, y si el árbitro no pita esa falta clarísima, todo eso que llevas sale y explota, ¿verdad? Pues cuando te subes al coche, todo eso va contigo también. Y cuando pasa cualquier cosa en la carretera, hacemos ¡patapum! Y explotamos. Y siempre ponemos el foco en los demás. Lo que tenemos que hacer es girarlo y enfocar hacia nosotros mismos, y cuando hemos tenido un mal día, ser conscientes de ello y no trasladar aquella ira o aquel mal humor a la conducción. Porque, ¿qué hay peor que un conductor emocionalmente desequilibrado? ¡Dos conductores emocionalmente desequilibrados! (risas) Por lo tanto, cuando vas conduciendo y pasa algo, aquello, por sí mismo, no tiene el poder de hacerte enfadar, el poder de enfadarte es tuyo. Es tu elección.

La regla de los 3 segundos para mantener una óptima distancia de seguridad

– ¿Qué recomiendas para evitar que el móvil sea una distracción al volante?

– Tú ahora imagínate que vas conduciendo y el de atrás te hace una bromita y te tapa los ojos con las manos durante tres o cuatro segundos. ¿Qué haces? Te lo cargas, ¿no? (risas). Pues es exactamente lo mismo que bajar la mirada al móvil: tus ojos ya no están en la carretera. Hoy en día, los vehículos modernos ya incorporan tecnologías que evitan tener que manipular el móvil. De todas formas, no hay nada más efectivo que guardar el móvil en la chaqueta y esta, en el maletero. El problema de las distracciones es muy grave. Y ya no me refiero obviamente a coger el teléfono; una conversación por el altavoz del coche también es una distracción, porque cuando tú coges una llamada de trabajo en el coche, tú en aquel momento no estás en la carretera, estás en el despacho.

Las distracciones se combaten con concentración. A mis alumnos siempre les hago recordar cómo conducían cuando tenían seis meses de carné: con los ojos como platos, atentos a todo lo que tenían frente al parabrisas, ¿no? Y entonces les pregunto: pues ¿os imagináis cómo sería recuperar aquella concentración con la técnica que tenéis ahora?

– ¿Qué les dirías a los conductores que se impacientan cuando no pueden avanzar enseguida a un ciclista?

– No hay que perder nunca de vista que el ciclista es mucho más vulnerable. Mucho más. Si un conductor, enfadado e impaciente, visualizara el mal que le puede hacer al ciclista, no tomaría ninguna decisión imprudente. Y aún más, si fuera consciente de que las consecuencias del accidente no serían solo para el ciclista, sino también para él mismo, todavía menos. Antes de provocar una tragedia, hay que contar hasta diez y pensar en todas las consecuencias que tendría aquella maniobra imprudente.

La importancia de circular por la derecha

– Turismos versus camiones, motoristas versus turismos, peatones versus ciclistas… ¿Falta más respeto y empatía en la carretera?

– Totalmente. Se hacen dos equipos, y cuanta más guerra, menos soluciones. No son ciclistas, coches o peatones, son personas. Falta psicología, falta empatía, y sobre todo lo que comentábamos antes del foco, que todos mis problemas son siempre culpa de los demás: falta autoanálisis. Si te fijas, la gente está totalmente de acuerdo con las campañas y los mensajes de seguridad vial, ¡y tanto! Pero nadie se lo hace suyo, y este es el problema. ¡Que no están hablando de los demás, que están hablando de ti! Todo el mundo cree que quien tiene que aprender es el otro.

– ¿Cómo se puede superar la amaxofobia, el miedo a conducir?

– Yo pienso que hoy en día el tratamiento para superar el miedo a conducir queda cojo, porque se está enfocando solamente desde el ámbito psicológico, que obviamente es muy importante, pero hay que trabajar también el aspecto técnico. Es vital que aquella persona se sienta cómoda en el vehículo y tienes que darle herramientas para que su zona de confort sea el coche. Tenemos que llegar a ese punto en el que vea que tiene el control del vehículo, y si tiene el control, ya no hay lugar para el miedo. Yo he tratado muchos casos, algunos muy duros, y cuando ves que vuelven a conducir me emociono mucho y me produce una satisfacción inmensa.

“Tots els problemes a la carretera són sempre culpa dels altres: ens falta autoanàlisi»

Entrevista a David Bosch, pilot professional i director tècnic de l’Escola de conducció FAST ParcMotor. Col·laborador als programes de televisió Autoteràpia (TV3) i Vamos sobre ruedas (Movistar)

– Què defineix un bon conductor?

– Nosaltres sempre comencem les classes teòriques amb aquesta pregunta! Un dels grans problemes que tenim en la conducció no és que la gent no sàpiga conduir, és que es pensen que sí que en saben. Ser un bon conductor es fonamenta en dos aspectes: tenir tècnica i, sobretot, no córrer riscos. A més, també necessites ser conscient de fins a on en saps, ser capaç de llegir l’entorn en què et trobes (no és el mateix anar a 50 per una autovia que anar a 50 en una zona escolar) i, finalment, ser conscient del vehicle que portes, ja sigui un cotxe, una moto o un patinet elèctric.

– Ser bon conductor és saber córrer?

– No! No, no. Mira, jo fa molts anys era un autèntic perill. I no passa res per dir-ho. Jo vaig començar a competir als set anys, vaig passar a les Fórmules als quinze; quan em vaig treure el carnet de conduir ja estava a un nivell altíssim de competició. I en aquells temps no tenia res al cap, em pensava que tenir molta tècnica era suficient, i ara me n’adono que he tingut molta sort de ser encara aquí… Ser un bon conductor és saber adaptar la teva velocitat a l’entorn i la diferència entre córrer més o córrer menys és la diferència entre tenir o no un accident, o patir lesions més o menys greus, no n’hi ha més.

David Bosch ens dona consells per gestionar l’agressivitat al volant

– Quines són les principals errades que detecteu en els cursos de conducció?

– Tots conduïm de forma automàtica, sense pensar. Però no tothom sap mirar a on vol anar; és a dir, quan per exemple creua un vianant, no és el mateix mirar el vianant que mirar l’espai que hi ha al seu costat, m’explico? La nostra mirada és fonamental. En segon lloc, detectem també una por extrema a frenar. Els cotxes d’avui dia ja no són els d’abans i inclouen moltes millores en la frenada. En els cursos de conducció, fem que la gent es faci íntima amiga del fre. El fre no xoca, el fre salva vides! I, per acabar, la postura: molta gent no va ben asseguda i no agafa bé el volant, i això també és fonamental.

– I què ens passa al volant? Per què ens transformem?

– Jo abans m’enfadava molt al cotxe, molt. Fins que vaig arribar a un punt en què vaig triar no enfadar-me. El problema no és el cotxe, és molt més profund: tothom té una vida fora del cotxe, amb pors, frustracions…, i allà on vagis, allò va amb tu. I si vas al futbol, allò va amb tu també, i si l’àrbitre no xiula aquella falta claríssima, tot allò que portes surt i explota, oi? Doncs quan puges al cotxe, tot allò va amb tu també. I quan passa qualsevol cosa a la carretera, fem pataplum! I explotem. I sempre posem el focus en els altres. El que hem de fer és girar-lo i enfocar cap a nosaltres mateixos, i quan hem tingut un mal dia, ser-ne conscients i no traslladar aquella ira o aquell mal humor a la conducció. Perquè, què hi ha de pitjor que un conductor emocionalment desequilibrat? Dos conductors emocionalment desequilibrats! (riu) Per tant, quan vas conduint i passa alguna cosa, allò, per si mateix, no té el poder de fer-te enfadar, el poder d’enfadar-te és teu. És la teva tria.

La regla dels 3 segons per mantenir una òptima distància de seguretat

– Què recomanes per evitar que el mòbil sigui una distracció al volant?

– Tu ara imagina’t que vas conduint i el de darrere fa una brometa i et tapa els ulls amb les mans durant tres o quatre segons. Què fas? Te’l carregues, no? (riu). Doncs és exactament el mateix que abaixar la mirada al mòbil: els teus ulls ja no són a la carretera. Avui dia, els vehicles moderns ja incorporen tecnologies que eviten haver de manipular el mòbil. Però vaja, no hi ha res més efectiu que guardar el mòbil a la jaqueta i aquesta, al maleter. El problema de les distraccions és molt greu. I ja no parlo òbviament d’agafar el telèfon; una conversa per l’altaveu del cotxe també és una distracció, perquè quan tu agafes una trucada de feina al cotxe, tu en aquell moment no ets a la carretera, ets al despatx.

Les distraccions es combaten amb concentració. Als meus alumnes sempre els faig memòria de com conduïen quan tenien sis mesos de carnet: amb els ulls com taronges, atents a tot el que tenien davant del parabrisa, no? I llavors els pregunto: doncs us imagineu com seria recuperar aquella concentració amb la tècnica que teniu ara?

– Què diries als conductors que s’impacienten quan no poden avançar de seguida un ciclista?

– No hem de perdre mai de vista que el ciclista és molt més vulnerable. Molt més. Si un conductor, enfadat i impacient, visualitzés el mal que li pot fer al ciclista, no prendria cap decisió imprudent. I més encara, si fos conscient que les conseqüències de l’accident no serien només per al ciclista, sinó també per a ell mateix, encara menys. Abans de provocar una tragèdia, cal comptar fins a deu i pensar en totes les conseqüències que tindria aquella maniobra imprudent.

La importància de circular per la dreta

– Turismes versus camions, motoristes versus turismes, vianants versus ciclistes… Falta més respecte i empatia a la carretera?

– Totalment. Es fan dos equips, i com més guerra, menys solucions. No són ciclistes, cotxes o vianants, són persones. Falta psicologia, falta empatia, i sobretot el que comentàvem abans del focus, que tots els meus problemes són sempre culpa dels altres: falta autoanàlisi. Si t’hi fixes, la gent està totalment d’acord amb les campanyes i els missatges de seguretat viària, i tant! Però ningú s’ho fa seu, i aquest és el problema. Que no estan parlant dels altres, que estan parlant de tu! Tothom creu que qui ha d’aprendre és l’altre.

– Com es pot superar l’amaxofòbia, la por a conduir?

– Jo penso que avui dia el tractament per superar la por a conduir queda coix, perquè s’està enfocant només des de l’àmbit psicològic, que òbviament és molt important, però cal treballar també l’aspecte tècnic. És vital que aquella persona se senti còmoda al vehicle i li has de donar eines perquè la seva zona de confort sigui el cotxe. Hem d’arribar al punt que vegi que té el control del vehicle, i si té el control, ja no hi ha lloc per a la por. Jo he tractat molts casos, alguns de molt durs, i quan veus que tornen a conduir m’emociono molt i em produeix una satisfacció immensa.

Seguridad vial a vista de pájaro

Uno de los retos del Servicio Catalán de Tráfico es la innovación y aplicación de la tecnología y la inteligencia artificial para conseguir reducir la siniestralidad, gestionar el tráfico de forma eficiente y sostenible, ofrecer información vial rápida y eficaz y avanzar en el análisis de la movilidad y las situaciones potenciales de riesgo. Con estos objetivos en la hoja de ruta, este año el SCT ha puesto en marcha una prueba piloto en la que se utiliza un dron para ensayar hasta seis tipos de funcionalidades diferentes:

  • Refuerzo en la toma de decisiones en la gestión del tráfico
  • Canal de información del estado del tráfico
  • Herramienta analítica para el tratamiento de datos en la movilidad
  • Predicción de incidencias y zonas de riesgo
  • Vigilancia y control de conductas inadecuadas en la vía
  • Seguimiento de dispositivos especiales en pruebas deportivas

La eficacia de los drones

“Para probar las diferentes funcionalidades aplicadas a la seguridad vial, hemos contratado este 2023 con un servicio de aeronaves no tripuladas operadas a distancia por control remoto, dotadas de sensores que permiten captar imágenes con muy buena definición”, explica Lourdes Puigbarraca, subdirectora de Gestión del Tráfico del SCT. “Estamos haciendo pruebas en diferentes puntos de la red interurbana, zonas en las que se ha detectado una alta accidentalidad, tramos de vía con alta ocupación o puntos donde queremos estudiar la movilidad porque registran turbulencias y perturbaciones. Los drones también nos aportan mucha luz en zonas donde no disponemos de cámaras o sensores y permiten tener visión en espacios donde el helicóptero o la avioneta tienen limitaciones para volar”, añade Puigbarraca. El uso de esta tecnología supone un valor añadido en el ámbito de la gestión del tráfico y la seguridad vial. La obtención de imágenes de calidad del dron permite captar cualquier incidencia, matrícula o comportamiento al volante a mucha distancia. Este tipo de aeronaves son muy productivas por su portabilidad y autonomía, se pueden mover en zonas poco accesibles, pasan más desapercibidas y son más silenciosas. Además, su coste es inferior y es un medio más sostenible porque reduce la huella de carbono.

Vuelos de inspección

Además de los vuelos de información vial, el dron también posibilita hacer vuelos de inspección, en los cuales un agente de los Mossos d’Esquadra puede visualizar en directo las imágenes de la aeronave y detectar y sancionar infracciones, gracias a la captación de la matrícula. En la actualidad, no se está denunciando el exceso de velocidad, dado que de momento el dron no incorpora cinemómetro, pero sí otras infracciones como cambios de sentido no permitidos, conducción temeraria, adelantamientos peligrosos o en línea continua, no respetar las señales de prioridad de paso o adelantamientos entre camiones en vías donde tienen limitaciones, entre otras.

Pruebas piloto

En estos primeros seis meses de 2023 ya se han hecho pruebas con el dron en media docena de puntos, entre los cuales tramos con alta ocupación como la AP-7 en Martorell, zonas constantes de retenciones y adelantamientos en línea continua como el enlace B-23/A-2 en Sant Feliu de Llobregat o puntos habituales donde se detectan adelantamientos peligrosos a ciclistas y conducción temeraria, como la C-31 en las costas del Garraf. Hasta finales de año, se prevé efectuar pruebas piloto con el dron en un total de una quincena de tramos viarios, entre los cuales también la C-63, la C-55, la N-260 o la GI-682.

Retos de futuro

Una vez finalizada esta prueba piloto de 2023, se llevará a cabo la ejecución de un contrato mayor donde sea efectiva la presencia de esta tecnología en toda la red vial catalana. “Los principales retos de futuro serán aprovechar esta tecnología como herramienta analítica para el tratamiento de los datos y para la predicción de incidentes y zonas de riesgo; incorporar en el dron la capacidad de toma de decisiones, es decir, dotarlo de inteligencia; trabajar en la reconstrucción de accidentes, o supervisar las medidas de gestión, ordenación y control del tráfico, entre otras posibilidades”, subraya la subdirectora de Tráfico.

Seguretat viària a vista d’ocell

Un dels reptes del Servei Català de Trànsit és la innovació i aplicació de la tecnologia i la intel·ligència artificial per aconseguir reduir la sinistralitat, gestionar el trànsit de forma eficient i sostenible, oferir informació viària ràpida i eficaç i avançar en l’anàlisi de la mobilitat i les situacions potencials de risc. Amb aquests objectius en el full de ruta, enguany l’SCT ha posat en marxa una prova pilot en què s’utilitza un dron per assajar fins a sis tipus de funcionalitats diferents:

  • Reforç en la presa de decisions en la gestió del trànsit
  • Canal d’informació de l’estat del trànsit
  • Eina analítica per al tractament de dades en la mobilitat
  • Predicció d’incidències i zones de risc
  • Vigilància i control de conductes inadequades a la via
  • Seguiment de dispositius especials en proves esportives

L’eficàcia dels drons

“Per provar les diferents funcionalitats aplicades a la seguretat viària, hem contractat aquest 2023 un servei d’aeronaus no tripulades operades a distància per control remot, dotades de sensors que permeten captar imatges amb molt bona definició”, explica Lourdes Puigbarraca, subdirectora de Gestió del Trànsit de l’SCT. “Estem fent proves a diferents punts de la xarxa interurbana, zones en què s’ha detectat una alta accidentalitat, trams de via amb alta ocupació o punts on volem estudiar la mobilitat perquè s’hi registren turbulències i pertorbacions. Els drons també ens aporten molta llum en zones on no disposem de càmeres o sensors i permeten tenir visió en espais on l’helicòpter o l’avioneta tenen limitacions per volar”, remarca Puigbarraca. L’ús d’aquesta tecnologia suposa un valor afegit en l’àmbit de la gestió del trànsit i la seguretat viària. L’obtenció d’imatges de qualitat del dron permet captar qualsevol incidència, matrícula o comportament al volant a molta distància. Aquest tipus d’aeronaus són molt productives per la seva portabilitat i autonomia, es poden moure en zones poc accessibles, passen més desapercebudes i són més silencioses. A més, el seu cost és inferior i és un mitjà més sostenible perquè redueix la petjada de carboni.

Vols d’inspecció

A més dels vols d’informació viària, el dron també possibilita fer vols d’inspecció, en els quals un agent dels Mossos d’Esquadra pot visualitzar en directe les imatges de l’aeronau i detectar i sancionar infraccions, gràcies a la captació de la matrícula. En l’actualitat, no s’està denunciant l’excés de velocitat, atès que de moment el dron no incorpora cinemòmetre, però sí altres infraccions com canvis de sentit no permesos, conducció temerària, avançaments perillosos o en línia contínua, no respectar els senyals de prioritat de pas o avançaments entre camions en vies on tenen limitacions, entre d’altres.

Proves pilot

En aquests primers sis mesos del 2023 ja s’han fet proves amb el dron en mitja dotzena de punts, entre els quals trams amb alta ocupació com l’AP-7 a Martorell, zones constants de retencions i avançaments en línia contínua com l’enllaç B-23/A-2 a Sant Feliu de Llobregat o punts habituals on es detecten avançaments perillosos a ciclistes i conducció temerària, com la C-31 a les costes del Garraf. Fins a finals d’any, es preveu efectuar proves pilot amb el dron en un total d’una quinzena de trams viaris, entre els quals també la C-63, la C-55, l’N-260 o la GI-682.

Reptes de futur

Un cop finalitzada aquesta prova pilot del 2023, es durà a terme l’execució d’un contracte de més abast on sigui efectiva la presència d’aquesta tecnologia a tota la xarxa viària catalana. “Els principals reptes de futur seran aprofitar aquesta tecnologia com a eina analítica per al tractament de les dades i per a la predicció d’incidents i zones de risc; incorporar en el dron la capacitat de presa de decisions, és a dir, dotar-lo d’intel·ligència; treballar en la reconstrucció d’accidents, o supervisar les mesures de gestió, ordenació i control del trànsit, entre d’altres possibilitats”, subratlla la subdirectora de Trànsit.


Tráfico pone en marcha dos campañas para prevenir situaciones de riesgo y para concienciar de la fragilidad de los ciclistas

El Servicio Catalán de Tráfico (SCT) ha puesto en marcha dos campañas más de concienciación vial: una orientada a las múltiples situaciones de riesgo que a menudo corremos cuando circulamos (y que no percibimos como peligrosas) y la otra, más centrada en tomar conciencia de la fragilidad de los ciclistas en la carretera. El objetivo final de las dos campañas es la prevención de los accidentes de tráfico y la mejora de la siniestralidad en las carreteras catalanas. Sin embargo, ambas ponen el foco en colectivos diferentes y adoptan también diferentes soluciones creativas para transmitir el mensaje de forma efectiva.

Situaciones de riesgo cotidianas

Poner música en el coche, distraerse con los niños, responder a un mensaje en el móvil, comprobar en el bolso que has cogido las llaves de casa, llevarte el trabajo al coche… Con la campaña ‘No te la fotis’, el SCT pone de relieve de forma distendida situaciones cotidianas como estas que conllevan un grave riesgo para la seguridad vial. La finalidad de la campaña no es otra que hacer reflexionar, desde el testimonio y la experiencia vivida, sobre aquellas situaciones y comportamientos no percibidos como potencialmente peligrosos que adoptamos de forma habitual en la conducción y que pueden dar lugar a un desenlace trágico.

Para esta acción comunicativa, el SCT ha optado por el testimonio de personas reales que, entrevistadas de forma amena y distendida por la periodista y comunicadora Elisenda Carod, explican los contratiempos y distracciones que se encuentran en su día a día al volante. ‘No te la fotis’, por tanto, busca incitar a todo el mundo (conductores y acompañantes) a la reflexión y a una toma de conciencia real de que cualquier distracción o imprudencia puede comportar graves consecuencias. La campaña se difundirá en prensa impresa y digital, televisión, cine y redes sociales.


La fragilidad de los ciclistas

Por otro lado, con el objetivo de tomar conciencia de la vulnerabilidad de los ciclistas en la carretera, Trànsit pone en marcha también la campaña ‘En la carretera, más respeto, menos accidentes’, una acción comunicativa que recuerda a todos los usuarios la fragilidad de los ciclistas y que apela al sentido de la responsabilidad y a la consideración del resto de conductores, ya que un accidente afecta a todos los implicados.

La idea central de la campaña gira en torno a la comparación de las dimensiones y capacidades de la bicicleta con el resto de vehículos: si comparamos el peso, la velocidad, el número de ruedas o la amplitud del chasis, las bicicletas siempre salen perdiendo. De esta forma, la idea central del spot explota de forma muy visual esta desigualdad manifiesta entre las bicicletas y el resto de vehículos y, al mismo tiempo, ejemplifica que en un accidente las consecuencias para el ciclista pueden ser mucho más graves. La campaña se difundirá en prensa impresa y digital y en las redes sociales.

Este año, 7 ciclistas han perdido la vida en las carreteras catalanas (3 más que el año pasado) y otros 51 han resultado heridos de gravedad. Desde 2010, han muerto 88 personas de este colectivo. La prevención de la siniestralidad de los ciclistas se hace cada vez más necesaria, ya que en los últimos años la bicicleta ha incrementado su popularidad como medio de desplazamiento en zonas urbanas y en la movilidad de ocio en zona interurbana.

Planes de contención para reducir la siniestralidad

A raíz del aumento exponencial de la siniestralidad registrado durante el pasado mes de abril, con 23 víctimas mortales, el Servicio Catalán de Tráfico y la División de Tráfico de los Mossos d’Esquadra iniciamos un primer plan de contención para poner freno al flujo constante de víctimas en las carreteras. El plan se sostiene principalmente sobre cuatro pilares:

  • Intensificación de la presencia policial en todo el país
  • Incremento de los vuelos de información, vigilancia y control
  • Refuerzo de radares en línea para controlar la velocidad
  • Difusión constante de consejos de seguridad y mensajes de concienciación vil en los paneles de las carreteras y en las redes sociales

Objetivos

Los principales objetivos de este plan específico para reducir la siniestralidad son:

  • Prevenir y reducir los accidentes graves y mortales, con especial atención a los accidentes de motoristas, ciclistas y peatones
  • Reducir los comportamientos de riesgo, con un plan de patrullaje integral que controla distracciones, excesos de velocidad, uso de los sistemas de seguridad pasiva y consumo de alcohol y drogas, entre otros
  • Promover una movilidad segura del transporte de mercancías en vehículos pesados y ligeros

Los controles policiales han abundado especialmente en las vías que concentran un alto número de víctimas mortales o heridas graves, es decir, la AP-7, la A-2, la N-II, la N-260, la C-13, la C-14, la C-31, la C-32, la C-25, la C-35 y la C-58.

Resultados

En cuanto a la actividad policial de este plan de contención por parte de la División de Tráfico de los Mossos d’Esquadra, se han efectuado 850 controles y se han interpuesto 20.295 denuncias relacionadas con la seguridad vial durante el mes de mayo. Las sanciones más comunes han sido por:

  • Falta de ITV
  • Distracciones
  • Exceso de velocidad
  • Consumo de alcohol o drogas
  • No obedecer las señales de tráfico

Respecto al resto de meses del año, “se ha detectado un incremento de infracciones por distracciones y también un aumento de denuncias por consumo de alcohol y drogas”, explica el inspector Andreu González, jefe de la División de Tráfico de los Mossos d’Esquadra. Por otro lado, se ha observado una reducción de infracciones por exceso de velocidad, si lo comparamos con otros meses de este 2022. A su vez, las denuncias en el ámbito del transporte durante el mes de mayo han sido similares a las del resto de meses. “Respecto a los hechos penales relacionados con el tráfico, los delitos de conducción bajo los efectos del alcohol y conducir sin permiso han sido los más representados”, subraya González.

AP-7

Conforme ha ido avanzando el 2022, con la movilidad ya plenamente recuperada después de la pandemia, ha ido cobrando un funesto protagonismo la autopista AP-7, hasta el punto de acumular el 20% de las víctimas mortales de este año. Con la liberación de los peajes, el volumen de tráfico en esta vía se ha incrementado hasta un 40%. Si bien el trasvase de tráfico a otras vías menos seguras que la AP-7 ha comportado una notoria reducción de siniestralidad en esas carreteras, esto también ha generado varios efectos colaterales para la AP-7, como por ejemplo el uso masivo de una vía que necesita reformas estructurales, el incremento exponencial del tráfico de vehículos pesados o el preocupante aumento de los atropellos mortales.

Para neutralizar esta creciente siniestralidad en la AP-7, el Departamento de Interior ha dado continuidad al plan de contención, ahora de forma específica e intensiva para la autopista AP-7. A grandes rasgos, las medidas consisten en:

  • Controles de velocidad para reducir la velocidad media de conducción: controles estáticos y dinámicos a lo largo de toda la vía y también controles específicos a vehículos que tienen velocidades limitadas, como el transporte de mercancías
  • Controles integrales en vehículos de transporte para detectar conducción bajo los efectos del alcohol o las drogas, y para asegurar el cumplimiento de los tiempos de conducción y de descanso
  • Refuerzo de la inspección aérea para detectar infracciones

En junio, durante el plan específico de vigilancia de la AP-7, dirigido especialmente al control de la velocidad excesiva y del transporte, se realizaron 339 controles de velocidad, con 306.236 vehículos controlados y 6.505 vehículos denunciados (esto supone el doble de controles y el triple de denuncias en la AP-7 respecto al 2019). En relación con los controles integrales en vehículos de transporte, se  llevaron a cabo 145, en los que se detectaron 199 infracciones de la normativa de transportes y 816 de la normativa de tráfico. De estas, conviene destacar que 327 fueron por exceso de velocidad y 296, por distracciones. Estas medidas se pusieron en marcha el fin de semana largo de la Segunda Pascua y se mantienen para los próximos meses. No obstante, paralelamente a todas estas medidas, hace falta también la complicidad de todos los conductores y conductoras, ya que la prudencia y el cumplimiento de las normas son indispensables para reducir el número de víctimas en las carreteras.

Plans de contenció per reduir la sinistralitat

Arran de l’augment exponencial de la sinistralitat que es va registrar el mes d’abril, amb 23 víctimes mortals, el Servei Català de Trànsit i la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra vam iniciar un primer pla de contenció per posar fre al degoteig de víctimes a les carreteres. El pla se sosté principalment sobre quatre pilars:

  • Intensificació de la presència policial a tot el país
  • Increment dels vols d’informació, vigilància i control
  • Reforç de radars en línia per controlar la velocitat
  • Difusió constant de consells de seguretat i missatges de conscienciació viària als panells de les carreteres i a les xarxes socials

Objectius

Els principals objectius d’aquest pla específic per reduir la sinistralitat són: 

  • Prevenir i reduir els accidents greus i mortals, amb especial atenció als accidents de motoristes, ciclistes i vianants
  • Reduir els comportaments de risc, amb un pla de patrullatge integral que controla distraccions, excessos de velocitat, ús dels sistemes de seguretat passiva i consum d’alcohol i drogues, entre d’altres
  • Promoure una mobilitat segura del transport de mercaderies en vehicles pesants i lleugers

Els controls policials han abundat especialment en les vies que concentren un alt nombre de víctimes mortals o ferides greus, és a dir, l’AP-7, l’A-2, l’N-II, l’N-260, la C-13, la C-14, la C-31, la C-32, la C-25, la C-35 i la C-58.

Resultats

Pel que fa a l’activitat policial d’aquest pla de contenció per part de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, s’han efectuat 850 controls i s’han interposat 20.295 denúncies relacionades amb la seguretat viària durant el mes de maig. Les sancions més comunes han estat per:

  • Manca d‘ITV
  • Distraccions
  • Excés de velocitat
  • Consum d’alcohol o drogues
  • No obeir els senyals de trànsit

Respecte a la resta de mesos de l’any, “s’ha detectat un increment d’infraccions per distraccions i també un augment de denúncies per consum d’alcohol i drogues”, explica l’inspector Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. D’altra banda, s’ha observat una reducció d’infraccions per excés de velocitat, si ho comparem amb altres mesos d’aquest 2022. Alhora, les denúncies en l’àmbit del transport durant el mes de maig van ser similars a les de la resta de mesos. “Respecte als fets penals relacionats amb el trànsit, els delictes de conducció sota els efectes de l’alcohol i conduir sense permís han estat els més representats”, subratlla González.

AP-7

Conforme ha anat avançant el 2022, amb la mobilitat ja plenament recuperada després de la pandèmia, ha anat cobrant un funest protagonisme l’autopista AP-7, fins al punt d’acumular el 20% de les víctimes mortals d’enguany. Amb l’alliberament dels peatges, el volum de trànsit en aquesta via ha augmentat fins a un 40%. Si bé el transvasament de trànsit d’altres vies menys segures a l’AP-7 ha comportat una notòria reducció de la sinistralitat en aquestes carreteres, això també ha generat diversos efectes colaterals per a l’AP-7, com ara l’ús massiu d’una via que necessita reformes estructurals, l’increment exponencial del trànsit de vehicles pesants o el preocupant augment dels atropellaments mortals.

Per tal de neutralitzar aquesta creixent sinistralitat a l’AP-7, el Departament d’Interior ha donat continuïtat al pla de contenció, ara de forma específica i intensiva per a l’autopista AP-7. A grans trets, les mesures consisteixen en:

  • Controls de velocitat per reduir la velocitat mitjana de conducció: controls estàtics i dinàmics al llarg de tota la via i també controls específics a vehicles que tenen velocitats limitades, com el transport de mercaderies
  • Controls integrals en vehicles de transport per detectar conducció sota els efectes de l’alcohol o les drogues, i per assegurar el compliment dels temps de conducció i de descans
  • Reforç de la inspecció aèria per detectar infraccions

Al juny, durant aquest pla específic de vigilància de l’AP-7, dirigit especialment al control de la velocitat excessiva i del transport, es van fer 339 controls de velocitat, amb 306.236 vehicles controlats i 6.505 vehicles denunciats (això suposa el doble de controls i el triple de denúncies a l’AP-7 respecte al 2019). En relació amb els controls integrals en vehicles de transport, se’n van fer 145, en els quals es van detectar 199 infraccions de la normativa de transports i 816 de la normativa de trànsit. D’aquestes, convé destacar que 327 van ser per excés de velocitat i 296, per distraccions.

Aquestes mesures es van posar en marxa el cap de setmana llarg de la Segona Pasqua i es mantenen per als propers mesos. No obstant, paral·lelament a totes aquestes mesures, cal també la complicitat de tots els conductors i conductores, atès que la prudència i el compliment de les normes són indispensables per reduir el nombre de víctimes a les carreteres.