Una volta al patinet

Per què els patinets elèctrics tenen tant d’èxit? Probablement, d’entre les principals raons podem destacar que són fàcils de conduir, permeten desplaçar-se de forma còmoda i sense esforç, tenen un baix consum i ocupen poc espai. Cada cop són més les persones que es desplacen amb aquest tipus de vehicles a la feina o a l’escola, o per fer qualsevol encàrrec, o en el seu temps lliure. I precisament, com que és un vehicle –i no pas una joguina– cal tenir present quina és la normativa que el regeix i quines pautes cal tenir en compte per no patir un ensurt.

Per tal de fomentar la seguretat de conductors i conductores de patinets elèctrics, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha endegat Una volta al patinet, un web interactiu en què, de forma visual i entretinguda, l’usuari posarà a prova els seus coneixements sobre els senyals i les normes de circulació, com també dels principals elements del patinet i quin és l’equipament aconsellable. L’objectiu primordial d’aquest projecte és repassar una normativa que molts desconeixen i que se segueixin unes indicacions bàsiques per circular amb seguretat.

Mitjançant aquest espai interactiu, adreçat especialment als usuaris més joves, es recorda que el patinet és un vehicle, que cal protegir-se adequadament per evitar lesions greus i que cal respectar la resta d’usuaris de la via i conviure-hi. A través de vídeos amb preguntes, Trànsit proposa un recorregut que es reparteix en tres seccions: ‘Ens informem’, ‘Ens preparem’ i ‘Ens movem’.  Al final de cada secció, l’usuari veurà la puntuació que ha obtingut i podrà repetir l’activitat per millorar els resultats. Aquest és un material especialment indicat per a centres educatius, per treballar amb els alumnes, amb el suport del professorat i monitors, tot i que l’SCT recomana aquest recurs formatiu per a tots els conductors de patinet elèctric.

Un qüestionari per resoldre dubtes

És obligatori portar casc? Què cal fer en una cruïlla? Qui té prioritat? Es pot portar acompanyant si és menor? És aconsellable circular amb patinet un dia de pluja? Quins llums i reflectors ha de tenir el vehicle? Es pot portar un paquet? ‘Una volta al patinet’ dona resposta a aquestes i moltes altres qüestions a través d’un qüestionari interactiu que repassa els principals aspectes de la normativa, la seguretat viària, el funcionament del vehicle i l’equipament que cal portar.

Sinistralitat a l’alça

La proliferació dels vehicles de mobilitat personal (VMP) ha crescut exponencialment els darrers anys i, en paral·lel, la sinistralitat associada a aquests vehicles. El 2023 hi va haver 1.078 accidents amb víctimes (lleus o greus) en zona urbana i 5 en zona interurbana. L’any passat se’n van produir 787 en zona urbana (dades provisionals) i un accident mortal en zona interurbana. Els VMP, sobretot el patinet elèctric, són un mitjà de transport cada cop més estès. Per aquest motiu, l’SCT promou l’educació per a la mobilitat segura, amb l’objectiu de conscienciar sobre la seguretat en la seva conducció. L’any 2023 el Servei Català de Trànsit va elaborar una ordenança model per regular els patinets elèctrics a Catalunya, en la qual s’harmonitzaven les diferents normatives municipals amb la finalitat d’esdevenir una guia per als ajuntaments catalans en matèria de vehicles de mobilitat personal.  Alhora, a través del web de Educació per a la mobilitat segura (Edums), Trànsit ha elaborat diferents materials didàctics i divulgatius, com un dossier tècnic de seguretat viària, infografies amb les principals normes de circulació o material audiovisual de suport per a sessions formatives.

Formació pilot i pionera als transportistes estrangers pendents del bescanvi del permís a Catalunya

L’objectiu del curs de primera acollida que impulsa el Servei Català de Trànsit és sensibilitzar aquests conductors de vehicles pesants sobre els factors de risc en la conducció de camions i la prevenció d’accidents

“El pitjor que us pot passar quan feu un excés de velocitat és res, perquè llavors no deixareu de fer-ho i cada vegada us excedireu més”. D’aquesta manera la formadora transmet als sis alumnes, tots transportistes estrangers procedents del Perú i d’Ucraïna, les conseqüències d’infringir la norma, posant el focus en els factors de risc.

“Aquest curs va més enllà de la normativa i les habilitats, incideix directament en les actituds i la voluntat de complir les normes, avaluant-ne les conseqüències.”, concreta Roberto González, director d’Apec Educació de Granollers, que és el centre formatiu que imparteix aquest curs que ha posat en marxa el Servei Català de Trànsit (SCT).

En aquest sentit, l’SCT ha impulsat a Catalunya aquesta prova formativa pilot i pionera adreçada específicament a conductors de vehicles pesants nouvinguts que estan pendents del bescanvi del permís, és a dir de l’homologació al carnet espanyol. L’objectiu principal del curs teoricopràctic de set hores és sensibilitzar aquests xofers professionals de països tercers sobre els factors de risc en la conducció de camions i la prevenció de la sinistralitat.

La iniciativa s’ha posat en marxa arran que els accidents amb conductors de fora de la Unió Europea a l’AP-7 s’han duplicat en els darrers quatre anys. “L’any passat vam analitzar els accidents amb vehicles pesants implicats a l’AP-7 i vam veure un salt important en la sinistralitat dels conductors estrangers que conduïen camions amb matrícula de l’estat, concretament van passar de 74 accidents el 2019 a 140 el 2023, unes xifres similars a les d’enguany”, explica el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel. “Amb aquestes dades vam veure que aquests conductors que venien de països tercers i que estaven pendents del bescanvi del permís, requerien alguna actuació més i nosaltres hem optat per la formació”, afegeix Lamiel.

El programa pilot, de caràcter voluntari i totalment gratuït, consta d’una part teòrica de tres hores, amb pautes per a una conducció segura, i una de pràctica de conducció real monitoritzada amb el camió, de quatre hores. En aquesta línia, el titular de Trànsit destaca que “creiem que cal reforçar-los la formació amb un curs amb una part teòrica en què s’incideix en la normativa però també en les actituds i en el qual també hi ha una part pràctica de circulació en obert perquè coneguin les condicions que poden trobar-se d’intensitat i densitat com les que hi ha a l’AP-7 que són difícils de trobar a la resta de la península i m’atreviria a dir a la resta d’Europa”. 

Font: ACN

La circulació per les carreteres catalanes del perfil de xofers al qual va dirigit aquest curs anirà a l’alça atès que “hi ha un dèficit de conductors professionals a l’estat i a la Unió Europa i això provoca que les empreses facin contractacions massives de transportistes professionals en països tercers”, explica el director d’Apec Educació. En aquest sentit, “programes de sensibilització com aquests de l’SCT, tot i ser de caràcter voluntari, fan falten”, afegeix.

De cara al futur del programa, la responsable de seguretat laboral viària de l’SCT, Mònica Roche, destacada que “és la primera vegada que es fa aquesta iniciativa i analitzarem com ha funcionat com a prova pilot per adaptar-nos a les necessitats en possibles noves edicions”. En aquesta primera experiència formativa adreçada a aquest sector “el principal escull que ens hem trobat ha estat que costa arribar a les empreses de transport per carretera i que entenguin la necessitat d’anar més enllà en la formació dels seus conductors”, assenyala i reconeix Roberto González. “Tanmateix mica en mica s’anirà fent pedagogia amb iniciatives com aquesta”, puntualitza.

Alcohol i drogues, incompatibles amb la conducció

Un 41,7% dels conductors o vianants morts el 2023 havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs i la meitat dels motoristes morts van donar positiu en alguna substància

Cada desembre des del Servei Català de Trànsit es coordina amb el cos dels Mossos d’Esquadra i les Policies Locals de Catalunya una campanya intensiva de controls per combatre la conducció sota els efectes de l’alcohol o les drogues a les carreteres i municipis, coincidint amb els dies previs a les festes de Nadal i els dinars i sopars d’empresa.

Durant aquests dies, enguany entre el 12 i el 20 de desembre, es despleguen controls policials de drogoalcoholèmia pel conjunt del territori i es fan de manera aleatòria i en qualsevol moment del dia, per tal de conscienciar la ciutadania que conduir begut o drogat pot provocar accidents de trànsit mortals i greus. El sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Gerard Garcia, cap de l’àrea regional de trànsit de la Catalunya Central destaca que “percentualment trobem més positius en els dinars i sopars d’empresa que la nit de Cap d’any. Aquests dies assenyalats hi ha una conscienciació extra per part dels conductors”.

Les dades donen consistència i credibilitat als consells viaris i en aquest sentit que un 41,7% dels conductors o vianants morts l’any passat a Catalunya havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs i que la meitat dels motoristes morts van donar positiu certifica que l’alcohol i les drogues són totalment incompatibles amb la conducció.

Aquestes dades són contundents i avalen la continuïtat i reforç de l’estratègia preventiva de controls policials a peu de carretera i carrer per treure de la circulació la conducció beguda o drogada, però també ha d’anar acompanyada d’una reacció ciutadana conjunta de rebuig i permissivitat zero a aquestes infraccions a la carretera que està comprovat i demostrat que maten.

Són dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), en base a les anàlisis realitzades a 204 víctimes mortals per accident de trànsit tant en zona interurbana com urbana el 2023. En concret, dels 85 conductors o vianants morts amb positius, destaca que el 83,5% (71) eren homes i que un 43,5% eren motoristes (37), el tipus d’usuari més nombrós amb consum detectat.

Anàlisi de les dades toxicològiques de les víctimes mortals per accidents de trànsit de 2023

Si analitzem les dades de l’IMLC de l’any passat per tipus de consum, el 25% dels conductors o vianants morts havien ingerit alcohol, una xifra lleugerament per sota respecte a les dades registrades el 2022 (28,2%). Tanmateix, el percentatge de conductors i vianants morts que havia consumit drogues i psicofàrmacs, un 27,5%, ha registrat la xifra més elevada des del 2015.  

Des de l’òptica del sexe les dades toxicològiques revelen que el 34,1% de les dones mortes havien consumit alguna substància, mentre que en el cas dels homes finats la xifra s’eleva al 43,6%. Tenint en compte les dades absolutes, de les 85 víctimes mortals que van donar positiu en alguna substància, 71 eren homes i 14 dones. Pel que fa a l’edat, d’entre els consumidors morts en accidents de trànsit, destaquen els de la franja entre 50 i 59 anys, que és la que té un percentatge més elevat de morts positius en alguna substància, amb un 56,4% (22 positius de 39 finats), seguida de la franja de 30 als 39 anys, en la que el 50% dels conductors o vianants morts havia consumit (11 positius de 22), i de la 60 a 69 anys amb un 44,4% (16 positius de 36). D’entre els joves, els menors de 30 anys, el 28% dels morts havien consumit (7 de 25).

Per últim, i quant al tipus d’usuari, els motoristes són el col·lectiu més nombrós de positius (37 de 85) i la meitat dels motoristes morts, concretament un 50,7%, havien consumit alguna substància, és a dir, dels 73 conductors de motocicleta morts, 37 van donar positiu. També dels col·lectius vulnerables, en ciclistes el percentatge de consum entre les víctimes és del 30% (3 de 10) i en el cas dels vianants morts, un 39,6% havien pres alcohol, drogues o psicofàrmacs (19 de 48). Dels conductors de la resta de vehicles a motor, el 35,6% havien consumit algun tipus de substància (26 de 73 morts).

Les dades presentades són esfereïdores i conviden a una reflexió encaminada cap a que l’única taxa segura en la conducció és la 0,0 en alcohol i drogues. En aquest sentit, una reducció del límit màxim d’alcohol permès per conduir per a tots els conductors suposarà avançar en la disminució de la sinistralitat viària, una xacra de la nostra societat que trunca vides i destrossa famílies.

“No es tracta només d’ensenyar a portar un cotxe”

El model de canvi d’actituds és fonamental per a la formació del professorat de formació viària impartida pel Servei Català de Trànsit (SCT).

La Jackeline Pineda, la Gemma Castillo i el Roger Moreno són tres dels setanta-nou alumnes que cursen la darrera fase de la 12a edició del curs per ser professor/a de formació viària que imparteix el Servei Català de Trànsit (SCT)a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Un cop superin el curs, aquest mes de desembre, obtindran el certificat d’aptitud de professor/a de Formació Viària que atorga l’SCT ique els permetrà exercir una professió amb la qual esperen poder incidir en la millora de la seguretat viària.

“Ensenyar a conduir no és fàcil, hi ha molta feina a darrera. És una tasca molt més complexa i completa del que la gent pot pensar i aquí ens doten de les eines per arribar als alumnes”, comenta la Jackeline. La Gemma, per la seva banda, recalca que els professors d’autoescola són “educadors” i que com a tals influiran en les actituds i els comportaments dels futurs conductors quant a una conducció segura. “No es tracta només d’ensenyar a portar el cotxe”, afegeix. “Des de l’autoescola esperem poder ajudar a reduir la sinistralitat a la carretera”, conclou el Roger.

El model de canvi d’actituds és, sens dubte, un element cabdal dins el curs que desenvolupa l’SCT. Ho explica la Mercè Jariot, coordinadora de la fase presencial i professora del curs: “És la base que ha de tenir la formació dels professionals que es dediquen a la formació viària”.  En totes les matèries se’ls inculca que com a professionals que es dedicaran a la formació viària amb la seva feina poden tenir impacte en les actituds dels futurs alumnes i els doten de recursos perquè ensenyin des dels valors de la conducció segura. Carme López, tècnica del Servei de Processos Formatius de l’SCT i directora del curs, destaca que “l’objectiu és que els professors d’autoescola eduquin els futurs conductors en valors favorables a la mobilitat segura i els sensibilitzin sobre els factors de risc per tal que no sigui necessari reeducar els conductors que han comés infraccions o han provocat un sinistre de trànsit”.

De la teoria a la pràctica

El curs per obtenir el certificat d’aptitud de professor/a de formació viària té dues fases: en primer lloc, es realitza la fase a distància, en què els alumnes han d’estudiar i examinar-se de  7 matèries de caràcter teòric, entre les quals normativa, seguretat viària, pedagogia o mecànica, i, en segon lloc, cal superar la fase presencial, un curs de més de 300 hores i assistència obligatòria.

En aquesta darrera fase les classes són eminentment pràctiques i es promou la intervenció de l’alumnat per tal que aprengui a ensenyar els continguts necessaris per a la formació dels nous conductors”, assenyala la directora del curs. Així, es desenvolupa la didàctica de les matèries estudiades prèviament, tant pel que fa a la transmissió de coneixements en les classes teòriques com pel que fa a ensenyaments pràctics de conducció. En aquest sentit, els alumnes fan sessions d’observació de pràctiques en situacions d’aprenentatge real i pràctiques en pistes i circuit tancat que inclouen exercicis de conducció segura i prevenció de riscos en la conducció de turismes i vehicles de dues rodes. A més, també fan un curs de seguretat viària aplicat a preconductors, un curs que consisteix a sensibilitzar els alumnes que estan obtenint el permís de conduir sobre els factors de risc en el trànsit i que inclou una pràctica en una autoescola amb alumnes reals.

Més de 1000 professors formats

L’SCT promou periòdicament convocatòries del curs per obtenir el certificat d’aptitud de professor/a de formació viària. La primera convocatòria es va fer l’any 1998 i des de llavors 1.295 professors han obtingut el certificat expedit per l’SCT. Per accedir a aquesta formació cal tenir el títol d’educació secundària obligatòria o el títol de tècnic (formació professional de grau mitjà) i ser titular del permís de conduir de la classe B, amb una antiguitat mínima de dos anys.

A més, des del curs passat, s’ha posat en marxa una nova titulació de grau superior en formació per a la mobilitat segura i sostenible, un títol que obre un nou camí per a l’educació dels professors de formació viària dins el sistema educatiu.

Nous radars en remolc per combatre la sinistralitat

L’anàlisi més recent de la sinistralitat a les carreteres catalanes indica que l’accidentalitat a Catalunya és cada cop més dispersa. Els accidents de trànsit no es concentren en unes poques vies, sinó que tenen lloc tant en vies ràpides com en carreteres comarcals o locals. El control de la velocitat —la qual comporta un risc elevat de patir un accident i és causa de lesions més greus— esdevé necessari a qualsevol punt de la xarxa viària catalana. Per aquest motiu, enguany el Servei Català de Trànsit (SCT) posarà en funcionament una nova generació de radars, anomenats radars en remolc o carros radar.

Aquest tipus de radars té diversos avantatges, especialment pel que fa a la seva autonomia i mobilitat, com també respecte a la detecció dels vehicles i posterior gestió de la infracció. D’una banda, els radars en remolc són radars fixos que es poden desplaçar a voluntat a qualsevol punt de la xarxa viària; són autònoms i es poden deixar instal·lats uns quants dies. D’altra banda, aquests cinemòmetres utilitzen tecnologia làser, per la qual cosa poden fer un seguiment dinàmic del vehicle durant uns metres i determinar-ne la velocitat. A més, poden detectar l’excés de velocitat en diversos carrils. Així mateix, el radar en remolc treballa amb connexió a internet, cosa que permet gestionar de forma immediata l’expedient corresponent a la infracció i possibilita, a més, que no sigui necessària la presència d’un agent de trànsit.

Reducció de la sinistralitat

La finalitat d’aquests nous radars no és cap altra que reduir la sinistralitat a les carreteres catalanes, un objectiu que es tradueix en aquest decenni 2020-2030 en reduir al 50% les víctimes mortals per accident de trànsit. De fet, en els trams on ja hi ha instal·lat un cinemòmetre, la sinistralitat ha davallat entre el 65% i el 80%. Amb la mobilitat i l’autonomia que caracteritzen aquests aparells, l’SCT podrà controlar l’excés de velocitat a qualsevol via i, d’aquesta manera, cobrir més territori per frenar la dispersió actual de l’accidentalitat.

Per tal de determinar en quins punts se situaran els carros radar, Trànsit ha elaborat un estudi en què s’ha analitzat els punts on es concentra més sinistralitat i que servirà per triar les ubicacions. Aquests cinemòmetres mòbils se situaran al marge de la carretera i, per tant, seran visibles per als conductors. D’altra banda, els aparells seran més resistents, ja que s’han construït amb una carcassa a prova de vandalismes.

Els primers dos radars en remolc es col·locaran inicialment a la C-31 (al punt quilomètric 196, a Bellvitge, en sentit Castelldefels) i a l’AP-7 (al punt quilomètric 141, a Santa Perpètua de Mogoda, en sentit Tarragona), punts que registren habitualment una elevada accidentalitat.

L’ajut psicològic de compartir les conseqüències d’un sinistre viari

“Un sinistre de trànsit és com un tsunami. L’onada ve quan menys t’ho esperes i ho arrasa tot. Deixa la vida devastada i s’ho emporta tot.” Així és com l’Ana viu l’accident que va tenir el seu fill de 22 anys. Fa dos anys anava de passatger posterior en un cotxe que circulava amb excés de velocitat, va perdre el control i va xocar contra un mur. El conductor va sobreviure al xoc. En canvi, el seu fill va perdre la vida.  

Cada quinze dies, l’Ana té la possibilitat de compartir la seva tràgica experiència en grup amb altres persones que, com elles mateixes manifesten, “parlen el seu mateix llenguatge”: el de la impotència, la ràbia, la frustració, el dolor i la incomprensió de com s’ha truncat la seva vida per la distracció, irresponsabilitat o fins i tot temeritat que han tingut altres persones durant la conducció. I, més enllà d’això, de les dificultats posteriors al sinistre a l’hora de tramitar i gestionar la pèrdua o el propi dany amb un sistema que, tot i oferir recursos, a vegades veuen insuficient i allunyat de les seves necessitats i circumstàncies. Un sistema pel qual se senten “atropellats” un segon cop. “Només som un número d’expedient”, diuen alguns d’ells, com el José Manuel, un motorista que explica que fa tres anys se’l va emportar un cotxe per davant i encara té dificultats per poder cobrir l’operació que necessita. “Som un número entre molts.” 

Stop Accidentes Catalunya és una associació de víctimes d’accidents de trànsit que ofereix aquests grups d’ajuda mútua en línia el primer i tercer dijous de mes, durant tot l’any, excepte en períodes de vacances. La seva directora i també psicòloga experta en dol, Marilina Ferrer, explica que són sessions en línia d’una hora i mitja en què participen persones d’arreu de l’Estat espanyol que han perdut un familiar –com l’Ana– o bé una part de les seves capacitats físiques o psicològiques arran d’un sinistre –com el José Manuel–, amb l’objectiu d’afrontar la nova situació i adaptar-s’hi. “No són exactament grups de dol, sinó un espai de trobada de persones que fa poc temps que han tingut la pèrdua amb d’altres que ja fa temps i han estat capaces d’adaptar-se a la seva situació de vida” –aclareix Ferrer. “Els organitzem des de fa 15 anys, en fem difusió a través del nostre web i els donem a conèixer a la policia, als hospitals, al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit com el SIAVT i al Servei d’Inclusió de les Víctimes de Trànsit ferides greus en el seu entorn social com l’INVICTES” –detalla– aquests darrers serveis, impulsats pel Servei Català de Trànsit.

Com funcionen les sessions en línia d’ajuda mútua

Marilina Ferrer explica que les sessions les coordina un psicòleg especialista en dol i en dinàmiques de grup. “La funció del coordinador és centrar els temes i procurar que tothom parli, ja que tothom té coses a aportar als altres.” El nombre de persones que hi participen és variable. Amb tot, “quan hi ha una persona nova al grup, tothom es presenta, se li dona la benvinguda i es deixa que sigui aquesta persona qui digui sobre què li agradaria parlar. A partir d’aquí, es demana a la resta que facin les seves aportacions”.

És el cas de la Lourdes, que el 17 d’octubre es va incorporar al grup per primera vegada i va explicar que l’estiu passat es va veure implicada en un sinistre viari en què va morir un motorista que va avançar el cotxe que conduïa i d’altres vehicles en línia contínua. Se sent culpable dels fets ocorreguts, malgrat que ella conduïa correctament en aquella situació. Davant del seu testimoni, rep la comprensió d’altres participants de la sessió que l’ajuden a entendre que no va ser-ne responsable. Entre ells, en José Manuel, que, tot i ser motorista, com la persona que va morir en el sinistre de la Lourdes, no dubta a donar-li també suport a ella. 

Els temes plantejats en les sessions en línia poden ser diversos però també familiars per a un o altre membre del grup, com ara les emocions, les seqüeles físiques i psicològiques, l’atenció sociosanitària, els atestats policials, els tràmits administratius, els processos judicials, els pèrits, les assegurances, els ajuts i les prestacions que es poden rebre de l’Administració, entre d’altres. Per tant, l’intercanvi d’experiències i dubtes, juntament amb l’acompanyament professional, permet als participants trobar una atenció psicològica, orientació i també suport emocional en un moment d’extrema incertesa i vulnerabilitat.

Compartir sense jutjar l’altre

La directora de Stop Accidentes destaca que “compartir vol dir explicar el que ha passat i escoltar els altres. Això ajuda a poder veure la pròpia realitat des d’un altre angle i a entendre el que està passant i gestionar-ho. Parlem entre iguals, un mateix llenguatge, per dir-ho d’alguna manera, i sentim que podem compartir els pensaments, les vivències i sensacions sense ser jutjats. Això és molt important”.

“Totes les víctimes que han patit un sinistre greu han d’afrontar un canvi de vida sobtat. Si han patit lesions greus que potser els impediran desenvolupar la seva professió, la feina per a la qual s’havien preparat, potser els comporta una pèrdua d’identitat. Si algun familiar ha perdut la vida (pare, mare, parella o fills), a més del dolor i el patiment, canvia l’estructura de la família i canvien els rols dels membres. Es necessita molt de suport social i afectiu. També molt de suport per aprendre a gestionar les emocions com la ràbia, la por, la desesperança” –detalla Ferrer.

La Pilar i el Rafa coneixen molt bé aquestes emocions i com d’important és rebre suport. Fa més de dos anys, van perdre un dels fills en sinistre viari. “Havia hagut d’aturar el vehicle per una avaria i un camió, amb els tacògrafs manipulats i sense respectar els temps de descans, el va atropellar.” Un temps després, un altre fill de la parella va tenir un accident de moto. Tot i les lesions, se’n va poder sortir.

Davant d’experiències com aquestes, Marilina Ferrer explica que “l’ajuda mútua té un paper molt important en l’adaptació a la situació de vida que els toca afrontar a tots. Ajuda a treure l’atenció del que li ha passat a un per posar la mirada en l’altre. Aquest és un procés gradual i molt positiu. Es pot veure dins d’una mateixa reunió com els  assistents se centren en la persona que veuen més feble aquell dia”.

Els participants d’aquests grups d’ajuda mútua poden assistir-hi virtualment fins que ho considerin. L’associació no estableix un compromís màxim ni mínim. “El dol és un procés personal i el que desitgem és que les víctimes de sinistres viaris busquin allò que creguin que els pot ajudar més” –aclareix.

L’associació també ofereix a les víctimes i als afectats d’accidents de trànsit diferents tallers en línia de psicologia positiva i de consciència plena (mindfulness) que es van repetint un cop al mes, així com de presencials d’una durada trimestral a Barcelona en diferents centres cívics. I un cop a l’any, a més a més, fan unes convivències d’un cap de setmana amb l’objectiu de millorar també el benestar emocional de les persones.

Catalunya se situa entre els 10 països amb menys morts per accident de trànsit de la Unió Europea el 2023

Tot i que l’any passat les víctimes mortals van augmentar un 9%, la ràtio per milió d’habitants és 10 punts per sota de la mitjana europea

L’any passat a Catalunya hi van haver un total de 288 morts per accidents de trànsit, sumant les víctimes registrades fins a 30 dies, tant a les carreteres com als pobles i ciutats del país. Segons les dades que es publicaran a l’Anuari Estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya 2023 això suposa un augment del 9,1% respecte de la xifra registrada el 2022, quan en van morir 264.

Concretament, 181 víctimes van ser en zona interurbana ( 12 més que l’any anterior) i 107 en zona urbana (18 més que el 2022). A més, l’indicador conjunt de morts i ferits greus per accidents de trànsit també va tenir una evolució negativa atès va registrar un augment del 8,8% (de 1792 a 1950).  

Tot i això, si obrim el focus territorial i situem Catalunya en el marc de la Unió Europea (UE), té una ràtio de 36 morts per milió d’habitants, fins a deu punts per sota de la mitjana europea (46), segons dades recents publicades per la Comissió Europea. En aquest sentit és a la cua dels països de la UE en aquest rànquing, amb una ràtio similar a Alemanya i Holanda, concretament a la posició vuitena per darrere. A més, aquest indicador del 2023 a Catalunya és més baix que al conjunt de l’estat espanyol (38) i s’allunya dels països amb més sinistralitat mortal com Bulgària (82 morts per milió), Croàcia (71) o Portugal (61).

L’any passat a tota la UE, 20.400 persones van perdre la vida en accidents de trànsit, la qual cosa suposa un descens de l’1% respecte a l’any anterior. Tot i que la tendència a llarg termini mostra una reducció del 10% en comparació amb el 2019, el ritme actual de caiguda no arriba al descens anual del 4,5% necessari per assolir l’objectiu de la UE de reduir a la meitat els morts per accident de trànsit l’any 2030, alerta la Comissió.

A Catalunya el nombre de víctimes mortals per accidents de trànsit ha baixat un 5,3% respecte les que es van registrar el 2019, any de referència per al compliment d’aquests objectius europeus. Per afrontar els reptes viaris dels propers anys, l’SCT s’ha dotat del Pla de Seguretat Viària (PSV) 2024-2026, un instrument tècnic triennal que té com a objectiu ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessàries per reduir la sinistralitat.

Què cal saber sobre el canvi de normativa dels sistemes de retenció infantil

Des de l’1 de setembre ja no es poden vendre a Europa les cadiretes homologades segons el Reglament R-44. Des de fa un any ja no es podien fabricar ni importar, però ara, a més, tampoc es poden comercialitzar. A partir d’ara només hi haurà una única normativa a la Unió Europea per als sistemes de retenció infantil, l’anomenat Reglament ECE R129 o i-Size, la primera fase del qual es va aprovar el 2013 i que fins ara convivia amb l’ECE R44.   

El reglament ECE R44, que ara perd la vigència, classificava els sistemes de retenció infantil per pes. S’hi adscrivien les cadiretes homologades més habituals, classificades en quatre grups: 0/0+, 1, 2 i 3 (fins als 36 kg). Amb el reglament ECE R129 o i-Size, s’inclouen millores en aquests sistemes obtingudes gràcies als avenços tecnològics. L’i-Size es basa en l’alçada de la criatura –i un pes màxim– i deixa llibertat als fabricants per establir uns mínims i uns màxims de cada model, que van dels 40 cm al metre i mig, aproximadament.

La nova normativa i-Size és més completa i exigent i això fa que les cadiretes siguin més segures. La cadiretes homologades segons aquest reglament tenen les característiques següents:

– Inclouen una prova d’impacte lateral que abans no es feia, de manera que millora la protecció dels infants.

– No estan classificades per grups sinó per l’alçada. Cada fabricant és lliure d’establir les alçades mínimes i màximes.

– Obliga a portar els nens de fins a 15 mesos en sentit contrari a la marxa.

– Recomana els ancoratges ISOFIX, que fixen la cadireta directament al xassís del vehicle, cosa que implica un menor risc d’instal·lacions incorrectes.

Així doncs, l’1 de setembre de 2024 s’acaba la convivència entre els dos reglaments i ja no es poden vendre les cadiretes segons el pes (R44), les més habituals fins ara. Amb tot, els usuaris que tinguin cadiretes R44 encara les poden utilitzar si estan en bon estat, si bé cal tenir en compte que tenen una vida útil limitada.

Tot plegat, sempre tenint en compte que tots els infants que mesurin 135 cm o menys han de viatjar sempre i de manera obligatòria amb un sistema de retenció infantil, si bé és recomanable fer-ne ús fins als 150 cm. A més, les cadiretes han de portar una etiqueta d’homologació que garanteixi que compleixen els requisits establerts per la normativa europea.

Finalment, també cal considerar que els sistemes de retenció infantil protegeixen els més petits, però errors en la instal·lació o un mal ús poden fer que no siguin eficaços. En aquest sentit, cal recordar alguns consells bàsics de seguretat com ara deixar-se assessorar per un expert en una botiga especialitzada sobre quin és el model més convenient i, si ens és necessari, també ens ajudaran a instal·lar la cadireta de manera correcta; evitar cadiretes de segona mà, perquè la majoria no deuen complir la funció en cas d’accident; utilitzar cadireta fins al metre cinquanta i que sobretot tingui un bon respatller, perquè el cinturó del cotxe està pensat per a una persona d’almenys aquesta alçada; assegurar-se d’una subjecció correcta de l’infant a la cadireta per evitar riscos i, en cas d’accident, no s’ha de treure l’infant de la cadireta, tret que hi hagi un perill imminent.

El Servei Català de Trànsit edita un nou material amb consells per a usuaris de bicicleta

El fulletó Amb bicicleta, vagis per on vagis sigues visible i previsible s’ha imprès en català i anglès i es distribuirà a través dels Serveis Territorials de l’SCT, els Mossos d’Esquadra i policies locals de zones turístiques

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha editat aquest estiu un nou material gràfic amb consells viaris per a usuaris de bicicleta amb l’objectiu que aquest col·lectiu vulnerable de la mobilitat prengui consciència de la fragilitat i adopti consells i mesures de protecció per prevenir l’accidentalitat en tots els contextos de la mobilitat.

El fulletó Amb bicicleta, vagis per on vagis sigues visible i previsible en format cartolina s’ha imprès en català i anglès i es distribuiran un total de 9.000 exemplars a través dels Serveis Territorials de l’SCT, els Mossos d’Esquadra i policies locals de zones turístiques com la Costa Daurada.

Enguany a la xarxa viària catalana ha mort un ciclista i 41 un més han resultat ferits de gravetat. Els ciclistes, amb els vianants i la resta de conductors, comparteixen el trànsit per l’espai viari i han de conviure-hi d’una manera respectuosa. És per això que, amb el creixement de l’ús i dels espais destinats a aquest vehicle sostenible, cal recordar també quins són els drets i deures de circular amb bicicleta.

Els consells principals que recull el nou material són:

  • Fer-se visible, amb els llums encesos al vespre nit i matinada, així com portar una peça reflectora
  • Està prohibit circular amb bicicleta sota els efectes de l’alcohol i drogues, així com fer servir auriculars i manipular el mòbil
  • Cal portar casc, a carretera sempre i a zona urbana obligatori per a menors de 16 anys
  • Cal senyalitzar sempre les maniobres i evitar canvis de trajectòria sobtats
  • Si hi ha un espai destinat per a la circulació de bicicletes cal utilitzar-lo. En zona urbana està prohibit circular per les voreres i cal respectar els passos de vianants
  • Cal evitar circular fent ziga-zagues i vigilar amb l’obertura de portes d’altres vehicles
  • Els usuaris de bicicleta tenen prioritat de pas respecte als vehicles de motor quan se circula per un carril bici, un pas per a ciclistes o un voral senyalitzat
  • Per carretera com a normal general cal circular pel voral dret si és transitable

Motorista, a l’estiu, roda també ben equipat

Aquest estiu el Servei Català de Trànsit demana als motoristes consciència de la pròpia fragilitat, i a la resta d’usuaris, respecte i prudència per reduir les víctimes d’aquest col·lectiu vulnerable

Cada any, a les carreteres catalanes, moren aproximadament una cinquantena de motoristes, cosa que representa una de cada tres víctimes mortals a la xarxa viària de Catalunya. Els motoristes són un col·lectiu vulnerable de la mobilitat i, en aquest sentit, el risc que un usuari d’aquests vehicles de dues rodes tingui un accident és més elevat i les conseqüències poden ser més greus a causa de la menor estabilitat i la manca de protecció que ofereixen les motocicletes. Amb aquests vehicles no hi ha carrosseria que protegeixi el conductor o passatger i, en cas de caiguda, els cossos en pateixen l’impacte directe.

Per aquest motiu, per aconseguir la protecció i la seguretat del motorista és imprescindible anar sempre ben equipat, amb el casc i també amb roba adequada. Amb el bon temps és quan hi ha més motoristes circulant, tot i que darrerament els efectes del canvi climàtic n’estan desestacionalitzant la mobilitat i l’accidentalitat. Sigui com sigui, des del Servei Català de Trànsit es demana als motoristes que siguin conscients de la pròpia fragilitat i de la percepció del risc, i ara que venen els mesos d’estiu i de més calor, també cal que es protegeixin amb un equipament adequat. Així doncs, aquest estiu, encara que faci calor i resulti incòmode, un equip de protecció correcte continua sent bàsic en tots els trajectes, també en els que es fan dins l’espai urbà. Sobretot, viatjar amb xancletes, samarreta o pantalons curts no és una opció.

Com assegura el sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Josep Sánchez, “tot i que actualment només el casc és d’ús obligatori, cal que els motoristes siguin conscients que és molt aconsellable anar ben protegit perquè, en cas de caiguda, l’asfalt és molt abrasiu, i més a l’estiu per les altes temperatures”.

Cal tenir en compte que al mercat ja existeixen els elements de l’equipament imprescindible per preservar la seguretat dels motoristes adaptats a l’estació de l’any amb les temperatures més càlides. Són jaquetes, pantalons, guants i botes més lleugers, transpirables i ventilats amb microperforacions per deixar passar el vent perquè el motorista es pugui seguir protegint també a l’estiu de les abrasions en cas de caigudes i accidents. Un dels protagonistes moters de la campanya del Servei Català de Trànsit “La ruta més segura”, en Nils, va sentenciar: “Prefereixes passar calor o deixar-t’hi la pell?”I, de fet, la carrosseria d’un motorista és la roba que porta, una simple caiguda pot provocar-li ferides greus per les cremades del fregament contra l’asfalt.

A més, convé destacar que la fragilitat dels motoristes també depèn de la resta de vehicles de la xarxa viària. Els conductors de cotxes, furgonetes o camions han de ser conscients que una imprudència seva, una mala decisió, un moviment brusc, un canvi de sentit prohibit o un excés de velocitat poden tenir conseqüències molt greus, fins i tot la mort, per als motoristes. Així doncs, des del Servei Català de Trànsit també es demana a la resta d’usuaris de la carretera que tinguin respecte i prudència per reduir les víctimes d’aquest col·lectiu vulnerable.