Categoria: Mobilitat

PMV: informació i conscienciació a peu de carretera

infotransitDeixa un comentari

Circulant per autopistes i carreteres, sovint t’hauràs trobat amb panells situats sobre la via que difonen diferents missatges. Són els PMV, panells de missatgeria variable, un element clau en la difusió de la informació viària de què disposa el Servei Català de Trànsit. En total, hi ha 127 panells de l’SCT distribuïts a nombrosos punts de la xarxa viària catalana.

La funció principal dels PMV és informar els conductors sobre les incidències que es poden trobar més endavant, ja sigui advertir d’una situació de perill o avisar de restriccions de trànsit. Alhora, també s’utilitzen per difondre missatges de conscienciació i de seguretat viària, atès que esdevenen un immillorable canal de comunicació directa amb el seu públic: els conductors i conductores. També hi ha panells de format més petit que poden indicar la velocitat màxima de la via o l’estat dels carrils.

En el terreny de la informació viària, el ventall de possibles missatges és força ampli. Així doncs, un panell de missatgeria variable pot anunciar:

  • Afectacions viàries immediates: talls de carril, obres, accidents, incidències meteorològiques, retencions, etc.
  • Avisos d’incidències viàries futures: previsions de talls per obres, per proves esportives, talls per manifestacions properes, etc.
  • Restriccions per a vehicles pesants o de matèries perilloses
  • Mesures especials: carrils addicionals
  • Campanyes informatives i missatges de conscienciació viària

Ubicació i renovació

Quin criteri se segueix per decidir la ubicació de cada panell? Majoritàriament, se situen en trams de la xarxa viària principal, on es produeix una major intensitat de circulació i on habitualment es disposa de càmeres que permeten seguir en temps real quines incidències s’estan produint. Els panells s’ubiquen a l’inici dels trams, després d’incorporacions i en punts de decisió importants.

  • C-58

D’altra banda, la xarxa de PMV es va renovant, amb nous panells que en substitueixen d’altres en mal estat, i panells que incorporen millores, com els panells amb tecnologia full matrix, la qual permet escriure sense limitacions missatges o representar gràfics a qualsevol punt del panell i afavorir així una ràpida lectura i comprensió per part del conductor. Actualment l’SCT disposa de cinc panells amb tecnologia full matrix i enguany se n’instal·laran cinc més: a la C-32 a Castelldefels, A-2 a Sant Vicenç dels Horts, B-23 a Sant Feliu de Llobregat i dos a la C-58 (Ripollet i Cerdanyola del Vallès).

Els panells distreuen?

Algunes veus discordants sostenen que els panells de missatgeria variable poden distreure el conductor, però res més lluny de la realitat. Els PMV estan situats en vies d’alta capacitat i millor traçat, on el risc d’accident és més baix. El disseny i ubicació dels panells en garanteixen la lectura a molta distància i sense apartar la vista del traçat de la via, seguint el principi de seguretat “vista a la carretera, mans al volant”. A més, es troben en llocs oberts, amb molta visibilitat, i els missatges són curts, fàcilment assimilables pels conductors. Les dades de sinistralitat demostren que prop dels panells de missatgeria variable no hi ha cap concentració d’accidents, ni greus ni lleus.

Saps que si portes un patinet elèctric condueixes un vehicle?

Infotrànsit1 comentari

Editem 15.000 fullets sobre què es pot fer i què no amb els VMP. Mossos i policies locals els expliquen i reparteixen a les xerrades d’educació viària que fan a escoles i instituts

Els alumnes de l’escola Llissach de Santpedor ja s’han estrenat en les sessions formatives que Mossos i policies locals faran aquest curs escolar sobre l’ús dels patinets elèctrics. En aquestes xerrades s’explica i es reparteix el nou material educatiu que hem editat des del Servei Català de Trànsit: “Saps que si portes un patinet elèctric condueixes un vehicle?”

L’objectiu és arribar als joves com a principals usuaris d’aquesta nova manera de moure’s perquè sàpiguen què és un patinet elèctric i quines obligacions implica conduir-lo. El missatge que volem que cali és el que dona el coordinador de Mobilitat Segura a la Regió Central dels Mossos, Joan López: “Estem acostumats que el patinet sempre ha estat una joguina, però el patinet elèctric és un vehicle.” És a dir, amb patinet elèctric no tot s’hi val.

Els vehicles de mobilitat personal (VMP) són un mitjà de transport sostenible, àgil i pràctic (fàcils de conduir i plegar) d’àmbit urbà que ha arribat per quedar-se, sobretot entre els més joves, però que també ha estat polèmic i ha provocat debats i discussions entre defensors i detractors. Amb tot, les autoritats de trànsit, per posar ordre a la circulació urbana i evitar prendre mal (ni els usuaris de VMP ni els vianants), n’han regulat l’ús.

Circular per la vorera, anar amb un acompanyant o portar els auriculars connectats no es pot fer quan es va amb patinet elèctric. Són accions que molts usuaris de VMP fan perquè desconeixen que és una infracció. El nou material que hem editat, un total de 15.000 fullets informatius, vol posar remei a aquest desconeixement sobre la normativa vigent que regula la circulació dels VMP des del 2 de gener passat.

Així doncs, aquestes són les principals prohibicions i línies vermelles que no pots creuar si vas en patinet elèctric:

En els trajectes curts, no abaixis la guàrdia

InfotrànsitDeixa un comentari

L’estiu és, per a molts, sinònim de vacances, un període de l’any per desconnectar de la rutina diària i marxar, ja sigui cap a la platja o la muntanya. Però amb la conducció no s’hi val a abaixar la guàrdia, tampoc a l’hora de fer un trajecte curt o per vies conegudes. “A vegades tenim tendència a relaxar-nos perquè estem de vacances, però conduir no deixa de tenir el seu risc”, apunta en aquest sentit el sotsinspector Marc Patxot, cap de l’Àrea Regional de Trànsit (ART) Metro Sud dels Mossos d’Esquadra, i afegeix: “No ens podem confiar que el trajecte és de pocs minuts, que el fem tot sovint o pensar que només anem a la platja o piscina; qualsevol distracció ens pot dur a patir un accident.”

En els trajectes curts o per vies conegudes, habituals en vacances, un excés de confiança ens pot fer cometre certes infraccions que poden comportar conseqüències greus. Encara que sembli una obvietat, és important recordar que cal mantenir la mateixa atenció i les mateixes mesures de seguretat tant si fem un trajecte de només 200 metres com si ens desplacem 200 quilòmetres.

El sotsinspector Marc Patxot destaca alguns consells que cal tenir en compte:

  • Per curt i repetitiu que sigui el trajecte no et confiïs, l’excés de confiança ens pot distreure. Mantingues l’atenció en tot moment: no et distreguis amb el mòbil ni mengis o beguis durant la conducció.

  • No oblidis la importància de fer servir els sistemes de retenció infantil i el cinturó de seguretat, una frenada brusca pot ser necessària en qualsevol moment.

  • Utilitza sempre calçat adequat, mai xancletes, tant en cotxe com en motocicleta. Igualment, si vas en moto, fes servir sempre casc integral, guants, jaqueta amb proteccions i pantalons llargs: encara que el recorregut sigui curt, continuen sent peces importants per evitar erosions en cas de caiguda.

  • En motocicleta no portis estris com, per exemple, para-sols o motxilles grans a l’esquena, en cas de caiguda poden agreujar les lesions. En cotxe també cal que els duguis al maleter, així no entorpiràs la visibilitat i evitaràs cops i distraccions mentre et desplacis.

  • Encara que hagis de fer trajectes curts, tingues cura del manteniment del vehicle.

  • I, per descomptat, sigues sempre respectuós amb els altres usuaris de la via, respecta la velocitat permesa o adequa-la a les circumstàncies amb què et puguis trobar i no condueixis després d’haver consumit alcohol o altres substàncies.

Els petits viatges es poden convertir en desplaçaments molt perillosos si ens arrisquem amb conductes que podríem evitar i relaxem les mesures de seguretat: aquestes vacances no abaixis la guàrdia, evita accidents!

5 claus per anar de passatger en moto amb seguretat

InfotrànsitDeixa un comentari

Viatjar com a passatger en moto pot resultar per a alguns un privilegi i per a d’altres un veritable mal tràngol. Hi ha qui es pot identificar amb una sensació de relaxament o, al contrari, amb un estat d’alerta permanent o, fins i tot, de por. El cert és que adoptar-hi un comportament inadequat, ja sigui pel fet d’experimentar unes emocions o altres, pot acabar interferint en la conducció i, en definitiva, en la seguretat dels ocupants del vehicle.

Et donem algunes pautes perquè, si et desplaces com a acompanyant en moto, prenguis una actitud correcta i responsable, ja que evitar riscos durant els desplaçaments també depèn de tu. Apunta’t aquests 5 consells per viatjar amb seguretat des del seient de darrere de la moto:

  • En primer lloc, has de ser conscient que sobre la moto, tant qui condueix com qui va de passatger és igual de vulnerable. Per tant, anar de copilot no eximeix de portar un equipament que pugui minimitzar les lesions en cas d’accident. A més de dur l’element de seguretat indispensable i obligatori per a tots els motoristes, el casc, que ha de ser homologat, de la talla adequada i preferiblement integral, també és necessari protegir cada part del cos amb peces de roba específiques, en tots els trajectes i en totes les èpoques de l’any. Això vol dir que a l’estiu, encara que passis calor i et resulti incòmode, un equip de protecció correcte continua sent bàsic en tots els trajectes, també en els que es fan dins l’àmbit urbà. Viatjar, per exemple, amb xancletes, samarreta  o pantalons curts no és una opció, ja que qualsevol caiguda a l’asfalt podria causar-te lesions greus i abrasions a la pell.
  • Si ets novell i aquest estiu has d’anar en moto com a acompanyant per primer cop, és recomanable que prèviament facis un recorregut curt d’adaptació i prova i que el conductor t’expliqui en quines situacions us podeu trobar, per exemple en una frenada, en una acceleració o a l’hora d’agafar un revolt. Disposar d’informació t’ajudarà a tenir més confiança i a rebaixar la tensió que puguis sentir en un primer trajecte com a copilot.
  • Posició còmoda i no forçada. Els passatgers han de seure de forma adequada, això és, a cavall darrere qui condueix. En cap cas es poden situar en un lloc intermedi entre el conductor i el manillar del vehicle. Els peus s’han de col·locar als estreps i cal tenir una bona subjecció amb les mans, que es poden posar a la cintura del conductor (sense exercir-hi una pressió excessiva que limiti els seus moviments) o a les anses del vehicle. En cap situació s’haurien de deixar les mans sobre les espatlles del pilot o sense agafar-se enlloc. Tampoc es pot recolzar tot el pes sobre l’esquena del conductor. A més, tingues en compte que has d’evitar qualsevol comportament que pugui minvar l’atenció i concentració del conductor. En aquest sentit, cal insistir que imprudències com fer-se una selfie o gravar-se amb el mòbil mentre se circula com a passatger, a banda de distreure el conductor, podria fer desestabilitzar el vehicle i acabar en un accident amb conseqüències irreparables. Així mateix, tampoc t’has de moure massa per no desequilibrar el pilot, i tingues present que és millor deixar els comentaris sobre qualsevol cosa que et cridi l’atenció durant el viatge per quan arribeu al lloc de destinació. D’aquesta manera ajudaràs a prevenir qualsevol distracció sobre el manillar.
  • Separa el teu casc del conductor. Un error que es pot cometre quan se circula com a acompanyant sobre dues rodes és apropar el cap al del pilot. S’ha d’intentar separar-lo, millor situant-lo cap a un dels costats per evitar cops entre els dos cascos, sobretot a l’hora d’accelerar o de frenar.
  • Comunicació adequada. És important mantenir un sistema de comunicació entre el conductor i l’acompanyant que sigui senzill i ràpid, com per exemple donar uns copets a la cama o a l’espatlla, que permeti avisar de qualsevol incidència.

Per acabar, i tot i que pugui resultar obvi, s’ha d’insistir que no has de pujar a la moto si el conductor ha consumit alcohol o observes que no té les condicions adequades per posar-se al manillar.

Com a norma general, els nens més grans de 12 anys poden viatjar com a passatgers de motocicleta o ciclomotor. No obstant, a partir dels 7 anys també poden anar d’acompanyants sempre que circulin amb el pare, la mare o un tutor, o bé amb una persona major d’edat autoritzada per aquests. Cal remarcar i recordar que és obligatori que utilitzin un casc de protecció, que vagin asseguts amb una cama a cada costat i amb els peus recolzats en els reposapeus laterals i que ocupin el seient corresponent darrere del conductor. En cap cas poden situar-se entre el conductor i el manillar del ciclomotor o motocicleta.

Si viatges com a copilot en moto, maximitza la teva seguretat, posa en pràctica aquests consells i gaudeix del trajecte sense riscos!

 

Mesures per descongestionar la xarxa viària

InfotrànsitDeixa un comentari

Carrils addicionals i en sentit contrari a l’habitual, inversió de prioritats a rotondes, cancel·lació dels carrils lents o d’incorporació, canvi en el funcionament habitual del carril BUS VAO… són mesures especials de circulació, ordenació i regulació del trànsit, dispositius de senyalització i d’abalisament que estableix el Servei Català de Trànsit (SCT) en coordinació amb la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra i que s’adopten de manera preventiva per millorar la fluïdesa del trànsit quan hi ha operacions especials en què hi ha previsió d’un augment de la mobilitat, entre d’altres. L’objectiu és doble: incrementar la capacitat de les carreteres on s’estableixen i, alhora, garantir la seguretat viària dels usuaris que hi circulen.

El responsable de Gestió del Trànsit de l’SCT, Jean Charles Peña, explica que, per tal de possibilitar aquests dispositius, “primer es fa un estudi preliminar sobre la situació de la carretera i tram de via on són necessaris, per poder conèixer l’estat de la infraestructura (traçat, interseccions, enllaços i rotondes, nombre i amplada de carrils, existència i amplada de vorals, existència i estat de passos de mitjana, etc.), així com les condicions de la circulació en determinats períodes o moments de saturació o col·lapse (intensitats de trànsit, hores punta i vall, descompensació dels fluxos viaris, ocupació de la via, etc.)”. D’aquesta manera, segons el responsable de Trànsit, “es poden dimensionar els recursos materials i humans necessaris (vehicles, operaris, material de senyalització i d’abalisament), així com els temps d’intervenció i adopció de la mesura”. A continuació, i en coordinació amb els Mossos d’Esquadra, es fa una inspecció sobre el terreny i, posteriorment, abans d’implementar el dispositiu en qüestió, es comunica al titular de via.

Un cop muntats, s’indiquen a través de senyalització fixa circumstancial i de panells lluminosos de missatge variable, a més de amb els corresponents elements d’abalisament o dispositius guia (cons especials de trànsit, fites, etc.). Al llarg de l’any, l’SCT instal·la més de 5.000 quilòmetres de mesures especials en el decurs d’unes 8.000 hores de servei.

El control, la vigilància i la gestió es fa des del Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT), que obté la informació sobre l’estat de la xarxa viària gràcies a les càmeres fixes, els equips mòbils d’Informació Viària (EMIV) i els mitjans aeris de què disposa l’SCT, i que compta amb el suport a peu de carretera dels equips de senyalització.


Principals mesures que es prenen a la xarxa viària catalana

Carrils addicionals en sentit contrari a l’habitual en vies segregades per descongestionar la calçada amb més intensitat de circulació.

Carril addicional en vies convencionals aprofitant l’existència de vorals amples en el sentit majoritari de la marxa.

Inversió de prioritats en rotondes per afavorir la branca i el sentit de circulació amb més intensitat de trànsit, segons la distribució de fluxos.

Eliminació dels carrils d’avançament per evitar trenats i friccions i aconseguir uniformitzar i laminar la velocitat.

Establiment de sentit únic de circulació en el sentit principal de la marxa i de desviaments alternatius en el sentit contrari.

Circulació per carrils habilitats en sentit contrari

Un dels dispositius especials més freqüent són els carrils que s’habiliten en sentit contrari a l’habitual, que es fan servir en autopistes i autovies per augmentar-ne la capacitat. A Catalunya, molts caps de setmana d’estiu, o en altres operacions especials com Setmana Santa, és habitual veure carrils addicionals a l’AP-7 entre Sant Celoni i la Roca del Vallès i entre Vilafranca i Martorell, però també a la C-32 sud entre Gavà i l’Hospitalet i a la C-32 nord entre Arenys de Mar i Vilassar de Mar, i entre Vilassar i la B-20/Pota Nord. Aquesta mesura s’estableix obrint la mitjana de l’autopista i col·locant cons en un carril de la calçada contrària, de manera que la configuració habitual de la via queda modificada. D’aquesta manera, s’augmenta la capacitat del sentit més congestionat, però amb l’inconvenient que els vehicles de la calçada afectada, i que van en tots dos sentits, han de conviure amb l’única separació que suposa la línia de cons.

Per qüestions de seguretat, l’accés a aquests carrils està habilitat únicament per a turismes (sense remolc) i motocicletes. Tingues en compte, a més, que és obligatori encendre els llums d’encreuament, que has de circular a una velocitat d’entre 60 i 80 km/h i que cal que augmentis la distància de seguretat amb el vehicle precedent. Per descomptat, en cap cas pots traspassar la línia de cons per desplaçar-te lateralment i fer avançaments.

Aquests carrils s’obren en funció del volum de retenció i també si la velocitat dels vehicles a l’entrada de la mesura està prou alentida per garantir la seguretat dels usuaris que hi volen accedir. De vegades, hi ha determinades situacions que fan que no es pugui posar en marxa la mesura: és el cas de la pluja, que incrementaria les situacions de risc quan es condueix en el sentit contrari a l’habitual de la marxa.

Cada any s’avarien 900 vehicles a les carreteres catalanes

infotransitDeixa un comentari

Aquestes incidències provoquen anualment 1.800 km de retencions

En la darrera dècada, entre el 2010 i el 2020 s’han registrat 9.167 vehicles avariats a la xarxa viària de Catalunya que han provocat afectació viària. Una afectació que es pot quantificar anualment amb 1.800 km de retencions, atès que cada incidència per un vehicle avariat provoca de mitjana 2 km de cua i té una durada d’una hora i mitja.

D’aquests deu anys, el 2019 va ser el que va registrar més incidències viàries per vehicles avariats, amb un total de 996. Cal tenir en compte que el 85% d’aquestes afectacions es concentren a la demarcació de Barcelona, seguida de Girona, que té el 6% del total de vehicles avariats en carretera de tot Catalunya. Tarragona va al darrere amb el 4,7% de les afectacions i després Lleida, amb el 3,6%.

Segons aquest històric de dades del Servei Català de Trànsit, el mes de l’any que acumula més avaries de vehicles és el juliol, amb una mitjana diària de 3 incidències d’aquest tipus, i en els darrers 10 anys ha sumat 1.004 avariats, seguit del mes de juny amb 900 entre el 2010 i el 2020. Per carreteres, les cinc vies amb més vehicles avariats i les afectacions corresponents en aquest mateix període han estat:

  • AP-7: 1.502 afectacions
  • B-10: 1.290 afectacions
  • A-2: 1.279 afectacions
  • B-20: 1.129 afectacions
  • C-58: 984 afectacions

Les avaries dels vehicles circulant són un problema per a la mobilitat, però també per a la seguretat viària perquè poden ser l’origen d’un accident. Quan un vehicle té pana, s’ha de ser conscient que és una situació de risc i que s’ha d’actuar amb responsabilitat per evitar un mal major, com un atropellament:

  • Si és possible, s’ha d’aturar el vehicle fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas. Si s’ha de canviar una roda, no s’ha d’envair mai la calçada, sempre és millor trucar a assistència en carretera.
  • S’han d’activar els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Cal sortir del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria posada, i allunyar-se de la calçada, si pot ser darrere la tanca de protecció.

Una altra de les recomanacions bàsiques en aquesta situació per senyalitzar una emergència a la carretera fins ara era la col·locació dels triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit), però a partir de l’1 de juliol d’enguany també es podrà utilitzar el senyal lluminós V-16, un llum de color groc que es posarà a la part més alta del vehicle aturat i que incorpora un sistema de geolocalització.

Aquest nou senyal lluminós garanteix la màxima visibilitat del vehicle, a un radi d’1 km, i augmenta la seguretat dels usuaris que es troben en aquests contratemps a la carretera perquè s’elimina l’exposició al risc que suposa haver de baixar del vehicle i col·locar i recollir els dos triangles. El 2026 aquest senyal lluminós substituirà definitivament els triangles. Fins llavors, totes dues mesures seran reglamentàries.

Un any de pandèmia, un any de (no)mobilitat

infotransitDeixa un comentari

A finals d’aquest febrer ha fet un any del que es considera l’inici de la pandèmia a Catalunya. L’aparició de la COVID va propiciar que a principis de març del 2020 el Govern espanyol declarés l’estat d’alarma, cosa que ja va provocar un lleuger descens de la mobilitat durant les dues primeres setmanes. Va ser el cap de setmana del 14 de març quan va començar oficialment la fase de confinament total a Catalunya. Aquest fet va suposar una paralització de la nostra mobilitat com no s’havia vist mai. A partir d’aquesta data, es produeix una històrica baixada de la mobilitat, que arriba al seu mínim les setmanes del 30 de març i del 6 d’abril, amb un descens del 84% de mitjana respecte a les setmanes prèvies a la pandèmia; la mobilitat obligada (laboral) baixa un 79% i la no obligada (oci) un 92%.

Desconfinament progressiu

El 13 d’abril comença una primera fase de desconfinament i la mobilitat obligada presenta una lleugera recuperació (-66% comparat amb prepandèmia), mentre que la no obligada gairebé no canvia (-91%). És durant la setmana del 25 de maig quan es produeix una pujada abrupta de la mobilitat, d’un 20% de mitjana respecte a la setmana anterior, quan les setmanes prèvies el creixement era gradual, d’un 6% setmanalment.    

Retorn a la normalitat

Ja sense restriccions de la mobilitat, a partir de la setmana del 29 de juliol, la mobilitat torna a valors gairebé normals. Aquesta tendència a ‘la normalitat’ arriba fins al 29 d’octubre, que és quan es decreta un nou confinament municipal els caps de setmana. Llavors la mobilitat obligada es manté als mateixos nivells que en la fase anterior, mentre que la no obligada baixa un altre cop als nivells de la fase de confinament total.

Durant les festes de Nadal, les restriccions de la mobilitat s’alleugereixen, però no s’aprecia un increment d’aquesta mobilitat, sinó al contrari, en general baixa.

Un any després

Passades les festes de Nadal, es torna a decretar un confinament municipal; ara, però, durant tota la setmana. La característica d’aquesta fase és una mobilitat obligada sensiblement inferior a la d’abans de Nadal (-12%), mentre que la mobilitat d’oci presenta uns valors molt semblants a la fase preNadal.

Durant les darreres setmanes, amb un confinament comarcal, s’ha notat un progressiu i constant augment setmanal de la mobilitat, tant entre setmana com en cap de setmana. Tot i això, la mobilitat actual es troba encara per sota dels valors anteriors a la pandèmia.

On són les retencions?

Per tant, la mobilitat actual, el nombre de vehicles que circula per la nostra xarxa viària, comença a assemblar-se a la que teníem abans de l’aparició de la pandèmia, sobretot entre setmana. Per exemple, de dilluns a dijous a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha actualment un 9,5% menys de trànsit comparat amb l’any passat abans de la pandèmia. Durant el cap de setmana, la reducció arriba al 50%. En canvi, les cues en plena hora punta no han tornat. Tret que hi hagi incidències especials, com accidents o vehicles avariats, les ‘típiques retencions’ encara no es produeixen, tampoc les del cap de setmana.

Per explicar la manca de ‘les retencions habituals’ cal partir d’una premissa fonamental: per norma, les retencions es produeixen quan una majoria de gent fa el mateix a la mateixa hora. Si molta gent ocupa el mateix espai en el mateix moment, apareixen les retencions. Per tant, si ara les aturades no hi són (o n’hi ha moltes menys) pot ser perquè: a) hi ha menys gent i b) es fa un ús del vehicle més repartit en el temps i en l’espai.

Pel que fa al primer punt, és evident que hi ha menys vehicles circulant per la xarxa viària, tot i que es pot debatre si aquest descens és lleuger o considerable. Un descens que s’explica per l’actual crisi laboral, en què hi ha gent que ha perdut la feina i, per tant, no va a treballar. I també pels canvis d’hàbits laborals, amb una irrupció contundent del teletreball, que fa que la gent treballi des de casa o es desplaci amb menys assiduïtat al seu lloc de feina.

I pel que fa al segon punt, al repartiment del temps i l’espai, també ho explica l’aparició de la pandèmia. La COVID ha canviat els hàbits de tots nosaltres, una societat que s’ha vist forçada a adaptar-se a una situació mai vista. I no tothom s’hi ha adaptat de la mateixa manera: s’han canviat horaris, costums, maneres d’organitzar-se, de moure’s, de viure l’oci. Aquesta ‘varietat’ a l’hora de fer les coses, que els horaris de la gent ja no siguin per a tots els mateixos, explicarien també que no tothom es trobi a la mateixa hora a la carretera.

El futur de la mobilitat

De cara als temps que han de venir, seria interessant recordar el que hem après durant aquest darrer any de pandèmia. Una reducció del trànsit −que ha estat forçada però que s’ha demostrat possible− comporta beneficis per al medi ambient gairebé immediats. I també s’ha vist que amb només una lleugera reducció del nombre de vehicles, les ‘cues d’hora punta’ disminueixen dràsticament, gairebé fins a desaparèixer. Pel que fa al futur més immediat, la mobilitat laboral difícilment canviarà de la que tenim ara. La mobilitat d’oci és més difícil de preveure, sobretot quan es posi fi a totes les restriccions que encara estan vigents.

Furgonetes a correcuita

InfotrànsitDeixa un comentari

Comprar per internet un televisor, peix fresc o un paraigua plegable està a l’ordre del dia. Avui, pràcticament qualsevol producte és al nostre abast només amb un clic. El cert, però, és que tots els ‘clics’ sumats esdevenen una demanda gegantina des del punt de vista logístic, en què el transport del producte fins al domicili és el darrer pas d’un negoci dominat per la competitivitat i la immediatesa.

Al bell mig d’aquesta voràgine de consum digital es troben les furgonetes, un vehicle que, per les seves característiques i dimensions, resulta ideal per repartir molts paquets de poc volum a múltiples destinacions. En el terreny de la seguretat viària, això es tradueix en un alt nombre de conductors de furgoneta que assumeixen riscs a la carretera per repartir-ho tot a temps. L’any passat, tot i la davallada general de la mobilitat arran de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19, les víctimes mortals en furgoneta van augmentar a 12, davant de les 9 del 2019.

A més a més, cal sumar-hi que el parc mòbil s’ha incrementat enormement en els darrers anys: el 2019 es van matricular a l’Estat espanyol un total de 124.023 furgonetes, mentre que el 2012 van ser 54.700. En 10 anys es podria arribar a triplicar el nombre de vehicles matriculats. Actualment, les furgonetes són la tercera tipologia de vehicle més venut, darrere dels turismes i les motos.

Mobilitat essencial

“Malgrat les restriccions, moltes furgonetes han hagut de seguir repartint productes i béns essencials: han esdevingut mobilitat obligada. I amb l’auge de la venda per internet, ho seguiran sent”, explica Jordi Batista, inspector sotscap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. Com a mitjà de transport, les furgonetes es diferencien dels camions en el fet que poden circular a més velocitat, o que el permís B permet conduir una furgoneta (fins a 3.500 kg). “No obstant, no és el mateix portar un turisme que portar una furgoneta”, avisa l’inspector Batista. “Hi ha diferències notables en les dimensions (centre de gravetat més elevat), en la visibilitat (absència de retrovisor) o en el límit de velocitat (de 90 o 80 km/h, segons la via)”, adverteix. Alhora, Batista també posa de manifest que actualment hi ha un buit en la normativa i que aquesta no té en compte les especificitats d’aquests vehicles: “Una furgoneta no és un vehicle de transport convencional; no disposa de tacògraf, com els camions, i això comporta no poder limitar les hores de conducció, amb el risc que això suposa”, remarca.

Reduir la sinistralitat

Tal com explica l’inspector Batista, la millora de la sinistralitat i de la seguretat de les furgonetes es fonamenta en una triple estratègia:

  • potenciar les eines de control i de denúncia,
  • promoure la formació viària a les empreses, i
  • fomentar la conscienciació dels conductors.

Pel que fa a l’educació per a la mobilitat segura, el sotscap de la Divisió de Trànsit assegura que “a banda dels centres educatius, s’està implementant també als sectors empresarials en què l’activitat principal és el transport”. “A més a més, es preveu reforçar la vigilància d’aquests vehicles en les campanyes de control de velocitat i de control de pes que fem al llarg de l’any”, afegeix.

L’increment de la venda per internet ha disparat la competitivitat entre les empreses i això pot comportar un augment de les distraccions i de la velocitat a les carreteres. “Ens trobem amb conductors que han de cobrir moltes rutes i destins que no coneixen, amb el risc afegit de manipular el mòbil mentre condueixen, sumat a la pressió dels temps d’entrega”, adverteix l’inspector.

Finalment, l’elevat moviment de compres per internet està generant en paral·lel certs perjudicis laborals que s’estan traslladant a la carretera. Arribats a aquest punt, s’imposa una reflexió per part de tots els agents implicats: des de l’usuari que ho compra tot per internet, passant per l’empresa que distribueix i organitza les entregues, fins al conductor que es troba al volant de la furgoneta.

El Pacte nacional per a la mobilitat segura i sostenible, una estratègia transversal per al proper decenni

InfotrànsitDeixa un comentari

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Pacte nacional per a la mobilitat segura i sostenible 2021-2030, del qual va acordar-ne l’impuls el 9 de juliol de 2019. Després de presentar-se prèviament a la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària (CIMSV) i a la Taula d’Entitats del Pacte, l’acord ja és una realitat. 

Aquest Pacte permet donar resposta als nous reptes que s’estan produint en el context actual, com ara una mobilitat creixent, l’estancament del decreixement de l’accidentalitat a la Unió Europea i a Catalunya, la dispersió espacial dels accidents amb absència de concentracions rellevants,  la demanda social de moderació de la circulació (traffic calming) als nuclis urbans, travesseres i àrees periurbanes, l’envelliment de la població, l’accessibilitat universal i el canvi climàtic.

L’objectiu principal d’aquest Pacte és garantir la transició cap a una mobilitat més segura i, al mateix temps, sostenible, saludable, connectada i automatitzada a tot Catalunya. L’acord cerca la implicació i sumar sinergies amb tots els departaments de la Generalitat, les diputacions, així com amb el món local i tots els agents de la societat civil i econòmica implicats en la seguretat viària i la mobilitat sostenible.

Amb aquest compromís transversal es vol continuar avançant en la millora de la seguretat viària i la mobilitat sostenible per assolir la consecució l’any 2050 d’un escenari de Visió Zero, sense víctimes mortals i sense ferits greus amb seqüeles de per vida, i també reforçar la lluita contra el canvi climàtic i els efectes nocius derivats de la mobilitat.

Els sis eixos estratègics del Pacte

L’elaboració del Pacte s’ha dut a terme a través d’un procés  participatiu presencial –articulat al voltant de 6 grups de treball entorn als eixos temàtics establerts– i a través d’un procés de participació en línia. Els 6 eixos estratègics, a partir dels quals es desplega el Pacte per a la mobilitat segura i sostenible, són els següents:

Eix 1. Repensar l’espai públic cap a una mobilitat més sostenible i segura

L’eix 1 del Pacte se centra a establir les pautes de convivència entre els diferents usuaris de la via pública (normativa, bones pràctiques, espais endreçats) i a reduir la contaminació atmosfèrica i el soroll pacificant els entorns urbans i prioritzant la mobilitat a menys velocitat i no motoritzada.

Eix 2. Adaptar les polítiques de seguretat viària a les noves característiques de l’accidentalitat

Aquest eix recull les aportacions per combatre la dispersió dels accidents i l’estancament del decreixement de l’accidentalitat en un escenari de mobilitat creixent i d’envelliment de la població, augmentar els recursos destinats a la prevenció i el control de les conductes de risc al nivell dels països europeus més avançats, i garantir la mobilitat segura per a tot tipus d’usuaris, en especial els col·lectius vulnerables.

Eix 3. Crear una estratègia sensibilitzadora i educativa per involucrar tota la societat

L’eix 3 aposta per desplegar les iniciatives per promoure un canvi cultural cap a la consciència d’un futur sense víctimes de trànsit, sumant sinergies amb la incorporació de tota la societat, i definir una estratègia comunicativa, transversal, intergeneracional i duradora en el temps perquè la societat se senti interpel·lada en la responsabilitat compartida pel dret a la mobilitat segura i sostenible.

Eix 4. Desenvolupar un espai de cooperació estratègica entre els diferents sectors implicats en la mobilitat intel·ligent

El quart eix se centra en la coordinació estratègica publicoprivada per dinamitzar tots els sectors implicats en la mobilitat a favor de sistemes intel·ligents de transport i gestió del trànsit, activar un espai de diàleg en l’àmbit de la mobilitat en termes d’eficiència energètica i avenç tecnològic, i aprofundir en la col·laboració entre administracions, indústria i societat per fomentar el transport intel·ligent i els serveis de mobilitat.

Eix 5. Establir els objectius estratègics per a les infraestructures respecte als nous sistemes de mobilitat

Aquest eix vol donar resposta als nous reptes que els sistemes intel·ligents puguin suposar per a les infraestructures, promoure una xarxa accessible i compatible per a tothom empoderant els col·lectius vulnerables i els mitjans de transport nets mitjançant l’ordenació d’espais destinats a aquests, i optimitzar i homogeneïtzar la xarxa viària amb els sistemes intel·ligents de transport d’última generació que aportin millor resultat.

Eix 6. Desplegar l’estructura necessària per a la gestió del canvi

El darrer eix pretén enfocar les polítiques públiques de mobilitat i seguretat viària per abordar els nous reptes de la mobilitat d’una manera transversal i reforçar la coordinació i col·laboració amb les diferents administracions públiques i la societat civil. Es concentra a repensar l’estructura actual de l’autoritat del trànsit per abordar els nous reptes de mobilitat i seguretat viària en el futur i alhora integrar en l’estructura les policies de trànsit i la gestió del creixement exponencial del sistema de sancions.

El Pacte com a document estratègic té un abast de deu anys, el proper decenni 2021-2030. Les diferents entitats públiques i privades que així ho manifestin es podran adherir al Pacte, sempre que disposin d’un pla d’acció alineat amb els seus objectius i eixos que s’hi estableixen.

Neu: imatges d’estampa que a la carretera es compliquen

infotransitDeixa un comentari

La neu és una inclemència meteorològica que ens acompanya amb moments fotogràfics idíl·lics, però si ens agafa a la carretera i no anem preparats o no prenem les mesures de seguretat idònies es pot convertir en un malson. 

Quan condueixes amb neu, sobretot es veu afectada l’adherència dels pneumàtics a l’asfalt i també la visibilitat. Per poder reaccionar amb seguretat, la prevenció és vital i per això cal que abans t’hagis informat de la situació meteorològica i, si hi ha previsió de nevada, cal que portis preparades les cadenes, així com també guants, roba d’abric i el dipòsit de benzina ple.

Si et toca conduir sobre nevat fes cas d’aquests cinc consells:

  1. Modera la velocitat.
  2. Fes una conducció suau, sense cops de gas i sense girar la direcció de manera brusca.
  3. Fes servir el fre tan poc com es pugui i, si és imprescindible, amb molta suavitat; per això és recomanable augmentar la distància de seguretat amb la resta de vehicles.
  4. Si baixes del vehicle per posar cadenes, fes-ho amb seguretat: si és possible, fora de la calçada, i si es fa al voral, cal portar l’armilla reflectora posada i col·locar els triangles de senyalització.
  5. Amb vehicles de canvi automàtic, cal procurar conduir en posició manual. En els vehicles que disposin de control d’estabilitat/control de tracció (ESP) i tinguin la possibilitat de desactivar-lo, és aconsellable fer-ho.

Pneumàtics d’hivern, una alternativa a les cadenes

Les cadenes són els equipaments especials més coneguts per fer front a la conducció amb neu, però també existeixen els pneumàtics d’hivern. Tanmateix, aquest tipus de rodes és recomanable instal·lar-les en regions en què la temperatura se situa sovint per sota dels set graus i solen ser adients entre els mesos d’octubre i març. Convé destacar que les característiques dels pneumàtics d’hivern els fan útils no només sobre neu sinó en una gran diversitat de sòls on tenen una millor adherència i resposta de frenada a baixa temperatura.

Un indret proper en el qual podria ser útil aquest tipus de pneumàtics és el Principat d’Andorra, on és obligatori portar equipaments especials per a la neu, ja siguin aquestes rodes o les cadenes, entre l’1 de novembre i el 15 de maig, i no respectar-ho pot suposar una sanció de 180 euros.