L’ajut psicològic de compartir les conseqüències d’un sinistre viari

“Un sinistre de trànsit és com un tsunami. L’onada ve quan menys t’ho esperes i ho arrasa tot. Deixa la vida devastada i s’ho emporta tot.” Així és com l’Ana viu l’accident que va tenir el seu fill de 22 anys. Fa dos anys anava de passatger posterior en un cotxe que circulava amb excés de velocitat, va perdre el control i va xocar contra un mur. El conductor va sobreviure al xoc. En canvi, el seu fill va perdre la vida.  

Cada quinze dies, l’Ana té la possibilitat de compartir la seva tràgica experiència en grup amb altres persones que, com elles mateixes manifesten, “parlen el seu mateix llenguatge”: el de la impotència, la ràbia, la frustració, el dolor i la incomprensió de com s’ha truncat la seva vida per la distracció, irresponsabilitat o fins i tot temeritat que han tingut altres persones durant la conducció. I, més enllà d’això, de les dificultats posteriors al sinistre a l’hora de tramitar i gestionar la pèrdua o el propi dany amb un sistema que, tot i oferir recursos, a vegades veuen insuficient i allunyat de les seves necessitats i circumstàncies. Un sistema pel qual se senten “atropellats” un segon cop. “Només som un número d’expedient”, diuen alguns d’ells, com el José Manuel, un motorista que explica que fa tres anys se’l va emportar un cotxe per davant i encara té dificultats per poder cobrir l’operació que necessita. “Som un número entre molts.” 

Stop Accidentes Catalunya és una associació de víctimes d’accidents de trànsit que ofereix aquests grups d’ajuda mútua en línia el primer i tercer dijous de mes, durant tot l’any, excepte en períodes de vacances. La seva directora i també psicòloga experta en dol, Marilina Ferrer, explica que són sessions en línia d’una hora i mitja en què participen persones d’arreu de l’Estat espanyol que han perdut un familiar –com l’Ana– o bé una part de les seves capacitats físiques o psicològiques arran d’un sinistre –com el José Manuel–, amb l’objectiu d’afrontar la nova situació i adaptar-s’hi. “No són exactament grups de dol, sinó un espai de trobada de persones que fa poc temps que han tingut la pèrdua amb d’altres que ja fa temps i han estat capaces d’adaptar-se a la seva situació de vida” –aclareix Ferrer. “Els organitzem des de fa 15 anys, en fem difusió a través del nostre web i els donem a conèixer a la policia, als hospitals, al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit com el SIAVT i al Servei d’Inclusió de les Víctimes de Trànsit ferides greus en el seu entorn social com l’INVICTES” –detalla– aquests darrers serveis, impulsats pel Servei Català de Trànsit.

Com funcionen les sessions en línia d’ajuda mútua

Marilina Ferrer explica que les sessions les coordina un psicòleg especialista en dol i en dinàmiques de grup. “La funció del coordinador és centrar els temes i procurar que tothom parli, ja que tothom té coses a aportar als altres.” El nombre de persones que hi participen és variable. Amb tot, “quan hi ha una persona nova al grup, tothom es presenta, se li dona la benvinguda i es deixa que sigui aquesta persona qui digui sobre què li agradaria parlar. A partir d’aquí, es demana a la resta que facin les seves aportacions”.

És el cas de la Lourdes, que el 17 d’octubre es va incorporar al grup per primera vegada i va explicar que l’estiu passat es va veure implicada en un sinistre viari en què va morir un motorista que va avançar el cotxe que conduïa i d’altres vehicles en línia contínua. Se sent culpable dels fets ocorreguts, malgrat que ella conduïa correctament en aquella situació. Davant del seu testimoni, rep la comprensió d’altres participants de la sessió que l’ajuden a entendre que no va ser-ne responsable. Entre ells, en José Manuel, que, tot i ser motorista, com la persona que va morir en el sinistre de la Lourdes, no dubta a donar-li també suport a ella. 

Els temes plantejats en les sessions en línia poden ser diversos però també familiars per a un o altre membre del grup, com ara les emocions, les seqüeles físiques i psicològiques, l’atenció sociosanitària, els atestats policials, els tràmits administratius, els processos judicials, els pèrits, les assegurances, els ajuts i les prestacions que es poden rebre de l’Administració, entre d’altres. Per tant, l’intercanvi d’experiències i dubtes, juntament amb l’acompanyament professional, permet als participants trobar una atenció psicològica, orientació i també suport emocional en un moment d’extrema incertesa i vulnerabilitat.

Compartir sense jutjar l’altre

La directora de Stop Accidentes destaca que “compartir vol dir explicar el que ha passat i escoltar els altres. Això ajuda a poder veure la pròpia realitat des d’un altre angle i a entendre el que està passant i gestionar-ho. Parlem entre iguals, un mateix llenguatge, per dir-ho d’alguna manera, i sentim que podem compartir els pensaments, les vivències i sensacions sense ser jutjats. Això és molt important”.

“Totes les víctimes que han patit un sinistre greu han d’afrontar un canvi de vida sobtat. Si han patit lesions greus que potser els impediran desenvolupar la seva professió, la feina per a la qual s’havien preparat, potser els comporta una pèrdua d’identitat. Si algun familiar ha perdut la vida (pare, mare, parella o fills), a més del dolor i el patiment, canvia l’estructura de la família i canvien els rols dels membres. Es necessita molt de suport social i afectiu. També molt de suport per aprendre a gestionar les emocions com la ràbia, la por, la desesperança” –detalla Ferrer.

La Pilar i el Rafa coneixen molt bé aquestes emocions i com d’important és rebre suport. Fa més de dos anys, van perdre un dels fills en sinistre viari. “Havia hagut d’aturar el vehicle per una avaria i un camió, amb els tacògrafs manipulats i sense respectar els temps de descans, el va atropellar.” Un temps després, un altre fill de la parella va tenir un accident de moto. Tot i les lesions, se’n va poder sortir.

Davant d’experiències com aquestes, Marilina Ferrer explica que “l’ajuda mútua té un paper molt important en l’adaptació a la situació de vida que els toca afrontar a tots. Ajuda a treure l’atenció del que li ha passat a un per posar la mirada en l’altre. Aquest és un procés gradual i molt positiu. Es pot veure dins d’una mateixa reunió com els  assistents se centren en la persona que veuen més feble aquell dia”.

Els participants d’aquests grups d’ajuda mútua poden assistir-hi virtualment fins que ho considerin. L’associació no estableix un compromís màxim ni mínim. “El dol és un procés personal i el que desitgem és que les víctimes de sinistres viaris busquin allò que creguin que els pot ajudar més” –aclareix.

L’associació també ofereix a les víctimes i als afectats d’accidents de trànsit diferents tallers en línia de psicologia positiva i de consciència plena (mindfulness) que es van repetint un cop al mes, així com de presencials d’una durada trimestral a Barcelona en diferents centres cívics. I un cop a l’any, a més a més, fan unes convivències d’un cap de setmana amb l’objectiu de millorar també el benestar emocional de les persones.

Cataluña se sitúa entre los 10 países con menos muertos por accidente de tráfico de la Unión Europea en el 2023

Aunque el año pasado las víctimas mortales aumentaron un 9%, la ratio por millón de habitantes es 10 puntos por debajo de la media europea

El año pasado en Cataluña hubo un total de 288 muertos por accidentes de tráfico, sumando a las víctimas registradas hasta 30 días, tanto a las carreteras como en los pueblos y ciudades del país. Según los datos que se publicaran en el Anuario Estadístico de accidentes de tráfico en Cataluña 2023 eso supone un aumento del 9,1% respecto de la cifra registrada en el 2022, cuando murieron 264.

Concretamente, 181 víctimas fueron en zona interurbana ( 12 más que el año anterior) y 107 en zona urbana (18 más que en el 2022). Además, el indicador conjunto de muertos y heridos graves por accidentes de tráfico también tuvo una evolución negativa, ya que se registró un aumento del 8,8% (de 1792 a 1950).

Sin embargo, si abrimos el foco territorial y situamos Cataluña en el marco de la Unión Europea (UE), tiene una ratio de 36 muertas por millón de habitantes, hasta diez puntos por debajo de la media europea (46), según datos recientes publicadas por la Comisión Europea. En este sentido está en la cola de los países de la UE en este ranking, con una ratio similar a Alemania y Holanda, concretamente a la posición octava por detrás. Además, este indicador del 2023 en Cataluña es más bajo que al conjunto del estado español (38) y se aleja de los países con más siniestralidad mortal como Bulgaria (82 muertos por millón), Croacia (71) o Portugal (61).

El año pasado en toda la UE, 20.400 personas perdieron la vida en accidentes de tráfico, lo que supone un descenso del 1% con respecto al año anterior. Aunque la tendencia a largo plazo muestra una reducción del 10% en comparación con el 2019, el ritmo actual de caída no llega al descenso anual del 4,5% necesario para alcanzar el objetivo de la UE de reducir a la mitad a los muertos por accidente de tráfico el año 2030, alerta la Comisión.

En Cataluña el número de víctimas mortales por accidentes de tráfico ha bajado un 5,3% respecto de las que se registraron en el 2019, año de referencia para el cumplimiento de estos objetivos europeos. Para afrontar los retos viales de los próximos años, el SCT se ha dotado del Plan de Seguridad Vial (PSV) 2024-2026, un instrumento técnico trienal que tiene como objetivo ordenar el conjunto de medidas, recursos y acciones necesarias para reducir la siniestralidad.

Catalunya se situa entre els 10 països amb menys morts per accident de trànsit de la Unió Europea el 2023

Tot i que l’any passat les víctimes mortals van augmentar un 9%, la ràtio per milió d’habitants és 10 punts per sota de la mitjana europea

L’any passat a Catalunya hi van haver un total de 288 morts per accidents de trànsit, sumant les víctimes registrades fins a 30 dies, tant a les carreteres com als pobles i ciutats del país. Segons les dades que es publicaran a l’Anuari Estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya 2023 això suposa un augment del 9,1% respecte de la xifra registrada el 2022, quan en van morir 264.

Concretament, 181 víctimes van ser en zona interurbana ( 12 més que l’any anterior) i 107 en zona urbana (18 més que el 2022). A més, l’indicador conjunt de morts i ferits greus per accidents de trànsit també va tenir una evolució negativa atès va registrar un augment del 8,8% (de 1792 a 1950).  

Tot i això, si obrim el focus territorial i situem Catalunya en el marc de la Unió Europea (UE), té una ràtio de 36 morts per milió d’habitants, fins a deu punts per sota de la mitjana europea (46), segons dades recents publicades per la Comissió Europea. En aquest sentit és a la cua dels països de la UE en aquest rànquing, amb una ràtio similar a Alemanya i Holanda, concretament a la posició vuitena per darrere. A més, aquest indicador del 2023 a Catalunya és més baix que al conjunt de l’estat espanyol (38) i s’allunya dels països amb més sinistralitat mortal com Bulgària (82 morts per milió), Croàcia (71) o Portugal (61).

L’any passat a tota la UE, 20.400 persones van perdre la vida en accidents de trànsit, la qual cosa suposa un descens de l’1% respecte a l’any anterior. Tot i que la tendència a llarg termini mostra una reducció del 10% en comparació amb el 2019, el ritme actual de caiguda no arriba al descens anual del 4,5% necessari per assolir l’objectiu de la UE de reduir a la meitat els morts per accident de trànsit l’any 2030, alerta la Comissió.

A Catalunya el nombre de víctimes mortals per accidents de trànsit ha baixat un 5,3% respecte les que es van registrar el 2019, any de referència per al compliment d’aquests objectius europeus. Per afrontar els reptes viaris dels propers anys, l’SCT s’ha dotat del Pla de Seguretat Viària (PSV) 2024-2026, un instrument tècnic triennal que té com a objectiu ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessàries per reduir la sinistralitat.

Qué hay que saber sobre el cambio de normativa de los sistemas de retención infantil

Desde el 1 de septiembre ya no se pueden vender en Europa las sillitas homologadas según el Reglamento R-44. Desde hace un año ya no podían fabricarse ni importarse, pero ahora, además, tampoco se pueden comercializar. A partir de ahora solo habrá una única normativa en la Unión Europea para los sistemas de retención infantil, el llamado Reglamento ECE R129 o i-Size, cuya primera fase se aprobó en 2013 y que hasta ahora convivía con el ECE R44.

El reglamento ECE R44, que ahora pierde su vigencia, clasificaba los sistemas de retención infantil por peso. Seguían dicho reglamento las sillitas homologadas más habituales, clasificadas en cuatro grupos: 0/0+, 1, 2 y 3 (hasta los 36 kg). Con el reglamento ECE R129 o i-Size, se incluyen mejoras en estos sistemas obtenidas gracias a los avances tecnológicos. El i-Size se basa en la altura del niño –y un peso máximo– y da libertad a los fabricantes para establecer unos mínimos y unos máximos de cada modelo, que van de los 40 cm al metro y medio, aproximadamente.

La nueva normativa i-Size es más completa y exigente y esto hace que las sillitas sean más seguras. Las sillitas homologadas según este reglamento tienen las siguientes características:

Incluyen una prueba de impacto lateral que antes no se hacía, por lo que mejora la protección de los niños.

– No están clasificadas por grupos sino por la altura. Cada fabricante es libre de establecer las alturas mínimas y máximas.

– Obliga a llevar a los niños de hasta 15 meses en sentido contrario a la marcha.

– Recomienda los anclajes ISOFIX, que fijan la sillita directamente al chasis del vehículo, lo que implica un menor riesgo de instalaciones incorrectas.

Así pues, el 1 de septiembre de 2024 finaliza la convivencia entre los dos reglamentos y ya no se podrán vender las sillitas según el peso (R44), las más habituales hasta ahora. Sin embargo, los usuarios que tengan sillitas R44 aún las podrán utilizar si están en buen estado, si bien hay que tener en cuenta que tienen una vida útil limitada.

Todo ello, siempre teniendo en cuenta que todos los niños que midan 135 cm o menos deben viajar siempre y de forma obligatoria con un sistema de retención infantil, aunque es recomendable su uso hasta los 150 cm. Además, las sillitas deben llevar una etiqueta de homologación que garantice que cumplen los requisitos establecidos por la normativa europea.

Por último, también hay que considerar que los sistemas de retención infantil protegen a los más pequeños, pero errores en la instalación o un mal uso pueden hacer que no sean eficaces. En este sentido, hay que recordar algunos consejos básicos de seguridad como dejarse asesorar por un experto en una tienda especializada sobre cuál es el modelo más conveniente y, si es necesario, también nos ayudarán a instalar la sillita de forma correcta; evitar sillitas de segunda mano, porque la mayoría no cumplirían la función en caso de accidente; utilizar sillita hasta el metro cincuenta y que sobre todo tenga un buen respaldo, porque el cinturón del coche está pensado para una persona de al menos esa altura; asegurarse de una correcta sujeción del niño a la sillita para evitar riesgos y, en caso de accidente, no se debe sacar al niño de la sillita, salvo peligro inminente.


Què cal saber sobre el canvi de normativa dels sistemes de retenció infantil

Des de l’1 de setembre ja no es poden vendre a Europa les cadiretes homologades segons el Reglament R-44. Des de fa un any ja no es podien fabricar ni importar, però ara, a més, tampoc es poden comercialitzar. A partir d’ara només hi haurà una única normativa a la Unió Europea per als sistemes de retenció infantil, l’anomenat Reglament ECE R129 o i-Size, la primera fase del qual es va aprovar el 2013 i que fins ara convivia amb l’ECE R44.   

El reglament ECE R44, que ara perd la vigència, classificava els sistemes de retenció infantil per pes. S’hi adscrivien les cadiretes homologades més habituals, classificades en quatre grups: 0/0+, 1, 2 i 3 (fins als 36 kg). Amb el reglament ECE R129 o i-Size, s’inclouen millores en aquests sistemes obtingudes gràcies als avenços tecnològics. L’i-Size es basa en l’alçada de la criatura –i un pes màxim– i deixa llibertat als fabricants per establir uns mínims i uns màxims de cada model, que van dels 40 cm al metre i mig, aproximadament.

La nova normativa i-Size és més completa i exigent i això fa que les cadiretes siguin més segures. La cadiretes homologades segons aquest reglament tenen les característiques següents:

– Inclouen una prova d’impacte lateral que abans no es feia, de manera que millora la protecció dels infants.

– No estan classificades per grups sinó per l’alçada. Cada fabricant és lliure d’establir les alçades mínimes i màximes.

– Obliga a portar els nens de fins a 15 mesos en sentit contrari a la marxa.

– Recomana els ancoratges ISOFIX, que fixen la cadireta directament al xassís del vehicle, cosa que implica un menor risc d’instal·lacions incorrectes.

Així doncs, l’1 de setembre de 2024 s’acaba la convivència entre els dos reglaments i ja no es poden vendre les cadiretes segons el pes (R44), les més habituals fins ara. Amb tot, els usuaris que tinguin cadiretes R44 encara les poden utilitzar si estan en bon estat, si bé cal tenir en compte que tenen una vida útil limitada.

Tot plegat, sempre tenint en compte que tots els infants que mesurin 135 cm o menys han de viatjar sempre i de manera obligatòria amb un sistema de retenció infantil, si bé és recomanable fer-ne ús fins als 150 cm. A més, les cadiretes han de portar una etiqueta d’homologació que garanteixi que compleixen els requisits establerts per la normativa europea.

Finalment, també cal considerar que els sistemes de retenció infantil protegeixen els més petits, però errors en la instal·lació o un mal ús poden fer que no siguin eficaços. En aquest sentit, cal recordar alguns consells bàsics de seguretat com ara deixar-se assessorar per un expert en una botiga especialitzada sobre quin és el model més convenient i, si ens és necessari, també ens ajudaran a instal·lar la cadireta de manera correcta; evitar cadiretes de segona mà, perquè la majoria no deuen complir la funció en cas d’accident; utilitzar cadireta fins al metre cinquanta i que sobretot tingui un bon respatller, perquè el cinturó del cotxe està pensat per a una persona d’almenys aquesta alçada; assegurar-se d’una subjecció correcta de l’infant a la cadireta per evitar riscos i, en cas d’accident, no s’ha de treure l’infant de la cadireta, tret que hi hagi un perill imminent.

El Servicio Catalán de Tráfico edita un nuevo material con consejos para usuarios de bicicleta

El folleto En bicicleta, vayas por donde vayas seas visible y previsible se ha impreso en catalán e inglés y se distribuirá a través de los Servicios Territoriales del SCT, los Mossos d’Esquadra y policías locales de zonas turísticas

El Servicio Catalán de Tráfico (SCT) ha editado este verano un nuevo material gráfico con consejos viales para usuarios de bicicleta con el objetivo que este colectivo vulnerable de la movilidad tome conciencia de la fragilidad y adopte consejos y medidas de protección para prevenir la accidentalidad en todos los contextos de la movilidad.

El folleto En bicicleta, vayas por donde vayas seas visible y previsible en formato cartulina se ha impreso en catalán e inglés y se distribuirán un total de 9.000 ejemplares a través de los Servicios Territoriales del SCT, los Mossos d’Esquadra y policías locales de zonas turísticas como la Costa Daurada.

Este año en la red vial catalana ha muerto un ciclista y 41 han resultado heridos de gravedad. Los ciclistas, con los peatones y el resto de los conductores, comparten el tráfico por el espacio vial y tienen que convivir de una manera respetuosa. Por esto, con el crecimiento del uso y de los espacios destinados a este vehículo sostenible, hay que recordar también cuáles son los derechos y deberes de circular en bicicleta.

Los consejos principales que recoge el nuevo material son:

  • Hacerse visible, con las luces encendidas por la noche y madrugada, así como llevar una pieza reflectora
  • Está prohibido circular en bicicleta bajo los efectos del alcohol y drogas, así como utilizar auriculares y manipular el móvil
  • Hay que llevar casco, en carretera siempre y en zona urbana obligatorio para menores de 16 años
  • Hace falta señalizar siempre las maniobras y evitar cambios de trayectoria repentinos
  • Si hay un espacio destinado para la circulación de bicicletas hay que utilizarlo. En zona urbana está prohibido circular por las aceras y hay que respetar los pasos de peatones
  • Evitar circular zigzagueando y vigilar con la abertura de puertas de otros vehículos
  • Los usuarios de bicicleta tienen prioridad de paso con respecto a los vehículos de motor cuando se circula por un carril bici, un paso para ciclistas o un arcén señalizado
  • Por carretera como normal general hay que circular por el arcén derecho si es transitable

El Servei Català de Trànsit edita un nou material amb consells per a usuaris de bicicleta

El fulletó Amb bicicleta, vagis per on vagis sigues visible i previsible s’ha imprès en català i anglès i es distribuirà a través dels Serveis Territorials de l’SCT, els Mossos d’Esquadra i policies locals de zones turístiques

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha editat aquest estiu un nou material gràfic amb consells viaris per a usuaris de bicicleta amb l’objectiu que aquest col·lectiu vulnerable de la mobilitat prengui consciència de la fragilitat i adopti consells i mesures de protecció per prevenir l’accidentalitat en tots els contextos de la mobilitat.

El fulletó Amb bicicleta, vagis per on vagis sigues visible i previsible en format cartolina s’ha imprès en català i anglès i es distribuiran un total de 9.000 exemplars a través dels Serveis Territorials de l’SCT, els Mossos d’Esquadra i policies locals de zones turístiques com la Costa Daurada.

Enguany a la xarxa viària catalana ha mort un ciclista i 41 un més han resultat ferits de gravetat. Els ciclistes, amb els vianants i la resta de conductors, comparteixen el trànsit per l’espai viari i han de conviure-hi d’una manera respectuosa. És per això que, amb el creixement de l’ús i dels espais destinats a aquest vehicle sostenible, cal recordar també quins són els drets i deures de circular amb bicicleta.

Els consells principals que recull el nou material són:

  • Fer-se visible, amb els llums encesos al vespre nit i matinada, així com portar una peça reflectora
  • Està prohibit circular amb bicicleta sota els efectes de l’alcohol i drogues, així com fer servir auriculars i manipular el mòbil
  • Cal portar casc, a carretera sempre i a zona urbana obligatori per a menors de 16 anys
  • Cal senyalitzar sempre les maniobres i evitar canvis de trajectòria sobtats
  • Si hi ha un espai destinat per a la circulació de bicicletes cal utilitzar-lo. En zona urbana està prohibit circular per les voreres i cal respectar els passos de vianants
  • Cal evitar circular fent ziga-zagues i vigilar amb l’obertura de portes d’altres vehicles
  • Els usuaris de bicicleta tenen prioritat de pas respecte als vehicles de motor quan se circula per un carril bici, un pas per a ciclistes o un voral senyalitzat
  • Per carretera com a normal general cal circular pel voral dret si és transitable

Motorista, en verano, rueda también bien equipado

Este verano el Servicio Catalán de Tráfico pide a los motoristas conciencia de la propia fragilidad, y al resto de usuarios, respeto y prudencia para reducir a las víctimas de este colectivo vulnerable

Cada año, en las carreteras catalanas, mueren aproximadamente una cincuentena de motoristas, cosa que representa una de cada tres víctimas mortales en la red vial de Cataluña. Los motoristas son un colectivo vulnerable de la movilidad y, en este sentido, el riesgo de que un usuario de estos vehículos de dos ruedas tenga un accidente es más elevado y las consecuencias pueden ser más graves a causa de la menor estabilidad y la falta de protección que ofrecen las motocicletas. Con estos vehículos no hay carrocería que proteja el conductor o pasajero y, en caso de caída, los cuerpos sufren el impacto directo.

Por este motivo, para conseguir la protección y la seguridad del motorista es imprescindible ir siempre bien equipado, con el casco y también con ropa adecuada. Con el buen tiempo es cuando hay más motoristas circulando, aunque últimamente los efectos del cambio climático están desestacionalizando la movilidad y la accidentalidad. Sea como sea, desde el Servicio Catalán de Tráfico se pide a los motoristas que sean conscientes de la propia fragilidad y de la percepción del riesgo, y ahora que vienen los meses de verano y de más calor, también hace falta que se protejan con un equipamiento adecuado. Así pues, este verano, aunque haga calor y resulte incómodo, un equipo de protección correcto sigue siendo básico en todos los trayectos, también en los que se hacen dentro del espacio urbano. Sobre todo, viajar con chancletas, camiseta o pantalones cortos no es una opción.

Como asegura el subinspector de los Mossos d’Esquadra Josep Sánchez, “aunque actualmente sólo el casco es de uso obligatorio, hace falta que los motoristas sean conscientes de que es muy aconsejable ir bien protegido porque|para que, en caso de caída, el asfalto es muy abrasivo, y más en verano por las altas temperaturas”.

Hay que tener en cuenta que en el mercado ya existen los elementos del equipamiento imprescindible para preservar la seguridad de los motoristas adaptados a la estación del año con las temperaturas más cálidas. Son chaquetas, pantalones, guantes y botas más ligeros transpirables y ventilados con microperforaciones, para dejar pasar el viento para que el motorista se pueda seguir protegiendo también en verano de las abrasiones en caso de caídas y accidentes. Uno de los protagonistas moteros de la campaña del Servicio Catalán de Tráfico “La ruta más segura”, Nils, sentenció: ¿“Prefieres pasar calor o dejarte la piel”? I, de hecho, la carrocería de un motorista es la ropa que lleva, una simple caída puede provocarle heridas graves por las quemaduras del rozamiento contra el asfalto.

Además, conviene destacar que la fragilidad de los motoristas también depende del resto de vehículos de la red vial. Los conductores de coches, furgonetas o camiones tienen que ser conscientes de que una imprudencia suya, una mala decisión, un movimiento brusco, un cambio de sentido prohibido o un exceso de velocidad pueden tener consecuencias muy graves, incluso la muerte, para los motoristas. Así pues, desde el Servicio Catalán de Tráfico también se pide al resto de usuarios de la carretera que tengan respeto y prudencia para reducir a las víctimas de este colectivo vulnerable.

Motorista, a l’estiu, roda també ben equipat

Aquest estiu el Servei Català de Trànsit demana als motoristes consciència de la pròpia fragilitat, i a la resta d’usuaris, respecte i prudència per reduir les víctimes d’aquest col·lectiu vulnerable

Cada any, a les carreteres catalanes, moren aproximadament una cinquantena de motoristes, cosa que representa una de cada tres víctimes mortals a la xarxa viària de Catalunya. Els motoristes són un col·lectiu vulnerable de la mobilitat i, en aquest sentit, el risc que un usuari d’aquests vehicles de dues rodes tingui un accident és més elevat i les conseqüències poden ser més greus a causa de la menor estabilitat i la manca de protecció que ofereixen les motocicletes. Amb aquests vehicles no hi ha carrosseria que protegeixi el conductor o passatger i, en cas de caiguda, els cossos en pateixen l’impacte directe.

Per aquest motiu, per aconseguir la protecció i la seguretat del motorista és imprescindible anar sempre ben equipat, amb el casc i també amb roba adequada. Amb el bon temps és quan hi ha més motoristes circulant, tot i que darrerament els efectes del canvi climàtic n’estan desestacionalitzant la mobilitat i l’accidentalitat. Sigui com sigui, des del Servei Català de Trànsit es demana als motoristes que siguin conscients de la pròpia fragilitat i de la percepció del risc, i ara que venen els mesos d’estiu i de més calor, també cal que es protegeixin amb un equipament adequat. Així doncs, aquest estiu, encara que faci calor i resulti incòmode, un equip de protecció correcte continua sent bàsic en tots els trajectes, també en els que es fan dins l’espai urbà. Sobretot, viatjar amb xancletes, samarreta o pantalons curts no és una opció.

Com assegura el sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Josep Sánchez, “tot i que actualment només el casc és d’ús obligatori, cal que els motoristes siguin conscients que és molt aconsellable anar ben protegit perquè, en cas de caiguda, l’asfalt és molt abrasiu, i més a l’estiu per les altes temperatures”.

Cal tenir en compte que al mercat ja existeixen els elements de l’equipament imprescindible per preservar la seguretat dels motoristes adaptats a l’estació de l’any amb les temperatures més càlides. Són jaquetes, pantalons, guants i botes més lleugers, transpirables i ventilats amb microperforacions per deixar passar el vent perquè el motorista es pugui seguir protegint també a l’estiu de les abrasions en cas de caigudes i accidents. Un dels protagonistes moters de la campanya del Servei Català de Trànsit “La ruta més segura”, en Nils, va sentenciar: “Prefereixes passar calor o deixar-t’hi la pell?”I, de fet, la carrosseria d’un motorista és la roba que porta, una simple caiguda pot provocar-li ferides greus per les cremades del fregament contra l’asfalt.

A més, convé destacar que la fragilitat dels motoristes també depèn de la resta de vehicles de la xarxa viària. Els conductors de cotxes, furgonetes o camions han de ser conscients que una imprudència seva, una mala decisió, un moviment brusc, un canvi de sentit prohibit o un excés de velocitat poden tenir conseqüències molt greus, fins i tot la mort, per als motoristes. Així doncs, des del Servei Català de Trànsit també es demana a la resta d’usuaris de la carretera que tinguin respecte i prudència per reduir les víctimes d’aquest col·lectiu vulnerable.

En moto al trabajo: seguridad y prevención

Una persona que se desplaza en moto cada día para ir a trabajar se puede encontrar a menudo en alguna situación que puede poner en riesgo, en mayor o menor medida, su seguridad. Pongamos por ejemplo que tarda 10 minutos por trayecto, esto supondrían 20 minutos cada día, 100 minutos a la semana. Mensualmente, dedicaría unos 400 minutos a desplazamientos al trabajo y, al cabo del año, sumaría 4.800 minutos, los cuales, traducidos en horas, serían unas 80. Si bien es cierto que solo estamos formulando una hipótesis, es una cuestión de probabilidad que en 80 horas de conducción este motorista pueda sufrir alguna incidencia, ya sea por su —mejor o peor— técnica de conducción o por la interacción con el resto de vehículos. Además, la vulnerabilidad de los motoristas hace que una sola incidencia pueda ser suficiente para sufrir lesiones de gravedad.

Por lo tanto, ¿cómo podemos mejorar la seguridad de los motoristas? No se trata tanto de alarmar como de prevenir. Una conducción prudente, atenta a todos los elementos que encontraremos a lo largo de la ruta (resto de vehículos, señales, estado de la calzada, peatones, etc.), la pericia y experiencia del conductor, la postura sobre la moto, la equipación o el adecuado mantenimiento del vehículo, son elementos clave para evitar sustos.

Formación para empresas

Para reforzar todos estos aspectos en la seguridad vial de los motoristas, el Servicio Catalán de Tráfico ofrece desde hace diez años el programa Formación 3.0: sesiones gratuitas de conducción dirigidas a este colectivo, que se desarrollan en carretera abierta, en las cuales se graba la ruta y después se visiona con un instructor para comentar los errores y aspectos a mejorar. Desde este año, además, el SCT ha ampliado la oferta de formación para motoristas y ofrece también sesiones a empresas, mediante el programa Labour. Hasta ahora, cerca de un centenar de trabajadores de compañías como Endesa, la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales o Vueling, entre otras, ya han mejorado la seguridad sobre la moto gracias a estos cursos.

El objetivo del programa Labour es reducir los accidentes in itinere (es decir, de ida o vuelta al trabajo) de los motoristas. En estas sesiones, de dos horas, los instructores exponen los errores detectados y explican cómo corregirlos; asesoran a los motoristas para mejorar la técnica de conducción (aceleración, frenada, postura, etc.) y les ofrecen, en definitiva, herramientas y consejos para anticipar cualquier incidencia y minimizar riesgos, tanto en entornos de ciudad como en carretera. Para que estas sesiones sean provechosas, se organizan grupos homogéneos según el tipo de vehículo (escúter o motocicleta) y según la experiencia (años de carné) para que el grado de aprendizaje sea similar para todos. A diferencia de la Formación 3.0 en carretera, este programa dirigido a trabajadores de empresas pone más énfasis en la anticipación, que es primordial, puesto que la conducción por ciudad es mucho menos fluida que en carretera, con más interacción de otros vehículos y peatones, muchos más cruces e, incluso, elementos del pavimento que pueden desestabilizar, como las tapas de las alcantarillas.