A la carretera, tot depèn de tu

El Servei Català de Trànsit (SCT) engega una campanya a les xarxes socials amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania dels perills de circular a peu per la carretera. Aquest 2022 ja han mort 10 vianants atropellats a la xarxa viària interurbana, 3 més que al mateix període de l’any passat i 4 més si ho comparem amb el 2019. El col·lectiu dels vianants representa en aquests moments el 30% de les víctimes vulnerables mortes per accident de trànsit a la carretera.

A través de la cançó ‘Tot depèn de tu’, aquesta campanya en línia repassa d’una manera desenfadada els principals consells que cal tenir en compte per no córrer riscos si hem de circular a peu per la carretera o si ens hem d’aturar i baixar del vehicle. Aquesta campanya digital se suma a la campanya de sensibilització “Al volant, tria el bon camí”, que l’SCT va posar en marxa el divendres 1 de juliol passat. Ambdues campanyes tenen per objectiu reduir la sinistralitat a les carreteres, en un context d’increment de la mobilitat i d’un nivell de sinistralitat molt similar a l’època anterior a la pandèmia.

La idea central del vídeo és que un personatge fictici i omniscient va apareixent en moments de perill i corregeix les imprudències i errors que cometen els protagonistes. D’aquesta manera, la cançó va repassant els diferents missatges de seguretat que cal tenir en compte quan una persona camina per la carretera, una circumstància d’extrema vulnerabilitat per al vianant, atès que qualsevol col·lisió amb un vehicle pot ser potencialment mortal.

Els consells van dirigits tant als vianants que caminen per la carretera (no travessar, espai per on circular, armilla reflectora, no anar distret o amb auriculars, etc.) com als conductors que per alguna avaria o incidència baixen del vehicle (aturar-se fora de la calçada, senyalitzar, sortir amb cautela i per la part segura, armilla reflectora, etc.).

La campanya consta de quatre peces de diferent duració que es difondran pels canals de Youtube i Twitter del Servei Català de Trànsit durant tot l’estiu i la resta de l’any.

Vianants a les vies: la baula més feble de la mobilitat

Una persona que va a peu per la carretera és la baula més feble del trànsit. Els vianants que caminen per zones interurbanes o els conductors que, per un imprevist en el vehicle o altres incidències, es converteixen en vianants han de ser conscients d’aquesta fragilitat extrema i dels riscos que corren. Les mesures d’autoprotecció, com fer-se ben visibles i distanciar-se de la calçada principal, els poden salvar la vida en aquesta situació de vulnerabilitat elevada i d’entorn hostil a causa de les velocitats dels vehicles que hi circulen. En aquestes situacions de risc cal que els vianants hi posin llum i distància.

Per aportar xifres a la problemàtica, enguany 9 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes. Al llarg de tot el 2021, 14 persones que anaven a peu van morir a les vies de Catalunya, fet que va suposar un increment dels atropellaments mortals en un 27,3% respecte al 2019, quan se’n van registrar 12. Convé destacar que dels 14 atropellaments mortals registrats l’any passat, 10 van ser imprudències, 9 sense llum solar i 7 en autopistes/autovies. A més, dels 14 vianants atropellats mortalment en zona interurbana el 2021, 12 eren homes i 2, dones.

L’any 2020, tot i l’excepcionalitat de les dades de sinistralitat davant l’escenari de pandèmia i que es considera un any invàlid per a les estadístiques, convé destacar que es van registrar 11 vianants morts en zona interurbana, només un menys que el 2019, tot i el descens de la mobilitat que hi va haver. En aquest sentit cal tenir en compte que el nombre de vianants morts el 2021 i el 2020 suposen el 10% del total de víctimes mortals registrades a les carreteres catalanes.

Les dades de sinistralitat revelen que hi ha diversos perfils de vianants que han acabat perdent la vida a les carreteres catalanes aquests darrers anys, però se’n diferencien i identifiquen dos grans grups: persones que transitaven a peu per la carretera mal equipades quant a peces reflectores o que havien comès alguna altra negligència, i conductors que per circumstàncies puntuals havien hagut de baixar del vehicle i van passar a ser vianants. Són dos perfils diferents que requereixen consells viaris distints per augmentar la seguretat i que resumim en aquestes dues infografies:

Cal tenir en compte que un conductor, amb l’enllumenat del vehicle, no percep un vianant fins a 10 metres de distància. En canvi, si va equipat amb armilla reflectora, la visibilitat augmenta fins als 150 metres.

En aquest punt, cal tenir en compte que properament entrarà en escena un element nou que suposarà un augment de la seguretat dels usuaris que tinguin un imprevist o contratemps amb el vehicle durant la circulació per carretera. Es tracta del senyal lluminós V-16, un dispositiu que no requereix sortir del vehicle per col·locar-lo, atès que se situa a la part superior, simplement traient el braç per la finestra. D’aquesta manera, els usuaris no hauran d’abandonar el vehicle per situar els triangles a la distància estipulada i no s’exposaran al risc com a vianants en un entorn de trànsit viari ràpid.

A partir de l’1 de gener de 2026, aquest senyal substituirà definitivament els triangles, haurà de tenir geolocalització i connexió a la DGT 3.0 i des d’aquesta data en serà obligatori l’ús. Tanmateix, la DGT ha anunciat que al segon semestre d’aquest 2022 publicarà una modificació del Reial decret 159/2021 amb la finalitat que els productes que surtin al mercat siguin de la màxima qualitat possible i siguin ja senyals connectats, un requisit que serà indispensable quan l’ús d’aquest senyal lluminós sigui obligatori.

Fer segur l’anar a peu

Des del 2010, 44 persones moren atropellades de mitjana cada any a Catalunya i es registren també més de 300 ferits de gravetat. Des del Servei Català de Trànsit continuem fent esforços per protegir els més vulnerables de la mobilitat amb l’objectiu de reduir-ne la sinistralitat. En aquest sentit, aquesta setmana, del 30 d’agost al 5 de setembre, coordinem amb les policies locals de diversos municipis una campanya preventiva de protecció de vianants en zona urbana.

Amb aquesta acció intensiva de vigilància es volen combatre tant aquells comportaments dels conductors que posin en perill la seguretat dels vianants com les conductes antireglamentàries o no segures de les persones que van a peu, com per exemple creuaments incorrectes, i també la detecció d’infraccions relacionades amb l’incompliment dels semàfors i els passos de vianants. En la darrera campanya setmanal realitzada enguany al març es van denunciar 362 actituds imprudents cada dia. Aquestes infraccions i comportaments de risc posen en perill els vianants. Cal posar en pràctica mesures de seguretat per protegir-los i per autoprotegir-se:

1) En zona urbana les principals actituds inadequades de vianants i conductors que cal evitar són:

  • No respectar els semàfors: passar en vermell.
  • Travessar sense mirar a l’esquerra i a la dreta per assegurar-te que ho pots fer sense risc.
  • Irrompre, els vianants, per zones no habilitades en situacions en què poden haver-hi riscos potencials relacionats amb la circulació de vehicles. A més, no sols són víctimes de les distraccions per l’ús del mòbil els conductors dels vehicles, sinó també els vianants, que corren un risc molt alt si no estan atents a l’hora de creuar els carrers i poden acabat sent atropellats.
  • Desplaçar-se, els vianants, per itineraris no reglamentaris però que es perceben com a itineraris correctes.
  • Envair, els vehicles (com els patinets elèctrics, però també les motocicletes que aparquen a les voreres, per exemple), zones de circulació exclusives per a transeünts que obstaculitzen els seus itineraris segurs i preferents, i que els obliga a optar per rutes alternatives que poden comportar perills. 

2) Pautes per prevenir atropellaments a la carretera:  

Per les autopistes i les autovies està totalment prohibida la circulació de vianants. Si inevitablement has de desplaçar-te per altres tipus de vies, has de seguir unes normes bàsiques per no posar en perill la pròpia seguretat ni la de la resta d’usuaris:

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, s’ha de circular per l’esquerra, en sentit contrari al trànsit.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, arrambant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar l’un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on es camina i perquè els vehicles et vegin millor.

3) Cal ser conscient que, en cas d’avaria o accident i que calgui baixar del vehicle, el conductor i tots els ocupants passen a ser vianants, i a més en una situació especialment de risc. Què cal fer per actuar amb seguretat:

Una tràgica efemèride convertida en dia internacional

El 17 d’agost de 1896 a Anglaterra es va produir el primer atropellament mortal d’un cotxe a un vianant. La londinenca Bridget Driscoll, de 44 anys, va ser la primera víctima mortal de la història per l’impacte d’un automòbil. Posteriorment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va promoure el 17 d’agost com el Dia Internacional del Vianant per commemorar aquest fet tràgic, però també per convertir-lo en bandera de la reivindicació d’una mobilitat més segura a tot el món per als més vulnerables del trànsit, els vianants.

Al llarg del segle XX els vianants van anar perdent espai per a la seva circulació segura a tots els pobles i ciutats i la mobilitat amb vehicle de motor es va convertir en la prioritat. Actualment aquesta tendència s’està revertint i les actuacions van encaminades a pacificar el trànsit i a recuperar espais segurs per anar a peu. Segons dades de l’OMS cada any moren 270.000 vianants al món, xifra que representa un 22% del 1,3 milions de morts per accidents de trànsit. Convé destacar que precisament aquest 2021, coincidint amb la campanya d’aquest organisme #Love30 per exigir als governs mesures per augmentar la seguretat dels vianants i principalment la reducció dels límits de velocitat, a casa nostra va entrar en vigor, al maig, el límit de velocitat genèric de 30 km/h a pobles i ciutats.

El límit a 30 km/h redueix en un 80% el perill de morir atropellat, ja que si un vehicle que circula a aquesta velocitat impacta contra un vianant, el risc que la persona mori és del 10 %, mentre que si el mateix vehicle va a 50 km/h el risc s’eleva fins al 90 %. Amb aquesta velocitat es redueix a la meitat la distància necessària per aturar el vehicle: augmenta la seguretat viària. Té aquests altres efectes positius: menys soroll ambiental, nivells de contaminació més baixos i menys congestió, a més de la millora de la convivència entre els diferents usuaris i el foment de l’ús de mitjans de transport més actius i saludables.

Atropellaments: morts que es podrien evitar

Caminar per una carretera és una acció que cal emprendre amb la màxima cautela i que no està exempta d’una veritable perillositat. La carrVianantsetera és l’espai natural dels vehicles, i la sola presència d’un vianant a la via li atorga a aquest una vulnerabilitat que mai no s’ha de menystenir. La pregunta és: poden circular els vianants per les carreteres? Per les autopistes i les autovies està totalment prohibit; per la resta de vies, sí, però cal fer-ho amb la màxima prudència!

Posar-se l’armilla reflectora quan sortim d’un vehicle aturat al voral d’una carretera és necessari i obligatori, però l’armilla sola no ens protegeix dels impactes dels vehicles que hi circulen. Actuar amb serenor, amb prudència i seguint les pautes necessàries per a la nostra seguretat ens protegeix molt més dels possibles impactes del trànsit rodat.

Conceptes bàsics de seguretat

Quins consells bàsics cal seguir quan circulem com a vianants per la carretera?

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

I com cal procedir si aturem el vehicle al voral?

  • Si és possible, atureu el vehicle fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Senyalitzeu la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • Activeu els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Sortiu del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria.
  • Allunyeu-vos de la calçada i situeu-vos rere la tanca de protecció.

Atropellaments mortals

L’any passat, 17 vianants van perdre la vida a les carreteres catalanes, 12 més que l’any anterior. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit considera necessari fer un crit d’alerta i recordar als vianants que, si irremeiablement han de circular per carretera, ho facin amb la màxima atenció i respectant aquestes mínimes pautes de seguretat. Alhora, l’SCT preveu dissenyar enguany noves campanyes divulgatives adreçades a col·lectius vulnerables, com els vianants, ciclistes o gent gran. I, paral·lelament, l’SCT seguirà donant continuïtat a les campanyes preventives de protecció i control de vianants, amb dues campanyes els mesos d’abril i setembre de 2019. En les dues campanyes que es van dur a terme el passat 2018, es van interposar un total de 1.936 denúncies. Són dades que conviden a reflexionar; cal fer un esforç per part de tots perquè cap vianant perdi la vida a la carretera. I, per sobre de tot, cal evitar actituds imprudents que poden desembocar en un desenllaç tràgic, tal com es denunciava recentment des del compte de Twitter de l’SCT.

Aturar-se al voral per una avaria o per auxiliar les víctimes d’un accident de trànsit no hauria de suposar córrer el risc de morir atropellat, si tothom segueix aquestes pautes de seguretat a la carretera. Probablement, molts ̶o tots̶ aquests atropellaments es podrien evitar.

Tots som vianants

Qui no ha creuat alguna vegada un carrer per un lloc on no hi havia pas de vianants? O qui no l’ha travessat sense fixar-se si el semàfor estava en verd perquè estava distret escrivint un whatsapp o consultant alguna informació amb l’smartphone? Tots els usuaris de l’espai públic som vianants i quan ens desplacem amb aquest rol podem posar en joc la nostra seguretat si no adoptem actituds d’autoprotecció. Però els vianants també podem ser objecte d’actituds incíviques i insegures per part de conductors; comportaments que, sobretot en zones urbanes, poden acabar en atropellaments i causar lesions molt greus al col·lectiu més vulnerable de la mobilitat.

Les principals actituds inadequades de vianants i conductors en zona urbana són les següents:

Irrupció de vianants per zones no habilitades en situacions en què poden haver-hi riscos potencials relacionats amb la circulació de vehicles. A més, no només són víctimes de les distraccions per l’ús del mòbil els conductors dels vehicles, sinó també els vianants, que corren un risc molt alt si no estan atents a l’hora de creuar els carrers i poden acabat sent atropellats.

Desplaçaments dels vianants per itineraris no reglamentaris però que es perceben com correctes.

Invasió per part dels vehicles de zones de circulació exclusives per a transeünts que obstaculitzen els seus itineraris segurs i preferents, i que els obliga a optar per rutes alternatives que poden comportar perills. En aquest sentit, Carlos Ortí, vicepresident de l’associació Catalunya Camina, remarca que “no hi hauria d’haver permissivitat” pel que fa a l’estacionament a les voreres, i reivindica: “Hem de recuperar un repartiment de l’espai públic més just i democràtic i avançar cap a la descarbonització, també de la mobilitat.”

Foto vianants

D’altra banda, la irrupció dels VMP (vehicles de mobilitat personal) com la roda elèctrica, els segways o els patinets elèctrics ha generat un debat sobre la convivència d’aquests ginys emergents amb els vianants, a causa de l’ocupació que de vegades fan de les voreres; un conflicte que ha obligat alguns ajuntaments a regular la circulació d’aquests vehicles. La promoció dels VMP, juntament amb l’extensió de la bicicleta, s’hauria de fer sempre, segons Ortí, “a favor dels desplaçaments a peu i mai en contra”. “A la realitat actual hi ha un urbanisme pensat, dissenyat i executat des d’una òptica ‘cotxista’ i no pas des d’una visió dels desplaçaments universals, a peu”, subratlla.

En el que portem d’any, a Catalunya han mort 11 vianants (dades provisionals, víctimes mortals a 24 hores): en concret 6 persones als carrers de diferents  municipis i 5 persones més, a les carreteres catalanes. Convé destacar que de les 6 víctimes mortals en vies urbanes, 4 víctimes tenien entre 65 i 74 anys.

“Els nuclis urbans estan en deute amb l’acte de caminar”, assegura Ortí, que afegeix: “Les actuacions que es fan per protegir els vianants van pel bon camí, però són insuficients. Cal avançar encara més en elements reductors de velocitat, en radars portàtils i en campanyes informatives de sensibilització a la ciutadania.”

Amb l’objectiu de garantir la protecció dels transeünts, el Servei Català de Trànsit coordina al llarg de l’any amb les policies de trànsit Catalunya campanyes preventives de control per evitar tant comportaments dels conductors que posin en perill els vianants com conductes antireglamentàries o no segures d’ells mateixos.

Infografia vianant