Menjar al volant

Avui has plegat tard de la feina; tens el temps just per agafar el cotxe i recollir els nens a l’escola. Com que no has tingut temps de dinar, aprofites el trajecte en cotxe per fer un mos. Total, et coneixes el camí de memòria… Aquesta és una hipotètica situació quotidiana que tots podem comprendre, però representa un perill que no hem de menystenir: menjar (o beure) al volant pot distreure de la conducció i provocar un accident.

Pot semblar una qüestió de poca importància, però no ho és. Si tots convenim que desviar l’atenció de la carretera per agafar el mòbil és una imprudència, només cal substituir el telèfon a la mà per un entrepà per fer-nos una idea que aquesta acció és també potencialment perillosa.

L’any 2020, les distraccions van ser la primera causa dels accidents amb víctimes a les carreteres catalanes, per davant de la velocitat inadequada i de l’alcohol i les drogues. Manipular el mòbil és actualment la distracció més estesa, però també abstreu l’atenció sintonitzar la ràdio, programar el GPS, menjar o fumar.

Què hi diu la normativa?

La normativa de trànsit no indica res específicament respecte a menjar o beure mentre es condueix. No obstant, si fer-ho esdevé infracció (distracció, principalment), el fet infractor s’encabeix en l’article 18.1 del Reglament general de circulació, que regula l’obligació d’atenció permanent en la conducció d’un vehicle. Aleshores, si menjar alhora que conduïm provoca un perill per a la conducció, se sancionarà per aquest article, per la desatenció que implica.

Actualment aquesta infracció està catalogada com a lleu, amb una sanció de fins a 100 euros; no obstant, si la infracció es considera negligent de l’article 3.1 del Reglament general de circulació, aleshores es pot tipificar com una infracció greu, amb sanció de 200 euros. Tot depèn de la manca d’atenció en la conducció que hagi representat l’acció concreta, així com l’afectació en la llibertat de moviment de les mans.

Distraccions i perills

A peu de carretera, els agents de trànsit del cos de Mossos d’Esquadra són testimonis cada dia de desatencions al volant, més o menys greus, a més de les causades pel mòbil, com per exemple conductors que repassen factures o albarans, espanten mosques o insectes, professionals del transport que mengen un entrepà, o fins i tot amb tàper i forquilla, perquè no tenen un altre moment per fer-ho.

Què pot passar? Els accidents més freqüents associats a les distraccions són sortides de via, col·lisions frontals, encalços amb el vehicle de davant o atropellaments. A la carretera, un segon de distracció per agafar l’entrepà o per obrir una llauna de refresc pot ser suficient per patir un sinistre. Menjar o beure durant la conducció és un risc que podem evitar: si no es disposa de temps per aturar-se un moment, sempre serà millor deixar-ho per més tard abans que córrer el risc que pugui ser el nostre últim àpat.

Furgonetes a correcuita

Comprar per internet un televisor, peix fresc o un paraigua plegable està a l’ordre del dia. Avui, pràcticament qualsevol producte és al nostre abast només amb un clic. El cert, però, és que tots els ‘clics’ sumats esdevenen una demanda gegantina des del punt de vista logístic, en què el transport del producte fins al domicili és el darrer pas d’un negoci dominat per la competitivitat i la immediatesa.

Al bell mig d’aquesta voràgine de consum digital es troben les furgonetes, un vehicle que, per les seves característiques i dimensions, resulta ideal per repartir molts paquets de poc volum a múltiples destinacions. En el terreny de la seguretat viària, això es tradueix en un alt nombre de conductors de furgoneta que assumeixen riscs a la carretera per repartir-ho tot a temps. L’any passat, tot i la davallada general de la mobilitat arran de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19, les víctimes mortals en furgoneta van augmentar a 12, davant de les 9 del 2019.

A més a més, cal sumar-hi que el parc mòbil s’ha incrementat enormement en els darrers anys: el 2019 es van matricular a l’Estat espanyol un total de 124.023 furgonetes, mentre que el 2012 van ser 54.700. En 10 anys es podria arribar a triplicar el nombre de vehicles matriculats. Actualment, les furgonetes són la tercera tipologia de vehicle més venut, darrere dels turismes i les motos.

Mobilitat essencial

“Malgrat les restriccions, moltes furgonetes han hagut de seguir repartint productes i béns essencials: han esdevingut mobilitat obligada. I amb l’auge de la venda per internet, ho seguiran sent”, explica Jordi Batista, inspector sotscap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. Com a mitjà de transport, les furgonetes es diferencien dels camions en el fet que poden circular a més velocitat, o que el permís B permet conduir una furgoneta (fins a 3.500 kg). “No obstant, no és el mateix portar un turisme que portar una furgoneta”, avisa l’inspector Batista. “Hi ha diferències notables en les dimensions (centre de gravetat més elevat), en la visibilitat (absència de retrovisor) o en el límit de velocitat (de 90 o 80 km/h, segons la via)”, adverteix. Alhora, Batista també posa de manifest que actualment hi ha un buit en la normativa i que aquesta no té en compte les especificitats d’aquests vehicles: “Una furgoneta no és un vehicle de transport convencional; no disposa de tacògraf, com els camions, i això comporta no poder limitar les hores de conducció, amb el risc que això suposa”, remarca.

Reduir la sinistralitat

Tal com explica l’inspector Batista, la millora de la sinistralitat i de la seguretat de les furgonetes es fonamenta en una triple estratègia:

  • potenciar les eines de control i de denúncia,
  • promoure la formació viària a les empreses, i
  • fomentar la conscienciació dels conductors.

Pel que fa a l’educació per a la mobilitat segura, el sotscap de la Divisió de Trànsit assegura que “a banda dels centres educatius, s’està implementant també als sectors empresarials en què l’activitat principal és el transport”. “A més a més, es preveu reforçar la vigilància d’aquests vehicles en les campanyes de control de velocitat i de control de pes que fem al llarg de l’any”, afegeix.

L’increment de la venda per internet ha disparat la competitivitat entre les empreses i això pot comportar un augment de les distraccions i de la velocitat a les carreteres. “Ens trobem amb conductors que han de cobrir moltes rutes i destins que no coneixen, amb el risc afegit de manipular el mòbil mentre condueixen, sumat a la pressió dels temps d’entrega”, adverteix l’inspector.

Finalment, l’elevat moviment de compres per internet està generant en paral·lel certs perjudicis laborals que s’estan traslladant a la carretera. Arribats a aquest punt, s’imposa una reflexió per part de tots els agents implicats: des de l’usuari que ho compra tot per internet, passant per l’empresa que distribueix i organitza les entregues, fins al conductor que es troba al volant de la furgoneta.

Mans al volant… i ulls a la carretera!

Gairebé 2.000 persones denunciades, 1.500 per utilitzar dispositius de telefonia mòbil, en una setmana de controls intensius duts a terme pels Mossos d’Esquadra en el marc de la campanya preventiva de control de les distraccions al volant i respecte per les indicacions dels semàfors.

Són dades que palesen que el mòbil és un problema del qual sovint no en som conscients… o no en volem ser: fent servir el mòbil quan conduïm posem en risc no només la nostra vida sinó també la dels altres. I és que, d’uns any ençà, les distraccions durant la conducció, les més habituals motivades pels telèfons, són un dels principals factors concurrents dels accidents greus que passen a les carreteres catalanes. L’any 2017, en concret, en un de cada quatre accidents amb víctimes la manca d’atenció permanent per part del conductor va ser una de les causes.

distracions_mòbil_infografia.JPG

La campanya, coordinada pel Servei Català de Trànsit i en la qual també hi van participar policies locals, es va dur a terme del 12 al 18 de novembre. Els Mossos van denunciar 1.913 persones, de les quals 1.506 per fer ús de telefonia mòbil, 235 per l’ús de pantalles visuals (GPS) i 172 per infraccions relatives a semàfors. Segons l’inspector Andreu Gonzàlez, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, aquestes denúncies suposen “un increment del 371% amb relació a qualsevol setmana de l’any i d’un 51% si la comparativa es fa respecte a la mateixa campanya de l’any anterior”.

La majoria d’infraccions per l’ús del mòbil es detecten de dilluns  a divendres i en horari de matí, quan hi ha més activitat laboral Les distraccions han estat present com a factor concurrent en un 23% dels accidents amb víctimes (morts, ferits greus i ferits lleus) registrats aquest any 2018.

Les infraccions per conduir manipulant dispositius mòbils, GPS o d’altres que es consideren incompatibles amb l’obligatorietat d’atenció permanent a la conducció són de caràcter greu i suposen una sanció econòmica de 200 euros i la detracció de 3 punts del permís. Però, en cas d’accident, la multa seria el menys important. Quan condueixis, no contestis el telèfon ni enviïs whatsapps, no busquis quina és la millor ruta al GPS ni manipulis cap dispositiu electrònic. Quan condueixis, mans al volant i ulls a la carretera, sempre!

Fumar al cotxe també és una distracció!

Quan pensem en distraccions en la conducció, automàticament ens ve al cap el telèfon mòbil, però hi ha un element que també en provoca i fa molt més temps que conviu amb nosaltres: el tabac.

Fumar mentre es condueix també és una distracció! No hem d’oblidar-ho. Aquells que tenen l’hàbit de fumar potser no són gaire conscients del risc que comporta. Per exemple, encendre una cigarreta implica que has de treure la vista de la carretera per uns segons mentre et concentres en prémer l’encenedor. Durant aquests segons es perd capacitat de reacció davant d’un imprevist en la conducció, pot ser un vianant que travessa sense mirar, la pilota d’uns nens que envaeix la calçada, un pas zebra que no hem vist, un animal, etc. i que, en qualsevol cas, podria acabar en accident. L’aventura encara no s’ha acabat: es condueix sense tenir les dues mans al volant, com ens van ensenyar a l’autoescola, i, a més,  s’ha d’estar pendent d’anar llençant la cendra, que no caigui cap partícula encesa a l’interior del vehicle que pugui cremar alguna cosa o, fins i tot, cremar-nos, i així durant un trajecte d’almenys uns deu minuts en què possiblement s’acaba llençant la burilla per la finestra (la qual cosa té una sanció de 200 euros de multa i la pèrdua de 4 punts).

tabac_i_conduccio
La toxicitat del fum del tabac es multiplica a l’interior d’un vehicle © Shutter Stock

Per tant, es pot considerar que no només és una distracció, sinó que és un conjunt de petites distraccions en mil·lèsimes de segons que poden causar un accident de trànsit. En aquest sentit, són molts els conductors fumadors que reconeixen haver estat a punt d’accidentar-se per fumar quan condueixen.

Els fums a l’interior del vehicle: el tabaquisme passiu

D’altra banda, cada vegada més es relaciona el fet de fumar a l’interior del cotxe amb la seva salubritat, atès que és un recinte tancat i, per tant, és un entorn de més exposició a la toxicitat, sobretot pel que fa als més petits. Cada vegada hi ha més entitats i organismes, com la UE, que demanen la prohibició de fumar a l’interior dels vehicles, sobretot si hi viatgen menors. Aquests són més vulnerables, més sensibles a l’efecte del tabaquisme passiu. En aquest sentit, països com el Regne Unit i França disposen de lleis que prohibeixen fumar dins el vehicle si hi ha passatgers menors d’edat.

Sabies que…?

Un estudi dels Estats Units publicat a la revista Tobacco Control va determinar, sobre la concentració de nicotina a l’interior del cotxe, que:

  • és més alta en comparació amb la que es concentra a l’interior d’una casa de fumadors
  • augmenta amb el nombre de cigarretes que es consumeixen en l’habitacle
  • i és més alta als seients posteriors i al seient del conductor.

En molts casos aquest índex de concentració de partícules supera tres vegades el permès per l’OMS.

Què en diu el Reglament?

 Malgrat tot, la nostra normativa de circulació no considera com a infracció el fet de conduir fumant, en canvi sí que es pot sancionar, com a falta lleu (que suposa el pagament d’una multa d’entre 80 i 100 euros), si les autoritats identifiquen que hi ha hagut una distracció o bé que s’ha posat en risc la seguretat viària.

Des de la seguretat viària, el sentit comú ja indica factors que són incompatibles amb la NO distracció, perquè fumar conduint distreu i molt, i no tenim garantit que els nostres sentits estiguin pendents al cent per cent de la carretera. A la carretera, cap distracció!

Si condueixes, condueixes! No manipulis el mòbil

Utilitzar l’app Conduint, guardar, silenciar o apagar el mòbil. O simplement no fer-ne cas, encara que arribi un avís de WhatsApp. Molts conductors passen per alt un gest tan senzill com aquest i posen en risc la seva vida i la dels altres. I és que obvien que, de la mateixa manera que no es pot conduir havent consumit alcohol o altres drogues, la conducció i la manipulació del mòbil, com la d’altres aparells electrònics, són incompatibles.

mòbil_MMEELes distraccions durant la conducció, les més habituals motivades pels telèfons mòbils, estan tenint conseqüències tràgiques a les carreteres. Fins al 30 de setembre, el 28% dels sinistres de trànsit amb víctimes registrats a la xarxa viària catalana aquest 2017 han sigut per desatencions, que són, junt amb les infraccions, les principals causes d’accident. A més, des del gener fins ara s’han iniciat gairebé 17.000 expedients sancionadors per conduir distret, dels quals la majoria, concretament 14.679, ho han sigut per utilitzar el mòbil i altres sistemes de comunicació. Cal tenir en compte que es tracta d’una infracció greu que comporta una multa de 200 euros i la retirada de tres punts del permís de conduir.

En aquest context, el Servei Català de Trànsit (SCT) va coordinar a finals del mes d’octubre, amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra i les policies locals, una campanya policial de controls intensius per prevenir les distraccions durant la conducció. En el marc d’aquesta campanya, els Mossos d’Esquadra van imposar en només una setmana un total de 1.263 denúncies.

Per tot això es fa necessari recordar que mantenir un grau d’atenció gairebé exclusiu i permanent és essencial per garantir la seguretat en els nostres desplaçaments, ja que quan ens distraiem la velocitat i la direcció del vehicle i allò que tenim al davant deixen d’estar sota control. En aquest sentit, la directora de l’SCT, Eugenia Doménech, remarca que “l’atenció en la conducció ha de ser sempre plena perquè qualsevol distracció pot ser fatal i les dades ens indiquen que és una de les causes fonamentals dels accidents amb víctimes. Hem adoptat una Visió Zero i per aconseguir que no hi hagi víctimes és important una conducció amb màxima consciència i atenció”.

I és que si se circula a una velocitat de “només” 50 km/h, un vehicle recorre una distància de 13,8 metres per segon. Així que penseu en els metres que podeu fer sense prestar atenció a la via per on circuleu mentre feu un cop d’ull al mòbil per un simple avís de WhatsApp. Conduint, màxima atenció sempre!

distraccions_banner_sense dades

Catalunya, pionera a Europa en l’impuls de les proves del vehicle autònom i connectat

directora stand“Les distraccions, una de les principals causes d’accidents amb víctimes, estan molt relacionades amb un mal ús de noves tecnologies durant la conducció. En aquest sentit, el vehicle autònom i connectat ens ajudarà molt a reduir la sinistralitat a les carreteres. De fet, el vehicle autònom pot contribuir a assolir una mobilitat sense víctimes.” La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, s’expressava així en el marc del Connected Hub que va tenir lloc al congrés Automobile Barcelona.

Amb aquest convenciment, el Servei Català de Trànsit s’ha convertit en un dels principals impulsors del Catalonia Living Lab, el Fòrum Industrial per la Conducció Connectada i Autònoma, dissenyat conjuntament per la Generalitat, la indústria i els agents del sector. Aquesta plataforma es concreta en una xarxa de localitzacions a Catalunya –en circuits, carreteres, zones industrials, espais urbans i pàrquings– on empreses de tot el món podran realitzar proves en relació amb el desplegament d’aquestes tecnologies. D’aquesta manera, Catalunya esdevindrà un entorn de proves únic a Europa en l’àmbit del vehicle autònom i connectat.

La iniciativa preveu que empreses catalanes i de tot el món, ja siguin fabricants de vehicles o de components d’automoció, puguin dur a terme proves per desenvolupar, fer testos i validar la tecnologia del vehicle autònom i connectat en el marc d’un entorn regulat que ho permeti amb les garanties de seguretat adequades.

En concret, inicialment està previst que les proves es puguin dur a terme en diversos punts del país en tres circuits –el de Barcelona-Catalunya, el de Castellolí i les instal·lacions d’Applus IDIADA–, set rutes –que sumaran gairebé 200 km, amb trams, entre d’altres, a l’AP-2 i l’AP-7, on ja s’han realitzat proves– i set zones obertes –que superaran els 12 km2 de superfície–.

En la intervenció que va fer al Connected Hub, el conseller d’Interior, Jordi Jané va explicar que “en gairebé el 92% dels accidents de trànsit hi intervé el factor humà, i les noves tecnologies incorporades als vehicles han d’aconseguir que aquesta incidència tan elevada es redueixi de forma considerable”.  “Aquest és un gran repte”, va remarcar,  i va afegir que “els nous elements que s’incorporen al cotxe el fan més segur”.

La Generalitat, a través del Servei Català de Trànsit, actuarà per facilitar aquestes proves, que tenen per objectiu contribuir al desenvolupament i la transformació de la indústria de l’automoció a Catalunya, així com enfortir el seu posicionament arreu del món i atraure  nous projectes d’inversió estrangera de caràcter productiu al nostre país. A més, es tracta d’una iniciativa que vol aportar valor afegit a la cadena de valor de la indústria de l’automoció a Catalunya i impulsar l’estratègia del país en l’àmbit de la indústria 4.0, amb la voluntat de liderar la quarta revolució industrial al sud d’Europa.