De camí a l’escola? Consells per protegir els infants en els seus desplaçaments

12 setembre 201914 setembre 2019 xarxesDeixa un comentari

Setembre és un mes de nous propòsits, de canvis, de nostàlgia per les vacances d’estiu, de tornada a la rutina i, per als infants i joves, marca sobretot el retrobament amb companys i amics d’escola i la il·lusió per noves experiències i aprenentatges. L’inici del curs escolar suposa també un moment idoni per recordar els hàbits fonamentals per desplaçar-se amb seguretat de camí o tornada del col·legi i una oportunitat d’or per educar els més petits en els valors de la mobilitat segura.

All-focus

A peu, sempre atents!

Anar caminant a l’escola és la manera més saludable i sostenible de totes les possibles. Els infants que tenen la sort de poder anar-hi a peu han de creuar els carrers sempre per un pas de vianants i amb el semàfor en verd i sempre després d’haver mirat als dos costats. A més, els més menuts haurien d’anar sempre acompanyats per un adult que vetlli per la seva seguretat. També és important tenir en compte que han de caminar per l’interior de la vorera, allunyant-se de la calçada.

Hi ha municipis que faciliten als alumnes la possibilitat d’anar caminant a l’escola. Ho fan a través dels camins escolars, uns itineraris dissenyats específicament i que promouen la mobilitat sostenible, segura i autònoma dels infants en els trajectes cap als centres escolars. A més, són iniciatives que fomenten els valors de respecte, civisme i sostenibilitat.

Al cotxe, tots i sempre, protegits amb cinturó o amb SRI

Si el cotxe és el mitjà de transport utilitzat per portar-los a l’escola, han d’anar sempre protegits amb cinturó de seguretat o un sistema de retenció (SRI) infantil adequat a cada infant. Les presses no són excusa per oblidar-nos de controlar que se l’hagin cordat adequadament o de fer-ho els adults si és necessari. Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes. A més, és important considerar que la posició més segura del sistema de retenció infantil al vehicle és a contramarxa i al seient central posterior.

Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes.

A l’autocar, el cinturó, també indispensable

Sabies que l’ús del cinturó de seguretat redueix el risc de morir un 75% i que el fet de no utilitzar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals en cas de bolcada o gir brusc? Davant d’aquesta dada, no podem oblidar que, si l’opció per arribar a l’escola és l’autocar, els infants han de cordar-se el cinturó de seguretat en tots els trajectes. Segons la normativa de trànsit, tots els autocars matriculats a partir de l’octubre de 2007 n’han de disposar. I tampoc es pot passar per alt que cal anar correctament assegut tota la ruta, i procurar no aixecar-se fins que l’autocar no estigui completament aturat. A l’hora de pujar i sortir de l’autocar s’ha d’extremar la prudència per no patir cap accident.

En dues rodes, més vulnerables

En el cas de portar els menuts en motocicleta: com a norma general només poden viatjar en moto els infants de 12 anys o més. Tot i així, els més grans de 7 anys també poden anar d’acompanyants sempre que circulin amb el pare o la mare o un tutor, o bé amb majors d’edat autoritzats. I per descomptat, sempre han de portar un casc homologat, adequat a la seva talla i, per garantir la màxima protecció, integral.

Els alumnes que apostin per la bicicleta han de saber que els menors de 16 anys han de portar casc obligatòriament tant en vies urbanes com interurbanes. També cal incidir en el fet que no es pot circular amb bicicleta utilitzant auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so i/o dispositius de telefonia mòbil.

Els menors de 16 anys han de portar casc en bicicleta obligatòriament tant en vies urbanes com interurbanes.

La protecció de la mainada a l’espai públic s’ha de garantir al màxim i no es pot improvisar, sigui quina sigui la manera com es desplacin. Creuar un semàfor en vermell perquè fem tard? No cordar-se el cinturó de seguretat si es fa un recorregut curt? En cap cas són una opció i encara menys si es vol transmetre als menuts els hàbits i comportaments adequats de la mobilitat segura.

Molt bon inici de curs! Comencem-lo amb bon peu i aconseguim entre tots una tornada a l’escola segura i responsable.

Atropellaments: morts que es podrien evitar

13 febrer 2019 InfotrànsitDeixa un comentari

Caminar per una carretera és una acció que cal emprendre amb la màxima cautela i que no està exempta d’una veritable perillositat. La carretera és l’espai natural dels vehicles, i la sola presència d’un vianant a la via li atorga a aquest una vulnerabilitat que mai no s’ha de menystenir. La pregunta és: poden circular els vianants per les carreteres? Per les autopistes i les autovies està totalment prohibit; per la resta de vies, sí, però cal fer-ho amb la màxima prudència!

Posar-se l’armilla reflectora quan sortim d’un vehicle aturat al voral d’una carretera és necessari i obligatori, però l’armilla sola no ens protegeix dels impactes dels vehicles que hi circulen. Actuar amb serenor, amb prudència i seguint les pautes necessàries per a la nostra seguretat ens protegeix molt més dels possibles impactes del trànsit rodat.

Conceptes bàsics de seguretat

Quins consells bàsics cal seguir quan circulem com a vianants per la carretera?

Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.
Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

I com cal procedir si aturem el vehicle al voral?

Si és possible, atureu el vehicle fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
Senyalitzeu la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
Activeu els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
Sortiu del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria.
Allunyeu-vos de la calçada i situeu-vos rere la tanca de protecció.

Atropellaments mortals

L’any passat, 17 vianants van perdre la vida a les carreteres catalanes, 12 més que l’any anterior. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit considera necessari fer un crit d’alerta i recordar als vianants que, si irremeiablement han de circular per carretera, ho facin amb la màxima atenció i respectant aquestes mínimes pautes de seguretat. Alhora, l’SCT preveu dissenyar enguany noves campanyes divulgatives adreçades a col·lectius vulnerables, com els vianants, ciclistes o gent gran. I, paral·lelament, l’SCT seguirà donant continuïtat a les campanyes preventives de protecció i control de vianants, amb dues campanyes els mesos d’abril i setembre de 2019. En les dues campanyes que es van dur a terme el passat 2018, es van interposar un total de 1.936 denúncies. Són dades que conviden a reflexionar; cal fer un esforç per part de tots perquè cap vianant perdi la vida a la carretera. I, per sobre de tot, cal evitar actituds imprudents que poden desembocar en un desenllaç tràgic, tal com es denunciava recentment des del compte de Twitter de l’SCT.

Aturar-se al voral per una avaria o per auxiliar les víctimes d’un accident de trànsit no hauria de suposar córrer el risc de morir atropellat, si tothom segueix aquestes pautes de seguretat a la carretera. Probablement, molts ̶o tots̶ aquests atropellaments es podrien evitar.

VIANANTS A LA CARRETERA

10 agost 2018 InfotrànsitDeixa un comentari

En un moment o altre, tots ens hem vist obligats a caminar per una carretera, una acció que es pot considerar de risc, atesa la nostra fragilitat en cas que ens veiéssim involucrats en un accident de trànsit. Encara que el nombre d’atropellaments és més elevat a la ciutat, cal tenir present que el risc de mort per als vianants es multiplica a la carretera. Des de l’SCT es donen consells per tal que, si ens veiem en la situació de convertir-nos en vianants a la carretera, la nostra seguretat no corri perill. Això sí, el primer que cal saber és que està totalment prohibida la circulació de vianants per les autopistes i les autovies.

Aquestes són algunes normes que tot vianant hauria de seguir per evitar possibles situacions de risc a l’hora de caminar per carreteres fora de la població:

Quan circuleu per una carretera que no disposi d’espai especialment reservat per a vianants, com a norma general la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.

La circulació pel voral o per la calçada s’ha de fer amb prudència, sense entorpir innecessàriament la circulació, i aproximant-se tant com un pugui a la vora exterior.

Excepte en el cas que es vagi en grup, els vianants han de marxar un darrere l’altre si la seguretat de la circulació ho requereix, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.

Quan transiteu a la nit, heu de portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora, tant si circuleu pel voral com per la calçada, que sigui visible a una distància mínima de 150 metres per als conductors que s’acosten. També s’han de seguir aquestes indicacions quan hi ha poca llum o visibilitat a causa de la meteorologia adversa. És recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

Si seguim aquests consells bàsics quan circulem per una carretera, tant la nostra seguretat com la de la resta d’usuaris de la via serà més gran, i ens evitarem riscos innecessaris i accidents.

Gaudeix de la revetlla amb seguretat!

22 juny 201822 juny 2018 InfotrànsitDeixa un comentari

Aquest cap de setmana, es preveu una mobilitat elevada a la xarxa viària catalana, uns 515.000 vehicles sortiran de l’àrea de Barcelona amb motiu d’aquesta celebració a partir de divendres 22 de juny a les 15.00h. Els desplaçaments per aquesta revetlla coincidiran amb la mobilitat d’inici de les vacances escolars i dels Jocs del Mediterrani a la demarcació de Tarragona.

Si has de conduir no prenguis alcohol.

Enjoy Revetlla! Enjoy la Festa! ….i sobretot, torna a casa sa i estalvi.

Entre tots fem seguretat.

A l’estiu, no et relaxis a l’asfalt

19 juliol 2017 InfotrànsitDeixa un comentari

Amb l’estiu arriben les vacances i això es tradueix en un augment de la mobilitat d’oci, tant pel que fa a desplaçaments llargs cap a la destinació escollida com pel que fa a trajectes curts d’anada i tornada, sobretot cap a zones costaneres, o als llocs de destinació de vacances. Des del Servei Català de Trànsit esperem que un augment d’aquesta mobilitat no signifiqui un increment de la sinistralitat i, encara menys i sobretot, que no tinguem una pujada del nombre de víctimes mortals i ferits greus. Per això, recalquem la necessitat de no abaixar la guàrdia en aquests desplaçaments que es fan en situacions de desconnexió de la rutina i esbarjo i que poden comportar un cert grau de relaxació durant la conducció.

En aquest sentit, és important deixar les presses aparcades i circular amb tots els sentits posats, amb atenció plena a la conducció. Les distraccions, sobretot per l’ús indegut del mòbil, estan sent una de les principals causes dels accidents de trànsit, per la qual cosa, tal com remarca Eugenia Doménech, directora del Servei Català de Trànsit, “és imprescindible que els conductors prenguin consciència del risc que suposa fer ús del mòbil o manipular altres dispositius electrònics mentre es condueix i de la incompatibilitat entre mòbil i conducció segura”.

D’altra banda, ara a l’estiu i durant tot l’any, és necessari recordar també que prémer en excés l’accelerador, a més de ser causa directa de sinistralitat, incrementa el grau de lesivitat i de seqüeles greus de per vida en cas de patir un sinistre. Per això és fonamental respectar sempre els límits de velocitat i adequar-la a les condicions de cada moment. Un altre dels factors de risc que cal recordar i tenir en compte, especialment a l’estiu, quan se celebren més festes majors i fires, és la incompatibilitat de la conducció segura amb el consum d’alcohol o altres drogues. Cal tenir molt present que conductors que havien consumit estupefaents van provocar els darrers accidents mediàtics amb atropellaments mortals de ciclistes i motoristes, i això ens porta a una altra de les recomanacions bàsiques de la conducció a l’estiu: el respecte envers els col·lectius més vulnerables, com ho són ciclistes i motoristes, així com vianants.

Quan ja s’està instal·lat a la destinació de vacances, són més freqüents desplaçaments per vies secundàries, normalment d’un carril per sentit, en les quals una distracció o un avançament precipitat pot acabar en una topada frontal, el tipus d’accident més mortífer. Finalment, i no per això menys important, també cal destacar que la relaxació del període estival sota cap concepte pot portar a no utilitzar el cinturó o els sistemes de retenció infantil. Per molt curt que sigui el trajecte, per molta calor que faci, el cinturó, sempre ben cordat.

Desitgem que tothom gaudeixi d’unes bones vacances i, sobretot, que tothom torni sa i estalvi a casa. I recordeu “Tots tenim família. A la carretera, Víctimes Zero”. Bon estiu!

Veterania en la conducció

13 abril 201707 juny 2017 xarxesDeixa un comentari

Deu minuts abans que comenci la sessió, ja hi ha uns quaranta assistents asseguts i encuriosits en una de les sales del casal de gent gran Sant Jordi de Parets del Vallès per escoltar la sessió formativa sobre mobilitat segura que imparteixen el Jordi Aguilar i la Mònica Rosell, membres de l’Àrea Regional de Trànsit Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra. En començar la sessió, Aguilar llança a l’auditori la primera pregunta: “Quants de vosaltres conduïu?” Una desena de participants aixeca la mà, alguns d’ells fins i tot ho fan per portar o recollir els seus néts de l’escola. Són conductors actius, veterans, amb molts quilòmetres a l’esquena, però també vulnerables.

L’envelliment pot causar manca de reflexos i pèrdua d’algunes aptituds per reaccionar davant imprevistos a la carretera, tant com a conductors o com a vianants. “L’important és que vostès intervinguin i que siguem conscients que amb l’edat patim canvis físics i pèrdua de reflexos que afecten la nostra vida quotidiana.” D’aquesta manera introdueix la xerrada el caporal Jordi Aguilar, que destaca que aquestes sessions permeten que els participants “tinguin el policia a prop per preguntar els seus dubtes, per exemple sobre els efectes dels medicaments en la conducció, la periodicitat de les revisions del permís de conduir, la circulació per les rotondes o l’ús de les noves tecnologies”, i afegeix: “Cada cop hi ha més gent gran* que condueix”. A l’Estat espanyol no hi ha una edat màxima per conduir, a partir dels 65 anys, el carnet s’ha de renovar cada cinc anys, tot i que els metges poden recomanar fer les revisions més sovint.

Miquel Molina, 70 anys: “A la meva edat, gaudeixo conduint”

“Ara, nosaltres som rics en temps, anem menys estressats, no tenim pressa i podem conduir millor”, afirma en Miquel Molina, que confessa: “A la meva edat, gaudeixo conduint.” Assegura que es posa al volant diàriament però només en hores diürnes: “Tinc glaucoma i durant les nits no condueixo.” En Miquel explica que fa viatges llargs en cotxe dos cops a l’any per visitar la seva filla, que viu a Lora del Río, a Sevilla: “Condueixo fins a Andalusia, faig uns 1.100 quilòmetres.” Què li molesta dels altres conductors? Ho té clar: “Quan vas a una velocitat correcta i toquen el clàxon perquè veuen que ets una persona gran.”

Maria Rosa Garcia, 66 anys: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo”

La Maria Rosa és conductora experimentada, es va treure el permís de conduir el 1972 i diu que està molt acostumada a agafar el cotxe: “Crec que l’utilitzo massa, fins i tot per desplaçaments que podria fer a peu.” Respecte al comportament dels altres conductors, afirma: “Sobretot m’espanten els que van a molta velocitat, em desconcerten, i també els que avancen per la dreta.” Tot i la seva dependència del vehicle, diu convençuda: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo, però per experiència crec que costa molt veure aquest moment.”

*L’any 2016, 48 persones de més de 65 anys (vianants i conductors) van morir en un sinistre viari a Catalunya.

Enllaç a vídeo:

Conducció i gent gran