Formació per influir de manera positiva: una aposta per una mobilitat més segura

Una seixantena de professionals vinculats a l’educació per a la mobilitat segura — monitors d’educació viària de les policies locals i dels Mossos d’Esquadra, membres d’ADEVIC i personal del Servei Català de Trànsit—  van participar dimarts 2 de desembre en una jornada formativa dedicada a la gestió de la influència positiva en la mobilitat segura. Aquesta jornada, que forma part de l’oferta formativa que el Servei Català de Trànsit organitza de manera regular per actualitzar coneixements i altres continguts, té com a principal objectiu reforçar la tasca pedagògica que els monitors d’educació viària desenvolupen per a destinataris i entorns molt diversos, i oferir recursos per organitzar activitats d’aprenentatge que permetin generar canvis reals en el comportament viari.

La jornada es va estructurar en diversos blocs pràctics que van permetre als participants experimentar i reflexionar sobre els mecanismes d’influència i comunicació en l’àmbit de la mobilitat segura. En la primera dinàmica, els assistents van haver d’establir sinergies i crear un partit polític fictici. L’objectiu era dissenyar una proposta amb accions concretes per promoure la mobilitat segura i sostenible, que posteriorment havien de presentar mitjançant una campanya electoral i un míting. La segona part de la jornada es va centrar en activitats d’elecció i discussió, en les quals els participants van explorar com els podien influir o guiar les decisions dels altres. Finalment, en petits grups, van dissenyar activitats específiques per gestionar la influència positiva que es poguessin dur a terme a l’aula.

El director de FormAcció i un dels formadors de la jornada, el pedagog Francesc Esteban, explica que “jornades com aquesta ajuden els monitors i monitores d’educació viària a prendre consciència, discutir estratègies i veure de quina manera poden influir en els diferents públics per aconseguir una mobilitat més segura”.

Segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, “els mètodes de formació basats en activitats dinàmiques són claus per entrar en les diferents fases d’aprenentatge de conductors i vianants”. En aquest sentit, el mètode és igual d’important que el contingut, perquè les metodologies emprades faciliten l’atenció i la participació, i permeten que els missatges s’assoleixin de manera significativa. “Els nostres patrons de conducta deriven de l’entorn, de les experiències i de les herències educatives que acumulem”, afegeix Lamiel.

Per aconseguir-ho, es fan servir dinàmiques pràctiques que permeten apropar conceptes de mobilitat a l’alumnat de diferents franges d’edat no només des d’un punt de vista informatiu, sinó també emocional, vivencial i social. Això inclou jocs de rol sobre situacions quotidianes, simulacions de presa de decisions, activitats d’observació i imitació de bons models i exercicis que fomenten el pensament crític davant la pressió del grup.

D’altra banda, el president de l’Associació pel Desenvolupament de l’Educació Viària a Catalunya (ADEVIC), Salvador Zoroa, apunta que l’alumnat d’educació infantil i primària és el grup d’edat amb el qual es comença a treballar en matèria de seguretat viària; posteriorment, els continguts i les dinàmiques s’adapten a les edats. Quan aquesta influència es gestiona de manera conscient, propera i pedagògica des d’una edat primerenca, contribueix que infants i joves adoptin hàbits segurs de forma voluntària i els integrin com una part natural del seu dia a dia com a vianants, ciclistes o futurs conductors. En relació amb això, Esteban apunta que aquestes dinàmiques aplicades a les escoles i instituts provoquen que “en la mesura que els participants s’ho passen bé, els ajuda a experimentar i, fins i tot, a canviar hàbits”.

La influència positiva a la mobilitat segura que han d’aplicar els cossos de seguretat i els educadors és un factor clau en les diferents fases d’aprenentatge de la població. El seu paper com a referents, tant pel que expliquen com pel que modelen amb el seu comportament, té la capacitat de reforçar o transformar les conductes relacionades amb la seguretat viària. En aquest sentit, la cap del Servei de Processos Formatius de Mobilitat Segura del Servei Català de Trànsit, Farners de Cruz, destaca que “són els grans promotors de la mobilitat segura perquè estan formats per portar l’educació viària a les escoles, instituts, centres laborals i gent gran”.

Jordi Aguilar, caporal de Mossos i coordinador d’Educació per a la Mobilitat Segura de la Divisió de Trànsit, conclou que aquestes sessions serveixen per “posar en comú l’experiència del dia a dia, la dels altres companys i aprendre eines pedagògiques per ajudar a influenciar de manera positiva”. Així, la trobada es consolida com un espai imprescindible per crear xarxa, compartir coneixements i avançar cap a una mobilitat més segura, responsable i compartida per a tota la ciutadania.

“Si ara eduquem bé els infants, tindrem adults més conscients demà”

Antonio Rubiales Garcia és monitor d’educació viària. Fa més d’una dècada que, amb la seva experiència, constata que si eduquem bé els infants i adquireixen bons hàbits, seran adults més conscients a l’hora de compartir l’espai públic i practicar una mobilitat segura. Com a monitor de la policia local de Mollet del Vallès destaca que els resultats arriben quan hi ha una implicació i una conscienciació compartida. Cal continuar treballant i sumant esforços de totes les parts implicades. Precisament parlem amb ell de l’educació viària dels infants i de la seva importància a l’hora de transmetre valors i bones pràctiques en mobilitat segura.

Foto: Policia Municipal de Mollet del Vallès

Quina formació has rebut per a ser monitor d’educació viària? He completat els cursos de nivell I i II de l’ISPC del Servei Català de Trànsit, clau per a la meva especialització en mobilitat segura. L’experiència com a professor d’autoescola i la participació en jornades i congressos m’ha permès complementar i ampliar aquesta formació.

Com s’organitzen les sessions amb els centres educatius en què has exercit? A demanda de l’escola o s’ofereix des de l’Ajuntament? A quins col·lectius i grups d’edat es dirigeix? Treballem des de l’Ajuntament i amb  l’Institut Municipal d’Educació, oferint la nostra programació a escoles, instituts, entitats i col·lectius del municipi, adaptant-nos a les seves necessitats. Des d’infantil, primària, secundària, educació especial i col·lectius vulnerables.

Quins són els principals reptes a l’hora de fer educació viària amb infants? Aconseguir que prenguin consciència dels riscos reals en situacions quotidianes, sense generar por, és tot un repte. No n’hi ha prou amb explicar, cal tenir en compte les emocions, educar en la percepció del risc i entendre els límits de l’atenció. Cada edat entén el món a la seva manera, i això ens obliga a adaptar-nos constantment.

Quins hàbits i quines actituds ens fan millors usuaris de l’espai públic? Respectar els altres, escoltar, mirar abans de creuar, saber esperar. Són hàbits senzills, però marquen una gran diferència a l’hora de moure’s amb seguretat i convivència.

Quina metodologia s’empra durant la formació i quins recursos o materials s’utilitzen? Afavorim un aprenentatge vivencial i proper, on els propis participants són el millor recurs. Més que teoria, oferim activitats pràctiques, jocs, vídeos reals i situacions simulades que connecten amb el seu dia a dia. L’objectiu és que ho entenguin, ho visquin i ho puguin aplicar.

Quin suport o assessorament es rep del Servei Català de Trànsit o d’altres organismes? I més enllà d’això, quines diferències veus entre l’educació viària actual i la que es feia fa 10 anys? El Servei Català de Trànsit ens facilita materials, formació i continguts actualitzats. En aquests últims anys, s’ha avançat molt en enfocaments més pedagògics i transversals. Ara no només es parla de normes, sinó de valors, emocions i actituds.

Els parcs infantils de trànsit són una eina útil per educar i promoure la seguretat dels infants? Molt. Els infants poden practicar allò que han après a classe en un entorn segur, i això fa que interioritzin millor els hàbits. Quan es posen el casc i pedalen, tot pren una altra dimensió. El nostre Parc Infantil de Trànsit, inaugurat el 1981, ofereix formació i tallers de manera continuada des de llavors.

Veus diferències en funció de l’edat dels nens i nenes? Sí. Els més petits aprenen a través del joc i l’experimentació. A primària ja comencen a qüestionar-se coses i a identificar perills; a secundària ja tenen opinions i experiències pròpies. Cada etapa té el seu moment clau.

Quins són els primers passos amb què s’inicia i orienta als infants i les primeres coses que han d’aprendre per moure’s amb seguretat? Aprendre a observar, identificar situacions de risc i demanar ajuda si cal. Petites accions com mirar abans de creuar o saber interpretar l’entorn en un semàfor poden marcar molt.

Quines són les principals dificultats en aquesta iniciació? Una dificultat és que alguns infants veuen conductes a casa que contradiuen el que aprenen. Però a Mollet, gràcies a tants anys de treball continuat, hem format pares i fills, afavorint una conscienciació familiar i social que enforteix la seguretat viària.

Els infants comparteixen també les experiències del que veuen a casa seva? Molt sovint. Et diuen que el pare no es posa el cinturó, o que la mare passa amb el semàfor en taronja. Ho expliquen amb total naturalitat, i és una gran oportunitat per obrir debat.

Creus que les ciutats actuals permeten que les persones gaudeixin d’un espai públic saludable, confortable i segur? Encara ens queda molt camí. Hi ha millores, però no totes les ciutats estan pensades per als més vulnerables. Cal més espais segurs per a infants, gent gran o persones amb mobilitat reduïda.

Es pot assolir i anar consolidant un canvi cultural en la mobilitat segura a través d’aquests infants i de les futures generacions?  Sens dubte. Són com una llavor. Si eduquem bé ara, tenim adults més conscients demà. A més, fan de pont amb les famílies i generen converses que abans no es donaven.  Els resultats arriben si estem convençuts i som valents, a Mollet ja portem 18 anys sense cap víctima mortal per accident de trànsit al nucli urbà.

“No es tracta només d’ensenyar a portar un cotxe”

El model de canvi d’actituds és fonamental per a la formació del professorat de formació viària impartida pel Servei Català de Trànsit (SCT).

La Jackeline Pineda, la Gemma Castillo i el Roger Moreno són tres dels setanta-nou alumnes que cursen la darrera fase de la 12a edició del curs per ser professor/a de formació viària que imparteix el Servei Català de Trànsit (SCT)a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Un cop superin el curs, aquest mes de desembre, obtindran el certificat d’aptitud de professor/a de Formació Viària que atorga l’SCT ique els permetrà exercir una professió amb la qual esperen poder incidir en la millora de la seguretat viària.

“Ensenyar a conduir no és fàcil, hi ha molta feina a darrera. És una tasca molt més complexa i completa del que la gent pot pensar i aquí ens doten de les eines per arribar als alumnes”, comenta la Jackeline. La Gemma, per la seva banda, recalca que els professors d’autoescola són “educadors” i que com a tals influiran en les actituds i els comportaments dels futurs conductors quant a una conducció segura. “No es tracta només d’ensenyar a portar el cotxe”, afegeix. “Des de l’autoescola esperem poder ajudar a reduir la sinistralitat a la carretera”, conclou el Roger.

El model de canvi d’actituds és, sens dubte, un element cabdal dins el curs que desenvolupa l’SCT. Ho explica la Mercè Jariot, coordinadora de la fase presencial i professora del curs: “És la base que ha de tenir la formació dels professionals que es dediquen a la formació viària”.  En totes les matèries se’ls inculca que com a professionals que es dedicaran a la formació viària amb la seva feina poden tenir impacte en les actituds dels futurs alumnes i els doten de recursos perquè ensenyin des dels valors de la conducció segura. Carme López, tècnica del Servei de Processos Formatius de l’SCT i directora del curs, destaca que “l’objectiu és que els professors d’autoescola eduquin els futurs conductors en valors favorables a la mobilitat segura i els sensibilitzin sobre els factors de risc per tal que no sigui necessari reeducar els conductors que han comés infraccions o han provocat un sinistre de trànsit”.

De la teoria a la pràctica

El curs per obtenir el certificat d’aptitud de professor/a de formació viària té dues fases: en primer lloc, es realitza la fase a distància, en què els alumnes han d’estudiar i examinar-se de  7 matèries de caràcter teòric, entre les quals normativa, seguretat viària, pedagogia o mecànica, i, en segon lloc, cal superar la fase presencial, un curs de més de 300 hores i assistència obligatòria.

En aquesta darrera fase les classes són eminentment pràctiques i es promou la intervenció de l’alumnat per tal que aprengui a ensenyar els continguts necessaris per a la formació dels nous conductors”, assenyala la directora del curs. Així, es desenvolupa la didàctica de les matèries estudiades prèviament, tant pel que fa a la transmissió de coneixements en les classes teòriques com pel que fa a ensenyaments pràctics de conducció. En aquest sentit, els alumnes fan sessions d’observació de pràctiques en situacions d’aprenentatge real i pràctiques en pistes i circuit tancat que inclouen exercicis de conducció segura i prevenció de riscos en la conducció de turismes i vehicles de dues rodes. A més, també fan un curs de seguretat viària aplicat a preconductors, un curs que consisteix a sensibilitzar els alumnes que estan obtenint el permís de conduir sobre els factors de risc en el trànsit i que inclou una pràctica en una autoescola amb alumnes reals.

Més de 1000 professors formats

L’SCT promou periòdicament convocatòries del curs per obtenir el certificat d’aptitud de professor/a de formació viària. La primera convocatòria es va fer l’any 1998 i des de llavors 1.295 professors han obtingut el certificat expedit per l’SCT. Per accedir a aquesta formació cal tenir el títol d’educació secundària obligatòria o el títol de tècnic (formació professional de grau mitjà) i ser titular del permís de conduir de la classe B, amb una antiguitat mínima de dos anys.

A més, des del curs passat, s’ha posat en marxa una nova titulació de grau superior en formació per a la mobilitat segura i sostenible, un títol que obre un nou camí per a l’educació dels professors de formació viària dins el sistema educatiu.

De camí a l’escola? Consells per protegir els infants en els seus desplaçaments

Setembre és un mes de nous propòsits, de canvis, de nostàlgia per les vacances d’estiu, de tornada a la rutina i, per als infants i joves, marca sobretot el retrobament amb companys i amics d’escola i la il·lusió per noves experiències i aprenentatges. L’inici del curs escolar suposa també un moment idoni per recordar els hàbits fonamentals per desplaçar-se amb seguretat de camí o tornada del col·legi i una oportunitat d’or per educar els més petits en els valors de la mobilitat segura.

  1. A peu, sempre atents!

Anar caminant a l’escola és la manera més saludable i sostenible de totes les possibles. Els infants que tenen la sort de poder anar-hi a peu han de creuar els carrers sempre per un pas de vianants i amb el semàfor en verd i sempre després d’haver mirat als dos costats. A més, els més menuts haurien d’anar sempre acompanyats per un adult que vetlli per la seva seguretat. També és important tenir en compte que han de caminar per l’interior de la vorera, allunyant-se de la calçada.

Hi ha municipis que faciliten als alumnes la possibilitat d’anar caminant a l’escola. Ho fan a través dels camins escolars, uns itineraris dissenyats específicament i que promouen la mobilitat sostenible, segura i autònoma dels infants en els trajectes cap als centres escolars. A més, són iniciatives que fomenten els valors de respecte, civisme i sostenibilitat.

  1. Al cotxe, tots i sempre, protegits amb cinturó o amb SRI

Si el cotxe és el mitjà de transport utilitzat per portar-los a l’escola, han d’anar sempre protegits amb cinturó de seguretat o un sistema de retenció (SRI) infantil adequat a cada infant. Les presses no són excusa per oblidar-nos de controlar que se l’hagin cordat adequadament o de fer-ho els adults si és necessari. Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes. A més, és important considerar que la posició més segura del sistema de retenció infantil al vehicle és a contramarxa i al seient central posterior.

Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes.

Decàleg de la seguretat viària infantil

  1. A l’autocar, el cinturó, també indispensable

Sabies que l’ús del cinturó de seguretat redueix el risc de morir un 75% i que el fet de no utilitzar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals en cas de bolcada o gir brusc? Davant d’aquesta dada, no podem oblidar que, si l’opció per arribar a l’escola és l’autocar, els infants han de cordar-se el cinturó de seguretat en tots els trajectes. Segons la normativa de trànsit, tots els autocars matriculats a partir de l’octubre de 2007 n’han de disposar. I tampoc es pot passar per alt que cal anar correctament assegut tota la ruta, i procurar no aixecar-se fins que l’autocar no estigui completament aturat. A l’hora de pujar i sortir de l’autocar s’ha d’extremar la prudència per no patir cap accident.

  1. En dues rodes, més vulnerables

En el cas  de portar els menuts en motocicleta:  com a norma general només poden viatjar en moto els infants de 12 anys o més. Tot i així, els més grans de 7 anys també poden anar d’acompanyants sempre que circulin amb el pare o la mare o un tutor, o bé amb majors d’edat autoritzats. I per descomptat, sempre han de portar un casc homologat, adequat a la seva talla i, per garantir la màxima protecció, integral.

Els alumnes que apostin per la bicicleta han de saber que els menors de 16 anys han de portar casc obligatòriament tant en vies urbanes com interurbanes. També cal incidir en el fet que no es pot circular amb bicicleta utilitzant auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so i/o dispositius de telefonia mòbil.

Els menors de 16 anys han de portar casc en bicicleta obligatòriament tant en vies urbanes com interurbanes.

La protecció de la mainada a l’espai públic s’ha de garantir al màxim i no es pot improvisar, sigui quina sigui la manera com es desplacin. Creuar un semàfor en vermell perquè fem tard? No cordar-se el cinturó de seguretat si es fa un recorregut curt? En cap cas són una opció i encara menys si es vol transmetre als menuts els hàbits i comportaments adequats de la mobilitat segura.

Molt bon inici de curs! Comencem-lo amb bon peu i aconseguim entre tots una tornada a l’escola segura i responsable.

Atropellaments: morts que es podrien evitar

Caminar per una carretera és una acció que cal emprendre amb la màxima cautela i que no està exempta d’una veritable perillositat. La carrVianantsetera és l’espai natural dels vehicles, i la sola presència d’un vianant a la via li atorga a aquest una vulnerabilitat que mai no s’ha de menystenir. La pregunta és: poden circular els vianants per les carreteres? Per les autopistes i les autovies està totalment prohibit; per la resta de vies, sí, però cal fer-ho amb la màxima prudència!

Posar-se l’armilla reflectora quan sortim d’un vehicle aturat al voral d’una carretera és necessari i obligatori, però l’armilla sola no ens protegeix dels impactes dels vehicles que hi circulen. Actuar amb serenor, amb prudència i seguint les pautes necessàries per a la nostra seguretat ens protegeix molt més dels possibles impactes del trànsit rodat.

Conceptes bàsics de seguretat

Quins consells bàsics cal seguir quan circulem com a vianants per la carretera?

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

I com cal procedir si aturem el vehicle al voral?

  • Si és possible, atureu el vehicle fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Senyalitzeu la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • Activeu els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Sortiu del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria.
  • Allunyeu-vos de la calçada i situeu-vos rere la tanca de protecció.

Atropellaments mortals

L’any passat, 17 vianants van perdre la vida a les carreteres catalanes, 12 més que l’any anterior. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit considera necessari fer un crit d’alerta i recordar als vianants que, si irremeiablement han de circular per carretera, ho facin amb la màxima atenció i respectant aquestes mínimes pautes de seguretat. Alhora, l’SCT preveu dissenyar enguany noves campanyes divulgatives adreçades a col·lectius vulnerables, com els vianants, ciclistes o gent gran. I, paral·lelament, l’SCT seguirà donant continuïtat a les campanyes preventives de protecció i control de vianants, amb dues campanyes els mesos d’abril i setembre de 2019. En les dues campanyes que es van dur a terme el passat 2018, es van interposar un total de 1.936 denúncies. Són dades que conviden a reflexionar; cal fer un esforç per part de tots perquè cap vianant perdi la vida a la carretera. I, per sobre de tot, cal evitar actituds imprudents que poden desembocar en un desenllaç tràgic, tal com es denunciava recentment des del compte de Twitter de l’SCT.

Aturar-se al voral per una avaria o per auxiliar les víctimes d’un accident de trànsit no hauria de suposar córrer el risc de morir atropellat, si tothom segueix aquestes pautes de seguretat a la carretera. Probablement, molts ̶o tots̶ aquests atropellaments es podrien evitar.

VIANANTS A LA CARRETERA

En un moment o altre, tots ens hem vist obligats a caminar per una carretera, una acció que es pot considerar de risc, atesa la nostra fragilitat en cas que ens veiéssim involucrats en un accident de trànsit. Encara que el nombre d’atropellaments és més elevat a la ciutat, cal tenir present que el risc de mort per als vianants es multiplica a la carretera. Des de l’SCT es donen consells per tal que, si ens veiem en la situació de convertir-nos en vianants a la carretera, la nostra seguretat no corri perill. Això sí, el primer que cal saber és que està totalment prohibida la circulació de vianants per les autopistes i les autovies.

Imatge vídeo vianants post

Aquestes són algunes normes que tot vianant hauria de seguir per evitar possibles situacions de risc a l’hora de caminar per carreteres fora de la població:

  • Quan circuleu per una carretera que no disposi d’espai especialment reservat per a vianants, com a norma general la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.

  • La circulació pel voral o per la calçada s’ha de fer amb prudència, sense entorpir innecessàriament la circulació, i aproximant-se tant com un pugui a la vora exterior.

  • Excepte en el cas que es vagi en grup, els vianants han de marxar un darrere l’altre si la seguretat de la circulació ho requereix, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.

  • Quan transiteu a la nit, heu de portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora, tant si circuleu pel voral com per la calçada, que sigui visible a una distància mínima de 150 metres per als conductors que s’acosten. També s’han de seguir aquestes indicacions quan hi ha poca llum o visibilitat a causa de la meteorologia adversa. És recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

Si seguim aquests consells bàsics quan circulem per una carretera, tant la nostra seguretat com la de la resta d’usuaris de la via serà més gran, i ens evitarem riscos innecessaris i accidents.

Gaudeix de la revetlla amb seguretat!

Aquest cap de setmana, es preveu una mobilitat elevada a la xarxa viària catalana, uns 515.000 vehicles sortiran de l’àrea de Barcelona amb motiu d’aquesta celebració a partir de divendres 22 de juny a les 15.00h. Els desplaçaments per aquesta revetlla coincidiran amb la mobilitat d’inici de les vacances escolars i dels Jocs del Mediterrani a la demarcació de Tarragona.

Si has de conduir no prenguis alcohol.

Enjoy Revetlla! Enjoy la Festa! ….i sobretot, torna a casa sa i estalvi.

Entre tots fem seguretat.

sant_Joan_mobilitat

A l’estiu, no et relaxis a l’asfalt

Amb l’estiu arriben les vacances i això es tradueix en un augment de la mobilitat d’oci, tant pel que fa a desplaçaments llargs cap a la destinació escollida com pel que fa a trajectes curts d’anada i tornada, sobretot cap a zones costaneres, o als llocs de destinació de vacances. Des del Servei Català de Trànsit esperem que un augment d’aquesta mobilitat no signifiqui un increment de la sinistralitat i, encara menys i sobretot, que no tinguem una pujada del nombre de víctimes mortals i ferits greus. Per això, recalquem la necessitat de no abaixar la guàrdia en aquests desplaçaments que es fan en situacions de desconnexió de la rutina i esbarjo i que poden comportar un cert grau de relaxació durant la conducció.

En aquest sentit, és important deixar les presses aparcades i circular amb tots els sentits posats, amb atenció plena a la conducció. Les distraccions, sobretot per l’ús indegut del mòbil, estan sent una de les principals causes dels accidents de trànsit, per la qual cosa, tal com remarca Eugenia Doménech, directora del Servei Català de Trànsit, “és imprescindible que els conductors prenguin consciència del risc que suposa fer ús del mòbil o manipular altres dispositius electrònics mentre es condueix i de la incompatibilitat entre mòbil i conducció segura”.

Consells per a una mobilitat seguraD’altra banda, ara a l’estiu i durant tot l’any, és necessari recordar també que prémer en excés l’accelerador, a més de ser causa directa de sinistralitat, incrementa el grau de lesivitat i de seqüeles greus de per vida en cas de patir un sinistre. Per això és fonamental respectar sempre els límits de velocitat i adequar-la a les condicions de cada moment. Un altre dels factors de risc que cal recordar i tenir en compte, especialment a l’estiu, quan se celebren més festes majors i fires, és la incompatibilitat de la conducció segura amb el consum d’alcohol o altres drogues. Cal tenir molt present que conductors que havien consumit estupefaents van provocar els darrers accidents mediàtics amb atropellaments mortals de ciclistes i motoristes, i això ens porta a una altra de les recomanacions bàsiques de la conducció a l’estiu: el respecte envers els col·lectius més vulnerables, com ho són ciclistes i motoristes, així com vianants.

Quan ja s’està instal·lat a la destinació de vacances, són més freqüents desplaçaments per vies secundàries, normalment d’un carril per sentit, en les quals una distracció o un avançament precipitat pot acabar en una topada frontal, el tipus d’accident més mortífer. Finalment, i no per això menys important, també cal destacar que la relaxació del període estival sota cap concepte pot portar a no utilitzar el cinturó o els sistemes de retenció infantil. Per molt curt que sigui el trajecte, per molta calor que faci, el cinturó, sempre ben cordat.

Desitgem que tothom gaudeixi d’unes bones vacances i, sobretot, que tothom torni sa i estalvi a casa. I recordeu “Tots tenim família. A la carretera, Víctimes Zero”.  Bon estiu!

Veterania en la conducció

Deu minuts abans que comenci la sessió, ja hi ha uns quaranta assistents asseguts i encuriosits en una de les sales del casal de gent gran Sant Jordi de Parets del Vallès per escoltar la sessió formativa sobre mobilitat segura que imparteixen el Jordi Aguilar i la Mònica Rosell, membres de l’Àrea Regional de Trànsit  Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra. En començar la sessió, Aguilar llança a l’auditori la primera pregunta: “Quants de vosaltres conduïu?” Una desena de participants aixeca la mà, alguns d’ells fins i tot ho fan per portar o recollir els seus néts de l’escola. Són conductors actius, veterans, amb molts quilòmetres a l’esquena, però també vulnerables.

SAM_2714

L’envelliment pot causar manca de reflexos i pèrdua d’algunes aptituds per reaccionar davant imprevistos a la carretera, tant com a conductors o com a vianants. “L’important és que vostès intervinguin i que siguem conscients que amb l’edat patim canvis físics i pèrdua de reflexos que afecten la nostra vida quotidiana.” D’aquesta manera introdueix la xerrada el caporal Jordi Aguilar, que destaca que aquestes sessions permeten que els participants “tinguin el policia a prop per preguntar els seus dubtes, per exemple sobre els efectes dels medicaments en la conducció, la periodicitat de les revisions del permís de conduir, la circulació per les rotondes o l’ús de les noves tecnologies”, i afegeix: “Cada cop hi ha més gent gran* que condueix”. A l’Estat espanyol no hi ha una edat màxima per conduir, a partir dels 65 anys, el carnet s’ha de renovar cada cinc anys, tot i que els metges poden recomanar fer les revisions més sovint.

SAM_2732

Miquel Molina, 70 anys: “A la meva edat, gaudeixo conduint” 

“Ara, nosaltres som rics en temps, anem menys estressats, no tenim pressa i podem conduir millor”, afirma en Miquel Molina, que confessa: “A la meva edat, gaudeixo conduint.” Assegura que es posa al volant diàriament però només en hores diürnes: “Tinc glaucoma i durant les nits no condueixo.” En Miquel explica que fa viatges llargs en cotxe dos cops a l’any per visitar la seva filla, que viu a Lora del Río, a Sevilla: “Condueixo fins a Andalusia, faig uns 1.100 quilòmetres.” Què li molesta dels altres conductors? Ho té clar: “Quan vas a una velocitat correcta i toquen el clàxon perquè veuen que ets una persona gran.”

SAM_2730

Maria Rosa Garcia, 66 anys: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo”

La Maria Rosa és conductora experimentada, es va treure el permís de conduir el 1972 i diu que està molt acostumada a agafar el cotxe: “Crec que l’utilitzo massa, fins i tot per desplaçaments que podria fer a peu.” Respecte al comportament dels altres conductors, afirma: “Sobretot m’espanten els que van a molta velocitat, em desconcerten, i també els que avancen per la dreta.” Tot i la seva dependència del vehicle, diu convençuda: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo, però per experiència crec que costa molt veure aquest moment.”

*L’any 2016, 48 persones de més de 65 anys (vianants i conductors) van morir en un sinistre viari a Catalunya.

Enllaç a vídeo:

Conducció i gent gran