En els trajectes curts, no abaixis la guàrdia

L’estiu és, per a molts, sinònim de vacances, un període de l’any per desconnectar de la rutina diària i marxar, ja sigui cap a la platja o la muntanya. Però amb la conducció no s’hi val a abaixar la guàrdia, tampoc a l’hora de fer un trajecte curt o per vies conegudes. “A vegades tenim tendència a relaxar-nos perquè estem de vacances, però conduir no deixa de tenir el seu risc”, apunta en aquest sentit el sotsinspector Marc Patxot, cap de l’Àrea Regional de Trànsit (ART) Metro Sud dels Mossos d’Esquadra, i afegeix: “No ens podem confiar que el trajecte és de pocs minuts, que el fem tot sovint o pensar que només anem a la platja o piscina; qualsevol distracció ens pot dur a patir un accident.”

En els trajectes curts o per vies conegudes, habituals en vacances, un excés de confiança ens pot fer cometre certes infraccions que poden comportar conseqüències greus. Encara que sembli una obvietat, és important recordar que cal mantenir la mateixa atenció i les mateixes mesures de seguretat tant si fem un trajecte de només 200 metres com si ens desplacem 200 quilòmetres.

El sotsinspector Marc Patxot destaca alguns consells que cal tenir en compte:

  • Per curt i repetitiu que sigui el trajecte no et confiïs, l’excés de confiança ens pot distreure. Mantingues l’atenció en tot moment: no et distreguis amb el mòbil ni mengis o beguis durant la conducció.

  • No oblidis la importància de fer servir els sistemes de retenció infantil i el cinturó de seguretat, una frenada brusca pot ser necessària en qualsevol moment.

  • Utilitza sempre calçat adequat, mai xancletes, tant en cotxe com en motocicleta. Igualment, si vas en moto, fes servir sempre casc integral, guants, jaqueta amb proteccions i pantalons llargs: encara que el recorregut sigui curt, continuen sent peces importants per evitar erosions en cas de caiguda.

  • En motocicleta no portis estris com, per exemple, para-sols o motxilles grans a l’esquena, en cas de caiguda poden agreujar les lesions. En cotxe també cal que els duguis al maleter, així no entorpiràs la visibilitat i evitaràs cops i distraccions mentre et desplacis.

  • Encara que hagis de fer trajectes curts, tingues cura del manteniment del vehicle.

  • I, per descomptat, sigues sempre respectuós amb els altres usuaris de la via, respecta la velocitat permesa o adequa-la a les circumstàncies amb què et puguis trobar i no condueixis després d’haver consumit alcohol o altres substàncies.

Els petits viatges es poden convertir en desplaçaments molt perillosos si ens arrisquem amb conductes que podríem evitar i relaxem les mesures de seguretat: aquestes vacances no abaixis la guàrdia, evita accidents!

Crònica d’una vida a peu de carretera

Més de dues dècades llargues de servei a la Divisió de Trànsit del cos de Mossos d’Esquadra atorga un bagatge incomparable, professional i humà sobre el nostre comportament a la carretera. El caporal Jordi i l’agent Albert, ambdós a l’Àrea Regional Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra, sumen 42 anys d’experiències i d’expertesa en el terreny del trànsit. N’han vist de tots colors: anècdotes divertides, pèrdues doloroses, falsos mites i llocs comuns, però sobretot han viscut des de primera línia l’evolució de la sinistralitat a Catalunya i de la nostra actitud al volant. Aquest article es basa en el seu testimoni.

Falsos mites per fer baixar l’alcohol

Després d’incomptables controls d’alcoholèmia, el Jordi i l’Albert han vist com encara hi ha moltes (falses) creences sobre remeis que fan baixar els efectes de l’alcohol: beure cafè, prendre mentol, menjar, fer exercici… En els controls d’alcoholèmia, de vegades es veuen conductors que entre la primera prova i la prova de contrast aprofiten per fer esport, córrer o fer flexions, “fins i tot una vegada ens vam trobar una parella dins el cotxe tenint relacions sexuals”, recorda el caporal Jordi. “El més extravagant que he vist, però, és un home que mastegava un preservatiu, pensant que així li baixaria l’alcohol”, rememora el caporal. En una altra ocasió, els agents van presenciar perplexos com la xicota d’un conductor que havia donat positiu es va presentar per recollir-lo, però també va donar positiu.

La irrupció del mòbil

Anys enrere, la velocitat i l’alcohol eren els principals factors dels accidents de trànsit. Però des de l’aparició del mòbil a les nostres vides, aquest ha pujat amb força entre les causes de la sinistralitat, fins al punt que les distraccions ja són la primera causa dels accidents amb víctimes, especialment l’ús del mòbil. A peu de carretera, l’Albert i el Jordi ho corroboren: “Veiem barbaritats, com conductors al volant mirant una pel·lícula al mòbil o jugant a un joc mentre condueixen”, relata l’Albert. En aquest sentit, els cotxes espiells han esdevingut una eina molt útil per detectar infraccions sense ser detectat, especialment en el cas de la manipulació del mòbil. Sovint, la reacció dels infractors és la negació. “Ningú no vol ser denunciat, és lògic. Però quan aturem a algú es fa perquè hi ha la certesa que ha comès una infracció; si hi ha dubtes, no es posa denúncia”, rebla el caporal Jordi.

Moments difícils

Quan parlem de trànsit malauradament també parlem de víctimes. L’Albert i el Jordi han presenciat moltes escenes d’accidents i ambdós remarquen la importància de retirar-se de la calçada quan hem patit una topada o una avaria, especialment en vies ràpides. “Cal sortir de la via sempre que es pugui; es produeixen molts accidents i atropellaments en aquestes circumstàncies”, avisa l’Albert. Els dos agents han vist també com companys de feina han patit greus lesions, o fins i tot la mort, per atropellaments i accidents amb fuga. “A Trànsit, la baixa més probable és l’atropellament; no pots abaixar mai la guàrdia. Estem exposats al risc, és la part més perillosa de la nostra feina.”

Una presència que rebaixa la sinistralitat

Quan una patrulla de Mossos d’Esquadra circula per un carrer o carretera, es crea una zona de pacificació del trànsit en 100 metres a la rodona. Trepitjar l’asfalt és una tasca prioritària per a un agent de Trànsit, perquè amb presència policial a la carretera, baixa el nombre d’accidents. “Quan un conductor ens veu, immediatament comença a fer un repàs mental: cinturó cordat, límit de velocitat, respectar els senyals…”, explica el caporal Jordi. “Quan ets a Trànsit, el que més t’agrada és la vessant assistencial; poder ajudar a algú quan ha patit un accident o una avaria, en un moment en què es viu una experiència traumàtica i som vulnerables és, crec jo, el més agraït d’aquesta feina”, assegura l’Albert.

‘A mi no em passarà’

“Els darrers anys hem detectat com aquell famós ‘jo controlo’ ha deixat pas a una sensació general de ‘a mi no em passarà’, i això ens preocupa”, explica el Jordi. “Hi ha aquesta percepció, errònia, que els accidents només els passa als altres i cal tenir en compte que, encara que ho facis tot bé com a conductor, pots patir un accident per culpa d’un altre”, adverteix l’Albert.

Sovint els conductors aturats pels agents per cometre una infracció no són conscients que l’han comès. “El ritme del dia a dia és trepidant, anem tot el dia amb presses, horaris i obligacions i quan entrem al cotxe tot això ho portem a sobre. A vegades és difícil deixar la ment en blanc i concentrar-se només en conduir, però cal fer-ho; ens hi va la vida”, avisa el caporal.

Després de més de 20 anys a Trànsit, els dos agents han estat testimonis de la davallada en la sinistralitat a les carreteres. “Hi ha hagut una millora en la conscienciació, en l’actitud; abans hi havia molts més morts i ferits greus. Però cal seguir treballant, millorar la prevenció i la formació viària, el respecte i la convivència a la carretera”, coincideixen tots dos.

“El delicte d’abandonament del lloc d’accident penalitza la insolidaritat humana”

El 16 de desembre passat al migdia un operari que treballava a la C-31 a Siurana (Alt Empordà) va ser atropellat mortalment. El conductor del turisme va fugir del lloc de l’accident. Aquell mateix dia, hores més tard, agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona el van identificar i detenir a l’Estartit (Baix Empordà). L’home, de 89 anys, de nacionalitat francesa i amb domicili a Perpinyà, va ser imputat per un delicte contra la seguretat del trànsit per abandonament del lloc de l’accident i homicidi imprudent.

Aquest mes de març s’han complert dos anys de l’entrada en vigor de la reforma del Codi penal que va incloure, entre d’altres canvis, el nou delicte d’abandonament del lloc de l’accident. Fins llavors només existia el delicte d’omissió del deure de socors, que no s’aplicava únicament en l’àmbit del trànsit i que només castigava deixar la víctima aïllada i amb situació manifesta de risc, cosa que feia que fos difícilment aplicable. Fugir després de causar morts o lesionats greus però que no quedessin en desemparament i amb perill per la seva vida no era constitutiu de delicte. Per contra, amb el canvi normatiu del 2019, si una persona s’ha vist involucrada en un accident i decideix marxar lliurement sense atendre les seves obligacions, se li pot atribuir el nou tipus delictiu, que pot comportar penes d’entre 6 mesos i 4 anys de presó i la privació del carnet de conduir d’1 a 4 anys.

Assumir la responsabilitat

Malauradament, que el causant d’un accident marxi i deixi enrere possibles víctimes passa més sovint del que es podria creure. L’any passat, en l’àmbit interurbà, els Mossos d’Esquadra van investigar setanta casos, tres dels quals accidents mortals, i el 2019 en van ser una cinquantena. “Només que passés un cop ja seria més sovint del que hauria de ser, perquè quan marxes del lloc no estàs assumint la teva responsabilitat”, apunta el sotsinspector Avelí Garcia, cap de l’Àrea Central d’Investigació d’Accidents de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. I afegeix: “El delicte d’abandonament del lloc penalitza aquestes conductes d’insolidaritat humana.”

Normalment les persones que fugen d’un accident no volen ser identificades, ja sigui perquè conduïen sota els efectes de l’alcohol, per conducció temerària o perquè havien participat en altres activitats delictives prèvies, entre altres motius. Segons Garcia, “parlem de persones que, majoritàriament, no son delinqüents professionals, que després de marxar pensen que no els trobarem i que no són conscients que poden acabar a la presó per haver fugit”. Tanmateix, segons Mossos, la identificació del conductor s’acostuma a fer en les 24 hores posteriors a l’accident. La traçabilitat de les peces que hagin pogut quedar després del xoc i els possibles testimonis són clau en la investigació d’aquests casos i la majoria s’acaben resolent: en accidents amb víctimes mortals i ferits greus, la resolució arriba gairebé al 100%, i en la resta, està entorn del 90%.

La importància de ser atès

No auxiliar la víctima ni avisar els serveis d’emergència no hauria de ser mai una opció. “Tothom que s’ha vist involucrat en un accident s’ha d’aturar amb seguretat i no marxar del lloc de l’accident”, apunta en aquest sentit el cap de l’Àrea Central d’Investigació d’Accidents, i afegeix: “Poder rebre assistència mèdica durant el que es coneix com la golden hour és vital.” I és que el fet que una persona que ha patit un accident pugui ser assistida al més aviat possible pot ser la diferència entre que visqui o que mori,  o entre que sobrevisqui amb unes condicions o unes altres, de manera que lesions importants puguin tenir la mínima repercussió o, en canvi, es converteixin en greus seqüeles.

La inspecció de documents i vehicles en l’àmbit del trànsit, una qüestió de seguretat viària

El mes d’octubre passat, agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit (ART) Metropolitana Nord destinats al Grup de Recerca i Documentació (GRD) van denunciar dos homes, de 80 i 51 anys, nacionalitat espanyola i veïns de Barcelona, per un delicte de falsedat documental. Conduïen vehicles d’alta gamma i havien acumulat 52 denúncies per excés de velocitat. Quan els arribava una multa al·legaven que el conductor era un home italià, del qual facilitaven un permís de conduir que havia estat falsificat per tal que l’expedient sancionador no acabés prosperant.

Falsificar un carnet de conduir, modificar el bastidor d’un vehicle, duplicar-ne la matrícula o manipular un tacògraf són alguns dels casos de falsedat documental relacionada amb el trànsit. Més enllà de constituir un delicte, suposen un risc per a la seguretat viària, i en aquest context és important la tasca policial destinada a la inspecció de documents i vehicles.

Si bé tots els agents de Mossos tenen una formació bàsica per poder fer una primera identificació d’alteracions en documents o vehicles que es puguin trobar en un control de carretera o en altres circumstàncies, un cop detectada la sospita es remet al Grup de Recerca i Documentació (GRD) de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, que són els encarregats de combatre les falsificacions en aquest àmbit. Jesús Pérez, caporal del GRD, detalla en què consisteix la seva feina: “D’una banda, pel que fa als vehicles, fem identificació de vehicles sostrets, i de l’altra, actuem com a policia científica de trànsit i informem de pericials de documentació falsa, ja siguin permisos de conduir, fitxes tècniques o ITVs, entre d’altres”.

Pel que fa a aquest darrer àmbit, la persona que porta un document fals ho pot fer per diversos supòsits, ja sigui perquè té el permís retirat o caducat al país d’origen, perquè té algun requeriment judicial o simplement perquè té dificultats per obtenir el permís de conduir a l’Estat espanyol, entre d’altres. El cert és que els documents cada cop incorporen més mesures de seguretat que en dificulten la falsificació, com marques amb tintes que només es poden veure amb llum ultraviolada o lupes d’infrarojos. En aquest sentit, el caporal Jesús Pérez ens explica com treballen: “Disposem de les eines per mirar que les mesures de seguretat del document siguin les que ha de portar i fem un treball de comparativa del document estudiat amb originals del país.” Pérez destaca també la importància que, a banda dels coneixements de documentoscòpia que tenen, es formin de manera contínua “perquè ens trobem amb la dificultat afegida que hi ha països on existeixen diversos models de documentació en vigor”.

La tasca del GRD resulta clau en posar fre a uns comportaments que poden ser molt perillosos a la carretera. Així, aquest 2020 (fins al mes d’octubre) ha obert 383 informes pericials de falsificació documental de persona o de vehicle a requeriment judicial i, a més, ha emès 220 informes policials en aquest mateix sentit. Només en aquest període a Catalunya s’han inspeccionat 627 vehicles susceptibles d’haver estat falsificats o manipulats i s’han detingut o denunciat 253 persones per delicte de falsedat documental. El Codi Penal castiga aquesta conducta amb penes de presó de 6 mesos a 3 anys i multa de 6 a 12 mesos.

Formant monitors d’educació viària

En matèria de seguretat viària, l’educació i la formació al llarg de tota la vida de l’usuari són determinants per reduir l’accidentalitat i, si bé és cert que són diversos els col·lectius d’àmbits diferents que hi treballen, cal ressaltar el paper dels monitors d’educació viària de les policies locals i del cos dels Mossos d’Esquadra, als quals s’han anat sumant altres cossos de seguretat com els guàrdies i vigilants municipals. Aquests monitors no només treballen amb infants i joves en escoles i instituts, sinó que també col·laboren en la prevenció de riscos laborals dels treballadors de les empreses i en la sensibilització viària de la gent gran, entre d’altres, tot plegat amb l’objectiu de fomentar actituds viàries que vagin generant consciència ciutadana i comportaments encaminats a la convivència i a la mobilitat segura. Però, com es formen aquests formadors?

Aquest mes de setembre trenta alumnes, membres de cossos policials, han participat en el Curs d’educació viària nivell I que s’ha impartit a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i que està organitzat en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit (SCT). Dotze alumnes més faran el Curs nivell II en què perparticipar-hi cal tenir experiència en educació viària i haver superat el primer curs un any abans. En aquestes formacions, els participants poden conèixer recursos tècnics i pedagògics i millorar les seves competències en educació per a la mobilitat segura a través de la reflexió, l’experimentació, l’anàlisi i el treball en grup.

Francesc Esteban, coordinador dels cursos, explica que l’objectiu és “que els monitors siguin capaços no tant de parlar en públic o de fer una classe expositiva sinó de treballar les emocions, les actituds i la percepció del risc de l’alumnat”. “Cal que la gent percebi més el risc i tingui una actitud més favorable d’autoprotegir-se i, en conseqüència, de protegir els altres”, afegeix.

Salva Juvés, policia local de Martorelles, és un dels alumnes del Curs nivell I, al qual ha assistit amb la voluntat de poder impartir classes al municipi, ja que la policia local es va crear recentment, el 2017, i fins ara la tasca educativa l’han dut a terme els Mossos d’Esquadra. La metodologia eminentment pràctica i dinàmica de la formació és ben valorada pels participants. En aquest sentit, Xavi Boneta, agent de la divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra del sector Mollet, assenyala que el curs “proporciona les eines per ensenyar i transmetre bé els valors en seguretat viària”, i Judith Verdaguer, policia local de Ripoll, també en destaca el fet que “aprenem no tant com ensenyar la normativa sinó com les persones aprenen, i a ser empàtics amb el grup”.

Amb tot, arran de la COVID-19, algunes activitats que es feien habitualment a la formació més de contacte físic s’han hagut d’adaptar i s’ha treballat en grups fixos de quatre persones. A més, s’ha reduït el nombre de participants a les formacions i tant professorat com alumnes han portat mascareta dins l’aula.  

Apuntant a la velocitat

Els Mossos d’Esquadra utilitzen uns radars mòbils anomenats pistola per fer controls selectius a camions, furgonetes i autocars

C-17 a la Garriga. 10 del matí. Un caporal radarista dels Mossos d’Esquadra apunta i dispara amb un cinemòmetre làser pistola a camions. El límit de velocitat genèric de la via és de 90 km/h, però els vehicles pesants no poden superar els 80 km/h per normativa. 329 camions controlats. 289 circulaven a més velocitat de la permesa. 22 camioners sancionats.

Foto principal
En campanyes de velocitat o de transport, la Policia de la Generalitat treu a la carretera els radars pistola (tècnicament, DigiCam-pro) per controlar els excessos de velocitat de determinats tipus de vehicles que han de circular per llei a límits inferiors, principalment furgonetes, autocars i camions. Com explica el sotsinspector de la Divisió de Trànsit, Carles Gómez: “Els radars pistola ens permeten fer controls selectius de vehicles i, a més, els podem ubicar en punts que els altres radars no permeten, com són els revolts”.

Els Mossos d’Esquadra disposen de nou radars pistola repartits per totes les regions policials. Les vies amb més afluència de transportistes i conductors professionals són les més controlades per aquests tipus de cinemòmetres selectius. Així doncs, se solen ubicar amb els trípodes a la C-17 i C-59 a Barcelona, a l’A-7 a Tarragona, a la C-12 a les Terres de l’Ebre i a l’A-2 al seu pas per Lleida i Barcelona.

A més del punt de control del radar pistola, a la mateixa carretera, més endavant, s’ubiquen diverses patrulles dinàmiques de motoristes dels Mossos que intercepten els vehicles detectats corrent més del compte i els redirigeixen cap a un lloc segur (un polígon industrial, en aquest cas) per fer-los la notificació. “Quan has detectat anomalies més enllà de la velocitat, realitzes una inspecció del tacògraf a través d’una clau de descàrrega”, assenyala el caporal Francesc Xavier Fonollar. Un excés de velocitat pot ser la porta d’entrada a altres irregularitats dels conductors professionals, com la manca d’hores de descans setmanal o la manipulació del sistema.

Foto 1_camions#Dades: en el 38,2% des accidents mortals de trànsit registrats enguany a les carreteres catalanes hi ha hagut implicats camions o furgonetes, és a dir, en 57 dels 149 sinistres amb morts d’aquest 2019 (fins al 27 novembre) hi han estat involucrats aquests tipus de vehicles.

Foto-2_radar-barrera.jpg

#Sabiesque els Mossos d’Esquadra també utilitzen un tipus de radars mòbils que s’anomenen barrera i que són indetectables? Aquest tipus de cinemòmetre està compost de dos làsers i s’ubica enfocant la carretera fent una ‘barrera’. El radar detecta els excessos de velocitat a tots els carrils quan els vehicles creuen els dos rajos que projecta el radar.

Foto 3_detector de radars

#Compte amb l’ús de detectors de radars. Els Mossos d’Esquadra tenen a la seva flota detectors de detectors. Conduir fent ús de mecanismes de detecció de radars és una infracció greu que suposa una sanció de 200 euros i la detracció de 3 punts. I conduir un vehicle que tingui instal·lats inhibidors és una infracció molt greu que suposa 6.000 euros de multa i la retirada de 6 punts del carnet.

No te n’oblidis! A l’autocar, també!

La seguretat en el transport escolar i de menors, així com de viatgers, depèn, entre altres factors, de les condicions administratives, del servei i dels vehicles en qüestió. Aquest és el triple focus d’atenció de la nova campanya preventiva de controls intensius que coordina al llarg d’aquesta setmana el Servei Català de Trànsit amb Mossos d’Esquadra i la Policia Local.

Els agents vigilen sobretot si es disposa d’una autorització administrativa específica per realitzar el transport; l’ús dels elements de seguretat passiva; si cada passatger compta amb una plaça o seient, o bé el compliment de les parades o itineraris fixats.

Quant a les condicions dels vehicles, es denuncien aspectes com realitzar un servei amb un vehicle de més antiguitat que la màxima permesa, l’incompliment de l’obligació de subscriure les assegurances preceptives i també de la ITV. A més, en els transports escolars també es té en compte que el vehicle disposi del rètol indicatiu de transport escolar i si es viatja amb un acompanyant de transport escolar o cap a centres d’educació especial, entre altres aspectes.

Totes aquestes comprovacions les van fer els agents dels Mossos d’Esquadra del sector Maresme de l’Àrea Regional de Trànsit Metropolitana Nord als autocars de viatgers i de transport escolar que van aturar en un control a la C-32 a Arenys de Mar. “Ara que arriba el bon temps és una bona època per fer aquesta campanya intensiva de transport de viatgers, perquè augmenta el turisme estranger i nacional i, en conseqüència, el moviment d’aquests vehicles”, assenyala el sergent Xavier Jiménez.

Segons explica el sergent cap de torn, les infraccions “més comunes” en aquests controls estan relacionades amb l’incompliment dels descansos dels conductors. Pel que fa a l’ús del cinturó, tot i que des de peu de carretera “és complicat detectar” si els usuaris el porten cordat, “la presència policial ajuda a conscienciar”. Els agents del control tenen molt present, a banda del tràgic accident de Freginals, el sinistre que va ocorre el 31 de juliol de 2009 a la mateixa C-32 a l’altura de Sant Pol de Mar, en què també va bolcar un autocar i van morir sis persones.

El cinturó, també als autocars i autobusos

_DSC8420Tenint en compte que un dels aspectes que es controla durant aquesta campanya és l’ús correcte dels sistemes de seguretat passiva, el Servei Català de Trànsit recorda que l’ús del cinturó de seguretat és obligatori per a tots els ocupants i a tots els vehicles –també als autocars i autobusos– així com en tots els trajectes. No portar el cinturó ben cordat és una infracció que comporta una multa de 200 euros.  Així mateix, destaca els beneficis d’utilitzar aquest sistema de seguretat passiva com a mesura d’autoprotecció:

  • En un accident, l’ús del cinturó redueix el risc de morir un 75%. El seu ús combinat amb el coixí de seguretat, si el vehicle en porta, redueix el risc de morir un 80%.
  • En cas de bolcada o gir brusc, l’ús del cinturó és fonamental. No portar-lo ben cordat multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals.


Més seguretat en el transport amb autocar

Aquesta campanya reforça, encara més, el treball del Govern a l’hora de millorar la seguretat en el transport amb autocar. El mes de març passat, quan es complia un any del tràgic accident d’autocar de Freginals, en què van morir 13 persones i 36 més van resultar ferides, el conseller d’Interior, Jordi Jané, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, van anunciar l’aplicació a partir d’enguany de noves mesures, tals com distintius de qualitat per classificar els vehicles a partir dels elements de seguretat de què disposin; campanyes informatives per promoure l’ús del cinturó de seguretat; incentius perquè els vehicles incorporin elements d’avís i control de l’ús efectiu del cinturó de seguretat per part dels usuaris; increment de les inspeccions específiques sobre la manipulació del tacògraf i altres elements de control, o instal·lació de l’alcolock, entre d’altres.

En aquest sentit, la directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, destaca que “moltes víctimes de trànsit  s’haurien pogut  salvar si  haguessin portat cordat el cinturó de seguretat”  i que “encara s’ha d’avançar molt en la conscienciació de l’ús generalitzat d’aquest dispositiu en els autocars”. Doménech  subratlla que “el Govern continua treballant amb els agents econòmics i socials implicats, com la patronal, sindicats, associacions professionals i usuaris,  per continuar  millorant la seguretat en el transport de viatgers per carretera, tot i que és un dels mitjans de transport més segurs”.  La directora del Servei Català de Trànsit insisteix que “cordar-se el cinturó de seguretat és un  gest  imprescindible que ens pot salvar la vida, també quan viatgem en autocar”.

Veterania en la conducció

Deu minuts abans que comenci la sessió, ja hi ha uns quaranta assistents asseguts i encuriosits en una de les sales del casal de gent gran Sant Jordi de Parets del Vallès per escoltar la sessió formativa sobre mobilitat segura que imparteixen el Jordi Aguilar i la Mònica Rosell, membres de l’Àrea Regional de Trànsit  Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra. En començar la sessió, Aguilar llança a l’auditori la primera pregunta: “Quants de vosaltres conduïu?” Una desena de participants aixeca la mà, alguns d’ells fins i tot ho fan per portar o recollir els seus néts de l’escola. Són conductors actius, veterans, amb molts quilòmetres a l’esquena, però també vulnerables.

SAM_2714

L’envelliment pot causar manca de reflexos i pèrdua d’algunes aptituds per reaccionar davant imprevistos a la carretera, tant com a conductors o com a vianants. “L’important és que vostès intervinguin i que siguem conscients que amb l’edat patim canvis físics i pèrdua de reflexos que afecten la nostra vida quotidiana.” D’aquesta manera introdueix la xerrada el caporal Jordi Aguilar, que destaca que aquestes sessions permeten que els participants “tinguin el policia a prop per preguntar els seus dubtes, per exemple sobre els efectes dels medicaments en la conducció, la periodicitat de les revisions del permís de conduir, la circulació per les rotondes o l’ús de les noves tecnologies”, i afegeix: “Cada cop hi ha més gent gran* que condueix”. A l’Estat espanyol no hi ha una edat màxima per conduir, a partir dels 65 anys, el carnet s’ha de renovar cada cinc anys, tot i que els metges poden recomanar fer les revisions més sovint.

SAM_2732

Miquel Molina, 70 anys: “A la meva edat, gaudeixo conduint” 

“Ara, nosaltres som rics en temps, anem menys estressats, no tenim pressa i podem conduir millor”, afirma en Miquel Molina, que confessa: “A la meva edat, gaudeixo conduint.” Assegura que es posa al volant diàriament però només en hores diürnes: “Tinc glaucoma i durant les nits no condueixo.” En Miquel explica que fa viatges llargs en cotxe dos cops a l’any per visitar la seva filla, que viu a Lora del Río, a Sevilla: “Condueixo fins a Andalusia, faig uns 1.100 quilòmetres.” Què li molesta dels altres conductors? Ho té clar: “Quan vas a una velocitat correcta i toquen el clàxon perquè veuen que ets una persona gran.”

SAM_2730

Maria Rosa Garcia, 66 anys: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo”

La Maria Rosa és conductora experimentada, es va treure el permís de conduir el 1972 i diu que està molt acostumada a agafar el cotxe: “Crec que l’utilitzo massa, fins i tot per desplaçaments que podria fer a peu.” Respecte al comportament dels altres conductors, afirma: “Sobretot m’espanten els que van a molta velocitat, em desconcerten, i també els que avancen per la dreta.” Tot i la seva dependència del vehicle, diu convençuda: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo, però per experiència crec que costa molt veure aquest moment.”

*L’any 2016, 48 persones de més de 65 anys (vianants i conductors) van morir en un sinistre viari a Catalunya.

Enllaç a vídeo:

Conducció i gent gran

 

“Quan ella va saber que jo l’havia tret del cotxe accidentat va somriure, jo vaig haver d’empassar saliva”

En Pol, que és agent de trànsit i fa classes de mobilitat segura, ens explica com va retrobar-se per casualitat en una d’aquestes sessions amb la víctima d’un accident de cotxe molt traumàtic

De camí cap a la feina ja començo a donar-hi voltes: com enfocaré la sessió? Què faré avui? Com em presentaré? Quines activitats faré? Compliré amb els objectius que vull? Mil coses més em passen pel cap. Tinc la sort de poder arribar a tants alumnes que ho he d’aprofitar tant com pugui, he d’exprimir fins l’últim minut que tingui per fer entendre la importància del comportament en la seguretat viària. De fet, no m’haig d’esforçar gaire per fer-ho, m’apassiona aquesta feina: compagino el treball d’agent de trànsit amb el de monitor de mobilitat segura.

Les persones sovint necessitem canvis per fer una renovació d’aires i buscar noves motivacions. Jo, en canvi, tinc la sort de viure aquesta renovació d’aires i noves motivacions en moltes de les sessions que faig, i això no té preu. Als agents de trànsit sovint se’ns associa al talonari de denúncies, però la nostra feina va molt més enllà. Les tasques més gratificants, evidentment, se’ns presenten quan podem ajudar les persones que ho necessiten.

Sense anar gaire lluny, fa uns dies vaig desplaçar-me a una escola per fer unes sessions de mobilitat segura a nens i nenes de nou anys. Abans de la xerrada, una de les mestres em va explicar que a la classe hi havia una alumna que havia tingut un tràgic accident en què havia perdut el pare. Em va comentar que havien estat preparant l’alumna per fer-li entendre que el mosso que vindria parlaria només de trànsit. Per a ella aquest tema era especialment sensible i sovint acabava amb llàgrimes.

Quan em vaig interessar pel que li havia ocorregut a l’alumna, la mestra em va explicar la història. En escoltar-la vaig reviure els moments d’aquell tràgic accident: jo treballava aquella nit i, juntament amb el meu company, hi vam arribar els primers i vam viure moments molts tristos i estressants. Després dels accidents, els mossos no marxem de seguida, ens quedem al lloc dels fets força estona per recollir dades, fer fotos, aplegar proves per esclarir els fets, declaracions, etc. Recordo perfectament que després d’haver passat força estona en aquell accident, no em vaig poder aguantar l’angúnia que tenia i, sol, en un lloc on no em veia ningú, vaig arrencar a plorar. Moltes vegades les situacions que vivim no són fàcils de digerir i aquesta em va acompanyar molt temps.

En dirigir-me cap a l’escola tenia una barreja de sensacions, alegria per retrobar-me amb l’alumna i a la vegada uns nervis exagerats per no saber si seria capaç de redirigir la sessió a temps si la cosa es torçava.

En les sessions de mobilitat segura sovint entrem a la classe i mirem de trencar el gel d’una manera propera, fent alguna broma, posant a prova els alumnes amb alguna pregunta, fent una presentació de qui som, quines tasques fem, etc.  Aquell dia no havia de ser diferent, ho havia de fer com sempre, però part de la meva concentració havia d’anar dirigida a observar l’alumna que tant em preocupava, sense que es notés, és clar.

Els monitors hem de saber fer aquestes tasques, observar qui participa i qui no, fer participar aquells que no aixequen la mà, engrescar com més alumnes millor i redirigir una sessió quan no funciona. Així que vaig engegar la sessió amb les activitats que tenia programades. Volia que fos una sessió com les que faig sovint, amb diferents activitats i algunes d’aquestes amb un toc emocional per deixar empremta el màxim de temps possible.

Al cap d’una estona ja vaig detectar que l’alumna que em preocupava no participava, per tant havia de redirigir aquella sessió per aconseguir la seva participació. Llavors, vaig dir: “Vinga, necessito algú que vulgui fer de policia i ens expliqui com s’ha d’anar amb bici, quins perills té, què necessitem, per on podem circular…”. De seguida, braços aixecats, però el seu no.

“Perfecte Lluís, tu seràs el policia. Ara això és una classe de P-5, no hem anat mai amb bici, no sabem res del tema bici i jo ara no sóc el Pol, ara soc el Lluís i m’assec al teu lloc. Endavant Lluís, ja pots començar.”

Genial, ja vaig veure l’alumna que em preocupava fent un somriure d’orella a orella, això era un bon senyal, la cosa anava bé. Després de les explicacions que ens va fer el Lluís de com anar amb bici, tots vam aplaudir i va seure.

Ara seria jo qui escolliria la propera voluntària per sortir i aquest cop la voluntària parlaria d’un tema molt proper: com hem d’anar dins el cotxe. Així que, jugant-me totes les cartes, vaig dir-li que m’agradaria molt que ara ella fes de policia i que ens expliqués com havíem d’anar dins el cotxe, que s’imaginés que estàvem en una classe igual que abans, de P-5, i que jo seuria al seu lloc i ara jo no era el Pol, ara jo era un alumne de P-5.

Brillant, espectacular, ni un adult hauria dit coses tan sensates com va dir ella.

La sessió va continuar amb diferents activitats i l’última era mirar un vídeo en què s’observaven unes situacions quotidianes amb cinturó i sense cinturó. En finalitzar aquesta activitat i parlar del tema, uns quants alumnes van explicar situacions similars que havien viscut.

Ella també ho va explicar, sembla ser que mai ho havia fet abans amb tanta naturalitat i sense llàgrimes. Va explicar l’accident d’aquella tràgica nit i es va fer un silenci aclaparador. Jo vaig empassar saliva i, veient que ella estava tan sencera, vaig explicar-li que era jo qui l’havia tret del cotxe aquella nit, a ella i a les seves germanes. De cop, ella va fer un somriure i altres alumnes van arrencar a aplaudir. La professora li va dir que seria molt bonic que ens féssim una abraçada… Jo tornava a tenir ganes de plorar, però necessitava dissimular davant els alumnes, no seria gaire normal veure un mosso posant-se a plorar!

Vaig tornar a abraçar aquesta nena, per segona vegada, però aquest cop amb un pessigolleig emocional que m’envaïa per tot arreu.

En finalitzar la sessió la tutora va explicar-me que aquesta alumna, fins al dia d’avui, encara no havia explicat amb tanta naturalitat aquell tràgic accident i que creia que s’havia tret un pes de sobre gràcies a la sessió de mobilitat segura que havia fet.

Aquest és el millor regal que la meva feina em pot fer!

Conduir amb neu

A l’hivern, la neu i la boira gebradora solen fer acte de presència en bona part del territori català, i als conductors els dificulten la circulació per les carreteres, ja que minva l’adherència dels pneumàtics i també la visibilitat. Perquè aquestes inclemències meteorològiques provoquin com menys ensurts millor a l’asfalt, cal seguir unes recomanacions bàsiques que ajudaran a evitar accidents.

imatge-carretera-nevada

En el cas de la neu, el sotsinspector Albert Cela, cap de l’Àrea Regional de Trànsit Pirineu Occidental dels Mossos d’Esquadra, destaca que “en primer lloc és molt important tenir en compte la prevenció i la preparació dels vehicles per afrontar amb èxit aquestes situacions, i per això cal portar al vehicle l’equipament d’hivern:  rodes de contacte, cadenes, guants, roba d’abric i el dipòsit de benzina ple”.

En zones de muntanya on les baixes temperatures i les nevades són habituals en aquesta època de l’any, s’aconsella utilitzar els pneumàtics d’hivern, ja que proporcionen més adherència i una millor resposta de frenada.

Seguiu aquests cinc consells per conduir amb neu:

  1. Moderar la velocitat
  2. Fer una conducció suau, sense cops de gas i sense girar la direcció de manera brusca
  3. Fer servir el fre tan poc com es pugui i, si és imprescindible, amb molta suavitat; per això és recomanable augmentar la distància de seguretat amb la resta de vehicles
  4. Si baixem del vehicle per posar cadenes, cal fer-ho amb seguretat: si és possible, fora de la calçada, i si es fa al voral, cal portar l’armilla reflectora posada i col·locar els triangles de senyalització
  5. Amb vehicles de canvi automàtic, cal procurar conduir en posició manual. En els vehicles que disposin de control d’estabilitat/control de tracció (ESP) i tinguin la possibilitat de desactivar-lo, és aconsellable fer-hotransit_meteo_neu