Etiqueta: Mossos d’Esquadra

Plans de contenció per reduir la sinistralitat

Infotrànsit1 comentari

Arran de l’augment exponencial de la sinistralitat que es va registrar el mes d’abril, amb 23 víctimes mortals, el Servei Català de Trànsit i la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra vam iniciar un primer pla de contenció per posar fre al degoteig de víctimes a les carreteres. El pla se sosté principalment sobre quatre pilars:

  • Intensificació de la presència policial a tot el país
  • Increment dels vols d’informació, vigilància i control
  • Reforç de radars en línia per controlar la velocitat
  • Difusió constant de consells de seguretat i missatges de conscienciació viària als panells de les carreteres i a les xarxes socials

Objectius

Els principals objectius d’aquest pla específic per reduir la sinistralitat són: 

  • Prevenir i reduir els accidents greus i mortals, amb especial atenció als accidents de motoristes, ciclistes i vianants
  • Reduir els comportaments de risc, amb un pla de patrullatge integral que controla distraccions, excessos de velocitat, ús dels sistemes de seguretat passiva i consum d’alcohol i drogues, entre d’altres
  • Promoure una mobilitat segura del transport de mercaderies en vehicles pesants i lleugers

Els controls policials han abundat especialment en les vies que concentren un alt nombre de víctimes mortals o ferides greus, és a dir, l’AP-7, l’A-2, l’N-II, l’N-260, la C-13, la C-14, la C-31, la C-32, la C-25, la C-35 i la C-58.

Resultats

Pel que fa a l’activitat policial d’aquest pla de contenció per part de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, s’han efectuat 850 controls i s’han interposat 20.295 denúncies relacionades amb la seguretat viària durant el mes de maig. Les sancions més comunes han estat per:

  • Manca d‘ITV
  • Distraccions
  • Excés de velocitat
  • Consum d’alcohol o drogues
  • No obeir els senyals de trànsit

Respecte a la resta de mesos de l’any, “s’ha detectat un increment d’infraccions per distraccions i també un augment de denúncies per consum d’alcohol i drogues”, explica l’inspector Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. D’altra banda, s’ha observat una reducció d’infraccions per excés de velocitat, si ho comparem amb altres mesos d’aquest 2022. Alhora, les denúncies en l’àmbit del transport durant el mes de maig van ser similars a les de la resta de mesos. “Respecte als fets penals relacionats amb el trànsit, els delictes de conducció sota els efectes de l’alcohol i conduir sense permís han estat els més representats”, subratlla González.

  • C-245,Mossos

AP-7

Conforme ha anat avançant el 2022, amb la mobilitat ja plenament recuperada després de la pandèmia, ha anat cobrant un funest protagonisme l’autopista AP-7, fins al punt d’acumular el 20% de les víctimes mortals d’enguany. Amb l’alliberament dels peatges, el volum de trànsit en aquesta via ha augmentat fins a un 40%. Si bé el transvasament de trànsit d’altres vies menys segures a l’AP-7 ha comportat una notòria reducció de la sinistralitat en aquestes carreteres, això també ha generat diversos efectes colaterals per a l’AP-7, com ara l’ús massiu d’una via que necessita reformes estructurals, l’increment exponencial del trànsit de vehicles pesants o el preocupant augment dels atropellaments mortals.

Per tal de neutralitzar aquesta creixent sinistralitat a l’AP-7, el Departament d’Interior ha donat continuïtat al pla de contenció, ara de forma específica i intensiva per a l’autopista AP-7. A grans trets, les mesures consisteixen en:

  • Controls de velocitat per reduir la velocitat mitjana de conducció: controls estàtics i dinàmics al llarg de tota la via i també controls específics a vehicles que tenen velocitats limitades, com el transport de mercaderies
  • Controls integrals en vehicles de transport per detectar conducció sota els efectes de l’alcohol o les drogues, i per assegurar el compliment dels temps de conducció i de descans
  • Reforç de la inspecció aèria per detectar infraccions

Al juny, durant aquest pla específic de vigilància de l’AP-7, dirigit especialment al control de la velocitat excessiva i del transport, es van fer 339 controls de velocitat, amb 306.236 vehicles controlats i 6.505 vehicles denunciats (això suposa el doble de controls i el triple de denúncies a l’AP-7 respecte al 2019). En relació amb els controls integrals en vehicles de transport, se’n van fer 145, en els quals es van detectar 199 infraccions de la normativa de transports i 816 de la normativa de trànsit. D’aquestes, convé destacar que 327 van ser per excés de velocitat i 296, per distraccions.

Aquestes mesures es van posar en marxa el cap de setmana llarg de la Segona Pasqua i es mantenen per als propers mesos. No obstant, paral·lelament a totes aquestes mesures, cal també la complicitat de tots els conductors i conductores, atès que la prudència i el compliment de les normes són indispensables per reduir el nombre de víctimes a les carreteres.

Anatomia d’un accident

InfotrànsitDeixa un comentari

Quan es produeix un accident de trànsit amb víctimes, s’obren diferents interrogants que cal resoldre: Com s’ha produït l’accident?, a quina velocitat anaven els vehicles?, qui és el causant del sinistre? Aquesta laboriosa tasca de recollida de proves la porta a terme la Unitat d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra. La principal comesa dels agents d’aquesta unitat serà la reconstrucció de l’accident per determinar-ne les causes i les responsabilitats, atès que darrere de cada sinistre hi ha un atestat que haurà de radiografiar què ha passat i, sovint, també un judici que haurà de determinar les causes i els responsables.

Recollir i documentar

Quan els agents de la Unitat d’Investigació d’Accidents de la Regió Metropolitana Sud dels Mossos d’Esquadra reben un avís d’accident de trànsit amb víctimes, ho deixen tot i acudeixen ràpidament al punt del sinistre per recollir el màxim de proves. Un cop s’han atès les víctimes, els agents inicien la seva tasca documental: fan fotografies del lloc i dels vehicles, prenen mesures, marquen les empremtes dels pneumàtics a l’asfalt, fan proves d’alcoholèmia o extreuen les dades del tacògraf (si hi ha un camió o un autobús implicat), entre d’altres tasques.

Sovint, han d’actuar amb rapidesa i sota pressió, ja que el sinistre obliga a tallar carrils o tota la via i es formen congestions de trànsit que convé no allargar massa. “La pluja a vegades també ens pot dificultar l’anàlisi que fem de les empremtes dels pneumàtics a l’asfalt”, explica l’Andreu Calafell, agent de la Unitat d’Investigació d’Accidents de la Regió Metropolitana Sud. “El que ens dona més informació són les empremtes de pneumàtic: ens determinen les trajectòries i la distància de frenada i ens ajuden a determinar una possible velocitat “, detalla Calafell.

Analitzar i determinar

Una de les tasques fonamentals que es fa a l’asfalt és fer una fotografia zenital de l’escena que posteriorment servirà de base per crear a l’ordinador una planimetria a escala de l’accident, amb l’objectiu de reconstruir-lo. Amb aquest ‘mapa’ del fets, l’equip d’atestats determinarà el punt de col·lisió, les posicions inicials i finals dels vehicles implicats, les trajectòries i la velocitat anterior i posterior a la col·lisió de cada vehicle.

Aquesta reconstrucció de l’escenari de l’accident, que a vegades s’acaba traduint en un delicte contra la seguretat del trànsit, de lesions greus o d’homicidi per imprudència, permet fer una radiografia força acurada de què ha passat i per què ha passat. “La confecció de l’atestat és molt important, ja que s’hi recullen totes les dades, proves i anàlisis fetes perquè a la diligència de valoració tècnica policial es determini el més objectivament possible com va passar el sinistre”, subratlla Montse Monnè, agent d’aquesta unitat especialitzada. Al capdavall, la inspecció ocular al lloc del sinistre, la planimetria i l’informe fotogràfic són els tràmits fonamentals en la instrucció d’unes diligències.

Event Data Recorder

A partir de juliol d’aquest 2022, tots els cotxes nous fabricats hauran d’obrir l’accés a  l’EDR (Event Data Recorder), el sistema que registra totes les dades d’un sinistre, contingudes en un dispositiu anomenat ACM (Airbag Control Module). L’ACM és una centraleta que controla la major part dels sistemes de seguretat del vehicle de la qual els Mossos d’Esquadra extreuen les dades que l’EDR ha enregistrat durant els 5 segons previs a l’accident.

El dispositiu enregistra variables com la velocitat del vehicle, la frenada, la força de l’impacte frontal i lateral, els moviments de direcció, sistemes de seguretat com els airbags, cinturons o determinats assistents. Les dades emmagatzemades (no s’enregistren converses ni informació personal) s’obtenen de forma immediata quan es connecta l’EDR a un ordinador. “És una eina fonamental en la investigació d’accidents, no tant per determinar la culpabilitat de l’accident per sí sola, sinó per aclarir els múltiples factors que intervenen en la reconstrucció d’un sinistre”, precisa el sergent Xavier Flores, cap de la Unitat d’Investigació d’Accidents de la Regió Metropolitana Sud.

L’EDR és un dels sistemes ADAS d’ajuda a la conducció obligatoris a partir del 2022, una mesura establerta per la Unió Europea per augmentar la seguretat dels conductors i reduir la sinistralitat a les carreteres.

Comunicar la pitjor notícia

infotransitDeixa un comentari

Darrere d’una víctima mortal per accident de trànsit hi ha una família que ha de rebre la notícia de la pèrdua sobtada d’una persona estimada, un relat que no voldrien haver d’escoltar però que, un cop el sàpiguen, marcarà un abans i un després a les seves vides. Tanmateix, de quina manera se’ls comuniqui aquesta notícia pot comportar un impacte més o menys traumàtic i pot ajudar en l’assimilació del fet i iniciar el procés de dol.

Així doncs, quan hi ha una mort inesperada, ja sigui en un sinistre viari o en altres circumstàncies, és important com es dona la notícia i l’entorn en què es fa: si bé una comunicació seguint certes pautes no eliminarà el dolor normal per la pèrdua d’un ésser estimat, tampoc n’hi afegirà més.

Majoritàriament, són els cossos policials els que fan aquesta tasca d’informar del que ha passat. Si parlem d’accidents de trànsit, només si la persona mor en el trasllat a l’hospital o al centre mèdic on ha ingressat després de patir l’accident aquesta comunicació recau en els serveis assistencials del centre; així mateix, si la víctima mortal és estrangera i viatjava sola, en aquest cas es fa a través del consolat.

Suport psicològic

A Catalunya, des del 2017 hi ha un conveni de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit (SCT) i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per tal d’oferir suport presencial i atenció especialitzada psicològica als afectats i persones de l’entorn de les víctimes d’un sinistre viari a tots els municipis catalans (menys Barcelona). Seguint aquest acord, en els supòsits d’accidents amb víctimes mortals, el SEM ofereix suport psicològic quan s’ha de comunicar a un familiar directe una mort per accident de trànsit.

Foto SEM: Xavi Blanco

D’aquesta manera, quan es produeix un accident mortal, agents de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra i la Unitat d’Atenció Psicològica (UAP) del SEM, formada per dos tècnics d’emergències sanitàries i un psicòleg, acorden un punt de trobada per anar al domicili dels familiars on s’ha de fer la comunicació, un desplaçament que s’intenta fer al més aviat possible. Abans d’adreçar-s’hi, actualitzen la informació i estableixen com es procedirà. Si bé els agents policials acostumen a ser els encarregats d’explicar què ha succeït, amb la informació que es té en aquell moment de l’accident, la comunicació pot comptar amb l’assessorament dels psicòlegs, si s’escau.

Pautes per a una bona comunicació

La notificació de males notícies s’ha de fer sense ambigüitats i assegurant que la persona a qui s’informa ha entès realment què ha passat. En relació amb això, Andrés Cuartero, cap de l’equip de psicòlegs del SEM, apunta que el suport psicològic als familiars “té com a objectiu empoderar-los perquè siguin ells els que ho comuniquin a altres membres, sobretot si hi ha fills o filles menors al domicili” i explica quines són les pautes per fer una bona comunicació: “no tenir pressa, parlar a poc a poc, repetir les vegades que calgui, respondre a les preguntes-angoixes del familiar, dir la veritat, ser clars si pregunten per un aspecte que desconeixem, etc.”

Sobre aquesta qüestió,el sergent i cap de torn dels Mossos d’Esquadra Ramon Codina afegeix: “Els diem el que ha passat, evitant frases fetes, tecnicismes i detalls innecessaris. Per això cal tenir la màxima informació possible, perquè les famílies el primer que volen és saber què ha passat, quan, com… No admeten inconcrecions.”

Per tal de preparar-los per a aquesta tasca, els membres del cos de Mossos d’Esquadra que fan el curs de trànsit tenen una assignatura quan s’estan formant a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) per aprendre com donar el missatge amb la màxima humanitat, empatia i professionalitat possibles i, alhora, saber gestionar l’estrès que poden generar aquestes situacions als mateixos agents. A més, les associacions de víctimes com PAT-APAT i Stop Accidentes participen com a convidades en l’assignatura perquè expliquin la seva experiència i repassar quines coses s’han fet bé i quines malament en alguns casos reals. Com explica Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos, l’objectiu és “que els agents vegin no només la importància que té la comunicació, sinó també l’efecte que ocasiona en la víctima ja que, sense voler-ho, li podem infligir més dolor al que ja té per la pèrdua d’un ésser estimat”.

En aquest sentit, el màxim responsable de l’equip de psicòlegs del SEM tambédestaca la importància de fer una bona comunicació: “L’impacte d’un fet traumàtic, com la mort sobtada, abrupta, per un accident de trànsit,  pot veure’s afectat negativament, afegint més dolor, si no es comunica bé. En canvi, una comunicació eficaç des del punt de vista emocional pot ajudar a gestionar l’estrès i l’ansietat inicials i facilitar l’inici del procés de dol.”

Després de l’accident

Els Mossos d’Esquadra han incorporat enguany al procediment un nou àmbit de comunicació amb les víctimes, posterior al moment en què s’informa del fet luctuós. Aquesta comunicació es fa en dos temps, al voltant dels deu dies després de la data de l’accident, per veure com estan i explicar-los que s’ha d’estendre una acta i, posteriorment, al cap d’uns trenta dies, i un cop els familiars hagin tingut temps per aportar les dades sobre els beneficiaris, per formalitzar aquesta acta.

Com detalla el cap de la Divisió de Trànsit de la policia catalana, aquesta comunicació posterior té un doble objectiu: “El primer, com a policia judicial, col·laborar amb la justícia per determinar la situació econòmica en què queden les víctimes d’un accident (familiars dels morts o ferits greus) per tal que la fiscalia i el jutge puguin impulsar la restitució econòmica, és a dir, que cobrin les assegurances i les despeses que se’ls hagin generat al més ràpidament possible. El segon és detectar situacions de vulnerabilitat social, persones que hagin pogut quedar desemparades sense recursos econòmics perquè la persona difunta era qui aportava els recursos econòmics. En aquests casos, avisem els serveis socials perquè actuïn de manera urgent.”

En els trajectes curts, no abaixis la guàrdia

InfotrànsitDeixa un comentari

L’estiu és, per a molts, sinònim de vacances, un període de l’any per desconnectar de la rutina diària i marxar, ja sigui cap a la platja o la muntanya. Però amb la conducció no s’hi val a abaixar la guàrdia, tampoc a l’hora de fer un trajecte curt o per vies conegudes. “A vegades tenim tendència a relaxar-nos perquè estem de vacances, però conduir no deixa de tenir el seu risc”, apunta en aquest sentit el sotsinspector Marc Patxot, cap de l’Àrea Regional de Trànsit (ART) Metro Sud dels Mossos d’Esquadra, i afegeix: “No ens podem confiar que el trajecte és de pocs minuts, que el fem tot sovint o pensar que només anem a la platja o piscina; qualsevol distracció ens pot dur a patir un accident.”

En els trajectes curts o per vies conegudes, habituals en vacances, un excés de confiança ens pot fer cometre certes infraccions que poden comportar conseqüències greus. Encara que sembli una obvietat, és important recordar que cal mantenir la mateixa atenció i les mateixes mesures de seguretat tant si fem un trajecte de només 200 metres com si ens desplacem 200 quilòmetres.

El sotsinspector Marc Patxot destaca alguns consells que cal tenir en compte:

  • Per curt i repetitiu que sigui el trajecte no et confiïs, l’excés de confiança ens pot distreure. Mantingues l’atenció en tot moment: no et distreguis amb el mòbil ni mengis o beguis durant la conducció.

  • No oblidis la importància de fer servir els sistemes de retenció infantil i el cinturó de seguretat, una frenada brusca pot ser necessària en qualsevol moment.

  • Utilitza sempre calçat adequat, mai xancletes, tant en cotxe com en motocicleta. Igualment, si vas en moto, fes servir sempre casc integral, guants, jaqueta amb proteccions i pantalons llargs: encara que el recorregut sigui curt, continuen sent peces importants per evitar erosions en cas de caiguda.

  • En motocicleta no portis estris com, per exemple, para-sols o motxilles grans a l’esquena, en cas de caiguda poden agreujar les lesions. En cotxe també cal que els duguis al maleter, així no entorpiràs la visibilitat i evitaràs cops i distraccions mentre et desplacis.

  • Encara que hagis de fer trajectes curts, tingues cura del manteniment del vehicle.

  • I, per descomptat, sigues sempre respectuós amb els altres usuaris de la via, respecta la velocitat permesa o adequa-la a les circumstàncies amb què et puguis trobar i no condueixis després d’haver consumit alcohol o altres substàncies.

Els petits viatges es poden convertir en desplaçaments molt perillosos si ens arrisquem amb conductes que podríem evitar i relaxem les mesures de seguretat: aquestes vacances no abaixis la guàrdia, evita accidents!

Crònica d’una vida a peu de carretera

InfotrànsitDeixa un comentari

Més de dues dècades llargues de servei a la Divisió de Trànsit del cos de Mossos d’Esquadra atorga un bagatge incomparable, professional i humà sobre el nostre comportament a la carretera. El caporal Jordi i l’agent Albert, ambdós a l’Àrea Regional Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra, sumen 42 anys d’experiències i d’expertesa en el terreny del trànsit. N’han vist de tots colors: anècdotes divertides, pèrdues doloroses, falsos mites i llocs comuns, però sobretot han viscut des de primera línia l’evolució de la sinistralitat a Catalunya i de la nostra actitud al volant. Aquest article es basa en el seu testimoni.

Falsos mites per fer baixar l’alcohol

Després d’incomptables controls d’alcoholèmia, el Jordi i l’Albert han vist com encara hi ha moltes (falses) creences sobre remeis que fan baixar els efectes de l’alcohol: beure cafè, prendre mentol, menjar, fer exercici… En els controls d’alcoholèmia, de vegades es veuen conductors que entre la primera prova i la prova de contrast aprofiten per fer esport, córrer o fer flexions, “fins i tot una vegada ens vam trobar una parella dins el cotxe tenint relacions sexuals”, recorda el caporal Jordi. “El més extravagant que he vist, però, és un home que mastegava un preservatiu, pensant que així li baixaria l’alcohol”, rememora el caporal. En una altra ocasió, els agents van presenciar perplexos com la xicota d’un conductor que havia donat positiu es va presentar per recollir-lo, però també va donar positiu.

La irrupció del mòbil

Anys enrere, la velocitat i l’alcohol eren els principals factors dels accidents de trànsit. Però des de l’aparició del mòbil a les nostres vides, aquest ha pujat amb força entre les causes de la sinistralitat, fins al punt que les distraccions ja són la primera causa dels accidents amb víctimes, especialment l’ús del mòbil. A peu de carretera, l’Albert i el Jordi ho corroboren: “Veiem barbaritats, com conductors al volant mirant una pel·lícula al mòbil o jugant a un joc mentre condueixen”, relata l’Albert. En aquest sentit, els cotxes espiells han esdevingut una eina molt útil per detectar infraccions sense ser detectat, especialment en el cas de la manipulació del mòbil. Sovint, la reacció dels infractors és la negació. “Ningú no vol ser denunciat, és lògic. Però quan aturem a algú es fa perquè hi ha la certesa que ha comès una infracció; si hi ha dubtes, no es posa denúncia”, rebla el caporal Jordi.

Moments difícils

Quan parlem de trànsit malauradament també parlem de víctimes. L’Albert i el Jordi han presenciat moltes escenes d’accidents i ambdós remarquen la importància de retirar-se de la calçada quan hem patit una topada o una avaria, especialment en vies ràpides. “Cal sortir de la via sempre que es pugui; es produeixen molts accidents i atropellaments en aquestes circumstàncies”, avisa l’Albert. Els dos agents han vist també com companys de feina han patit greus lesions, o fins i tot la mort, per atropellaments i accidents amb fuga. “A Trànsit, la baixa més probable és l’atropellament; no pots abaixar mai la guàrdia. Estem exposats al risc, és la part més perillosa de la nostra feina.”

Una presència que rebaixa la sinistralitat

Quan una patrulla de Mossos d’Esquadra circula per un carrer o carretera, es crea una zona de pacificació del trànsit en 100 metres a la rodona. Trepitjar l’asfalt és una tasca prioritària per a un agent de Trànsit, perquè amb presència policial a la carretera, baixa el nombre d’accidents. “Quan un conductor ens veu, immediatament comença a fer un repàs mental: cinturó cordat, límit de velocitat, respectar els senyals…”, explica el caporal Jordi. “Quan ets a Trànsit, el que més t’agrada és la vessant assistencial; poder ajudar a algú quan ha patit un accident o una avaria, en un moment en què es viu una experiència traumàtica i som vulnerables és, crec jo, el més agraït d’aquesta feina”, assegura l’Albert.

‘A mi no em passarà’

“Els darrers anys hem detectat com aquell famós ‘jo controlo’ ha deixat pas a una sensació general de ‘a mi no em passarà’, i això ens preocupa”, explica el Jordi. “Hi ha aquesta percepció, errònia, que els accidents només els passa als altres i cal tenir en compte que, encara que ho facis tot bé com a conductor, pots patir un accident per culpa d’un altre”, adverteix l’Albert.

Sovint els conductors aturats pels agents per cometre una infracció no són conscients que l’han comès. “El ritme del dia a dia és trepidant, anem tot el dia amb presses, horaris i obligacions i quan entrem al cotxe tot això ho portem a sobre. A vegades és difícil deixar la ment en blanc i concentrar-se només en conduir, però cal fer-ho; ens hi va la vida”, avisa el caporal.

Després de més de 20 anys a Trànsit, els dos agents han estat testimonis de la davallada en la sinistralitat a les carreteres. “Hi ha hagut una millora en la conscienciació, en l’actitud; abans hi havia molts més morts i ferits greus. Però cal seguir treballant, millorar la prevenció i la formació viària, el respecte i la convivència a la carretera”, coincideixen tots dos.

“El delicte d’abandonament del lloc d’accident penalitza la insolidaritat humana”

InfotrànsitDeixa un comentari

El 16 de desembre passat al migdia un operari que treballava a la C-31 a Siurana (Alt Empordà) va ser atropellat mortalment. El conductor del turisme va fugir del lloc de l’accident. Aquell mateix dia, hores més tard, agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona el van identificar i detenir a l’Estartit (Baix Empordà). L’home, de 89 anys, de nacionalitat francesa i amb domicili a Perpinyà, va ser imputat per un delicte contra la seguretat del trànsit per abandonament del lloc de l’accident i homicidi imprudent.

Aquest mes de març s’han complert dos anys de l’entrada en vigor de la reforma del Codi penal que va incloure, entre d’altres canvis, el nou delicte d’abandonament del lloc de l’accident. Fins llavors només existia el delicte d’omissió del deure de socors, que no s’aplicava únicament en l’àmbit del trànsit i que només castigava deixar la víctima aïllada i amb situació manifesta de risc, cosa que feia que fos difícilment aplicable. Fugir després de causar morts o lesionats greus però que no quedessin en desemparament i amb perill per la seva vida no era constitutiu de delicte. Per contra, amb el canvi normatiu del 2019, si una persona s’ha vist involucrada en un accident i decideix marxar lliurement sense atendre les seves obligacions, se li pot atribuir el nou tipus delictiu, que pot comportar penes d’entre 6 mesos i 4 anys de presó i la privació del carnet de conduir d’1 a 4 anys.

Assumir la responsabilitat

Malauradament, que el causant d’un accident marxi i deixi enrere possibles víctimes passa més sovint del que es podria creure. L’any passat, en l’àmbit interurbà, els Mossos d’Esquadra van investigar setanta casos, tres dels quals accidents mortals, i el 2019 en van ser una cinquantena. “Només que passés un cop ja seria més sovint del que hauria de ser, perquè quan marxes del lloc no estàs assumint la teva responsabilitat”, apunta el sotsinspector Avelí Garcia, cap de l’Àrea Central d’Investigació d’Accidents de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. I afegeix: “El delicte d’abandonament del lloc penalitza aquestes conductes d’insolidaritat humana.”

Normalment les persones que fugen d’un accident no volen ser identificades, ja sigui perquè conduïen sota els efectes de l’alcohol, per conducció temerària o perquè havien participat en altres activitats delictives prèvies, entre altres motius. Segons Garcia, “parlem de persones que, majoritàriament, no son delinqüents professionals, que després de marxar pensen que no els trobarem i que no són conscients que poden acabar a la presó per haver fugit”. Tanmateix, segons Mossos, la identificació del conductor s’acostuma a fer en les 24 hores posteriors a l’accident. La traçabilitat de les peces que hagin pogut quedar després del xoc i els possibles testimonis són clau en la investigació d’aquests casos i la majoria s’acaben resolent: en accidents amb víctimes mortals i ferits greus, la resolució arriba gairebé al 100%, i en la resta, està entorn del 90%.

La importància de ser atès

No auxiliar la víctima ni avisar els serveis d’emergència no hauria de ser mai una opció. “Tothom que s’ha vist involucrat en un accident s’ha d’aturar amb seguretat i no marxar del lloc de l’accident”, apunta en aquest sentit el cap de l’Àrea Central d’Investigació d’Accidents, i afegeix: “Poder rebre assistència mèdica durant el que es coneix com la golden hour és vital.” I és que el fet que una persona que ha patit un accident pugui ser assistida al més aviat possible pot ser la diferència entre que visqui o que mori,  o entre que sobrevisqui amb unes condicions o unes altres, de manera que lesions importants puguin tenir la mínima repercussió o, en canvi, es converteixin en greus seqüeles.

La inspecció de documents i vehicles en l’àmbit del trànsit, una qüestió de seguretat viària

infotransitDeixa un comentari

El mes d’octubre passat, agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit (ART) Metropolitana Nord destinats al Grup de Recerca i Documentació (GRD) van denunciar dos homes, de 80 i 51 anys, nacionalitat espanyola i veïns de Barcelona, per un delicte de falsedat documental. Conduïen vehicles d’alta gamma i havien acumulat 52 denúncies per excés de velocitat. Quan els arribava una multa al·legaven que el conductor era un home italià, del qual facilitaven un permís de conduir que havia estat falsificat per tal que l’expedient sancionador no acabés prosperant.

Falsificar un carnet de conduir, modificar el bastidor d’un vehicle, duplicar-ne la matrícula o manipular un tacògraf són alguns dels casos de falsedat documental relacionada amb el trànsit. Més enllà de constituir un delicte, suposen un risc per a la seguretat viària, i en aquest context és important la tasca policial destinada a la inspecció de documents i vehicles.

Si bé tots els agents de Mossos tenen una formació bàsica per poder fer una primera identificació d’alteracions en documents o vehicles que es puguin trobar en un control de carretera o en altres circumstàncies, un cop detectada la sospita es remet al Grup de Recerca i Documentació (GRD) de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, que són els encarregats de combatre les falsificacions en aquest àmbit. Jesús Pérez, caporal del GRD, detalla en què consisteix la seva feina: “D’una banda, pel que fa als vehicles, fem identificació de vehicles sostrets, i de l’altra, actuem com a policia científica de trànsit i informem de pericials de documentació falsa, ja siguin permisos de conduir, fitxes tècniques o ITVs, entre d’altres”.

Pel que fa a aquest darrer àmbit, la persona que porta un document fals ho pot fer per diversos supòsits, ja sigui perquè té el permís retirat o caducat al país d’origen, perquè té algun requeriment judicial o simplement perquè té dificultats per obtenir el permís de conduir a l’Estat espanyol, entre d’altres. El cert és que els documents cada cop incorporen més mesures de seguretat que en dificulten la falsificació, com marques amb tintes que només es poden veure amb llum ultraviolada o lupes d’infrarojos. En aquest sentit, el caporal Jesús Pérez ens explica com treballen: “Disposem de les eines per mirar que les mesures de seguretat del document siguin les que ha de portar i fem un treball de comparativa del document estudiat amb originals del país.” Pérez destaca també la importància que, a banda dels coneixements de documentoscòpia que tenen, es formin de manera contínua “perquè ens trobem amb la dificultat afegida que hi ha països on existeixen diversos models de documentació en vigor”.

La tasca del GRD resulta clau en posar fre a uns comportaments que poden ser molt perillosos a la carretera. Així, aquest 2020 (fins al mes d’octubre) ha obert 383 informes pericials de falsificació documental de persona o de vehicle a requeriment judicial i, a més, ha emès 220 informes policials en aquest mateix sentit. Només en aquest període a Catalunya s’han inspeccionat 627 vehicles susceptibles d’haver estat falsificats o manipulats i s’han detingut o denunciat 253 persones per delicte de falsedat documental. El Codi Penal castiga aquesta conducta amb penes de presó de 6 mesos a 3 anys i multa de 6 a 12 mesos.

Formant monitors d’educació viària

infotransitDeixa un comentari

En matèria de seguretat viària, l’educació i la formació al llarg de tota la vida de l’usuari són determinants per reduir l’accidentalitat i, si bé és cert que són diversos els col·lectius d’àmbits diferents que hi treballen, cal ressaltar el paper dels monitors d’educació viària de les policies locals i del cos dels Mossos d’Esquadra, als quals s’han anat sumant altres cossos de seguretat com els guàrdies i vigilants municipals. Aquests monitors no només treballen amb infants i joves en escoles i instituts, sinó que també col·laboren en la prevenció de riscos laborals dels treballadors de les empreses i en la sensibilització viària de la gent gran, entre d’altres, tot plegat amb l’objectiu de fomentar actituds viàries que vagin generant consciència ciutadana i comportaments encaminats a la convivència i a la mobilitat segura. Però, com es formen aquests formadors?

Aquest mes de setembre trenta alumnes, membres de cossos policials, han participat en el Curs d’educació viària nivell I que s’ha impartit a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i que està organitzat en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit (SCT). Dotze alumnes més faran el Curs nivell II en què perparticipar-hi cal tenir experiència en educació viària i haver superat el primer curs un any abans. En aquestes formacions, els participants poden conèixer recursos tècnics i pedagògics i millorar les seves competències en educació per a la mobilitat segura a través de la reflexió, l’experimentació, l’anàlisi i el treball en grup.

Francesc Esteban, coordinador dels cursos, explica que l’objectiu és “que els monitors siguin capaços no tant de parlar en públic o de fer una classe expositiva sinó de treballar les emocions, les actituds i la percepció del risc de l’alumnat”. “Cal que la gent percebi més el risc i tingui una actitud més favorable d’autoprotegir-se i, en conseqüència, de protegir els altres”, afegeix.

Salva Juvés, policia local de Martorelles, és un dels alumnes del Curs nivell I, al qual ha assistit amb la voluntat de poder impartir classes al municipi, ja que la policia local es va crear recentment, el 2017, i fins ara la tasca educativa l’han dut a terme els Mossos d’Esquadra. La metodologia eminentment pràctica i dinàmica de la formació és ben valorada pels participants. En aquest sentit, Xavi Boneta, agent de la divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra del sector Mollet, assenyala que el curs “proporciona les eines per ensenyar i transmetre bé els valors en seguretat viària”, i Judith Verdaguer, policia local de Ripoll, també en destaca el fet que “aprenem no tant com ensenyar la normativa sinó com les persones aprenen, i a ser empàtics amb el grup”.

Amb tot, arran de la COVID-19, algunes activitats que es feien habitualment a la formació més de contacte físic s’han hagut d’adaptar i s’ha treballat en grups fixos de quatre persones. A més, s’ha reduït el nombre de participants a les formacions i tant professorat com alumnes han portat mascareta dins l’aula.  

Apuntant a la velocitat

infotransitDeixa un comentari

Els Mossos d’Esquadra utilitzen uns radars mòbils anomenats pistola per fer controls selectius a camions, furgonetes i autocars

C-17 a la Garriga. 10 del matí. Un caporal radarista dels Mossos d’Esquadra apunta i dispara amb un cinemòmetre làser pistola a camions. El límit de velocitat genèric de la via és de 90 km/h, però els vehicles pesants no poden superar els 80 km/h per normativa. 329 camions controlats. 289 circulaven a més velocitat de la permesa. 22 camioners sancionats.

Foto principal
En campanyes de velocitat o de transport, la Policia de la Generalitat treu a la carretera els radars pistola (tècnicament, DigiCam-pro) per controlar els excessos de velocitat de determinats tipus de vehicles que han de circular per llei a límits inferiors, principalment furgonetes, autocars i camions. Com explica el sotsinspector de la Divisió de Trànsit, Carles Gómez: “Els radars pistola ens permeten fer controls selectius de vehicles i, a més, els podem ubicar en punts que els altres radars no permeten, com són els revolts”.

Els Mossos d’Esquadra disposen de nou radars pistola repartits per totes les regions policials. Les vies amb més afluència de transportistes i conductors professionals són les més controlades per aquests tipus de cinemòmetres selectius. Així doncs, se solen ubicar amb els trípodes a la C-17 i C-59 a Barcelona, a l’A-7 a Tarragona, a la C-12 a les Terres de l’Ebre i a l’A-2 al seu pas per Lleida i Barcelona.

A més del punt de control del radar pistola, a la mateixa carretera, més endavant, s’ubiquen diverses patrulles dinàmiques de motoristes dels Mossos que intercepten els vehicles detectats corrent més del compte i els redirigeixen cap a un lloc segur (un polígon industrial, en aquest cas) per fer-los la notificació. “Quan has detectat anomalies més enllà de la velocitat, realitzes una inspecció del tacògraf a través d’una clau de descàrrega”, assenyala el caporal Francesc Xavier Fonollar. Un excés de velocitat pot ser la porta d’entrada a altres irregularitats dels conductors professionals, com la manca d’hores de descans setmanal o la manipulació del sistema.

Foto 1_camions#Dades: en el 38,2% des accidents mortals de trànsit registrats enguany a les carreteres catalanes hi ha hagut implicats camions o furgonetes, és a dir, en 57 dels 149 sinistres amb morts d’aquest 2019 (fins al 27 novembre) hi han estat involucrats aquests tipus de vehicles.

Foto-2_radar-barrera.jpg

#Sabiesque els Mossos d’Esquadra també utilitzen un tipus de radars mòbils que s’anomenen barrera i que són indetectables? Aquest tipus de cinemòmetre està compost de dos làsers i s’ubica enfocant la carretera fent una ‘barrera’. El radar detecta els excessos de velocitat a tots els carrils quan els vehicles creuen els dos rajos que projecta el radar.

Foto 3_detector de radars

#Compte amb l’ús de detectors de radars. Els Mossos d’Esquadra tenen a la seva flota detectors de detectors. Conduir fent ús de mecanismes de detecció de radars és una infracció greu que suposa una sanció de 200 euros i la detracció de 3 punts. I conduir un vehicle que tingui instal·lats inhibidors és una infracció molt greu que suposa 6.000 euros de multa i la retirada de 6 punts del carnet.

No te n’oblidis! A l’autocar, també!

infotransitDeixa un comentari

La seguretat en el transport escolar i de menors, així com de viatgers, depèn, entre altres factors, de les condicions administratives, del servei i dels vehicles en qüestió. Aquest és el triple focus d’atenció de la nova campanya preventiva de controls intensius que coordina al llarg d’aquesta setmana el Servei Català de Trànsit amb Mossos d’Esquadra i la Policia Local.

Els agents vigilen sobretot si es disposa d’una autorització administrativa específica per realitzar el transport; l’ús dels elements de seguretat passiva; si cada passatger compta amb una plaça o seient, o bé el compliment de les parades o itineraris fixats.

Quant a les condicions dels vehicles, es denuncien aspectes com realitzar un servei amb un vehicle de més antiguitat que la màxima permesa, l’incompliment de l’obligació de subscriure les assegurances preceptives i també de la ITV. A més, en els transports escolars també es té en compte que el vehicle disposi del rètol indicatiu de transport escolar i si es viatja amb un acompanyant de transport escolar o cap a centres d’educació especial, entre altres aspectes.

Totes aquestes comprovacions les van fer els agents dels Mossos d’Esquadra del sector Maresme de l’Àrea Regional de Trànsit Metropolitana Nord als autocars de viatgers i de transport escolar que van aturar en un control a la C-32 a Arenys de Mar. “Ara que arriba el bon temps és una bona època per fer aquesta campanya intensiva de transport de viatgers, perquè augmenta el turisme estranger i nacional i, en conseqüència, el moviment d’aquests vehicles”, assenyala el sergent Xavier Jiménez.

Segons explica el sergent cap de torn, les infraccions “més comunes” en aquests controls estan relacionades amb l’incompliment dels descansos dels conductors. Pel que fa a l’ús del cinturó, tot i que des de peu de carretera “és complicat detectar” si els usuaris el porten cordat, “la presència policial ajuda a conscienciar”. Els agents del control tenen molt present, a banda del tràgic accident de Freginals, el sinistre que va ocorre el 31 de juliol de 2009 a la mateixa C-32 a l’altura de Sant Pol de Mar, en què també va bolcar un autocar i van morir sis persones.

El cinturó, també als autocars i autobusos

_DSC8420Tenint en compte que un dels aspectes que es controla durant aquesta campanya és l’ús correcte dels sistemes de seguretat passiva, el Servei Català de Trànsit recorda que l’ús del cinturó de seguretat és obligatori per a tots els ocupants i a tots els vehicles –també als autocars i autobusos– així com en tots els trajectes. No portar el cinturó ben cordat és una infracció que comporta una multa de 200 euros.  Així mateix, destaca els beneficis d’utilitzar aquest sistema de seguretat passiva com a mesura d’autoprotecció:

  • En un accident, l’ús del cinturó redueix el risc de morir un 75%. El seu ús combinat amb el coixí de seguretat, si el vehicle en porta, redueix el risc de morir un 80%.
  • En cas de bolcada o gir brusc, l’ús del cinturó és fonamental. No portar-lo ben cordat multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals.


Més seguretat en el transport amb autocar

Aquesta campanya reforça, encara més, el treball del Govern a l’hora de millorar la seguretat en el transport amb autocar. El mes de març passat, quan es complia un any del tràgic accident d’autocar de Freginals, en què van morir 13 persones i 36 més van resultar ferides, el conseller d’Interior, Jordi Jané, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, van anunciar l’aplicació a partir d’enguany de noves mesures, tals com distintius de qualitat per classificar els vehicles a partir dels elements de seguretat de què disposin; campanyes informatives per promoure l’ús del cinturó de seguretat; incentius perquè els vehicles incorporin elements d’avís i control de l’ús efectiu del cinturó de seguretat per part dels usuaris; increment de les inspeccions específiques sobre la manipulació del tacògraf i altres elements de control, o instal·lació de l’alcolock, entre d’altres.

En aquest sentit, la directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, destaca que “moltes víctimes de trànsit  s’haurien pogut  salvar si  haguessin portat cordat el cinturó de seguretat”  i que “encara s’ha d’avançar molt en la conscienciació de l’ús generalitzat d’aquest dispositiu en els autocars”. Doménech  subratlla que “el Govern continua treballant amb els agents econòmics i socials implicats, com la patronal, sindicats, associacions professionals i usuaris,  per continuar  millorant la seguretat en el transport de viatgers per carretera, tot i que és un dels mitjans de transport més segurs”.  La directora del Servei Català de Trànsit insisteix que “cordar-se el cinturó de seguretat és un  gest  imprescindible que ens pot salvar la vida, també quan viatgem en autocar”.