No te n’oblidis! A l’autocar, també!

La seguretat en el transport escolar i de menors, així com de viatgers, depèn, entre altres factors, de les condicions administratives, del servei i dels vehicles en qüestió. Aquest és el triple focus d’atenció de la nova campanya preventiva de controls intensius que coordina al llarg d’aquesta setmana el Servei Català de Trànsit amb Mossos d’Esquadra i la Policia Local.

Els agents vigilen sobretot si es disposa d’una autorització administrativa específica per realitzar el transport; l’ús dels elements de seguretat passiva; si cada passatger compta amb una plaça o seient, o bé el compliment de les parades o itineraris fixats.

Quant a les condicions dels vehicles, es denuncien aspectes com realitzar un servei amb un vehicle de més antiguitat que la màxima permesa, l’incompliment de l’obligació de subscriure les assegurances preceptives i també de la ITV. A més, en els transports escolars també es té en compte que el vehicle disposi del rètol indicatiu de transport escolar i si es viatja amb un acompanyant de transport escolar o cap a centres d’educació especial, entre altres aspectes.

Totes aquestes comprovacions les van fer els agents dels Mossos d’Esquadra del sector Maresme de l’Àrea Regional de Trànsit Metropolitana Nord als autocars de viatgers i de transport escolar que van aturar en un control a la C-32 a Arenys de Mar. “Ara que arriba el bon temps és una bona època per fer aquesta campanya intensiva de transport de viatgers, perquè augmenta el turisme estranger i nacional i, en conseqüència, el moviment d’aquests vehicles”, assenyala el sergent Xavier Jiménez.

Segons explica el sergent cap de torn, les infraccions “més comunes” en aquests controls estan relacionades amb l’incompliment dels descansos dels conductors. Pel que fa a l’ús del cinturó, tot i que des de peu de carretera “és complicat detectar” si els usuaris el porten cordat, “la presència policial ajuda a conscienciar”. Els agents del control tenen molt present, a banda del tràgic accident de Freginals, el sinistre que va ocorre el 31 de juliol de 2009 a la mateixa C-32 a l’altura de Sant Pol de Mar, en què també va bolcar un autocar i van morir sis persones.

El cinturó, també als autocars i autobusos

_DSC8420Tenint en compte que un dels aspectes que es controla durant aquesta campanya és l’ús correcte dels sistemes de seguretat passiva, el Servei Català de Trànsit recorda que l’ús del cinturó de seguretat és obligatori per a tots els ocupants i a tots els vehicles –també als autocars i autobusos– així com en tots els trajectes. No portar el cinturó ben cordat és una infracció que comporta una multa de 200 euros.  Així mateix, destaca els beneficis d’utilitzar aquest sistema de seguretat passiva com a mesura d’autoprotecció:

  • En un accident, l’ús del cinturó redueix el risc de morir un 75%. El seu ús combinat amb el coixí de seguretat, si el vehicle en porta, redueix el risc de morir un 80%.
  • En cas de bolcada o gir brusc, l’ús del cinturó és fonamental. No portar-lo ben cordat multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals.


Més seguretat en el transport amb autocar

Aquesta campanya reforça, encara més, el treball del Govern a l’hora de millorar la seguretat en el transport amb autocar. El mes de març passat, quan es complia un any del tràgic accident d’autocar de Freginals, en què van morir 13 persones i 36 més van resultar ferides, el conseller d’Interior, Jordi Jané, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, van anunciar l’aplicació a partir d’enguany de noves mesures, tals com distintius de qualitat per classificar els vehicles a partir dels elements de seguretat de què disposin; campanyes informatives per promoure l’ús del cinturó de seguretat; incentius perquè els vehicles incorporin elements d’avís i control de l’ús efectiu del cinturó de seguretat per part dels usuaris; increment de les inspeccions específiques sobre la manipulació del tacògraf i altres elements de control, o instal·lació de l’alcolock, entre d’altres.

En aquest sentit, la directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, destaca que “moltes víctimes de trànsit  s’haurien pogut  salvar si  haguessin portat cordat el cinturó de seguretat”  i que “encara s’ha d’avançar molt en la conscienciació de l’ús generalitzat d’aquest dispositiu en els autocars”. Doménech  subratlla que “el Govern continua treballant amb els agents econòmics i socials implicats, com la patronal, sindicats, associacions professionals i usuaris,  per continuar  millorant la seguretat en el transport de viatgers per carretera, tot i que és un dels mitjans de transport més segurs”.  La directora del Servei Català de Trànsit insisteix que “cordar-se el cinturó de seguretat és un  gest  imprescindible que ens pot salvar la vida, també quan viatgem en autocar”.

Veterania en la conducció

Deu minuts abans que comenci la sessió, ja hi ha uns quaranta assistents asseguts i encuriosits en una de les sales del casal de gent gran Sant Jordi de Parets del Vallès per escoltar la sessió formativa sobre mobilitat segura que imparteixen el Jordi Aguilar i la Mònica Rosell, membres de l’Àrea Regional de Trànsit  Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra. En començar la sessió, Aguilar llança a l’auditori la primera pregunta: “Quants de vosaltres conduïu?” Una desena de participants aixeca la mà, alguns d’ells fins i tot ho fan per portar o recollir els seus néts de l’escola. Són conductors actius, veterans, amb molts quilòmetres a l’esquena, però també vulnerables.

SAM_2714

L’envelliment pot causar manca de reflexos i pèrdua d’algunes aptituds per reaccionar davant imprevistos a la carretera, tant com a conductors o com a vianants. “L’important és que vostès intervinguin i que siguem conscients que amb l’edat patim canvis físics i pèrdua de reflexos que afecten la nostra vida quotidiana.” D’aquesta manera introdueix la xerrada el caporal Jordi Aguilar, que destaca que aquestes sessions permeten que els participants “tinguin el policia a prop per preguntar els seus dubtes, per exemple sobre els efectes dels medicaments en la conducció, la periodicitat de les revisions del permís de conduir, la circulació per les rotondes o l’ús de les noves tecnologies”, i afegeix: “Cada cop hi ha més gent gran* que condueix”. A l’Estat espanyol no hi ha una edat màxima per conduir, a partir dels 65 anys, el carnet s’ha de renovar cada cinc anys, tot i que els metges poden recomanar fer les revisions més sovint.

SAM_2732

Miquel Molina, 70 anys: “A la meva edat, gaudeixo conduint” 

“Ara, nosaltres som rics en temps, anem menys estressats, no tenim pressa i podem conduir millor”, afirma en Miquel Molina, que confessa: “A la meva edat, gaudeixo conduint.” Assegura que es posa al volant diàriament però només en hores diürnes: “Tinc glaucoma i durant les nits no condueixo.” En Miquel explica que fa viatges llargs en cotxe dos cops a l’any per visitar la seva filla, que viu a Lora del Río, a Sevilla: “Condueixo fins a Andalusia, faig uns 1.100 quilòmetres.” Què li molesta dels altres conductors? Ho té clar: “Quan vas a una velocitat correcta i toquen el clàxon perquè veuen que ets una persona gran.”

SAM_2730

Maria Rosa Garcia, 66 anys: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo”

La Maria Rosa és conductora experimentada, es va treure el permís de conduir el 1972 i diu que està molt acostumada a agafar el cotxe: “Crec que l’utilitzo massa, fins i tot per desplaçaments que podria fer a peu.” Respecte al comportament dels altres conductors, afirma: “Sobretot m’espanten els que van a molta velocitat, em desconcerten, i també els que avancen per la dreta.” Tot i la seva dependència del vehicle, diu convençuda: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo, però per experiència crec que costa molt veure aquest moment.”

*L’any 2016, 48 persones de més de 65 anys (vianants i conductors) van morir en un sinistre viari a Catalunya.

Enllaç a vídeo:

Conducció i gent gran

 

“Quan ella va saber que jo l’havia tret del cotxe accidentat va somriure, jo vaig haver d’empassar saliva”

En Pol, que és agent de trànsit i fa classes de mobilitat segura, ens explica com va retrobar-se per casualitat en una d’aquestes sessions amb la víctima d’un accident de cotxe molt traumàtic

De camí cap a la feina ja començo a donar-hi voltes: com enfocaré la sessió? Què faré avui? Com em presentaré? Quines activitats faré? Compliré amb els objectius que vull? Mil coses més em passen pel cap. Tinc la sort de poder arribar a tants alumnes que ho he d’aprofitar tant com pugui, he d’exprimir fins l’últim minut que tingui per fer entendre la importància del comportament en la seguretat viària. De fet, no m’haig d’esforçar gaire per fer-ho, m’apassiona aquesta feina: compagino el treball d’agent de trànsit amb el de monitor de mobilitat segura.

Les persones sovint necessitem canvis per fer una renovació d’aires i buscar noves motivacions. Jo, en canvi, tinc la sort de viure aquesta renovació d’aires i noves motivacions en moltes de les sessions que faig, i això no té preu. Als agents de trànsit sovint se’ns associa al talonari de denúncies, però la nostra feina va molt més enllà. Les tasques més gratificants, evidentment, se’ns presenten quan podem ajudar les persones que ho necessiten.

Sense anar gaire lluny, fa uns dies vaig desplaçar-me a una escola per fer unes sessions de mobilitat segura a nens i nenes de nou anys. Abans de la xerrada, una de les mestres em va explicar que a la classe hi havia una alumna que havia tingut un tràgic accident en què havia perdut el pare. Em va comentar que havien estat preparant l’alumna per fer-li entendre que el mosso que vindria parlaria només de trànsit. Per a ella aquest tema era especialment sensible i sovint acabava amb llàgrimes.

Quan em vaig interessar pel que li havia ocorregut a l’alumna, la mestra em va explicar la història. En escoltar-la vaig reviure els moments d’aquell tràgic accident: jo treballava aquella nit i, juntament amb el meu company, hi vam arribar els primers i vam viure moments molts tristos i estressants. Després dels accidents, els mossos no marxem de seguida, ens quedem al lloc dels fets força estona per recollir dades, fer fotos, aplegar proves per esclarir els fets, declaracions, etc. Recordo perfectament que després d’haver passat força estona en aquell accident, no em vaig poder aguantar l’angúnia que tenia i, sol, en un lloc on no em veia ningú, vaig arrencar a plorar. Moltes vegades les situacions que vivim no són fàcils de digerir i aquesta em va acompanyar molt temps.

En dirigir-me cap a l’escola tenia una barreja de sensacions, alegria per retrobar-me amb l’alumna i a la vegada uns nervis exagerats per no saber si seria capaç de redirigir la sessió a temps si la cosa es torçava.

En les sessions de mobilitat segura sovint entrem a la classe i mirem de trencar el gel d’una manera propera, fent alguna broma, posant a prova els alumnes amb alguna pregunta, fent una presentació de qui som, quines tasques fem, etc.  Aquell dia no havia de ser diferent, ho havia de fer com sempre, però part de la meva concentració havia d’anar dirigida a observar l’alumna que tant em preocupava, sense que es notés, és clar.

Els monitors hem de saber fer aquestes tasques, observar qui participa i qui no, fer participar aquells que no aixequen la mà, engrescar com més alumnes millor i redirigir una sessió quan no funciona. Així que vaig engegar la sessió amb les activitats que tenia programades. Volia que fos una sessió com les que faig sovint, amb diferents activitats i algunes d’aquestes amb un toc emocional per deixar empremta el màxim de temps possible.

Al cap d’una estona ja vaig detectar que l’alumna que em preocupava no participava, per tant havia de redirigir aquella sessió per aconseguir la seva participació. Llavors, vaig dir: “Vinga, necessito algú que vulgui fer de policia i ens expliqui com s’ha d’anar amb bici, quins perills té, què necessitem, per on podem circular…”. De seguida, braços aixecats, però el seu no.

“Perfecte Lluís, tu seràs el policia. Ara això és una classe de P-5, no hem anat mai amb bici, no sabem res del tema bici i jo ara no sóc el Pol, ara soc el Lluís i m’assec al teu lloc. Endavant Lluís, ja pots començar.”

Genial, ja vaig veure l’alumna que em preocupava fent un somriure d’orella a orella, això era un bon senyal, la cosa anava bé. Després de les explicacions que ens va fer el Lluís de com anar amb bici, tots vam aplaudir i va seure.

Ara seria jo qui escolliria la propera voluntària per sortir i aquest cop la voluntària parlaria d’un tema molt proper: com hem d’anar dins el cotxe. Així que, jugant-me totes les cartes, vaig dir-li que m’agradaria molt que ara ella fes de policia i que ens expliqués com havíem d’anar dins el cotxe, que s’imaginés que estàvem en una classe igual que abans, de P-5, i que jo seuria al seu lloc i ara jo no era el Pol, ara jo era un alumne de P-5.

Brillant, espectacular, ni un adult hauria dit coses tan sensates com va dir ella.

La sessió va continuar amb diferents activitats i l’última era mirar un vídeo en què s’observaven unes situacions quotidianes amb cinturó i sense cinturó. En finalitzar aquesta activitat i parlar del tema, uns quants alumnes van explicar situacions similars que havien viscut.

Ella també ho va explicar, sembla ser que mai ho havia fet abans amb tanta naturalitat i sense llàgrimes. Va explicar l’accident d’aquella tràgica nit i es va fer un silenci aclaparador. Jo vaig empassar saliva i, veient que ella estava tan sencera, vaig explicar-li que era jo qui l’havia tret del cotxe aquella nit, a ella i a les seves germanes. De cop, ella va fer un somriure i altres alumnes van arrencar a aplaudir. La professora li va dir que seria molt bonic que ens féssim una abraçada… Jo tornava a tenir ganes de plorar, però necessitava dissimular davant els alumnes, no seria gaire normal veure un mosso posant-se a plorar!

Vaig tornar a abraçar aquesta nena, per segona vegada, però aquest cop amb un pessigolleig emocional que m’envaïa per tot arreu.

En finalitzar la sessió la tutora va explicar-me que aquesta alumna, fins al dia d’avui, encara no havia explicat amb tanta naturalitat aquell tràgic accident i que creia que s’havia tret un pes de sobre gràcies a la sessió de mobilitat segura que havia fet.

Aquest és el millor regal que la meva feina em pot fer!

Conduir amb neu

A l’hivern, la neu i la boira gebradora solen fer acte de presència en bona part del territori català, i als conductors els dificulten la circulació per les carreteres, ja que minva l’adherència dels pneumàtics i també la visibilitat. Perquè aquestes inclemències meteorològiques provoquin com menys ensurts millor a l’asfalt, cal seguir unes recomanacions bàsiques que ajudaran a evitar accidents.

imatge-carretera-nevada

En el cas de la neu, el sotsinspector Albert Cela, cap de l’Àrea Regional de Trànsit Pirineu Occidental dels Mossos d’Esquadra, destaca que “en primer lloc és molt important tenir en compte la prevenció i la preparació dels vehicles per afrontar amb èxit aquestes situacions, i per això cal portar al vehicle l’equipament d’hivern:  rodes de contacte, cadenes, guants, roba d’abric i el dipòsit de benzina ple”.

En zones de muntanya on les baixes temperatures i les nevades són habituals en aquesta època de l’any, s’aconsella utilitzar els pneumàtics d’hivern, ja que proporcionen més adherència i una millor resposta de frenada.

Seguiu aquests cinc consells per conduir amb neu:

  1. Moderar la velocitat
  2. Fer una conducció suau, sense cops de gas i sense girar la direcció de manera brusca
  3. Fer servir el fre tan poc com es pugui i, si és imprescindible, amb molta suavitat; per això és recomanable augmentar la distància de seguretat amb la resta de vehicles
  4. Si baixem del vehicle per posar cadenes, cal fer-ho amb seguretat: si és possible, fora de la calçada, i si es fa al voral, cal portar l’armilla reflectora posada i col·locar els triangles de senyalització
  5. Amb vehicles de canvi automàtic, cal procurar conduir en posició manual. En els vehicles que disposin de control d’estabilitat/control de tracció (ESP) i tinguin la possibilitat de desactivar-lo, és aconsellable fer-hotransit_meteo_neu

Corda’t a la vida!

Portar el cinturó cordat redueix el risc de mortalitat en un 75% en cas d’accident de trànsit, una dada que posa de manifest la importància de l’ús d’aquest sistema de seguretat passiva. El cinturó, però també el casc i els sistemes de retenció infantil (SRI) són elements fonamentals per salvar vides. No utilitzar-los o fer-ho de manera incorrecta agreuja la lesivitat de les víctimes dels sinistres viaris, i és que, juntament amb la velocitat i la conducció sota els efectes de l’alcohol o les drogues, el fet de no utilitzar els dispositius de seguretat viària és una de les principals causes de lesions derivades dels accidents de trànsit. Per aquest motiu, els Mossos d’Esquadra i les policies locals realitzen periòdicament campanyes intensives de conscienciació per recordar la importància i l’obligatorietat d’emprar aquests dispositius i vetllar perquè s’utilitzin correctament.

Els Mossos d'Esquadra revisant els sistemes de seguretat passiva.

Precisament aquesta setmana, fins al diumenge 22 de gener, el Servei Català de Trànsit (SCT) coordina a Catalunya una d’aquestes campanyes preventives d’ús de sistemes de seguretat passiva on es controla l’ús del cinturó, així com el del casc i els SRI amb l’objectiu últim de reduir les víctimes d’accidents de trànsit.

L´ús dels sistemes de seguretat passiva és molt generalitzat, però encara hi ha ocupants de vehicles que circulen sense emprar-los i per això és necessari insistir en la conscienciació a través d’aquestes accions policials. Com a exemple, si ens fixem en l’ús del cinturó i els SRI, segons dades de l’SCT publicades a l’Anuari estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya 2015, l’any 2015 hi va haver un lleuger descens en la seva utilització entre les víctimes d’accidents de trànsit: en zona interurbana es va passar d’un ús del 97,9% el 2014 al 97,6% l’any 2015. El sergent de Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit Metropolitana Nord José Luis Calzado destaca que darrerament hi ha hagut accidents de trànsit molt greus i fins i tot mortals en els quals les víctimes no portaven el cinturó de seguretat, i en el cas dels motoristes, no portaven el casc ben cordat, i subratlla: “Mentre hi hagi víctimes per no fer un bon ús dels sistemes de seguretat passiva, aquestes campanyes són imprescindibles, com les d’alcoholèmia.”

Sabies que…?

  • Encara que es viatgi als seients posteriors, també és obligatori cordar-se el cinturó, i bàsic per evitar seqüeles greus si es pateix un accident. En un xoc frontal, la probabilitat que un ocupant dels seients posteriors colpegi mortalment un altre passatger dels seients davanters pot ser fins a 8 vegades més gran.
  • El cinturó de seguretat també s’ha de cordar en els autocars i autobusos.
  • Si un nen viatja sense subjecció, es multipliquen per 5 les possibilitats de patir lesions mortals o greus.
  • Tots els sistemes de seguretat passiva s’han d’utilitzar sempre en tots els desplaçaments i tant en vies urbanes com interurbanes. Fer trajectes curts o en zones urbanes no són excuses per no fer-los servir.

Sistemes de seguretat passivaCampanya A l’autocar, també!

“A l’autocar, també”, campanya per a l’ús del cinturó a tots els vehicles

Vídeos sobre els SRI:

Els sistemes de retenció infantil (I)

Els sistemes de retenció infantil (II)