Què cal saber sobre el canvi de normativa dels sistemes de retenció infantil

Des de l’1 de setembre ja no es poden vendre a Europa les cadiretes homologades segons el Reglament R-44. Des de fa un any ja no es podien fabricar ni importar, però ara, a més, tampoc es poden comercialitzar. A partir d’ara només hi haurà una única normativa a la Unió Europea per als sistemes de retenció infantil, l’anomenat Reglament ECE R129 o i-Size, la primera fase del qual es va aprovar el 2013 i que fins ara convivia amb l’ECE R44.   

El reglament ECE R44, que ara perd la vigència, classificava els sistemes de retenció infantil per pes. S’hi adscrivien les cadiretes homologades més habituals, classificades en quatre grups: 0/0+, 1, 2 i 3 (fins als 36 kg). Amb el reglament ECE R129 o i-Size, s’inclouen millores en aquests sistemes obtingudes gràcies als avenços tecnològics. L’i-Size es basa en l’alçada de la criatura –i un pes màxim– i deixa llibertat als fabricants per establir uns mínims i uns màxims de cada model, que van dels 40 cm al metre i mig, aproximadament.

La nova normativa i-Size és més completa i exigent i això fa que les cadiretes siguin més segures. La cadiretes homologades segons aquest reglament tenen les característiques següents:

– Inclouen una prova d’impacte lateral que abans no es feia, de manera que millora la protecció dels infants.

– No estan classificades per grups sinó per l’alçada. Cada fabricant és lliure d’establir les alçades mínimes i màximes.

– Obliga a portar els nens de fins a 15 mesos en sentit contrari a la marxa.

– Recomana els ancoratges ISOFIX, que fixen la cadireta directament al xassís del vehicle, cosa que implica un menor risc d’instal·lacions incorrectes.

Així doncs, l’1 de setembre de 2024 s’acaba la convivència entre els dos reglaments i ja no es poden vendre les cadiretes segons el pes (R44), les més habituals fins ara. Amb tot, els usuaris que tinguin cadiretes R44 encara les poden utilitzar si estan en bon estat, si bé cal tenir en compte que tenen una vida útil limitada.

Tot plegat, sempre tenint en compte que tots els infants que mesurin 135 cm o menys han de viatjar sempre i de manera obligatòria amb un sistema de retenció infantil, si bé és recomanable fer-ne ús fins als 150 cm. A més, les cadiretes han de portar una etiqueta d’homologació que garanteixi que compleixen els requisits establerts per la normativa europea.

Finalment, també cal considerar que els sistemes de retenció infantil protegeixen els més petits, però errors en la instal·lació o un mal ús poden fer que no siguin eficaços. En aquest sentit, cal recordar alguns consells bàsics de seguretat com ara deixar-se assessorar per un expert en una botiga especialitzada sobre quin és el model més convenient i, si ens és necessari, també ens ajudaran a instal·lar la cadireta de manera correcta; evitar cadiretes de segona mà, perquè la majoria no deuen complir la funció en cas d’accident; utilitzar cadireta fins al metre cinquanta i que sobretot tingui un bon respatller, perquè el cinturó del cotxe està pensat per a una persona d’almenys aquesta alçada; assegurar-se d’una subjecció correcta de l’infant a la cadireta per evitar riscos i, en cas d’accident, no s’ha de treure l’infant de la cadireta, tret que hi hagi un perill imminent.

Una ordenança model per regular els patinets elèctrics a Catalunya

El Servei Català de Trànsit pretén harmonitzar les diferents normatives municipals i ser una guia per als ajuntaments catalans en matèria de vehicles de mobilitat personal

Edat mínima per circular amb patinet elèctric: 16 anys, ús obligatori del casc i contractació d’una assegurança de responsabilitat civil per part dels usuaris de patinets elèctrics. Aquestes són les principals recomanacions normatives sobre aspectes no legislats que fa el Servei Català de Trànsit (SCT) en l’ordenança tipus que ha redactat i impulsat per a una regulació comuna dels patinets elèctrics als municipis de Catalunya. Pel que fa als espais de circulació, aquesta ordenança, que pretén ser un full de ruta per a pobles i ciutats, recomana treure els patinets elèctrics dels carrers amb limitació de velocitat de 50 km/h i de les zones d’ús preferent dels vianants.

La normativa estatal bàsica dels vehicles de mobilitat personal (VMP) regula diversos aspectes de la circulació urbana d’aquests vehicles, però de moment deixa marge als consistoris per establir normes pròpies o recomanacions en determinats aspectes. En aquest sentit, l’ordenança que impulsa el SCT vol ser el model que segueixin els ens municipals catalans en aquesta matèria, tal com destaca el director del SCT, Ramon Lamiel: “Hem fet una anàlisi de la normativa i hem detectat que hi ha molta confusió; amb aquesta ordenança model oferim als municipis criteri, opinió i autoritat”. El titular de Trànsit afegeix: “Donem una guia als municipis per fer una ordenança i facilitem, de fet, una ordenança tipus que els servirà de base”.

Aquesta ordenança sobre VMP, que s’inclou en el 29è Dossier tècnic de seguretat viària. Recomanacions per a la circulació segura dels vehicles de mobilitat personal del SCT, té l’objectiu d’homogeneïtzar les diferents normatives municipals de Catalunya sobre aquest mitjà de transport que ha proliferat tant en els darrers anys en pobles i ciutats.

Davant del fet que només el 10% dels municipis catalans han adaptat les seves ordenances als VMP, des del SCT s’ha impulsat aquesta regulació comuna com a ordenança tipus per guiar els municipis i facilitar-los la incorporació de la regulació dels patinets elèctrics en les seves ordenances de mobilitat o circulació. El text simplifica i clarifica la informació normativa sobre els drets i deures dels usuaris dels patinets elèctrics per aconseguir una mobilitat urbana més segura i ordenada per a tots els col·lectius, millorar la convivència entre els diferents mitjans de transport i protegir els més vulnerables, com els vianants.

Cal tenir en compte que els VMP són sostenibles i són necessaris per reduir la contaminació i descarbonitzar la mobilitat dels municipis, i que aquesta regulació no pretén desincentivar-ne l’ús, sinó establir una normativa clara per corregir les problemàtiques que estan generant en els col·lectius més vulnerables (vianants i persones amb discapacitat) i també davant l’augment registrat de la sinistralitat d’usuaris d’aquests vehicles.

L’experiència municipal

Sant Boi de Llobregat és un dels municipis catalans que es va avançar a la regulació parcial que es va fer des de l’Estat sobre VMP i des del 2020 té una ordenança pròpia per als patinets elèctrics. El sotsinspector Francisco Cano de la Policia Local d’aquest municipi apunta “la manca d’universalitat de la norma” com un dels principals problemes per afrontar aquesta nova realitat de la mobilitat urbana. També els suposen un trencaclosques normatiu “les disfuncions entre l’edat de conducció de ciclomotors i la de patinets elèctrics, atès que en el cas de Sant Boi els usuaris de VMP han de tenir 16 anys i cap coneixement de la normativa de trànsit, i reglamentàriament els conductors de ciclomotors ho poden fer als 15 anys, però amb una llicència de conducció”.

Des de la Policia Local de Sant Boi es veu amb bons ulls que el model d’ordenança del SCT recomani als usuaris de VMP evitar espais compartits i contractar una assegurança. “Caldria que estiguessin assegurats i en condicions de ser responsables civils de les lesions i danys que puguin provocar”, assegura Cano. Tanmateix, creu que s’hauria d’anar més enllà “en la formació i el coneixement de la norma per part dels conductors de patinets, com podria ser a través d’una llicència”.

D’altra banda, el 2021 Terrassa va modificar la seva ordenança de mobilitat per incloure-hi una regulació dels patinets elèctrics. Des de la seva experiència, Susi López, de la Direcció de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament, afirma que és urgent “completar el marc regulatori estatal”. López creu que l’ordenança del SCT va en la bona direcció: “Tot i que inicialment es van assimilar a les bicicletes, pensem que ara cal diferenciar aquests dos tipus de vehicles i considerar els patinets elèctrics com a vehicles de motor”.

Pel que fa a la problemàtica de convivència que han generat els patinets elèctrics, López assegura que “el conflicte es produeix principalment a les voreres, lloc per on els patinets no haurien de circular en cap cas. Per tant, cal conscienciació i control policial. Caldria també conscienciar les persones conductores de vehicles de motor que els patinets elèctrics poden circular amb tot el dret per la calçada, ocupant el centre dels carrils. A Terrassa tenim un protocol per a la prevenció i resolució de situacions d’assetjament a persones ciclistes i persones usuàries de VMP que està donant bons resultats”.


Canvis a la Llei de trànsit

A partir del 21 de març, manipular el mòbil durant la conducció, no portar cordat el cinturó, avançar ciclistes sense respectar la separació lateral mínima o llençar a la via objectes o burilles que poden causar un accident o un incendi estarà més penalitzat. El passat 3 de desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, amb la qual es vol actualitzar i millorar l’eficàcia del sistema del permís per punts i reforçar la seguretat viària a les carreteres. La Llei entra en vigor el 21 de març de 2022, al cap de tres mesos de la seva publicació al BOE.

Respecte a aquests canvis normatius, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, destaca l’increment en la sanció, de 200 a 500 euros, i en la sostracció de punts, de 4 a 6, per llençar burilles des del vehicle: “És una proposta que va fer l’SCT i ho celebrem; s’ha endurit el llançament de burilles, que pot provocar incendis; és una bona notícia per a les campanyes d’estiu, però també per a la seguretat viària a les carreteres”. El titular de l’SCT assegura que aquestes noves mesures ajudaran a reduir la sinistralitat: “La lluita contra l’ús del mòbil durant la conducció, per exemple, és una batalla que hem de lliurar entre totes les administracions.”


Noves mesures

A grans trets, els principals canvis que ha portat a terme la DGT són:

  • Mòbil: augmenta la sostracció de punts fins a 6 (abans 3) per utilitzar el mòbil, subjectant-lo amb la mà, durant la conducció. La sanció es manté en 200 euros. La mateixa sanció i la sostracció de 3 punts en aquest cas per fer servir el mòbil, mantenint-lo ajustat entre el casc i el cap de l’usuari, mentre es condueix.
  • Cinturó: -4 punts (abans -3) per no portar cordat el cinturó, o portar-lo de forma inadequada, com també els sistemes de retenció infantil, el casc i altres elements de protecció obligatoris. Els conductors de vehicles de mobilitat personal estaran obligats a utilitzar el casc en els termes que reglamentàriament es determini. La sanció es manté en 200 euros.
  • Ciclistes: augmenten de 4 a 6 els punts a treure per a tots els conductors de vehicles en avançaments en què es posi en perill ciclistes sense deixar la separació mínima obligatòria d’1,5 metres; la sanció es mantindrà en 200 euros. A més, en vies amb més d’un carril per sentit, serà obligatori canviar de carril per avançar ciclistes o ciclomotors.
  • Burilles: -6 punts (abans -4) per llençar a la via objectes o burilles que poden produir accidents o incendis.
  • Avançaments: se suprimeix la possibilitat que turismes i motocicletes puguin superar en 20 km/h els límits de velocitat a les carreteres convencionals quan avancin altres vehicles.
  • Restriccions a les ZBE: s’introdueix una nova infracció greu (200 euros) per no respectar les restriccions de circulació derivades de l’aplicació dels protocols en episodis de contaminació i de les zones de baixes emissions.
  • Menors i alcohol: els conductors menors d’edat de qualsevol vehicle (ciclomotors, motos fins a 125 cc, bicicletes, vehicles de mobilitat personal, etc.) no podran circular amb una taxa d’alcohol superior a zero.
  • Recuperació de punts: s’ha unificat el període per recuperar el total del crèdit dels punts del carnet, tant per infraccions greus com per infraccions molt greus. Transcorreguts dos anys sense haver estat sancionats en ferm en via administrativa per la comissió d’infraccions que comportin la pèrdua de punts, els titulars dels permisos o llicències afectats per la pèrdua parcial de punts recuperaran la totalitat del crèdit inicial de 12 punts. 
  • Alcoholock: a partir del 6 de juliol de 2022, serà imperatiu per als vehicles de transport de viatgers de les categories M2 (més de 9 places, amb una MMAA igual o inferior a 5 tones) i M3 (més de 9 places, amb una MMAA superior a 5 tones), que disposin d’un lloc per la instal·lació dels alcoholímetres antiengegada.
  • Cursos de conducció segura i eficient: es podran recuperar 2 punts del carnet per la realització de cursos de conducció segura i eficient.
  • Copiar a l’examen: es considerarà infracció, amb 500 euros de sanció, fer servir dispositius d’intercomunicació no autoritzats en les proves per a l’obtenció o recuperació de permisos o llicències de conducció. A més, l’aspirant no podrà presentar-se novament a les proves en un termini de sis mesos.

Les infraccions més comunes de l’any 2019

Quines normes infringim més com a conductors i conductores? Potser alguna vegada ens hem fet aquesta pregunta, sobretot si ens han multat, i desconeixem les sancions que comporta, a banda dels greus riscos per a la nostra seguretat i la dels altres. Per això, volem aprofitar aquest apunt per fer un repàs de les infraccions més comunes de l’any 2019 i les seves conseqüències.

Pel que fa als incompliments de la normativa del Reglament general de circulació, les dades de l’any anterior mostren que els expedients sancionadors que més es van tramitar van ser excessos de velocitat, alcoholèmies, distraccions en la conducció i la manca d’ús dels sistemes de seguretat passiva. A més, quant a infraccions de la normativa de vehicles i documentació, els més nombrosos fan referència a la matriculació, el manteniment de les condicions tècniques dels vehicles, circular sense l’assegurança de responsabilitat civil obligatòria, l’incompliment del deure del titular del vehicle denunciat d’identificar el conductor responsable de la infracció i els permisos de conducció.

En nombres absoluts, durant el 2019, s’han iniciat un total d’1.363.237 expedients sancionadors. D’aquests, destaquen els tramitats per excés de velocitat (1.037.247), no identificar el conductor infractor (88.854), la matriculació i les condicions tècniques del vehicle (76.191), la documentació del conductor (30.301), l’assegurança obligatòria del vehicle (24.320), les distraccions (23.318), l’alcohol (13.474) i la manca d’ús dels sistemes de seguretat passiva com el cinturó, el casc i altres elements (10.843).

Infraccions més comunes 2019

Quines sancions comporten?

Partint del text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, les alcoholèmies, les assegurances, la no identificació del conductor i determinats excessos de velocitat són infraccions qualificades de molt greus a les quals correspon una sanció de multa amb un import que pot anar des dels 500 € fins als 2.800 €. La resta de conductes denunciades tenen la qualificació de greus i els correspon un import de multa de 200 €.

A més, la  normativa esmentada també estableix que es redueix el nombre de punts que té assignat un conductor per la comissió d’infraccions greus o molt greus que portin aparellada la pèrdua de punts. Per exemple, l’excés de velocitat pot comportar una pèrdua d’entre 2 i 6 punts, la taxa d’alcohol positiva o la presència de drogues en l’organisme, una pèrdua d’entre 4 i 6 punts, la manca d’ús dels sistemes de seguretat passiva, com són el casc, el cinturó de seguretat i els sistemes de retenció infantil, 3 punts, i l’ús dels telèfons mòbils o d’altres dispositius, 3 punts també.

Es renova la normativa de la ITV

La Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) s’ha renovat amb alguns canvis legislatius destacats per adaptar-se a les directrius de la Unió Europea, que la faran més exhaustiva i més exigent. La nova normativa (Reial decret 920/2017), que va entrar en vigor el 20 de maig del 2018, s’adapta als avenços tecnològics dels vehicles i inclou nous mètodes de control dels sistemes electrònics de seguretat i dels gasos contaminants. També introdueix modificacions pel que fa als requisits per poder ser inspector de les estacions autoritzades i al protocol que cal seguir en cas de suspendre la primera revisió. Els operadors que fan aquests controls disposen d’un any a partir del 20 de maig d’enguany per adaptar les seves instal·lacions a les noves exigències i acreditar que també compleixen els nous requeriments.

Quins són els canvis principals d’aquesta inspecció?

→S’utilitzaran maquinàries de lectura de sistema de diagnòstic a bord (OBD). El control de les emissions contaminants es començarà a fer el 10 de setembre del 2018. El nou Manual de procediment d’inspecció de les estacions d’ITV haurà d’establir i concretar quan i de quina manera es controlaran els altres sistemes dels vehicles com, per exemple, els coixins de seguretat, els sistemes d’enllumenat, les prestacions del motor o el control d’estabilitat. Cal destacar que no s’han incorporat nous límits d’emissions ni es controlaran nous gasos nocius emesos pels vehicles.

→L’usuari podrà escollir l’estació on passar la segona inspecció en el cas que el resultat de la primera sigui desfavorable. L’estació que faci la segona revisió certificarà només si les incidències detectades en el primer control han estat reparades, és a dir, no podrà buscar defectes nous al vehicle. Fins ara, es podia escollir l’estació on passar la ITV, però si es trobava algun desperfecte, s’havia de tornar al mateix centre perquè comprovés que s’havien fer les reparacions oportunes.

→A més, la inspecció es podrà realitzar fins a un mes abans del seu venciment  i d’aquesta manera es disposarà de més marge de temps per concertar cita allà on es decideixi passar la nova ITV. Això, però, no suposarà que s’hagi de canviar la data de la revisió següent.

→Segons la nova normativa, els inspectors de les estacions d’ITV hauran de ser tècnics superiors en electromecànica d’automòbils o disposar de titulacions equivalents. Així mateix, es reforçaran els coneixements d’aquests professionals, de manera que hauran de fer formacions presencials o en línia cada tres anys.

→Amb la nova ITV, es catalogaran com a històrics aquells vehicles que tinguin més de 30 anys d’antiguitat, mentre que fins ara només havien de tenir com a mínim 25 anys.

Aquestes inspeccions periòdiques i obligatòries són fonamentals per a la seguretat viària. L’objectiu és comprovar que tant l’estat general com els elements de seguretat del vehicle estan en condicions òptimes per circular, sense que constitueixi un perill per als ocupants ni per a les altres persones, ni tampoc per al medi ambient.

Fumar al cotxe també és una distracció!

Quan pensem en distraccions en la conducció, automàticament ens ve al cap el telèfon mòbil, però hi ha un element que també en provoca i fa molt més temps que conviu amb nosaltres: el tabac.

Fumar mentre es condueix també és una distracció! No hem d’oblidar-ho. Aquells que tenen l’hàbit de fumar potser no són gaire conscients del risc que comporta. Per exemple, encendre una cigarreta implica que has de treure la vista de la carretera per uns segons mentre et concentres en prémer l’encenedor. Durant aquests segons es perd capacitat de reacció davant d’un imprevist en la conducció, pot ser un vianant que travessa sense mirar, la pilota d’uns nens que envaeix la calçada, un pas zebra que no hem vist, un animal, etc. i que, en qualsevol cas, podria acabar en accident. L’aventura encara no s’ha acabat: es condueix sense tenir les dues mans al volant, com ens van ensenyar a l’autoescola, i, a més,  s’ha d’estar pendent d’anar llençant la cendra, que no caigui cap partícula encesa a l’interior del vehicle que pugui cremar alguna cosa o, fins i tot, cremar-nos, i així durant un trajecte d’almenys uns deu minuts en què possiblement s’acaba llençant la burilla per la finestra (la qual cosa té una sanció de 200 euros de multa i la pèrdua de 4 punts).

tabac_i_conduccio
La toxicitat del fum del tabac es multiplica a l’interior d’un vehicle © Shutter Stock

Per tant, es pot considerar que no només és una distracció, sinó que és un conjunt de petites distraccions en mil·lèsimes de segons que poden causar un accident de trànsit. En aquest sentit, són molts els conductors fumadors que reconeixen haver estat a punt d’accidentar-se per fumar quan condueixen.

Els fums a l’interior del vehicle: el tabaquisme passiu

D’altra banda, cada vegada més es relaciona el fet de fumar a l’interior del cotxe amb la seva salubritat, atès que és un recinte tancat i, per tant, és un entorn de més exposició a la toxicitat, sobretot pel que fa als més petits. Cada vegada hi ha més entitats i organismes, com la UE, que demanen la prohibició de fumar a l’interior dels vehicles, sobretot si hi viatgen menors. Aquests són més vulnerables, més sensibles a l’efecte del tabaquisme passiu. En aquest sentit, països com el Regne Unit i França disposen de lleis que prohibeixen fumar dins el vehicle si hi ha passatgers menors d’edat.

Sabies que…?

Un estudi dels Estats Units publicat a la revista Tobacco Control va determinar, sobre la concentració de nicotina a l’interior del cotxe, que:

  • és més alta en comparació amb la que es concentra a l’interior d’una casa de fumadors
  • augmenta amb el nombre de cigarretes que es consumeixen en l’habitacle
  • i és més alta als seients posteriors i al seient del conductor.

En molts casos aquest índex de concentració de partícules supera tres vegades el permès per l’OMS.

Què en diu el Reglament?

 Malgrat tot, la nostra normativa de circulació no considera com a infracció el fet de conduir fumant, en canvi sí que es pot sancionar, com a falta lleu (que suposa el pagament d’una multa d’entre 80 i 100 euros), si les autoritats identifiquen que hi ha hagut una distracció o bé que s’ha posat en risc la seguretat viària.

Des de la seguretat viària, el sentit comú ja indica factors que són incompatibles amb la NO distracció, perquè fumar conduint distreu i molt, i no tenim garantit que els nostres sentits estiguin pendents al cent per cent de la carretera. A la carretera, cap distracció!