Es renova la normativa de la ITV

La Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) s’ha renovat amb alguns canvis legislatius destacats per adaptar-se a les directrius de la Unió Europea, que la faran més exhaustiva i més exigent. La nova normativa (Reial decret 920/2017), que va entrar en vigor el 20 de maig del 2018, s’adapta als avenços tecnològics dels vehicles i inclou nous mètodes de control dels sistemes electrònics de seguretat i dels gasos contaminants. També introdueix modificacions pel que fa als requisits per poder ser inspector de les estacions autoritzades i al protocol que cal seguir en cas de suspendre la primera revisió. Els operadors que fan aquests controls disposen d’un any a partir del 20 de maig d’enguany per adaptar les seves instal·lacions a les noves exigències i acreditar que també compleixen els nous requeriments.

Quins són els canvis principals d’aquesta inspecció?

→S’utilitzaran maquinàries de lectura de sistema de diagnòstic a bord (OBD). El control de les emissions contaminants es començarà a fer el 10 de setembre del 2018. El nou Manual de procediment d’inspecció de les estacions d’ITV haurà d’establir i concretar quan i de quina manera es controlaran els altres sistemes dels vehicles com, per exemple, els coixins de seguretat, els sistemes d’enllumenat, les prestacions del motor o el control d’estabilitat. Cal destacar que no s’han incorporat nous límits d’emissions ni es controlaran nous gasos nocius emesos pels vehicles.

→L’usuari podrà escollir l’estació on passar la segona inspecció en el cas que el resultat de la primera sigui desfavorable. L’estació que faci la segona revisió certificarà només si les incidències detectades en el primer control han estat reparades, és a dir, no podrà buscar defectes nous al vehicle. Fins ara, es podia escollir l’estació on passar la ITV, però si es trobava algun desperfecte, s’havia de tornar al mateix centre perquè comprovés que s’havien fer les reparacions oportunes.

→A més, la inspecció es podrà realitzar fins a un mes abans del seu venciment  i d’aquesta manera es disposarà de més marge de temps per concertar cita allà on es decideixi passar la nova ITV. Això, però, no suposarà que s’hagi de canviar la data de la revisió següent.

→Segons la nova normativa, els inspectors de les estacions d’ITV hauran de ser tècnics superiors en electromecànica d’automòbils o disposar de titulacions equivalents. Així mateix, es reforçaran els coneixements d’aquests professionals, de manera que hauran de fer formacions presencials o en línia cada tres anys.

→Amb la nova ITV, es catalogaran com a històrics aquells vehicles que tinguin més de 30 anys d’antiguitat, mentre que fins ara només havien de tenir com a mínim 25 anys.

Aquestes inspeccions periòdiques i obligatòries són fonamentals per a la seguretat viària. L’objectiu és comprovar que tant l’estat general com els elements de seguretat del vehicle estan en condicions òptimes per circular, sense que constitueixi un perill per als ocupants ni per a les altres persones, ni tampoc per al medi ambient.

Gaudeix de la revetlla amb seguretat!

Aquest cap de setmana, es preveu una mobilitat elevada a la xarxa viària catalana, uns 515.000 vehicles sortiran de l’àrea de Barcelona amb motiu d’aquesta celebració a partir de divendres 22 de juny a les 15.00h. Els desplaçaments per aquesta revetlla coincidiran amb la mobilitat d’inici de les vacances escolars i dels Jocs del Mediterrani a la demarcació de Tarragona.

Si has de conduir no prenguis alcohol.

Enjoy Revetlla! Enjoy la Festa! ….i sobretot, torna a casa sa i estalvi.

Entre tots fem seguretat.

sant_Joan_mobilitat

Decàleg de la seguretat viària infantil

Ja ha nascut el Decàleg de la seguretat viària infantil, un conjunt de mesures amb què es vol evitar que hi hagi cap infant mort o ferit greu com a ocupant d’un vehicle. Per primera vegada, totes les parts implicades en la seguretat viària dels menors han unit esforços amb l’únic objectiu de millorar la seva protecció i han establert deu regles bàsiques de la seguretat viària infantil.

Aquest decàleg ha estat consensuat i aprovat en assemblea general per l’AESVI, l’Aliança Espanyola per la Seguretat Viària Infantil, una associació que té per objectiu millorar la seguretat viària i la protecció dels infants, com un dels col·lectius més vulnerables de la mobilitat. En formen part el Servei Català de Trànsit així com altres agents implicats, com la DGT, la Direcció de Trànsit del País Basc, l’Associació Nacional de Seguretat Infantil, l’Associació Nacional de Llevadores,  la CEAPA, les forces i cossos de seguretat de l’Estat espanyol, els fabricants de sistemes de retenció infantil, els importadors de cadiretes, els clubs automobilístics, les universitats, els pediatres, els consumidors i els serveis d’urgències.

Deu regles bàsiques per protegir els usuaris més vulnerables

 

decaleg_seguretat_infantil

Es tracta de protegir els usuaris més vulnerables harmonitzant els missatges adreçats a pares, tutors i altres persones responsables per garantir que transportin els menors de la manera més adequada. A banda de recordar que, en el vehicle, cal portar l’infant sempre cordat amb un sistema de retenció infantil –la cadireta– adequat a la seva mida i pes, per molt curt que sigui el trajecte, el decàleg també recomana col·locar l’infant a les places posteriors del vehicle i portar-lo en sentit contrari a la marxa el màxim temps possible. A més, també insisteix en utilitzar cadiretes homologades; emprar cadiretes amb respatller almenys fins als 135 cm d’estatura; no viatjar amb objectes solts, ni posar equipatge o mascotes al vehicle al costat dels petits; i, en cas d’accident, i sempre que sigui possible, treure l’infant del cotxe accidentat amb la seva cadireta i mai en braços –tret de riscos imminents.

Així mateix, el decàleg recorda que la seguretat de l’infant també depèn del conductor. Per això, l’insta a respectar les normes, a conduir de forma tranquil·la i relaxada, sense agressivitat ni brusquedats, deixant un espai de seguretat, i ajustant la velocitat a les circumstàncies del trànsit.

Evolució dels elements de seguretat passiva

Les dades de l’evolució de l’ús del cinturó de seguretat i dels sistemes de retenció infantil en vehicles lleugers ens mostren una tendència a l’alça entre les víctimes en accidents en zona interurbana i zona urbana l’any 2016 respecte al 2010. Malgrat tot, encara hi ha un percentatge que no els utilitza i, a més, cal consolidar aquest increment. D’aquí la necessitat de tenir ben presents les mesures del Decàleg de la seguretat viària infantil, en què la màxima prioritat és preservar la vida dels infants fent un bon ús dels sistemes de seguretat passiva. Precisament, la utilització correcta dels sistemes de retenció infantil és essencial, ja que redueix entre un 50% i un 80% el risc de lesió en cas d’accident.

Motoristes més preparats, motoristes més segurs

Els motoristes, de la mateixa manera que els altres conductors, a vegades cometen errades. Així mateix, en ocasions els motoristes pateixen accidents, igual que la resta de conductors. La diferència entre els motoristes (i també els ciclistes) i els conductors dels altres vehicles és que els primers no estan protegits per cap carrosseria i, per tant, qualsevol impacte a segons quina velocitat pot ser fatal.

Partint d’aquesta premissa, quines mesures es poden prendre per reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu? La primera de totes és adoptar una actitud prudent i respectuosa a la carretera per part de tots els usuaris i tenir present que el motorista és més vulnerable. Des del Servei Català de Trànsit s’han impulsat diverses iniciatives i projectes que tenen per objectiu reduir la sinistralitat dels motoristes; una d’elles és la Formació 3.0. El programa Formació 3.0, que enguany arriba a la quarta edició, és un programa formatiu dirigit als conductors de motocicletes que vulguin millorar la seva tècnica de conducció i, alhora, la seva seguretat a la carretera.

formacio_motoristes

 

Vuit sessions formatives

L’edició d’enguany consta de vuit sessions repartides per tot el territori català. L’Hospitalet de l’Infant va ser l’escenari triat per a la primera sessió, el divendres 23 passat, prèvia a l’EutichesBook, el popular esdeveniment motociclista que va tenir lloc l’endemà. Les sessions de la Formació 3.0 són gratuïtes i obertes a tots els motoristes que hi vulguin participar, sense inscripció prèvia. Els motoristes que hi participen fan un recorregut d’uns quinze minuts amb la seva motocicleta, acompanyats i enregistrats en vídeo pels instructors de la formació. Posteriorment, es visualitzen les imatges i es comenten els detalls que poden millorar la conducció del motorista. Quan s’acaba l’activitat, el motorista rep la gravació i un full amb deu punts sobre l’estat tècnic de la motocicleta.

formacio 3.0

Errades més habituals

Els motoristes tracen adequadament els revolts? Frenen correctament la moto segons les circumstàncies de la via? Tenen tots els elements de la moto en bon estat? Aquests són alguns dels errors que s’han detectat en les diferents edicions de la Formació 3.0 i que es poden glossar en cinc aspectes:

  • Velocitat poc adequada a l’entorn. L’excés de confiança és una de les principals causes que fa que els conductors no respectin els senyals de velocitat i que no s’adaptin a les circumstàncies meteorològiques, de la via o del trànsit.
  • Traçat incorrecte dels revolts. S’ha detectat que els motoristes acostumen a entrar massa aviat als revolts, fet que compromet l’estabilitat de la moto.
  • Desconeixement de la tècnica de frenada. Saber frenar correctament és imprescindible. No totes les motos reaccionen igual, ni sempre es frena de la mateixa manera.
  • Mal aprofitament de l’espai. La invasió del carril contrari o de la cuneta en els revolts fa que augmenti la velocitat i sigui més difícil rectificar.
  • Falta de manteniment. Mantenir la moto en bon estat és vital. Revisar el bon funcionament d’alguns elements és bàsic per garantir la seguretat.

formacio 3.0

Des de març fins a octubre, tots els amants de la moto que vulguin millorar la seva tècnica i la seva seguretat tindran l’oportunitat de fer-ho en alguna de les sessions programades pel Servei Català de Trànsit arreu del territori. La propera cita serà el 14 d’abril a les Terres de l’Ebre. En les tres edicions anteriors de la formació han participat més de 1.200 motoristes. Suma-t’hi i aposta per una conducció més segura!

El permís per punts a Europa: cap a un model normatiu comú

L’1 de juliol del 2006 s’implantava a Catalunya el sistema del permís per punts, que juntament amb la posada en marxa del Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE) i altres mesures, ha estat determinant per a la reducció de la sinistralitat viària gairebé a la meitat en una dècada. A la Unió Europea (UE), el primer país a adoptar el permís per punts va ser Alemanya, el 1972 (amb reformes posteriors), i el darrer, Portugal, a mitjans del 2016. En total són fins a 22 els estats europeus que compten amb aquest sistema de permís de conduir com a eina per millorar la seguretat viària, però tenen tots unes característiques i un funcionament comuns? La resposta és que al vell continent no hi ha un model únic de permís per punts, tot i que es comparteix un esquema similar. Cada estat membre l’ha adaptat i modificat de forma diferenciada i amb les seves pròpies peculiaritats legislatives.

El crèdit de punts dels conductors catalans

 Infografia permís per punts

El cert és que hi ha disparitats importants en l’aplicació del permís per punts entre la vintena de països europeus que l’han impulsat. Com a exemples significatius destaquen que uns apliquen un sistema de recompte en què se sumen punts i altres en resten; que cada país de la UE disposa d’un crèdit inicial de punts, del seu propi quadre d’infraccions penalitzades o que cadascun marca un període de temps de privació del permís i de recuperació. Però les diferències van més enllà i posen en evidència la manca d’un criteri homogeni en aspectes també rellevants per a la seguretat viària com els col·lectius als quals s’aplica de manera concreta (en alguns casos als conductors novells, als professionals, als ciclistes o fins i tot als vianants), l’existència o no de bonificacions per comportaments responsables o les mesures de rehabilitació establertes per obtenir el permís de nou un cop retirat.

Aquestes pinzellades comparatives del permís per punts a Europa s’extreuen de l’estudi La situación europea del permiso por puntos de l’Institut Universitari de Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS) de la Universitat de València. La investigació,  editada per la Confederació d’Autoescoles l’any passat coincidint amb el desè aniversari de l’entrada en vigor del permís per punts a l’Estat espanyol, es basa en el projecte europeu BestPoint i en altres fonts d’informació. Les seves conclusions són clares i insisteixen en la recomanació de dissenyar un sistema de permís per punts d’aplicació similar a tots els països per tal de donar-li més “credibilitat i rigor”. Els beneficis d’aquesta unificació serien clau, per exemple, per:

 harmonitzar criteris sobre les sancions i les penalitzacions

→ millorar l’intercanvi d’informació d’infraccions entre els diferents països membres de la UE

→ permetre que infraccions greus com conduir sota els efectes de l’alcohol tinguessin les mateixes conseqüències i el mateix rebuig per a tots els conductors europeus. Aconseguir que el tractament de l’infractor estigui recollit de manera homogènia a totes les legislacions nacionals.

Algunes divergències de les normatives europees

A la majoria de països, els punts s’acumulen. Només en sis es detreuen: Espanya, França, Bulgària, Luxemburg, Itàlia i Portugal.

A Alemanya, el permís per punts pot tenir conseqüències sobre els vianants. Poden sumar punts si cometen infraccions que suposen un perill per a la seguretat viària.

El col·lectiu dels ciclistes no s’inclou en la majoria de països, però hi ha casos particulars. A Alemanya, sumen punts amb certes infraccions. A Xipre, només en cas d’infraccions relacionades amb l’alcohol, i a Polònia són sancionats si disposen de permís de conduir.

A Dinamarca (els punts s’anomenen “clips”), els Països Baixos i Àustria, totes les infraccions tenen la mateixa penalització de punts. En canvi, a la majoria de països, el criteri per puntuar-les depèn de la gravetat.

El temps aproximat de privació del permís de conduir pot oscil·lar entre un mes, el període fixat per Romania, i els 24 mesos, a Portugal. En alguns països no s’estableix un temps fix, com a Itàlia o els Països Baixos.

El Parlament Europeu ja va recomanar l’any 2011 que es fessin esforços per implantar un sistema de permís per punts homogeni i amb aspectes més coincidents per a tots els països de la UE, amb l’objectiu de millorar la seva eficàcia a favor de la seguretat viària.

 

Quan la neu posa a prova la mobilitat

Les nevades són fenòmens meteorològics que poden generar greus afectacions al trànsit, especialment quan la neu agafa gruixos que afecten la circulació en vies principals interurbanes i en zones urbanes on no és habitual que nevi. La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat (Departament d’Interior) disposa del Pla NEUCAT, una eina que, basant-se en l’anticipació i la coordinació de tots els organismes implicats, permet afrontar el fenomen meteorològic advers amb temps i recursos suficients per minimitzar els seus efectes negatius.

L’any 2016, la Direcció General de Protecció Civil (DGPC), conjuntament amb el Servei Català de Trànsit (SCT), va establir un protocol pel qual, quan hi ha una previsió de possibles nevades per part del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la DGPC, l’SCT i l’SMC, conjuntament amb Mossos d’Esquadra, Carreteres de la Generalitat, diputacions, Carreteres de l’Estat i concessionaris de vies, analitzen les afectacions possibles al trànsit. També es fa seguiment continuat de l’evolució del fenomen i es prenen les mesures preventives adients (repartiment de sal, establiment de màquines llevaneu en punts estratègics dins o a prop de la zona on es preveu que pugui haver-hi més afectacions, etc.). Aquest comitè s’estableix al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya de Protecció Civil de la Generalitat (sala CECAT), al Departament d’Interior.

nevades_carretera

A més, el comitè de seguiment reunit al CECAT es manté de forma permanent, analitzant l’evolució de la previsió meteorològica i les seves possibles afectacions, atès que, tractant-se de previsions, no hi ha la total certesa de la seva evolució. Així, es poden modificar de forma àgil les mesures preventives, i informar la població de la situació prevista i les recomanacions que els conductors han de  tenir en compte (dur cadenes, utilitzar vies principals i evitar les secundàries, avançar o retardar els desplaçaments a una zona concreta, restriccions de determinats vehicles, etc.).

En el cas que un fenomen de nevades intenses es produeixi de forma sobtada o es pugui preveure amb molt poca anticipació, el Pla NEUCAT preveu també una reacció immediata, amb un format similar (creació d’un comitè tècnic d’avaluació, seguiment i decisió de mesures), i l’aplicació dels mecanismes que calgui. En aquest cas, la prioritat és evitar que els conductors que es puguin veure sorpresos per una acumulació imprevista de neu es quedin aturats amb els seus vehicles i generin el bloqueig de la via.

nevades_carretera

Per tant, les recomanacions principals són circular per la dreta evitant els avançaments per deixar un espai lliure (a l’esquerra) per permetre el pas de les màquines llevaneu i vehicles d’emergències, i també deixar lliure el voral, així com evitar seguir conduint si es preveu que la intensitat de la nevada podrà provocar acumulacions que dificultin la marxa. Cal recordar que, en tots els casos, és bàsic en l’estratègia oferir una acurada informació al ciutadà, a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.

La flexibilitat i l’anticipació són indispensables per a una bona gestió per part de Protecció Civil, el Servei Català de Trànsit i tots els organismes afectats. Amb tot, cal recordar que els fenòmens meteorològics com les nevades, amb diferents intensitats i afectacions, no es poden evitar. La tasca de l’Administració és preveure-ho en la mesura del possible i intentar evitar-ne les afectacions a la ciutadania i preservar la seva seguretat viària.

 

Estrès i conducció

Qui no ha patit algun cop l’estrès? Qui més qui menys, ha anat estressat alguna vegada, o ha sentit com l’estrès li ha provocat cansament, fatiga, mal humor… Però, què ens passa quan conduïm estressats? Sabem com  ens pot afectar l’estrès en la conducció?

Què és l’estrès?

L’estrès pot ser aquell dolor muscular que se’ns posa a les cervicals, o aquell mal de cap sobtat, o la fatiga física i psicològica. També pot ser aquell mal humor que se’ns posa, o bé aquella cadena de pensaments negatius o catastrofistes que ens ve, de sobte, i que no hi podem deixar de pensar.

«La resposta d’estrès és el conjunt de canvis que podem observar al nostre organisme davant d’una situació d’excés de demanda o d’exigència de l’entorn

Quan estem passant per una etapa de sobrecàrrega professional, acadèmica o personal podem notar que ens estressem. Les experiències negatives com ara adversitats, dificultats o problemes ens poden generar nervis i inquietud. O simplement podem sentir estrès un dia ple de coses a fer.

Val a dir que l’estrès, per si mateix, no és bo ni dolent. Fins i tot una mica d’estrès és necessari per estar activats i poder respondre a les demandes de l’ambient. De fet, la reacció de l’estrès depèn de la forma en què valorem els nostres propis recursos d’afrontament. Les persones valorem constantment el que ens està passant i el que significa per a nosaltres. Aquesta valoració dels recursos personals i de la capacitat que tenim per fer front a les demandes externes o internes determina en gran proporció que ens sentim angoixats, desafiats o optimistes.

Quines són les respostes del nostre cos a l’estrès?

L’estrès afecta un conjunt ampli de variables psicofisiològiques (per exemple, respostes associades al sistema cardiovascular) i metabòliques, així com diversos òrgans.

També ens afecta psicològicament. La principal resposta psicològica és una sensació subjectiva de malestar emocional i l’experiència d’emocions negatives, com ara ansietat, por, ira, depressió, etc., en contrast amb les emocions positives que no solen donar-se amb l’estrès, com l’alegria o el plaer.

estres_conduccio

L’estrès també ens pot causar preocupació, pèrdua de control, conducta agressiva, i ús de substàncies psicoactives com alcohol o drogues.

Ens pot influir l’estrès en la conducció?

Per conduir necessitem un estat d’alerta moderat, que ens permeti mantenir una atenció sostinguda en tots els estímuls tant del vehicle com de la circulació. També ens cal una concentració que ens permeti seguir l’itinerari fins al nostre destí. Així mateix, és necessari mantenir una estabilitat emotivoafectiva i una actitud col·laboradora, tranquil·la i prudent per conduir amb seguretat.

L’estrès, doncs, pot afectar la nostra capacitat de donar resposta a les situacions que planteja el trànsit, de ser conscients de nosaltres mateixos i dels altres usuaris de la via pública; pot interferir en la nostra competència per conduir disminuint les nostres capacitats, i ens pot posar en risc.

Prendre consciència

 Per tot això, abans de conduir és important preguntar-se si el nostre estat emocional en el moment de desplaçar-nos pot tenir alguns efectes en el comportament i la conducció.

Estar atent a la possibilitat de sentir-se massa alterat o nerviós durant la mobilitat, abans que ens passi, és un comportament responsable i preventiu.

Si som capaços de preveure l’impacte de l’emoció en el nostre comportament i en el dels altres i gestionar-la perquè no es converteixi en un perill, podrem conduir amb seguretat. Per tant, prendre consciència d’un mateix ens pot ajudar a evitar riscos.

Què podem fer si notem estrès mentre conduïm?

  • Acceptar. Les obres, les afectacions a la via, les retencions o altres situacions com ara l’excés de velocitat i el comportament imprudent dels altres usuaris de la via ens poden generar nerviosisme. Si acceptem que el trànsit de vegades és imprevisible i que hi poden haver incidències no previstes, ens serà més fàcil d’assumir. L’acceptació és una forma útil d’adaptar-se a situacions que no es troben sota el nostre control i que no depenen de nosaltres.
  • Relaxar-nos. L’estat de relaxació és antagònic amb l’estat d’estrès. Si estem relaxats, no podem estar estressats. Una manera molt senzilla d’arribar a la relaxació és respirant profundament.
  • Gestionar millor el nostre temps. Sortir amb prou temps del nostre lloc d’origen farà que després anem més tranquils. La solució és planificar-se bé i establir objectius clars, específics i assolibles.

 

 

 

El Parlament Europeu proposa mesures per impulsar la seguretat viària a la UE

Cada any, a Europa, 25.500 persones moren i 135.000 més resulten ferides de gravetat a conseqüència d’un sinistre viari. Aquesta xifra fa evident que cal adoptar més mesures, i que aquestes siguin més eficaces, per tal d’assolir la Visió Zero l’any 2050. Amb aquesta premissa el Parlament Europeu va aprovar aquest mes de novembre la resolució no legislativa Salvar vides: impulsar la seguretat dels vehicles a la UE (2017/2085(INI)).

La iniciativa parteix de la base que la seguretat viària depèn de tres factors: vehicle, infraestructures i comportament del conductor, de manera que cal impulsar mesures en tots tres àmbits, remarcant la importància d’adoptar mesures eficaces tant pel que fa a la seguretat activa com passiva dels vehicles.

En la resolució, el Parlament Europeu proposa la incorporació de sistemes d’assistència al conductor que permetin millorar la seguretat viària i tinguin un cost-benefici favorable, així com la instal·lació d’un seguit de sistemes intel·ligents per prevenir accidents o mitigar-ne l’efecte, entre els quals destaquen els sistemes de control de la pressió de pneumàtics, de recordatori del cinturó de seguretat o de permanència al carril.

Amb aquest informe, amb el qual es remarca que la seguretat viària és un afer urgent, el Parlament Europeu posa deures tant a la Comissió Europea com als estats membres.

Així, insta la Comissió Europea a valorar l’harmonització del límit d’alcohol a la sang a 0,0% per a conductors novells durant els dos primers anys i per a conductors professionals; a fixar nous objectius per reduir a la meitat el nombre de persones ferides greus a les carreteres en el període 2020-2030, i a obligar a instal·lar tecnologia de frenada d’emergència automàtica que permeti detectar vianants, ciclistes, autobusos i vehicles pesants, entre d’altres mesures.

Pel que fa als estats membres, el Parlament Europeu els demana que efectuïn controls regulars de carretera als conductors; que millorin l’estat de les infraestructures viàries, i que construeixin i mantinguin infraestructures més segures i modernes per als usuaris més susceptibles, com són vianants i ciclistes, i en millorin la senyalització. Finalment, l’informe demana, tant a la Comissió Europea com als estats membres, que promoguin la mobilitat compartida, sobretot a les àrees urbanes.

Cal destacar que a Catalunya, el Pla estratègic de seguretat viària 2014-2020 (PESV), aprovat pel Govern de la Generalitat el gener del 2014,  fixa com a objectiu principal la reducció del nombre de persones mortes en accidents de trànsit en un 50% respecte del 2010 per donar compliment als objectius establerts per la UE. A més, recull com a fita la reducció del nombre de ferits greus amb seqüeles de per vida en un 40%, també en l’horitzó 2020. EL PESV és un instrument clau per avançar en la millora de la seguretat viària a la xarxa vària catalana i per assolir l’objectiu estratègic de la Visió Zero l’any 2050.

Un full de ruta per reduir la sinistralitat mortal dels motoristes

En el marc de la reunió del Grup de Treball de Motocicletes del dimarts 25 de juliol passat, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i la directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, van fer públiques les principals conclusions d’un estudi en què es van analitzar els accidents mortals de motoristes d’aquest 2017 fins a ben entrat el mes de juliol. El Grup de Treball de Motocicletes, que aglutina nombroses entitats públiques (entre les quals, l’SCT), privades i associacions del sector, es reuneix periòdicament per proposar mesures per tal de corregir i disminuir l’augment de la sinistralitat que afecta les motocicletes.

Les dades són prou eloqüents: el nombre de motoristes que han perdut la vida des del gener  de 2017 ençà quasi ha doblat la xifra corresponent a l’any passat, i una de cada tres víctimes mortals a les carreteres catalanes és un motorista. El Servei Català de Trànsit, preocupat per aquest repunt de mortalitat, ha volgut portar a terme un estudi cas per cas dels accidents mortals produïts enguany i això ha permès treure a la llum diverses variables que conflueixen en la majoria d’aquests sinistres.

Reunió del Grup de Treball de Motocicletes del passat 25 de juliol

El diagnòstic

Les dades analitzades indiquen que un 36% dels accidents mortals s’han produït per maniobra del motorista en solitari. Alhora, des del Servei Català de Trànsit s’ha observat una certa acumulació d’accidents mortals als revolts. No es tracta, però, dels revolts més tancats, sinó de revolts més suaus en els quals el motorista no executa o no interpreta bé el traçat, potser per un excés de confiança. D’altra banda, en un 67% dels casos el causant ha estat el motorista i la velocitat ha jugat un paper clau en més de la meitat dels sinistres.

La meteorologia també hi ha influït: enguany, el clima ha estat més favorable i amb menys precipitacions que el 2016, fet que ha generat més mobilitat a la xarxa viària, especialment de motoristes. En l’anàlisi de les dades també s’ha observat que gairebé tots els accidents mortals estan protagonitzats per motos amb un cubicatge superior als 500 cc. En l’àmbit de les demarcacions, es produeix un repunt més destacat a Lleida i a Girona (amb set motoristes morts en cada una de les demarcacions), que partien de registres molt inferiors l’any anterior.

Les propostes

Amb totes aquestes dades a la mà, l’SCT, a més de continuar amb accions que ja s’estan fent, ha proposat una sèrie d’accions noves per reduir la sinistralitat mortal dels motoristes:

  • Formació i sensibilització:
    • ampliació del programa Formació 3.0  adreçat a motoristes habituals
    • inclusió de la formació pràctica en les Autoescoles de Qualitat (AeQ)
  • Canvis normatius:
    • revisió del permís de conduir teoricopràctic per a motoristes
    • revisió de les taxes d’alcoholèmia
    • propostes legals que s’estan elaborant i que s’adreçaran a la DGT
  • Mobilitat i senyalització:
    • estudi i senyalització dels revolts amb risc per a motoristes
    • prova pilot de carrils segregats
  • Recerca i desenvolupament:
    • anàlisi i aplicació dels resultats de la càtedra de seguretat viària de motocicletes
    • millores de seguretat activa i passiva (per a la moto, equipament)

Malgrat aquest increment de motoristes morts a la carretera, enguany s’estan reduint els ferits greus entre aquest col·lectiu. No obstant, tal com remarca Eugenia Doménech, “hem de treballar perquè aquesta reducció es traslladi també a la sinistralitat més greu, la mortal”. Tot això sense oblidar que la resta d’usuaris no només han de respectar les normes, sinó també el motorista, i no perdre de vista que és més vulnerable.