A la carretera, tot depèn de tu

El Servei Català de Trànsit (SCT) engega una campanya a les xarxes socials amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania dels perills de circular a peu per la carretera. Aquest 2022 ja han mort 10 vianants atropellats a la xarxa viària interurbana, 3 més que al mateix període de l’any passat i 4 més si ho comparem amb el 2019. El col·lectiu dels vianants representa en aquests moments el 30% de les víctimes vulnerables mortes per accident de trànsit a la carretera.

A través de la cançó ‘Tot depèn de tu’, aquesta campanya en línia repassa d’una manera desenfadada els principals consells que cal tenir en compte per no córrer riscos si hem de circular a peu per la carretera o si ens hem d’aturar i baixar del vehicle. Aquesta campanya digital se suma a la campanya de sensibilització “Al volant, tria el bon camí”, que l’SCT va posar en marxa el divendres 1 de juliol passat. Ambdues campanyes tenen per objectiu reduir la sinistralitat a les carreteres, en un context d’increment de la mobilitat i d’un nivell de sinistralitat molt similar a l’època anterior a la pandèmia.

La idea central del vídeo és que un personatge fictici i omniscient va apareixent en moments de perill i corregeix les imprudències i errors que cometen els protagonistes. D’aquesta manera, la cançó va repassant els diferents missatges de seguretat que cal tenir en compte quan una persona camina per la carretera, una circumstància d’extrema vulnerabilitat per al vianant, atès que qualsevol col·lisió amb un vehicle pot ser potencialment mortal.

Els consells van dirigits tant als vianants que caminen per la carretera (no travessar, espai per on circular, armilla reflectora, no anar distret o amb auriculars, etc.) com als conductors que per alguna avaria o incidència baixen del vehicle (aturar-se fora de la calçada, senyalitzar, sortir amb cautela i per la part segura, armilla reflectora, etc.).

La campanya consta de quatre peces de diferent duració que es difondran pels canals de Youtube i Twitter del Servei Català de Trànsit durant tot l’estiu i la resta de l’any.

Vianants a les vies: la baula més feble de la mobilitat

Una persona que va a peu per la carretera és la baula més feble del trànsit. Els vianants que caminen per zones interurbanes o els conductors que, per un imprevist en el vehicle o altres incidències, es converteixen en vianants han de ser conscients d’aquesta fragilitat extrema i dels riscos que corren. Les mesures d’autoprotecció, com fer-se ben visibles i distanciar-se de la calçada principal, els poden salvar la vida en aquesta situació de vulnerabilitat elevada i d’entorn hostil a causa de les velocitats dels vehicles que hi circulen. En aquestes situacions de risc cal que els vianants hi posin llum i distància.

Per aportar xifres a la problemàtica, enguany 9 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes. Al llarg de tot el 2021, 14 persones que anaven a peu van morir a les vies de Catalunya, fet que va suposar un increment dels atropellaments mortals en un 27,3% respecte al 2019, quan se’n van registrar 12. Convé destacar que dels 14 atropellaments mortals registrats l’any passat, 10 van ser imprudències, 9 sense llum solar i 7 en autopistes/autovies. A més, dels 14 vianants atropellats mortalment en zona interurbana el 2021, 12 eren homes i 2, dones.

L’any 2020, tot i l’excepcionalitat de les dades de sinistralitat davant l’escenari de pandèmia i que es considera un any invàlid per a les estadístiques, convé destacar que es van registrar 11 vianants morts en zona interurbana, només un menys que el 2019, tot i el descens de la mobilitat que hi va haver. En aquest sentit cal tenir en compte que el nombre de vianants morts el 2021 i el 2020 suposen el 10% del total de víctimes mortals registrades a les carreteres catalanes.

Les dades de sinistralitat revelen que hi ha diversos perfils de vianants que han acabat perdent la vida a les carreteres catalanes aquests darrers anys, però se’n diferencien i identifiquen dos grans grups: persones que transitaven a peu per la carretera mal equipades quant a peces reflectores o que havien comès alguna altra negligència, i conductors que per circumstàncies puntuals havien hagut de baixar del vehicle i van passar a ser vianants. Són dos perfils diferents que requereixen consells viaris distints per augmentar la seguretat i que resumim en aquestes dues infografies:

Cal tenir en compte que un conductor, amb l’enllumenat del vehicle, no percep un vianant fins a 10 metres de distància. En canvi, si va equipat amb armilla reflectora, la visibilitat augmenta fins als 150 metres.

En aquest punt, cal tenir en compte que properament entrarà en escena un element nou que suposarà un augment de la seguretat dels usuaris que tinguin un imprevist o contratemps amb el vehicle durant la circulació per carretera. Es tracta del senyal lluminós V-16, un dispositiu que no requereix sortir del vehicle per col·locar-lo, atès que se situa a la part superior, simplement traient el braç per la finestra. D’aquesta manera, els usuaris no hauran d’abandonar el vehicle per situar els triangles a la distància estipulada i no s’exposaran al risc com a vianants en un entorn de trànsit viari ràpid.

A partir de l’1 de gener de 2026, aquest senyal substituirà definitivament els triangles, haurà de tenir geolocalització i connexió a la DGT 3.0 i des d’aquesta data en serà obligatori l’ús. Tanmateix, la DGT ha anunciat que al segon semestre d’aquest 2022 publicarà una modificació del Reial decret 159/2021 amb la finalitat que els productes que surtin al mercat siguin de la màxima qualitat possible i siguin ja senyals connectats, un requisit que serà indispensable quan l’ús d’aquest senyal lluminós sigui obligatori.

Fer segur l’anar a peu

Des del 2010, 44 persones moren atropellades de mitjana cada any a Catalunya i es registren també més de 300 ferits de gravetat. Des del Servei Català de Trànsit continuem fent esforços per protegir els més vulnerables de la mobilitat amb l’objectiu de reduir-ne la sinistralitat. En aquest sentit, aquesta setmana, del 30 d’agost al 5 de setembre, coordinem amb les policies locals de diversos municipis una campanya preventiva de protecció de vianants en zona urbana.

Amb aquesta acció intensiva de vigilància es volen combatre tant aquells comportaments dels conductors que posin en perill la seguretat dels vianants com les conductes antireglamentàries o no segures de les persones que van a peu, com per exemple creuaments incorrectes, i també la detecció d’infraccions relacionades amb l’incompliment dels semàfors i els passos de vianants. En la darrera campanya setmanal realitzada enguany al març es van denunciar 362 actituds imprudents cada dia. Aquestes infraccions i comportaments de risc posen en perill els vianants. Cal posar en pràctica mesures de seguretat per protegir-los i per autoprotegir-se:

1) En zona urbana les principals actituds inadequades de vianants i conductors que cal evitar són:

  • No respectar els semàfors: passar en vermell.
  • Travessar sense mirar a l’esquerra i a la dreta per assegurar-te que ho pots fer sense risc.
  • Irrompre, els vianants, per zones no habilitades en situacions en què poden haver-hi riscos potencials relacionats amb la circulació de vehicles. A més, no sols són víctimes de les distraccions per l’ús del mòbil els conductors dels vehicles, sinó també els vianants, que corren un risc molt alt si no estan atents a l’hora de creuar els carrers i poden acabat sent atropellats.
  • Desplaçar-se, els vianants, per itineraris no reglamentaris però que es perceben com a itineraris correctes.
  • Envair, els vehicles (com els patinets elèctrics, però també les motocicletes que aparquen a les voreres, per exemple), zones de circulació exclusives per a transeünts que obstaculitzen els seus itineraris segurs i preferents, i que els obliga a optar per rutes alternatives que poden comportar perills. 

2) Pautes per prevenir atropellaments a la carretera:  

Per les autopistes i les autovies està totalment prohibida la circulació de vianants. Si inevitablement has de desplaçar-te per altres tipus de vies, has de seguir unes normes bàsiques per no posar en perill la pròpia seguretat ni la de la resta d’usuaris:

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, s’ha de circular per l’esquerra, en sentit contrari al trànsit.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, arrambant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar l’un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on es camina i perquè els vehicles et vegin millor.

3) Cal ser conscient que, en cas d’avaria o accident i que calgui baixar del vehicle, el conductor i tots els ocupants passen a ser vianants, i a més en una situació especialment de risc. Què cal fer per actuar amb seguretat:

Una tràgica efemèride convertida en dia internacional

El 17 d’agost de 1896 a Anglaterra es va produir el primer atropellament mortal d’un cotxe a un vianant. La londinenca Bridget Driscoll, de 44 anys, va ser la primera víctima mortal de la història per l’impacte d’un automòbil. Posteriorment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va promoure el 17 d’agost com el Dia Internacional del Vianant per commemorar aquest fet tràgic, però també per convertir-lo en bandera de la reivindicació d’una mobilitat més segura a tot el món per als més vulnerables del trànsit, els vianants.

Al llarg del segle XX els vianants van anar perdent espai per a la seva circulació segura a tots els pobles i ciutats i la mobilitat amb vehicle de motor es va convertir en la prioritat. Actualment aquesta tendència s’està revertint i les actuacions van encaminades a pacificar el trànsit i a recuperar espais segurs per anar a peu. Segons dades de l’OMS cada any moren 270.000 vianants al món, xifra que representa un 22% del 1,3 milions de morts per accidents de trànsit. Convé destacar que precisament aquest 2021, coincidint amb la campanya d’aquest organisme #Love30 per exigir als governs mesures per augmentar la seguretat dels vianants i principalment la reducció dels límits de velocitat, a casa nostra va entrar en vigor, al maig, el límit de velocitat genèric de 30 km/h a pobles i ciutats.

El límit a 30 km/h redueix en un 80% el perill de morir atropellat, ja que si un vehicle que circula a aquesta velocitat impacta contra un vianant, el risc que la persona mori és del 10 %, mentre que si el mateix vehicle va a 50 km/h el risc s’eleva fins al 90 %. Amb aquesta velocitat es redueix a la meitat la distància necessària per aturar el vehicle: augmenta la seguretat viària. Té aquests altres efectes positius: menys soroll ambiental, nivells de contaminació més baixos i menys congestió, a més de la millora de la convivència entre els diferents usuaris i el foment de l’ús de mitjans de transport més actius i saludables.

Els patinets queden fora de les voreres

La setmana passada es va aprovar una reforma legislativa estatal de trànsit que inclou l’esperada regulació de la circulació dels patinets elèctrics i de tots els VMP (vehicles de mobilitat personal). La nova normativa desfà ambigüitats i homogeneïtza el que fins ara havien regulat diferents ordenances municipals.

En aquest sentit, doncs, la modificació que fa el nou Reial decret en el Reglament general de circulació posa llum sobre diversos aspectes controvertits que havien envoltat l’auge d’aquests vehicles en els entorns urbans i regula taxativament que a partir del 2 de gener de 2021 no podran circular ni per voreres ni per zones de vianants. També aclareix l’altre aspecte: no podran anar per carreteres ni travesseres i tampoc per autopistes i autovies dins de poblat ni per túnels urbans.

Amb els canvis en el Reglament general de vehicles es ratifica la definició dels VMP que s’havia especificat en una instrucció prèvia: són vehicles d’una o més rodes, dotats únicament d’una plaça i propulsats exclusivament per motors elèctrics que proporcionen una velocitat màxima d’entre 6 i 25 km/h.

Un altre punt a tenir en compte de la flamant normativa respecte dels VMP és que per poder circular hauran de tenir el corresponent certificat de circulació  que els identifiqui i que acrediti que compleixen els requisits tècnics previstos en el manual de característiques que s’aprovarà a través d’una resolució de la Direcció General de Trànsit estatal (DGT). Tanmateix aquesta obligatorietat documental no entrarà en vigor fins a l’11 de novembre de 2022.

Els conductors de patinets elèctrics també han de tenir clar que hauran de complir les normes de circulació com la resta de vehicles i que poden ser sancionats per circular amb auriculars o telèfon mòbil, si van sense llum o elements reflectors a la nit, si condueixen beguts o drogats, etc.

Amb la regulació de la circulació sobretot urbana dels patinets i amb l’exclusió del seu ús per les voreres, la mobilitat als municipis serà més segura per als més vulnerables. Tanmateix com va destacar el director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, en unes jornades sobre VMP organitzades per ADEVIC,  “Els patinets són i entren dins dels col·lectius vulnerables i per tant cal alertar la resta d’usuaris que han de compartir l’espai públic amb ells i, d’altra banda, els conductors de VMP han de respectar les normes d’ús i circulació”.

Vianants a la carretera!

Aquest any, marcat per l’aparició de la COVID-19 i per la consegüent reducció de la mobilitat a Catalunya, està tenint un comportament diferent pel que fa a les xifres de mortalitat en general i de vianants morts en accident de trànsit en particular. En general, perquè hi ha hagut un descens important en el nombre de morts a les nostres carreteres, amb una reducció de la mortalitat del 40%. I pel que fa específicament als vianants, a dia d’avui, han mort 13 persones atropellades a Catalunya, 7 a les carreteres i 6 en zona urbana. Per primera vegada, doncs, hi ha més morts per atropellament en zona interurbana que als carrers dels municipis catalans.

Cal tenir en compte que, des del 2010, un total de 462 vianants han mort en accident de trànsit a Catalunya, una dada que representa una mitjana de 45 morts l’any. La majoria de les persones mortes a causa d’atropellaments, gairebé el 70%, han perdut la vida en zones urbanes, en concret 321.

Tot i les dades d’aquest 2020 atípic, és sobretot en els espais urbans on els vianants es desplacen, conviuen i comparteixen l’espai públic amb altres actors de la mobilitat i on, per la seva vulnerabilitat, tenen un risc més elevat de patir accidents de trànsit. Cada any, des del 2010, ha mort una mitjana de 32 persones a causa d’un atropellament en carrers de municipis de Catalunya. Encara que el nombre d’aquest tipus de sinistres és més elevat a la ciutat, cal tenir present que la gravetat de les lesions s’incrementa per als vianants en els accidents en carretera.

IMG_8806 (1)

Les persones grans són un grup cada vegada més ampli de la població, amb més autonomia i amb més presència en la mobilitat, però per la seva major fragilitat presenten uns riscos d’accidentalitat molt elevats en la seva condició de vianant. Des de l’any 2010, el 50% dels vianants morts tenien més de 65 anys, en concret 232 persones. D’aquestes 232 víctimes majors de 65 anys, 176 superaven els 74 anys (el 38% del total dels vianants morts en els darrers deu anys).

IMG_8642

Si bé la majoria dels atropellaments mortals es localitzen a les zones urbanes, els vianants atropellats en vies interurbanes tenen una elevada probabilitat de resultar ferits de gravetat o morts a causa de les altes velocitats dels vehicles que hi circulen.

Des de l’any 2010, el 30% de les víctimes mortals per atropellament han patit accidents en carreteres i autopistes.

 

Pautes per prevenir atropellaments a la carretera

 Per les autopistes i les autovies està totalment prohibida la circulació de vianants. Si inevitablement han de desplaçar-se per altres tipus de vies, han de seguir unes normes bàsiques per no posar en perill la pròpia seguretat ni la de la resta d’usuaris:

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, s’ha de circular per l’esquerra, en sentit contrari al trànsit.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on es camina i perquè els vehicles els vegin millor.

I com s’ha d’actuar en cas d’avaria?

  • Si és possible, el vehicle s’ha d’aturar fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Cal senyalitzar la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • S’han d’activar els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Cal sortir del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria posada, i allunyar-se de la calçada, si pot ser darrere la tanca de protecció.

Triangle, C-58

El primer semestre d’enguany, marcat per la crisi sanitària de la COVID-19, acaba amb 48 víctimes mortals per accident de trànsit, un 45,1% menys que l’any passat

Des de l’1 de gener fins al 30 de juny d’aquest 2020, 48 persones han mort en 41 accidents mortals a les carreteres catalanes. Així doncs, el primer semestre d’enguany, marcat per la crisi sanitària de la COVID-19 a partir del març i la davallada de la mobilitat pel confinament, ha registrat un descens d’un 41,5% en el nombre de víctimes mortals respecte al mateix període de l’any passat, quan van perdre la vida 82 persones.

Aquest mes de juny, que ha coincidit amb la progressiva desescalada i la fi de l’estat d’alarma, hi ha hagut 4 víctimes mortals, mentre que el juny de l’any passat n’hi va haver 13. Això suposa una reducció del 69,2%. A més, cal destacar que aquest juny ha estat el mes amb menys mortalitat a la xarxa viària catalana des que va començar l’any, amb una víctima mortal menys que el mes de març, quan se’n van registrar 5.

Tot i la davallada general de la sinistralitat, des del Servei Català de Trànsit es demana que no s’abaixi la guàrdia en la conducció durant el que s’ha anomenat “nova normalitat”. A més, hi ha diverses tendències que continuen sent preocupants, com els col·lectius vulnerables: durant els sis primers mesos d’aquest any han mort 7 motoristes, 2 ciclistes i 6 vianants, mentre que en el mateix període de l’any passat havien mort 25 motoristes, 3 ciclistes i 6 vianants. Convé destacar que aquest mes de juny, coincidint amb el desconfinament, han perdut la vida 1 motorista i 1 vianant.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit alerta que no s’està reduint el nombre d’atropellaments mortals a la carretera respecte al mateix període del 2019, ni tampoc del  2010, al contrari que succeeix amb la resta d’accidents i col·lectius. Davant d’això, una vegada més s’apel·la a la responsabilitat compartida i a la necessitat d’una convivència respectuosa a la xarxa viària que requereix l’adopció de mesures protectores per part dels conductors de tots els vehicles.

C-25, Muntanya, Montseny

A més, per tipus de dia de la setmana, s’observa que 22 de les 48 víctimes mortals registrades, un 45,8%, són en cap de setmana o festiu. Davant de l’època de l’any en què ens trobem, l’estiu, i la situació actual de represa de la normalitat viària, es fa també un toc d’atenció en els desplaçaments d’oci, i s’apel·la a un comportament responsable a la carretera que eviti el relaxament en la conducció tant pel que fa a l’atenció com a l’ús del mòbil, l’ús del cinturó i el consum d’alcohol i altres drogues. En definitiva, us demanem que aquest estiu no us relaxeu a l’asfalt perquè hi teniu molt a perdre. Gaudiu de la desconnexió que suposen les vacances, però durant la conducció no us relaxeu. Volem que torneu!

La carretera no és lloc per córrer

Tots els amants del jòguing (fúting, running, o sortir a córrer, digueu-li com vulgueu) hi estan d’acord: la sensació de llibertat i de poder físic i mental que atorga la pràctica d’aquest esport és addictiva. Catalunya, i el món, s’omple de Rockys (Balboa), Forrests (Gump), Núries (Pica) i Kilians (Jornet) disposats a devorar quilòmetres de carrers, camins i muntanyes. El territori aviat queda petit perquè la febre del jòguing va començar ja fa un grapat d’anys i la majoria de corredors i corredores estan en plena forma i corren cada cop distàncies més llargues. No en va, el nombre de participants a les maratons d’arreu del món no fa més que augmentar.

La febre de córrer s’ha estès també a les carreteres i és habitual veure practicants d’aquest esport a carreteres locals i comarcals o camins forestals o asfaltats. No tots aquests corredors –vianants, en el moment que trepitgen una carretera–, però, coneixen la normativa que se’ls aplica i, per tant, el perill al qual s’exposen si no respecten les normes de seguretat viària necessàries. Enguany, 7 vianants han perdut la vida a les carreteres catalanes i 13 més han resultat ferits de gravetat.

A peu per la carretera

És segur sortir a córrer a la carretera? El més recomanable per al vianant, tant si es desplaça caminant com corrent, és evitar la carretera, especialment de nit o amb condicions de poca visibilitat. L’enorme vulnerabilitat d’un vianant davant d’un eventual xoc amb un vehicle és el principal argument. Ara bé, la circulació de vianants a les carreteres no està prohibida, tret d’autopistes i autovies, i, en tot cas, si és indispensable caminar per vies interurbanes, cal observar la normativa al respecte:

  • Si no hi ha un espai especialment reservat per a vianants, la circulació s’ha de fer per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’apropen a la vostra posició.
  • La circulació pel voral s’ha de fer amb prudència, sense entorpir la circulació, i aproximant-se tot el que es pugui a la seva vora exterior.
  • Si es tracta d’un grup, hauran de marxar uns després dels altres, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.
  • De nit o quan hi ha poca llum o visibilitat, cal portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora.

Aquestes mesures, entre d’altres, són les que han d’observar també els corredors per no posar en perill la seva integritat. De la mateixa manera, cal evitar l’ús dels auriculars, atès que poden dificultar l’atenció necessària que cal mantenir.

En definitiva, si practiques el jòguing i el teu trajecte ha de passar irremeiablement per un tram de carretera, cal que posis en pràctica totes aquestes normes de seguretat. Corre lluny, corre veloç, però sobretot corre segur!

Atropellaments: morts que es podrien evitar

Caminar per una carretera és una acció que cal emprendre amb la màxima cautela i que no està exempta d’una veritable perillositat. La carrVianantsetera és l’espai natural dels vehicles, i la sola presència d’un vianant a la via li atorga a aquest una vulnerabilitat que mai no s’ha de menystenir. La pregunta és: poden circular els vianants per les carreteres? Per les autopistes i les autovies està totalment prohibit; per la resta de vies, sí, però cal fer-ho amb la màxima prudència!

Posar-se l’armilla reflectora quan sortim d’un vehicle aturat al voral d’una carretera és necessari i obligatori, però l’armilla sola no ens protegeix dels impactes dels vehicles que hi circulen. Actuar amb serenor, amb prudència i seguint les pautes necessàries per a la nostra seguretat ens protegeix molt més dels possibles impactes del trànsit rodat.

Conceptes bàsics de seguretat

Quins consells bàsics cal seguir quan circulem com a vianants per la carretera?

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera, podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

I com cal procedir si aturem el vehicle al voral?

  • Si és possible, atureu el vehicle fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Senyalitzeu la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • Activeu els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Sortiu del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria.
  • Allunyeu-vos de la calçada i situeu-vos rere la tanca de protecció.

Atropellaments mortals

L’any passat, 17 vianants van perdre la vida a les carreteres catalanes, 12 més que l’any anterior. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit considera necessari fer un crit d’alerta i recordar als vianants que, si irremeiablement han de circular per carretera, ho facin amb la màxima atenció i respectant aquestes mínimes pautes de seguretat. Alhora, l’SCT preveu dissenyar enguany noves campanyes divulgatives adreçades a col·lectius vulnerables, com els vianants, ciclistes o gent gran. I, paral·lelament, l’SCT seguirà donant continuïtat a les campanyes preventives de protecció i control de vianants, amb dues campanyes els mesos d’abril i setembre de 2019. En les dues campanyes que es van dur a terme el passat 2018, es van interposar un total de 1.936 denúncies. Són dades que conviden a reflexionar; cal fer un esforç per part de tots perquè cap vianant perdi la vida a la carretera. I, per sobre de tot, cal evitar actituds imprudents que poden desembocar en un desenllaç tràgic, tal com es denunciava recentment des del compte de Twitter de l’SCT.

Aturar-se al voral per una avaria o per auxiliar les víctimes d’un accident de trànsit no hauria de suposar córrer el risc de morir atropellat, si tothom segueix aquestes pautes de seguretat a la carretera. Probablement, molts ̶o tots̶ aquests atropellaments es podrien evitar.

VIANANTS A LA CARRETERA

En un moment o altre, tots ens hem vist obligats a caminar per una carretera, una acció que es pot considerar de risc, atesa la nostra fragilitat en cas que ens veiéssim involucrats en un accident de trànsit. Encara que el nombre d’atropellaments és més elevat a la ciutat, cal tenir present que el risc de mort per als vianants es multiplica a la carretera. Des de l’SCT es donen consells per tal que, si ens veiem en la situació de convertir-nos en vianants a la carretera, la nostra seguretat no corri perill. Això sí, el primer que cal saber és que està totalment prohibida la circulació de vianants per les autopistes i les autovies.

Imatge vídeo vianants post

Aquestes són algunes normes que tot vianant hauria de seguir per evitar possibles situacions de risc a l’hora de caminar per carreteres fora de la població:

  • Quan circuleu per una carretera que no disposi d’espai especialment reservat per a vianants, com a norma general la circulació es farà per l’esquerra. D’aquesta manera podreu observar de cara els vehicles que circulen i que s’acosten a la vostra posició.

  • La circulació pel voral o per la calçada s’ha de fer amb prudència, sense entorpir innecessàriament la circulació, i aproximant-se tant com un pugui a la vora exterior.

  • Excepte en el cas que es vagi en grup, els vianants han de marxar un darrere l’altre si la seguretat de la circulació ho requereix, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.

  • Quan transiteu a la nit, heu de portar algun element lluminós o reflector, com per exemple una armilla reflectora, tant si circuleu pel voral com per la calçada, que sigui visible a una distància mínima de 150 metres per als conductors que s’acosten. També s’han de seguir aquestes indicacions quan hi ha poca llum o visibilitat a causa de la meteorologia adversa. És recomanable portar una llanterna per veure per on camineu i perquè els vehicles us vegin millor.

Si seguim aquests consells bàsics quan circulem per una carretera, tant la nostra seguretat com la de la resta d’usuaris de la via serà més gran, i ens evitarem riscos innecessaris i accidents.

Tots som vianants

Qui no ha creuat alguna vegada un carrer per un lloc on no hi havia pas de vianants? O qui no l’ha travessat sense fixar-se si el semàfor estava en verd perquè estava distret escrivint un whatsapp o consultant alguna informació amb l’smartphone? Tots els usuaris de l’espai públic som vianants i quan ens desplacem amb aquest rol podem posar en joc la nostra seguretat si no adoptem actituds d’autoprotecció. Però els vianants també podem ser objecte d’actituds incíviques i insegures per part de conductors; comportaments que, sobretot en zones urbanes, poden acabar en atropellaments i causar lesions molt greus al col·lectiu més vulnerable de la mobilitat.

Les principals actituds inadequades de vianants i conductors en zona urbana són les següents:

Irrupció de vianants per zones no habilitades en situacions en què poden haver-hi riscos potencials relacionats amb la circulació de vehicles. A més, no només són víctimes de les distraccions per l’ús del mòbil els conductors dels vehicles, sinó també els vianants, que corren un risc molt alt si no estan atents a l’hora de creuar els carrers i poden acabat sent atropellats.

Desplaçaments dels vianants per itineraris no reglamentaris però que es perceben com correctes.

Invasió per part dels vehicles de zones de circulació exclusives per a transeünts que obstaculitzen els seus itineraris segurs i preferents, i que els obliga a optar per rutes alternatives que poden comportar perills. En aquest sentit, Carlos Ortí, vicepresident de l’associació Catalunya Camina, remarca que “no hi hauria d’haver permissivitat” pel que fa a l’estacionament a les voreres, i reivindica: “Hem de recuperar un repartiment de l’espai públic més just i democràtic i avançar cap a la descarbonització, també de la mobilitat.”

Foto vianants

D’altra banda, la irrupció dels VMP (vehicles de mobilitat personal) com la roda elèctrica, els segways o els patinets elèctrics ha generat un debat sobre la convivència d’aquests ginys emergents amb els vianants, a causa de l’ocupació que de vegades fan de les voreres; un conflicte que ha obligat alguns ajuntaments a regular la circulació d’aquests vehicles. La promoció dels VMP, juntament amb l’extensió de la bicicleta, s’hauria de fer sempre, segons Ortí, “a favor dels desplaçaments a peu i mai en contra”. “A la realitat actual hi ha un urbanisme pensat, dissenyat i executat des d’una òptica ‘cotxista’ i no pas des d’una visió dels desplaçaments universals, a peu”, subratlla.

En el que portem d’any, a Catalunya han mort 11 vianants (dades provisionals, víctimes mortals a 24 hores): en concret 6 persones als carrers de diferents  municipis i 5 persones més, a les carreteres catalanes. Convé destacar que de les 6 víctimes mortals en vies urbanes, 4 víctimes tenien entre 65 i 74 anys.

“Els nuclis urbans estan en deute amb l’acte de caminar”, assegura Ortí, que afegeix: “Les actuacions que es fan per protegir els vianants van pel bon camí, però són insuficients. Cal avançar encara més en elements reductors de velocitat, en radars portàtils i en campanyes informatives de sensibilització a la ciutadania.”

Amb l’objectiu de garantir la protecció dels transeünts, el Servei Català de Trànsit coordina al llarg de l’any amb les policies de trànsit Catalunya campanyes preventives de control per evitar tant comportaments dels conductors que posin en perill els vianants com conductes antireglamentàries o no segures d’ells mateixos.

Infografia vianant