Etiqueta: trànsit

Això és tot des de l’SCT

InfotrànsitDeixa un comentari

Des de fa més de 20 anys, el Servei Català de Trànsit posa a disposició de les emissores del país un servei gratuït de cròniques radiofòniques. Qualsevol ràdio pot sol·licitar al departament de premsa de l’SCT una crònica sobre l’estat de la xarxa viària (o bé en directe, o bé enregistrada amb pocs minuts de marge). Per tant, els ciutadans de Catalunya ja fa molts anys que escolten aquestes cròniques als informatius o programes diversos de la seva emissora preferida. De fet, segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió, gairebé el 16% de la població s’informa de l’estat del trànsit escoltant la ràdio. Per això, i després de tant de temps, ha arribat l’hora de resoldre tots els dubtes que la ciutadania es planteja dia sí i dia també sobre les cròniques del trànsit i els responsables que hi posen veu; és a dir, nosaltres.

A les cròniques sempre hi diem el mateix?

No, rotundament no. És molt descoratjador que algú consideri que sempre expliquem el mateix, no només perquè significa donar poc valor a la feina que fem, sinó que a més no és veritat. Sempre intentem destacar allò que és notícia, les incidències més importants i que afecten més greument la mobilitat dels conductors. És cert que molt sovint la protagonista és la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona i, per tant, pot semblar que repetim molt sovint les vies que en formen part. Però això no és culpa nostra, sinó que les vies que envolten Barcelona són les que concentren més volum de trànsit i, d’aquesta manera, les que registren més incidències i les que més surten a les cròniques.

Si ja estic aturat en una retenció, de què serveixen les cròniques?

Qui es plantegi aquesta qüestió, té un problema de base. Quan en una crònica del trànsit informem d’una incidència i d’unes retencions, l’objectiu d’aquesta informació no és aquella persona que ja està atrapada a la cua, sinó que va adreçada a les persones que es dirigeixen cap al punt on hi ha la retenció, per tal d’evitar la incidència (si és possible) i buscar vies alternatives. I malgrat això, està demostrat que el conductor que ja està atrapat en una cua, vol que a les cròniques se n’informi, o bé perquè vol saber el motiu pel qual està aturat o bé perquè senzillament ell també es vol sentir protagonista de les nostres cròniques.

D’on surt la informació?

Aquesta qüestió no té una resposta fàcil. Podríem dir que agafem tota la informació que ens donen les diverses fonts, la contrastem, la filtrem i la polim per elaborar un discurs radiofònic clar i entenedor que s’adapti a les necessitats dels oients i també de les emissores de ràdio. Les fonts d’informació són molt nombroses i diverses: les càmeres del Servei Català de Trànsit, la informació del web del mateix SCT que nodreixen des del CIVICAT, els equips aeris de l’SCT (helicòpter i avioneta), els Mossos d’Esquadra, avisos dels usuaris a les xarxes socials… Tot plegat ho esmicolem, cultivem, reguem i transformem en les cròniques que surten cada dia a les ràdios del país.

Som centralistes?

De cap manera, ens estimem tot Catalunya amb la mateixa intensitat. Però ja hem explicat que la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona és la que concentra el major volum de trànsit i, per tant, és la que més es menciona. I no es pot negar que, fins fa pocs anys, també és la que es tenia més ben controlada. Però també és ben cert que, amb la millora dels mitjans tècnics i tecnològics que s’han aplicat aquests darrers anys a la informació viària, hem aconseguit una millor cobertura de tota la xarxa del país, i, actualment, poques incidències de les que passen fora de l’AMB se’ns escapen (ho direm però amb la boca petita, per si de cas).

L’opinió dels experts

I què en pensen de tot plegat els màxims responsables de les ràdios que emeten les nostres cròniques? Per a la directora d’informatius de l’RNE a Catalunya, Sonia Urbano, una bona crònica del trànsit ha de ser “entenedora, ha de tenir un ritme dinàmic i que el to no sigui sempre el mateix. És important destacar només les incidències, excepte en el cas que tot el trànsit sigui fluid. La informació ha de ser concreta i la durada no ha de ser superior al minut”. També per a la responsable d’actualitat de La Xarxa, Núria de José Gomar, la crònica del trànsit “ha de ser precisa i la informació ha d’estar el més actualitzada possible. Més enllà dels noms tècnics de les vies, hi ha d’haver referències geogràfiques per tal que els oients se situïn ràpidament i de manera fàcil”.

Tots ells tenen clar que els oients valoren molt la informació del trànsit: “Sí, totalment. De fet, en els informatius sempre col·loquem trànsit i temps després dels titulars o, fins i tot, si hi ha operacions especials o incidències climatològiques que afectin el trànsit, obrim els informatius amb les cròniques”, afirma Sonia Urbano. Núria de José Gomar també diu que “estem convençuts que els nostres oients la valoren. Prioritzem la informació de servei i la del trànsit és essencial”.     

25 anys compromesos amb la seguretat viària

infotransitDeixa un comentari

Enguany fa 25 anys que el Servei Català de Trànsit (SCT) es va crear com a organisme i va assumir les primeres competències. En aquest sentit, hem volgut fer un repàs de l’evolució en aquest quart de segle de la sinistralitat, la conscienciació i les polítiques de seguretat viària a través de converses amb persones que formen part de l’SCT. Totes aquestes converses estan recollides en aquest vídeo, que suposa una mirada al passat, a la feina feta i a les fites assolides, i també una mirada cap al futur, als reptes i als objectius per complir:

Aquestes són algunes de les frases més destacades sobre aquest camí recorregut, sobre aquest viatge compartit durant 25 anys, amb l’objectiu principal de reduir la sinistralitat a les carreteres de Catalunya i caminar cap a una pau viària que ens porti a la Visió Zero al 2050:

“Teníem uns 600 morts l’any 2000, anuals, i això s’ha reduït a uns 200 i escaig. La reducció ha estat molt gran, hem anat complint objectius i cada any més”,  Òscar Llatje, coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat

“El que fem és gestionar, regular i ordenar el trànsit, la mobilitat que va per aquesta xarxa viària, i proposem solucions per augmentar la seguretat viària, i també augmentar la fluïdesa”, Jean Peña, responsable de Gestió de Trànsit

“Nosaltres diem que l’educació per a la mobilitat segura és des dels 3 fins als 103 anys. Tenim 100 anys per fer educació per a la mobilitat segura. La formació en el permís per punts és un model de transformació de la persona, de canviar la manera de pensar, d’adquirir uns valors diferents”, Farners de Cruz, cap del Servei de Processos Formatius de Mobilitat Segura

“La llei de trànsit estableix que tot l’import econòmic que es deriva d’unes infraccions de trànsit s’ha de destinar exclusivament a una prevenció dels accidents”, Maria Trilla, cap del Servei Territorial de Trànsit de Lleida

“El permís per punts va fer un canvi radical de xip a la gent, va pensar i va dir ostres, puc perdre el carnet de conduir només cometent infraccions”, Jordi Aguilar, caporal coordinador d’Educació per a la Mobilitat Segura de l’ART Metropolitana Nord

S’han posat en marxa serveis d’atenció a les víctimes de trànsit pioners a l’Estat i a Europa: el SIAVT i l’INVICTES. “És un servei d’inclusió social que ofereix suport i orientació”, Montse Olària, responsable de Gestió i Planificació de Seguretat Viària

“Ara s’estan fent tècniques de reconeixement visual que suggereixen als nostres usuaris que és possible que els conductors vagin sense cinturó o que estiguin parlant pel mòbil”, Josep Marsellès, responsable de l’Àrea de Tecnologies de la Informació

Acte commemoratiu 25 anys compartint viatge

El 18 d’octubre passat es va celebrar l’acte commemoratiu del 25è aniversari de l’SCT sota el lema 25 anys compartint viatge. L’esdeveniment, que es va fer al Convent dels Àngels de Barcelona, va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia; del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena i Garcia, i del director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel i Villaró.

Durant l’acte es va projectar el vídeo publicat en aquest apunt i es va convidar els assistents a demanar un desig de mobilitat segura i sostenible de cara als propers 25 anys.

A l’esdeveniment hi van assistir, a més de càrrecs institucionals presents i passats, treballadors i treballadores de l’organisme. En aquests vídeos de la celebració s’hi condensen declaracions dels assistents:

Acte commemoratiu #SCT25anys: declaracions institucionals
Acte commemoratiu #SCT25anys: equip humà 
Acte commemoratiu #SCT25anys: desitjos

“Tots els servidors i servidores públics que, des de la vostra funció, col·laboreu en els objectius del Servei, tots vosaltres sou l’ànima del Servei Català de Trànsit”, president de la Generalitat, Pere Aragonès

Més de 1.300 paraules relacionades amb el trànsit, consultables en un diccionari en línia

infotransitDeixa un comentari

La iniciativa forma part del pla de foment del català al sector de les autoescoles

Abalisament i zona residencial. Aquests són el primer i l’últim terme del Diccionari de trànsit​ del TERMCAT que ja es pot consultar en línia. El recull aplega, de moment, 1.339 paraules vinculades a la circulació, els usuaris, el vehicle, la via, la seguretat viària i l’impacte ambiental, i en presenta les denominacions i la definició en català, així com els equivalents en castellà, francès i anglès.

La iniciativa de la publicació en línia del diccionari s’emmarca en el pla de foment del català al sector de les autoescoles impulsat pel Govern, en coordinació i col·laboració amb la Federació d’Autoescoles de Catalunya.

El Diccionari de trànsit es va publicar l’any 2000 en coedició amb Enciclopèdia Catalana i per iniciativa del Servei Català de Trànsit (SCT). El recull va ser elaborat pel TERMCAT –el Consorci del Centre de Terminologia–,  amb la col·laboració d’especialistes del mateix SCT i amb l’assessorament d’experts d’altres institucions.

El volum inclou la terminologia més pròpia o específica del trànsit, com la previsió, la gestió, la normativa de circulació o les disfuncions (embús, retenció, etc.), així com referències sobre educació viària o accidents.

Properament, està previst que s’actualitzi amb termes que han sorgit els darrers anys per designar nous vehicles de mobilitat personal o relacionats amb avenços tecnològics en l’automoció, entre d’altres.

La versió en línia del diccionari de trànsit permet tres maneres diferents de consulta: mitjançant l’accés a la llista alfabètica de totes les denominacions (per a cada un dels idiomes del diccionari); a través de l’accés temàtic (en català), o bé fent cerques simples o avançades (en qualsevol de les llengües).

El títol forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que engloba més de 170 reculls de diferents especialitats, entre els quals hi ha altres recursos relacionats també amb el trànsit com el Diccionari de seguretat viària i el Diccionari de mobilitat sostenible. 

La informació és poder

InfotrànsitDeixa un comentari

La mobilitat a la xarxa viària catalana ha canviat molt durant els dos darrers anys. Una pandèmia mundial i l’alliberament dels peatges de diverses autopistes han suposat una sacsejada molt important en els nostres costums i en la nostra manera de desplaçar-nos, en el com i en el quan ens desplacem. Si a això hi afegim que la xifra del nombre de vehicles que circulen per les nostres vies ja arriba a nivells prepandèmia, ara més que mai és vital estar ben informats abans i durant els nostres desplaçaments.

Abans d’iniciar el viatge

Diuen que la informació és poder i informar-se abans d’agafar el vehicle ens pot ajudar a moure’ns amb més seguretat. Saber per endavant l’estat del trànsit, conèixer quines són les vies que van més plenes o si hi ha alguna incidència important que compliqui la circulació ens permetrà prendre les millors decisions per fer la nostra mobilitat més segura.

Una de les opcions per informar-se abans d’iniciar el viatge és consultar el compte de Twitter del Servei Català de Trànsit (@transit). Des d’aquest compte informem minut a minut de totes les incidències que hi ha a la nostra xarxa: accidents, avariats, obres, retencions, incidències provocades per la meteorologia i qualsevol altra incidència que pugui afectar el trànsit i que pugui dificultar la circulació. D’aquesta manera, es té l’opció de buscar alternatives que ens permetin no haver de perdre el temps atrapats en una cua.

Una segona opció és consultar la web d’incidències (https://cit.transit.gencat.cat/cit) de l’SCT, en què es pot trobar tota la informació del trànsit de la xarxa viària que pugui ser d’interès per als conductors.

En ruta

Un cop en marxa, els panells de missatgeria variable situats a molts punts de les nostres vies ens permeten també estar informats d’incidències properes al lloc per on circulem. Els panells ens avisen de possibles retencions, talls de carril o talls de via, de manera que podem estar alerta i, si cal, anar reduint la velocitat. I fins i tot, si ens és possible, buscar vies alternatives per tal d’evitar la incidència.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit ha instal·lat recentment uns panells Full Matrix amb la tecnologia més actual en aquest camp. Aquests nous panells donen més possibilitats de senyalització i de configuració de missatges. Els leds es disposen uniformement a tota la superfície del panell i es poden construir missatges amb un alt grau de llibertat.

Les cròniques radiofòniques de trànsit

I l’opció darrera, però no per això la menys vàlida, són les cròniques radiofòniques de l’estat del trànsit que realitzem els periodistes del departament de premsa de l’SCT i que es poden escoltar a la majoria d’emissores del país (a vegades, també fins i tot al 3/24). Les cròniques radiofòniques tenen utilitat tant si les escoltem abans d’agafar el cotxe com si ja estem conduint. A més, es poden escoltar mentre fem altres activitats, des de sota la dutxa fins a darrere el volant. I estan redactades i explicades amb voluntat de servei, el que significa que s’hi explica amb claredat les incidències més importants i que estan provocant retencions destacades.

Així doncs, si quan fem plans per al cap de setmana sempre ens assegurem d’escoltar la previsió meteorològica, també cal agafar com a costum estar ben informats de l’estat de la xarxa viària abans d’iniciar qualsevol trajecte amb el nostre vehicle. I un cop ja som al volant, continuem tenint eines per estar ben informats i que, d’aquesta manera, tinguem un viatge més segur i còmode.     

Llum verda al Pla de seguretat viària 2021-2023

InfotrànsitDeixa un comentari

El Govern ha aprovat les línies estratègiques per aconseguir reduir en un 15% les víctimes mortals en accident de trànsit l’any 2023 respecte al 2021 i que s’han plasmat en el nou Pla de seguretat viària (PSV) 2021-2023.  Aquest document desenvolupa de manera concreta les accions del Pacte nacional per a la mobilitat segura i sostenible 2021-2030 (PNMSS), un pla de caràcter transversal i de consens aprovat també enguany que s’ha fixat com a fita l’assoliment de la Visió Zero, és a dir, cap víctima mortal ni ferida greu amb seqüeles de per vida en l’horitzó 2050. Garantir la transició cap a una mobilitat sostenible, saludable, connectada i autònoma, així com la millora de la qualitat de l’aire són altres de les prioritats que recull aquest full de ruta de la seguretat viària a Catalunya per a la pròxima dècada.

Quins són els objectius específics del nou Pla?

El nou Pla de seguretat viària 2021-2023, que assumeix el doble compromís acordat en els àmbits europeu i mundial de reduir el nombre de víctimes mortals en un 50% entre el 2020 i el 2030, i el nombre de persones ferides greus en un 50% en el mateix període, planteja també uns objectius específics que posen el focus en l’atenció a les persones i, en concret, en la protecció dels usuaris vulnerables de la mobilitat.

Com s’assoliran els principals reptes?

El nou pla desplega unes accions concretes alineades amb els eixos estratègics fixats en el seu document referent, el PNMMS. Les actuacions de futur que preveu impulsar el PSV 2021-2023 per assolir els objectius establerts es desenvolupen entorn d’aquests cinc àmbits principals: els col·lectius més fràgils de la mobilitat (vianants, ciclistes, motoristes i usuaris de vehicles de mobilitat personal), els ens locals, l’atenció a les víctimes de sinistres viaris, l’educació i la formació viària, la mobilitat denominada intel·ligent i la lluita contra les conductes inadequades associades als principals factors de risc de l’accidentalitat.

D’altra banda, en aquest pla s’incorporen per primer cop les accions del Pla ITS 2021-2023 (Intelligent Transport Systems: Sistemes Intel·ligents de Transport), tecnologies avançades que comencen a integrar-se en un model on el vehicle es comunica simultàniament amb la infraestructura i amb els altres vehicles que circulen al seu voltant.

Tot i  les millores en matèria de seguretat viària aconseguides en els darrers anys, encara queda camí per recórrer per consolidar un canvi social i cultural que condueixi a un escenari de mobilitat segura i sense efectes contaminants des d’un compromís de responsabilitat compartida. En aquest sentit, el Pla de seguretat viària 2021-2023 és fruit d’un treball col·laboratiu que integra les iniciatives, anàlisis i reflexions dels diferents departaments de la Generalitat, d’altres administracions públiques, així com de membres de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària que pertanyen a la societat civil.

Reduir els accidents de motocicleta, objectiu de la nova campanya de  l’SCT “La ruta més segura”

InfotrànsitDeixa un comentari

Llibertat, passió, connexió amb la natura, complicitat, pertinença a un col·lectiu o solidaritat són algunes de les sensacions i valors que defineixen l’experiència única i indescriptible que pot suposar anar en moto. Per a molts motoristes, sortir a rodar en solitari o en grup va més enllà d’una simple afició i conforma un estil de vida al qual, malgrat els riscos que poden córrer a la carretera, no estan disposats a renunciar. En aquest estil de vida propi, la moto acostuma a tenir un paper fonamental i crea forts llaços d’amistat i camaraderia amb altres enamorats de les dues rodes, amb qui comparteixen rutes, inquietuds, emocions i experiències vitals.

La cara amarga de la passió per les motos és, sense dubte, l’accidentalitat a la carretera. Aquest any 2021, 35 motoristes han perdut la vida a la xarxa viària interurbana de Catalunya i representen una de cada tres del total de víctimes mortals (dades tancades a 21 de setembre). Davant l’escenari actual de sinistralitat d’aquest grup vulnerable de la mobilitat, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha engegat una campanya de sensibilització adreçada específicament a ells. La nova acció comunicativa, que porta com a lema “La ruta més segura”, té precisament com a protagonistes conductors de moto de gran cilindrada i es fixa com a objectiu final reduir la sinistralitat viària del col·lectiu.

L’eix comunicatiu de la campanya se centra a buscar la identificació i la implicació dels motoristes amb els missatges que els transmeten altres amants de les motos com ells, que viuen les mateixes experiències, que poden córrer els mateixos riscos, que utilitzen un mateix codi a la carretera i per als quals la seva vida gira, en gran mesura, entorn de les dues rodes. Els elements centrals de la campanya són cinc espots basats en un format testimonial, en què cinc motoristes, en Nils, en Marc, en Cristian, la Pepi i en Pedro, escenifiquen una ruta per carretera i intercalen converses sobre qüestions relacionades amb la seguretat viària que els afecten directament. Alguns dels temes que tracten són la importància de dur un equipament de protecció adequat, fer un bon manteniment del vehicle i practicar una conducció tranquil·la i preventiva. A més, també dialoguen sobre aspectes més personals com, per exemple, les conseqüències d’haver patit un accident greu a la carretera, com viuen les seves famílies l’afició per la moto o la pèrdua d’amics a causa d’un sinistre mortal. En definitiva, reflexions que incideixen en el fet que la responsabilitat al manillar ha de ser màxima i que posen el focus en el valor de la vida.

En Nils, que va ser víctima d’un accident de trànsit greu amb moto, és el protagonista del primer espot de “La ruta més segura”.

La nova campanya de conscienciació s’allargarà fins al final d’any i es difondrà a través de diversos canals de televisió, cinemes, xarxes socials i mitjans digitals.

Si t’agrada rodar en moto, fes de la teva ruta la ruta més segura!

Ambaixadors de conscienciació

-Nils, 20 anys en moto i víctima d’un accident de trànsit greu: “Jo et recomano que no tinguis pressa, que el que no arribis a veure avui ho veuràs demà. Moltes vegades ens perdem el camí per voler arribar al destí.”

“Engreixar la cadena, mirar la pressió, l’oli…, ho hem de fer cada cop que sortim. Si no ho fas, te’n penediràs tota la vida.”

-Pepi, 5 anys en moto: “Jo et diria que la carretera no és el circuit. No has d’anar el primer ni ser el més ràpid, ni el que més plega.”

–Cristian, 6 anys en moto: “No has de demostrar res a ningú.”

“Nosaltres som el xassís. Aleshores, una bona jaqueta, uns bons pantalons, unes botes, el casc, és obvi, però el cos ha d’anar protegit. Què prefereixes, passar calor o deixar-t’hi la pell?”

-Marc, 6 mesos en moto: ”El que t’estàs jugant és la teva vida. Has de ser conscient de les teves limitacions.”

-Pedro, 45 anys en moto: “Massa gent s’ha perdut… Aquesta és la cara trista de la nostra passió i de la nostra afició. Tinc 61 anys i ja he perdut uns quants amics.”

Ramon Lamiel, nou director del Servei Català de Trànsit

Infotrànsit2 comentaris

Ramon Lamiel Villaró, nascut a Campdevànol el 1963, és llicenciat en Biologia, té una diplomatura d’Enginyeria del Medi Ambient i formació posterior en Funció Gerencial de les Administracions Públiques, així com un Màster de Direcció Financera i Control de Gestió, entre d’altres estudis.

Al llarg de la seva carrera professional, ha ocupat diferents càrrecs directius i gerencials a l’Ajuntament de Barcelona. Els darrers 8 anys ha estat gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat del consistori barceloní. El seu bagatge professional, basat en la transversalitat, la innovació en els serveis públics i una especial sensibilització vers els col·lectius més vulnerables, ha girat entorn la mobilitat urbana sostenible, l’accessibilitat en el transport per a les persones amb mobilitat reduïda o els projectes per assolir per als vianants un model de mobilitat segura i sostenible. En l’etapa a l’Ajuntament de Barcelona, destaca la seva participació en projectes com la Xarxa Bàsica i el Mapa de la Bicicleta de Barcelona o el disseny i posada en funcionament del Bicing.

Un nou repte

Ramon Lamiel viu el repte de ser al capdavant del Servei Català de Trànsit amb il·lusió i amb determinació: “Tinc l’oportunitat de servir la ciutadania des d’un altre àmbit social, amb l’objectiu de preservar la vida de les persones i evitar la sinistralitat. Hem de treballar per una mobilitat més segura i sostenible, perquè és un dels deures de futur més immediats”.

En el seu pla de treball més imminent, el nou director de l’SCT destaca la importància del proper Pla de seguretat viària, “el full de ruta que inspirarà l’actuació del Servei Català de Trànsit”, subratlla. “Cal un clar compromís amb la reducció del 50% de les víctimes mortals el 2030 i la Visió de Zero víctimes mortals el 2050, i per això necessitem reduir-les en un 15% aquests propers dos anys”, remarca Lamiel. “Hem de convertir l’SCT en l’autoritat de la mobilitat segura i sostenible; en el vessant ambiental, fer del Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT) un referent en informació i intervenció en el territori; en l’àmbit local, establir noves col·laboracions amb els ens locals per pacificar l’entorn urbà i reduir les emissions, i en el vessant social, una especial atenció als col·lectius més vulnerables i a les víctimes i les seves famílies, amb més suport a la seva autonomia personal”, rebla el director.

Motoristes, ciclistes, vianants

Quant als col·lectius vulnerables, Ramon Lamiel es mostra preocupat pel fet que aquest 2021 la meitat de les persones que han perdut la vida a la carretera pertanyen a aquest col·lectiu. Pel que fa als motoristes, el cap de l’SCT indica que ja s’han pres mesures immediates per reduir la seva sinistralitat, com l’augment de controls a les carreteres, la realització de més sessions formatives del programa Formació 3.0 per fomentar la conducció segura i el llançament aquest estiu d’una campanya comunicativa de conscienciació adreçada als motoristes. “I tenim també en marxa la prova pilot de senyalització de revolts perillosos de la carretera del pantà de Foix, dissenyada per millorar la seguretat dels motoristes i que, un cop avaluada, es podria estendre a la resta del territori”, recorda.

Pel que fa a la mobilitat dels ciclistes, Lamiel posa de manifest que els carrils segregats i les xarxes urbanes protegides han demostrat que són segurs i que permeten l’increment d’aquest sistema de transport sostenible: “Estendre l’experiència urbana a l’àmbit interurbà i disposar de zones segures per a la pràctica del ciclisme són dos reptes cabdals per a aquests propers anys”, afegeix el titular de Trànsit.

En l’àmbit dels vianants, el director afirma que “cal promoure que l’itinerari accessible d’aquest col·lectiu sigui l’element estructurador de l’espai viari, així com l’element vertebrador de les zones 30, de les àrees pacificades o dels nous models urbans, com per exemple les superilles”.

Frenar la velocitat i les distraccions

Des de la direcció del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel també vol incidir en dos aspectes que determinen bona part de la sinistralitat a les carreteres: l’excés de velocitat i les distraccions. “Cal analitzar amb profunditat les dades que tenim, però voldria repensar qüestions com el control de la velocitat, com a factor de reducció de la sinistralitat, i la incorporació de la tecnologia per lluitar contra les distraccions, moltes d’elles motivades per la manipulació del mòbil”, explica.

Amb esperit de treball, visió transversal i àmplia experiència en l’àmbit de la mobilitat, Ramon Lamiel afronta un nou període al capdavant de l’SCT amb el principal repte de preservar al màxim la vida a les carreteres catalanes i reduir-ne la sinistralitat. 

Crònica d’una vida a peu de carretera

InfotrànsitDeixa un comentari

Més de dues dècades llargues de servei a la Divisió de Trànsit del cos de Mossos d’Esquadra atorga un bagatge incomparable, professional i humà sobre el nostre comportament a la carretera. El caporal Jordi i l’agent Albert, ambdós a l’Àrea Regional Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra, sumen 42 anys d’experiències i d’expertesa en el terreny del trànsit. N’han vist de tots colors: anècdotes divertides, pèrdues doloroses, falsos mites i llocs comuns, però sobretot han viscut des de primera línia l’evolució de la sinistralitat a Catalunya i de la nostra actitud al volant. Aquest article es basa en el seu testimoni.

Falsos mites per fer baixar l’alcohol

Després d’incomptables controls d’alcoholèmia, el Jordi i l’Albert han vist com encara hi ha moltes (falses) creences sobre remeis que fan baixar els efectes de l’alcohol: beure cafè, prendre mentol, menjar, fer exercici… En els controls d’alcoholèmia, de vegades es veuen conductors que entre la primera prova i la prova de contrast aprofiten per fer esport, córrer o fer flexions, “fins i tot una vegada ens vam trobar una parella dins el cotxe tenint relacions sexuals”, recorda el caporal Jordi. “El més extravagant que he vist, però, és un home que mastegava un preservatiu, pensant que així li baixaria l’alcohol”, rememora el caporal. En una altra ocasió, els agents van presenciar perplexos com la xicota d’un conductor que havia donat positiu es va presentar per recollir-lo, però també va donar positiu.

La irrupció del mòbil

Anys enrere, la velocitat i l’alcohol eren els principals factors dels accidents de trànsit. Però des de l’aparició del mòbil a les nostres vides, aquest ha pujat amb força entre les causes de la sinistralitat, fins al punt que les distraccions ja són la primera causa dels accidents amb víctimes, especialment l’ús del mòbil. A peu de carretera, l’Albert i el Jordi ho corroboren: “Veiem barbaritats, com conductors al volant mirant una pel·lícula al mòbil o jugant a un joc mentre condueixen”, relata l’Albert. En aquest sentit, els cotxes espiells han esdevingut una eina molt útil per detectar infraccions sense ser detectat, especialment en el cas de la manipulació del mòbil. Sovint, la reacció dels infractors és la negació. “Ningú no vol ser denunciat, és lògic. Però quan aturem a algú es fa perquè hi ha la certesa que ha comès una infracció; si hi ha dubtes, no es posa denúncia”, rebla el caporal Jordi.

Moments difícils

Quan parlem de trànsit malauradament també parlem de víctimes. L’Albert i el Jordi han presenciat moltes escenes d’accidents i ambdós remarquen la importància de retirar-se de la calçada quan hem patit una topada o una avaria, especialment en vies ràpides. “Cal sortir de la via sempre que es pugui; es produeixen molts accidents i atropellaments en aquestes circumstàncies”, avisa l’Albert. Els dos agents han vist també com companys de feina han patit greus lesions, o fins i tot la mort, per atropellaments i accidents amb fuga. “A Trànsit, la baixa més probable és l’atropellament; no pots abaixar mai la guàrdia. Estem exposats al risc, és la part més perillosa de la nostra feina.”

Una presència que rebaixa la sinistralitat

Quan una patrulla de Mossos d’Esquadra circula per un carrer o carretera, es crea una zona de pacificació del trànsit en 100 metres a la rodona. Trepitjar l’asfalt és una tasca prioritària per a un agent de Trànsit, perquè amb presència policial a la carretera, baixa el nombre d’accidents. “Quan un conductor ens veu, immediatament comença a fer un repàs mental: cinturó cordat, límit de velocitat, respectar els senyals…”, explica el caporal Jordi. “Quan ets a Trànsit, el que més t’agrada és la vessant assistencial; poder ajudar a algú quan ha patit un accident o una avaria, en un moment en què es viu una experiència traumàtica i som vulnerables és, crec jo, el més agraït d’aquesta feina”, assegura l’Albert.

‘A mi no em passarà’

“Els darrers anys hem detectat com aquell famós ‘jo controlo’ ha deixat pas a una sensació general de ‘a mi no em passarà’, i això ens preocupa”, explica el Jordi. “Hi ha aquesta percepció, errònia, que els accidents només els passa als altres i cal tenir en compte que, encara que ho facis tot bé com a conductor, pots patir un accident per culpa d’un altre”, adverteix l’Albert.

Sovint els conductors aturats pels agents per cometre una infracció no són conscients que l’han comès. “El ritme del dia a dia és trepidant, anem tot el dia amb presses, horaris i obligacions i quan entrem al cotxe tot això ho portem a sobre. A vegades és difícil deixar la ment en blanc i concentrar-se només en conduir, però cal fer-ho; ens hi va la vida”, avisa el caporal.

Després de més de 20 anys a Trànsit, els dos agents han estat testimonis de la davallada en la sinistralitat a les carreteres. “Hi ha hagut una millora en la conscienciació, en l’actitud; abans hi havia molts més morts i ferits greus. Però cal seguir treballant, millorar la prevenció i la formació viària, el respecte i la convivència a la carretera”, coincideixen tots dos.

Seguretat viària laboral: una feina compartida

InfotrànsitDeixa un comentari

Cada 28 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball i enguany, des del Servei Català de Trànsit (SCT), volem continuar donant visibilitat a les víctimes de trànsit en l’entorn laboral per contribuir a augmentar la seguretat en els desplaçaments de treball, ja siguin in itinere, per anar o tornar de la feina, o en jornada, per motius laborals. 

L’any 2020, un any marcat per la pandèmia de la COVID-19 i el seu impacte en la mobilitat, els accidents viaris laborals van baixar en conjunt un 35,6% respecte a les xifres registrades el 2019. Tot i la reducció, en total hi va haver a Catalunya 10.362 accidents de trànsit en l’entorn de la feina, dels quals 7.874 van passar en els trajectes d’anada i tornada de la feina i 2.488 en jornada. Un 80,6% d’aquests sinistres van passar a la demarcació de Barcelona; Girona va registrar 881 accidents de trànsit laborals, 700 Tarragona i 426 Lleida.

En funció de la lesivitat de les víctimes, tot i que la majoria d’accidents van ser lleus, n’hi va haver 30 que van ser mortals (10 en jornada i 20 in itinere),  7 menys que l’any anterior. Els accidents greus, un total de 151, es van reduir un 36,55% en comparació amb el 2019.

Els sectors d’activitat que durant el 2020 van registrat més accidents en jornada o in itinere i que van suposar baixa mèdica van ser: comerç a l’engròs i al detall; transport terrestre; serveis de menjar i begudes; Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria, i activitats sanitàries.

Com s’ha de continuar avançant en la prevenció d’accidents?

Cal tenir en compte que factors com el teletreball o la flexibilització en els horaris d’entrada i sortida de la feina, si es converteixen en característiques estructurals dels llocs de treball, poden tenir un impacte positiu tant en aquestes dades de sinistralitat viària laboral com en les congestions de les hores punta, com ja s’ha pogut comprovar des de l’inici de la pandèmia.

La millora de la seguretat viària laboral ens implica a tots: administracions, empreses i treballadors, i per això és una feina compartida. En aquest sentit, per continuar fent avenços també és necessari que les empreses incorporin la seguretat viària en la seva gestió empresarial i que la prevenció d’accidents de trànsit ocupi un lloc prioritari en la prevenció de riscos laborals.

Des de l’SCT continuem treballant en aquesta matèria i des del 2015 hem arribat a més de 1.000 treballadors de l’Administració amb un curs d’autoaprenentatge virtual sobre accidents de trànsit in itinere. A més, en col·laboració amb l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) estem elaborant una formació en línia sobre seguretat viària laboral adreçada a les empreses i els treballadors.

D’altra banda, conjuntament amb el Departament de Treball, s’han posat materials a disposició de tots els agents implicats en el món laboral per contribuir en la sensibilització sobre la seguretat viària a la feina:

Pautes per no adormir-se a la carretera

InfotrànsitDeixa un comentari

Les parpelles et pesen, els músculs es relaxen i t’envaeix una càlida sensació d’abatiment… quan la son ens venç, és el moment d’anar a dormir i gaudir d’un son reparador. No obstant, si aquest moment de claudicació del cos i de la ment es produeix quan estem conduint, hem d’encendre totes les alarmes perquè correm el greu risc de patir o de provocar un accident.

Demà se celebra el Dia Mundial del Son, una jornada per conscienciar sobre els trastorns del son i la seva importància en la nostra salut i qualitat de vida. En el terreny de la seguretat viària, la somnolència és un factor de risc de patir un accident, atès que comporta:

  • Dificultats en la nostra capacitat de concentració i atenció
  • Augment del temps que triguem a reaccionar
  • Percepció deficient de l’entorn
  • Presa de decisions més lenta i amb errors
  • Canvis en el nostre comportament al volant: manca de paciència, inquietud, irritabilitat, etc.

Com evitem la fatiga?

La fatiga i la somnolència són reaccions naturals del nostre cos i no les podem apaivagar prenent una pastilla i llestos. Però sí que podem tenir en compte i adquirir una sèrie d’hàbits que ens poden mantenir lluny de la son i el cansament quan estem al volant:

  • Descans: la millor defensa contra la fatiga és descansar suficientment. No per obvi deixa de ser transcendental: dormir 7-8 hores cada dia evitarà l’aparició de la son.
  • Aturades: si el viatge és llarg, fes aturades periòdiques d’uns deu minuts cada dues hores i estira les cames. Si notes cansament, fes-ho abans.
  • Hidratació: hidrata’t bé; la falta de líquids provoca una reducció de l’atenció, cansament muscular i mal de cap.
  • Evita àpats copiosos i zero alcohol: no mengis de manera abundant, ja que provoca somnolència, i no consumeixis alcohol ni drogues.
  • Temperatura: evita les hores de més calor; les altes temperatures poden produir deshidratació i augmentar la fatiga. A l’interior del vehicle, procura mantenir una temperatura agradable i ventila de tant en tant per evitar-hi la sequedat.
  • Precaució amb els medicaments: no prenguis medicaments que puguin alterar les teves capacitats a l’hora de conduir; tampoc prenguis begudes estimulants.

Per últim, sobretot en desplaçaments de llarg recorregut i sempre que sigui possible, és convenient comptar amb un conductor alternatiu, per si apareix la fatiga o si no et trobes en condicions de conduir.

Alhora, cal combatre actituds errònies com menystenir la fatiga per tal d’arribar a destí com abans millor. Hem de pensar en l’aparició de la somnolència com si es tractés d’un indicador lluminós d’alarma del vehicle. Cal aturar-se i reposar; si no ho fem, correm el risc de no arribar mai.