Llum verda al Pla de seguretat viària 2021-2023

El Govern ha aprovat les línies estratègiques per aconseguir reduir en un 15% les víctimes mortals en accident de trànsit l’any 2023 respecte al 2021 i que s’han plasmat en el nou Pla de seguretat viària (PSV) 2021-2023.  Aquest document desenvolupa de manera concreta les accions del Pacte nacional per a la mobilitat segura i sostenible 2021-2030 (PNMSS), un pla de caràcter transversal i de consens aprovat també enguany que s’ha fixat com a fita l’assoliment de la Visió Zero, és a dir, cap víctima mortal ni ferida greu amb seqüeles de per vida en l’horitzó 2050. Garantir la transició cap a una mobilitat sostenible, saludable, connectada i autònoma, així com la millora de la qualitat de l’aire són altres de les prioritats que recull aquest full de ruta de la seguretat viària a Catalunya per a la pròxima dècada.

Quins són els objectius específics del nou Pla?

El nou Pla de seguretat viària 2021-2023, que assumeix el doble compromís acordat en els àmbits europeu i mundial de reduir el nombre de víctimes mortals en un 50% entre el 2020 i el 2030, i el nombre de persones ferides greus en un 50% en el mateix període, planteja també uns objectius específics que posen el focus en l’atenció a les persones i, en concret, en la protecció dels usuaris vulnerables de la mobilitat.

Com s’assoliran els principals reptes?

El nou pla desplega unes accions concretes alineades amb els eixos estratègics fixats en el seu document referent, el PNMMS. Les actuacions de futur que preveu impulsar el PSV 2021-2023 per assolir els objectius establerts es desenvolupen entorn d’aquests cinc àmbits principals: els col·lectius més fràgils de la mobilitat (vianants, ciclistes, motoristes i usuaris de vehicles de mobilitat personal), els ens locals, l’atenció a les víctimes de sinistres viaris, l’educació i la formació viària, la mobilitat denominada intel·ligent i la lluita contra les conductes inadequades associades als principals factors de risc de l’accidentalitat.

D’altra banda, en aquest pla s’incorporen per primer cop les accions del Pla ITS 2021-2023 (Intelligent Transport Systems: Sistemes Intel·ligents de Transport), tecnologies avançades que comencen a integrar-se en un model on el vehicle es comunica simultàniament amb la infraestructura i amb els altres vehicles que circulen al seu voltant.

Tot i  les millores en matèria de seguretat viària aconseguides en els darrers anys, encara queda camí per recórrer per consolidar un canvi social i cultural que condueixi a un escenari de mobilitat segura i sense efectes contaminants des d’un compromís de responsabilitat compartida. En aquest sentit, el Pla de seguretat viària 2021-2023 és fruit d’un treball col·laboratiu que integra les iniciatives, anàlisis i reflexions dels diferents departaments de la Generalitat, d’altres administracions públiques, així com de membres de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària que pertanyen a la societat civil.

Reduir els accidents de motocicleta, objectiu de la nova campanya de  l’SCT “La ruta més segura”

Llibertat, passió, connexió amb la natura, complicitat, pertinença a un col·lectiu o solidaritat són algunes de les sensacions i valors que defineixen l’experiència única i indescriptible que pot suposar anar en moto. Per a molts motoristes, sortir a rodar en solitari o en grup va més enllà d’una simple afició i conforma un estil de vida al qual, malgrat els riscos que poden córrer a la carretera, no estan disposats a renunciar. En aquest estil de vida propi, la moto acostuma a tenir un paper fonamental i crea forts llaços d’amistat i camaraderia amb altres enamorats de les dues rodes, amb qui comparteixen rutes, inquietuds, emocions i experiències vitals.

La cara amarga de la passió per les motos és, sense dubte, l’accidentalitat a la carretera. Aquest any 2021, 35 motoristes han perdut la vida a la xarxa viària interurbana de Catalunya i representen una de cada tres del total de víctimes mortals (dades tancades a 21 de setembre). Davant l’escenari actual de sinistralitat d’aquest grup vulnerable de la mobilitat, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha engegat una campanya de sensibilització adreçada específicament a ells. La nova acció comunicativa, que porta com a lema “La ruta més segura”, té precisament com a protagonistes conductors de moto de gran cilindrada i es fixa com a objectiu final reduir la sinistralitat viària del col·lectiu.

L’eix comunicatiu de la campanya se centra a buscar la identificació i la implicació dels motoristes amb els missatges que els transmeten altres amants de les motos com ells, que viuen les mateixes experiències, que poden córrer els mateixos riscos, que utilitzen un mateix codi a la carretera i per als quals la seva vida gira, en gran mesura, entorn de les dues rodes. Els elements centrals de la campanya són cinc espots basats en un format testimonial, en què cinc motoristes, en Nils, en Marc, en Cristian, la Pepi i en Pedro, escenifiquen una ruta per carretera i intercalen converses sobre qüestions relacionades amb la seguretat viària que els afecten directament. Alguns dels temes que tracten són la importància de dur un equipament de protecció adequat, fer un bon manteniment del vehicle i practicar una conducció tranquil·la i preventiva. A més, també dialoguen sobre aspectes més personals com, per exemple, les conseqüències d’haver patit un accident greu a la carretera, com viuen les seves famílies l’afició per la moto o la pèrdua d’amics a causa d’un sinistre mortal. En definitiva, reflexions que incideixen en el fet que la responsabilitat al manillar ha de ser màxima i que posen el focus en el valor de la vida.

En Nils, que va ser víctima d’un accident de trànsit greu amb moto, és el protagonista del primer espot de “La ruta més segura”.

La nova campanya de conscienciació s’allargarà fins al final d’any i es difondrà a través de diversos canals de televisió, cinemes, xarxes socials i mitjans digitals.

Si t’agrada rodar en moto, fes de la teva ruta la ruta més segura!

Ambaixadors de conscienciació

-Nils, 20 anys en moto i víctima d’un accident de trànsit greu: “Jo et recomano que no tinguis pressa, que el que no arribis a veure avui ho veuràs demà. Moltes vegades ens perdem el camí per voler arribar al destí.”

“Engreixar la cadena, mirar la pressió, l’oli…, ho hem de fer cada cop que sortim. Si no ho fas, te’n penediràs tota la vida.”

-Pepi, 5 anys en moto: “Jo et diria que la carretera no és el circuit. No has d’anar el primer ni ser el més ràpid, ni el que més plega.”

Cristian, 6 anys en moto: “No has de demostrar res a ningú.”

“Nosaltres som el xassís. Aleshores, una bona jaqueta, uns bons pantalons, unes botes, el casc, és obvi, però el cos ha d’anar protegit. Què prefereixes, passar calor o deixar-t’hi la pell?”

-Marc, 6 mesos en moto: ”El que t’estàs jugant és la teva vida. Has de ser conscient de les teves limitacions.”

-Pedro, 45 anys en moto: “Massa gent s’ha perdut… Aquesta és la cara trista de la nostra passió i de la nostra afició. Tinc 61 anys i ja he perdut uns quants amics.”

Ramon Lamiel, nou director del Servei Català de Trànsit

Ramon Lamiel Villaró, nascut a Campdevànol el 1964, és llicenciat en Biologia, té una diplomatura d’Enginyeria del Medi Ambient i formació posterior en Funció Gerencial de les Administracions Públiques, així com un Màster de Direcció Financera i Control de Gestió, entre d’altres estudis.

Al llarg de la seva carrera professional, ha ocupat diferents càrrecs directius i gerencials a l’Ajuntament de Barcelona. Els darrers 8 anys ha estat gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat del consistori barceloní. A més a més, Lamiel també és membre del Consell d’Accessibilitat de Catalunya i del Consell Social de l’Institut Guttmann. El seu bagatge professional, basat en la transversalitat, la innovació en els serveis públics i una especial sensibilització vers els col·lectius més vulnerables, ha girat entorn la mobilitat urbana sostenible, l’accessibilitat en el transport per a les persones amb mobilitat reduïda o els projectes per assolir per als vianants un model de mobilitat segura i sostenible. En l’etapa a l’Ajuntament de Barcelona, destaca la seva participació en projectes com la Xarxa Bàsica i el Mapa de la Bicicleta de Barcelona o el disseny i posada en funcionament del Bicing.

Un nou repte

Ramon Lamiel viu el repte de ser al capdavant del Servei Català de Trànsit amb il·lusió i amb determinació: “Tinc l’oportunitat de servir la ciutadania des d’un altre àmbit social, amb l’objectiu de preservar la vida de les persones i evitar la sinistralitat. Hem de treballar per una mobilitat més segura i sostenible, perquè és un dels deures de futur més immediats”.

En el seu pla de treball més imminent, el nou director de l’SCT destaca la importància del proper Pla de seguretat viària, “el full de ruta que inspirarà l’actuació del Servei Català de Trànsit”, subratlla. “Cal un clar compromís amb la reducció del 50% de les víctimes mortals el 2030 i la Visió de Zero víctimes mortals el 2050, i per això necessitem reduir-les en un 15% aquests propers dos anys”, remarca Lamiel. “Hem de convertir l’SCT en l’autoritat de la mobilitat segura i sostenible; en el vessant ambiental, fer del Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT) un referent en informació i intervenció en el territori; en l’àmbit local, establir noves col·laboracions amb els ens locals per pacificar l’entorn urbà i reduir les emissions, i en el vessant social, una especial atenció als col·lectius més vulnerables i a les víctimes i les seves famílies, amb més suport a la seva autonomia personal”, rebla el director.

Motoristes, ciclistes, vianants

Quant als col·lectius vulnerables, Ramon Lamiel es mostra preocupat pel fet que aquest 2021 la meitat de les persones que han perdut la vida a la carretera pertanyen a aquest col·lectiu. Pel que fa als motoristes, el cap de l’SCT indica que ja s’han pres mesures immediates per reduir la seva sinistralitat, com l’augment de controls a les carreteres, la realització de més sessions formatives del programa Formació 3.0 per fomentar la conducció segura i el llançament aquest estiu d’una campanya comunicativa de conscienciació adreçada als motoristes. “I tenim també en marxa la prova pilot de senyalització de revolts perillosos de la carretera del pantà de Foix, dissenyada per millorar la seguretat dels motoristes i que, un cop avaluada, es podria estendre a la resta del territori”, recorda.

Pel que fa a la mobilitat dels ciclistes, Lamiel posa de manifest que els carrils segregats i les xarxes urbanes protegides han demostrat que són segurs i que permeten l’increment d’aquest sistema de transport sostenible: “Estendre l’experiència urbana a l’àmbit interurbà i disposar de zones segures per a la pràctica del ciclisme són dos reptes cabdals per a aquests propers anys”, afegeix el titular de Trànsit.

En l’àmbit dels vianants, el director afirma que “cal promoure que l’itinerari accessible d’aquest col·lectiu sigui l’element estructurador de l’espai viari, així com l’element vertebrador de les zones 30, de les àrees pacificades o dels nous models urbans, com per exemple les superilles”.

Frenar la velocitat i les distraccions

Des de la direcció del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel també vol incidir en dos aspectes que determinen bona part de la sinistralitat a les carreteres: l’excés de velocitat i les distraccions. “Cal analitzar amb profunditat les dades que tenim, però voldria repensar qüestions com el control de la velocitat, com a factor de reducció de la sinistralitat, i la incorporació de la tecnologia per lluitar contra les distraccions, moltes d’elles motivades per la manipulació del mòbil”, explica.

Amb esperit de treball, visió transversal i àmplia experiència en l’àmbit de la mobilitat, Ramon Lamiel afronta un nou període al capdavant de l’SCT amb el principal repte de preservar al màxim la vida a les carreteres catalanes i reduir-ne la sinistralitat. 

Crònica d’una vida a peu de carretera

Més de dues dècades llargues de servei a la Divisió de Trànsit del cos de Mossos d’Esquadra atorga un bagatge incomparable, professional i humà sobre el nostre comportament a la carretera. El caporal Jordi i l’agent Albert, ambdós a l’Àrea Regional Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra, sumen 42 anys d’experiències i d’expertesa en el terreny del trànsit. N’han vist de tots colors: anècdotes divertides, pèrdues doloroses, falsos mites i llocs comuns, però sobretot han viscut des de primera línia l’evolució de la sinistralitat a Catalunya i de la nostra actitud al volant. Aquest article es basa en el seu testimoni.

Falsos mites per fer baixar l’alcohol

Després d’incomptables controls d’alcoholèmia, el Jordi i l’Albert han vist com encara hi ha moltes (falses) creences sobre remeis que fan baixar els efectes de l’alcohol: beure cafè, prendre mentol, menjar, fer exercici… En els controls d’alcoholèmia, de vegades es veuen conductors que entre la primera prova i la prova de contrast aprofiten per fer esport, córrer o fer flexions, “fins i tot una vegada ens vam trobar una parella dins el cotxe tenint relacions sexuals”, recorda el caporal Jordi. “El més extravagant que he vist, però, és un home que mastegava un preservatiu, pensant que així li baixaria l’alcohol”, rememora el caporal. En una altra ocasió, els agents van presenciar perplexos com la xicota d’un conductor que havia donat positiu es va presentar per recollir-lo, però també va donar positiu.

La irrupció del mòbil

Anys enrere, la velocitat i l’alcohol eren els principals factors dels accidents de trànsit. Però des de l’aparició del mòbil a les nostres vides, aquest ha pujat amb força entre les causes de la sinistralitat, fins al punt que les distraccions ja són la primera causa dels accidents amb víctimes, especialment l’ús del mòbil. A peu de carretera, l’Albert i el Jordi ho corroboren: “Veiem barbaritats, com conductors al volant mirant una pel·lícula al mòbil o jugant a un joc mentre condueixen”, relata l’Albert. En aquest sentit, els cotxes espiells han esdevingut una eina molt útil per detectar infraccions sense ser detectat, especialment en el cas de la manipulació del mòbil. Sovint, la reacció dels infractors és la negació. “Ningú no vol ser denunciat, és lògic. Però quan aturem a algú es fa perquè hi ha la certesa que ha comès una infracció; si hi ha dubtes, no es posa denúncia”, rebla el caporal Jordi.

Moments difícils

Quan parlem de trànsit malauradament també parlem de víctimes. L’Albert i el Jordi han presenciat moltes escenes d’accidents i ambdós remarquen la importància de retirar-se de la calçada quan hem patit una topada o una avaria, especialment en vies ràpides. “Cal sortir de la via sempre que es pugui; es produeixen molts accidents i atropellaments en aquestes circumstàncies”, avisa l’Albert. Els dos agents han vist també com companys de feina han patit greus lesions, o fins i tot la mort, per atropellaments i accidents amb fuga. “A Trànsit, la baixa més probable és l’atropellament; no pots abaixar mai la guàrdia. Estem exposats al risc, és la part més perillosa de la nostra feina.”

Una presència que rebaixa la sinistralitat

Quan una patrulla de Mossos d’Esquadra circula per un carrer o carretera, es crea una zona de pacificació del trànsit en 100 metres a la rodona. Trepitjar l’asfalt és una tasca prioritària per a un agent de Trànsit, perquè amb presència policial a la carretera, baixa el nombre d’accidents. “Quan un conductor ens veu, immediatament comença a fer un repàs mental: cinturó cordat, límit de velocitat, respectar els senyals…”, explica el caporal Jordi. “Quan ets a Trànsit, el que més t’agrada és la vessant assistencial; poder ajudar a algú quan ha patit un accident o una avaria, en un moment en què es viu una experiència traumàtica i som vulnerables és, crec jo, el més agraït d’aquesta feina”, assegura l’Albert.

‘A mi no em passarà’

“Els darrers anys hem detectat com aquell famós ‘jo controlo’ ha deixat pas a una sensació general de ‘a mi no em passarà’, i això ens preocupa”, explica el Jordi. “Hi ha aquesta percepció, errònia, que els accidents només els passa als altres i cal tenir en compte que, encara que ho facis tot bé com a conductor, pots patir un accident per culpa d’un altre”, adverteix l’Albert.

Sovint els conductors aturats pels agents per cometre una infracció no són conscients que l’han comès. “El ritme del dia a dia és trepidant, anem tot el dia amb presses, horaris i obligacions i quan entrem al cotxe tot això ho portem a sobre. A vegades és difícil deixar la ment en blanc i concentrar-se només en conduir, però cal fer-ho; ens hi va la vida”, avisa el caporal.

Després de més de 20 anys a Trànsit, els dos agents han estat testimonis de la davallada en la sinistralitat a les carreteres. “Hi ha hagut una millora en la conscienciació, en l’actitud; abans hi havia molts més morts i ferits greus. Però cal seguir treballant, millorar la prevenció i la formació viària, el respecte i la convivència a la carretera”, coincideixen tots dos.

Seguretat viària laboral: una feina compartida

Cada 28 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball i enguany, des del Servei Català de Trànsit (SCT), volem continuar donant visibilitat a les víctimes de trànsit en l’entorn laboral per contribuir a augmentar la seguretat en els desplaçaments de treball, ja siguin in itinere, per anar o tornar de la feina, o en jornada, per motius laborals. 

L’any 2020, un any marcat per la pandèmia de la COVID-19 i el seu impacte en la mobilitat, els accidents viaris laborals van baixar en conjunt un 35,6% respecte a les xifres registrades el 2019. Tot i la reducció, en total hi va haver a Catalunya 10.362 accidents de trànsit en l’entorn de la feina, dels quals 7.874 van passar en els trajectes d’anada i tornada de la feina i 2.488 en jornada. Un 80,6% d’aquests sinistres van passar a la demarcació de Barcelona; Girona va registrar 881 accidents de trànsit laborals, 700 Tarragona i 426 Lleida.

En funció de la lesivitat de les víctimes, tot i que la majoria d’accidents van ser lleus, n’hi va haver 30 que van ser mortals (10 en jornada i 20 in itinere),  7 menys que l’any anterior. Els accidents greus, un total de 151, es van reduir un 36,55% en comparació amb el 2019.

Els sectors d’activitat que durant el 2020 van registrat més accidents en jornada o in itinere i que van suposar baixa mèdica van ser: comerç a l’engròs i al detall; transport terrestre; serveis de menjar i begudes; Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria, i activitats sanitàries.

Com s’ha de continuar avançant en la prevenció d’accidents?

Cal tenir en compte que factors com el teletreball o la flexibilització en els horaris d’entrada i sortida de la feina, si es converteixen en característiques estructurals dels llocs de treball, poden tenir un impacte positiu tant en aquestes dades de sinistralitat viària laboral com en les congestions de les hores punta, com ja s’ha pogut comprovar des de l’inici de la pandèmia.

La millora de la seguretat viària laboral ens implica a tots: administracions, empreses i treballadors, i per això és una feina compartida. En aquest sentit, per continuar fent avenços també és necessari que les empreses incorporin la seguretat viària en la seva gestió empresarial i que la prevenció d’accidents de trànsit ocupi un lloc prioritari en la prevenció de riscos laborals.

Des de l’SCT continuem treballant en aquesta matèria i des del 2015 hem arribat a més de 1.000 treballadors de l’Administració amb un curs d’autoaprenentatge virtual sobre accidents de trànsit in itinere. A més, en col·laboració amb l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) estem elaborant una formació en línia sobre seguretat viària laboral adreçada a les empreses i els treballadors.

D’altra banda, conjuntament amb el Departament de Treball, s’han posat materials a disposició de tots els agents implicats en el món laboral per contribuir en la sensibilització sobre la seguretat viària a la feina:

Pautes per no adormir-se a la carretera

Les parpelles et pesen, els músculs es relaxen i t’envaeix una càlida sensació d’abatiment… quan la son ens venç, és el moment d’anar a dormir i gaudir d’un son reparador. No obstant, si aquest moment de claudicació del cos i de la ment es produeix quan estem conduint, hem d’encendre totes les alarmes perquè correm el greu risc de patir o de provocar un accident.

Demà se celebra el Dia Mundial del Son, una jornada per conscienciar sobre els trastorns del son i la seva importància en la nostra salut i qualitat de vida. En el terreny de la seguretat viària, la somnolència és un factor de risc de patir un accident, atès que comporta:

  • Dificultats en la nostra capacitat de concentració i atenció
  • Augment del temps que triguem a reaccionar
  • Percepció deficient de l’entorn
  • Presa de decisions més lenta i amb errors
  • Canvis en el nostre comportament al volant: manca de paciència, inquietud, irritabilitat, etc.

Com evitem la fatiga?

La fatiga i la somnolència són reaccions naturals del nostre cos i no les podem apaivagar prenent una pastilla i llestos. Però sí que podem tenir en compte i adquirir una sèrie d’hàbits que ens poden mantenir lluny de la son i el cansament quan estem al volant:

  • Descans: la millor defensa contra la fatiga és descansar suficientment. No per obvi deixa de ser transcendental: dormir 7-8 hores cada dia evitarà l’aparició de la son.
  • Aturades: si el viatge és llarg, fes aturades periòdiques d’uns deu minuts cada dues hores i estira les cames. Si notes cansament, fes-ho abans.
  • Hidratació: hidrata’t bé; la falta de líquids provoca una reducció de l’atenció, cansament muscular i mal de cap.
  • Evita àpats copiosos i zero alcohol: no mengis de manera abundant, ja que provoca somnolència, i no consumeixis alcohol ni drogues.
  • Temperatura: evita les hores de més calor; les altes temperatures poden produir deshidratació i augmentar la fatiga. A l’interior del vehicle, procura mantenir una temperatura agradable i ventila de tant en tant per evitar-hi la sequedat.
  • Precaució amb els medicaments: no prenguis medicaments que puguin alterar les teves capacitats a l’hora de conduir; tampoc prenguis begudes estimulants.

Per últim, sobretot en desplaçaments de llarg recorregut i sempre que sigui possible, és convenient comptar amb un conductor alternatiu, per si apareix la fatiga o si no et trobes en condicions de conduir.

Alhora, cal combatre actituds errònies com menystenir la fatiga per tal d’arribar a destí com abans millor. Hem de pensar en l’aparició de la somnolència com si es tractés d’un indicador lluminós d’alarma del vehicle. Cal aturar-se i reposar; si no ho fem, correm el risc de no arribar mai.

Campanyes intensives, campanyes preventives

Cada any, el Servei Català de Trànsit coordina amb els Mossos d’Esquadra i les diferents policies locals un seguit de campanyes preventives repartides durant tot el període, amb una seqüència aproximada de dues al mes. L’objectiu d’aquestes campanyes és posar especial èmfasi en diversos aspectes relacionats directament amb la seguretat i, d’aquesta manera, reduir la sinistralitat viària.

Els camps que, puntualment, més es treballen amb els diversos cossos policials són els següents:

  • Seguretat passiva: campanyes per assegurar-se que els conductors i usuaris d’un vehicle fan un bon ús dels elements de seguretat passiva, com el cinturó de seguretat, els diversos sistemes de retenció infantil o el casc.
  • Distraccions i semàfors: controls preventius de les distraccions al volant i el respecte per les indicacions dels semàfors.
  • Alcohol i drogues: controls preventius d’alcohol i drogues, normalment associats a festes, com el carnaval o la revetlla de Sant Joan.
  • Vianants: campanyes intensives de controls amb l’objectiu de prevenir la sinistralitat dels vianants i millorar-ne la seguretat. La campanya posa l’accent en combatre tant aquells comportaments dels conductors que posen en perill la seguretat dels vianants, com les conductes antireglamentàries o no segures dels mateixos vianants.
  • Camions i furgonetes: control i vigilància d’aquest tipus de vehicles amb l’objectiu de reduir-ne la sinistralitat i millorar-ne la seguretat. La campanya se centra en diversos factors de risc com ara la velocitat, l’alcohol i les drogues, les distraccions i els elements de seguretat passiva.
  • Velocitat: controls per assegurar el compliment dels límits de velocitat establerts amb l’objectiu de reduir la sinistralitat derivada de circular a velocitats superiors a les permeses.
  • Motoristes: a peu de carretera i de carrer es vigilen els motoristes com a infractors, però també com a possibles víctimes de conductes de risc dels conductors de la resta de vehicles. L’acció policial també se centra en el control d’un bon ús del casc, de les infraccions relatives a les normes de circulació i a les condicions tècniques dels vehicles.
  • Transports escolars i de viatgers: campanyes intensives per vetllar per la seguretat del transport escolar i de viatgers. Els agents vigilen sobretot les condicions administratives, dels serveis i dels vehicles. Entre d’altres aspectes, es controla si es disposa d’una autorització administrativa específica per realitzar el servei, l’ús dels sistemes de seguretat passiva i el compliment de les parades o itineraris fixats.
  • Ciclistes i vehicles de mobilitat personal (VMP): les campanyes volen incidir en els comportaments dels ciclistes a l’hora de circular, i en el dels altres usuaris en relació amb els ciclistes. L’objectiu és mantenir una bona convivència entre tots els usuaris de l’espai públic.

Totes aquestes campanyes preventives ajuden a reduir la sinistralitat a les nostres carreteres i vies locals. Per aquest motiu, des del Servei Català de Trànsit en fem la màxima difusió, sobretot mitjançant les xarxes socials, per tal que la ciutadania en tingui coneixement i prengui consciència de la importància de circular amb seguretat.

Formant en mobilitat amb seguretat

Les autoescoles i els centres de sensibilització i reeducació viària de Catalunya han reprès la seva activitat després de l’aturada causada per la COVID-19, amb les mesures de prevenció i higiene necessàries per maximitzar la protecció dels alumnes i dels treballadors. En el cas de les autoescoles, de moment, quan sigui possible es recomana fer una part de la formació a distància. Ara bé, pel que fa als cursos de sensibilització i reeducació viària, només es poden seguir de manera presencial.

Els requeriments de prevenció bàsics que estan aplicant aquests centres de formació són els següents:

AFORAMENT DE L’AULA

S’ha de preveure que es disposi d’una superfície de 2,5 m2 per persona tant a les aules com a la resta dels locals. A més, s’ha de garantir una distància interpersonal de seguretat d’1,5 m i, a més, tant l’alumnat com el professorat han d’utilitzar la mascareta, que s’ha de fer servir de manera que tapi la boca i el nas. Mai no es poden mantenir distàncies inferiors a un metre. També s’ha de posar a disposició del personal, alumnat i públic gel hidroalcohòlic o desinfectant amb activitat viricida.

NETEJA I DESINFECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

Els centres han de garantir que es compleixen les mesures de neteja i desinfecció dels locals i de tots els recursos materials que s’emprin, i totes les aules s’han de ventilar adequadament.

PREVENCIÓ A LES CLASSES PRÀCTIQUES

Els vehicles amb què es fan les sessions pràctiques s’han de netejar, desinfectar i ventilar abans i després de la seva utilització. Els elements en la desinfecció dels quals s’ha d’incidir són principalment aquells d’ús comú i els comandaments. En els cotxes, principalment el volant, els retrovisors i els botons per ajustar-los, el regulador del seient, el fre de mà, la palanca de canvis, de l’eixugaparabrises o dels intermitents, el cinturó de seguretat, els agafadors de les portes o els dispositius de les finestres. En el cas de les motocicletes, és fonamental la desinfecció del manillar, el seient, l’accelerador o els retrovisors. A més, és primordial la desinfecció de cascs i guants.

D’altra banda, dins els vehicles, tant els docents com els futurs conductors han de portar mascareta. 

IMG_5629

FORMACIÓ PRESENCIAL O A DISTÀNCIA?

Quan sigui possible i mentre es mantingui l’emergència sanitària, es combinarà la formació a distància amb la formació presencial que sigui necessària per garantir un aprenentatge de qualitat. No obstant, els cursos per recuperar els punts o el permís de conduir s’hauran de fer presencialment.

Amb totes aquestes actuacions de protecció, les autoescoles i els centres de sensibilització i reeducació viària s’han adaptat també a la situació excepcional en què la societat està immersa, per tal de poder oferir un servei de qualitat al seu alumnat i personal, sense riscos sanitaris.

Per a informació detallada de la normativa reguladora actual sobre les mesures de prevenció de la COVID-19 a les autoescoles i centres que fan cursos de sensibilització i reeducació viària a Catalunya en l’etapa de represa, podeu consultar aquests documents:

Reial decret 21/2020, de 9 de juny.

Decret 63/2020, de 18 de juny.

Resolució SLT/1429/2020, de 18 de juny.

 

 

Desescalada i motocicletes

Des de l’inici de l’estat d’alarma, molts motoristes s’han preguntat quan podrien tornar a conduir la seva motocicleta i quan seria possible viatjar amb un acompanyant. En aquest apunt, mirarem d’aclarir aquests dubtes per intentar contribuir a una mobilitat més segura d’aquest col·lectiu.

A la fase prèvia a la progressiva desescalada, abans de la fase 0, només es permetia l’ús individual de la motocicleta i només si es feia alguna activitat justificada com ara anar a treballar, comprar o desplaçar-se cap a un centre sanitari. A més, en general, no es podia portar cap acompanyant al darrere.

Des de la fase 0 i també a la fase 1, dues persones ja poden viatjar a la mateixa motocicleta si viuen juntes. Si no és així, també poden desplaçar-se plegades si porten casc integral o bé casc amb visera juntament amb una mascareta. Recordem, però, que segons informa Protecció Civil, durant la fase 1 no es pot sortir a passejar amb la moto; per tant, els motards encara no poden sortir per gaudir dels revolts.

Durant les fases 1 i 2, no es pot circular fora de la regió sanitària on ens trobem, encara que durant la segona fase es flexibilitzin les activitats socials que podem fer. Per recuperar la circulació normal, caldrà esperar a la fase 3, tot i que no es podrà viatjar a municipis que pertanyin a una altra regió sanitària si aquests es troben a la fase 2.

Consells d’higiene i autoprotecció

Més enllà de la normativa, cal tenir en compte alguns consells d’higiene i autoprotecció. Per conduir la motocicleta, cal continuar fent ús d’un equipament adequat i portar casc, espatllera, guants, jaqueta i pantalons o granota, i botes fins als turmells. A més, cal que netegem i desinfectem aquest equipament cada cop que ens desplacem, especialment els guants, ja que poden afavorir un possible contagi de la COVID-19.

Moto 3

També és aconsellable comprovar la bateria, l’enllumenat, els pneumàtics i els frens de la motocicleta, entre d’altres, per poder tenir a punt el vehicle a mesura que avanci la desescalada i tinguem menys limitacions a l’hora de desplaçar-nos. A més, cal extremar les mesures d’higiene a l’hora de mantenir la moto. Podem passar un drap de cotó, tovalloletes d’un sol ús o paper de cuina amb aigua i sabó o bé amb solucions hidroalcohòliques per sobre dels elements que estan més en contacte amb les mans, com ara el manillar i els retrovisors.

Finalment, convé recordar que cal respectar els límits de velocitat, encara que el volum de trànsit sigui escàs, ser prudents en els nostres desplaçaments i respectar escrupolosament les normes de circulació. Aquest mes de maig hi ha hagut a la nostra xarxa viària 6 accidents mortals amb sis morts. D’aquestes sis víctimes mortals, tres eren motoristes. I en els tres casos es va produir una sortida de via, el que pressuposa bé una velocitat inadequada o bé una possible distracció del motorista. Des de l’SCT, apel·lem a la responsabilitat dels motoristes i de la resta de conductors per assolir una mobilitat segura. Respectem les directrius de l’estat d’alarma i extremem les mesures d’higiene i assolirem també entre tots una mobilitat saludable.

Mobilitat i coronavirus: preguntes i respostes

Aquesta és la sisena setmana de confinament des que es van posar en marxa les primeres mesures per combatre la propagació del coronavirus. Des de llavors, des de la Generalitat s’ha posat èmfasi en el fet que cal limitar al màxim la mobilitat i quedar-se a casa. 

Després de Setmana Santa s’ha aixecat la limitació temporal a certes activitats laborals, però continua vigent l’estat d’alarma i, per tant, es manté la restricció de la mobilitat exterior, que està permesa només en situacions molt concretes (la compra d’aliments o de productes farmacèutics de primera necessitat, el desplaçament al centre de treball i retorn al domicili, i l’assistència sanitària o cura de persones amb necessitats). En conseqüència, els desplaçaments d’oci continuen estant prohibits. A més, cal tenir en compte que, en els desplaçaments autoritzats, als vehicles particulars s’hi ha de viatjar, per norma general, de forma individual i que des de la Generalitat s’ha elaborat un certificat de declaració autoresponsable que facilita demostrar que el desplaçament s’ajusta a les restriccions de l’estat d’alarma.

A continuació donem resposta als dubtes més freqüents sobre la situació d’emergència pel coronavirus pel que fa a qüestions relatives a la mobilitat i al trànsit:

Infografia Blog_20CAT_v2

Si tens altres dubtes sobre mobilitat, recorda que ens pots escriure a través de Twitter a @transit o pots preguntar-ho per Telegram al 012 (@gencat012bot).