C-MobILE: l’APP per connectar els vehicles amb la carretera

El projecte europeu C-MobILE desplega serveis d’ajut a la mobilitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana

L’APP és gratuïta i integra avisos visuals i per veu dins de qualsevol aplicació de navegació com Google Maps o Waze

Els vehicles poden captar cada cop més informació sobre les carreteres per on circulen i, amb el temps, la seva connexió amb les infraestructures serà cada vegada més gran per contribuir a una mobilitat més segura i eficient. En aquesta línia treballa el projecte europeu C-MobILE, que compta amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit (SCT).

L’APP C-MobILE Barcelona és la primera que pot oferir als conductors serveis com avisos sobre la presència de vehicles d’emergència o col·lectius vulnerables (motoristes, ciclistes i vianants), a més de notificar incidències com retencions, obres i accidents. També pot retransmetre als conductors el contingut dels panells de missatgeria variable de les carreteres, informar sobre límits de velocitat i calcular si l’usuari arribarà al proper semàfor en verd o en vermell.

C-MobILE Barcelona es pot fer servir simultàniament amb altres aplicacions de navegació, com Google Maps o Waze, i està disponible de forma gratuïta per a mòbils Android. El projecte s’està desenvolupant a les ciutats de Barcelona, Bilbao, Vigo, Bordeus, Copenhaguen, Newcastle i Tessalònica, i a la província holandesa de Brabant Septentrional. Quan els usuaris viatgen a aquestes ciutats europees, l’APP s’integra amb els sistemes locals d’avisos per seguir informant-los de les incidències que tenen lloc al seu voltant.

Amb un consorci encapçalat per entitats com Applus+ IDIADA, el RACC i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Informàtica, el projecte C-MobILE té com a repte establir una plataforma europea per a la tecnologia Cooperative Intelligent Transport Systems (C-ITS), que permet als vehicles comunicar-se entre si i amb elements de la infraestructura viària, i també amb altres usuaris de la carretera. Així doncs, dins del programa de la Unió Europea (UE) Horizon 2020, el projecte C-MobILE suposa un pas més en el desenvolupament del vehicle connectat.

Entre d’altres contribucions al projecte, l’SCT hi ha col·laborat connectant a C-MobILE les seves bases de dades d’incidències i la informació dels panells de missatgeria variable. A més a més, membres de l’SCT van testejar la primera versió de l’aplicació fent rutes pel territori amb diversos vehicles. Per l’SCT, aquesta iniciativa és una oportunitat per informar amb molta més repercussió els usuaris de les carreteres sobre afectacions viàries o sobre l’aproximació a la Zona de Baixes Emissions, i millorar així la gestió del trànsit i la seguretat.

¡Peatones en la carretera!

Este año, marcado por la aparición del COVID-19 y por la consiguiente reducción de la movilidad en Cataluña, está teniendo un comportamiento diferente en cuanto a las cifras de mortalidad en general y de peatones muertos en accidente de tráfico en particular. En general, porque ha habido un descenso importante en el número de muertes en nuestras carreteras, con una reducción de la mortalidad del 40%. Y por lo que respecta a los peatones, a día de hoy, han muerto 13 personas atropelladas en Cataluña, 7 en las carreteras y 6 en zona urbana. Por primera vez, pues, hay más muertos por atropello en zona interurbana que en las calles de los municipios catalanes.

Hay que tener en cuenta que desde el 2010, un total de 462 peatones han muerto en accidente de tráfico en Cataluña, un dato que representa una media de 45 muertos al año. La mayoría de las personas muertas a causa de atropellos, casi el 70%, han perdido la vida en zonas urbanas, en concreto 321.

A pesar de los datos de este 2020 atípico, es sobre todo en los espacios urbanos donde los peatones se desplazan, conviven y comparten el espacio público con otros actores de la movilidad y donde, por su vulnerabilidad, tienen un riesgo más elevado de sufrir accidentes de tráfico. Cada año, desde el 2010, ha muerto una media de 32 personas a causa de un atropello en calles de municipios de Cataluña. Aunque el número de este tipo de siniestros es más elevado en la ciudad, hay que tener presente que la gravedad de las lesiones se incrementa para los peatones en los accidentes en carretera.

IMG_8806 (1)
Las personas mayores son un grupo cada vez más amplio de la población, con más autonomía y con más presencia en la movilidad, pero por su mayor fragilidad presentan unos riesgos de accidentalidad muy elevados en su condición de peatón. Desde el año 2010, el 50% de los peatones muertos tenían más de 65 años, en concreto 232 personas. De estas 232 víctimas mayores de 65 años, 176 superaban los 74 años (el 38% del total de los peatones muertos en los últimos diez años).

IMG_8642
Si bien la mayoría de los atropellos mortales se localizan en las zonas urbanas, los peatones atropellados en vías interurbanas tienen una elevada probabilidad de resultar heridos de gravedad o muertos a causa de las altas velocidades de los vehículos que circulan por estas vías.

Desde el año 2010, el 30% de las víctimas mortales por atropello han sufrido accidentes en carreteras y autopistas.

 

Pautas para prevenir atropellos en la carretera

Por las autopistas y las autovías está totalmente prohibida la circulación de peatones. Si inevitablemente tienen que desplazarse por otros tipos de vías, tienen que seguir unas normas básicas para no poner en peligro su propia seguridad ni la del resto de usuarios:

• Si la vía no dispone de un espacio especialmente reservado para peatones, hay que circular por la izquierda, en sentido contrario al tráfico.
• Hay que circular por el arcén o, si no hay, por la calzada, aproximándose tanto como se pueda al borde exterior.
• Preferiblemente, los peatones tienen que andar uno tras otro.
• Si es por la noche o hay poca luz, hay que llevar un chaleco reflectante. También es recomendable llevar una linterna para ver por dónde se anda y para que los vehículos los vean mejor.
Y ¿cómo actuar en caso de avería?

  • Si es posible, el vehículo se tiene que parar fuera de la carretera, en un lugar donde no entorpezca el paso, para evitar nuevos accidentes.
    • Hay que señalizar la presencia del vehículo con los triángulos, situados como mínimo 50 metros delante y detrás del vehículo (en vías de doble sentido).
    • Se tienen que activar las luces de emergencia y, si es de noche, también las de posición.
    • Hay que salir del vehículo por la parte más segura y con el chaleco reflectante obligatorio, y alejarse de la calzada, si puede ser detrás de la valla de protección.

Triangle, C-58

Vianants a la carretera!

Aquest any, marcat per l’aparició de la COVID-19 i per la consegüent reducció de la mobilitat a Catalunya, està tenint un comportament diferent pel que fa a les xifres de mortalitat en general i de vianants morts en accident de trànsit en particular. En general, perquè hi ha hagut un descens important en el nombre de morts a les nostres carreteres, amb una reducció de la mortalitat del 40%. I pel que fa específicament als vianants, a dia d’avui, han mort 13 persones atropellades a Catalunya, 7 a les carreteres i 6 en zona urbana. Per primera vegada, doncs, hi ha més morts per atropellament en zona interurbana que als carrers dels municipis catalans.

Cal tenir en compte que, des del 2010, un total de 462 vianants han mort en accident de trànsit a Catalunya, una dada que representa una mitjana de 45 morts l’any. La majoria de les persones mortes a causa d’atropellaments, gairebé el 70%, han perdut la vida en zones urbanes, en concret 321.

Tot i les dades d’aquest 2020 atípic, és sobretot en els espais urbans on els vianants es desplacen, conviuen i comparteixen l’espai públic amb altres actors de la mobilitat i on, per la seva vulnerabilitat, tenen un risc més elevat de patir accidents de trànsit. Cada any, des del 2010, ha mort una mitjana de 32 persones a causa d’un atropellament en carrers de municipis de Catalunya. Encara que el nombre d’aquest tipus de sinistres és més elevat a la ciutat, cal tenir present que la gravetat de les lesions s’incrementa per als vianants en els accidents en carretera.

IMG_8806 (1)

Les persones grans són un grup cada vegada més ampli de la població, amb més autonomia i amb més presència en la mobilitat, però per la seva major fragilitat presenten uns riscos d’accidentalitat molt elevats en la seva condició de vianant. Des de l’any 2010, el 50% dels vianants morts tenien més de 65 anys, en concret 232 persones. D’aquestes 232 víctimes majors de 65 anys, 176 superaven els 74 anys (el 38% del total dels vianants morts en els darrers deu anys).

IMG_8642

Si bé la majoria dels atropellaments mortals es localitzen a les zones urbanes, els vianants atropellats en vies interurbanes tenen una elevada probabilitat de resultar ferits de gravetat o morts a causa de les altes velocitats dels vehicles que hi circulen.

Des de l’any 2010, el 30% de les víctimes mortals per atropellament han patit accidents en carreteres i autopistes.

 

Pautes per prevenir atropellaments a la carretera

 Per les autopistes i les autovies està totalment prohibida la circulació de vianants. Si inevitablement han de desplaçar-se per altres tipus de vies, han de seguir unes normes bàsiques per no posar en perill la pròpia seguretat ni la de la resta d’usuaris:

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, s’ha de circular per l’esquerra, en sentit contrari al trànsit.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on es camina i perquè els vehicles els vegin millor.

I com s’ha d’actuar en cas d’avaria?

  • Si és possible, el vehicle s’ha d’aturar fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
  • Cal senyalitzar la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
  • S’han d’activar els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
  • Cal sortir del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria posada, i allunyar-se de la calçada, si pot ser darrere la tanca de protecció.

Triangle, C-58

El intermitente existe

En la carretera hay dos tipos de conductores: los que utilizan (correctamente) los intermitentes y los que no. ¿De qué tipo eres tú? Si eres de los primeros, este artículo te servirá para subir tu autoestima de buen conductor o conductora. Si eres de los segundos, ha llegado el momento de corregir errores, mejorar tus habilidades al volante y compartir este artículo con quien creas que necesita leerlo.

El debate sobre el uso de estos indicadores de dirección ha sido siempre intenso y acalorado. ¿Cuándo se deben poner? ¿En qué maniobras? ¿Es verdaderamente necesario ponerlos? Empezaremos respondiendo esta última pregunta: sí, es necesario. Obligatorio, de hecho. La normativa es clara: el conductor está obligado a avisar al resto de usuarios de la vía de la maniobra que está a punto de efectuar, utilizando la señalización luminosa. No hacerlo está penado con una sanción económica de 200 euros. A muchos conductores les podrá parecer una sanción desproporcionada y este es, probablemente, buena parte del problema: existe la percepción que el intermitente es algo complementario, un accesorio luminoso que cada cual usa según su propio criterio.

¿Para qué sirve?

La primera respuesta y la más importante es que sirve para evitar accidentes. En la carretera, señalizar una maniobra es básico para garantizar tu seguridad y la de los demás. En el momento en que miles y miles de vehículos tienen que compartir un mismo espacio cada día, los intermitentes son el canal de comunicación con el que nos tenemos que entender todos. ¿Cómo puedo hacer saber al de atrás que quiero cambiar de carril, que quiero aparcar o iniciar un adelantamiento? Con los intermitentes.

Todas estas maniobras deben ser previamente señalizadas con las luces intermitentes:

  • Cambiar de carril
  • Girar y cambiar de sentido
  • Iniciar la circulación o incorporarse a una carretera
  • Coger la próxima salida en una rotonda
  • Iniciar un adelantamiento
  • Estacionar el vehículo

¿Para qué no sirve?

A grandes rasgos, el intermitente no sirve para hacer lo que quieras y cuando tú quieras; es decir, ponerlo no te da un derecho irrevocable a ejecutar tu maniobra y que se aparte todo el mundo. Hay que entender la activación de esta señalización óptica como una declaración de intenciones; poner el intermitente no te otorga automáticamente la prioridad. Se trata, por lo tanto, de informar al resto de conductores de nuestras intenciones, pero previamente a la maniobra que se quiere ejecutar, hay que confirmar visualmente que se puede hacer de forma segura y señalizarlo.

Habrá también quién caerá en la trampa de pensar que lo está haciendo bien si se ahorra el intermitente, pero antes de maniobrar comprueba que puede hacerlo de forma segura. Pero esto sería tanto como pensar que la carretera es para él solo y que los otros vehículos no existen… Es decir, tan importante es verificar que se puede maniobrar con seguridad como señalizar previamente la maniobra para avisar al resto de usuarios de la vía. Por más seguro que estés que puedes cambiar de carril, ¿cómo podrás evitar que otro vehículo cambie al mismo carril si no lo avisas? Usar el intermitente no cuesta nada; no utilizarlo te puede costar muy caro.

L’intermitent existeix

A la carretera hi ha dos tipus de conductors: els que fan ús (correcte) dels intermitents i els que no. De quin tipus ets, tu? Si ets dels primers, aquest article et servirà per pujar la teva autoestima de bon conductor o conductora. Si ets dels segons, ha arribat el moment de corregir errors, millorar les teves habilitats al volant i compartir aquest article amb qui creguis que necessita llegir-lo.

El debat sobre l’ús d’aquests indicadors de direcció ha estat sempre intens i acalorat. Quan s’han de posar? En quines maniobres? És veritablement necessari posar-los? Començarem responent aquesta darrera pregunta: sí, és necessari. Obligatori, de fet. La normativa és clara: el conductor està obligat a avisar a la resta d’usuaris de la via de la maniobra que està a punt d’efectuar, utilitzant la senyalització lluminosa. No fer-ho està penat amb una sanció econòmica de 200 euros. A molts conductors els podrà semblar una sanció desproporcionada i aquest és, probablement, bona part del problema: hi ha la percepció que l’intermitent és quelcom complementari, un accessori lluminós que cadascú fa servir segons el seu propi criteri.

Per a què serveix?

La primera resposta i la més important és que serveix per evitar accidents. A la carretera, senyalitzar una maniobra és bàsic per garantir la teva seguretat i la dels altres. En el moment en què milers i milers de vehicles han de compartir un mateix espai cada dia, els intermitents són el canal de comunicació amb el que ens hem d’entendre tots. Com puc fer saber al de darrere que vull canviar de carril, que vull aparcar o iniciar un avançament? Amb l’intermitent.

Totes aquestes maniobres han de ser prèviament senyalitzades amb els llums intermitents:

  • Canviar de carril
  • Girar i canviar de sentit
  • Iniciar la circulació o incorporar-se a una carretera
  • Agafar la propera sortida en una rotonda
  • Iniciar un avançament
  • Estacionar el vehicle

Per a què no serveix?

A grans trets, l’intermitent no serveix per fer el que vulguis i quan tu vulguis; és a dir, posar-lo no et dona un dret irrevocable a executar la teva maniobra i aparteu les criatures. Cal entendre l’activació d’aquesta senyalització òptica com una declaració d’intencions; posar l’intermitent no t’atorga automàticament la prioritat. Es tracta, per tant, d’informar a la resta de conductors de les nostres intencions, però prèviament a la maniobra que es vol executar, cal confirmar visualment que es pot fer de forma segura i senyalitzar-ho.

Hi haurà també qui caurà en el parany de pensar que ho està fent bé si s’estalvia l’intermitent, però abans de maniobrar comprova que pot fer-ho de forma segura. Però això seria tant com pensar que la carretera és per a ell sol i que els altres vehicles no existeixen… És a dir, tan important és verificar que es pot maniobrar amb seguretat com senyalitzar prèviament la maniobra per avisar la resta d’usuaris de la via. Per més segur que estiguis que pots canviar de carril, com podràs evitar que un altre vehicle canviï al mateix carril si no l’avises? Utilitzar l’intermitent no costa res; no fer-ho et pot costar molt car.

La movilidad sostenible, en un diccionario en línea

‘Autobús biarticular’, ‘conducción a vela’, ‘distintivo ambiental’, ‘movilidad pendular’ o ‘vehículo de combustible flexible’. Estos son solo cinco de los más de 160 términos sobre movilidad sostenible o relacionados específicamente con los desplazamientos, los vehículos de carretera y los combustibles que recoge un nuevo diccionario en línea del TERMCAT, el centro de terminología de la lengua catalana.

Con este Diccionario de movilidad sostenible, que está previsto que se vaya ampliando año tras año, el TERMCAT quiere contribuir al debate sobre la movilidad sostenible en lengua catalana –una movilidad que, aparte de ser segura, garantice el mínimo impacto posible sobre el medio ambiente– y dar a conocer una terminología que para muchos todavía puede resultar poco conocida. Así, cada ficha terminológica contiene la denominación catalana considerada principal así como las sinónimas, si las hay, los equivalentes en español, francés, italiano e inglés, y una definición. En algunos casos, también se incluyen imágenes y notas explicativas o que hacen referencia a términos relacionados.

Casi la mitad de los términos han sido normalizados en catalán por el Consejo Supervisor del TERMCAT con motivo de la elaboración de este diccionario. Son términos como ‘bicicleta de enlace’ (en inglés bike and ride), ‘viajero o viajera pendular’ (en inglés, commuter), ‘autobús de recarga rápida’, ‘plataforma eléctrica’ (en inglés, hoverboard), ‘biocombustible de segunda generación’ o ‘circulación en convoy’ (en inglés, platooning).

El diccionario se presenta acompañado de una infografía interactiva que ilustra varios tipos de vehículos relacionados con la movilidad sostenible y permite acceder directamente a las fichas correspondientes del diccionario.

infografia

En la elaboración del Diccionario de movilidad sostenible han colaborado múltiples especialistas de diferentes organismos, sobre todo del Departamento de Territorio y Sostenibilidad y también del Departamento de Empresa y Conocimiento.

El título forma parte de la colección de Diccionarios en línea del TERMCAT, con más de 150 obras dedicadas a varios ámbitos, entre las que también se puede encontrar un Diccionario de seguridad vial.

La mobilitat sostenible, en un diccionari en línia

‘Autobús biarticulat’, ‘conducció a vela, ‘distintiu ambiental’, ‘mobilitat pendular’ o ‘vehicle de combustible flexible’. Aquests són només cinc dels més de 160 termes sobre mobilitat sostenible o bé relacionats específicament amb els desplaçaments, els vehicles viaris i els combustibles que recull un nou diccionari en línia del TERMCAT, el centre de terminologia de la llengua catalana.

Amb aquest Diccionari de mobilitat sostenible, que està previst que es vagi ampliant any rere any, el TERMCAT vol contribuir al debat sobre la mobilitat sostenible en llengua catalana –una mobilitat que, a banda de ser segura, garanteixi el mínim impacte possible sobre el medi ambient– i donar a conèixer una terminologia que per a molts encara pot resultar poc coneguda. Així, cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal així com les sinònimes, si n’hi ha, els equivalents en castellà, francès, italià i anglès, i una definició. En alguns casos, també s’inclouen imatges i notes explicatives o que fan referència a termes relacionats.

Quasi la meitat dels termes han estat normalitzats en català pel Consell Supervisor del TERMCAT amb motiu de l’elaboració d’aquest diccionari. Són termes com ara ‘bicicleta d’enllaç’ (en anglès bike and ride), ‘viatger o viatgera pendular’ (en anglès, commuter), ‘autobús de recàrrega ràpida’, ‘plataforma elèctrica’ (en anglès, hoverboard), ‘biocombustible de segona generació’ o ‘circulació en comboi’ (en anglès, platooning).

El diccionari es presenta acompanyat d’una infografia interactiva que il·lustra diversos tipus de vehicles relacionats amb la mobilitat sostenible i permet accedir directament a les fitxes corresponents del diccionari.

infografia

En l’elaboració del Diccionari de mobilitat sostenible han col·laborat múltiples especialistes d’organismes diversos, sobretot del Departament de Territori i Sostenibilitat i també del Departament d’Empresa i Coneixement.

El títol forma part de la col·lecció de Diccionaris en línia del TERMCAT, amb més de 150 obres dedicades a diversos àmbits, entre les quals també s’hi pot trobar un Diccionari de seguretat viària.

Un Sant Jordi con caballeros, princesas y dragones confinados

Este año Sant Jordi no solo es una fiesta de rosas y libros, sino también de sacrificios y esfuerzos. Niños y niñas llenan las horas del día con ingenio e imaginación reescribiendo así la aventura de quedarse confinado en casa. Leyendo, dibujando, cocinando o haciendo deporte también nos ayudan indirectamente a mantener bajo el volumen de circulación en la red viaria. A todos ellos y ellas, también les queremos agradecer esta buena disposición y el hecho de compartir este insólito y doloroso trayecto de la crisis del coronavirus. ¡La lucha es menos pesada gracias a todos!

Un Sant Jordi amb cavallers, princeses i dracs confinats

Aquest any Sant Jordi no només és una diada de roses i llibres, sinó també de sacrificis i esforços. Nens i nenes omplen les hores del dia amb enginy i imaginació reescrivint així l’aventura de quedar-se confinats a casa. Llegint, dibuixant, cuinant o fent esport també ens ajuden indirectament a mantenir baix el volum de circulació a la xarxa viària. A tots ells i elles, també els volem agrair aquesta bona disposició i el fet de compartir aquest insòlit i dolorós trajecte de la crisi del coronavirus. La lluita és menys feixuga gràcies a tots!

Las infracciones más comunes del año 2019

¿Qué normas infringimos más como conductores y conductoras? Quizás alguna vez nos hemos hecho esta pregunta, sobre todo si nos han multado, y desconocemos las sanciones que comporta, aparte de los graves riesgos para nuestra seguridad y la de los demás. Por eso, queremos aprovechar este apunte para dar un repaso a las infracciones más comunes del año 2019 y sus consecuencias.

Con respecto a los incumplimientos de la normativa del Reglamento general de circulación, los datos del año anterior muestran que los expedientes sancionadores que más se tramitaron fueron excesos de velocidad, alcoholemias, distracciones en la conducción, y la falta de uso de los sistemas de seguridad pasiva. Además, en cuanto a infracciones de la normativa de vehículos y documentación, los más numerosos hacen referencia a la matriculación, el mantenimiento de las condiciones técnicas de los vehículos, circular sin el seguro de responsabilidad civil obligatorio, el incumplimiento del deber del titular del vehículo denunciado de identificar el conductor responsable de la infracción y los permisos de conducir.

En números absolutos, durante el 2019, se han iniciado un total de 1.363.237 expedientes sancionadores. De estos, destacan los tramitados por exceso de velocidad (1.037.247), no identificar al conductor infractor (88.854), la matriculación y las condiciones técnicas del vehículo (76.191), la documentación del conductor (30.301), el seguro obligatorio del vehículo (24.320), las distracciones (23.318), el alcohol (13.474) y la falta de uso de los sistemas de seguridad pasiva como el cinturón, el casco y otros elementos (10.843).

Infraccions més comunes 2019_CAST

¿Qué sanciones comportan?

Partiendo del texto refundido de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad Vial, las alcoholemias, los seguros, la no identificación del conductor y determinados excesos de velocidad son infracciones calificadas como muy graves a las que corresponde una sanción de multa con un importe que puede ir desde los 500 € hasta los 2.800 €. El resto de conductas denunciadas tienen la calificación de graves y les corresponde un importe de multa de 200 €.

Además, la mencionada normativa también establece que se reduce el número de puntos que tiene asignado un conductor por la comisión de infracciones graves o muy graves que lleven aparejada la pérdida de puntos. Por ejemplo, el exceso de velocidad puede comportar una pérdida de entre 2 y 6 puntos, la tasa de alcohol positiva o la presencia de drogas en el organismo, una pérdida de entre 4 y 6 puntos, la falta de uso de los sistemas de seguridad pasiva, como son el casco, el cinturón de seguridad y los sistemas de retención infantil, 3 puntos, y el uso de los teléfonos móviles o de otros dispositivos, 3 puntos también.