Generación distribuida para la carga rápida de vehículos eléctricos, nuevas tecnologías

La disponibilidad de electrolineras de vehículos eléctricos no es solo un requisito técnico para el funcionamiento de los vehículos eléctricos, sino también uno de los componentes más críticos para la aceptación del usuario. La Comisión Europea ha propuesto un número mínimo de puntos de recarga para cada Estado miembro basado en las previsiones del parque de vehículos eléctricos en el año 2020. Una de cada 10 de estas electrolineras tiene que ser públicamente accesible. Por otra parte, los usuarios de vehículos eléctricos han optado por la tecnología de carga rápida como la principal solución para estas electrolineras públicas.

Foto 2 Apunt 3

Actualmente, las estaciones de carga rápida disponibles producen un gran impacto en la red de distribución eléctrica. Como consecuencia, los costes de instalación dependen en gran medida de las características de esta, y pueden ser considerablemente elevados según el tipo de red: congestionadas (zonas urbanas), redes débiles (zonas rurales) o donde la red está disponible.

En este contexto, Mataró ha puesto en marcha un prototipo de electrolinera rápida de vehículos eléctricos que funciona con un motor de cogeneración de gas natural y es capaz de producir también energía térmica para su reaprovechamiento.

Las ventajas del prototipo, denominado COFAST, con respecto a otros cargadores convencionales, son su independencia de la red eléctrica, que permite instalar electrolineras rápidas sin tener que reforzar la red de distribución y contratar nueva potencia eléctrica; así como por su alta eficiencia energética,reforzada por la gestión inteligente del sistema, que garantiza el ahorro y la reducción de emisiones de CO² que supone el aprovechamiento del calor residual.

Foto 3 Apunt 3

El dispositivo es fruto de un proyecto innovador financiado en parte por el Instituto Europeo de Innovación y Tecnología a través de Innoenergy. Ha sido desarrollado por empresas privadas y centros de investigación (Pasch, IREC, CINERGIA, Sige y Naturgy) con el objetivo de llegar a diferentes sectores y usuarios a escala europea. El proyecto COFAST consiste en una electrolinera rápida de vehículos eléctricos ubicada en la vía pública en uno de los principales accesos viales de la ciudad, en el exterior del edificio de oficinas del Tubo Verde, en el número 92 de la carretera de Barcelona (N-II). La estación de recarga se alimenta de un motor de cogeneración de gas natural que, a la vez que produce la electricidad, genera energía térmica. La instalación también dispone de un sistema de gestión inteligente que permite optimizar su funcionamiento. Además, dispone de una batería para optimizar el funcionamiento global. El calor residual producido en el proceso de cogeneración se inyecta en el Tubo Verde, la red que distribuye calor y frío a diferentes instalaciones municipales y edificios privados de Mataró, que actualmente reaprovecha energía procedente de la Estación Depuradora de Aguas Residuales del municipio y del Consorcio para el Tratamiento de Residuos Sólidos Urbanos de El Maresme.

La electrolinera puede ser utilizada por dos vehículos a la vez. Tiene tres posibilidades de conexión estándar (CHAdeMO, CCS y AC Modo 3) y una potencia de hasta 50 kW, que permite cargar hasta el 80% de la batería en media hora.

Estará gestionada por la empresa público-privada Mataró Energia Sostenible, SA, integrada por Naturgy y Aigües de Mataró, SA, que también gestiona el Tubo Verde. Las recargas serán gratuitas mediante un convenio de colaboración firmado con el Ayuntamiento de Mataró, que asumirá el coste de la electricidad distribuida a los vehículos y los gastos de mantenimiento.

El nuevo punto forma parte de la red municipal de electrolineras de Mataró, iniciativa que se enmarca por una parte en el Pacto por la Movilidad, y más concretamente en el Plan de implementación urbana del vehículo eléctrico (PIUVE), y por la otra en el Plan de acción por la energía sostenible y el clima. Con todo esto, se avanza en el objetivo de reducir las emisiones contaminantes asociadas a la utilización de vehículos de gasolina y diésel para que Mataró se convierta en una ciudad cada vez más sostenible y amable.

Alba Colet Subirachs, jefa del laboratorio de micro-redes eléctricas, Energy SmartLab, del Instituto de Investigación en Energía de Cataluña (IREC)

 

Generació distribuïda per a la carrega ràpida de vehicles elèctrics, noves tecnologies

La disponibilitat de punts de recàrrega de vehicles elèctrics no és només un requisit tècnic per al funcionament dels vehicles elèctrics, sinó també un dels components més crítics per a l’acceptació de l’usuari. La Comissió Europea ha proposat un nombre mínim de punts de recàrrega per a cada Estat membre basat en les previsions del parc de vehicles elèctrics l’any 2020. Un de cada 10 d’aquests punts de recàrrega ha de ser públicament accessible. D’altra banda, els usuaris de vehicles elèctrics han optat per la tecnologia de càrrega ràpida com la principal solució per a aquests punts de recàrrega públics.

Foto 2 Apunt 3

Actualment, les estacions de càrrega ràpida disponibles produeixen un gran impacte a la xarxa de distribució elèctrica. Com a conseqüència, els costos d’instal·lació depenen en gran mesura de les característiques d’aquesta, i poden ser considerablement elevats segons el tipus de xarxa: congestionades (zones urbanes), xarxes febles (zones rurals) o on la xarxa està disponible.

En aquest context, Mataró ha posat en marxa un prototip de punt de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics que funciona amb un motor de cogeneració de gas natural i és capaç de produir també energia tèrmica per al seu reaprofitament.

Els avantatges del prototip, anomenat COFAST, respecte a altres carregadors convencionals, són la seva independència de la xarxa elèctrica, que permet instal·lar punts de recàrrega ràpids sense haver de reforçar la xarxa de distribució i de contractar nova potència elèctrica; així com la seva alta eficiència energètica, reforçada per la gestió intel·ligent del sistema, que garanteix l’estalvi i la reducció d’emissions de CO² que suposa l’aprofitament de la calor residual.

Foto 3 Apunt 3

El dispositiu és fruit d’un projecte innovador finançat en part per l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia a través d’Innoenergy. Ha estat desenvolupat per empreses privades i centres de recerca (Pasch, IREC, CINERGIA, Sige i Naturgy) amb l’objectiu d’arribar a diferents sectors i usuaris a escala europea. El projecte COFAST consisteix en un punt de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics ubicat a la via pública en un dels principals accessos viaris de la ciutat, a l’exterior de l’edifici d’oficines del Tub Verd, al número 92 de la carretera de Barcelona (N-II). L’estació de recàrrega s’alimenta d’un motor de cogeneració de gas natural que, a la vegada que produeix l’electricitat, genera energia tèrmica. La instal·lació també disposa d’un sistema de gestió intel·ligent que permet optimitzar el seu funcionament. A més, disposa d’una bateria per optimitzar el funcionament global.  L’escalfor residual produïda en el procés de cogeneració s’injecta al Tub Verd, la xarxa que distribueix calor i fred a diferents instal·lacions municipals i edificis privats de Mataró, que actualment reaprofita energia procedent de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals del municipi i del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme.

El punt de recàrrega pot ser utilitzat per dos vehicles a la vegada. Té tres possibilitats de connexió estàndard (CHAdeMO, CCS i AC Mode 3) i una potència de fins a 50 kW, que permet carregar fins al 80% de la bateria en mitja hora.

Estarà gestionat per l’empresa publicoprivada Mataró Energia Sostenible, SA, integrada per Naturgy i Aigües de Mataró, SA, que també gestiona el Tub Verd. Les recàrregues seran gratuïtes mitjançant un conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Mataró, que assumirà el cost de l’electricitat distribuïda als vehicles i les despeses de manteniment.

El nou punt forma part de la xarxa municipal de punts de recàrrega de Mataró, iniciativa que s’emmarca d’una banda en el Pacte per la Mobilitat, i més concretament en el Pla d’implementació urbana del vehicle elèctric (PIUVE), i de l’altra en el Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima. Amb tot això, s’avança en l’objectiu de reduir les emissions contaminants associades a la utilització de vehicles de gasolina i dièsel perquè Mataró esdevingui una ciutat cada vegada més sostenible i amable.

Alba Colet Subirachs, cap del laboratori de microxarxes elèctriques, Energy SmartLab, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)

 

 

 

Tecnologías de asistencia a la conducción: ¿un plus de seguridad que puede fomentar la distracción?

Frenada automática de emergencia, asistente en atascos, alerta de cambio involuntario de carril, detector de vehículos en el ángulo muerto, control de crucero adaptativo, asistente de aparcamiento… las nuevas tecnologías de asistencia a la conducción aumentan nuestra seguridad en el asfalto y minimizan los riesgos, ¿pero pueden suponer en algunos casos un factor de distracción?

foto

Ante el eventual punto de vista de quien cree que estos sistemas avanzados de asistencia pueden llegar a ser un factor de distracción, Joan Blancafort, secretario general de FECAVEM (Federación Catalana de Vendedores de Vehículos a Motor), se muestra contundente: “Estos sistemas vienen incorporados de serie y se diseñan para evitar distracciones del conductor; en todo caso, las distracciones pueden tener relación con otros elementos, como el móvil. Según un informe de la DGT, se estima una reducción de siniestralidad del 57% si todo el parque móvil dispusiera de sistemas de asistencia a la conducción; un total de 51.000 accidentes se evitarían”, asegura Blancafort.

Según el portavoz de FECAVEM, hay una demanda al alza de estos sistemas y la seguridad se consolida como un factor de compra decisivo. La cuestión es: ¿utilizan los usuarios esta tecnología? Raquel Oliveras, funcionaria, conduce un Renault Grand Scenic Zen y lo tiene muy claro: “Mi vehículo está equipado con la mayoría de estos sistemas y tengo que decir que son muy útiles, los uso habitualmente y me ofrecen un plus de seguridad”, asegura. Eva Gustems, administrativa, conduce un Renault Kadjar y coincide con ella: “Los tengo activados casi todos por defecto; son herramientas que te dan soporte a la hora de conducir. Posiblemente, el más útil para mí es el detector de vehículos en ángulo muerto, ¡especialmente cuando conduces por Barcelona!”, añade.

Información de los sistemas en el concesionario

El momento de la compra en el concesionario es un momento clave en el que el usuario tiene que conocer los diferentes sistemas de asistencia a la conducción con los que va equipado el vehículo. “Generalmente, nos encontramos con que el comprador está informado de estos sistemas y se interesa por el equipamiento del modelo y, en respuesta a este interés, el equipo comercial le informa del equipamiento que incorpora el vehículo durante el proceso de compra y en el momento de recogida le explica su funcionamiento de forma detallada”, subraya Joan Blancafort. Eva explica que en el momento de la compra “nos vendieron un pack Safety y pusieron mucha dedicación en explicar los beneficios de adquirirlo; una vez entregado, hicieron un repaso bastante rápido por todas las cosas que lleva el vehículo, así que tiramos de manual”. Xavier Aguilà, empleado de banca, conduce un Toyota Auris Hybrid y recuerda que, en el momento de adquirir el coche, el vendedor le explicó el funcionamiento de estos sistemas “a medias”. Por su parte, Raquel asegura que “el vendedor nos lo explicó en el momento de la compra, a pesar de que siempre amplías posteriormente con el manual’.

¿Factor de distracción?

¿Pueden estas tecnologías de asistencia a la conducción suponer un elemento de distracción? ¿Se puede correr el peligro de que, con estas ayudas a la conducción, el usuario se pueda relajar al volante? Tal y como afirma Joan Blancafort, “los sistemas de asistencia ADAS han venido para quedarse, porque aportan un plus de seguridad y efectividad, dado que informan al conductor en tiempo real y minimizan el error humano”. La manipulación de estos sistemas, no obstante, no tiene que suponer nunca un factor de distracción durante la conducción; es primordial, por lo tanto, que el conductor conozca perfectamente su funcionamiento y programe o manipule lo que sea necesario antes de iniciar la marcha.

En este sentido, Raquel reconoce que “a veces, la pantalla te distrae” y Eva indica que “hay muchos sistemas que los puedes tener siempre activados, pero otros los tienes que manipular antes o durante la conducción, y no todos los mandos están en el volante”.

foto 2

En 2018, la distracción se mantiene como primer factor concurrente de siniestralidad, con una presencia del 23% en el total de los accidentes con víctimas. El factor humano tiene una amplia y directa incidencia en la siniestralidad en nuestras carreteras; por lo tanto, todas las ayudas tecnológicas que supongan una mejora en la seguridad vial son muy bienvenidas, pero hay que seguir aplicando toda la prudencia y la máxima atención al volante.

Tecnologies d’assistència a la conducció: un plus de seguretat que pot fomentar la distracció?

Frenada automàtica d’emergència, assistent en embussos, alerta de canvi involuntari de carril, detector de vehicles a l’angle mort, control de creuer adaptatiu, assistent d’aparcament… les noves tecnologies d’assistència a la conducció augmenten la nostra seguretat a l’asfalt i minimitzen els riscos, però poden esdevenir en alguns casos un factor de distracció?

foto

Davant l’eventual punt de vista de qui creu que aquests sistemes avançats d’assistència poden esdevenir un factor de distracció, Joan Blancafort, secretari general de FECAVEM (Federació Catalana de Venedors de Vehicles a Motor), es mostra contundent: “Aquests sistemes venen incorporats de sèrie i es dissenyen per evitar distraccions del conductor; en tot cas, les distraccions poden tenir més a veure amb altres elements, com el mòbil. Segons un informe de la DGT, s’estima una reducció de sinistralitat del 57% si tot el parc mòbil disposés de sistemes d’assistència a la conducció; un total de 51.000 accidents s’evitarien”, assegura Blancafort.

Segons el portaveu de FECAVEM, hi ha una demanda a l’alça d’aquests sistemes i la seguretat es consolida com un factor de compra decisiu. La qüestió és: en fan ús els usuaris, d’aquesta tecnologia? La Raquel Oliveras, funcionària, condueix un Renault Grand Scenic Zen i ho té molt clar: “El meu vehicle està equipat amb la majoria d’aquests sistemes i he de dir que són molt útils, els faig servir habitualment i em donen un plus de seguretat”, assegura. L’Eva Gustems, administrativa, condueix un Renault Kadjar i hi coincideix: “Els tinc activats gairebé tots per defecte; són eines que et donen suport a l’hora de conduir. Possiblement, el més útil per a mi és el detector de vehicles en angle mort, especialment quan condueixes per Barcelona!”, afegeix.

Informació dels sistemes al concessionari

El moment de la compra en el concessionari és un moment clau en què l’usuari ha de conèixer els diferents sistemes d’assistència a la conducció amb què va equipat el vehicle. “Generalment, ens trobem que el comprador està informat d’aquests sistemes i s’interessa per l’equipament del model i, en resposta a aquest interès, l’equip comercial l’informa de l’equipament que incorpora el vehicle durant el procés de compra i en el moment de recollida li explica el seu funcionament de manera detallada”, subratlla Joan Blancafort. L’Eva explica que en el moment de la compra “ens van vendre un pack Safety i van posar molta dedicació a explicar els beneficis d’adquirir-lo; un cop ens el van entregar, ens van fer una repassada bastant ràpida per totes les coses que porta el vehicle, així que vam tirar de manual”. El Xavier Aguilà, empleat de banca, condueix un Toyota Auris Hybrid i recorda que, en el moment d’adquirir el cotxe, el venedor li va explicar el funcionament d’aquests sistemes “a mitges”. Per la seva banda, la Raquel assegura que “el venedor ens ho va explicar en el moment de la compra, tot i que sempre amplies posteriorment amb el manual’.

Factor de distracció?

Poden aquestes tecnologies d’assistència a la conducció esdevenir un element de distracció? Es pot córrer el perill que, amb aquestes ajudes a la conducció, l’usuari es pugui relaxar al volant? Tal com afirma Joan Blancafort, “els sistemes d’assistència ADAS han vingut per quedar-se, perquè aporten un plus de seguretat i efectivitat,  atès que informen el conductor en temps real i minimitzen l’error humà”. La manipulació d’aquests sistemes, però, no ha d’esdevenir mai un factor de distracció durant la conducció; és primordial, per tant, que el conductor en conegui perfectament el funcionament i es programi o manipuli el que sigui necessari abans d’iniciar la marxa.

En aquest sentit, la Raquel reconeix que “a vegades, la pantalla et distreu” i l’Eva indica que “hi ha molts sistemes que els pots tenir sempre activats, però d’altres els has de manipular abans o durant la conducció, i no tots els comandaments estan al volant”.

foto 2

El 2018, la distracció es manté com a primer factor concurrent de sinistralitat, amb una presència del 23% en el total dels accidents amb víctimes. El factor humà té una àmplia i directa incidència en la sinistralitat a les nostres carreteres; per tant, totes les ajudes tecnològiques que suposin una millora en la seguretat viària són molt benvingudes, però cal seguir aplicant tota la prudència i la màxima atenció al volant.

 

EuroRap: Diagnóstico de la accidentalidad para mejorar la seguridad vial

El tramo de la BP-1417 (la Arrabassada) entre Barcelona y Sant Cugat del Vallés es el que registra más riesgo de accidentes por tercer año consecutivo.

Casi 2.200 km de los carreteras catalanas tienen un riesgo alto o muy alto de accidentalidad viaria grave o mortal, según las conclusiones de la 17.ª edición de los Resultados del estudio  EuroRap, que hoy ha presentado el RACC conjuntamente con el Servicio Català de Tráfico el Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat de Cataluña y la Diputación de Barcelona. El estudio, que relaciona el número de accidentes graves y mortales en los últimos 3 años en un tramo de carretera con su Intensidad Mediana Diaria (IMD), ha analizado 6.300 km de carreteras del total de más de 12.000 km en Cataluña.

carretera corbes

La red vial se divide en tramos, que se analizan desde dos vertientes:

  • La concentración de accidentes graves por kilómetro
  • El riesgo de sufrir un accidente grave en función del total de vehículos que pasan por cada tramo y la longitud de éste 

    Principales conclusions

      →Los kilómetros de riesgo “alto” y “muy alto”, en concreto 2.195, representan el 34% de nuestra red, un punto porcentual más que en el trienio anterior. Lleida es la demarcación con más kilómetros de carreteras con esta tipología

    →El tramo de la BP-1417 (la Arrabassada) entre Barcelona y Sant Cugat del Vallés vuelve a ser el que registra más riesgo de accidentes por tercer año consecutivo. Hay que tener en cuenta que en 73% de accidentes con fallecidos y heridos graves registrados en este tramo, ha estado involucrada una moto o un ciclomotor. Por detrás de la Arrabassada aparecen como tramos con más riesgo de accidente en Cataluña la BV-501 entre Martorelles y Vilanova del Vallés y la C-37 entre Alcover y Valls.

    →Los 10 tramos con más riesgo de accidente son vías convencionales de calzada única.

    →En el último estudio, los accidentes graves y mortales en la red EuroRAP han disminuido en Cataluña un 2,54%. En cambio se ha incrementado ligeramente la movilidad global en carretera en un 0,46%.

    → El riesgo de sufrir un accidente en una carretera convencionales de calzada única – es decir, con un solo carril por sentido – es cuatro veces superior que a las autovías y autopistas.

    →El tramo que acumula más accidentalidad grave por kilómetro (sin tener en cuenta el tráfico que pasa) se encuentra en la C-58 entre Barcelona y Cerdanyola.

    →La C-16 entre Sant Cugat y Terrassa es el tramo con menos riesgo de Cataluña.  A pesar de su intensidad (casi 25.000 vehículos diarios), no ha registrado ningún accidente mortal o grave en el último trienio.

    →Las motocicletas están involucradas en el 43% de los accidentes con muertes y heridos graves en carretera (especialmente en el entorno metropolitano de Barcelona), a pesar de que representan menos del 5% de la movilidad total.

    →El tramo con más concentración de accidentes de vehículos pesados es el de la A-2 entre el enlace con la AP-2 y el enlace con la B-20, que también se encuentra entre los tramos con más siniestros de moto y ciclomotor.

    →513 km tienen un riesgo igual a cero. Por lo tanto, en el 8,1% de la red analizada por EuroRAP no ha habido ningún accidente mortal o grave en los últimos tres años.

    El coordinador de Seguridad Viaria y Movilidad del SCT, Òscar Llatje, ha puntualizado en la presentación de este estudio que “de cara al futuro, el EuroRap tiene que tener en cuenta otros indicadores más cualitativos, como por ejemplo cuál es el comportamiento del conductor y el uso que hace de la vía, así como la velocidad a la que circula”.

    Más información del último estudio EuroRap

EuroRap: Diagnosi de l’accidentalitat per millorar la seguretat viària

El tram de la BP-1417 (l’Arrabassada) entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès es el que registra més risc d’accidents per tercer any consecutiu.

Gairebé 2.200 km de les carreteres catalanes tenen un risc alt o molt alt  d’accidentalitat viària greu o mortal, segons les conclusions de la 17a edició dels Resultats de l’estudi EuroRap, que avui ha presentat el RACC conjuntament amb el Servei Català de Trànsit el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. L’estudi, que relaciona el nombre d’accidents greus i mortals en els últims 3 anys en un tram de carretera amb la seva Intensitat Mitjana Diària (IMD), ha analitzat 6.300 km de carreteres del total de més de 12.000 km a Catalunya.

La xarxa viària es divideix en trams, que s’analitzen des de dues vessants:

  • La concentració d’accidents greus per quilòmetre
  • El risc de patir un accident greu en funció del total de vehicles que passen per cada tram i la longitud del tram

carretera corbes

Principals conclusions

→Els quilòmetres de risc “alt” i “molt alt”, en concret 2.195, representen el 34% de la nostra xarxa, un punt percentual més que en el trienni anterior.  Lleida és la demarcació amb més quilòmetres de carreteres amb aquesta tipologia

→El tram de la BP-1417 (l’Arrabassada) entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès torna a ser el que registra més risc d’accidents per tercer any consecutiu. Cal tenir en compte que en 73% d’accidents amb morts i ferits greus registrats en aquest tram, hi ha estat involucrada una moto o un ciclomotor. Per darrere de l’Arrabassada apareixen com a trams amb més risc d’accident a Catalunya la BV-501 entre Martorelles i Vilanova del Vallès i la C-37 entre Alcover i Valls.

→Els 10 trams amb més risc d’accident són vies convencionals de calçada única.

→En el darrer estudi els accidents greus i mortals en la xarxa EuroRAP han disminuït a Catalunya un 2,54%. En canvi s’ha incrementat lleugerament la mobilitat global en carretera en un 0,46%.

El risc de patir un accident en una  carretera convencionals de calçada única – és a dir, amb un sol carril per sentit – és quatre vegades superior que a les autovies i autopistes.

→El tram que acumula més accidentalitat greu per quilòmetre (sense tenir en compte el trànsit que hi passa) es troba a la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola.

→La C-16 entre Sant Cugat i Terrassa és el tram amb menys risc de Catalunya. Tot i la seva intensitat (quasi 25.000 vehicles diaris) no ha registrat cap accident mortal o greu en l’últim trienni.

Les motocicletes estan involucrades en el 43% dels accidents amb morts i ferits greus en carretera (especialment a l’entorn metropolità de Barcelona), malgrat que representen menys del 5% de la mobilitat total.

→El tram amb més concentració d’accidents de vehicles pesants és l’A-2 entre l’enllaç amb l’AP-2 i l’enllaç amb la B-20, que també es troba entre els trams amb més sinistres de moto i ciclomotor.

→513 km tenen un risc igual a zero. Per tant, en el 8,1% de la xarxa analitzada per EuroRAP no hi ha hagut cap accident mortal o greu en els darrers tres anys.

El coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat de l’SCT, Òscar Llatje, ha puntualitzat en la presentació d’aquest estudi que “de cara al futur, l’EuroRap ha de tenir en compte altres indicadors més qualitatius, com ara quin és el comportament del conductor i l’ús que en fa de la via, així com la velocitat a la qual circula”.

Més informació del darrer estudi EuroRap

 

 

 

 

 

 

 

 

Las manos en el volante… ¡y los ojos en la carretera!

Casi 2.000 personas denunciadas, 1.500 por utilizar dispositivos de telefonía móvil, en una semana de controles intensivos realizados por los Mossos d’Esquadra en el marco de la campaña preventiva de control de las distracciones al volante y respeto por las indicaciones de los semáforos.

Son datos que constatan que el móvil es un problema del que a menudo no somos conscientes… o no queremos serlo: utilizando el móvil cuando conducimos ponemos en riesgo no solo nuestra vida sino también la de los demás. Y es que, desde hace unos años, las distracciones durante la conducción, las más habituales motivadas por los teléfonos, son uno de los principales factores concurrentes de los accidentes graves que pasan en las carreteras catalanas. Concretamente, en 2017, en uno de cada cuatro accidentes con víctimas la falta de atención permanente por parte del conductor fue una de las causas.

La campaña, coordinada por el Servicio Catalán de Tráfico y en la que también participaron policías locales, se llevó a cabo del 12 al 18 de noviembre. Los Mossos denunciaron a 1.913 personas, de la cuales 1.506 por utilizar telefonía móvil, 235 por el uso de pantallas visuales (GPS) y 172 por infracciones relativas a semáforos. Según el inspector Andreu Gonzàlez, jefe de la División de Tráfico de los Mossos d’Esquadra, estas denuncias suponen “un incremento del 371% en relación con cualquier semana del año y de un 51% si la comparativa se hace respecto a la misma campaña del año anterior”.

La mayoría de infracciones por el uso del móvil se detectan de lunes a viernes y en horario de mañana, cuando hay más actividad laboral. Las distracciones han estado presente como factor concurrente en un 23% de los accidentes con víctimas (fallecidos, heridos graves y heridos leves) registrados este año 2018.

Las infracciones por conducir manipulando dispositivos móviles, GPS u otros que se consideran incompatibles con la obligación de atención permanente a la conducción son de carácter grave y suponen una sanción económica de 200 euros y la detracción de 3 puntos del permiso. Pero, en caso de accidente, la multa sería lo menos importante. Cuando conduzcas, no contestes al teléfono ni envíes whatsapps, no busques cuál es la mejor ruta en el GPS ni manipules ningún dispositivo electrónico. Cuando conduzcas, las manos en el volante y los ojos en la carretera, ¡siempre!

Mans al volant… i ulls a la carretera!

Gairebé 2.000 persones denunciades, 1.500 per utilitzar dispositius de telefonia mòbil, en una setmana de controls intensius duts a terme pels Mossos d’Esquadra en el marc de la campanya preventiva de control de les distraccions al volant i respecte per les indicacions dels semàfors.

Són dades que palesen que el mòbil és un problema del qual sovint no en som conscients… o no en volem ser: fent servir el mòbil quan conduïm posem en risc no només la nostra vida sinó també la dels altres. I és que, d’uns any ençà, les distraccions durant la conducció, les més habituals motivades pels telèfons, són un dels principals factors concurrents dels accidents greus que passen a les carreteres catalanes. L’any 2017, en concret, en un de cada quatre accidents amb víctimes la manca d’atenció permanent per part del conductor va ser una de les causes.

distracions_mòbil_infografia.JPG

La campanya, coordinada pel Servei Català de Trànsit i en la qual també hi van participar policies locals, es va dur a terme del 12 al 18 de novembre. Els Mossos van denunciar 1.913 persones, de les quals 1.506 per fer ús de telefonia mòbil, 235 per l’ús de pantalles visuals (GPS) i 172 per infraccions relatives a semàfors. Segons l’inspector Andreu Gonzàlez, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, aquestes denúncies suposen “un increment del 371% amb relació a qualsevol setmana de l’any i d’un 51% si la comparativa es fa respecte a la mateixa campanya de l’any anterior”.

La majoria d’infraccions per l’ús del mòbil es detecten de dilluns  a divendres i en horari de matí, quan hi ha més activitat laboral Les distraccions han estat present com a factor concurrent en un 23% dels accidents amb víctimes (morts, ferits greus i ferits lleus) registrats aquest any 2018.

Les infraccions per conduir manipulant dispositius mòbils, GPS o d’altres que es consideren incompatibles amb l’obligatorietat d’atenció permanent a la conducció són de caràcter greu i suposen una sanció econòmica de 200 euros i la detracció de 3 punts del permís. Però, en cas d’accident, la multa seria el menys important. Quan condueixis, no contestis el telèfon ni enviïs whatsapps, no busquis quina és la millor ruta al GPS ni manipulis cap dispositiu electrònic. Quan condueixis, mans al volant i ulls a la carretera, sempre!

Una aposta per la comunicació 2.0

Un dels objectius del Servei Català de Trànsit (SCT) és, des del seus inicis, aconseguir reduir el nombre de víctimes a la carretera, i un dels canals més directes, àgils i interactius per posar un granet de sorra en aquesta fita és l’ús de les xarxes socials, que ens permeten tenir fil directe amb la ciutadania, per avisar de possibles incidències a la carretera, donar consells de conducció segura o resoldre dubtes relacionats amb el trànsit o la mobilitat. Aquesta eina tan eficaç de comunicació que permet una interconnexió immediata, la gestiona el Gabinet de Premsa i Comunicació de l’SCT, que va començar la seva activitat el desembre del 2001.

Com connectar amb l’SCT?

Pel que fa a les xarxes socials, el Gabinet de Premsa i Comunicació utilitza Twitter diàriament per informar de les incidències viàries i les campanyes que es duen a terme. i YouTube per difondre les diferents campanyes publicitàries i vídeos amb consells per a una millor seguretat viària. A banda d’aquestes xarxes, també gestiona aquest blog que esteu llegint ara, on es poden trobar més de 150 apunts sobre seguretat viària, sobre eines per reduir el nombre de sinistres, millores de mobilitat o consells. I fa servir WhatsApp com a canal 2.0 per informar els mitjans de comunicació d’una forma àgil i directa.

Prop de 160.800 seguidors

En el cas de Twitter, tot i els dubtes inicials, @transit ha resultat ser una eina molt important en la difusió comunicativa. Aquest perfil permet al Gabinet de Premsa tenir una estratègia comunicativa i informativa directa, en línia, al segon, que fa que es creï una bidireccionalitat entre l’administració i la ciutadania. El compte ha registrat una progressió ascendent des de l’inici el 2011, tant en nombre de seguidors i tuïts com en mencions. Així, el 2013 el nombre de seguidors era de 30.000 i a hores d’ara el perfil té 160.728 seguidors; es dona, doncs, un increment anual constant. Pel que fa als tuïts publicats, aquest any la mitjana és de 1.146 tuïts al mes. En total, el perfil suma uns 80.890 tuïts publicats.

L’SCT compta amb 35 perfils més de Twitter corresponents a les principals vies catalanes. Aquests perfils tenen 30.000 seguidors i uns 75.000 tuïts, que corresponen a publicacions automàtiques d’incidències viàries i a les mencions del perfil principal.

Prop de 1.400.000 visualitzacions a Youtube

Pel que fa al compte de YouTube el perfil es va crear el 2012 i actualment té prop de 600 subscriptors, 198 vídeos i 1.400.000 visualitzacions. En aquesta xarxa social es comparteix contingut audiovisual corresponent a campanyes publicitàries de conscienciació i consells, tant per a moments d’emergència, com pot ser una nevada, com de seguretat. El vídeo amb més visualitzacions és un dels espots corresponents a la campanya “Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0”, concretament el de la Montse, amb 385.000 visites. Precisament aquesta campanya ha estat premiada amb el premi Laus 2018 a la categoria de Bronze i el Premis Impacte en l’Àmbit Social d’aquest any.

L’experiència de l’SCT en l’àmbit de les xarxes socials ha estat millor del que s’esperava. Conscienciació i reducció de la sinistralitat viària són els eixos bàsics que orienten la seva comunicació, una comunicació en la qual és bàsica la participació dels ciutadans. En un futur proper, es planteja ampliar la presència a les xarxes socials i es valora  la possibilitat d’obrir un perfil a Instagram, xarxa social d’absoluta actualitat que ofereix moltes possibilitats comunicatives.

Aquest balanç de la gestió de les xarxes socials es va donar a conèixer a la 24ena Comunitat de pràctica de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, en què els editors dels perfils corporatius de l’SCT van compartir la seva experiència en aquest àmbit i intercanviar opinions i reptes de futur.

Una apuesta por la comunicación 2.0

Uno de los objetivos del Servicio Catalán de Tráfico (SCT) es, desde sus inicios, conseguir reducir el número de víctimas en la carretera, y uno de los canales más directos, ágiles e interactivos para poner un granito de arena en este hito, es el uso de las redes sociales, que nos permiten tener hilo directo con la ciudadanía, ya sea para avisar de posibles incidencias en la carretera, dar consejos de conducción segura o resolver dudas relacionadas con el tráfico o la movilidad. Esta herramienta tan eficaz de comunicación que permite una interconexión inmediata, la gestiona el Gabinete de Prensa y Comunicación del SCT, que empezó su actividad en diciembre del 2001.

¿Como conectar con el SCT?

Con respecto a las redes sociales, el Gabinete de Prensa y Comunicación utiliza Twitter diariamente para informar de las incidencias viales y las campañas que se llevan a cabo. y YouTube para difundir las diferentes campañas publicitarias y vídeos con consejos para una mejor seguridad vial. Aparte de estas redes, también gestiona este blog que estáis leyendo ahora, donde se pueden encontrar más de 150 apuntes sobre seguridad vial, sobre herramientas para reducir el número de siniestros, mejoras de movilidad o consejos. Y utiliza WhatsApp como canal 2.0 para informar los medios de comunicación de una forma ágil y directa.

Cerca de 160.800 seguidores

En el caso de Twitter, a pesar de las dudas iniciales, @transit ha resultado ser una herramienta muy importante en la difusión comunicativa. Este perfil permite al Gabinete de Prensa tener una estrategia comunicativa e informativa directa, en línea, en el segundo, que hace que se cree una bidireccionalidad entre la administración y la ciudadanía. La cuenta ha registrado una progresión ascendente desde el inicio en el 2011, tanto en número de seguidores y tuits como en menciones. Así pues, en el 2013 el número de seguidores era de 30.000 y a estas alturas el perfil cuenta con 160.728 seguidores; se registra, pues, un incremento anual constante. Con respecto a los tuits publicados, este año la media es de 1.146 tuits al mes. En total, el perfil suma unos 80.890 tuits publicados.

El SCT cuenta con 35 perfiles más de Twitter correspondientes a las principales vías catalanas. Estos perfiles tienen 30.000 seguidores y unos 75.000 tuits, que corresponden a publicaciones automáticas de incidencias viales y a las menciones del perfil principal.

Cerca de 1.400.000 visualizaciones en Youtube

Con respecto a la cuenta de YouTube, el perfil se creó en el 2012 y actualmente tiene cerca de 600 suscriptores, 198 vídeos y 1.400.000 visualizaciones. En esta red social se comparte contenido audiovisual correspondiente a campañas publicitarias de concienciación y consejos, tanto para momentos de emergencia, como puede ser una nevada, como de seguridad. El vídeo con más visualizaciones es uno de los spots correspondientes a la campaña “Todos tenemos familia. En la carretera, víctimas 0,” concretamente el de Montse, con 385.000 visitas. Precisamente esta campaña ha sido premiada con el premio Laus 2018 a la categoría de Bronce y el Premis Impacte en el Ámbito Social de este año.

La experiencia del SCT en el ámbito de las redes sociales ha sido mejor de lo que se esperaba. Concienciación y reducción de la siniestralidad vial son los ejes básicos que orientan su comunicación; una comunicación en la cual es básica la participación de los ciudadanos. En un futuro próximo, se plantea ampliar la presencia a las redes sociales y se valora la posibilidad de abrir un perfil a Instagram, red social de absoluta actualidad que ofrece muchas posibilidades comunicativas.

Este balance de la gestión de las redes sociales se dio a conocer en la 24ª Comunidad de prácica de redes sociales de la Generalitat de Catalunya, donde los editores de los perfiles corporativos del SCT compartieron su experiencia en este ámbito e intercambiaron opiniones y retos de futuro.