El futur dels motoristes, a debat

L’univers dels motoristes va centrar el debat de la 24a edició del Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, que va tenir lloc divendres passat a la capital catalana. Com es pot reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu? Quines mesures es poden implementar per pacificar el trànsit a les ciutats? Com pot la formació millorar les aptituds dels motoristes? Quin és el futur de les motos elèctriques? Aquestes i altres qüestions van sorgir en aquesta trobada anual, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, la DGT, l’Associació Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T i el RACC, entre d’altres.

L’anàlisi de la sinistralitat de les motos, des de les diferents perspectives dels participants del Fòrum, va encapçalar el debat. El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, va recordar que l’accidentalitat amb moto continua sent molt superior en percentatge a la de la resta de vehicles, tenint en compte el que aporta a la mobilitat general. “Una de cada cinc víctimes mortals és motorista”, va subratllar Gendrau, “estem analitzant les causes i les ubicacions dels accidents, en quins trams se’ns en van més vides, per poder aplicar les correccions necessàries perquè no es produeixin”, va afegir. En aquest sentit, el titular de Trànsit va recordar que la intensificació dels controls policials que han efectuat els Mossos d’Esquadra ha comportat una reducció de la sinistralitat en trams que registraven una volum de sinistres elevat.

forum_seguretat_viaria_motoristes

Velocitat excessiva

Un dels principals punts de coincidència del debat va ser l’excés de velocitat, no tant com a factor de risc dels motoristes, sinó com a problema endèmic de tots els conductors. En els motoristes, però, les conseqüències són terribles. “Els conductors corren massa”, puntualitzava Yolanda Doménech, directora de l’Associació P(A)T, “i la velocitat és un factor de risc que agreuja les lesions”, va advertir. El toc d’atenció també el donava Òscar Llatje, coordinador de Seguretat Viària de l’SCT, el qual va remarcar que hi ha un excés de sinistres originats per una caiguda o una sortida de via i “això pot ser degut a una falta de perícia del motorista i a la velocitat excessiva”.  En aquest sentit, el president del RACC, Josep Mateu, insistia també a controlar més els comportaments de risc i a aplicar sancions més dures.

Més formació

Teresa Moralí, presidenta de la secció de Psicologia del Trànsit del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, va insistir que “les aptituds psicològiques en la conducció són clau”. Moralí, que va elogiar iniciatives com les Autoescoles de Qualitat o la Formació 3.0 del Servei Català de Trànsit, va reclamar mesures com augmentar les hores d’intervenció del psicòleg en els cursos de sensibilització, fomentar els plans de mobilitat a les empreses o establir un protocol d’intervenció en els casos de conductors reincidents. La reducció de la sinistralitat passa també per la formació dels conductors, i, en el cas de les motos, l’SCT, amb el programa Formació 3.0, ofereix formació gratuïta als conductors perquè millorin la tècnica de conducció. El director de l’SCT, Juli Gendrau, destacava: “Pel programa Formació 3.0 ja han passat 1.300 participants, i en el camp de la investigació, gràcies als resultats de la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes, hem sabut que cal implementar millores de traçat i senyalització en algunes carreteres”. En la radiografia que l’SCT va elaborar arran de la Càtedra, Òscar Llatje va explicar que “molts motoristes entren previnguts als revolts que són molt tancats, però hi ha revolts menys tancats, però també perillosos, que no són ben calculats pels motoristes i que concentren molts sinistres”.

forum_seguretat_viaria_motoristes

Menys cotxes, més motos

Més que una percepció, és una realitat. “El nombre de matriculació de turismes està baixant i el de motos, augmenta. Les motos suposen un 48% de la mobilitat a Barcelona”, va assegurar Juan José Vilanova, cap de la Divisió de Trànsit i Seguretat Viària de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Hi va coincidir el director general de la DGT, Pere Navarro, que va vaticinar: “A les ciutats en què baixi el nombre de cotxes, pujarà el nombre de motos”. “I compte amb el boom de les motos elèctriques!”, va afegir.

Equipació

Un altre punt de coincidència de tots els ponents i participants al Fòrum va ser la importància d’una bona equipació per als motoristes. El casc és fonamental, però també ho és utilitzar guants, no circular amb xancletes i protegir cames i braços amb roba adequada per evitar lesions.

El 24è Fòrum Barcelona de Seguretat Viària va servir per radiografiar la sinistralitat actual dels motoristes a les ciutats i carreteres i per palesar la voluntat de les administracions de posar fil a l’agulla. Aplicar els canvis d’actitud i les mesures proposades està en mans de tots i el resultat podria ser un escenari real de zero víctimes a l’asfalt.

Les emocions en la conducció

Avui dia ningú nega la importància de les emocions i de la capacitat de gestionar-les, és a dir, de la intel·ligència emocional. Formen part dels diversos àmbits de la nostra vida, entre ells, la conducció.

Quan conduïm, les emocions estan presents per diversos motius. Des del moment que pugem al vehicle, hi portem el nostre estat d’ànim i també apareixen altres emocions relacionades amb el trànsit i amb els fets o situacions d’aquell moment.

En aquest sentit, els estats d’ànim ens fa actuar d’una manera o d’una altra. Per exemple, la tristesa pot comportar reaccions més lentes, sigui perquè estem pensant en allò que ens entristeix o bé perquè ens costa més concentrar-nos en l’entorn i llavors triguem més a donar resposta.

Durant la conducció, apareixen algunes emocions que comporten un risc i d’altres que ens ajuden a adaptar-nos a les situacions. I què passa quan apareix una emoció? És important saber que el nostre pensament es talla, canvien l’atenció i la percepció, el nostre sistema nerviós es prepara, fins i tot canvien el sistema hormonal, l’expressió corporal, etc. Cal tenir en compte que tots els canvis ens poden ajudar a adaptar-nos i a actuar de manera adequada, o bé poden conduir-nos a donar una resposta poc convenient.

Què podem fer per gestionar les emocions en la conducció?

En tots els casos, el procés és similar:

  • Identificar l’emoció i acceptar allò que sentim.
  • Comprendre les conseqüències i com afecta la mobilitat.
  • Anticipar-s’hi, preveure-les i també les conseqüències abans d’entrar en una situació de risc.

No hi ha una única manera de gestionar emocions. Depèn de l’emoció, de la situació en general, d’allò que la causa, etc. Per exemple, la por pot ser bona i aparèixer perquè hi ha perill; no l’hem d’amagar, sinó acceptar-la i analitzar si hi ha elements objectius que ens la provoqui.

En la conducció, no només és important el conductor, sinó també la resta de passatgers, ja que durant els trajectes participen del bon clima i dels estats d’ànim a l’interior del vehicle. En aquest sentit, hi poden fer molt. Per exemple, en situacions d’alegria compartida, els passatgers d’un vehicle poden recuperar un clima de calma o bé generar uns moments d’eufòria desmesurada que comporti més riscos. L’agressivitat també n’és un exemple clar: una discussió entre passatgers i conductors ha de deixar-se per a un moment millor, fora del vehicle, i evitar enfrontaments mentre es condueix. Aquesta consciència dels altres i de les seves emocions és la que també hem de saber aplicar per evitar discutir amb conductors d’altres vehicles: com més gesticulem, més ens enfadem i podem entrar en una escalada d’agressivitat perillosa.

Quan circulem, només pot haver-hi col·laboració entre les persones i els conductors atents i concentrats en la mobilitat i en la resta d’usuaris.

Mobilitat compartida, un model més enllà del cotxe

Primer van ser els cotxes compartits. Després va arribar el torn del lloguer de motos i bicicletes per minuts. L’aparició de noves formes i empreses de mobilitat compartida a les ciutats pot suposar una bona solució per optimitzar la manera de desplaçar-se, però també obre un debat sobre l’ús de l’espai públic. I és que aquest model de mobilitat compartida, que cada cop està més estès, pot esdevenir una eina per a la gestió de la mobilitat sostenible –optimitzant recursos i reduint la contaminació– sempre que la seva existència sigui compatible amb l’ús racional de l’espai públic de la ciutat.

Segons dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona de desembre de l’any passat, a la ciutat hi operen dues empreses de carsharing, cinc de motosharing i dues de bikesharing. A banda, existeixen altres plataformes per compartir cotxe, com webs per compartir vehicle entre particulars o d’altres en què el que es comparteix és el trajecte, així com una cooperativa en què es comparteixen vehicles elèctrics. Els patinets elèctrics compartits, que van sorgir fugaçment a la ciutat, sí que estan prohibits per ordenança municipal.

Les operadores de sharing treballen amb diferents modalitats de servei: desplaçament lliure, amb o sense estacions fixes, o desplaçament circular. Segons un estudi encarregat pel consistori barceloní, els usuaris tipus d’aquests serveis tenen una edat compresa entre els 26 i els 35 anys, els utilitzen més homes que dones i són persones amb renda mitjana i mitjana alta i amb un nivell d’estudis elevat. En general, no són usuaris habituals de cotxe i tenen uns hàbits de mobilitat intermodal (utilitzen els mitjans alternatius al cotxe: bicicleta, transport públic i desplaçaments a peu), i fan servir aquest tipus d’empreses de vehicle compartit per a desplaçaments puntuals.

Des de l’Ajuntament es considera que els serveis de mobilitat compartida són un bon element per reduir i renovar el parc de vehicles existent, disminuir la contaminació, fomentar una mobilitat més sostenible, gestionar l’aparcament i impulsar el vehicle elèctric. Tanmateix, també són conscients de la necessitat d’establir un marc regulador que eviti una excessiva ocupació de l’espai públic i de l’aparcament o un impacte negatiu sobre la seguretat viària. En aquest sentit, des de principis d’any s’està treballant per fixar una regulació que permeti reglar els serveis de sharing de la ciutat. L’objectiu d’aquesta regulació és, d’una banda, permetre als operadors explotar els sistemes de forma segura i estable i, de l’altra, facilitar a l’Ajuntament definir els usos i espais determinats a l’espai públic i minimitzar així els impactes negatius d’aquests serveis.

 

Seguretat viària, víctimes de trànsit i mitjans de comunicació. Val tot per “vendre” una notícia?

Fomentar una nova cultura de seguretat viària. Aquest és el primer punt del decàleg de bones pràctiques dirigit a periodistes promogut per l’associació Prevenció d’Accidents de Trànsit (P(A)T) i la Federació Europea de Víctimes de Trànsit (FEVR) i que pròximament estarà a l’abast de tothom que vulgui consultar-lo. El darrer, no publicar imatges de l’escena del sinistre. I és que el document, que s’inspira en la guia editada per l’OMS el 2017, reivindica, entre d’altres, que els mitjans utilitzin sempre la paraula “sinistre” en comptes d’“accident” i que s’admeti que la violència viària és un problema social, com ho són altres tipus de violència. També defensa que els mitjans informin sobre els costos econòmics de les morts i lesions dels sinistres i de l’impacte en les famílies i amics de les víctimes, i també que difonguin regularment les estadístiques de sinistralitat per cridar l’atenció sobre el tema.

Foto 1

El decàleg es va presentar la setmana passada en el marc del Fòrum Europeu sobre Seguretat Viària celebrat a Barcelona, una jornada amb què es va voler posar en relleu el paper dels mitjans de comunicació pel que fa a la conscienciació i la prevenció en matèria de seguretat viària, així com la seva tasca en donar a conèixer a la societat el greu problema de salut pública que suposen els sinistres de trànsit, no minimitzant la informació dels accidents. Així, es va reflexionar sobre les imatges que acompanyen la informació dels accidents i l’impacte que té sobre víctimes i familiars la manera com s’explica una notícia, es van posar exemples de bones pràctiques de comunicació sobre seguretat viària –entre aquestes, la campanya del Servei Català de Trànsit (SCT) “Tots tenim família”– i va tenir lloc un debat entre periodistes sobre el tractament que es fa de la informació en els mitjans.

Foto 3

El director de l’SCT, Juli Gendrau, va participar en la clausura de la jornada i va constatar que seguretat viària, víctimes de trànsit i periodisme són tres conceptes que sovint van lligats a les males notícies, en tant que són un reflex de l’elevada sinistralitat que encara hi ha a les ciutats i carreteres catalanes. “Les víctimes de trànsit i els mitjans de comunicació són i han de seguir sent aliats imprescindibles de la difusió de les polítiques de seguretat viària. Hi serem fins que només puguem explicar bones notícies”, va concloure en aquest sentit.

Al Fòrum Europeu, en la inauguració del qual va participar el conseller d’Interior, Miquel Buch, també hi van assistir el president de la FEVR, Jeannot Mersch; el president de P(A)T, Ole Thorson; la directora de P(A)T, Yolanda Doménech; el director de la DGT, Pere Navarro; el comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, i la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet.

Veure (bé) la carretera

rear-mirror-491417_1920Sovint insistim en la importància de revisar el vehicle abans de sortir a la carretera, especialment en els desplaçaments llargs i en èpoques d’operacions especials de trànsit, com les vacances d’estiu o Setmana Santa. En general, el col·lectiu de conductors té prou present la necessitat de revisar l’estat dels pneumàtics i el nivell de l’oli o d’efectuar les revisions periòdiques pertinents. En canvi, un element clau que cal revisar per conduir amb seguretat, i que passa molt més desapercebut, és la vista. Des del Servei Català de Trànsit difonem sovint el missatge que cal conduir sempre amb la màxima atenció a la carretera; però, ho podem fer amb garanties si la qualitat de visió dels nostres ulls no és l’adequada, o encara pitjor, és directament deficient?

Per subratllar la importància de veure (bé) la carretera, el Servei Català de Trànsit està difonent aquesta setmana, amb la col·laboració de l’Associació Visión y Vida, una campanya que pretén sensibilitzar a la població sobre la necessitat de cuidar i mantenir una bona visió al volant. La campanya es farà extensiva a les xarxes socials de l’SCT, com també als panells de missatgeria variable situats a les principals carreteres i autopistes del territori, els quals projectaran els missatges ‘REVISA’T LA VISTA, NO CORRIS RISCOS’, ‘MANTÉN LA SALUT VISUAL, VIATJA SEGUR’ I ‘VEURE-HI BÉ ÉS CONDUIR SEGUR’.

Segons l’estudi L’estat de la salut visual dels conductors espanyols, publicat al 2017 i impulsat per l’Associació Visión y Vida, els conductors amb pitjor visió tenen tres vegades més accidents que la resta. Així mateix, es va constatar que el 68% dels conductors té un problema visual i no fa res per posar-hi remei. En termes generals, a les carreteres espanyoles hi circulen set milions de conductors amb un problema visual que, si no es corregeix, pot afectar la seva conducció. Sis milions i mig es posen al volant amb una visió inferior a la considerada normal (0,8) i prop de 600.000 amb menys visió que la mínima exigida legalment per conduir.

Ateses aquestes dades, potser el primer element que caldria revisar és la vista, per tal de conduir amb seguretat i, al capdavall, reduir la sinistralitat a les carreteres. Una visita a temps a l’oculista pot evitar patir un accident més endavant.

L’SCT i Applus IDIADA presenten el Catalonia Living Lab al 25è Congrés Mundial sobre ITS a Copenhaguen

Avui divendres, 21 de setembre, el Servei Català de Trànsit (SCT), juntament amb Applus IDIADA, han presentat la plataforma Catalonia Living Lab al 25è Congrés Mundial sobre ITS (Sistemes Intel·ligents de Transport) celebrat a Copenhaguen. Un congrés, considerat punt de trobada i referència de tots els actors i el sector relacionat amb els ITS, que enguany ha estat molt centrat en el vehicle autònom i connectat.

El director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, ha explicat que “el Catalonia Living Lab és una plataforma amb agents públics i privats per la qual Catalunya es posiciona a nivell mundial per a la realització de proves i tests del vehicle autònom i connectat”. Es tracta d’un Fòrum Industrial per la Conducció Connectada i Autònoma, dissenyat conjuntament per la Generalitat, la indústria i els agents del sector. Ofereix un entorn integral per al desenvolupament i les proves de vehicles connectats i autònoms a Europa, i, d’aquesta manera, Catalunya esdevé un entorn de proves únic en l’àmbit d’aquest tipus de vehicle.

Recordem que aquesta plataforma es concreta en una xarxa de localitzacions a Catalunya –en circuits, carreteres, zones industrials, espais urbans i pàrquings– on empreses de tot el món poden realitzar proves en relació amb el desplegament d’aquests ITS. Està previst que les proves es puguin dur a terme en diversos punts en tres circuits: el Circuit de Catalunya, el Parcmotor de Castellolí i les instal·lacions d’Applus IDIADA, set rutes  –que sumen gairebé 200 km, amb trams, entre d’altres, a l’AP-2 i a l’AP-7, on ja s’han fet proves– i set zones obertes –que superen els 12 km² de superfície.

Catalonia_Living_Lab

Entre els socis del Catalonia Living Lab, hi ha l’Administració, com la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona; fabricants de vehicles, com ara CIAC, Seat i Nissan; empreses de telecomunicacions, com Cellnex, i el sector de la recerca i la innovació, com Applus Idiada i el Mobile Word Capital, entre d’altres. Podeu ampliar la informació al web http://catalonialivinglab.com/ i veure’n el vídeo promocional.

L’SCT, nou membre dels projectes europeus C-MOBILE i C-ROADS

Des d’aquest juliol passat, el Servei Català de Trànsit és associated partner del projecte europeu C-MOBILE, que va néixer l’any 2017. L’objectiu principal d’aquest projecte és desenvolupar una aplicació per a mòbil que puguin utilitzar tots els ciutadans i que els permeti donar informació de trànsit, obres, límits de velocitat, incidències en el trànsit, el pas de vehicles d’emergència i vehicles aturats, entre d’altres.

També des del juliol passat, l’SCT ha estat nomenat membre de l’Administration Advisory Board de la plataforma europea C-ROADS, on es despleguen sistemes cooperatius harmonitzats a Europa. En el cas de Catalunya, la prova pilot es du a terme a l’AP-7, a la Ronda de Girona, on es prova la connectivitat entre vehicle-vehicle (V2V) i entre infraestructura-vehicle (I2V). En concret, emetent missatges sobre treballs de manteniment de carreteres i obres, la detecció d’un vehicle lent o aturat, accidents i incidents i meteorologia, entre d’altres.

El cotxe d’hidrogen: piles de combustible per a una autonomia de 600 km

El cotxe elèctric funciona amb una bateria que utilitza electricitat com a combustible en lloc de gasolina, com fa un motor de combustió. En no cremar directament combustibles fòssils per funcionar, el cotxe elèctric es considera un mitjà de transport net. Una alternativa que presenta més autonomia és el que es coneix popularment com a “cotxe d’hidrogen”, que consisteix en un cotxe que genera in situ la potència consumida pel motor elèctric mitjançant una pila de combustible.

El combustible utilitzat és l’hidrogen (H2), i la pila de combustible extreu els electrons de la molècula d’aquest gas i en genera un corrent elèctric (flux d’electrons), a la vegada que genera aigua (H2O), en forma de vapor, com a únic subproducte. Així doncs, aquesta generació de potència és neta i altament eficient, i dobla la d’un motor de combustió. Els vehicles basats en piles de combustible combinen l’autonomia dels cotxes convencionals amb els beneficis recreatius i ambientals de la conducció d’un vehicle elèctric, amb una autonomia que pot arribar als 600 km.

cotxe_hidrogen
Esquema d’un cotxe de pila de combustible

El cotxe d’hidrogen no està tan estès al mercat com el cotxe elèctric (o, sobretot, el cotxe híbrid), tot i que els darrers anys n’han aparegut diferents models, especialment del mercat japonès, on hi ha una conscienciació social sobre fonts d’energia alternatives centrades en l’ús de l’hidrogen com a combustible. Marques reconegudes com Toyota o Honda han presentat recentment els seus models.

Una consideració que cal tenir en compte, tant per al cotxe elèctric com per al d’hidrogen, és l’origen i l’impacte ambiental de la generació d’electricitat necessària en tots dos casos. En el cotxe elèctric, la bateria necessita carregar-se amb electricitat de la xarxa, mentre que en el cotxe d’hidrogen, la pila requereix hidrogen que prové de l’electròlisi de l’aigua, que també funciona amb electricitat. Les dues tecnologies són mètodes de transport no contaminants, però per fer-les veritablement verdes cal que també ho siguin els mètodes de producció d’electricitat.

 

Marc Torrell Faro, investigador sènior del grup de nanoiònica i piles de combustible del Departament de Materials Avançats per l’Energia de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)

Curs d’educació per a la mobilitat segura dirigit al professorat

El Departament d’Ensenyament i el Servei Català de Trànsit organitzen un curs d’educació per a la mobilitat segura dirigit al professorat de primària i secundària, tant als tutors com als educadors que treballen en l’educació en valors, l’educació per a la salut o la prevenció de riscos, sigui quina sigui l’àrea. Tindrà una durada de tres mesos, del 17 d’octubre de 2018 al 22 de gener de 2019, amb un total de 30 hores, totes a distància.

Difusió professoratEn aquesta formació, s’hi presentarà una proposta de prevenció dels accidents de trànsit dels infants i joves des de la minimització del risc i la conscienciació de les pròpies accions, actituds i emocions. Pel que fa al contingut del curs, s’hi tractaran temes com l’accidentalitat, el risc, la prevenció o l’aprenentatge d’aquesta, entre d’altres.

Si hi estàs interessat, inscriu-t’hi a l’enllaç següent: http://xtec.gencat.cat/ca/formacio/formacio-permanent-professorat/cercador-activitats/ (a la cel·la on diu Nom de l’activitat , hi has de posar ‘mobilitat’).

Les inscripcions estaran obertes del 12 al 26 de setembre.

Una aposta per la comunicació 2.0

Un dels objectius del Servei Català de Trànsit (SCT) és, des del seus inicis, aconseguir reduir el nombre de víctimes a la carretera, i un dels canals més directes, àgils i interactius per posar un granet de sorra en aquesta fita és l’ús de les xarxes socials, que ens permeten tenir fil directe amb la ciutadania, per avisar de possibles incidències a la carretera, donar consells de conducció segura o resoldre dubtes relacionats amb el trànsit o la mobilitat. Aquesta eina tan eficaç de comunicació que permet una interconnexió immediata, la gestiona el Gabinet de Premsa i Comunicació de l’SCT, que va començar la seva activitat el desembre del 2001.

Com connectar amb l’SCT?

Pel que fa a les xarxes socials, el Gabinet de Premsa i Comunicació utilitza Twitter diàriament per informar de les incidències viàries i les campanyes que es duen a terme. i YouTube per difondre les diferents campanyes publicitàries i vídeos amb consells per a una millor seguretat viària. A banda d’aquestes xarxes, també gestiona aquest blog que esteu llegint ara, on es poden trobar més de 150 apunts sobre seguretat viària, sobre eines per reduir el nombre de sinistres, millores de mobilitat o consells. I fa servir WhatsApp com a canal 2.0 per informar els mitjans de comunicació d’una forma àgil i directa.

Prop de 160.800 seguidors

En el cas de Twitter, tot i els dubtes inicials, @transit ha resultat ser una eina molt important en la difusió comunicativa. Aquest perfil permet al Gabinet de Premsa tenir una estratègia comunicativa i informativa directa, en línia, al segon, que fa que es creï una bidireccionalitat entre l’administració i la ciutadania. El compte ha registrat una progressió ascendent des de l’inici el 2011, tant en nombre de seguidors i tuïts com en mencions. Així, el 2013 el nombre de seguidors era de 30.000 i a hores d’ara el perfil té 160.728 seguidors; es dona, doncs, un increment anual constant. Pel que fa als tuïts publicats, aquest any la mitjana és de 1.146 tuïts al mes. En total, el perfil suma uns 80.890 tuïts publicats.

L’SCT compta amb 35 perfils més de Twitter corresponents a les principals vies catalanes. Aquests perfils tenen 30.000 seguidors i uns 75.000 tuïts, que corresponen a publicacions automàtiques d’incidències viàries i a les mencions del perfil principal.

Prop de 1.400.000 visualitzacions a Youtube

Pel que fa al compte de YouTube el perfil es va crear el 2012 i actualment té prop de 600 subscriptors, 198 vídeos i 1.400.000 visualitzacions. En aquesta xarxa social es comparteix contingut audiovisual corresponent a campanyes publicitàries de conscienciació i consells, tant per a moments d’emergència, com pot ser una nevada, com de seguretat. El vídeo amb més visualitzacions és un dels espots corresponents a la campanya “Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0”, concretament el de la Montse, amb 385.000 visites. Precisament aquesta campanya ha estat premiada amb el premi Laus 2018 a la categoria de Bronze i el Premis Impacte en l’Àmbit Social d’aquest any.

L’experiència de l’SCT en l’àmbit de les xarxes socials ha estat millor del que s’esperava. Conscienciació i reducció de la sinistralitat viària són els eixos bàsics que orienten la seva comunicació, una comunicació en la qual és bàsica la participació dels ciutadans. En un futur proper, es planteja ampliar la presència a les xarxes socials i es valora  la possibilitat d’obrir un perfil a Instagram, xarxa social d’absoluta actualitat que ofereix moltes possibilitats comunicatives.

Aquest balanç de la gestió de les xarxes socials es va donar a conèixer a la 24ena Comunitat de pràctica de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, en què els editors dels perfils corporatius de l’SCT van compartir la seva experiència en aquest àmbit i intercanviar opinions i reptes de futur.

Trucs per a conductors novells

Obtenir el permís de conduir és un moment molt esperat per a molts joves; significa que ja ets adult, ja formes part del grup dels conductors, i això comporta independència i llibertat a l’hora de desplaçar-te. Gràcies a aquest permís, s’obren les portes a noves experiències. Amb tot, cal tenir en compte que també s’han d’acceptar noves responsabilitats.

DSC_4408Ara és el moment de posar en pràctica tot allò après a l’autoescola i, en  moltes ocasions, tindràs la percepció que saber circular no és el mateix que saber conduir. Mai no s’ha d’oblidar que cal respectar les normes, mantenir una atenció constant i adequar la velocitat no només als límits establerts, sinó també a les circumstàncies de la via. Igualment, cal recordar que l’alcohol i les drogues provoquen alteracions en el nostre organisme que perjudiquen greument la conducció segura.

A l’hora de conduir, és normal estar nerviós les primeres setmanes o, fins i tot, els primers mesos. Ara ja no tens ni el professor al costat ni els pedals addicionals, que eren com una xarxa salvadora. Ara és el moment de guanyar experiència a poc a poc i per tu mateix.

A continuació trobaràs trucs que et trauran la por i el nerviosisme d’aquesta primera etapa.

  1. Confia en tu i en allò que has après. Tu ets el que condueix, no tinguis vergonya i intenta prendre’t com a consells o crítiques constructives el que et diguin els passatgers que t’acompanyen.
  2. No t’atabalis. A tots se’ns ha calat el cotxe alguna vegada. En aquest cas, tranquil·litza’t, tots hem estat conductors novells i hem passat per això. La “L” que portes a la part del darrere del cotxe acredita que passes per aquests moments, i la resta de conductors et respectaran. La pràctica diària t’hi ajudarà.
  3. Condueix sense tensions ni preocupacions. Quan pugis al cotxe, deixa fora tots els problemes i centra’t en la carretera. En cas contrari, és millor que no condueixis.
  4. Circula primer pel tram conegut. Abans de fer un viatge llarg, circula per vies conegudes fent-hi trajectes curts. Conèixer el recorregut et farà tenir més confiança.
  5. Concentra’t en la carretera i la conducció. Evita les distraccions com ara la ràdio i les converses amb els passatgers. Busca un aliat amb qui tinguis plena confiança i amb experiència en la conducció.
  6. Vigila amb els ciclistes, motoristes i vianants. Aquests col·lectius són els més vulnerables a la via pública, ja que no porten carrosseria. Així doncs, respecta el carril bici, les distàncies de seguretat i els passos de vianants. Contribueix a la seguretat de tots, a banda de la teva. Condueix amb precaució. No estàs sol!
  7. Tingues el mòbil desconnectat. Fins i tot les notificacions i el mans lliures poden despistar durant la conducció. Al volant, no utilitzis cap dispositiu mòbil per tal d’evitar distraccions i neguits afegits. És important imposar-se bons hàbits des del principi.
  8. Coneix el trajecte. Quan hagis de circular per un tram que no coneixes, estudia primer el recorregut que has de fer per saber a quin carril has de col·locar-te a l’hora de girar en una intersecció o sortir d’una rotonda. Tingues en compte que és millor donar una volta i perdre un cert temps que patir un accident. També és important consultar la meteorologia i estar alerta del canvi de condicions en el paviment.
  9. No et comparis amb altres conductors novells. Cada persona és un món i cadascú té un ritme d’aprenentatge diferent. Ves al teu ritme. No vulguis agafar confiança massa aviat.
  10. Corda’t sempre el cinturó i revisa-ho tot abans. Interioritzar i assumir aquestes accions des d’un principi farà que siguin com un reflex. La seguretat és molt important i conduint un cotxe t’hi jugues molt. Quan pugis al vehicle, corda’t el cinturó, revisa els retrovisors i assegura’t que coneixes bé tots els botons i elements de l’interior.Conductors novells-1