Alcohol i drogues, incompatibles amb la conducció

Un 41,7% dels conductors o vianants morts el 2023 havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs i la meitat dels motoristes morts van donar positiu en alguna substància

Cada desembre des del Servei Català de Trànsit es coordina amb el cos dels Mossos d’Esquadra i les Policies Locals de Catalunya una campanya intensiva de controls per combatre la conducció sota els efectes de l’alcohol o les drogues a les carreteres i municipis, coincidint amb els dies previs a les festes de Nadal i els dinars i sopars d’empresa.

Durant aquests dies, enguany entre el 12 i el 20 de desembre, es despleguen controls policials de drogoalcoholèmia pel conjunt del territori i es fan de manera aleatòria i en qualsevol moment del dia, per tal de conscienciar la ciutadania que conduir begut o drogat pot provocar accidents de trànsit mortals i greus. El sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Gerard Garcia, cap de l’àrea regional de trànsit de la Catalunya Central destaca que “percentualment trobem més positius en els dinars i sopars d’empresa que la nit de Cap d’any. Aquests dies assenyalats hi ha una conscienciació extra per part dels conductors”.

Les dades donen consistència i credibilitat als consells viaris i en aquest sentit que un 41,7% dels conductors o vianants morts l’any passat a Catalunya havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs i que la meitat dels motoristes morts van donar positiu certifica que l’alcohol i les drogues són totalment incompatibles amb la conducció.

Aquestes dades són contundents i avalen la continuïtat i reforç de l’estratègia preventiva de controls policials a peu de carretera i carrer per treure de la circulació la conducció beguda o drogada, però també ha d’anar acompanyada d’una reacció ciutadana conjunta de rebuig i permissivitat zero a aquestes infraccions a la carretera que està comprovat i demostrat que maten.

Són dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), en base a les anàlisis realitzades a 204 víctimes mortals per accident de trànsit tant en zona interurbana com urbana el 2023. En concret, dels 85 conductors o vianants morts amb positius, destaca que el 83,5% (71) eren homes i que un 43,5% eren motoristes (37), el tipus d’usuari més nombrós amb consum detectat.

Anàlisi de les dades toxicològiques de les víctimes mortals per accidents de trànsit de 2023

Si analitzem les dades de l’IMLC de l’any passat per tipus de consum, el 25% dels conductors o vianants morts havien ingerit alcohol, una xifra lleugerament per sota respecte a les dades registrades el 2022 (28,2%). Tanmateix, el percentatge de conductors i vianants morts que havia consumit drogues i psicofàrmacs, un 27,5%, ha registrat la xifra més elevada des del 2015.  

Des de l’òptica del sexe les dades toxicològiques revelen que el 34,1% de les dones mortes havien consumit alguna substància, mentre que en el cas dels homes finats la xifra s’eleva al 43,6%. Tenint en compte les dades absolutes, de les 85 víctimes mortals que van donar positiu en alguna substància, 71 eren homes i 14 dones. Pel que fa a l’edat, d’entre els consumidors morts en accidents de trànsit, destaquen els de la franja entre 50 i 59 anys, que és la que té un percentatge més elevat de morts positius en alguna substància, amb un 56,4% (22 positius de 39 finats), seguida de la franja de 30 als 39 anys, en la que el 50% dels conductors o vianants morts havia consumit (11 positius de 22), i de la 60 a 69 anys amb un 44,4% (16 positius de 36). D’entre els joves, els menors de 30 anys, el 28% dels morts havien consumit (7 de 25).

Per últim, i quant al tipus d’usuari, els motoristes són el col·lectiu més nombrós de positius (37 de 85) i la meitat dels motoristes morts, concretament un 50,7%, havien consumit alguna substància, és a dir, dels 73 conductors de motocicleta morts, 37 van donar positiu. També dels col·lectius vulnerables, en ciclistes el percentatge de consum entre les víctimes és del 30% (3 de 10) i en el cas dels vianants morts, un 39,6% havien pres alcohol, drogues o psicofàrmacs (19 de 48). Dels conductors de la resta de vehicles a motor, el 35,6% havien consumit algun tipus de substància (26 de 73 morts).

Les dades presentades són esfereïdores i conviden a una reflexió encaminada cap a que l’única taxa segura en la conducció és la 0,0 en alcohol i drogues. En aquest sentit, una reducció del límit màxim d’alcohol permès per conduir per a tots els conductors suposarà avançar en la disminució de la sinistralitat viària, una xacra de la nostra societat que trunca vides i destrossa famílies.

Alcohol, drogues… i conducció? Pensa-t’ho dues vegades

Un home de mitjana edat surt a sopar amb els amics i pren un parell de copes. Quan arriba el moment de tornar a casa, no s’ho pensa dues vegades i agafa el cotxe. El que no ha meditat prou aquest home és que, si condueix begut, té moltes possibilitats de patir o de provocar un accident. I doncs, per què no s’ho pensa dues vegades? Hi ha diferents factors que ho poden explicar. L’alcohol és una droga socialment normalitzada, associada a moments de plaer i diversió; costa ‘renunciar-hi’ quan s’ha de conduir. L’alcohol provoca sensació d’eufòria i de fals control. Si, a més, aquest home ha combinat altres vegades alcohol i conducció i (afortunadament) no ha patit cap accident encara, circularà convençut que les estadístiques d’accidents no fan amb ell.

I què en diuen, les estadístiques? Doncs el 2022, quatre de cada deu conductors o vianants morts (un 39%) havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs, segons dades de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC). A més, l’alcohol i les drogues van representar el 6,1% del total dels factors concurrents en sinistres amb víctimes a les carreteres (aproximadament uns 1.100 accidents). D’altra banda, l’any passat Mossos d’Esquadra i policies locals van detectar 11.702 conductors amb alcoholèmies penals (superiors a 0,6 mg/l), un 52,3% més que el 2019.

Consum en conductors morts

Si desglossem el 39% de conductors morts amb presència d’alcohol, drogues o psicofàrmacs, veiem que el 27,1% havien ingerit alcohol, el 19,7% havien consumit drogues i psicofàrmacs o que un 15% de morts havien consumit només drogues. El consum és majoritari entre els conductors homes, en la franja d’edat d’entre 30 i 49 anys i circulant amb turisme. Cal destacar, no obstant, el cas dels vianants morts, en què un 29,3% havien pres alcohol, drogues o psicofàrmacs. A més, segons dades de l’IMLCFC, la mitjana d’alcohol detectada en sang en els conductors morts per accident de trànsit el 2021 era d’1,67 g/l, una taxa elevada que suposaria un delicte penal.

Quant a les drogues, se’n manté el consum els darrers anys. “La substància més detectada és la cocaïna, seguida molt de prop pel cànnabis; en el cas dels psicofàrmacs, les benzodiazepines i els antidepressius s’han detectat per igual. Cal destacar que en la meitat dels casos en els quals s’han detectat benzodiazepines, s’hi ha trobat també alcohol, una barreja explosiva, perquè els efectes del consum de diverses substàncies es potencien entre si i són més perilloses per a la conducció”, afirma la Dra. Geli Gallego, cap del Servei del Laboratori Forense de l’IMLCFC.

Controls a les carreteres

Si ens fixem en els resultats dels controls d’alcohol i drogues efectuats pels Mossos d’Esquadra al llarg de 2022, els percentatges de positius són molt reveladors. Per tipus de vehicle, els conductors de turisme sumen la majoria de positius, un 86% en els d’alcohol i un 76% en els de drogues. A molta distància, en segon lloc es troben els conductors de furgoneta, amb un 6% dels positius en alcohol i un 15% en drogues. D’altra banda, les dues franges d’edat on predominen els positius són la de 21-30 anys (36% en alcohol i 38% en drogues) i la de 31-40 anys (21% en alcohol i 30% en drogues). El notable augment de les denúncies penals per positiu en alcoholèmia o drogues del 2022 respecte al 2019 també es mereix una anàlisi. “És un creixement exponencial i podria estar relacionat amb la sortida de les restriccions de la pandèmia de la COVID-19: van ser molts mesos de restriccions i, un cop finalitzades, vam notar aquest increment preocupant de taxes més altes, tant en els controls com en els sinistres en què actuem”, reflexiona el sergent Rafa Aguilar, cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra. “Alhora, aquest augment en els positius penals també està relacionat amb la formació rebuda per tots els agents en la detecció dels signes que denoten la conducció sota la influència de substàncies estupefaents, que ha estat impartida els anys 2020 i 2021”, afegeix Aguilar.

Prevenció

Malauradament, el consum d’alcohol o drogues associat a la conducció continua present al llarg dels anys. Una eina per combatre-ho, a més de les campanyes de conscienciació, són els controls preventius que efectuen els Mossos d’Esquadra. “Amb els controls, el que pretenem evitar, senzillament, és que aquell conductor que ha consumit alcohol o drogues condueixi per la nostra xarxa viària”, explica el sergent Aguilar. “Els controls es fan per múltiples factors: zones d’oci, mobilitat segons l’estació de l’any, sopars de Nadal… però també planifiquem controls en qualsevol franja horària i dia de la setmana perquè la casuística és molt variada i cal estar sempre previnguts”, puntualitza el cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents.

Al capdavall, però, qui té la capacitat per capgirar aquesta situació són els conductors. “Estem parlant que un de cada tres conductors morts havia consumit alcohol, drogues d’abús o psicofàrmacs abans de patir l’accident…. A més, entre totes les substàncies, cal assenyalar l’alcohol com la principalment relacionada”, subratlla la Dra. Gallego.

Les estadístiques són prou eloqüents. S’hi pot fer més, cal fer-hi més. Per començar, si s’ha consumit alcohol o drogues i es vol conduir, pensar-s’ho dues vegades.

Dades de l’IMLCFC per a Trànsit

L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) és un òrgan tècnic adscrit al Departament de Justícia, Drets i Memòria. Des de l’any 2003, col·labora amb l’SCT en l’aportació de les dades toxicològiques de les persones mortes en accident de trànsit que tenen lloc a Catalunya, durant els 30 dies següents als fets i amb els criteris d’interpretació del Servei del Laboratori Forense. Entre d’altres, el Servei de Laboratori realitza anàlisis biològiques, d’hemogenètica, clíniques i de toxicologia.

Conductors reincidents

Es considera conductor reincident en l’abús de substàncies durant la conducció aquella persona que ha tingut més d’una denúncia durant un període determinat. Doncs bé, si analitzem les dades acumulades entre el 2018 i el 2020 (fins a l’octubre), un 7% dels conductors multats per donar positiu en el consum d’alcohol o drogues són reincidents. Sent més específics, de les 32.938 persones denunciades per abús de substàncies al llarg d’aquest període, 2.264 són reincidents. Que una persona sigui reincident i tenint en compte que els controls policials són limitats, significa que aquesta persona té una clara addicció a aquestes substàncies que va molt més enllà del fet propi del trànsit. És a dir, probablement aquesta persona reincident donaria ‘positiu’ en moltes de les seves activitats diàries i quotidianes.

Durant aquest període 2018-2020 s’ha arribat a donar el cas que un mateix conductor ha estat denunciat fins a sis vegades; cinc persones han estat denunciades cinc vegades; fins a 27 persones, quatre vegades, i 196 persones han estat denunciades tres vegades. El nombre de conductors que han estat sancionats almenys dues vegades arriba a 2.035.

Els controls aleatoris són indispensables

De les persones reincidents, la franja d’edat que presenta una mitjana més elevada de la taxa d’alcoholèmia (amb 0,57 mil·ligrams per litre en aire espirat) és la que va dels 50 als 59 anys. Aquesta dada trenca definitivament el mite que la relació conducció/alcohol està estretament lligada a la gent jove. Ben al contrari, sembla que les generacions que han viscut amb l’acceptació social de l’alcohol i la conducció són les que mostren més incidència. Entre la gent més gran hi ha menys consciència i es banalitza el consum en sopars o festes. Probablement, aquesta mateixa gent és la que creu que no l’aturaran en un control perquè es pensa que no forma part del ‘target’. Per aquest motiu són indispensables els controls aleatoris.

Si analitzem el tipus de vehicle, és en els turismes on el percentatge de reincidents (respecte a la resta de tipus de vehicles) supera el de no reincidents. Així, mentre que les persones denunciades un sol cop en turismes representaven el 83%, els reincidents en turismes representen un 87% del total de denunciats per consum d’alcohol o drogues en tots els tipus de vehicles. Per contra, en motocicleta, ciclomotor o camió, els percentatges de reincidents són aproximadament la meitat que en el cas dels no reincidents. Hi ha una dada encara més preocupant en el cas dels autobusos de línia regular: no s’hi detecta cap denúncia de conductor no reincident, però sí tres casos de persones reincidents durant els darrers dos anys i mig.

En qualsevol franja d’edat, la mitjana de la taxa d’alcoholèmia és més elevada entre els reincidents. I també entre els reincidents, la mitjana de la taxa d’alcoholèmia és més elevada entre els homes (0,53) que no pas entre les dones (0,47). Una darrera dada curiosa és que, al contrari del que passa en general i en el grup d’homes, la mitjana de la taxa d’alcoholèmia de les dones és més elevada entre les no reincidents (0,59) que entre les reincidents (0,47).

Arriba el Carnaval! Fes-ho tu també!

“Per Carnaval tot s’hi val”, diu la dita popular. Des del Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra a Catalunya hi ha moltes celebracions emblemàtiques a l’entorn de la figura del rei Carnestoltes: són molts els que, disfressats o no, surten de festa i agafen el cotxe per desplaçar-se. Però, al volant, la gresca i la disbauxa que caracteritzen aquests dies no hi tenen cabuda. I això passa per no agafar el cotxe si vas begut o has pres altres drogues.

I és que el consum d’alcohol i altres drogues es considera un dels principals factors concurrents de la sinistralitat viària i d’agreujant de la lesivitat. Segons les darreres dades de l’Institut de Medicina Legal, el 46,2% dels conductors morts en accidents de trànsit a Catalunya van donar positiu en consum d’alcohol, drogues o psicofàrmacs.

Com apostar per una conducció segura aquests dies de Carnestoltes? Hi ha diverses opcions:

  • Promoure la figura del conductor alternatiu: entre el grup d’amics que sortiu de festa, se n’escull un que no begui i pugui conduir de manera segura.
  • Agafar el transport públic per no córrer riscos a la carretera.

infografia-alcohol-definitiva-catala

Tingueu en compte que, per poca que sigui la ingesta, l’alcohol i altres drogues alteren les condicions físiques i psíquiques de qui en pren i això afecta, evidentment, la conducció. De fet, tot i que se circuli amb una taxa d’alcoholèmia dins dels marges legals, el risc de sinistre augmenta. Per tant, l’única taxa segura si s’ha de conduir és 0,0%.

Des d’ahir i fins al proper dimecres 14 de febrer, el Servei Català de Trànsit coordina amb Mossos d’Esquadra i Policies Locals una campanya de control i vigilància centrada en el control de drogues i alcohol, amb l’objectiu de reduir el nombre de morts i de ferits greus en accident de trànsit, conscienciar els conductors sobre les conseqüències negatives dels accidents, augmentar la percepció de control sobre aquesta obligació normativa i interceptar el màxim nombre de conductors amb alcoholèmia o drogues positius.

Durant el 2017 es van fer tres campanyes preventives de control de drogoalcoholèmia, coincidint també amb el Carnestoltes, Sant Joan i Nadal. En aquestes campanyes, un 4,8% de les persones a qui es van fer proves van donar positiu per alcoholèmia; d’aquests positius, un 79,68% van anar per la via administrativa, i un 20,32%, per la via penal. Pel que fa als controls de drogues, els positius van ser un 47,72% del total de proves realitzades.

 Ara i sempre, recorda-ho: alcohol i drogues són incompatibles amb la conducció. El carnaval arriba. Arriba tu també!