Reacciones, emociones, sentimientos…

En la sala Bigas Luna de los cines Texas de Barcelona. Allí es donde presentamos la nueva campaña de concienciación viaria Todos tenemos familia. En la carretera, víctimas 0. Todos los presentes al estreno quedaron cautivados y con un nudo en la garganta después del pase de tres de los espots con Irene, Montse y Valen como protagonistas. Y es que la nueva campaña quiere llegar directamente al espectador apelando a las emociones y sentimientos que se generan al imaginarse que la familia –los hijos, la pareja, los nietos pierde la vida en un accidente de tráfico.

Se dio la bienvendida, la sala se quedó a oscuras, y con una gran expectación en la pantalla se proyectó lo siguiente: “En 2015 en Cataluña murieron 261 personas en accidentes de tráfico y el año pasado, 231. ¿Cuál tendría que ser la cifra este año”?, empieza la voz en off del espot. “¿Unos 200?”, responde Irene. “¿Y si fueran tres, qué te parecería?” “Alucinante”, continúa. “Y si fueran estos tres?” Entonces en la pantalla del cine irrumpe la imagen de su pareja y sus dos hijos pequeños. “¿Quiénes son?”, le preguntan. “Mi marido y mis hijos”, dice llorando. “¿Cuál crees que tendría que ser la cifra?”, le pregunta la voz en off. “Cero, cero”, dice visiblemente emocionada.

Tres de los protagonistas que participaron en el rodaje del anuncio explicaron a los asistentes al acto cómo fue su experiencia. Los tres hicieron referencia al dolor que produce el solo hecho de imaginarse la muerte de alguien próximo a ti: “Es muy duro, todo a oscuras y tu vida. No hay cifras, ves los tuyos y te están diciendo que son las víctimas de este año. Son tus cifras, tu vida.” En la misma línea se expresó Valen, que señaló cómo te puede cambiar la vida un hecho tan trágico como este: “Me dejaron fuera de juego mientras veía a mi hijo jugando a fútbol y marcando un gol al estilo Messi. Los ves jugando la mar de bien y en un momento los puedes ver muertos. Eso es lo peor que puede pasar.” Montse casi no pudo hablar: “Es que veía a mis nietos”, dijo.

Con un planteamiento altamente conmovedor, el anuncio, que se difundirá en la televisión, en la radio, en la prensa, en el cine y en internet, pretende que la gente tome conciencia de lo que significa perder a un ser querido en un accidente de tráfico. La directora del Servicio Catalán de Tráfico, Eugenia Doménech, durante la presentación destacó que con esta campaña se quiere transmitir que detrás de las cifras estadísticas de accidentes de tráfico hay personas y familias que sufren. Por eso es vital que nos hagamos nuestras todas las víctimas, que no las sintamos como ajenas, que pueden ser las nuestras y tomemos conciencia.

Por otra parte, la responsable del Servicio Catalán de Tráfico aseguró que “la Visión Cero no es una utopía”. Por eso apeló a la necesidad urgente de ser prudentes y a la conducción responsable y así poder conseguir reducir la cifra de víctimas de tráfico a cero.

Making of: cómo se gestó la campaña

¿Cómo se han conseguido las reacciones espontáneas y naturales de los protagonistas de la campaña Todos tenemos familia. En la carretera, víctimas 0? Se hizo un casting a dieciocho personas al azar representativas de los diferentes grupos de edad, sexo y extracto social. Solo se les preguntó si querían participar en una campaña de seguridad vial, sin especificar ningún detalle más para conseguir el efecto sorpresa. El único requisito fue que nos hicieran llegar un vídeo doméstico breve grabado por ellos mismos de su familia o amigos. Se les citó en los cines Texas de Barcelona, donde se hizo el rodaje en toma única. Se les hicieron las preguntas individualmente, y las respuestas fueron las que podéis ver en los anuncios. Reacciones, emociones, sentimientos…

Reaccions, emocions, sentiments…

A la sala Bigas Luna dels cinemes Texas de Barcelona. Allà és on va presentar la nova campanya de conscienciació viària Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0. Tots els presents a l’estrena van quedar corpresos i amb un nus a la gola després de la projecció de tres dels espots amb la Irene, la Montse i el Valen com a protagonistes. I és que la nova campanya vol arribar directament a l’espectador apel·lant a les emocions i els sentiments que es generen en imaginar-se que la família –els fills, la parella, els néts– perd la vida en un accident de trànsit.

Es va donar la benvinguda, la sala es va quedar a les fosques i amb una gran expectació a la pantalla es va projectar el següent: “El 2015 a Catalunya van morir 261 persones en accidents de trànsit i l’any passat, 231. Quina hauria de ser la xifra aquest any?”, comença la veu en off de l’espot. “Uns 200?”, respon la Irene. “I si fossin tres, què et semblaria?” “Al·lucinant”, continua. “I si fossin aquests tres?” Aleshores a la pantalla del cinema irromp la imatge de la seva parella i els seus dos fills petits. “Qui són?”, li pregunten. “El meu home i els meus fills”, diu plorant. “Quina creus que hauria de ser la xifra?”, li demana la veu en off. “Zero, zero”, diu visiblement emocionada.

Tres dels protagonistes que van participar en el rodatge de l’anunci van explicar als assistents a l’acte com va ser la seva experiència. Tots tres van fer referència al dolor que produeix el sol fet d’imaginar-se la mort d’algú proper a tu: “És molt dur, tot a les fosques i la teva vida. No hi ha xifres, veus els teus i t’estan dient que són les víctimes d’aquest any. Són les teves xifres, la teva vida.” En la mateixa línia es va expressar el Valen, que va assenyalar com et pot canviar la vida un fet tan tràgic com aquest: “Em van deixar fora de joc mentre veia el meu fill jugant a futbol i marcant un gol a l’estil Messi. Els veus jugant la mar de bé i en un moment els pots veure morts. Això és el pitjor que pot passar.” La Montse quasi no va poder parlar: “És que veia els meus néts”, deia.

Amb un plantejament altament commovedor, l’anunci, que es difondrà a la televisió, a la ràdio, a la premsa, al cinema i a internet, pretén que la gent prengui consciència del que significa perdre un ésser estimat en un accident de trànsit. La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, durant la presentació va destacar que amb aquesta campanya es vol transmetre que darrere de les xifres estadístiques d’accidents de trànsit hi ha persones i famílies que pateixen. Per això és vital que ens fem nostres totes les víctimes, que no les sentim alienes, que poden ser les nostres i prenguem consciència.

D’altra banda, la responsable del Servei Català de Trànsit va assegurar que “la Visió Zero no és una utopia”. Per això va apel·lar a la necessitat urgent de ser prudents i a la conducció responsable i així poder aconseguir reduir la xifra de víctimes de trànsit a zero.

Making of: com es va gestar la campanya

Com s’han aconseguit les reaccions espontànies i naturals dels protagonistes de la campanya Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0? Es va fer un càsting a divuit persones a l’atzar representatives dels diferents grups d’edat, sexe i extracte social. Només se’ls va preguntar si volien participar en una campanya de seguretat viària, sense especificar cap més detall per aconseguir l’efecte sorpresa. L’únic requisit va ser que ens fessin arribar un vídeo domèstic breu gravat per ells mateixos de la seva família o amics. Se’ls va citar als cinemes Texas de Barcelona, on es va fer el rodatge en presa única. Se’ls van fer les preguntes individualment, i les respostes van ser les que podeu veure en els anuncis. Reaccions, emocions, sentiments…

 

Veteranía en la conducción

Diez minutos antes de que comience la sesión, ya hay unos cuarenta asistentes sentados y curiosos en una de las salas del centro para personas mayores Sant Jordi de Parets del Vallès para escuchar la sesión formativa sobre movilidad segura que imparten Jordi Aguilar y Mònica Rosell, miembros del Área Regional de Tráfico Metropolitana Norte de los Mossos d’Esquadra.  Al comenzar la sesión, Aguilar lanza al auditorio la primera pregunta: “¿Cuántos de ustedes conducen?” Una decena de participantes levanta la mano, algunos de ellos incluso lo hacen para llevar o recoger a sus nietos de la escuela. Son conductores activos, veteranos, con muchos quilómetros a la espalda, pero también vulnerables.

SAM_2714

El envejecimiento puede causar falta de reflejos y pérdida de algunas aptitudes para reaccionar ante imprevistos en la carretera, tanto como conductores o como peatones. “Lo importante es que ustedes intervengan y que seamos conscientes de que con la edad sufrimos cambios físicos y pérdida de reflejos que afectan a nuestra vida cotidiana.” De esta manera introduce la charla el cabo Jordi Aguilar, quien destaca que estas sesiones permiten que los participantes “tengan al policía cerca para preguntar sus dudas, por ejemplo sobre los efectos de los medicamentos en la conducción, la periodicidad de las revisiones del permiso de conducir, la circulación por las rotondas o el uso de las nuevas tecnologías“, y añade: “Cada vez hay más gente mayor* que conduce.”  En España no hay una edad máxima para conducir, a partir de los 65 años, el carné debe renovarse cada cinco años, aunque los médicos pueden recomendar hacer las revisiones más a menudo.

SAM_2732

Miquel Molina, 70 años: “A mi edad, disfruto conduciendo” (foto) “Ahora, nosotros somos ricos en tiempo, vamos menos estresados, no tenemos prisa y podemos conducir mejor”, afirma Miquel Molina, que confiesa: “A mi edad, disfruto conduciendo.” Asegura que se pone al volante diariamente pero solo en horas diurnas: “Tengo glaucoma y durante las noches no conduzco.” Miquel explica que hace viajes largos en coche dos veces al año para visitar a su hija, que vive en Lora del Río, en Sevilla: “Conduzco hasta Andalucía, hago unos 1.100 quilómetros.” ¿Qué le molesta de los otros conductores? Lo tiene claro: “Cuando vas a una velocidad correcta y te pitan porque ven que eres una persona mayor.”

SAM_2730

Maria Rosa Garcia, 66 años: “Cuando yo vea que mis facultades van mermando, seré la primera en decir que no conduzco” (foto) Maria Rosa es una experimentada conductora, se sacó el permiso de conducir en 1972 y dice que está muy acostumbrada a coger el coche: “Creo que lo uso demasiado, incluso para desplazamientos que podría hacer a pie.” Respecto al comportamiento de los otros conductores, afirma: “Sobre todo me asustan los que van a mucha velocidad, me desconciertan, y también los que avanzan por la derecha.” A pesar de su dependencia del vehículo, dice convencida: “Cuando yo vea que mis facultades van mermando, seré la primera en decir que no conduzco, pero por experiencia creo que cuesta mucho ver este momento.”

* En 2016, 48 personas  mayores de 65 años (conductores y peatones) murieron en un siniestro vial en Cataluña.  

Enlace a vídeo:Personas mayores y conducción

Veterania en la conducció

Deu minuts abans que comenci la sessió, ja hi ha uns quaranta assistents asseguts i encuriosits en una de les sales del casal de gent gran Sant Jordi de Parets del Vallès per escoltar la sessió formativa sobre mobilitat segura que imparteixen el Jordi Aguilar i la Mònica Rosell, membres de l’Àrea Regional de Trànsit  Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra. En començar la sessió, Aguilar llança a l’auditori la primera pregunta: “Quants de vosaltres conduïu?” Una desena de participants aixeca la mà, alguns d’ells fins i tot ho fan per portar o recollir els seus néts de l’escola. Són conductors actius, veterans, amb molts quilòmetres a l’esquena, però també vulnerables.

SAM_2714

L’envelliment pot causar manca de reflexos i pèrdua d’algunes aptituds per reaccionar davant imprevistos a la carretera, tant com a conductors o com a vianants. “L’important és que vostès intervinguin i que siguem conscients que amb l’edat patim canvis físics i pèrdua de reflexos que afecten la nostra vida quotidiana.” D’aquesta manera introdueix la xerrada el caporal Jordi Aguilar, que destaca que aquestes sessions permeten que els participants “tinguin el policia a prop per preguntar els seus dubtes, per exemple sobre els efectes dels medicaments en la conducció, la periodicitat de les revisions del permís de conduir, la circulació per les rotondes o l’ús de les noves tecnologies”, i afegeix: “Cada cop hi ha més gent gran* que condueix”. A l’Estat espanyol no hi ha una edat màxima per conduir, a partir dels 65 anys, el carnet s’ha de renovar cada cinc anys, tot i que els metges poden recomanar fer les revisions més sovint.

SAM_2732

Miquel Molina, 70 anys: “A la meva edat, gaudeixo conduint” 

“Ara, nosaltres som rics en temps, anem menys estressats, no tenim pressa i podem conduir millor”, afirma en Miquel Molina, que confessa: “A la meva edat, gaudeixo conduint.” Assegura que es posa al volant diàriament però només en hores diürnes: “Tinc glaucoma i durant les nits no condueixo.” En Miquel explica que fa viatges llargs en cotxe dos cops a l’any per visitar la seva filla, que viu a Lora del Río, a Sevilla: “Condueixo fins a Andalusia, faig uns 1.100 quilòmetres.” Què li molesta dels altres conductors? Ho té clar: “Quan vas a una velocitat correcta i toquen el clàxon perquè veuen que ets una persona gran.”

SAM_2730

Maria Rosa Garcia, 66 anys: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo”

La Maria Rosa és conductora experimentada, es va treure el permís de conduir el 1972 i diu que està molt acostumada a agafar el cotxe: “Crec que l’utilitzo massa, fins i tot per desplaçaments que podria fer a peu.” Respecte al comportament dels altres conductors, afirma: “Sobretot m’espanten els que van a molta velocitat, em desconcerten, i també els que avancen per la dreta.” Tot i la seva dependència del vehicle, diu convençuda: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo, però per experiència crec que costa molt veure aquest moment.”

*L’any 2016, 48 persones de més de 65 anys (vianants i conductors) van morir en un sinistre viari a Catalunya.

Enllaç a vídeo:

Conducció i gent gran

 

Radares de tramo, grandes aliados en la reducción de la siniestralidad

En el año 2010 entró en funcionamiento el primer radar de tramo en el túnel de Vielha y actualmente, en el conjunto de la red viaria de Cataluña, hay 19 radares de tramo. Estos representan una cobertura de 97,76 km del total de carreteras catalanas por este tipo de radares de control de velocidad media.

20170302_1147562248

Según la evaluación de su funcionamiento realizada por el Servei Català de Tránsit (SCT), se constata que se ha reducido de media, en el conjunto de tramos, más de un 70% la siniestralidad con víctimas mortales y heridas de gravedad. El coordinador de seguridad vial y movilidad del SCT, Òscar Llatje, ha explicado que “hay que esperar un tiempo para ver cómo evoluciona, puesto que hay algunos de los tramos que sólo hace un año que están en funcionamiento” y ha añadido que “teniendo en cuenta valores provisionales, los que han registrado una reducción más importante son los situados en la N-230, N-II y N-340”.

En este sentido, hemos pasado de 275 siniestros con personas muertas y heridas graves en estos tramos antes de instalar el radar de tramo, a 13 accidentes con personas muertas y heridas graves.

La política de seguridad vial del SCT apuesta por la progresiva instalación de radares de tramo, teniendo en cuenta el impacto positivo en el descenso de la siniestralidad mortal y grave y la moderación de la velocidad, sin olvidar los sistemas de control convencionales, los radares de punto (fijos y móviles), que tienen también un efecto reductor de la accidentalidad.

Infografia radars de tram CASTELLÂ

Algunas de las principales ventajas de los radares de tramo son:

• Evitan frenadas repentinas.
• Cubren de forma efectiva un tramo entero de una vía.
• Se obtienen velocidades más igualadas y uniformes a lo largo de todo el tramo.
• Son un elemento disuasivo sobre el comportamiento de los conductores.
• Constituyen una herramienta eficaz para reducir la siniestralidad y mejorar la seguridad viaria.
• Complementan los sistemas de control convencionales, como los radares microondas, de láser y los piezoeléctricos.

Los radares de tramo complementan la red de cinemómetros fijos y móviles de que dispone el SCT. En este sentido, actualmente hay 195 radares en Cataluña, con una ratio de 26 aparatos por millón de habitantes.

En España, la media de radares es de 36 por millón de habitantes. Esta ratio, y la de Cataluña, contrastan con los datos de países europeos líderes en seguridad vial, como Holanda (con una ratio de 71,2 aparatos por millón de habitantes) o Reino Unido (con una ratio de 92,1 aparatos por millón de habitantes).

Radars de tram, grans aliats en la reducció de la sinistralitat

El 2010 va entrar en funcionament el primer radar de tram al túnel de Vielha i actualment, en el conjunt de la xarxa viària de Catalunya, hi ha 19  radars de tram. Això representa un total de 97,76 km de les carreteres catalanes coberts per aquest tipus de  radars de control de velocitat mitjana.

20170302_1147562248

En l’avaluació que ha fet el Servei Català de Trànsit (SCT) del seu funcionament es constata que s’ha reduït de mitjana en el conjunt de trams més d’un 70% la sinistralitat amb víctimes mortals i ferides de gravetat. El coordinador de seguretat viària i mobilitat de l’SCT, Òscar Llatje, ha explicat  que “cal esperar un temps més per veure com evoluciona, atès que hi ha alguns dels trams que només fa un any que estan en funcionament i ha afegit que “tenint en compte valors provisionals, els que han enregistrat una baixada més important són els situats a l’N-230, N-II i N-340”.

En aquest sentit, hem passat de 275 sinistres amb persones mortes i ferides greus en aquests trams abans d’instal·lar el radar de tram, a 13 accidents amb persones mortes i ferides greus.

La política de seguretat viària de l‘SCT aposta per la progressiva instal·lació de radars de tram, atès l’impacte positiu en el descens de la sinistralitat mortal i greu i la moderació de la velocitat, sense oblidar els sistemes de control convencionals, els radars de punt (fixos i mòbils), que tenen també un efecte reductor de l’accidentalitat.

Infografia radars de tram

Alguns dels principals avantatges dels radars de tram són:

  • Eviten frenades sobtades.
  • Cobreixen de forma efectiva un tram sencer d’una via.
  • S’obtenen velocitats més igualades i uniformes al llarg de tot el tram.
  • Són un element dissuasiu sobre el comportament dels conductors.
  • Constitueixen una eina eficaç per reduir la sinistralitat i millorar la seguretat viària.
  • Complementen els sistemes de control convencionals, com els radars microones, de làser i els piezoelèctrics.

Els radars de tram complementen la xarxa de cinemòmetres fixos i mòbils de què disposa el Servei Català de Trànsit. Així doncs, actualment hi ha 195 radars a Catalunya, amb  una ràtio de 26 aparells per milió d’habitants.

A Espanya la mitjana de radars és de 36 per milió d’habitants. Aquesta ràtio, i la de Catalunya, contrasten amb les dades de països europeus líders en seguretat viària, com Holanda (amb una ràtio de 71,2 aparells per milió d’habitants) o el Regne Unit (amb una ràtio de 92,1 aparells per milió d’habitants).

Pacto para mejorar la calidad del aire

Según la OMS (Organización Mundial de la Salud), en el año 2012 cerca de medio millón de europeos murieron prematuramente por respirar aire contaminado, un dato que pone de manifiesto cómo afectan los factores medioambientales a la salud de las personas. Barcelona y su área metropolitana no son una excepción a los efectos que la contaminación atmosférica tiene sobre la calidad de vida de la ciudadanía. Por este motivo, la Generalitat ha tomado la iniciativa y, junto con el Ayuntamiento de Barcelona, el Área Metropolitana de Barcelona, la Diputación de Barcelona y otros entes locales del entorno metropolitano, han pasado a la acción y han acordado actuaciones concretas para mejorar la actual situación. Entre otras, han decidido reducir los contaminantes derivados del tráfico, ya que la circulación de los vehículos es uno de los principales factores de la contaminación en las ciudades.

Retencions

Los objetivos:

Rebajar un 30% las emisiones asociadas al tráfico en un plazo de 15 años para poder cumplir con los niveles que recomienda la OMS. Al menos en los próximos cinco años, las emisiones deberán reducirse un 5%.

Restricciones y calendario fijados:

  • A partir del 1 de enero de 2019 se restringirá la circulación de furgonetas matriculadas antes del 1 de octubre de 1994 y turismos de antes del 1 de enero de 1997, todos los días laborables.
  • Antes, a partir del 1 de diciembre de este 2017, en episodios ambientales de contaminación atmosférica se restringirá el tráfico en los turismos de más de 20 años y en las furgonetas de más de 23.
  • En el horizonte de 2020, la prohibición se ampliará a los vehículos sin etiqueta ambiental de la DGT en Barcelona y en sus rondas.

Dónde se aplicará el acuerdo:

El acuerdo afectará al Ámbito-40, que son los municipios declarados “zonas de protección especial del ámbito atmosférico” y que incluyen ciudades como Barcelona, Badalona, Sabadell o L’Hospitalet. En total, las medidas tendrán efectos directamente en 4,3 millones de personas de cuatro comarcas del Ámbito-40 (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental y Vallès Oriental). Los diferentes ayuntamientos podrán establecer otras restricciones en el interior de su municipio, definiendo áreas de mayor protección.

La directora del Servicio Catalán de Tráfico, Eugenia Doménech, se ha referido a este pacto institucional como “un paso muy importante”. Según Doménech, “trabajamos para lograr una movilidad sostenible, segura y saludable y este acuerdo va en esta dirección, de mejorar la calidad de vida de los ciudadanos“. La directora del SCT también destaca que “las políticas de seguridad vial han contado siempre con el consenso de todos y también en este tema es importante trabajar juntos para conseguir resultados y consolidar el cambio estructural que es necesario”. El SCT, como responsable de la gestión del tráfico, aplicará las restricciones acordadas, coordinará las medidas necesarias para su efectividad y realizará el control del cumplimiento de las restricciones en las carreteras.

Las restricciones previstas irán acompañadas de medidas para reforzar el transporte público y de incentivos para renovar los vehículos viejos, entre otras. La Generalitat también se ha comprometido a facilitar la flexibilidad horaria de su personal durante los episodios ambientales en hora punta.

ENLACE NOTA DE PRENSA:

Nota de prensa del Departamento de Territorio y Sostenibilidad

 

Pacte per a millorar la qualitat de l’aire

Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), l’any 2012 prop de mig milió d’europeus van morir prematurament per respirar aire contaminat, una dada que fa palès de quina manera afecten els factors mediambientals la salut de les persones. Barcelona i la seva àrea metropolitana no són una excepció als efectes que la contaminació atmosfèrica té sobre la qualitat de vida de la ciutadania. Per aquest motiu, la Generalitat ha pres la iniciativa i, junt amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i altres ens locals de l’entorn metropolità, han passat a l’acció i han acordat actuacions concretes per millorar l’actual situació. Entre altres, han decidit reduir els contaminants derivats del trànsit, ja que la circulació dels vehicles és un dels principals factors de la contaminació a les ciutats.

Retencions

Els objectius:

Rebaixar un 30% les emissions associades al trànsit en un termini de 15 anys per poder complir amb els nivells que recomana l’OMS. Com a mínim en els propers cinc anys, les emissions s’hauran de reduir un 5%.

Restriccions i calendari fixats:

  • A partir de l’1 de gener del 2019 es restringirà la circulació de furgonetes matriculades abans de l’1 d’octubre del 1994 i de turismes d’abans de l’1 de gener del 1997, tots els dies feiners.
  • Abans, a partir de l’1 de desembre d’aquest 2017, en episodis ambientals de contaminació atmosfèrica es restringirà el trànsit als turismes de més de 20 anys i a les furgonetes de més de 23.
  • En l’horitzó del 2020, la prohibició s’ampliarà als vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT a Barcelona i a les seves rondes.

On s’aplicarà l’acord:

L’acord afectarà l’Àmbit-40, que són els municipis declarats “zones de protecció especial de l’àmbit atmosfèric” i que inclouen ciutats com Barcelona, Badalona, Sabadell o l’Hospitalet de Llobregat. En total, les mesures tindran efectes directament en 4,3 milions de persones de quatre comarques de l’Àmbit-40 (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental). Els diferents ajuntaments podran establir altres restriccions a l’interior del seu municipi, definint àrees de més protecció.

La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, s’ha referit a aquest pacte institucional com “un pas molt important”. Segons Doménech,“treballem per assolir una mobilitat sostenible, segura i saludable i aquest acord va en aquesta direcció, de millorar la qualitat de vida dels ciutadans”. La directora de l’SCT també destaca que “les polítiques de seguretat viària han comptat sempre amb el consens de tots i també en aquest tema és important treballar plegats per aconseguir resultats i consolidar el canvi estructural que cal”. L’SCT, com a responsable de la gestió del trànsit, aplicarà les restriccions acordades, coordinarà les mesures necessàries per a la seva efectivitat i realitzarà el control del compliment de les restriccions a les carreteres.

Les restriccions previstes aniran acompanyades de mesures per reforçar el transport públic i d’incentius per renovar els vehicles vells, entre d’altres. La Generalitat també s’ha compromès a facilitar la flexibilitat horària del seu personal durant els episodis ambientals en hora punta.

ENLLAÇ NOTA DE PREMSA:

Nota de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat

 

0,0%, la única tasa segura

¿Somos conscientes de los efectos que puede tener conducir después de beber, por ejemplo, una copa de vino, de cava o una cerveza? La mayoría conocemos las consecuencias trágicas que puede comportar conducir bajo los efectos del alcohol, pero todavía hay muchos conductores que no son plenamente conscientes de que por debajo de la tasa de alcoholemia permitida el comportamiento ya se ve alterado y, por lo tanto, que también aumenta el riesgo de sufrir un accidente. No hay reglas fijas, depende de cada persona, pero haber bebido “solo” una copa de vino, de cava o de cerveza no es ninguna garantía de conducir con plenas facultades.

foto-alcoholUn dato preocupante de los efectos letales que puede tener el alcohol en la conducción es que casi el 30% de los 175 conductores muertos (a 24 horas) en 2015 en accidentes de tráfico, tanto interurbanos como urbanos, habían consumido alcohol, según datos del Instituto de Medicina Legal de Cataluña.

La normativa de tráfico establece las tasas máximas de alcohol permitidas a la hora de conducir:

Conductor  Tasa en aire Tasa en sangre
General 0,25 mg/l 0,5 g/l
Novel 0,15 mg/l 0,3 g/l
Profesional 0,15 mg/l 0,3 g/l

A pesar de estas tasas fijadas, las capacidades disminuyen antes de llegar a los límites legales. El alcohol no afecta de la misma a cada persona, ni existe una cantidad común a partir de la cual empieza el deterioro de las capacidades de conducción y, en consecuencia, se incrementa el riesgo de sufrir un siniestro. Por lo tanto, la única tasa segura es el 0,0%, ni una gota de alcohol si se tiene que conducir.

Alcohol, infracciones y delitos! 500 euros y -4 puntos para conductores en general:

Conducir con una tasa de alcohol superior a 0,25 y hasta 0,50 mg/l en aire espirado (desde 0,15 hasta 0,30 mg/l para profesionales y personas con un permiso o licencia de antigüedad hasta dos años) supone una sanción económica de 500 euros y la pérdida de 4 puntos del carnet de conducir. 

! Vía penal: Superar la tasa de alcohol de 0,60 mg/l en aire espirado es delito penal y puede comportar una pena de prisión de hasta seis meses y la retirada del carnet de conducir durante, como mínimo, un año.

! En los controles preventivos de alcoholemia, aproximadamente el 5% dan positivo.

infografia-alcohol-definitiva-castella

0,0%, l’única taxa segura

Som conscients dels efectes que pot tenir conduir després de beure, per exemple, una copa de vi, de cava o una cervesa? La majoria coneixem les conseqüències tràgiques que pot comportar conduir sota els efectes de l’alcohol, però encara hi ha molts conductors que no són plenament conscients que per sota de la taxa d’alcoholèmia permesa el comportament ja es veu alterat i, per tant, que també augmenta el risc de patir un accident. No hi ha regles fixes, depèn de cada persona, però haver begut “només” una copa de vi, de cava o de cervesa no és cap garantia de conduir amb plenes facultats.

foto-alcohol

Una dada preocupant dels efectes letals que pot tenir l’alcohol en la conducció és que gairebé el 30% dels 175 conductors morts (a 24 hores) l’any 2015 en accidents de trànsit tant interurbans com urbans havien consumit alcohol, segons dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

 

 

La normativa de trànsit estableix les taxes màximes d’alcohol permeses a l’hora de conduir:

Conductor Taxa en aire Taxa en sang
General 0,25 mg/l 0,5 g/l
Novell 0,15 mg/l 0,3 g/l
Professional 0,15 mg/l 0,3 g/l

Tot i aquestes taxes fixades, les capacitats disminueixen abans d’arribar als límits legals. L’alcohol no afecta de la mateixa manera cada persona, ni existeix una quantitat comuna a partir de la qual comença el deteriorament de les capacitats de conducció i, en conseqüència, s’incrementa el risc de patir un sinistre. Per tant, l’única taxa segura és el 0,0%, ni una gota d’alcohol si s’ha de conduir.

Alcohol, infraccions i delictes

! 500 euros i -4 punts per a conductors en general: Conduir amb una taxa d’alcohol superior a 0,25 i fins a 0,50 mg/l d’aire espirat (des de 0,15 fins a 0,30 mg/l per a professionals i persones amb un permís o llicència d’antiguitat fins a dos anys) suposa una sanció econòmica de 500 euros i la pèrdua de 4 punts del permís de conduir.

! Via penal: Superar la taxa d’alcohol de 0,60 mg/l en l’aire espirat és delicte penal i pot comportar una pena de presó de fins a sis mesos i la retirada del permís de conduir durant, com a mínim, un any.

! En els controls preventius d’alcoholèmia, aproximadament el 5% donen positiu.

infografia-alcohol-definitiva-catala