Autor: xarxes

A punt per conduir amb mal temps?

xarxesDeixa un comentari

A l’hivern, el mal temps dificulta la conducció. En el cas de trobar-nos amb pluja, vent, neu o gel a la calçada poden sorgir dubtes sobre quines maniobres són les adequades per evitar incidències i ensurts. Sabem què hem de fer si ens sorprèn una pluja torrencial i no tenim prou visibilitat? Què hem de tenir en compte per avançar un altre vehicle si hi ha ratxes de vent fort? Amb quina marxa hem de circular per travessar un bassal gran i per arrencar un vehicle en una carretera nevada? No cal dir que amb inclemències meteorològiques i baixes temperatures cal extremar la prudència i garantir que els elements de seguretat del nostre vehicle estiguin en condicions òptimes. Posa a prova els teus coneixements sobre la conducció hivernal!

Si conduïm amb pluja

La pluja augmenta el risc d’accident de trànsit per la reducció de la visibilitat i l’aigua a l’asfalt, per això s’ha de moderar la velocitat i augmentar la distància de seguretat. Cal tenir en compte que podem trobar acumulacions d’aigua i bassals i, per tant, s’ha de circular amb el volant agafat amb les dues mans de forma segura.

Quan plou és molt probable que perdem l’adherència entre els pneumàtics i la calçada, fenomen conegut com a hidroplanatge o aquaplaning. Si disposem d’ABS, frenarem amb decisió fins que ens aturem, i si el nostre vehicle no està equipat amb aquest dispositiu, frenarem de forma suau i reduirem les marxes per no bloquejar ni la direcció ni les rodes. Amb pluja molt intensa, si tenim problemes de visibilitat, aturarem el vehicle en un lloc segur i preferiblement fora de la calçada, i  senyalitzarem la nostra posició.

 I amb pluja torrencial?

 Estacionarem en un lloc segur, mantindrem encesos els llums i no travessarem mai rieres ni zones inundades encara que semblin de poca profunditat, perquè podem ser arrossegats fàcilment pel corrent. En cas d’haver de travessar un bassal gran, circularem amb primera i lentament.

Amb vent fort

 Agafarem el volant de manera segura amb les dues mans. Reduirem la velocitat i, amb molta suavitat, corregirem les desviacions produïdes pels cops de vent. Si hem d’avançar vehicles de grans dimensions, vigilarem especialment la distància de separació lateral.

D’altra banda, és important que ens fixem en la trajectòria del vent a través dels arbres i arbustos de la calçada. Els vehicles grans, com els camions, ens poden fer de pantalla durant el moment de l’avançament i, quan els superem, ens pot desviar un cop de vent. Si ens passa això, corregirem suaument i amb seguretat la trajectòria del vehicle.

Si ens trobem amb neu o gel

S’ha de circular amb suavitat, no frenarem bruscament, reduirem la velocitat per facilitar l’adherència i així evitarem lliscaments. També s’ha d’augmentar la distància de seguretat, seguir les roderes o empremtes deixades per altres vehicles, no avançar si no és necessari i, a més, portar les cadenes per si les hem d’utilitzar. Una alternativa a les cadenes són els pneumàtics d’hivern, tant en condicions de neu com amb baixes temperatures.

A més, en arrencar el vehicle sobre neu pot ser que les rodes patinin i s’enfonsin. Per evitar-ho, les posarem en línia recta, arrencarem  amb segona i deixarem anar molt lentament l’embragatge, mantenint una acceleració suau i constant. Compte també si ens trobem amb plaques de gel, perquè la distància de frenada en gel pot augmentar fins a deu vegades.

meteorologia_genèric

La prevenció, bàsica!

Si hem de viatjar amb condicions meteorològiques adverses, és fonamental tenir el cotxe en bones condicions. L’estat mecànic general ha de ser òptim i, específicament, comprovarem els frens,  l’enllumenat, les escombretes i el funcionament de l’eixugaparabrises, així com els nivells de líquid de fre i d’oli i de líquid anticongelant. És fonamental revisar l’estat dels pneumàtics per assegurar una bona adherència a la carretera, i és  recomenable utilitzar pneumàtics d’hivern. Per fer front a possibles situacions meteorològiques adverses també és recomanable portar una manta al vehicle. I no ens oblidem d’informar-nos de l’estat del trànsit abans de sortir a la carretera a través

  • del 012
  • del Twitter de l’SCT @transit,
  • del web http://transit.gencat.cat i de les cròniques radiofòniques i televisives de diversos mitjans de comunicació

Consells de conducció amb pluja

Consells de conducció amb vent

Consells de conducció amb neu

 

El Parlamento Europeo propone medidas para impulsar la seguridad vial en la UE

xarxesDeixa un comentari

Cada año, en Europa, 25.500 personas mueren y 135.000 más resultan heridas de gravedad a consecuencia de un siniestro vial. Esta cifra pone en evidencia que hay que adoptar más medidas, y que estas tienen que ser más eficaces, con el fin de alcanzar la Visión Cero en el año 2050. Con esta premisa, el Parlamento Europeo aprobó este mes de noviembre la resolución no legislativa Salvar vidas: impulsar la seguridad de los vehículos en la UE (2017/2085(INI)).

La iniciativa parte de la base de que la seguridad vial depende de tres factores: vehículo, infraestructuras y comportamiento del conductor, de manera que hay que impulsar medidas en los tres ámbitos, remarcando la importancia de adoptar medidas eficaces tanto con respecto a la seguridad activa como a la seguridad pasiva de los vehículos.

En la resolución, el Parlamento Europeo propone la incorporación de sistemas de asistencia al conductor que permitan mejorar la seguridad vial y tengan un coste-beneficio favorable, así como la instalación de una serie de sistemas inteligentes para prevenir accidentes o mitigar su efecto, entre los que destacan los sistemas de control de la presión de neumáticos, de recordatorio del cinturón de seguridad o de permanencia en el carril.

Con este informe, con el que se remarca que la seguridad vial es un asunto urgente, el Parlamento Europeo pone deberes tanto a la Comisión Europea como a los estados miembros.

De esta manera, insta a la Comisión Europea a valorar la armonización del límite de alcohol en la sangre a 0,0% para conductores noveles durante los dos primeros años y para conductores profesionales; a fijar nuevos objetivos para reducir a la mitad el número de personas heridas graves en las carreteras en el periodo 2020-2030, y a obligar a la instalación de tecnología de frenada de emergencia automática que permita detectar peatones, ciclistas, autobuses y vehículos pesados, entre otras medidas.

????????????????????????????????????

 

Con respecto a los estados miembros, el Parlamento Europeo les pide que efectúen controles regulares de carretera a los conductores; que mejoren el estado de las infraestructuras, y que construyan y mantengan infraestructuras más seguras y modernas para los usuarios más susceptibles, como son peatones y ciclistas, y que también mejoren la señalización. Por último, el informe pide, tanto a la Comisión Europea como a los estados miembros, que promuevan la movilidad compartida, sobre todo en las áreas urbanas.

Hay que destacar que en Cataluña, el Plan estratégico de seguridad vial 2014-2020 (PESV), aprobado por el Gobierno de la Generalitat en enero del 2014, fija como objetivo principal la reducción del número de personas muertas en accidentes de tráfico en un 50% respecto del 2010 para dar cumplimiento a los objetivos establecidos por la UE. Además, recoge como objetivo la reducción del número de heridos graves con secuelas de por vida en un 40%, también en el horizonte 2020. EL PESV es un instrumento clave para avanzar en la mejora de la seguridad vial en la red viaria catalana y para alcanzar el objetivo estratégico de la Visión Cero en el año 2050.

El Parlament Europeu proposa mesures per impulsar la seguretat viària a la UE

xarxesDeixa un comentari

Cada any, a Europa, 25.500 persones moren i 135.000 més resulten ferides de gravetat a conseqüència d’un sinistre viari. Aquesta xifra fa evident que cal adoptar més mesures, i que aquestes siguin més eficaces, per tal d’assolir la Visió Zero l’any 2050. Amb aquesta premissa el Parlament Europeu va aprovar aquest mes de novembre la resolució no legislativa Salvar vides: impulsar la seguretat dels vehicles a la UE (2017/2085(INI)).

La iniciativa parteix de la base que la seguretat viària depèn de tres factors: vehicle, infraestructures i comportament del conductor, de manera que cal impulsar mesures en tots tres àmbits, remarcant la importància d’adoptar mesures eficaces tant pel que fa a la seguretat activa com passiva dels vehicles.

En la resolució, el Parlament Europeu proposa la incorporació de sistemes d’assistència al conductor que permetin millorar la seguretat viària i tinguin un cost-benefici favorable, així com la instal·lació d’un seguit de sistemes intel·ligents per prevenir accidents o mitigar-ne l’efecte, entre els quals destaquen els sistemes de control de la pressió de pneumàtics, de recordatori del cinturó de seguretat o de permanència al carril.

Amb aquest informe, amb el qual es remarca que la seguretat viària és un afer urgent, el Parlament Europeu posa deures tant a la Comissió Europea com als estats membres.

Així, insta la Comissió Europea a valorar l’harmonització del límit d’alcohol a la sang a 0,0% per a conductors novells durant els dos primers anys i per a conductors professionals; a fixar nous objectius per reduir a la meitat el nombre de persones ferides greus a les carreteres en el període 2020-2030, i a obligar a instal·lar tecnologia de frenada d’emergència automàtica que permeti detectar vianants, ciclistes, autobusos i vehicles pesants, entre d’altres mesures.

????????????????????????????????????

Pel que fa als estats membres, el Parlament Europeu els demana que efectuïn controls regulars de carretera als conductors; que millorin l’estat de les infraestructures viàries, i que construeixin i mantinguin infraestructures més segures i modernes per als usuaris més susceptibles, com són vianants i ciclistes, i en millorin la senyalització. Finalment, l’informe demana, tant a la Comissió Europea com als estats membres, que promoguin la mobilitat compartida, sobretot a les àrees urbanes.

Cal destacar que a Catalunya, el Pla estratègic de seguretat viària 2014-2020 (PESV), aprovat pel Govern de la Generalitat el gener del 2014,  fixa com a objectiu principal la reducció del nombre de persones mortes en accidents de trànsit en un 50% respecte del 2010 per donar compliment als objectius establerts per la UE. A més, recull com a fita la reducció del nombre de ferits greus amb seqüeles de per vida en un 40%, també en l’horitzó 2020. EL PESV és un instrument clau per avançar en la millora de la seguretat viària a la xarxa vària catalana i per assolir l’objectiu estratègic de la Visió Zero l’any 2050.

“La fuerza del ser humano te ayuda a no perder la esperanza”

xarxesDeixa un comentari

Un servicio de atención psicológica a víctimas directas e indirectas en los momentos posteriores a un  accidente las 24 horas del día, todos los días del año, y con cobertura territorial en prácticamente todos los municipios de Cataluña. Eso es posible desde el miércoles 25 de octubre a raíz del convenio de colaboración que firmaron los departamentos de Interior y Salud con el fin de ofrecer apoyo presencial e inmediato y atención especializada a los afectados de accidentes de tráfico en unos momentos tan trágicos y difíciles como los de tener que vivir la pérdida de un ser querido o las graves lesiones a consecuencia de un accidente de tráfico. Este servicio pretende ayudar a prevenir o, cuando menos, limitar la situación de vulnerabilidad y afrontar de una mejor manera esta realidad que tienen que vivir. El Servicio Catalán de Tráfico es quien ofrecerá este servicio, que se activará por parte de los Mossos d’Esquadra  y el Sistema de Emergencias Médicas, quien lo prestará.

Begoña Odriozola, psicóloga, 57 años de vida y 28 años de profesión  está especializada en la atención psicológica en trauma y luto y en la intervención en crisis en el ámbito de las emergencias médicas y catástrofes. Ha trabajado en el Servicio de Información y Atención a las Víctimas de Tráfico, adscrito al Servicio Catalán de Tráfico, y, actualmente, es psicóloga del Sistema de Emergencias Médicas.

_DSC7035

“LA PSICOLOGÍA DE EMERGENCIAS TE DA LA POSIBILIDAD DE INTERVENIR EN EL MOMENTO EN QUE SE GESTA EL TRAUMA Y HACER ALGO”

¿Qué similitudes o diferencias tiene un siniestro vial respecto a cualquier situación de emergencia? No hay muchas diferencias respecto a cualquier otra situación de emergencia. Nosotros hablamos de incidentes críticos. Un accidente de tráfico, una explosión o un derrumbamiento de un edificio hacen que, de repente, tu vida cambie. Ya no hay planes, ya no sabes dónde estás, ya no sabes qué ha pasado, estás desorientado, no te lo acabas de creer, y tu cuerpo experimenta una serie de reacciones y respuestas que no entiendes. El accidente puede ser más o menos grave, tendrá secuelas más importantes o menos, pero siempre es algo inesperado, abrupto, que a menudo desencadena una respuesta de estrés agudo en las personas que lo sufren.

“El ACCIDENTE SIEMPRE ES ALGO INESPERADO, ABRUPTO, QUE A MENUDO DESENCADENA UNA RESPUESTA DE ESTRÉS AGUDO”

¿Qué requiere esta situación como psicóloga interviniente? Si como psicóloga intervienes en el momento del siniestro y  llegas pronto, ayudas a otros a organizar a las personas dentro del escenario. El psicólogo de emergencias tiene habilidades de psicología sanitaria o de psicología clínica y de gestión de grupos humanos, como puede ser una familia, y conoce la reacción de estos grupos en situaciones de crisis. Nosotros colaboramos en la gestión de todo esto.

¿Y cuáles son las reacciones que sufren las personas afectadas por un siniestro vial? Es habitual una reacción de estrés agudo. Sensación de ansiedad muy alta, se te dispara el corazón, respiras con dificultad, las capacidades de atención y de concentración se ven afectadas, te dicen cosas y no estás entendiendo ni escuchando lo que te dicen, como si lo que te pasa no fuera real, como si no fueras tú, con muchas ganas de salir corriendo o de tener reacciones agresivas, como dar golpes, hacerte daño… Todas estas reacciones son muy peligrosas en el caso de un accidente de tráfico puesto que ocurren en la carretera. Hay que vigilar a las personas que tienen este tipo de reacciones más activas para que no empiecen a correr y se hagan daño.

¿Hay otras que puedan ser de riesgo, también? Puede haber otras reacciones que tienen más relación con la congelación, paralización, desconexión… Todo es tan intenso que el cerebro se colapsa, por decirlo de alguna manera… Estas son las que nos dan más miedo, porque cuando una persona está desconectada puede empezar a deambular, a andar, a cruzar la carretera sin ser consciente. Es una reacción que podemos entender con la metáfora del coche. Es como si estuviéramos apretando el acelerador y el freno al mismo tiempo… cuando dejas uno de los dos, el coche sale corriendo… Por lo tanto, cuando la persona se descongela demasiado rápido, se conecta rápidamente, pero la energía acumulada en su cuerpo lo impulsa a salir corriendo… Este tipo de reacciones son de riesgo y tenemos que vigilarlas. Cuando una persona está así, es importante que alguien se quede cerca de ella para vigilar que no haga nada que la pueda poner en riesgo. No siempre el que grita más es el que está peor… De aquí que nuestra intervención sea preventiva.

“UNO TIENE QUE ENTENDER QUE ESTO ES UNA CARRERA DE RESISTENCIA, QUE TARDARÁ UN CIERTO TIEMPO EN MEJORAR Y QUE NO LO PUEDE VER TODO EN TÉRMINOS DE UN ESPRINT”

¿Cuál es el momento más complicado para la víctima de un siniestro vial? A nosotros no nos gusta hablar de víctimas. Hablamos de supervivientes. Una persona afectada de accidente de tráfico me dijo hace poco que esto parece una carrera de obstáculos. Primero vemos el accidente, pero después vemos otra cosa y después otra. Todas las personas que lo han vivido saben lo que es. En la familia, además, cada cual gestiona el dolor de manera diferente… En la familia, el reto es poder entender, respetar y encajar las diferentes estrategias de enfrentamiento que tiene cada cual. Uno tiene que entender que esto es una carrera de resistencia, que tardará un cierto tiempo en mejorar y que no lo puede ver todo en términos de un esprint. En estas situaciones, tenemos que ser muy prácticos.

“TENER UNA BUENA RED DE CONOCIDOS, AMIGOS Y FAMILIA ES UN FACTOR MUY PROTECTOR DEL TRAUMA”

¿Cómo es de importante tener una red social de apoyo en este sentido? Los humanos no nos curamos solos, somos seres sociales y necesitamos que los otros nos hagan de almohada. Tener una buena red de conocidos, amigos y familia es un factor muy protector del trauma. Quien tiene una almohada difícilmente tendrá problemas. No es tan angustioso.

“La força de l’ésser humà t’ajuda a no perdre l’esperança”

xarxesDeixa un comentari

Un servei d’atenció psicològica a víctimes directes i indirectes en els moments posteriors a l’accident, les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i amb cobertura territorial  pràcticament a tots els municipis de Catalunya. Això és possible des del dimecres 25 d’octubre passat arran del conveni de col·laboració que van signar els departaments d’Interior i Salut per tal d’oferir suport presencial i immediat i atenció especialitzada als afectats d’accidents de trànsit, en uns moments tan tràgics i difícils com és haver de viure la pèrdua d’un ésser estimat o les greus lesions a conseqüència d’un accident de trànsit. Aquest servei pretén ajudar a prevenir o, si més no, limitar la situació de vulnerabilitat i afrontar d’una millor manera aquesta realitat que han de viure. El Servei Català de Trànsit és qui oferirà aquest servei, que s’activarà per part dels Mossos d’Esquadra  i el Sistema d’Emergències Mèdiques és qui el prestarà.

Begoña Odriozola, psicòloga, 57 anys de vida i 28 anys de professió,   està especialitzada en l’atenció psicològica en trauma i dol i en la intervenció en crisi en l’àmbit de les emergències mèdiques i catàstrofes. Ha treballat al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit, adscrit al Servei Català de Trànsit, i, actualment, és psicòloga del Sistema d’Emergències Mèdiques.

_DSC7035

“LA PSICOLOGIA D’EMERGÈNCIES ET DONA LA POSSIBILITAT D’INTERVENIR EN EL MOMENT EN QUÈ ES GESTA EL TRAUMA I FER QUELCOM”

Quines similituds o diferències té un sinistre viari respecte de qualsevol situació d’emergència? No hi ha moltes diferències respecte de qualsevol altra situació d’emergència. Nosaltres parlem d’incidents crítics. Un accident de trànsit, una explosió o un esfondrament d’un edifici fan que, de sobte, la teva vida canviï. Ja no hi ha plans, ja no saps on ets, ja no saps què ha passat, estàs desorientat, no t’ho acabes de creure, i el teu cos experimenta tota una sèrie de reaccions i respostes que no entens. L’accident pot ser més o menys greu, tindrà seqüeles més importants o menys, però sempre és quelcom inesperat, abrupte, que sovint desencadena una resposta d’estrès agut en les persones que el pateixen.

“L’ACCIDENT SEMPRE ÉS QUELCOM INESPERAT, ABRUPTE, QUE SOVINT DESENCADENA UNA RESPOSTA D’ESTRÈS AGUT”

Què  requereix aquesta situació com a psicòleg intervinent? Si com a psicòleg intervens en el moment del sinistre i hi arribes aviat, ajudes a altres a organitzar les persones dins l’escenari. El psicòleg d’emergències té habilitats de psicologia sanitària o de psicologia clínica i de gestió de grups humans, com pot ser una família, i coneix la reacció d’aquests grups en situacions de crisi. Nosaltres col·laborem en la gestió de tot això.

I quines són les reaccions que pateixen les persones afectades per un sinistre viari? És habitual una reacció d’estrès agut. Sensació d’ansietat molt alta, se’t dispara el cor, respires amb dificultats, les capacitats d’atenció i de concentració es veuen afectades, et diuen coses i no estàs entenent ni escoltant el que et diuen, com si allò que et passa no fos real, com si no fossis tu, amb moltes ganes de sortir corrents o de tenir reaccions agressives, com fer cops, fer-te mal… Totes aquestes reaccions són molt perilloses en el cas d’un accident de trànsit ja que ocorren a la carretera. Cal vigilar les persones que tenen aquest tipus de reaccions més actives perquè no comencin a córrer i prenguin mal.

N’hi ha d’altres que poden ser de risc, també? Hi poden haver altres reaccions que tenen més a veure amb la congelació, paralització, desconnexió… Tot és tan intens que el cervell es col·lapsa, per dir-ho així.. Aquestes són les que ens fan més por, perquè quan una persona està desconnectada pot començar a deambular, a caminar, a creuar la carretera sense ser-ne conscient. És una reacció que podem entendre fent la metàfora del cotxe. És com si estiguéssim  prement l’accelerador i el fre al mateix temps…quan deixes un dels dos, el cotxe surt corrents.. .Per tant, quan la persona es descongela massa ràpid, es connecta ràpidament però l’energia acumulada al seu cos l’impulsa a sortir corrents… Aquest tipus de reaccions són de risc i les hem de vigilar. Quan una persona està així, és important que algú es quedi prop d’ella per vigilar que no faci res que pugui posar-la en risc. No sempre el qui crida més és el que està pitjor… D’aquí que la nostra intervenció sigui preventiva.

“UN HA D’ENTENDRE QUE AIXÒ ÉS UNA CARRERA DE RESISTÈNCIA, QUE TRIGARÀ UN CERT TEMPS A MILLORAR I QUE NO HO POT VEURE TOT EN TERMES D’UN ESPRINT”

Com n’és d’important tenir una xarxa social de suport en aquest sentit? Els humans no ens curem sols, som éssers socials i necessitem que els altres ens facin de coixí. Tenir una bona xarxa de coneguts, amics i família és un factor molt protector del trauma. Qui té coixí difícilment tindrà problemes. No és igual de feixuc.

¿Qué opinas sobre la campaña “Todos tenemos familia/amigos. En la carretera, víctimas 0”?

xarxesDeixa un comentari

En una sala de cine a oscuras aparece una sola espectadora sentada en las butacas. Es Lis. Arranca el spot. “¿Y si solo fueran cuatro?” le pregunta una voz en off refiriéndose a la supuesta cifra óptima de víctimas mortales que tendría que haber este año a causa de los accidentes de tráfico. “Estaría contenta porque creería que son pocas”, afirma. La pantalla de proyección se enciende pero no empieza ninguna película, lo que aparecen son imágenes de una grabación cotidiana y espontánea de la hermana y de dos amigos de Lis; van en un coche, sonríen, ella conduce. “¿Y si fuesen estos cuatro?” Le preguntan de nuevo. “Me muero. La cifra tendría que ser cero”, responde sorprendida y emocionada. “Todos tenemos familia/amigos. En la carretera, víctimas 0” es la frase que sentencian los spots de la campaña que estamos difundiendo en los medios y en las redes sociales desde julio de este año. En ellos no se muestran imágenes de carreteras, ni de accidentes, ni de víctimas. Los protagonistas son personas anónimas, como Lis, Víctor, Emma, Irene o Montse; todos ellos y las reacciones que les provoca una hipotética pérdida de un ser querido en un accidente.

En este artículo hemos querido recoger diversas opiniones sobre esta campaña, que se alargará hasta finales de año y que tiene como eje central la Visión Cero. Según este principio ético, el único número aceptable de personas muertas o heridas graves en las carreteras es cero.

La directora del Servicio Catalán de Tráfico, Eugenia Doménech, lo tuvo claro desde el primer momento: la campaña se tenía que basar en la Visión Cero, y quería una campaña dirigida al corazón, que apelara a las emociones e hiciera reflexionar.

Foto pel post_campanya

¿Lo hemos conseguido?

  1. ¿Cómo valoras esta campaña?

Isabel Garcia, abogada

La valoro muy positivamente, creo que ha llegado a todos los ciudadanos. Siempre hablamos de cifras y porcentajes de manera general y eso hace que muchas veces los tengamos como unos hechos lejanos, pero cuando nos dicen que aquel pequeño porcentaje, por reducido que sea, puede ser uno de nuestros seres amados, el mensaje es directo y contundente.

Cèlia Quintana, periodista del equipo viario de Catalunya Ràdio

Es una muy buena campaña de publicidad. Todo el mundo tiene miedo de que un familiar sufra un accidente de tráfico. En caso de accidente, cualquier padre o madre se cambiaría por un hijo. Nadie quiere que le toque a él. Por eso es importante el concepto “cero muertos en las carreteras”.

Lluís Puerto, director de la Fundación RACC

Para mí es excelente. Da un mensaje muy claro y directo y es fácilmente comprensible para todo el mundo. Sin mostrar ninguna imagen contundente, apela a la empatía para darnos cuenta de que no tendría que producirse ninguna víctima de tráfico. Es un enfoque innovador y ayuda a recordar que no podemos bajar la guardia mientras haya un muerto en la carretera.

Laura Duro, psicóloga d’STOP Accidentes

Muy positiva, impactante y emocionante. Considero que es la mejor campaña de tráfico que he visto nunca. Apela directamente a las emociones, hace que el espectador se identifique directamente con las personas del spot y con las víctimas de tráfico. Me emociona cada vez que la veo ya que no te deja indiferente y te cambia tu actitud a la hora de conducir, haciendo que pensemos más en la seguridad de uno mismo y también en la de los demás.

  1. ¿Crees que esta campaña es más sobrecogedora que otras más explícitas en las que se muestran imágenes de accidentes y víctimas?

Lourdes Andreu, coordinadora de la asociación TRACE

Evidentemente, bajo mi punto de vista es mucho más sobrecogedora. Las imágenes violentas apelan al miedo, el miedo al rechazo, el rechazo a la negación y la negación, a cambiar de canal…Trabajar desde el punto de vista emocional es mucho más eficaz. Una campaña emotiva perdura en el recuerdo, mueve a la persona, le hace pensar…

Xavier Flores, director general de Infraestructuras y Movilidad Terrestre del Departamento de Territorio y Sostenibilidad

Probablemente cada campaña tiene su momento, y campañas más explícitas fueron positivas y contribuyeron a la reducción de la accidentalidad que hemos vivido en los últimos años; pero como la publicidad, para mantener su impacto, tiene que hacerlo todo menos repetirse, este giro y nuevo enfoque lo encuentro muy apropiado y oportuno.

Laia Serra, agente de viajes

Creo que no hacen falta imágenes de accidentes para concienciar a la gente. Impacta más cuando les toca a los tuyos. Ver que te pueden llegar a faltar en cualquier momento es lo que más conciencia.

  1. ¿Cómo crees que deberían ser las campañas de tráfico?

Yolanda Doménech, directora de la Asociación de Prevención de Accidentes d’Accidents de Tráfico P(A)T

Es difícil innovar y hacer una campaña original. Lo que sí es cierto es que estamos tan acostumbrados a ver imágenes explícitas que creo que ya no nos afectan. Creo que las campañas de tráfico tendrían que apelar a los valores: el valor de la familia y los seres queridos, el valor a la vida, el respeto al prójimo, etc. También pienso que puede ser interesante mostrar alternativas en positivo, como por ejemplo opciones de ocio sin alcohol ni drogas.

Laura Amargant, técnica en turismo

Opino que esta contundencia está bien porque cuesta mucho concienciar a la gente. Considero que es una campaña muy conmovedora

Roger Llinàs Puente, bombero responsable de salvamento en accidentes de tráfico

No creo que haya fórmulas infalibles. Creo que tienen que ser adaptadas al momento y a las circunstancias concretas de cada situación social. También creo que pueden estar dirigidas a toda la población o específicamente a colectivos concretos. Por ejemplo, los jóvenes, la gente de media edad o las personas mayores. Sea como fuere, tienen que ser innovadoras para llamar nuestra atención y hacernos pensar.

Què opines de la campanya “Tots tenim família/amics. A la carretera, víctimes 0”?

xarxes1 comentari

En una sala de cinema a les fosques apareix una sola espectadora asseguda a les butaques. És la Lis. Arrenca l’espot. “I si només fossin quatre?” li pregunta una veu en off referint-se a una suposada xifra òptima de víctimes mortals que hi hauria d’haver aquest any a causa d’un accident de trànsit. “Estaria contenta perquè creuria que són poques”, afirma. La pantalla de projecció s’encén però no comença cap pel·lícula, el que apareixen són imatges d’una gravació quotidiana i espontània de la germana i de dos amics de la Lis; van en un cotxe, somriuen, ella condueix. “I si fossin aquests quatre?” Li pregunten de nou. “Em moro. La xifra hauria de ser zero”, respon sorpresa i emocionada. “Tots tenim família/amics. A la carretera, víctimes 0” és la frase que sentencia els espots de la campanya que estem difonent als mitjans i a les xarxes socials des del juliol d’aquest any. No s’hi mostren imatges de carreteres, ni d’accidents, ni de víctimes. Els protagonistes són persones anònimes, com la Lis, en Víctor, l’Emma, la Irene o la Montse; tots ells i les reaccions que els provoca una hipotètica pèrdua d’un ésser estimat en un accident.

En aquest apunt hem volgut recollir opinions diverses sobre aquesta campanya, que s’allargarà fins a finals d’any i que té com a eix central la Visió Zero. Segons aquest principi ètic, l’únic nombre acceptable de persones mortes o ferides greus a les carreteres és zero.

La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, ho va tenir clar des del primer moment: la campanya s’havia de basar en la Visió Zero, i volia una campanya dirigida al cor, que apel·lés a les emocions i fes reflexionar.

Foto pel post_campanya

Ho hem aconseguit?

  1. Com valores aquesta campanya?

Isabel Garcia, advocada     

La valoro molt positivament, crec que ha arribat a tots els ciutadans. Sempre parlem de xifres i percentatges de manera general i això fa que moltes vegades ho tinguem com uns fets llunyans, però quan ens diuen que aquell petit percentatge, per reduït que sigui, pot ser un dels nostres éssers estimats, el missatge és directe i contundent.

Cèlia Quintana, periodista de l’equip viari de Catalunya Ràdio

És una molt bona campanya de publicitat. Tothom  té por que un familiar pateixi un accident de trànsit. En cas d’un accident, qualsevol pare o mare es canviaria per un fill, Ningú vol que li toqui a ell. Per això és important el concepte “zero morts a les carreteres”.

Lluís Puerto, director de la Fundació RACC

Per mi és excel·lent. Dona un missatge molt clar i directe i és fàcilment comprensible per tothom. Sense mostrar cap imatge contundent, apel·la a l’empatia per fer-nos adonar que no s’hauria de produir cap víctima de trànsit. És un enfocament innovador i ajuda a recordar que no podem abaixar la guàrdia mentre hi hagi un mort a la carretera.

Laura Duro, psicòloga d’STOP Accidentes

Molt positiva, impactant i emocionant. Considero que és la millor campanya de trànsit que he vist mai. Apel.la directament a les emocions, fa que l’espectador s’identifiqui directament amb les persones de l’espot i amb les víctimes de trànsit. M’emociona cada vegada que la veig ja que no et deixa indiferent i canvia la teva actitud a l’hora de conduir, fent que pensem més en la seguretat d’un mateix i també en la dels altres.

  1. Creus que aquesta campanya és més colpidora que d’altres més explícites on es mostren imatges d’accidents i víctimes?

Lourdes Andreu, coordinadora de l’associació TRACE

Evidentment, sota el meu punt de vista és molt més colpidora. Les imatges violentes apel·len a la por, la por al rebuig, el rebuig a la negació i la negació, a canviar de canal…Treballar des del punt de vista emocional és molt més eficaç. Una campanya emotiva perdura en el record, mou a la persona, la fa pensar…

Xavier Flores, director general d’Infraestructures i Mobilitat Terrestre del Departament de Territori i Sostenibilitat

Probablement cada campanya té el seu moment, i campanyes més explícites van ser positives i van contribuir a la reducció de l’accidentalitat que hem viscut els darrers anys; però com que la publicitat, per mantenir el seu impacte, ha de fer-ho tot menys repetir-se, aquest gir i nou enfocament el trobo molt escaient i oportú.

Laia Serra, agent de viatges

Crec que no fan falta imatges d’accidents per conscienciar la gent. Toca més quan et toquen els teus. Veure que et poden arribar a faltar en qualsevol moment és el que més consciencia.

Neus Sala, directora de continguts de l’agència Mega TV i creativa de la campanya “Tots tenim família. A la carretera víctimes 0”

En aquesta campanya, entrem en la intimitat d’aquestes persones i les seves famílies, connectem ràpidament amb els seus sentiments i emocions, i reconeixem els vídeos dels seus familiars gravats amb el mòbil com si fossin els nostres. És un espot que connecta directament amb el cor de les persones. Tots ens hi sentim identificats, perquè ningú vol perdre els seus familiars. De fet, molta gent ens ha comentat que és molt difícil no plorar veient el vídeo.

  1. Com creus que haurien de ser les campanyes de trànsit?

Yolanda Doménech, directora de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T

És difícil innovar i fer una campanya original. El que sí és cert és que estem tan acostumats a veure imatges explícites que crec que ja no ens afecten. Crec que les campanyes de trànsit haurien d’apel·lar als valors: el valor de la família i la gent estimada, el valor a la vida, el respecte als altres, etc. També penso que pot ser interessant mostrar alternatives en positiu, com per exemple opcions d’oci sense alcohol ni drogues.

Laura Amargant, tècnica en turisme

Opino que aquesta contundència està bé perquè costa molt conscienciar la gent. Aquesta campanya l’he trobat molt colpidora.

Roger Llinàs Puente, bomber responsable de salvament en accidents de trànsit

No crec que hi hagi fórmules infal·libles. Crec que han de ser adaptades al moment i a les circumstàncies concretes de cada situació social. També crec que poden ser dirigides a tota la població o específiques per a col·lectius concrets. Per exemple, els joves, la gent de mitjana edat o la gent gran. Sigui com sigui han de ser innovadores per tal de cridar la nostra atenció i fer-nos pensar.

Vídeo que recull opinions diverses sobre aquesta campanya:

Aire pur, mobilitat sostenible

xarxesDeixa un comentari

Inhalar, exhalar. Inhalar i exhalar aire pur. Inhalar i exhalar aire contaminat. Aquesta és la qüestió. Viure en una gran ciutat té grans avantatges, com tenir a l’abast tot allò necessari en un cop de cotxe o moto, en bicicleta, en transport públic… Però aquesta gran capacitat per desplaçar-nos que ens proporcionen les grans ciutats té un gran desavantatge: la contaminació ambiental per l’ús de vehicles motoritzats.

L’OMS calcula que al món sumen 1,3 milions les persones que moren a l’any per culpa de la contaminació urbana. És a les urbs on augmenta el risc de patir malalties respiratòries agudes, com la pneumònia, i cròniques, com el càncer de pulmó i malalties cardiovasculars.

Equilibrar l’ús d’aquests vehicles per evitar la contaminació ambiental implica un desús del transport privat motoritzat en pro del transport col·lectiu i d’altres transports més sostenibles, un dels objectius primordials de la Generalitat de Catalunya. Per conscienciar, fomentar i educar en una mobilitat més sostenible i saludable, del 16 al 22 de setembre s’ha organitzat la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura sota el lema ‘Mobilitza’t per un aire més net!’ on diversos municipis catalans han ofert més de 600 activitats per a totes les edats.

Imatge Setmana Mobilitat

El Servei Català de Trànsit s’ha sumat a aquesta setmana amb l’organització, en diversos punts del territori, de parcs infantils de seguretat viària en bicicletes amb la finalitat de promoure activitats responsables, cíviques i saludables en la mobilitat entre els més joves.

En el mapa interactiu d’aquesta pàgina de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/agenda-dactivitats/) trobareu des de caminades fins a pedalades, jocs i dinàmiques sobre qualitat ambiental. La bicicleta hi ha tingut un protagonisme especial, ja que més de 300 activitats han estat relacionades amb el món de les dues rodes.

Culmina la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura el Dia sense Cotxes (22 de setembre), la iniciativa per promoure el transport públic i els vehicles no motoritzats. Fins a un total de 65 municipis d’arreu de Catalunya s’han sumat a la proposta, entre els quals hi ha ciutats com Barcelona, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Manresa i Mataró.

D’altra banda, el Servei Català de Trànsit també s’ha sumat al Dia Europeu Sense Víctimes Mortals a les Carreteres. que es va celebrar ahir 21 de setembre.

http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/inici/

Aire puro, movilidad sostenible

xarxesDeixa un comentari

Inhalar, exhalar. Inhalar y exhalar aire puro. Inhalar y exhalar aire contaminado. Esa es la cuestión. Vivir en una gran ciudad tiene grandes ventajas, como tener al alcance todo lo necesario en un momento en coche o moto, en bicicleta, en transporte público… Pero esta gran capacidad para desplazarnos que nos proporcionan las grandes ciudades tiene una gran desventaja: la contaminación ambiental por el uso de vehículos motorizados.

La OMS calcula que en el mundo suman 1,3 millones las personas que mueren al año por culpa de la contaminación urbana. Es en las urbes donde aumenta el riesgo de sufrir enfermedades respiratorias agudas, como la neumonía, y crónicas, como el cáncer de pulmón y enfermedades cardiovasculares.

Equilibrar el uso de estos vehículos para evitar la contaminación ambiental implica un desuso del transporte privado motorizado en pro del transporte colectivo y otros transportes más sostenibles, uno de los objetivos primordiales de la Generalidad de Cataluña. Para concienciar, fomentar y educar en una movilidad más sostenible y saludable, del 16 al 22 de septiembre se ha organizado la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura bajo el lema ‘¡Movilízate por un aire más limpio!’, donde varios municipios catalanes han ofrecido más de 600 actividades para todas las edades.

Imatge Setmana Mobilitat

El Servicio Catalán de Tráfico se ha sumado  esta semana con la organización, en varios puntos del territorio, de parques infantiles de seguridad vial en bicicletas con el fin de promover actividades responsables, cívicas y saludables en la movilidad entre los más jóvenes.

En el mapa interactivo de esta página de la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura (http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/agenda-dactivitats/) se puede encontrar desde caminatas hasta pedaladas, juegos y dinámicas sobre calidad ambiental. La bicicleta ha tenido un protagonismo especial, ya que más de 300 actividades han estado relacionadas con el mundo de las dos ruedas.

Culmina la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura el Día sin Coches (22 de septiembre), la iniciativa para promover el transporte público y los vehículos no motorizados. Hasta un total de 65 municipios de toda Cataluña se suman a la propuesta, entre los que hay ciudades como Barcelona, ​​Girona, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, ​​Manresa y Mataró.

Por otra parte, el Servicio Catalán de Tráfico también se ha sumado  al Día Europeo sin Víctimas Mortales en las Carreteras, que se celebró ayer 21 de septiembre.

http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/inici/