Estudi EuroRAP Catalunya 2020: el 30% de la xarxa viària analitzada té un risc alt o molt alt d’accident greu o mortal

A Catalunya hi ha 1.875 km de carretera amb un risc alt o molt alt d’accident greu o mortal, cosa que representa el 30% de la xarxa viària analitzada. Aquest percentatge no ha millorat respecte al trienni anterior. Aquesta és una de les principals conclusions de la 19a edició de l’estudi d’avaluació de carreteres EuroRAP, que ha analitzat un any més l’accidentalitat a la xarxa viària.

EuroRAP és un consorci europeu que analitza el risc d’accidentalitat de les carreteres amb l’objectiu de millorar la seguretat viària. La seva metodologia compara el nombre d’accidents greus i mortals que hi ha hagut els últims 3 anys en un tram de carretera amb el volum de vehicles que hi circulen (la intensitat mitjana diària de trànsit, IMD). A Catalunya, de l’avaluació se’n fa càrrec el RACC en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el Servei Català de Trànsit i la Diputació de Barcelona. L’estudi es publica cada any des del 2002 i analitza més de 6.300 quilòmetres de carreteres interurbanes de titularitat estatal, autonòmica i de les diputacions (que representen el 53% del total de la xarxa viària -més de 12.100 quilòmetres- i el 92% de la mobilitat per carretera de Catalunya).

El risc de patir un accident greu o mortal

En el període analitzat per aquesta edició de l’estudi EuroRAP (trienni 2017-2019), els accidents greus i mortals van augmentar de mitjana un 0,4%, mentre que la mobilitat per carretera a Catalunya va créixer de mitjana un 1,8%. D’aquestes dades es desprèn que el risc global de patir un accident greu o mortal ha disminuït un 1,3% respecte a l’anterior període analitzat (trienni 2016-2018).

Ara bé, el risc de patir un accident greu o mortal continua sent 4 vegades superior en una carretera convencional (amb un sol carril per sentit) que en una autopista, ja que pràcticament tots els trams amb risc molt alt, alt i mitjà es troben en vies convencionals.

En el trienni 2017-2019, només a la demarcació de Lleida ha disminuït el percentatge de quilòmetres amb risc alt i molt alt: a Barcelona representen el 29% dels quilòmetres (+1 punt), a Girona són el 28% (+1 punt); a Tarragona són el 24% (+4 punts), i a Lleida, el 36% (-8 punts).

Els trams amb més risc i més concentració d’accidents

Els 10 trams amb més risc d’accident greu o mortal a Catalunya (2017-2019) són aquests:

Es tracta de vies convencionals de calçada única. La carretera de l’Arrabassada (BP-1417) entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès torna a situar-se com el tram de carretera amb més risc d’accident de Catalunya, amb 14 accidents greus en els darrers 3 anys, i puja el risc respecte al trienni anterior. En el 80% dels accidents amb morts i ferits greus hi ha com a mínim una motocicleta involucrada. D’altra banda, el tram de la C-37 entre Alcover i Valls passa del primer al segon lloc de la classificació. Aquest tram destaca per l’alta proporció d’accidents amb vehicles pesants involucrats, que representen el 43% del total de sinistres amb morts i ferits greus del tram.

Quant als 10 trams amb més concentració d’accidents per quilòmetre a Catalunya (2017-2019), per cinquè any consecutiu, el tram que acumula més accidents greus per quilòmetre es troba a la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès, per on circulen gairebé 145.000 vehicles cada dia. En el trienni analitzat (2017-2019) hi ha hagut un total de 19 accidents amb víctimes greus o mortals. Els trams com aquest amb més volum d’accidents destaquen per l’elevadíssima proporció de sinistres amb motos implicades: de mitjana, en un 75% dels accidents amb morts i ferits greus hi ha estat involucrada una moto o un ciclomotor i la meitat de les víctimes mortals eren motoristes.

Accidentalitat de motos i vehicles pesants

Quant a la xarxa analitzada per EuroRAP, en el 43% de tots els accidents amb morts o ferits greus entre el 2017 i el 2019 hi ha estat involucrada com a mínim una moto o un ciclomotor, una proporció molt elevada atès que aquests vehicles representen al voltant del 5% de la mobilitat global en carretera.

El tram amb més accidents de vehicles pesants és a l’A-2 entre l’enllaç amb l’AP-2 (Sant Feliu de Llobregat) i l’enllaç amb la B-20 (Ronda de Dalt). Lidera aquest rànquing per tercer any consecutiu i ja fa 4 anys que és a la llista. També apareix als rànquings de trams amb més accidents de moto i amb més accidents en general.

Els patinets queden fora de les voreres

La setmana passada es va aprovar una reforma legislativa estatal de trànsit que inclou l’esperada regulació de la circulació dels patinets elèctrics i de tots els VMP (vehicles de mobilitat personal). La nova normativa desfà ambigüitats i homogeneïtza el que fins ara havien regulat diferents ordenances municipals.

En aquest sentit, doncs, la modificació que fa el nou Reial decret en el Reglament general de circulació posa llum sobre diversos aspectes controvertits que havien envoltat l’auge d’aquests vehicles en els entorns urbans i regula taxativament que a partir del 2 de gener de 2021 no podran circular ni per voreres ni per zones de vianants. També aclareix l’altre aspecte: no podran anar per carreteres ni travesseres i tampoc per autopistes i autovies dins de poblat ni per túnels urbans.

Amb els canvis en el Reglament general de vehicles es ratifica la definició dels VMP que s’havia especificat en una instrucció prèvia: són vehicles d’una o més rodes, dotats únicament d’una plaça i propulsats exclusivament per motors elèctrics que proporcionen una velocitat màxima d’entre 6 i 25 km/h.

Un altre punt a tenir en compte de la flamant normativa respecte dels VMP és que per poder circular hauran de tenir el corresponent certificat de circulació  que els identifiqui i que acrediti que compleixen els requisits tècnics previstos en el manual de característiques que s’aprovarà a través d’una resolució de la Direcció General de Trànsit estatal (DGT). Tanmateix aquesta obligatorietat documental no entrarà en vigor fins a l’11 de novembre de 2022.

Els conductors de patinets elèctrics també han de tenir clar que hauran de complir les normes de circulació com la resta de vehicles i que poden ser sancionats per circular amb auriculars o telèfon mòbil, si van sense llum o elements reflectors a la nit, si condueixen beguts o drogats, etc.

Amb la regulació de la circulació sobretot urbana dels patinets i amb l’exclusió del seu ús per les voreres, la mobilitat als municipis serà més segura per als més vulnerables. Tanmateix com va destacar el director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, en unes jornades sobre VMP organitzades per ADEVIC,  “Els patinets són i entren dins dels col·lectius vulnerables i per tant cal alertar la resta d’usuaris que han de compartir l’espai públic amb ells i, d’altra banda, els conductors de VMP han de respectar les normes d’ús i circulació”.

C-MobILE: l’APP per connectar els vehicles amb la carretera

El projecte europeu C-MobILE desplega serveis d’ajut a la mobilitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana

L’APP és gratuïta i integra avisos visuals i per veu dins de qualsevol aplicació de navegació com Google Maps o Waze

Els vehicles poden captar cada cop més informació sobre les carreteres per on circulen i, amb el temps, la seva connexió amb les infraestructures serà cada vegada més gran per contribuir a una mobilitat més segura i eficient. En aquesta línia treballa el projecte europeu C-MobILE, que compta amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit (SCT).

L’APP C-MobILE Barcelona és la primera que pot oferir als conductors serveis com avisos sobre la presència de vehicles d’emergència o col·lectius vulnerables (motoristes, ciclistes i vianants), a més de notificar incidències com retencions, obres i accidents. També pot retransmetre als conductors el contingut dels panells de missatgeria variable de les carreteres, informar sobre límits de velocitat i calcular si l’usuari arribarà al proper semàfor en verd o en vermell.

C-MobILE Barcelona es pot fer servir simultàniament amb altres aplicacions de navegació, com Google Maps o Waze, i està disponible de forma gratuïta per a mòbils Android. El projecte s’està desenvolupant a les ciutats de Barcelona, Bilbao, Vigo, Bordeus, Copenhaguen, Newcastle i Tessalònica, i a la província holandesa de Brabant Septentrional. Quan els usuaris viatgen a aquestes ciutats europees, l’APP s’integra amb els sistemes locals d’avisos per seguir informant-los de les incidències que tenen lloc al seu voltant.

Amb un consorci encapçalat per entitats com Applus+ IDIADA, el RACC i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Informàtica, el projecte C-MobILE té com a repte establir una plataforma europea per a la tecnologia Cooperative Intelligent Transport Systems (C-ITS), que permet als vehicles comunicar-se entre si i amb elements de la infraestructura viària, i també amb altres usuaris de la carretera. Així doncs, dins del programa de la Unió Europea (UE) Horizon 2020, el projecte C-MobILE suposa un pas més en el desenvolupament del vehicle connectat.

Entre d’altres contribucions al projecte, l’SCT hi ha col·laborat connectant a C-MobILE les seves bases de dades d’incidències i la informació dels panells de missatgeria variable. A més a més, membres de l’SCT van testejar la primera versió de l’aplicació fent rutes pel territori amb diversos vehicles. Per l’SCT, aquesta iniciativa és una oportunitat per informar amb molta més repercussió els usuaris de les carreteres sobre afectacions viàries o sobre l’aproximació a la Zona de Baixes Emissions, i millorar així la gestió del trànsit i la seguretat.

¿Cómo evitar riesgos en los desplazamientos a la escuela?

Los niños actúan a menudo por influencia de los adultos. Las conductas que adoptan en muchos ámbitos pueden copiarlas de la observación de sus progenitores, también las relacionadas con la seguridad vial. Esta semana de septiembre, muchos padres acompañarán de nuevo a sus hijos a la escuela, en un inicio de curso atípico, con nuevas rutinas y normas para combatir el COVID-19, pero donde las buenas prácticas de movilidad tienen que mantenerse inalterables para garantizar la seguridad de los pequeños en sus desplazamientos cotidianos. De camino al colegio es un momento oportuno para inculcarles los valores de respeto, tolerancia y responsabilidad en el espacio público.

Cruzar una calle por un lugar no habilitado para hacerlo, pasar un semáforo en rojo porque tenemos prisa o no abrochar a los pequeños con el sistema de retención infantil (SRI) que les corresponda son comportamientos que ponen en riesgo a los niños y para los cuales no hay excusas. Seis meses después desde que los alumnos dejaron de ir a la escuela a causa de la pandemia, este retorno a las aulas es una oportunidad para actualizar y recordar algunos consejos básicos para que los desplazamientos de los niños sean lo más seguros posible. Repasamos algunos de ellos, ya sea para trayectos a pie, en transporte escolar o en coche.

¿VAIS A PIE?

Si acompañáis a vuestros hijos a pie, hay que tener en cuenta que como peatones son especialmente vulnerables y que cualquier distracción o infracción que se cometa puede suponer graves consecuencias. Es indispensable que, si se va al colegio andando, se cumplan siempre estas normas:

  • Cruzar las calles por un paso de peatones y con el semáforo en verde y siempre después de haber mirado a los dos lados.
  • Andar por el interior de la acera, alejándose de la calzada.
  • Los niños tendrían que ir siempre acompañados de un adulto que vele por su seguridad.

¿OS DESPLAZÁIS EN COCHE?

Por muy corto que sea el trayecto de casa al centro escolar, los niños tienen que ir siempre protegidos con el cinturón de seguridad o el SRI que les corresponda. En este sentido, es importante tener en cuenta estas indicaciones:

  • Los niños con una altura igual o inferior a 135 cm tienen que ocupar obligatoriamente los asientos traseros y tienen que utilizar un SRI adaptado a su talla y peso.
  • Hay que usar sillitas homologadas y con respaldo, al menos hasta los 135 cm de estatura.
  • Se considera que la posición más segura del sistema de retención infantil en el vehículo es a contramarcha y en el asiento central posterior.
  • No se tiene que viajar con objetos sueltos, ni poner equipaje o mascotas en el vehículo junto a los pequeños.

¿LA OPCIÓN ES EL TRANSPORTE ESCOLAR?

Cuando hablamos de la seguridad pasiva en los autocares, el elemento vital es el cinturón. Y es que el uso de este sistema de seguridad reduce el riesgo de morir un 75% y el hecho de no utilizarlo multiplica por 25 el riesgo de sufrir lesiones graves o mortales en caso de vuelco o giro brusco. Por lo tanto, en todos los trayectos en autocar es indispensable llevar abrochado correctamente el cinturón de seguridad. Según la normativa de tráfico, todos los autocares matriculados a partir de octubre de 2007 tienen que disponer de cinturones.

Por otro lado, para evitar riesgos en los autocares escolares, los alumnos también tienen que tener presente estas pautas:

  • Extremar la precaución a la hora de subir y bajar del vehículo para no sufrir ningún accidente.
  • Ir correctamente sentados durante toda la ruta y procurar no levantarse hasta que el autocar no esté completamente parado.

La prevención y el respeto de las normas son fundamentales para velar por la seguridad vial de los niños. ¡Protégelos!

¡Buen inicio de curso!

Com evitar riscos en els desplaçaments cap a l’escola?

Els infants actuen sovint per influència dels adults. Les conductes que adopten en molts àmbits les poden copiar de l’observació dels progenitors, també les relacionades amb la seguretat viària. Aquesta setmana de setembre, molts pares acompanyaran de nou els fills a l’escola, en un inici de curs atípic, amb noves rutines i normes per combatre la COVID-19, però on les bones pràctiques de mobilitat s’han de mantenir inalterables per garantir la seguretat dels menuts en els seus desplaçaments quotidians. De camí a l’escola és un moment oportú per inculcar-los els valors de respecte, tolerància i responsabilitat en l’espai públic.

Creuar un carrer per un lloc no habilitat per fer-ho, passar un semàfor en vermell perquè tenim pressa o no cordar els petits amb el sistema de retenció infantil (SRI) que els correspongui són comportaments que posen en risc els infants i per als quals no hi ha excuses. Sis mesos després des que els alumnes van deixar d’anar a l’escola a causa de la pandèmia, aquest retorn a les aules és una oportunitat per actualitzar i recordar alguns consells bàsics perquè els desplaçaments dels infants siguin com més segurs millor. En repassem alguns, tant si fan els trajectes a peu com en transport escolar o en cotxe.

HI ANEU A PEU?

Si acompanyeu els fills a peu, cal tenir en compte que com a vianants són especialment vulnerables i que qualsevol distracció o infracció que es cometi pot portar conseqüències greus. És indispensable que, si s’opta per anar a l’escola caminant, es compleixin sempre aquestes normes:

  • Creuar els carrers per un pas de vianants i amb el semàfor en verd i  sempre després d’haver mirat als dos costats.
  • Caminar per l’interior de la vorera, allunyant-se de la calçada.
  • Els infants haurien d’anar sempre acompanyats d’un adult que tingui cura de la seva seguretat.

US DESPLACEU EN COTXE?

Per molt curt que sigui el trajecte de casa al centre escolar, els infants han d’anar sempre protegits amb el cinturó de seguretat o l’SRI que els pertoqui. En aquest sentit, és important tenir en compte aquestes indicacions:

  • Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes.
  • Cal utilitzar cadiretes homologades i amb respatller almenys fins als 135 cm d’estatura.
  • Es considera que la posició més segura del sistema de retenció infantil al vehicle és a contramarxa i al seient central posterior.
  • No s’ha de viatjar amb objectes sots, ni posar equipatge o mascotes al vehicle al costat dels petits.

L’OPCIÓ ÉS EL TRANSPORT ESCOLAR?

Quan parlem de la seguretat passiva als autocars, l’element vital és el cinturó. I és que l’ús d’aquest sistema de seguretat redueix el risc de morir un 75% i el fet de no utilitzar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals en cas de bolcada o gir brusc. Per tant, en tots els trajectes en autocar és indispensable dur cordat correctament el cinturó de seguretat. Segons la normativa de trànsit, tots els autocars matriculats a partir de l’octubre de 2007 n’han de disposar.

D’altra banda, per evitar riscos en els autocars escolars, els alumnes també han de tenir present aquestes pautes:

  • Extremar la precaució a l’hora de pujar i baixar del vehicle per no patir cap accident.
  • Anar asseguts correctament durant tota la ruta i procurar no aixecar-se fins que l’autocar no estigui completament aturat.

La prevenció i el respecte de les normes són fonamentals per vetllar per la seguretat viària dels infants. Protegeix-los!

Bon començament de curs!

Alerta: tram d’obres!

El 10% dels accidents de trànsit amb morts del 2019 van passar a zones amb treballs i enguany hi ha hagut 14 sinistres amb morts o greus

Són necessàries, però ens incomoden, ens posen nerviosos i fins i tot ens poden generar inseguretat en la conducció. Parlem de les obres a les carreteres.

La paciència i la calma són els millors companys de viatge en la conducció, i són vitals en la circulació per zones d’obres. Anualment, a la xarxa viària de Catalunya hi ha uns 600 trams als quals es fan treballs de millora. Els conductors, tard o d’hora, hi haurem de circular, en els nostres trajectes, i les xifres de sinistralitat ens fan necessari un crit d’alerta i de precaució.

Cal tenir en compte que gairebé el 10% dels accidents amb morts de l’any passat van passar en trams en obres, concretament 16 dels 157 sinistres mortals. A més, enguany en aquestes zones amb treballs hi ha hagut 14 accidents amb morts o ferits greus (dades fins a finals de juliol).

Els trams d’obres sempre són fàcilment identificables gràcies als senyals lluminosos i verticals i fins i tot els anuncien els panells de missatgeria variable que hi pugui haver a la vora. El color groc de senyals i les marques a l’asfalt també ens els adverteixen. Si hi ha operaris treballant-hi, segurament també hi veuràs cons. Són avisos als quals hem de respondre extremant molt la prudència i sobretot respectant les reduccions de velocitat que la majoria de treballs comporten. Els nous límits de velocitat hi són per a la nostra seguretat, per poder fer front a un canvi de traçat o a la desaparició d’un carril.

Els sis consells bàsics per conduir amb seguretat per un tram d’obres són:

  • Circules per un entorn canviant, posa màxima atenció en la conducció: hi està més que prohibit l’ús del mòbil!
  • Adapta la velocitat progressivament al nou límit establert, així podràs mantenir el control del vehicle davant de qualsevol imprevist.
  • No frenis bruscament ni facis maniobres sobtades. S’han de respectar escrupolosament les distàncies de seguretat per tenir visibilitat i poder reaccionar amb temps si hi ha qualsevol obstacle a la calçada. Les topades posteriors i els encalços són un dels tipus d’accident que s’hi donen més sovint.
  • En trams amb absència de voral, estigues pendent dels refugis existents. Davant de qualsevol incidència o avaria aparta el vehicle el màxim possible i senyalitza’n la ubicació. Tots els ocupants del vehicle s’han de protegir fora de la calçada amb l’armilla reflectora posada.
  • Fes cas en tot moment de les indicacions dels agents o del personal d’obra.
  • Planifica el trajecte: la millor prevenció és la informació. Al nostre web d’incidències viàries, si actives l’opció ‘Obres’, pots consultar-hi tots els trams afectats de la xarxa viària catalana. Ja aniràs preparat abans de posar-te en marxa!

La mobilitat sostenible, en un diccionari en línia

‘Autobús biarticulat’, ‘conducció a vela, ‘distintiu ambiental’, ‘mobilitat pendular’ o ‘vehicle de combustible flexible’. Aquests són només cinc dels més de 160 termes sobre mobilitat sostenible o bé relacionats específicament amb els desplaçaments, els vehicles viaris i els combustibles que recull un nou diccionari en línia del TERMCAT, el centre de terminologia de la llengua catalana.

Amb aquest Diccionari de mobilitat sostenible, que està previst que es vagi ampliant any rere any, el TERMCAT vol contribuir al debat sobre la mobilitat sostenible en llengua catalana –una mobilitat que, a banda de ser segura, garanteixi el mínim impacte possible sobre el medi ambient– i donar a conèixer una terminologia que per a molts encara pot resultar poc coneguda. Així, cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal així com les sinònimes, si n’hi ha, els equivalents en castellà, francès, italià i anglès, i una definició. En alguns casos, també s’inclouen imatges i notes explicatives o que fan referència a termes relacionats.

Quasi la meitat dels termes han estat normalitzats en català pel Consell Supervisor del TERMCAT amb motiu de l’elaboració d’aquest diccionari. Són termes com ara ‘bicicleta d’enllaç’ (en anglès bike and ride), ‘viatger o viatgera pendular’ (en anglès, commuter), ‘autobús de recàrrega ràpida’, ‘plataforma elèctrica’ (en anglès, hoverboard), ‘biocombustible de segona generació’ o ‘circulació en comboi’ (en anglès, platooning).

El diccionari es presenta acompanyat d’una infografia interactiva que il·lustra diversos tipus de vehicles relacionats amb la mobilitat sostenible i permet accedir directament a les fitxes corresponents del diccionari.

infografia

En l’elaboració del Diccionari de mobilitat sostenible han col·laborat múltiples especialistes d’organismes diversos, sobretot del Departament de Territori i Sostenibilitat i també del Departament d’Empresa i Coneixement.

El títol forma part de la col·lecció de Diccionaris en línia del TERMCAT, amb més de 150 obres dedicades a diversos àmbits, entre les quals també s’hi pot trobar un Diccionari de seguretat viària.

Cinc trets característics del motorista accidentat

Aquesta setmana el Servei Català de Trànsit ha engegat una campanya preventiva centrada en els motoristes, en la qual es controlarà l’ús del casc, les infraccions de les normes de circulació o les condicions tècniques de la moto, entre altres accions previstes.

Enguany, la sinistralitat d’aquest col·lectiu se situa per sota del 2019, en un context, però, marcat per una davallada general de la sinistralitat arran de les restriccions de mobilitat decretades per frenar la propagació de la COVID-19. Aquest any, fins al 21 de juliol, hi ha hagut 10 motoristes morts i 102 ferits greus a la xarxa viària interurbana, quan en el mateix període de l’any 2019 hi va haver 27 motoristes que van perdre la vida i 169 ferits de gravetat. No obstant, darrerament s’han produït diversos accidents greus amb motoristes implicats, una sinistralitat que va registrar un pic important el cap de setmana del 3 al 5 de juliol, en què van perdre la vida tres motoristes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Perfil del motorista accidentat

Quines són les constants que es repeteixen al llarg dels anys en els sinistres de trànsit amb motos implicades? Si radiografiem la sinistralitat d’aquest col·lectiu dels darrers cinc anys, s’observen cinc trets distintius que predominen en els accidents amb morts i ferits greus:

  1. En carretera: el 60% dels accidents mortals en moto ocorren en zona interurbana.
  2. Edat de 25 a 54 anys: aquesta franja d’edat acumula dues terceres parts del total de víctimes greus en moto a la carretera.
  3. Homes: representen el 86% del total de motoristes morts i ferit greus en carretera i el 80% en ciutat.
  4. Franja de tarda: tot i que els matins de dissabte i diumenge acumulen un 22% del total de morts o ferits greus, la franja de la tarda acumula més víctimes en carretera. Les tardes de divendres, dissabte i diumenge mostren una accidentalitat més elevada que la resta de tardes de la setmana.
  5. Amb bon temps: entre maig i octubre es produeix un augment de víctimes en aquest col·lectiu en carretera, quan la meteorologia és més favorable a l’ús de la moto.

Atès que ens trobem en plena època estival, amb múltiples desplaçaments de llarg i curt recorregut, i tenint en compte que la població ha viscut un llarg confinament, des del Servei Català de Trànsit insistim a evitar qualsevol relaxament en els desplaçaments d’oci. Tal com manifestava el director de l’SCT, Juli Gendrau, en la presentació de la Formació 3.0 per a motoristes, “després del confinament, hi ha moltes ganes d’anar en moto, però venim de moltes setmanes en què hi havia una falsa sensació de seguretat perquè hi havia menys trànsit i ara aquest s’està recuperant i cal estar més atents”.

Tirar una burilla, més que una infracció

És un acte incívic que provoca molta animadversió i indignació, però la realitat demostra que és una infracció que es continua cometent i malauradament massa sovint. Parlem del llançament de cigarretes i burilles des de la finestra del vehicle.

En ple estiu i campanya forestal, cal recordar que aquesta és una acció totalment prohibida que pot suposar una sanció de 200 € i la retirada de 4 punts del permís de conduir. El pitjor de tot, però, és que aquesta irresponsabilitat pot provocar un incendi forestal. De fet, segons dades dels Agents Rurals, els darrers 10 anys s’han produït a Catalunya 268 incendis a causa de cigarretes mal apagades, que han cremat un total de gairebé 12.000 hectàrees.

La conscienciació de la ciutadania i l’erradicació d’aquesta infracció seria el millor remei, però de moment, per intentar pal·liar-ne les devastadores conseqüències per al territori, la Generalitat, a través del Servei Territorial de Carreteres de Barcelona, ha posat fil a l’agulla i ha instal·lat els primers senyals dissuasius de llançament de burilles amb una campanya pionera a Europa.

EZv9DJLXgAMn5-9

Si aquest estiu circuleu per la B-431 a Avinyó, ja veureu instal·lat aquest nou senyal de trànsit que en recorda la prohibició. Precisament s’ha escollit aquesta carretera perquè en els darrers anys s’hi han declarat tres incendis forestals a causa del llançament de cigarretes.

Els Agents Rurals faran inspeccions dels vorals d’aquesta via al Bages per estudiar l’impacte dissuasiu de la mesura. Si funciona, es podria ampliar a vuit punts més de la xarxa viària: la C-32 entre Calella i Canet; la C-37 a Sant Salvador de Guardiola; l’N-260 entre Figueres i Portbou; l’N-II entre el Pertús i Figueres; l’AP-7 entre la Jonquera i Figueres; la C-12 entre Flix i Maials; l’N-240 entre Corbera d’Ebre i Móra d’Ebre i la C-14 entre Riba i Montblanc.

Cal tenir molt present que l’incendi de la Jonquera de l’any 2012, en el qual van morir dues persones i que va cremar més de 10.000 hectàrees, va ser originat per una cigarreta.

Font: Agents Rurals

El primer semestre d’enguany, marcat per la crisi sanitària de la COVID-19, acaba amb 48 víctimes mortals per accident de trànsit, un 45,1% menys que l’any passat

Des de l’1 de gener fins al 30 de juny d’aquest 2020, 48 persones han mort en 41 accidents mortals a les carreteres catalanes. Així doncs, el primer semestre d’enguany, marcat per la crisi sanitària de la COVID-19 a partir del març i la davallada de la mobilitat pel confinament, ha registrat un descens d’un 41,5% en el nombre de víctimes mortals respecte al mateix període de l’any passat, quan van perdre la vida 82 persones.

Aquest mes de juny, que ha coincidit amb la progressiva desescalada i la fi de l’estat d’alarma, hi ha hagut 4 víctimes mortals, mentre que el juny de l’any passat n’hi va haver 13. Això suposa una reducció del 69,2%. A més, cal destacar que aquest juny ha estat el mes amb menys mortalitat a la xarxa viària catalana des que va començar l’any, amb una víctima mortal menys que el mes de març, quan se’n van registrar 5.

Tot i la davallada general de la sinistralitat, des del Servei Català de Trànsit es demana que no s’abaixi la guàrdia en la conducció durant el que s’ha anomenat “nova normalitat”. A més, hi ha diverses tendències que continuen sent preocupants, com els col·lectius vulnerables: durant els sis primers mesos d’aquest any han mort 7 motoristes, 2 ciclistes i 6 vianants, mentre que en el mateix període de l’any passat havien mort 25 motoristes, 3 ciclistes i 6 vianants. Convé destacar que aquest mes de juny, coincidint amb el desconfinament, han perdut la vida 1 motorista i 1 vianant.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit alerta que no s’està reduint el nombre d’atropellaments mortals a la carretera respecte al mateix període del 2019, ni tampoc del  2010, al contrari que succeeix amb la resta d’accidents i col·lectius. Davant d’això, una vegada més s’apel·la a la responsabilitat compartida i a la necessitat d’una convivència respectuosa a la xarxa viària que requereix l’adopció de mesures protectores per part dels conductors de tots els vehicles.

C-25, Muntanya, Montseny

A més, per tipus de dia de la setmana, s’observa que 22 de les 48 víctimes mortals registrades, un 45,8%, són en cap de setmana o festiu. Davant de l’època de l’any en què ens trobem, l’estiu, i la situació actual de represa de la normalitat viària, es fa també un toc d’atenció en els desplaçaments d’oci, i s’apel·la a un comportament responsable a la carretera que eviti el relaxament en la conducció tant pel que fa a l’atenció com a l’ús del mòbil, l’ús del cinturó i el consum d’alcohol i altres drogues. En definitiva, us demanem que aquest estiu no us relaxeu a l’asfalt perquè hi teniu molt a perdre. Gaudiu de la desconnexió que suposen les vacances, però durant la conducció no us relaxeu. Volem que torneu!