Conduir després de la pandèmia

En l’actual represa cap a la normalitat, l’estat emocional afecta en el binomi mobilitat-sinistralitat?

La tasca d’aconseguir una mobilitat segura i sostenible és una feina complexa, que requereix la complicitat de tots els agents implicats: vianants; conductors; educació viària al llarg del cicle vital; indústria i comerç de vehicles; disseny, construcció i manteniment de xarxes viàries; plans de mobilitat segura i sostenible, etc., etc. Encara que les variables esmentades són un requisit necessari i imprescindible, cap d’elles no té tant pes com la de les actituds favorables a la mobilitat segura i responsable.

Les actituds, siguin del tipus que siguin, se sustenten en tres eixos bàsics i fonamentals: 1) el cognitiu, 2) l’emocional i 3) el conductual. Aquests tres eixos, o factors, interactuen entre si, per la qual cosa podem afirmar que adoptar o no una actitud favorable envers una mobilitat sense accidents, sigui com a conductor de qualsevol vehicle o com a vianant, i seguint en els tres factors actitudinals, dependrà:

  1. De la percepció personal de la situació viscuda, de les seves creences, dels seus pensaments i de les seves experiències prèvies relacionades amb el context vivenciat (factor cognitiu);
  2. De les emocions, anticipatòries, immediates o posteriors que li genera l’escenari de referència (factor emocional);
  3. De la manifestació i resultat de la seva conducta en resposta als estímuls que provenen de la situació experimentada (factor conductual).

“Trobem persones que vivencien l’alliberament de l’opressió i les limitacions experimentades augmentant el seu nivell d’acceptació i d’exposició al risc”

Des del punt de vista psicològic, en l’anàlisi de l’evolució de la sinistralitat associada a la mobilitat cap al que hauria de ser el final de la pandèmia COVID, hem observat que, després d’un extens període de temps en què s’ha patit restricció de mobilitat; reducció dràstica de trobades a no més enllà de la bombolla familiar; limitació al lleure, a la distensió, a la diversió, a les vacances o escapades de cap de setmana; exposició a l’angoixa per no poder sentir o tocar les nostres persones grans o els nostres malalts, o estar amb ells, per ser en centres geriàtrics o en recintes hospitalaris; la paradoxa del desconsol i dolor, quan el temps i la mort ens han donat marge i permís per acomiadar-nos dels nostres éssers estimats, però la pandèmia no.

Enllaçant el que s’ha exposat fins aquí, amb els tres factors que expliquen les actituds i relacionant la tornada a la normalitat amb l’augment de la sinistralitat en la mobilitat, concloem que:

  1. La percepció d’haver estat sotmesos a pors, restriccions i incertesa, el saber que estem davant d’una amenaça constant i d’incert pronòstic personal, el creure que davant de situacions similars el millor és seguir l’expressió de carpe diem, igual a “aprofita el moment present, no sigui que demà no puguis” (factor cognitiu);
  2. Sentir emocionalment la necessitat d’alliberar-nos, d’escapar d’alguna manera de la clausura, de la incertesa i de l’amenaça a què ens sotmet el pervers i infatigable virus (factor emocional);
  3. Encara que afortunadament el comportament no és generalitzat, trobem persones que vivencien l’alliberament de l’opressió i les limitacions experimentades augmentant el seu nivell d’acceptació i d’exposició al risc. L’evidència s’observa en el fet que, durant aquest lent i anguniós retorn a la normalitat, han augmentat les infraccions i, per extensió, els accidents de trànsit associats a la velocitat, a les distraccions, al consum d’alcohol i altres drogues, a la falta de compliment de les normes i senyals… (factor conductual).

“La pandèmia ha desproveït alguns usuaris de la via de l’assossec i de la calma necessàries per a una òptima i desitjable convivència viària”

Sigui com sigui, l’error, la desolació i la pena està en posar en perill la vida pròpia i l’aliena per exposar-nos a situacions de risc “àmpliament conegudes” associades a la mobilitat i que s’han esmentat al final del paràgraf anterior. Potser per la pressa, o per la insensatesa, de voler recuperar el temps i les ocasions perdudes davant de l’horror d’una pandèmia, que ha desproveït alguns usuaris de la via de l’assossec i de la calma necessàries per a una òptima i desitjable convivència viària.

Sebastià Sánchez Marín
President de la Secció de Psicologia de la Mobilitat i de la Seguretat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

L’activitat Formació 3.0 torna a les carreteres

El Servei Català de Trànsit (SCT) i ANESDOR (Associació Nacional d’Empreses del Sector de les Dues Rodes) han engegat per sisè any consecutiu les sessions del programa formatiu adreçat a motoristes Formació 3.0.

El director de l’SCT, Juli Gendrau, va participar dissabte passat a la primera de les sessions previstes, que va tenir lloc a la BV-2115 a Castellet i la Gornal. A l’acte també hi va assistir José María Riaño, secretari general d’ANESDOR.

En què consisteix la Formació 3.0?

Són sessions pràctiques de conducció adaptades a tots els nivells. Es tracta d’una activitat gratuïta que es desenvolupa in situ en carreteres obertes, freqüentades per motoristes i amb risc d’accidentalitat. Les rutes duren uns quinze minuts i els participants són guiats i enregistrats pels instructors per, posteriorment, visionar les gravacions i comentar les actituds poc segures o les errades que hagin observat. Els Mossos d’Esquadra col·laboren amb el programa, tant pel que fa al desenvolupament de cada sessió com a la localització de l’espai adequat.

Mesures preventives

En totes les formacions que hi ha programades s’implantaran mesures preventives per garantir la seguretat dels instructors i dels participants davant la COVID-19. Entre aquestes, destaquen:

  • Els alumnes han de fer la inscripció telemàticament a través d’un formulari. Es donaran hores de reserva per garantir l’aforament adequat i es limitarà el nombre d’alumnes.
  • Tot el personal anirà protegit segons l’activitat que faci. Així mateix, els assistents també hauran d’anar equipats amb mascareta i guants propis (s’inclouen els de moto). S’instal·larà un espai amb el material de seguretat.
  • Es mantindrà sempre que sigui possible una distància mínima d’1,5 metres entre monitors i alumnes.
  • Es reforçarà la neteja de tots els materials un cop s’hagin utilitzat i els vehicles de l’organització es desinfectaran quan hi hagi un canvi de conductor.
  • Les indicacions sobre les mesures d’higiene i seguretat que cal complir es difondran a través de cartells informatius.

Què necessites per participar-hi?

Si vols venir a alguna de les sessions previstes només has de dur la moto, l’equipament i, sobretot, ganes i interès per millorar la teva seguretat al manillar. T’hi esperem!

El primer semestre d’enguany, marcat per la crisi sanitària de la COVID-19, acaba amb 48 víctimes mortals per accident de trànsit, un 45,1% menys que l’any passat

Des de l’1 de gener fins al 30 de juny d’aquest 2020, 48 persones han mort en 41 accidents mortals a les carreteres catalanes. Així doncs, el primer semestre d’enguany, marcat per la crisi sanitària de la COVID-19 a partir del març i la davallada de la mobilitat pel confinament, ha registrat un descens d’un 41,5% en el nombre de víctimes mortals respecte al mateix període de l’any passat, quan van perdre la vida 82 persones.

Aquest mes de juny, que ha coincidit amb la progressiva desescalada i la fi de l’estat d’alarma, hi ha hagut 4 víctimes mortals, mentre que el juny de l’any passat n’hi va haver 13. Això suposa una reducció del 69,2%. A més, cal destacar que aquest juny ha estat el mes amb menys mortalitat a la xarxa viària catalana des que va començar l’any, amb una víctima mortal menys que el mes de març, quan se’n van registrar 5.

Tot i la davallada general de la sinistralitat, des del Servei Català de Trànsit es demana que no s’abaixi la guàrdia en la conducció durant el que s’ha anomenat “nova normalitat”. A més, hi ha diverses tendències que continuen sent preocupants, com els col·lectius vulnerables: durant els sis primers mesos d’aquest any han mort 7 motoristes, 2 ciclistes i 6 vianants, mentre que en el mateix període de l’any passat havien mort 25 motoristes, 3 ciclistes i 6 vianants. Convé destacar que aquest mes de juny, coincidint amb el desconfinament, han perdut la vida 1 motorista i 1 vianant.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit alerta que no s’està reduint el nombre d’atropellaments mortals a la carretera respecte al mateix període del 2019, ni tampoc del  2010, al contrari que succeeix amb la resta d’accidents i col·lectius. Davant d’això, una vegada més s’apel·la a la responsabilitat compartida i a la necessitat d’una convivència respectuosa a la xarxa viària que requereix l’adopció de mesures protectores per part dels conductors de tots els vehicles.

C-25, Muntanya, Montseny

A més, per tipus de dia de la setmana, s’observa que 22 de les 48 víctimes mortals registrades, un 45,8%, són en cap de setmana o festiu. Davant de l’època de l’any en què ens trobem, l’estiu, i la situació actual de represa de la normalitat viària, es fa també un toc d’atenció en els desplaçaments d’oci, i s’apel·la a un comportament responsable a la carretera que eviti el relaxament en la conducció tant pel que fa a l’atenció com a l’ús del mòbil, l’ús del cinturó i el consum d’alcohol i altres drogues. En definitiva, us demanem que aquest estiu no us relaxeu a l’asfalt perquè hi teniu molt a perdre. Gaudiu de la desconnexió que suposen les vacances, però durant la conducció no us relaxeu. Volem que torneu!

Mobilitat i coronavirus: els transportistes

 

ERDB-WVXYAASPWY

La feina dels transportistes ha estat i continua sent essencial en la gestió de la crisi sanitària que ha provocat el coronavirus. Els camioners també estan fent un sobreesforç per garantir que els prestatges dels supermercats i establiments alimentaris tinguin de tot i els ciutadans puguem comprar gairebé amb la mateixa normalitat que abans.

Les dades de mobilitat en dies laborables indiquen que el trànsit de vehicles privats ha baixat un 64% mentre que el de transport pesant només un 28%. Així doncs, el col·lectiu de transportistes està treballant amb intensitat en un context d’estrès, nervis i preocupacions afegides. Un còctel emocional que no és en absolut bon company de viatge a la carretera.

Des que va començar l’estat d’alarma, a la xarxa viària catalana hi ha hagut  8 accidents mortals amb 10 persones que han perdut la vida. Convé destacar que 7 d’aquestes víctimes mortals registrades durant aquest període, és a dir un 70%, han estat en accidents de trànsit amb camions implicats.  

En aquest sentit, des del Servei Català de Trànsit volem fer una crida a la prudència per al col·lectiu de transportistes i conductors de vehicles pesants. Som conscients que estan suportant un pes addicional a les seves espatlles, garantint l’abastiment de béns i productes de la resta de població que ens hem de quedar a casa, que estan treballant en unes circumstàncies complicades i excepcionals i que no és fàcil fer-ho quan sovint ens envaeixen la incertesa, l’angoixa o el cansament. Tanmateix, aquestes dades de sinistralitat són un toc d’alerta i és en aquest sentit que volem insistir que tothom, però especialment el col·lectiu del transport de mercaderies, no pot abaixar la guàrdia quan està conduint. 

Cal tenir en compte que el brusc descens del volum de trànsit pot generar una falsa sensació de seguretat o de relaxament al volant, pel fet de circular pràcticament sol. Davant d’això recordem que l’atenció en la conducció és imprescindible per evitar accidents, atès que una sola distracció, una sola errada, pot ser fatal a la carretera. També volem incidir en el fet que conduir sense retencions no pot ser el pretext per prémer l’accelerador i que cal respectar sempre els límits de velocitat establerts per evitar riscos i accidents. 

Condicions òptimes del camió i del camioner

A més, també volem recordar als transportistes que mantenir el camió en les millors condicions tècniques és clau per a la seguretat de tots els usuaris de la carretera, atès que una avaria d’un vehicle pesant pot acabar provocant un accident. I tan important com les condicions del vehicle ho són les del conductor, així que demanem també als professionals del transport que sobretot en trajectes de llarg recorregut s’aturin almenys cada dues hores. Els excessos d’hores de conducció i les minoracions dels descansos es tradueixen en una acumulació de fatiga que pot provocar accidents. 

En resum, el que demanem als transportistes és que vetlleu proactivament per la vostra pròpia seguretat i, de retruc, per la dels altres.

 

El vehicle, a punt per al desconfinament

Aquesta setmana s’ha iniciat la fase 0 del desconfinament i, a partir d’ara, a mesura que anem avançant en les diferents etapes de la desescalada, es podran fer més desplaçaments. Després d’un període d’inactivitat durant la quarantena, el vehicle ha d’estar a punt en aquesta tornada progressiva a la nova normalitat i per això et volem donar quatre consells per revisar-lo i evitar tenir pana en el primer trajecte.

Tal com recomanen els experts en mecànica i manteniment de vehicles, per tornar a la circulació amb seguretat i sense contratemps ni avaries cal fer aquestes comprovacions: 

Revisió visual. Comença fent una ullada a l’exterior del vehicle i, sobretot, comprova que no hi hagi pèrdues de cap líquid on estigui estacionat. En aquesta primera inspecció ocular, mira també que no hi hagi cap element de la carrosseria trencat o fet malbé (retrovisors, intermitents…).

Nivells de líquids. Comprova el nivell d’oli (sempre en fred), de líquid de frens i de refrigerant (el nivell ha de ser l’adequat per evitar sobreescalfaments del motor).

Bateria. La immobilització del vehicle passa factura a la bateria. Té una durada mitjana de quatre anys i si, amb aquest criteri, la bateria del teu vehicle abans de la quarantena era “vella” o no estava carregada al 100%, podria ser que el vehicle no t’arrenqués després d’aquesta parada prolongada.  

Enllumenat i senyalització. Comprova que els llums de posició, curtes i llargues, indicadors de frenada i marxa enrere i els intermitents funcionen correctament.

Pneumàtics. Comprova la pressió d’inflament i també la fondària mitjançant els indicadors de desgast (el dibuix ha de tenir una fondària mínima d’1,6 mm).

Frens. Presta atenció a sorolls estranys o a l’enfonsament excessiu del pedal del fre. 

Eixugaparabrises i rentaparabrises. L’estacionament prolongat del vehicle pot provocar que es malmeti la goma dels eixugaparabrises i podria ratllar el vidre. Abans de començar a conduir, comprova l’estat de les escombretes i el nivell del líquid de neteja.

Tanmateix, si tens previst que el teu vehicle continuï estacionat durant més temps, els experts recomanen arrencar el cotxe mínim un cop per setmana i deixar-lo engegat durant uns minuts. També és bo que el vehicle tingui el dipòsit ple de combustible en aquestes parades prolongades.

Extremar també les mesures d’higiene

En qualsevol cas, a l’hora de tornar a agafar el vehicle privat, cal fer-ho amb precaució i extremar les mesures per evitar nous contagis per la COVID-19. I és que el plàstic i l’acer, materials molt habituals en qualsevol cotxe, moto, etc., són superfícies en les quals el coronavirus pot sobreviure força temps, fins a 72 hores, segons apunten alguns experts. Així doncs, és aconsellable que cada cop que fem servir el vehicle, el netegem i desinfectem passant un drap de cotó, tovalloletes d’un sol ús o paper de cuina amb aigua i sabó o bé amb solucions hidroalcohòliques de com a mínim el 70% de concentració d’alcohol per sobre dels elements que estan més en contacte amb les mans. El que no s’ha de fer en cap cas és netejar amb lleixiu o amoníac, perquè faríem malbé les superfícies de l’habitacle. En canvi, sí que es poden emprar productes de neteja específics per a la neteja de vehicles o esprais desinfectants per a sistemes d’aire condicionat. 

A l’interior del vehicle, les parts més utilitzades i amb un risc més alt de contagi, i en les quals cal tenir una cura especial amb la higiene són: el volant o manillar, el retrovisor, el neteja-parabrises, el quadre de comandament, el fre de mà, el canvi de marxa, el cinturó de seguretat, etc. També és important netejar superfícies exteriors, com ara els marcs i les manetes de les portes i la maneta del maleter, així com la clau del vehicle.  A més, en el cas de cotxes i furgonetes, es recomana ventilar-los de tant en tant

Finalment, també cal ser curosos a l’hora d’anar a omplir el dipòsit a gasolineres i àrees de servei. Entre les mesures de seguretat cal fer servir guants d’un sol ús i pagar amb targeta per evitar contactes innecessaris. 

Conduir amb menys trànsit

Arran de la situació excepcional que estem vivint per frenar la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, la mobilitat a les carreteres catalanes ha registrat mínims històrics. Amb el confinament parcial actual, el descens del nombre de vehicles a la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona és del 60% entre setmana i la reducció s’enfila fins al 80% el cap de setmana. 

El poc trànsit i unes vies amb una circulació de vehicles molt inferior a l’habitual pot generar una sensació de falsa seguretat en els conductors que s’han de moure en els desplaçaments justificats i autoritzats. El raonament que, amb menys mobilitat, hi ha menys riscos a les carreteres pot comportar un relaxament, més que perillós, en la conducció. 

No et distreguis, no corris

Aquest mes d’abril s’han continuat registrant accidents mortals i greus a les nostres carreteres. És per això que us volem fer un toc d’alerta i recordar que conduir és sempre una activitat de risc que requereix la màxima atenció. Amb les carreteres plenes o buides, distreure’s amb el mòbil mentre es condueix provoca accidents. Els missatges, els whatsapps, els likes, les selfies… poden esperar. El nostre lema, que no ens cansem de repetir, A la carretera #AparcaelMòbil, continua més vigent que mai. 

Una altra qüestió que ens preocupa: conduir sense retencions no pot ser el pretext per prémer l’accelerador. La situació actual de fluïdesa a la xarxa viària no s’ha d’aprofitar per córrer més del compte i no es pot traduir en excessos de velocitat que augmenten el risc d’accidentar-se i la gravetat de les lesions.

Estem vivim en circumstàncies excepcionals, però l’atenció i la prudència al volant han de ser les habituals. Amb menys mobilitat, no et confiïs i no abaixis la guàrdia. 

 

Un Sant Jordi amb cavallers, princeses i dracs confinats

Aquest any Sant Jordi no només és una diada de roses i llibres, sinó també de sacrificis i esforços. Nens i nenes omplen les hores del dia amb enginy i imaginació reescrivint així l’aventura de quedar-se confinats a casa. Llegint, dibuixant, cuinant o fent esport també ens ajuden indirectament a mantenir baix el volum de circulació a la xarxa viària. A tots ells i elles, també els volem agrair aquesta bona disposició i el fet de compartir aquest insòlit i dolorós trajecte de la crisi del coronavirus. La lluita és menys feixuga gràcies a tots!

Mobilitat i coronavirus: preguntes i respostes

Aquesta és la sisena setmana de confinament des que es van posar en marxa les primeres mesures per combatre la propagació del coronavirus. Des de llavors, des de la Generalitat s’ha posat èmfasi en el fet que cal limitar al màxim la mobilitat i quedar-se a casa. 

Després de Setmana Santa s’ha aixecat la limitació temporal a certes activitats laborals, però continua vigent l’estat d’alarma i, per tant, es manté la restricció de la mobilitat exterior, que està permesa només en situacions molt concretes (la compra d’aliments o de productes farmacèutics de primera necessitat, el desplaçament al centre de treball i retorn al domicili, i l’assistència sanitària o cura de persones amb necessitats). En conseqüència, els desplaçaments d’oci continuen estant prohibits. A més, cal tenir en compte que, en els desplaçaments autoritzats, als vehicles particulars s’hi ha de viatjar, per norma general, de forma individual i que des de la Generalitat s’ha elaborat un certificat de declaració autoresponsable que facilita demostrar que el desplaçament s’ajusta a les restriccions de l’estat d’alarma.

A continuació donem resposta als dubtes més freqüents sobre la situació d’emergència pel coronavirus pel que fa a qüestions relatives a la mobilitat i al trànsit:

Infografia Blog_20CAT_v2

Si tens altres dubtes sobre mobilitat, recorda que ens pots escriure a través de Twitter a @transit o pots preguntar-ho per Telegram al 012 (@gencat012bot).

Imatges per a la història

Des que va començar el confinament per tal d’aturar la propagació del coronavirus, el nombre de vehicles a la nostra xarxa viària ha baixat fins a dades mai vistes. Per exemple, durant la cinquena setmana de confinament (des de l’11 fins al 17 d’abril) han circulat a l’àrea metropolitana de Barcelona un total d’1.418.615 vehicles, el que suposa un descens del 76,4% respecte una setmana normal (6.021.420). Hi ha vies com la C-33 a Mollet on la mobilitat s’ha reduït un 82,8% i a la C-16 al Túnel del Cadí la reducció ha arribat al 85,6%. Aquesta reducció tan dràstica del trànsit ha provocat imatges històriques de carreteres i autopistes absolutament buides, fotografies més pròpies d’una pel·licula que, per la seva rellevància, hem volgut reunir en aquesta galeria d’imatges i que han estat captades pel fotògraf Sergi Ramos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Aquesta Setmana Santa és imprescindible continuar a casa

El dilluns 6 d’abril de 2020 estava marcat en moltes agendes com l’inici d’una anhelada setmana on es podria fer una escapada per desconnectar dels primers mesos de l’any i gaudir d’una estrenada primavera que aquest any, malauradament per les circumstàncies que vivim, s’assembla més a un hivern. Els plans previstos s’han esvaït, com d’altres que teníem anotats i que directament hem esborrat o als quals hem afegit un interrogant. Aquesta Setmana Santa no hi haurà noves ciutats per visitar, ni excursions improvisades, ni trens o avions per agafar, i tampoc segones residències on anar.

Demà serà un Dijous Sant atípic en molts aspectes, entre ells pel que fa al trànsit. En un context de normalitat, la mobilitat seria protagonista de l’actualitat informativa de la jornada. A les tres de la tarda començaria la segona fase de l’operació sortida d’un dels períodes de l’any amb més desplaçaments de vehicles.

Per una operació sortida nul·la 

Els dies del mes d’abril que havíem assenyalat no són una excepció a les limitacions de mobilitat establertes. Les policies de trànsit continuaran controlant que es compleixin a tot el territori i que no hi hagi cap operació sortida. Encara que sigui Setmana Santa, les restriccions que afecten els desplaçaments no han variat i, per tant, marxar per exemple a una segona residència no està permès.

Demà no hi haurà carrils addicionals, ni quilòmetres de retencions, ni hores punta. No parlarem de cap d’aquests conceptes perquè per responsabilitat hem de continuar respectant un confinament necessari; una paraula que no hauríem volgut afegir al nostre vocabulari quotidià i que ens agradaria estripar i llençar a la paperera, com també ho faríem amb COVID-19, coronavirus o quarantena. 

Aquests últims dies hem vist imatges de carreteres principals pràcticament buides, unes imatges insòlites que s’han de mantenir de la mateixa manera per poder superar la situació en què estem immersos. Es tracta d’un escenari irreconeixible, on el temps sembla aturat i on els motors i els clàxons dels cotxes han emmudit en un camí en silenci.

Durant aquesta Setmana Santa tampoc hi ha lloc per a excuses. El teu compromís continua sent fonamental per tal de frenar la propagació d’una pandèmia estesa a escala mundial. A excepció dels desplaçaments per motius d’estricta necessitat o dels serveis essencials, només hi ha una elecció possible: mantenir-se a casa. L’actitud de cadascú i el sacrifici que suposa el confinament és clau per ajudar a tornar a la rutina i la normalitat; una enyorada normalitat, però, que no serà per a ningú com la coneixíem i que haurem d’anar recuperant gradualment. 

Des del Servei Català de Trànsit volem expressar el nostre agraïment per la teva col·laboració i responsabilitat en aquests moments. Gràcies!