Categoria: Formació i educació

Puja a l’autobús i digues ‘hola’ a la seguretat i al confort

InfotrànsitDeixa un comentari

Autor: FECAV

L’autobús és el mitjà de transport públic col·lectiu que més ha crescut en els últims anys a Catalunya. Per exemple, en l’àmbit del sistema tarifari integrat de Barcelona, que inclou 346 municipis i un total de 5,7 milions d’habitants, la demanda dels autobusos de la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat ha augmentat un 5,2% respecte a l’any 2016, que representa 1,8 milions de viatgers més. En total s’han fet 35,7 milions de viatges en aquests autobusos.[1]

Foto Moventis 3.1

Aquests resultats s’han produït, en part, gràcies a millores com la ja consolidada xarxa de l’Exprés.cat que, basat en el sistema concessionari existent, connecta corredors de gran demanda i es caracteritza per la seva elevada freqüència i velocitat comercial, entre d’altres.

Cal remarcar que l’autobús no només és transport regular, sinó també discrecional reiterat i no reiterat. Dins del reiterat, s’inclou el transport escolar i de treballadors. Cada dia els autobusos i autocars garanteixen que milers de treballadors i estudiants arribin a les seves feines o centres educatius d’una manera segura, còmoda, ràpida i sostenible. Segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística sobre el transport discrecional, l’any 2017 va augmentar un 5,9% respecte a l’any anterior a tot l’Estat, amb més de 192 milions de viatgers transportats.[2]

També cal posar en valor el pes de l’autocar en la vertebració del turisme, un sector estratègic de la nostra economia. A Barcelona, per exemple, un 5% dels desplaçaments de turistes es fan en autocars de transport discrecional.

Alguns motius de l’èxit de l’autobús

  1. Seguretat: L’autobús és el mitjà de transport per carretera més segur.

->Per tal d’assolir l’objectiu de víctimes 0, cal portar el cinturó cordat sempre que el vehicle en tingui (obligatori per a tots els autocars matriculats a partir de l’octubre de 2007). Si no, el viatger s’exposa a una multa de 200 euros. D’altra banda i segons un estudi de la Fundació MAPFRE, només un 20% dels usuaris de l’autobús utilitzen el cinturó de seguretat.

  1. Sostenibilitat: L’ús del transport públic és un pas important per caminar cap a un món més sostenible. A més, els autobusos són cada vegada menys contaminants degut a la proliferació dels models que utilitzen totalment o parcialment fonts d’energia sostenible i als avenços de la tecnologia.
  2. Confort: Les prestacions dels autobusos en confort són elevades, a l’alçada del tren d’alta velocitat. Molts autobusos estan equipats amb sistemes d’entreteniment a bord, així com accés gratuït a internet i endolls. Els conductors són professionals experimentats que han rebut formació en conducció eficient i en condicions meteorològiques adverses.
  3. Rapidesa: Dins les ciutats, els autobusos circulen per carris reservats que permeten evitar llargs embussos als seus usuaris, per exemple a través del carril Bus VAO de la C-58 entre Ripollet i l’avinguda Meridiana, que garanteix un accés ràpid a Barcelona des del Vallès Occidental.
  4. Estalvi: Mantenir un vehicle privat s’està convertint en un luxe per a moltes persones. El transport públic en autobús té un cost a l’abast de tothom i amb bonificacions per a usuaris intensius i per a persones a l’atur, famílies monoparentals i nombroses i per als més joves.
  5. Capil·laritat: L’autobús és el mitjà de transport públic que millor garanteix arribar a tot arreu. La mobilitat està garantida per a tota la ciutadania i a tot el territori gràcies a l’autobús.

[1]http://www.atm.cat/gestor/uploads/20180124%20Demanda%20del%20sistema%20de%20transport%20any%202017.pdf

[2]http://www.ine.es/daco/daco42/daco4210/tv1217.pdf

Sortides guiades en moto, aprofitant grans esdeveniments

InfotrànsitDeixa un comentari

En ple cap de setmana del premi MotoGP al Circuit de Barcelona-Catalunya, és bo recordar que el Servei Català de Trànsit està aprofitant, com els últims anys, grans esdeveniments de concentració de motoristes, com la Rider 1000 del 25 de maig a Manresa, el Solo Moto Weekend de principis de juny a l’Hospitalet de Llobregat o la Crom Ride del 30 de juny a Girona, per fer difusió del programa formatiu de pràctiques de conducció en carreteres obertes, l’anomenada Formació 3.0. En el marc d’aquestes activitats, com és el cas del Solo Moto Weekend, s’hi ofereix un programa de sortides guiades que té certes similituds amb la Formació 3.0 i que, en conseqüència, incentiva la difusió i participació en les sessions que es fan arreu del territori.

Un tècnic del Servei Català de Trànsit s’ha sumat a les sortides guiades del Solo Moto Weekend per comprovar en primera persona l’efectivitat de la iniciativa i el debat que genera entre el col·lectiu moter. En una de les 3.284 sortides que s’han fet durant els tres dies de l’esdeveniment −que en anys anteriors s’havien programat en el marc del Saló de la Moto o en edicions anteriors del Solo Moto Weekend−, l’activitat s’ha dividit en dues parts: un recorregut de 25 minuts entre el districte econòmic de l’Hospitalet i la muntanya de Montjuïc i una xerrada de 15 minuts amb un vídeo estàndard del mateix recorregut que fan els participants, on s’aprofita per comentar les principals errades i situacions adverses en què es pot trobar el conductor.

A cavall d’una moto elèctrica de fabricació catalana –de Figueres, concretament–, la sortida guiada arrenca amb la familiarització amb el vehicle: l’esdeveniment té el seu principal ganxo en l’oportunitat de provar tota mena de marques en aquesta sessió pràctica i, en el cas de la moto elèctrica, el conductor s’ha d’acostumar a l’absència d’embragatge i a l’economització d’energia per allargar els temps d’autonomia. Durant el recorregut, el guiatge combina rectes, revolts i rotondes, en els quals els participants no només constaten les prestacions del vehicle sinó que adverteixen els riscos de visibilitat, el respecte als passos de vianants i la distància amb la resta de vehicles.

_98B1256

En la xerrada posterior, el vídeo complementa totes aquestes situacions viscudes en directe amb altres de molt pròpies del dia a dia dels motoristes, com els angles cecs quan la moto es troba a l’alçada de la roda del darrere d’un cotxe o la molesta trepitjada de tapes de claveguera. El formador aconsella en aquests dos casos agafar distància per prendre les decisions més adients a cada moment: donar pistes al conductor del davant que evitin topades o frenades brusques i evitar sotracs innecessaris que generin inestabilitat.

El debat queda obert encara amb altres casos del vídeo, com l’ús del mòbil quan el motorista s’atura en un semàfor (“Són coses que fem sense voler”, diu un dels participants) o quan un vianant passa de cop en un pas senyalitzat. “Pot passar quan li doni la gana”, diu el formador. “Quan li doni la gana, no; quan pugui!”, respon un dels participants.

L’activitat s’acaba amb el repartiment d’informació sobre les pròximes sessions de Formació 3.0, però amb la conclusió principal que cal corregir vicis a la carretera, millorar traçades i fer-se més visible.

“Passatgers segurs, a l’autocar també”

InfotrànsitDeixa un comentari

El Servei Català de Trànsit (SCT), en col·laboració amb la Federació Empresarial Catalana d’Autotransports de Viatgers (FECAV), ha iniciat la campanya de conscienciació viària  “Passatgers segurs, a l’autocar també”. L’acció es concreta en la divulgació d’un material audiovisual que es projectarà a l’inici dels trajectes dels vehicles de les empreses associades a la FECAV i que incideix en consells adreçats específicament als usuaris d’aquest tipus de transport. En concret, les normes de seguretat que han de seguir per evitar riscos en els seus viatges. A partir d’aquí, l’SCT té previst estendre la campanya per arribar a tots els operadors de transport i, d’aquesta manera, reforçar la seguretat en els desplaçaments d’aquest tipus de vehicles de transport de viatgers.

En la presentació de la campanya, que ha tingut lloc el dijous 31 de maig, la directora de l’SCT, Eugenia Doménech, ha recordat les tretze víctimes mortals i les persones ferides en l’accident de Freginals, i ha posat en relleu que aquest sinistre va marcar un abans i un després en la seguretat viària a Catalunya. En aquest sentit, ha destacat la implicació de l’Administració i de les empreses del sector per millorar la seguretat dels passatgers d’aquest tipus de vehicle i ha apel·lat també a la responsabilitat dels usuaris. “En part, la seguretat depèn dels passatgers i per això aquesta campanya va adreçada a ells”, ha conclòs Doménech, que ha remarcat la importància que en tots els vehicles i per a qualsevol trajecte es porti sempre el cinturó de seguretat cordat. “L’ús del cinturó de seguretat està més assumit en els turismes i encara està pendent en els autocars, i cal generalitzar-ho” –ha destacat.

foto presentacio campanya autocar

Mesures de seguretat i autoprotecció bàsiques dels viatgers

A l’autocar, tot i ser el mitjà de transport per carretera més segur, cal que els viatgers respectin unes mesures de seguretat i d’autoprotecció bàsiques, que estan recollides en el nou material de conscienciació viària:

  • Durant tots els trajectes és fonamental cordar-se el cinturó de seguretat sempre que el vehicle en tingui (obligatori per a tots els autocars matriculats a partir de l’octubre de 2007). El cinturó és primordial per a la seguretat dels passatgers, ja que no utilitzar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals en cas de bolcada o gir brusc. Cal tenir en compte, a més, que per no portar el cinturó ben cordat, els viatgers s’exposen a una sanció de 200 euros.
  • L’equipatge pesat s’ha de situar al maleter del vehicle. A l’interior només s’ha de portar allò que sigui imprescindible i col·locar l’equipatge de mà a les safates superiors, sempre tenint en compte que no sobresurti i que no pugui caure.
  • Anar correctament assegut i evitar estar de peu un cop el vehicle hagi arrencat, i procurar no aixecar-se fins que l’autocar no estigui completament aturat.
  • També cal recordar que els viatgers no han de distreure el conductor, ja que ha d’estar concentrat en la conducció. Si cal fer-li algun comentari, és necessari esperar que el vehicle estigui aturat.

Una campanya per continuar reforçant la seguretat en els autocars

Amb aquesta nova acció de conscienciació viària, el Servei Català de Trànsit vol insistir en el reforçament de les mesures de seguretat dels autocars. Prèviament, arran de l’accident de Freginals el març del 2016, també va endegar una campanya per recordar a tota la ciutadania la necessitat de cordar-se el cinturó de seguretat en tots els vehicles, també en els autocars. En aquesta acció divulgativa audiovisual, “A l’autocar també”, on els infants actuen com a prescriptors, es destacaven les mesures de seguretat reglamentàries per a la protecció dels menors quan viatgen en vehicles de transport escolar.

Motoristes més preparats, motoristes més segurs

Infotrànsit2 comentaris

Els motoristes, de la mateixa manera que els altres conductors, a vegades cometen errades. Així mateix, en ocasions els motoristes pateixen accidents, igual que la resta de conductors. La diferència entre els motoristes (i també els ciclistes) i els conductors dels altres vehicles és que els primers no estan protegits per cap carrosseria i, per tant, qualsevol impacte a segons quina velocitat pot ser fatal.

Partint d’aquesta premissa, quines mesures es poden prendre per reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu? La primera de totes és adoptar una actitud prudent i respectuosa a la carretera per part de tots els usuaris i tenir present que el motorista és més vulnerable. Des del Servei Català de Trànsit s’han impulsat diverses iniciatives i projectes que tenen per objectiu reduir la sinistralitat dels motoristes; una d’elles és la Formació 3.0. El programa Formació 3.0, que enguany arriba a la quarta edició, és un programa formatiu dirigit als conductors de motocicletes que vulguin millorar la seva tècnica de conducció i, alhora, la seva seguretat a la carretera.

formacio_motoristes

 

Vuit sessions formatives

L’edició d’enguany consta de vuit sessions repartides per tot el territori català. L’Hospitalet de l’Infant va ser l’escenari triat per a la primera sessió, el divendres 23 passat, prèvia a l’EutichesBook, el popular esdeveniment motociclista que va tenir lloc l’endemà. Les sessions de la Formació 3.0 són gratuïtes i obertes a tots els motoristes que hi vulguin participar, sense inscripció prèvia. Els motoristes que hi participen fan un recorregut d’uns quinze minuts amb la seva motocicleta, acompanyats i enregistrats en vídeo pels instructors de la formació. Posteriorment, es visualitzen les imatges i es comenten els detalls que poden millorar la conducció del motorista. Quan s’acaba l’activitat, el motorista rep la gravació i un full amb deu punts sobre l’estat tècnic de la motocicleta.

formacio 3.0

Errades més habituals

Els motoristes tracen adequadament els revolts? Frenen correctament la moto segons les circumstàncies de la via? Tenen tots els elements de la moto en bon estat? Aquests són alguns dels errors que s’han detectat en les diferents edicions de la Formació 3.0 i que es poden glossar en cinc aspectes:

  • Velocitat poc adequada a l’entorn. L’excés de confiança és una de les principals causes que fa que els conductors no respectin els senyals de velocitat i que no s’adaptin a les circumstàncies meteorològiques, de la via o del trànsit.
  • Traçat incorrecte dels revolts. S’ha detectat que els motoristes acostumen a entrar massa aviat als revolts, fet que compromet l’estabilitat de la moto.
  • Desconeixement de la tècnica de frenada. Saber frenar correctament és imprescindible. No totes les motos reaccionen igual, ni sempre es frena de la mateixa manera.
  • Mal aprofitament de l’espai. La invasió del carril contrari o de la cuneta en els revolts fa que augmenti la velocitat i sigui més difícil rectificar.
  • Falta de manteniment. Mantenir la moto en bon estat és vital. Revisar el bon funcionament d’alguns elements és bàsic per garantir la seguretat.

formacio 3.0

Des de març fins a octubre, tots els amants de la moto que vulguin millorar la seva tècnica i la seva seguretat tindran l’oportunitat de fer-ho en alguna de les sessions programades pel Servei Català de Trànsit arreu del territori. La propera cita serà el 14 d’abril a les Terres de l’Ebre. En les tres edicions anteriors de la formació han participat més de 1.200 motoristes. Suma-t’hi i aposta per una conducció més segura!

Quan circulem, que ens vegin!

InfotrànsitDeixa un comentari

Circular amb els llums encesos durant el dia no és obligatori, però el Reglament de circulació sí que fa una recomanació als conductors, i és que els utilitzin en totes les vies i durant tot l’any per evitar accidents.

Enllumenat 1

L’objectiu és que la resta dels vehicles ens puguin veure amb més facilitat i d’aquesta manera, com més aviat ens vegin, abans podran reaccionar davant una situació de possible accident. En definitiva, veure i ser vistos. Sigui quin sigui el nostre mitjà de transport (camió, turisme, furgoneta, motocicleta, bicicleta, etc.), aquest simple gest ajudaria a reduir fins a un 10% les víctimes mortals per accidents múltiples diürns durant l’hivern.

 

En alguns països europeus sí que és obligatori circular durant tot l’any i durant totes les hores del dia i en totes les vies amb els llums diürns; en canvi, d’altres països restringeixen aquesta obligació a algunes vies i en determinades estacions de l’any.

Circular amb els llums de curt abast del nostre vehicle encesos implica:

  • Increment del contrast visual entre els vehicles i l’entorn: amb els llums encesos, un vehicle de color fosc és vist 170 metres abans respecte d’un vehicle que no els porta encesos.
  • Augment de la distància de detecció: permet als conductors més marge de seguretat en els avançaments.
  • Millora de la identificació dels vehicles i de l’estimació de la velocitat: amb llums encesos es veuen més a prop.

Per tant, hem de ser previsors i dur sempre a punt l’enllumenat del nostre vehicle.

Enllumenat 2_Llums ens permeten veure.JPG

Totes aquelles accions que ajudin a disminuir la mortalitat a les nostres carreteres i donin més seguretat en la conducció haurien de ser ben acollides per tots els conductors, perquè a la carretera sortim tots!

“Joves i Mobilitat”: una dècada de reflexions

infotransitDeixa un comentari

IMG-20170614-WA0001.jpg

  • La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, va lliurar el premi al grup OX Films al millor anunci gràfic

Muchas personas últimamente se están planteando la idea de comprar un coche eléctrico. Por una parte, porque son una innovación, y, por la otra, porque dicen que son menos contaminantes. Pero la mayoría no se fían mucho, ya que nunca lo han probado o no saben si les va a salir más rentable que el coche común de siempre. ¿Será verdad que son lo mejor para nuestro futuro? Amb aquesta reflexió comença l’article d’opinió guanyador de l’edició d’enguany del concurs “Joves i Mobilitat”. El material premiat Coches eléctricos, el futuro ya está aquí  és del grup Attention, format per l’Helena Cuadrado i la Marina Tovar, de tercer d’ESO C de l’IES Numància de Santa Coloma de Gramenet.

anunci gràficNo deixis que la contaminació ens mengi és l’eslògan d’aquest anunci gràfic, que va ser el guardonat en aquesta categoria. El mèrit va ser per al grup OX Films, format per Damià Àlvarez, Gerard Preseguer i Miquel Grandio, del cicle formatiu de grau mitjà B del CP Villar de Barcelona. Què és un món sense decisions? , una reflexió sobre les conseqüències de les nostres accions per evitar accidents de trànsit, és el vídeo relat premiat del grup Les Tres al Volant, format per Emma González, Lucía Magro i María Bertran, de tercer d’ESO C del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró.

Aquests van ser els guanyadors d’entre els gairebé 2.000 alumnes de 13 a 18 anys que van participar en el certamen que convoca el RACC amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit. Una participació rècord enguany, en què el concurs ha arribat a la desena edició amb un canvi de nom, ja que fins ara es deia Joves i Conducció. En aquesta edició també s’ha optat per una ampliació dels camps de reflexió cap a la mobilitat en totes les seves modalitats (vianants, ciclistes i viatgers de transport públic) i també cap a la sostenibilitat.

El lliurament dels premis es va fer a la seu del RACC en un ambient festiu i d’il·lusió i amb un mestre de cerimònies idoni per a l’ocasió, el presentador del Matí i la Mare que el va Parir de Ràdio Flaixbac, Carles Pérez. En l’acte, hi van participar el conseller Jordi Jané, acompanyat de la directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, i va agrair als alumnes la feina feta i “la sensibilitat per crear conscienciació viària i per ser la llavor d’una societat més segura a la carretera”. Al final, es va commemorar amb un pastís la dècada del “Joves i Mobilitat”, deu anys de reflexions dels joves estudiants de Catalunya per aconseguir una mobilitat més segura i justa per a tothom.

 

 

pastis.jpg

  • El president del RACC, Josep Mateu, el conseller Jané i la directora Doménech amb el pastís commemoratiu

Rodant cap a una Formació 3.0

Infotrànsit2 comentaris

Mai és tard per aprendre  o per reciclar coneixements i menys si es tracta de millorar la seguretat quan sortim a la carretera en motocicleta. Els amants d’aquests vehicles coneixen els avantatges que els proporcionen i les sensacions que s’experimenten conduint-los, però també són conscients de la seva vulnerabilitat i fragilitat a l’asfalt. Gaudir de la moto es pot fer amb seguretat amb una formació continuada, perfeccionant la tècnica de conducció i rectificant els propis errors. I això és el que pretén el programa Formació 3.0, impulsat pel Servei Català de Trànsit i Anesdor –l’Associació Nacional d’Empreses del Sector de Dues Rodes– l’any 2015.

IMG_0092

Formació  “in situ”

El programa consisteix en sessions pràctiques de conducció gratuïtes adaptades a tots els nivells, que es desenvolupen “in situ” i al llarg d’un matí. Carreteres obertes, freqüentades per motoristes i amb risc d’accidentalitat es converteixen en l’escenari de l’activitat, que és supervisada per monitors especialitzats. El motorista hi du el seu vehicle, el seu equipament i el seu interès per millorar la seva conducció, i a partir d’aquí s’inicia una ruta d’uns quinze minuts on els participants són guiats i enregistrats pels instructors, per posteriorment visionar les gravacions i comentar les actituds poc segures o les errades que hagin observat.

Molts quilòmetres a l’esquena conduint moto o molts anys d’experiència no garanteixen sempre una conducció segura, ja que s’adquireixen vicis o conductes que comporten riscos. Velocitats poc adequades a l’entorn, el traçat incorrecte dels revolts, el desconeixement generalitzat sobre la tècnica correcta de frenada o la poca anticipació dels imprevistos són alguns dels errors més freqüents detectats durant l’activitat formativa i que els monitors intenten corregir aportant la seva experiència. L’objectiu: que els participants de l’activitat es converteixin en motoristes més segurs i s’exposin a menys perills a la carretera.

Aquí pots consultar les sessions previstes enguany del programa Formació 3.0.

Vídeo del programa Formació 3.0

 

Veterania en la conducció

xarxesDeixa un comentari

Deu minuts abans que comenci la sessió, ja hi ha uns quaranta assistents asseguts i encuriosits en una de les sales del casal de gent gran Sant Jordi de Parets del Vallès per escoltar la sessió formativa sobre mobilitat segura que imparteixen el Jordi Aguilar i la Mònica Rosell, membres de l’Àrea Regional de Trànsit  Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra. En començar la sessió, Aguilar llança a l’auditori la primera pregunta: “Quants de vosaltres conduïu?” Una desena de participants aixeca la mà, alguns d’ells fins i tot ho fan per portar o recollir els seus néts de l’escola. Són conductors actius, veterans, amb molts quilòmetres a l’esquena, però també vulnerables.

SAM_2714

L’envelliment pot causar manca de reflexos i pèrdua d’algunes aptituds per reaccionar davant imprevistos a la carretera, tant com a conductors o com a vianants. “L’important és que vostès intervinguin i que siguem conscients que amb l’edat patim canvis físics i pèrdua de reflexos que afecten la nostra vida quotidiana.” D’aquesta manera introdueix la xerrada el caporal Jordi Aguilar, que destaca que aquestes sessions permeten que els participants “tinguin el policia a prop per preguntar els seus dubtes, per exemple sobre els efectes dels medicaments en la conducció, la periodicitat de les revisions del permís de conduir, la circulació per les rotondes o l’ús de les noves tecnologies”, i afegeix: “Cada cop hi ha més gent gran* que condueix”. A l’Estat espanyol no hi ha una edat màxima per conduir, a partir dels 65 anys, el carnet s’ha de renovar cada cinc anys, tot i que els metges poden recomanar fer les revisions més sovint.

SAM_2732

Miquel Molina, 70 anys: “A la meva edat, gaudeixo conduint” 

“Ara, nosaltres som rics en temps, anem menys estressats, no tenim pressa i podem conduir millor”, afirma en Miquel Molina, que confessa: “A la meva edat, gaudeixo conduint.” Assegura que es posa al volant diàriament però només en hores diürnes: “Tinc glaucoma i durant les nits no condueixo.” En Miquel explica que fa viatges llargs en cotxe dos cops a l’any per visitar la seva filla, que viu a Lora del Río, a Sevilla: “Condueixo fins a Andalusia, faig uns 1.100 quilòmetres.” Què li molesta dels altres conductors? Ho té clar: “Quan vas a una velocitat correcta i toquen el clàxon perquè veuen que ets una persona gran.”

SAM_2730

Maria Rosa Garcia, 66 anys: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo”

La Maria Rosa és conductora experimentada, es va treure el permís de conduir el 1972 i diu que està molt acostumada a agafar el cotxe: “Crec que l’utilitzo massa, fins i tot per desplaçaments que podria fer a peu.” Respecte al comportament dels altres conductors, afirma: “Sobretot m’espanten els que van a molta velocitat, em desconcerten, i també els que avancen per la dreta.” Tot i la seva dependència del vehicle, diu convençuda: “Quan jo vegi que les meves facultats van minvant, seré la primera en dir que no condueixo, però per experiència crec que costa molt veure aquest moment.”

*L’any 2016, 48 persones de més de 65 anys (vianants i conductors) van morir en un sinistre viari a Catalunya.

Enllaç a vídeo:

Conducció i gent gran

 

“Quan ella va saber que jo l’havia tret del cotxe accidentat va somriure, jo vaig haver d’empassar saliva”

infotransitDeixa un comentari

En Pol, que és agent de trànsit i fa classes de mobilitat segura, ens explica com va retrobar-se per casualitat en una d’aquestes sessions amb la víctima d’un accident de cotxe molt traumàtic

De camí cap a la feina ja començo a donar-hi voltes: com enfocaré la sessió? Què faré avui? Com em presentaré? Quines activitats faré? Compliré amb els objectius que vull? Mil coses més em passen pel cap. Tinc la sort de poder arribar a tants alumnes que ho he d’aprofitar tant com pugui, he d’exprimir fins l’últim minut que tingui per fer entendre la importància del comportament en la seguretat viària. De fet, no m’haig d’esforçar gaire per fer-ho, m’apassiona aquesta feina: compagino el treball d’agent de trànsit amb el de monitor de mobilitat segura.

Les persones sovint necessitem canvis per fer una renovació d’aires i buscar noves motivacions. Jo, en canvi, tinc la sort de viure aquesta renovació d’aires i noves motivacions en moltes de les sessions que faig, i això no té preu. Als agents de trànsit sovint se’ns associa al talonari de denúncies, però la nostra feina va molt més enllà. Les tasques més gratificants, evidentment, se’ns presenten quan podem ajudar les persones que ho necessiten.

Sense anar gaire lluny, fa uns dies vaig desplaçar-me a una escola per fer unes sessions de mobilitat segura a nens i nenes de nou anys. Abans de la xerrada, una de les mestres em va explicar que a la classe hi havia una alumna que havia tingut un tràgic accident en què havia perdut el pare. Em va comentar que havien estat preparant l’alumna per fer-li entendre que el mosso que vindria parlaria només de trànsit. Per a ella aquest tema era especialment sensible i sovint acabava amb llàgrimes.

Quan em vaig interessar pel que li havia ocorregut a l’alumna, la mestra em va explicar la història. En escoltar-la vaig reviure els moments d’aquell tràgic accident: jo treballava aquella nit i, juntament amb el meu company, hi vam arribar els primers i vam viure moments molts tristos i estressants. Després dels accidents, els mossos no marxem de seguida, ens quedem al lloc dels fets força estona per recollir dades, fer fotos, aplegar proves per esclarir els fets, declaracions, etc. Recordo perfectament que després d’haver passat força estona en aquell accident, no em vaig poder aguantar l’angúnia que tenia i, sol, en un lloc on no em veia ningú, vaig arrencar a plorar. Moltes vegades les situacions que vivim no són fàcils de digerir i aquesta em va acompanyar molt temps.

En dirigir-me cap a l’escola tenia una barreja de sensacions, alegria per retrobar-me amb l’alumna i a la vegada uns nervis exagerats per no saber si seria capaç de redirigir la sessió a temps si la cosa es torçava.

En les sessions de mobilitat segura sovint entrem a la classe i mirem de trencar el gel d’una manera propera, fent alguna broma, posant a prova els alumnes amb alguna pregunta, fent una presentació de qui som, quines tasques fem, etc.  Aquell dia no havia de ser diferent, ho havia de fer com sempre, però part de la meva concentració havia d’anar dirigida a observar l’alumna que tant em preocupava, sense que es notés, és clar.

Els monitors hem de saber fer aquestes tasques, observar qui participa i qui no, fer participar aquells que no aixequen la mà, engrescar com més alumnes millor i redirigir una sessió quan no funciona. Així que vaig engegar la sessió amb les activitats que tenia programades. Volia que fos una sessió com les que faig sovint, amb diferents activitats i algunes d’aquestes amb un toc emocional per deixar empremta el màxim de temps possible.

Al cap d’una estona ja vaig detectar que l’alumna que em preocupava no participava, per tant havia de redirigir aquella sessió per aconseguir la seva participació. Llavors, vaig dir: “Vinga, necessito algú que vulgui fer de policia i ens expliqui com s’ha d’anar amb bici, quins perills té, què necessitem, per on podem circular…”. De seguida, braços aixecats, però el seu no.

“Perfecte Lluís, tu seràs el policia. Ara això és una classe de P-5, no hem anat mai amb bici, no sabem res del tema bici i jo ara no sóc el Pol, ara soc el Lluís i m’assec al teu lloc. Endavant Lluís, ja pots començar.”

Genial, ja vaig veure l’alumna que em preocupava fent un somriure d’orella a orella, això era un bon senyal, la cosa anava bé. Després de les explicacions que ens va fer el Lluís de com anar amb bici, tots vam aplaudir i va seure.

Ara seria jo qui escolliria la propera voluntària per sortir i aquest cop la voluntària parlaria d’un tema molt proper: com hem d’anar dins el cotxe. Així que, jugant-me totes les cartes, vaig dir-li que m’agradaria molt que ara ella fes de policia i que ens expliqués com havíem d’anar dins el cotxe, que s’imaginés que estàvem en una classe igual que abans, de P-5, i que jo seuria al seu lloc i ara jo no era el Pol, ara jo era un alumne de P-5.

Brillant, espectacular, ni un adult hauria dit coses tan sensates com va dir ella.

La sessió va continuar amb diferents activitats i l’última era mirar un vídeo en què s’observaven unes situacions quotidianes amb cinturó i sense cinturó. En finalitzar aquesta activitat i parlar del tema, uns quants alumnes van explicar situacions similars que havien viscut.

Ella també ho va explicar, sembla ser que mai ho havia fet abans amb tanta naturalitat i sense llàgrimes. Va explicar l’accident d’aquella tràgica nit i es va fer un silenci aclaparador. Jo vaig empassar saliva i, veient que ella estava tan sencera, vaig explicar-li que era jo qui l’havia tret del cotxe aquella nit, a ella i a les seves germanes. De cop, ella va fer un somriure i altres alumnes van arrencar a aplaudir. La professora li va dir que seria molt bonic que ens féssim una abraçada… Jo tornava a tenir ganes de plorar, però necessitava dissimular davant els alumnes, no seria gaire normal veure un mosso posant-se a plorar!

Vaig tornar a abraçar aquesta nena, per segona vegada, però aquest cop amb un pessigolleig emocional que m’envaïa per tot arreu.

En finalitzar la sessió la tutora va explicar-me que aquesta alumna, fins al dia d’avui, encara no havia explicat amb tanta naturalitat aquell tràgic accident i que creia que s’havia tret un pes de sobre gràcies a la sessió de mobilitat segura que havia fet.

Aquest és el millor regal que la meva feina em pot fer!

Corda’t a la vida!

Infotrànsit1 comentari

 

Corda't el cinturóL’accident d’autocar a Freginals de l’any passat va ser el més greu des de que tenim competències de trànsit a Catalunya i ara sabem que cap de les 13 estudiants d’Erasmus que van morir portava el cinturó cordat.

Aquesta circumstància va posar damunt la taula la necessitat d’intensificar i de recordar la importància de dur el cinturó de seguretat cordat sempre, també quan es viatja en autocar, ja que ens pot anar la vida.

Per aquest motiu, l’SCT ha editat el tríptic “El cinturó et protegeix sempre”,Tríptic tancat escrit en tres idiomes, català , castellà i anglès, i que s’adreça
especialment als usuaris de transport per carretera. El fullet, que recorda l’obligatorietat d’utilitzar els cinturons de seguretat també en els vehicles de més de nou places, es distribuirà entre els viatgers que facin ús del transport públic per carretera.

La utilització d’aquest sistema de seguretat passiva redueix en un 75% el risc de mort en cas d’accident, i no portar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals.

Aquest material divulgatiu forma part d’una sèrie de mesures que ha endegat la Generalitat, juntament amb el sector del transport i d’altres institucions, amb l’objectiu de fomentar mesures de seguretat en el transport de viatgers.