Categoria: Lex viària

Què cal saber sobre el canvi de normativa dels sistemes de retenció infantil

InfotrànsitDeixa un comentari

Des de l’1 de setembre ja no es poden vendre a Europa les cadiretes homologades segons el Reglament R-44. Des de fa un any ja no es podien fabricar ni importar, però ara, a més, tampoc es poden comercialitzar. A partir d’ara només hi haurà una única normativa a la Unió Europea per als sistemes de retenció infantil, l’anomenat Reglament ECE R129 o i-Size, la primera fase del qual es va aprovar el 2013 i que fins ara convivia amb l’ECE R44.   

El reglament ECE R44, que ara perd la vigència, classificava els sistemes de retenció infantil per pes. S’hi adscrivien les cadiretes homologades més habituals, classificades en quatre grups: 0/0+, 1, 2 i 3 (fins als 36 kg). Amb el reglament ECE R129 o i-Size, s’inclouen millores en aquests sistemes obtingudes gràcies als avenços tecnològics. L’i-Size es basa en l’alçada de la criatura –i un pes màxim– i deixa llibertat als fabricants per establir uns mínims i uns màxims de cada model, que van dels 40 cm al metre i mig, aproximadament.

La nova normativa i-Size és més completa i exigent i això fa que les cadiretes siguin més segures. La cadiretes homologades segons aquest reglament tenen les característiques següents:

– Inclouen una prova d’impacte lateral que abans no es feia, de manera que millora la protecció dels infants.

– No estan classificades per grups sinó per l’alçada. Cada fabricant és lliure d’establir les alçades mínimes i màximes.

– Obliga a portar els nens de fins a 15 mesos en sentit contrari a la marxa.

– Recomana els ancoratges ISOFIX, que fixen la cadireta directament al xassís del vehicle, cosa que implica un menor risc d’instal·lacions incorrectes.

Així doncs, l’1 de setembre de 2024 s’acaba la convivència entre els dos reglaments i ja no es poden vendre les cadiretes segons el pes (R44), les més habituals fins ara. Amb tot, els usuaris que tinguin cadiretes R44 encara les poden utilitzar si estan en bon estat, si bé cal tenir en compte que tenen una vida útil limitada.

Tot plegat, sempre tenint en compte que tots els infants que mesurin 135 cm o menys han de viatjar sempre i de manera obligatòria amb un sistema de retenció infantil, si bé és recomanable fer-ne ús fins als 150 cm. A més, les cadiretes han de portar una etiqueta d’homologació que garanteixi que compleixen els requisits establerts per la normativa europea.

Finalment, també cal considerar que els sistemes de retenció infantil protegeixen els més petits, però errors en la instal·lació o un mal ús poden fer que no siguin eficaços. En aquest sentit, cal recordar alguns consells bàsics de seguretat com ara deixar-se assessorar per un expert en una botiga especialitzada sobre quin és el model més convenient i, si ens és necessari, també ens ajudaran a instal·lar la cadireta de manera correcta; evitar cadiretes de segona mà, perquè la majoria no deuen complir la funció en cas d’accident; utilitzar cadireta fins al metre cinquanta i que sobretot tingui un bon respatller, perquè el cinturó del cotxe està pensat per a una persona d’almenys aquesta alçada; assegurar-se d’una subjecció correcta de l’infant a la cadireta per evitar riscos i, en cas d’accident, no s’ha de treure l’infant de la cadireta, tret que hi hagi un perill imminent.

Empatia i proximitat a la Justícia

infotransitDeixa un comentari

Aquest és el reclam de l’Associació per a la Prevenció d’Accidents de Trànsit, P(A)T, que ha promogut una guia de bones pràctiques: L’atenció a les víctimes de sinistres de trànsit i de violència viària a les institucions de justícia

La P(A)T ha impulsat, juntament amb la Càtedra ETHOS de la Universitat Ramon Llull, la guia L’atenció a les víctimes de sinistres de trànsit i de violència viària a les institucions de justícia,que inclou 30 pautes i recomanacions per oferir a les víctimes de trànsit una atenció en els processos juridicolegals amb més empatia, humanitat, dignitat, comprensió i proximitat. El document vol donar eines a tots els operadors judicials, jutges, fiscals i advocats per fer compatible el rigor jurídic amb l’atenció a les necessitats emocionals de les víctimes de trànsit.

“La guia neix d’una necessitat, perquè actualment els processos judicials suposen un dany afegit a les víctimes que han patit un accident de trànsit o han perdut un familiar, i hi ha una victimització secundària”, assegura Yolanda Domenech, directora de P(A)T.

La guia, que ha tingut el suport del Servei Català de Trànsit, s’ha elaborat a partir de les aportacions d’un grup de treball amb víctimes, agents i professionals diversos que intervenen en els processos juridicolegals arran d’un sinistre de trànsit, i també amb psicòlegs especialitzats en dol i trauma, així com sociòlegs i filòsofs. La publicació ha estat coordinada pel doctor Francesc Torralba, catedràtic de la Universitat Ramon Llull, que en destaca principalment els punts següents:  

  • “La víctima ha de ser escoltada i ha de poder participar activament en el procés des del moment zero”, que és l’accident. Hi ha d’haver un acompanyament psicològic i emocional sempre.
  • En els processos judicials s’utilitzen llenguatges molt diferents: la víctima fa un relat autobiogràfic molt intens emocionalment i la part jurídica és tècnica i precisa. Cal adaptar i simplificar el llenguatge jurídic, que sovint dificulta la comprensió per part de la víctima. “És necessària una pedagogia i didàctica lingüística que permeti la comprensió a les víctimes i que no hi hagi una situació de desequilibri.”
  • En les institucions judicials s’ha d’evitar la revictimització o victimització secundària. “El procés de dol té la seva temporalitat, i reviure la situació en els processos judicials activa de nou emocions de dolor i fa molt de mal. Cal agilitzar-los per ajudar a tancar ferides.”
  • Al llarg de tot el procés judicial hi ha d’haver un referent únic, atès que “el canvi de jutges en un mateix procés accentua els problemes de comunicació”.
  • Per una banda hi ha la reparació de la víctima i per l’altra dictar sentència en la Justícia. La Justícia no pot satisfer les expectatives de la víctima perquè mai no podrà reparar la pèrdua d’un ésser estimat, i les institucions judicials no faran desaparèixer el dolor encara que la sentència sigui justa. Per això cal acompanyar les víctimes psicològicament i emocionalment. “La víctima no sempre té raó, però sempre hauria de ser escoltada des de l’empatia i la sensibilitat a la justícia.”
  • La guia apunta com un camí a seguir la justícia restaurativa entre el victimari i la víctima o els seus familiars. “En algunes víctimes, aquesta mediació ha tingut un efecte sanador quan el victimari ha expressat penediment i ha sol·licitat el perdó.”

Durant la presentació de la guia al Col·legi de Periodistes de Catalunya van intervenir diverses personalitats vinculades al món de la seguretat viària. En recollim les frases més destacades:

“Cal tenir en compte que la presumpció d’innocència existeix en paral·lel a la presumpció de la victimització. Actualment, en la majoria de processos no se’t considera víctima si no es considera culpable el perpetuador, i hem de deixar d’associar justícia a trobar un culpable. Les víctimes han de ser protegides de la victimització secundària o la revictimització”, Aleksandra Ivankovic, directora adjunta de VICTIM SUPPORT EUROPE

“És una guia per ajudar les persones que arriben a les institucions judicials i no troben la humanitat i proximitat que necessitarien. És molt important l’empatia i atendre les emocions en el procés judicial, i crec que s’han de potenciar la mediació i la justícia restaurativa. Ara cal que aquesta guia es practiqui, no només que es llegeixi”, Jordi Jané, professor de Dret Constitucional i de la Unió Europea a l’Escola Judicial

“Les sentències mai no compensaran les víctimes, però els jutges no poden infligir més dolor a les víctimes. Cal fomentar la mediació perquè pot ser un mecanisme per alleugerir el dolor”, Isabel López Riera, fiscal delegada de Seguretat Viària de Catalunya

“En lloc d’empatia, diria que cal una proximitat òptima cap a les víctimes en els processos judicials; és la proximitat justa per no perdre l’objectivitat. D’altra banda, cal posar les víctimes al centre en els processos de rehabilitació dels centres penitenciaris”, Nicolás Barnes Méndez, psicòleg de la Unitat de Programes d’Intervenció Especialitzada de la Direcció General d’Afers Penitenciaris de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia)

“És necessari un acompanyament des del minut zero a les víctimes de violència viària, els jutjats són massa freds. Els processos judicials estan orientats al victimari, cal posar esforços en les víctimes i cal involucrar tots els operadors. Cal aconseguir una justícia més amable, empàtica, que disposi un tracte més humà i sensible”,Maria Hilari, degana del Col·legi d’Advocats de Figueres i representant del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya

“El llenguatge jurídic ha de ser comprensible i accessible per a les persones que estan de dol personal. Cal incorporar l’accessibilitat comunicativa en el llenguatge de la Justícia, perquè això també implica una atenció més ètica a les víctimes. L’Administració de justícia destaca per la seva cruesa i ha d’acompanyar de forma diferent les víctimes de trànsit, tal com es demana a la guia”, Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit

Una ordenança model per regular els patinets elèctrics a Catalunya

infotransitDeixa un comentari

El Servei Català de Trànsit pretén harmonitzar les diferents normatives municipals i ser una guia per als ajuntaments catalans en matèria de vehicles de mobilitat personal

Edat mínima per circular amb patinet elèctric: 16 anys, ús obligatori del casc i contractació d’una assegurança de responsabilitat civil per part dels usuaris de patinets elèctrics. Aquestes són les principals recomanacions normatives sobre aspectes no legislats que fa el Servei Català de Trànsit (SCT) en l’ordenança tipus que ha redactat i impulsat per a una regulació comuna dels patinets elèctrics als municipis de Catalunya. Pel que fa als espais de circulació, aquesta ordenança, que pretén ser un full de ruta per a pobles i ciutats, recomana treure els patinets elèctrics dels carrers amb limitació de velocitat de 50 km/h i de les zones d’ús preferent dels vianants.

La normativa estatal bàsica dels vehicles de mobilitat personal (VMP) regula diversos aspectes de la circulació urbana d’aquests vehicles, però de moment deixa marge als consistoris per establir normes pròpies o recomanacions en determinats aspectes. En aquest sentit, l’ordenança que impulsa el SCT vol ser el model que segueixin els ens municipals catalans en aquesta matèria, tal com destaca el director del SCT, Ramon Lamiel: “Hem fet una anàlisi de la normativa i hem detectat que hi ha molta confusió; amb aquesta ordenança model oferim als municipis criteri, opinió i autoritat”. El titular de Trànsit afegeix: “Donem una guia als municipis per fer una ordenança i facilitem, de fet, una ordenança tipus que els servirà de base”.

Aquesta ordenança sobre VMP, que s’inclou en el 29è Dossier tècnic de seguretat viària. Recomanacions per a la circulació segura dels vehicles de mobilitat personal del SCT, té l’objectiu d’homogeneïtzar les diferents normatives municipals de Catalunya sobre aquest mitjà de transport que ha proliferat tant en els darrers anys en pobles i ciutats.

Davant del fet que només el 10% dels municipis catalans han adaptat les seves ordenances als VMP, des del SCT s’ha impulsat aquesta regulació comuna com a ordenança tipus per guiar els municipis i facilitar-los la incorporació de la regulació dels patinets elèctrics en les seves ordenances de mobilitat o circulació. El text simplifica i clarifica la informació normativa sobre els drets i deures dels usuaris dels patinets elèctrics per aconseguir una mobilitat urbana més segura i ordenada per a tots els col·lectius, millorar la convivència entre els diferents mitjans de transport i protegir els més vulnerables, com els vianants.

Cal tenir en compte que els VMP són sostenibles i són necessaris per reduir la contaminació i descarbonitzar la mobilitat dels municipis, i que aquesta regulació no pretén desincentivar-ne l’ús, sinó establir una normativa clara per corregir les problemàtiques que estan generant en els col·lectius més vulnerables (vianants i persones amb discapacitat) i també davant l’augment registrat de la sinistralitat d’usuaris d’aquests vehicles.

L’experiència municipal

Sant Boi de Llobregat és un dels municipis catalans que es va avançar a la regulació parcial que es va fer des de l’Estat sobre VMP i des del 2020 té una ordenança pròpia per als patinets elèctrics. El sotsinspector Francisco Cano de la Policia Local d’aquest municipi apunta “la manca d’universalitat de la norma” com un dels principals problemes per afrontar aquesta nova realitat de la mobilitat urbana. També els suposen un trencaclosques normatiu “les disfuncions entre l’edat de conducció de ciclomotors i la de patinets elèctrics, atès que en el cas de Sant Boi els usuaris de VMP han de tenir 16 anys i cap coneixement de la normativa de trànsit, i reglamentàriament els conductors de ciclomotors ho poden fer als 15 anys, però amb una llicència de conducció”.

Des de la Policia Local de Sant Boi es veu amb bons ulls que el model d’ordenança del SCT recomani als usuaris de VMP evitar espais compartits i contractar una assegurança. “Caldria que estiguessin assegurats i en condicions de ser responsables civils de les lesions i danys que puguin provocar”, assegura Cano. Tanmateix, creu que s’hauria d’anar més enllà “en la formació i el coneixement de la norma per part dels conductors de patinets, com podria ser a través d’una llicència”.

D’altra banda, el 2021 Terrassa va modificar la seva ordenança de mobilitat per incloure-hi una regulació dels patinets elèctrics. Des de la seva experiència, Susi López, de la Direcció de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament, afirma que és urgent “completar el marc regulatori estatal”. López creu que l’ordenança del SCT va en la bona direcció: “Tot i que inicialment es van assimilar a les bicicletes, pensem que ara cal diferenciar aquests dos tipus de vehicles i considerar els patinets elèctrics com a vehicles de motor”.

Pel que fa a la problemàtica de convivència que han generat els patinets elèctrics, López assegura que “el conflicte es produeix principalment a les voreres, lloc per on els patinets no haurien de circular en cap cas. Per tant, cal conscienciació i control policial. Caldria també conscienciar les persones conductores de vehicles de motor que els patinets elèctrics poden circular amb tot el dret per la calçada, ocupant el centre dels carrils. A Terrassa tenim un protocol per a la prevenció i resolució de situacions d’assetjament a persones ciclistes i persones usuàries de VMP que està donant bons resultats”.

Saps quins tràmits electrònics pots fer amb l’SCT?

InfotrànsitDeixa un comentari

Presentar al·legacions i recursos a una multa, identificar el conductor o conductora d’una infracció de trànsit, sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts o consultar els propis expedients són alguns dels tràmits del procediment sancionador de trànsit que es poden fer per mitjans electrònics.

Per fer aquests tràmits cal disposar d’un certificat digital, tot i que alguns tràmits també es poden fer amb la contrasenya específica assignada a aquell expedient. La contrasenya s’indica en l’imprès de notificació que envia el Servei Català de Trànsit (SCT). Al web de l’SCT hi trobaràs manuals que expliquen pas a pas com fer aquests tràmits.

A més, també pots demanar rebre les notificacions del procediment sancionador de trànsit electrònicament: Sol·licitud de subscripció a les notificacions electròniques (DEV)

Al·legacions i recursos

D’acord amb la Llei de trànsit, un cop notificada una denúncia o acord d’incoació, la persona interessada disposa d’un termini de 20 dies naturals, comptats des de l’endemà de la notificació, per presentar un escrit d’al·legacions. Ha de dirigir l’escrit al Servei Territorial de Trànsit que instrueix l’expedient sancionador i hi ha d’aportar o proposar les proves que consideri pertinents per a la seva defensa.

Recorda que si es fa el pagament amb descompte, les al·legacions es consideraran com a no presentades.

També es pot presentar un recurs potestatiu de reposició o un recurs extraordinari de revisió contra la resolució sancionadora.

Finalment, es pot presentar un recurs de reposició contra la provisió de constrenyiment davant l’Agència Tributària de Catalunya.

Identificació de conductor/a

És necessari fer aquesta identificació quan l’Administració t’ha enviat un requeriment de conductor o conductora o quan has rebut un acord d’incoació d’ofici d’un expedient sancionador però no ets la persona que conduïa el vehicle en el moment de la infracció.

  1. Si has rebut un requeriment, la persona titular o arrendatària a llarg termini del vehicle, quan l’Administració l’hi requereix, és responsable de facilitar-li les dades de la persona que conduïa el vehicle en el moment de la infracció. Té vint dies naturals per contestar, comptats des de l’endemà del dia que hagi rebut la notificació de requeriment. La persona que ha estat objecte d’un requeriment de conductor no pot abonar la sanció.
  2. Si has rebut un acord d’incoació d’ofici, has d’identificar la persona que conduïa el vehicle en el termini de vint dies naturals comptats des de l’endemà del dia que hagis rebut la notificació. Tingues en compte que si fas el pagament amb descompte, el procediment finalitzarà i no s’atendrà la identificació. La persona identificada disposarà d’un termini per pagar amb descompte a partir del moment que se li notifiqui la denúncia.

Sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts

Quan la persona denunciada ha pagat una denúncia o sanció i aquesta no ha esdevingut ferma perquè s’han estimat les al·legacions o els recursos presentats o quan s’ha produït un pagament en excés, es pot sol·licitar la devolució de l’import ingressat indegudament.

Si l’import s’ha abonat en període voluntari, és el Servei Català de Trànsit qui ha de fer la devolució. En canvi, si el pagament s’ha fet per la via executiva, la devolució correspon a l’Agència Tributària de Catalunya.

Es pot presentar una sol·licitud de devolució d’ingressos en nom propi o bé amb representant. 

Consulta dels teus expedients

Pots consultar els teus expedients. Si disposes d’un certificat digital, has d’entrar a aquest tràmit i identificar-te. La identificació també es pot fer amb idCAT Mòbil. 

Un cop t’has identificat, pots visualitzar els expedients sancionadors que el Servei Català de Trànsit té oberts amb el teu número de document i en pots consultar les dades i la fotografia captada pel radar en les sancions de velocitat.

Pagament de sancions

Les sancions per infraccions de trànsit es poden pagar tant si tens un certificat digital com si no. Al web de l’SCT hi trobaràs un manual detallat que ho explica.

App de trànsit

A través de l’App de trànsit pots consultar un expedient sancionador, pagar una sanció, identificar el conductor o conductora que ha comès una infracció i presentar al·legacions.

Aquesta aplicació també ofereix altres serveis com consultar el mapa del trànsit, les càmeres, les restriccions al transport de mercaderies i consells de seguretat.

Infraccions que poden acabar en delicte

infotransitDeixa un comentari

Saltar-se un estop . Travessar una línia contínua. Fer un gir prohibit. La infracció d’una norma de circulació o d’un senyal va més enllà d’un incompliment de la normativa de trànsit. Sovint, comporta un sinistre amb víctimes. A vegades aquestes víctimes són lleus, però també n’hi ha de greus i de mortals.

És sabut que el primer factor concurrent en els accidents de trànsit amb víctimes són les distraccions (un 23% dels accidents), amb el mòbil al capdavant. Però, molt a prop de les distraccions, el segon factor més habitual és la infracció d’una norma de circulació, entesa com una infracció que té una incidència directa en el sinistre (un 22% dels accidents), per davant d’altres factors com l’errada del conductor, l’excés de velocitat o l’alcohol. Cal tenir en compte que en un mateix accident poden concórrer diversos factors, com per exemple l’excés de velocitat i l’errada del conductor.

En els darrers anys, les distraccions s’han mantingut com a principal factor concurrent. No obstant, si viatgem uns quants anys enrere, quan el mòbil no estava tan consolidat com a element de distracció al volant, la infracció d’una norma de circulació era el principal factor. Això indica un predomini sostingut en el temps d’un cert comportament generalitzat al volant que ignora o desobeeix la normativa de circulació. Amb les darreres modificacions del Codi penal, però, fer un avançament amb línia contínua o no respectar un senyal d’estop, per exemple, si suposa la causa del sinistre i aquest ha provocat lesions o la mort d’alguna persona, pot comportar una responsabilitat penal per al conductor. De fet, en el 42% dels accidents amb morts i ferits greus del 2022 es va imputar el conductor per un delicte de lesions o d’homicidi per imprudència greu, segons dades dels Mossos d’Esquadra.

Les infraccions més habituals

“Sovint, ens trobem en les col·lisions per encalç que la infracció de la normativa ha estat no mantenir la distància de seguretat; en les envestides, no respectar el senyal d’estop, de cediu el pas o de gir prohibit són infraccions recurrents; quan parlem de col·lisions frontals, a banda de les distraccions, la causa principal acostuma a ser un avançament en lloc prohibit o amb línia contínua”, detalla el sergent Rafa Aguilar, cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra.

La recepta més efectiva per evitar aquestes col·lisions és la simple observació i respecte de les normes i senyals de circulació. “Conduir per les vies on és d’aplicació la normativa de trànsit constitueix una gran responsabilitat. Cal posar sempre màxima atenció a la conducció i a la senyalització de la via”, remarca el sergent Aguilar. “Quan s’adquireix una certa experiència en la conducció, es tendeix a abaixar la guàrdia i el cert és que una sola distracció, un excés de confiança, no respectar un senyal, pot tenir conseqüències tràgiques tant per al mateix conductor com per a la resta d’usuaris, més encara si es tracta d’usuaris vulnerables”, afegeix.

És primordial, per tant, deixar de normalitzar la infracció d’una norma de circulació com una cosa quotidiana o, fins i tot, “inevitable”. Darrere d’aquesta infracció, hi pot haver un sinistre amb víctimes i, en funció de les lesions i del tipus d’imprudència, la infracció pot acabar en delicte.

El Servei Català de Trànsit estrena el primer tràmit de la Generalitat en llenguatge planer

infotransitDeixa un comentari

La gestió administrativa de consultar i pagar una sanció de trànsit és ara més entenedora i accessible per a la ciutadania

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha estat el primer organisme de la Generalitat que ha refet un tràmit en llenguatge planer. D’aquesta manera, la gestió administrativa de Consultar i pagar una sanció de trànsit​ està ara redactada de forma més entenedora i comprensible per a la ciutadania.

La reformulació ha suposat fer servir paraules més senzilles, com ‘multa’, i una sintaxi més directa, i la informació del tràmit s´ha distribuït i estructurat de forma més clara al llarg del text, seguint la tècnica periodística de la piràmide invertida per prioritzar el més rellevant. A més, s’ha emprat la segona persona del singular (“Si t´han notificat”, “Si pagues en el termini de 20 dies”) per  una comunicació més propera.

La simplificació del text explicatiu d’aquest tràmit ha suposat també retallar la frase inicial que l’encapçala i fer una introducció de la gestió més curta i directa. Així doncs, el text inicial:

D´acord amb el que estableix la legislació vigent, les sancions de multa es poden pagar en el termini de 20 dies naturals següents a la data de notificació amb una reducció del 50% de la quantia consignada a la notificació. Aquesta opció significa la renúncia a presentar qualsevol tipus d’al·legació o recurs en via administrativa

s’ha reduïta una frase d’una línia i mitja:

Si t´han notificat una denuncia de trànsit (una multa), aquest tràmit et servirà per consultar les dades de l´expedient i pagar la sanció.

En aquesta transformació, convé destacar que, tot i la simplificació, s’han utilitzat les paraules precises per mantenir l’exactitud i la seguretat jurídica del tràmit.  

L’adaptació pionera d’aquest tràmit de l’SCT a llenguatge planer s’ha fet en coordinació amb la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana i el Servei de Difusió del Departament d’Interior. El cap del Servei de Coordinació Administrativa i Organització de l’SCT, Eloy Rodríguez, destaca que “no és una tasca fàcil, atès que es tracta de posar negre sobre blanc un procediment que té excepcions, que té uns terminis que determinen poder pagar amb reducció o no. Tanmateix, hem aconseguit fer una bona revisió amb les instruccions i recomanacions d´utilització del llenguatge planer vigents”.

El llenguatge planer, una filosofia comunicativa per garantir els drets del ciutadà

Posar el llenguatge planer al centre de la comunicació de l’Administració pública és un canvi a favor del ciutadà que ajuda a garantir-li l’exercici dels seus drets i a proporcionar-li un servei públic de qualitat.

La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana ha publicat fa poc la Nova guia per aprendre a comunicar en llenguatge planer per estendre aquesta pràctica a totes les informacions de la Generalitat, des d’una notícia a un tràmit, una notificació o un acte administratiu. L’objectiu final és que la comunicació sigui directa i fàcil d’entendre i afavorir un model de relació amb la ciutadania basat en la confiança i la seguretat que dona comprendre la informació.

El cap del Servei de Difusió del Departament d’Interior, Enric Blanes, destaca que “el llenguatge planer ens ve dels països de parla anglesa i és un moviment de reivindicació de drets dels ciutadans, principalment del dret a entendre el que ens diu l’Administració. El llenguatge no hauria de ser mai una barrera”. Blanes afegeix que “els usos del llenguatge de l’Administració han vingut fins ara calcats de les resolucions judicials i tenim molta feina a fer, perquè els ciutadans es queixen que no entenen els tràmits ni moltes de les informacions administratives que publiquem”.

Canvis a la Llei de trànsit

Infotrànsit2 comentaris

A partir del 21 de març, manipular el mòbil durant la conducció, no portar cordat el cinturó, avançar ciclistes sense respectar la separació lateral mínima o llençar a la via objectes o burilles que poden causar un accident o un incendi estarà més penalitzat. El passat 3 de desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, amb la qual es vol actualitzar i millorar l’eficàcia del sistema del permís per punts i reforçar la seguretat viària a les carreteres. La Llei entra en vigor el 21 de març de 2022, al cap de tres mesos de la seva publicació al BOE.

Respecte a aquests canvis normatius, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, destaca l’increment en la sanció, de 200 a 500 euros, i en la sostracció de punts, de 4 a 6, per llençar burilles des del vehicle: “És una proposta que va fer l’SCT i ho celebrem; s’ha endurit el llançament de burilles, que pot provocar incendis; és una bona notícia per a les campanyes d’estiu, però també per a la seguretat viària a les carreteres”. El titular de l’SCT assegura que aquestes noves mesures ajudaran a reduir la sinistralitat: “La lluita contra l’ús del mòbil durant la conducció, per exemple, és una batalla que hem de lliurar entre totes les administracions.”

Noves mesures

A grans trets, els principals canvis que ha portat a terme la DGT són:

  • Mòbil: augmenta la sostracció de punts fins a 6 (abans 3) per utilitzar el mòbil, subjectant-lo amb la mà, durant la conducció. La sanció es manté en 200 euros. La mateixa sanció i la sostracció de 3 punts en aquest cas per fer servir el mòbil, mantenint-lo ajustat entre el casc i el cap de l’usuari, mentre es condueix.
  • Cinturó: -4 punts (abans -3) per no portar cordat el cinturó, o portar-lo de forma inadequada, com també els sistemes de retenció infantil, el casc i altres elements de protecció obligatoris. Els conductors de vehicles de mobilitat personal estaran obligats a utilitzar el casc en els termes que reglamentàriament es determini. La sanció es manté en 200 euros.
  • Ciclistes: augmenten de 4 a 6 els punts a treure per a tots els conductors de vehicles en avançaments en què es posi en perill ciclistes sense deixar la separació mínima obligatòria d’1,5 metres; la sanció es mantindrà en 200 euros. A més, en vies amb més d’un carril per sentit, serà obligatori canviar de carril per avançar ciclistes o ciclomotors.
  • Burilles: -6 punts (abans -4) per llençar a la via objectes o burilles que poden produir accidents o incendis.
  • Avançaments: se suprimeix la possibilitat que turismes i motocicletes puguin superar en 20 km/h els límits de velocitat a les carreteres convencionals quan avancin altres vehicles.
  • Restriccions a les ZBE: s’introdueix una nova infracció greu (200 euros) per no respectar les restriccions de circulació derivades de l’aplicació dels protocols en episodis de contaminació i de les zones de baixes emissions.
  • Menors i alcohol: els conductors menors d’edat de qualsevol vehicle (ciclomotors, motos fins a 125 cc, bicicletes, vehicles de mobilitat personal, etc.) no podran circular amb una taxa d’alcohol superior a zero.
  • Recuperació de punts: s’ha unificat el període per recuperar el total del crèdit dels punts del carnet, tant per infraccions greus com per infraccions molt greus. Transcorreguts dos anys sense haver estat sancionats en ferm en via administrativa per la comissió d’infraccions que comportin la pèrdua de punts, els titulars dels permisos o llicències afectats per la pèrdua parcial de punts recuperaran la totalitat del crèdit inicial de 12 punts. 
  • Alcoholock: a partir del 6 de juliol de 2022, serà imperatiu per als vehicles de transport de viatgers de les categories M2 (més de 9 places, amb una MMAA igual o inferior a 5 tones) i M3 (més de 9 places, amb una MMAA superior a 5 tones), que disposin d’un lloc per la instal·lació dels alcoholímetres antiengegada.
  • Cursos de conducció segura i eficient: es podran recuperar 2 punts del carnet per la realització de cursos de conducció segura i eficient.
  • Copiar a l’examen: es considerarà infracció, amb 500 euros de sanció, fer servir dispositius d’intercomunicació no autoritzats en les proves per a l’obtenció o recuperació de permisos o llicències de conducció. A més, l’aspirant no podrà presentar-se novament a les proves en un termini de sis mesos.

Nou límit màxim d’un any en les baixes temporals dels vehicles

InfotrànsitDeixa un comentari

Si no has de circular amb el teu vehicle durant un període de temps determinat, tens l’opció de donar-lo de baixa temporalment. Ara bé, tal com va anunciar la DGT, fa pocs mesos va entrar en vigor un canvi normatiu, que estableix que la baixa temporal d’un vehicle té una durada màxima d’un any, si és que el titular no manifesta la seva voluntat de mantenir-lo fora de la circulació i sol·licita pròrrogues successives.  

Si, un cop passat el període d’un any de baixa temporal del vehicle, no s’ha sol·licitat la pròrroga de la baixa, el vehicle tornarà a estar automàticament en situació activa. Per tant, generarà les obligacions administratives i fiscals que corresponguin, tals com l’impost de vehicles de tracció mecànica.

Les pròrrogues del termini de baixa temporal es podran sol·licitar a la DGT com a màxim dos mesos abans de la data de finalització de la baixa temporal.

A què es deu el canvi en la normativa?

Aquesta mesura d’establir una duració màxima d’un any per a les baixes temporals dels vehicles té l’objectiu d’evitar l’abús d’aquest tipus de baixa que fan alguns tallers per tal d’evadir l’obligació de portar el vehicle a un centre autoritzat de tractament (CAT) al final de la seva vida útil. Així mateix, la Comissió Europea instava en un informe els estats a adoptar mesures “sobre els procediments administratius de les baixes temporals” i “la millora del coneixement de la informació del Registre de Vehicles” que evitessin les situacions en què precisament un vehicle no acabi la seva vida útil en un CAT.

Què has de saber si dones de baixa el vehicle per un període de temps?

  • D’entrada, pots donar de baixa de manera voluntària qualsevol vehicle:  turisme, motocicleta, camió, autobús, etc. El cost del tràmit d’aquest tipus de baixa és de 8,59 € (excepte en cas de sostracció del vehicle).
  • Pots fer la gestió com a titular del vehicle o com a persona autoritzada en nom seu.
  • Un cop fet el tràmit, recorda que durant el període que el vehicle estigui de baixa temporalment no pot circular i està exempt de pagar l’impost municipal de circulació. En aquesta situació, no és necessari tenir la ITV en vigor ni contractar una assegurança per al vehicle. Això sí, quan es vulgui tornar a circular amb el vehicle,  s’haurà de tramitar l’alta del vehicle en baixa temporal, i sí que es necessitaran la ITV i l’assegurança.  
  • També convé destacar que el vehicle s’haurà de guardar en una propietat privada, atès que qualsevol vehicle estacionat a la via pública ha de tenir l’assegurança corresponent i haver passat la ITV.
  • Finalment, si existeix algun precintament sobre el vehicle, no es podrà tramitar la baixa, ja sigui temporal o definitiva, i convindrà cancel·lar-lo prèviament a la sol·licitud de la baixa.

I en el cas de la baixa definitiva del vehicle?

La baixa definitiva d’un vehicle implica portar-lo a desballestar i, per tant, tret que el vehicle tingui un valor històric, serà impossible recuperar-lo. Es diferencia de la baixa temporal que hem comentat en el sentit que en aquest altre cas tot i que el vehicle no s’utilitzarà durant un període de temps determinat, és molt possible que se’n torni a fer ús en un futur. Per tant, és un estat que es fàcil de revertir, cosa que en la baixa definitiva no passa.

La baixa definitiva és un tràmit necessari per retirar un vehicle de la circulació quan ha arribat a la fi de la seva vida útil. En aquest supòsit, has de portar-lo a un centre de desballestament o a un centre autoritzat de tractament de vehicles, des d’on s’encarregaran de fer la baixa, sense que hagis de desplaçar-te a les oficines de la DGT. Un cop allà t’entregaran un certificat de destrucció del vehicle i el justificant de la baixa definitiva, que hauràs de conservar per si ho haguessis d’acreditar davant de qualsevol Administració.  Com en el cas anterior, si existeix algun precintament sobre el vehicle, no es podrà tramitar la baixa i convindrà cancel·lar-lo prèviament a la sol·licitud de la baixa.

El tràmit de gestió de la baixa definitiva és gratuït i també el pot fer el titular del vehicle o qualsevol persona autoritzada en nom seu.

Pots ampliar la informació sobre com sol·licitar la baixa temporal o definitiva del vehicle i descarregar els impresos necessaris a través de la DGT.

Com pots denunciar una infracció de trànsit

infotransit4 comentaris

Un conductor que parla pel mòbil o avança amb línia contínua, un motorista que fa un gir temerari, algú que llança una burilla per la finestra del vehicle… Tots hem estat en alguna ocasió testimonis d’una infracció de trànsit i ens hem lamentat que, just en el moment que passava, no hi hagués cap patrulla policial que enxampés l’infractor.

Davant conductes a la carretera que suposen un incompliment de les normes de trànsit i fins i tot poden arribar a posar en perill altres usuaris, hi ha persones que es plantegen que no es volen quedar de braços plegats. Si veiem algú conduint de forma temerària, una primera opció és trucar al 112 per tal que avisin la policia.

Però, què més es pot fer en aquests casos? Com s’estableix en el Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, qualsevol persona pot denunciar infraccions de trànsit que observi a la carretera. Aquesta denúncia voluntària es pot fer, entre d’altres, a través del formulari propi de la web del Servei Català de Trànsit (SCT).En aquest apartat s’ha de seleccionar com a tema “Sancions de trànsit” i com a subtema “Denúncies”. Per tal de fer la denúncia cal acreditar un document nacional d’identitat així com explicar de forma clara el fet del qual es vol informar per tal que s’iniciï l’expedient sancionador. En aquest sentit és important recopilar totes les dades possibles referents a la infracció com ara la identificació del vehicle, la via i el punt quilomètric, el dia i la hora, possibles testimonis, així com les dades del denunciant, etc.

A més, si es disposa d’una fotografia o vídeo que corrobori la infracció i que s’hagi obtingut legítimament, cal adjuntar-lo en el mateix formulari. En aquest sentit, Xavier López Orós, cap del Servei d’Assessorament Jurídic i Recursos de l’SCT, assenyala que per tal que una denúncia voluntària prosperi “és important que hi hagi com més proves millor, perquè en el cas d’una denúncia d’un particular les opinions de denunciant i denunciat tenen el mateix valor i, si no hi ha més proves que la mera denúncia, acaba sent la paraula d’un contra la de l’altre”.

Cal tenir present, a més, que també es pot efectuar una denúncia voluntària de trànsit mitjançant un escrit adreçat al servei territorial de Trànsit corresponent o bé adreçant-se a una patrulla policial de trànsit, que elaborarà la butlleta de denúncia.

Quin recorregut tenen aquestes denúncies?

Un cop presentada la denúncia voluntària, aquesta segueix el mateix camí procedimental que una denúncia obligatòria: es notifica a la persona interessada que pot fer al·legacions o bé pagar amb descompte i finalitzar el procediment, es practiquen les proves corresponents i es dicta la resolució que estima les al·legacions o bé s’imposa la sanció. L’única diferència, com ja s’ha exposat, és que les denúncies voluntàries no tenen presumpció de veracitat i, en el cas que el denunciat s’oposi a la denúncia, si no hi ha més proves, serà difícil que aquesta pugui tirar endavant.

Els patinets queden fora de les voreres

infotransitDeixa un comentari

La setmana passada es va aprovar una reforma legislativa estatal de trànsit que inclou l’esperada regulació de la circulació dels patinets elèctrics i de tots els VMP (vehicles de mobilitat personal). La nova normativa desfà ambigüitats i homogeneïtza el que fins ara havien regulat diferents ordenances municipals.

En aquest sentit, doncs, la modificació que fa el nou Reial decret en el Reglament general de circulació posa llum sobre diversos aspectes controvertits que havien envoltat l’auge d’aquests vehicles en els entorns urbans i regula taxativament que a partir del 2 de gener de 2021 no podran circular ni per voreres ni per zones de vianants. També aclareix l’altre aspecte: no podran anar per carreteres ni travesseres i tampoc per autopistes i autovies dins de poblat ni per túnels urbans.

Amb els canvis en el Reglament general de vehicles es ratifica la definició dels VMP que s’havia especificat en una instrucció prèvia: són vehicles d’una o més rodes, dotats únicament d’una plaça i propulsats exclusivament per motors elèctrics que proporcionen una velocitat màxima d’entre 6 i 25 km/h.

Un altre punt a tenir en compte de la flamant normativa respecte dels VMP és que per poder circular hauran de tenir el corresponent certificat de circulació  que els identifiqui i que acrediti que compleixen els requisits tècnics previstos en el manual de característiques que s’aprovarà a través d’una resolució de la Direcció General de Trànsit estatal (DGT). Tanmateix aquesta obligatorietat documental no entrarà en vigor fins a l’11 de novembre de 2022.

Els conductors de patinets elèctrics també han de tenir clar que hauran de complir les normes de circulació com la resta de vehicles i que poden ser sancionats per circular amb auriculars o telèfon mòbil, si van sense llum o elements reflectors a la nit, si condueixen beguts o drogats, etc.

Amb la regulació de la circulació sobretot urbana dels patinets i amb l’exclusió del seu ús per les voreres, la mobilitat als municipis serà més segura per als més vulnerables. Tanmateix com va destacar el director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, en unes jornades sobre VMP organitzades per ADEVIC,  “Els patinets són i entren dins dels col·lectius vulnerables i per tant cal alertar la resta d’usuaris que han de compartir l’espai públic amb ells i, d’altra banda, els conductors de VMP han de respectar les normes d’ús i circulació”.