Los problemas de la velocidad vienen cuando añadimos los adjetivos excesiva o inadecuada. Y es que correr más de la cuenta superando los límites que marcan las señales es peligroso y puede tener consecuencias trágicas en la carretera.
Circular embalado puede ser sinónimo de accidente, muerte o prisión. Hay que ser consciente. La velocidad excesiva, además de ser una causa directa de los accidentes, hace que las lesiones sean más graves porque el impacto es más violento. Además, cómo más se corre, más aumenta la distancia para parar el vehículo ante cualquier emergencia o contratiempo.
El cumplimiento de los límites de velocidad es necesario para tener unas carreteras seguras. Por eso en esta infografía te queremos recordar a qué velocidad tienes que circular en función del tipo de vehículo y de vía:
También te queremos hacer memoria de las multas que comporta superar estos límites de velocidad, que van desde los 100 euros hasta penas de prisión, en función de la gravedad:
Els problemes de la velocitat venen quan hi afegim els adjectius excessiva o inadequada. I és que córrer més del compte superant els límits que marquen els senyals és perillós i pot tenir conseqüències tràgiques a la carretera.
Circular embalat pot ser sinònim d’accident, mort o presó. Cal ser-ne conscient. La velocitat excessiva, a més de ser una causa directa dels accidents, fa que les lesions siguin més greus perquè l’impacte és més violent. A més, com més es corre, més augmenta la distància per aturar el vehicle davant de qualsevol emergència o contratemps.
El compliment dels límits de velocitat és necessari per tenir unes carreteres segures. Per això en aquesta infografia et volem recordar a quina velocitat has de circular en funció del tipus de vehicle i de via:
També et volem fer memòria de les multes que comporta superar aquests límits de velocitat, que van des dels 100 euros fins a penes de presó, en funció de la gravetat:
En matèria de seguretat viària, l’educació i la formació al llarg de tota la vida de l’usuari són determinants per reduir l’accidentalitat i, si bé és cert que són diversos els col·lectius d’àmbits diferents que hi treballen, cal ressaltar el paper dels monitors d’educació viària de les policies locals i del cos dels Mossos d’Esquadra, als quals s’han anat sumant altres cossos de seguretat com els guàrdies i vigilants municipals. Aquests monitors no només treballen amb infants i joves en escoles i instituts, sinó que també col·laboren en la prevenció de riscos laborals dels treballadors de les empreses i en la sensibilització viària de la gent gran, entre d’altres, tot plegat amb l’objectiu de fomentar actituds viàries que vagin generant consciència ciutadana i comportaments encaminatsa la convivència i a la mobilitat segura. Però, com es formen aquests formadors?
Aquest mes de setembre trenta alumnes, membres de cossos policials, han participat en el Curs d’educació viària nivell I que s’ha impartit a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i que està organitzat en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit (SCT). Dotze alumnes més faran el Curs nivell II en què perparticipar-hi cal tenir experiència en educació viària i haver superat el primer curs un any abans. En aquestes formacions, els participants poden conèixer recursos tècnics i pedagògics i millorar les seves competències en educació per a la mobilitat segura a través de la reflexió, l’experimentació, l’anàlisi i el treball en grup.
Francesc Esteban, coordinador dels cursos, explica que l’objectiu és “que els monitors siguin capaços no tant de parlar en públic o de fer una classe expositiva sinó de treballar les emocions, les actituds i la percepció del risc de l’alumnat”. “Cal que la gent percebi més el risc i tingui una actitud més favorable d’autoprotegir-se i, en conseqüència, de protegir els altres”, afegeix.
Salva Juvés, policia local de Martorelles, és un dels alumnes del Curs nivell I, al qual ha assistit amb la voluntat de poder impartir classes al municipi, ja que la policia local es va crear recentment, el 2017, i fins ara la tasca educativa l’han dut a terme els Mossos d’Esquadra. La metodologia eminentment pràctica i dinàmica de la formació és ben valorada pels participants. En aquest sentit, Xavi Boneta, agent de la divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra del sector Mollet, assenyala que el curs “proporciona les eines per ensenyar i transmetre bé els valors en seguretat viària”, i Judith Verdaguer, policia local de Ripoll, també en destaca el fet que “aprenem no tant com ensenyar la normativa sinó com les persones aprenen, i a ser empàtics amb el grup”.
Amb tot, arran de la COVID-19, algunes activitats que es feien habitualment a la formació més de contacte físic s’han hagut d’adaptar i s’ha treballat en grups fixos de quatre persones. A més, s’ha reduït el nombre de participants a les formacions i tant professorat com alumnes han portat mascareta dins l’aula.
El projecte europeu C-MobILE desplega serveis d’ajut a la mobilitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana
L’APP és gratuïta i integra avisos visuals i per veu dins de qualsevol aplicació de navegació com Google Maps o Waze
Els vehicles poden captar cada cop més informació sobre les carreteres per on circulen i, amb el temps, la seva connexió amb les infraestructures serà cada vegada més gran per contribuir a una mobilitat més segura i eficient. En aquesta línia treballa el projecte europeu C-MobILE, que compta amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit (SCT).
L’APP C-MobILE Barcelona és la primera que pot oferir als conductors serveis com avisos sobre la presència de vehicles d’emergència o col·lectius vulnerables (motoristes, ciclistes i vianants), a més de notificar incidències com retencions, obres i accidents. També pot retransmetre als conductors el contingut dels panells de missatgeria variable de les carreteres, informar sobre límits de velocitat i calcular si l’usuari arribarà al proper semàfor en verd o en vermell.
C-MobILE Barcelona es pot fer servir simultàniament amb altres aplicacions de navegació, com Google Maps o Waze, i està disponible de forma gratuïta per a mòbils Android. El projecte s’està desenvolupant a les ciutats de Barcelona, Bilbao, Vigo, Bordeus, Copenhaguen, Newcastle i Tessalònica, i a la província holandesa de Brabant Septentrional. Quan els usuaris viatgen a aquestes ciutats europees, l’APP s’integra amb els sistemes locals d’avisos per seguir informant-los de les incidències que tenen lloc al seu voltant.
Amb un consorci encapçalat per entitats com Applus+ IDIADA, el RACC i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Informàtica, el projecte C-MobILE té com a repte establir una plataforma europea per a la tecnologia Cooperative Intelligent Transport Systems (C-ITS), que permet als vehicles comunicar-se entre si i amb elements de la infraestructura viària, i també amb altres usuaris de la carretera. Així doncs, dins del programa de la Unió Europea (UE) Horizon 2020, el projecte C-MobILE suposa un pas més en el desenvolupament del vehicle connectat.
Entre d’altres contribucions al projecte, l’SCT hi ha col·laborat connectant a C-MobILE les seves bases de dades d’incidències i la informació dels panells de missatgeria variable. A més a més, membres de l’SCT van testejar la primera versió de l’aplicació fent rutes pel territori amb diversos vehicles. Per l’SCT, aquesta iniciativa és una oportunitat per informar amb molta més repercussió els usuaris de les carreteres sobre afectacions viàries o sobre l’aproximació a la Zona de Baixes Emissions, i millorar així la gestió del trànsit i la seguretat.
En l’última dècada, entre un 7 i un 10% dels accidents amb víctimes a la xarxa viària interurbana catalana han ocorregut amb menors de 14 anys implicats. Aprofitant que aquest setembre hi ha la tornada a l’escola, el Servei Català de Trànsit vol recordar aquesta dada i insistir en la importància de protegir els més vulnerables a la via pública.
Durant tot el 2010, 699 dels 8.142 accidents amb víctimes que es van registrar en carretera o autopista a Catalunya van ocórrer amb menors d’aquesta franja d’edat. L’any 2019 aquesta xifra s’elevava a 777 dels 8.419 accidents amb víctimes. I aquest 2020, fins al 31 d’agost i en un context general de davallada de la sinistralitat pels efectes del confinament a causa de la COVID-19, han estat 249 dels 3.425 accidents amb víctimes registrats.
Si ens fixem en la mortalitat, l’any 2010, de les 246 víctimes mortals, 5 tenien edats compreses entre 0 i 14 anys; el 2019, 3 d’un total de 175 morts; i el 2020, fins al 31 d’agost, cap de les 71 víctimes mortals.
Decàleg de la seguretat viària infantil
Per millorar la seguretat viària i la protecció dels infants, recordem algunes de les pautes més importants recollides en el Decàleg de la seguretat viària infantil, consensuat i aprovat en assemblea general per l’AESVI, l’Aliança Espanyola per la Seguretat Viària Infantil, de la qual formem part:
Cordar sempre el menor amb un sistema de retenció infantil –cadireta– adequat a la seva mida i pes, per molt curt que sigui el trajecte.
Col·locar el nen o nena a les places posteriors del vehicle i portar-lo en sentit contrari a la marxa el màxim temps possible.
Utilitzar cadiretes homologades.
Emprar cadiretes amb respatller almenys fins als 135 cm d’estatura.
No viatjar amb objectes solts, ni posar equipatge o mascotes al vehicle al costat dels petits.
En cas d’accident, i sempre que sigui possible, treure el menor del cotxe accidentat amb la seva cadireta i mai en braços, tret de risc imminent.
Així mateix, cal recordar que la seguretat dels més petits també depèn del conductor. Per això, és fonamental respectar les normes, conduir de forma tranquil·la i relaxada, sense agressivitat ni brusquedats, deixant una distància de seguretat i ajustant la velocitat a les circumstàncies del trànsit.
Los niños actúan a menudo por influencia de los adultos. Las conductas que adoptan en muchos ámbitos pueden copiarlas de la observación de sus progenitores, también las relacionadas con la seguridad vial. Esta semana de septiembre, muchos padres acompañarán de nuevo a sus hijos a la escuela, en un inicio de curso atípico, con nuevas rutinas y normas para combatir el COVID-19, pero donde las buenas prácticas de movilidad tienen que mantenerse inalterables para garantizar la seguridad de los pequeños en sus desplazamientos cotidianos. De camino al colegio es un momento oportuno para inculcarles los valores de respeto, tolerancia y responsabilidad en el espacio público.
Cruzar una calle por un lugar no habilitado para hacerlo, pasar un semáforo en rojo porque tenemos prisa o no abrochar a los pequeños con el sistema de retención infantil (SRI) que les corresponda son comportamientos que ponen en riesgo a los niños y para los cuales no hay excusas. Seis meses después desde que los alumnos dejaron de ir a la escuela a causa de la pandemia, este retorno a las aulas es una oportunidad para actualizar y recordar algunos consejos básicos para que los desplazamientos de los niños sean lo más seguros posible. Repasamos algunos de ellos, ya sea para trayectos a pie, en transporte escolar o en coche.
¿VAIS A PIE?
Si acompañáis a vuestros hijos a pie, hay que tener en cuenta que como peatones son especialmente vulnerables y que cualquier distracción o infracción que se cometa puede suponer graves consecuencias. Es indispensable que, si se va al colegio andando, se cumplan siempre estas normas:
Cruzar las calles por un paso de peatones y con el semáforo en verde y siempre después de haber mirado a los dos lados.
Andar por el interior de la acera, alejándose de la calzada.
Los niños tendrían que ir siempre acompañados de un adulto que vele por su seguridad.
¿OS DESPLAZÁIS EN COCHE?
Por muy corto que sea el trayecto de casa al centro escolar, los niños tienen que ir siempre protegidos con el cinturón de seguridad o el SRI que les corresponda. En este sentido, es importante tener en cuenta estas indicaciones:
Los niños con una altura igual o inferior a 135 cm tienen que ocupar obligatoriamente los asientos traseros y tienen que utilizar un SRI adaptado a su talla y peso.
Hay que usar sillitas homologadas y con respaldo, al menos hasta los 135 cm de estatura.
No se tiene que viajar con objetos sueltos, ni poner equipaje o mascotas en el vehículo junto a los pequeños.
¿LA OPCIÓN ES EL TRANSPORTE ESCOLAR?
Cuando hablamos de la seguridad pasiva en los autocares, el elemento vital es el cinturón. Y es que el uso de este sistema de seguridad reduce el riesgo de morir un 75% y el hecho de no utilizarlo multiplica por 25 el riesgo de sufrir lesiones graves o mortales en caso de vuelco o giro brusco. Por lo tanto, en todos los trayectos en autocar es indispensable llevar abrochado correctamente el cinturón de seguridad. Según la normativa de tráfico, todos los autocares matriculados a partir de octubre de 2007 tienen que disponer de cinturones.
Por otro lado, para evitar riesgos en los autocares escolares, los alumnos también tienen que tener presente estas pautas:
Extremar la precaución a la hora de subir y bajar del vehículo para no sufrir ningún accidente.
Ir correctamente sentados durante toda la ruta y procurar no levantarse hasta que el autocar no esté completamente parado.
La prevención y el respeto de las normas son fundamentales para velar por la seguridad vial de los niños. ¡Protégelos!
Els infants actuen sovint per influència dels adults. Les conductes que adopten en molts àmbits les poden copiar de l’observació dels progenitors, també les relacionades amb la seguretat viària. Aquesta setmana de setembre, molts pares acompanyaran de nou els fills a l’escola, en un inici de curs atípic, amb noves rutines i normes per combatre la COVID-19, però on les bones pràctiques de mobilitat s’han de mantenir inalterables per garantir la seguretat dels menuts en els seus desplaçaments quotidians. De camí a l’escola és un moment oportú per inculcar-los els valors de respecte, tolerància i responsabilitat en l’espai públic.
Creuar un carrer per un lloc no habilitat per fer-ho, passar un semàfor en vermell perquè tenim pressa o no cordar els petits amb el sistema de retenció infantil (SRI) que els correspongui són comportaments que posen en risc els infants i per als quals no hi ha excuses. Sis mesos després des que els alumnes van deixar d’anar a l’escola a causa de la pandèmia, aquest retorn a les aules és una oportunitat per actualitzar i recordar alguns consells bàsics perquè els desplaçaments dels infants siguin com més segurs millor. En repassem alguns, tant si fan els trajectes a peu com en transport escolar o en cotxe.
HI ANEU A PEU?
Si acompanyeu els fills a peu, cal tenir en compte que com a vianants són especialment vulnerables i que qualsevol distracció o infracció que es cometi pot portar conseqüències greus. És indispensable que, si s’opta per anar a l’escola caminant, es compleixin sempre aquestes normes:
Creuar els carrers per un pas de vianants i amb el semàfor en verd i sempre després d’haver mirat als dos costats.
Caminar per l’interior de la vorera, allunyant-se de la calçada.
Els infants haurien d’anar sempre acompanyats d’un adult que tingui cura de la seva seguretat.
US DESPLACEU EN COTXE?
Per molt curt que sigui el trajecte de casa al centre escolar, els infants han d’anar sempre protegits amb el cinturó de seguretat o l’SRI que els pertoqui. En aquest sentit, és important tenir en compte aquestes indicacions:
Els nens amb una altura igual o inferior a 135 cm han d’ocupar obligatòriament els seients del darrere i han d’utilitzar un SRI adaptat a la seva talla i pes.
Cal utilitzar cadireteshomologades i amb respatller almenys fins als 135 cm d’estatura.
No s’ha de viatjar amb objectes sots, ni posar equipatge o mascotes al vehicle al costat dels petits.
L’OPCIÓ ÉS EL TRANSPORT ESCOLAR?
Quan parlem de la seguretat passiva als autocars, l’element vital és el cinturó. I és que l’ús d’aquest sistema de seguretat redueix el risc de morir un 75% i el fet de no utilitzar-lo multiplica per 25 el risc de patir lesions greus o mortals en cas de bolcada o gir brusc. Per tant, en tots els trajectes en autocar és indispensable dur cordat correctament el cinturó de seguretat.Segons la normativa de trànsit, tots els autocars matriculats a partir de l’octubre de 2007 n’han de disposar.
D’altra banda, per evitar riscos en els autocars escolars, els alumnes també han de tenir present aquestes pautes:
Extremar la precaució a l’hora de pujar i baixar del vehicle per no patir cap accident.
Anar asseguts correctamentdurant tota la ruta i procurar no aixecar-se fins que l’autocar no estigui completament aturat.
La prevenció i el respecte de les normes són fonamentals per vetllar per la seguretat viària dels infants. Protegeix-los!
El permís de conduir per punts es va implantar a Catalunya l’1 de juliol de 2006 i, juntament amb mesures com el Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE), ha estat determinant per a la reducció de la sinistralitat. És conegut que els conductors perden punts en cometre infraccions, però… com es poden consultar i recuperar? A continuació, una explicació en cinc claus:
1. Quants punts tinc?
Per norma general, els conductors tenen 12 punts, excepte els novells i els que acabin de recuperar el permís, que comencen amb 8. Els conductors que conservin tots els punts per no haver estat sancionats rebran una bonificació de dos punts després del tercer any, i d’un punt més al cap dels tres anys següents, de manera que poden acumular un màxim de 15 punts.
Els conductors que tinguin un permís de conduir vigent poden consultar el seu saldo de punts per Internet, seguint les instruccions de la Direcció General de Trànsit (DGT) del Ministeri de l’Interior.
2. Quines són les infraccions més freqüents?
Alguns exemples de les infraccions més freqüents que resten punts són la superació dels límits de velocitat, que pot implicar la pèrdua d’entre 2 i 6 punts, i conduir sense casc o cinturó de seguretat, que suposa una penalització de 3 punts. També significa una pèrdua de 3 punts fer servir el mòbil o auriculars mentre es condueix.
La penalització és de 4 punts per no aturar-se davant d’un estop o d’un semàfor en vermell, així com per conduiramb una taxa d’alcohol superior a 0,25 i fins a 0,50 mg/l d’aire espirat (des de 0,15 fins a 0,30 mg/l per a professionals i conductors novells). Finalment, la reducció de punts ascendeix a 6 per conduir amb presència de drogues a l’organisme.
3. Com recupero punts?
Hi ha dues vies per recuperar punts perduts. La primera és mantenir una bona conducció i no cometre infraccions que restin punts. Els conductors que tinguin el permís vigent (encara els queden punts) recuperaran els 12 inicials si durant dos anys no en tornen a perdre. El temps per restablir els punts serà de tres anys si la detracció va ser per almenys una infracció molt greu.
Una segona via per recuperar punts és fer un curs de sensibilització viària de 12 hores. Aquesta formació implica recuperar fins a 6 punts (sense que es puguin superar els 12 inicials).
A-2
4. I el permís?
D’altra banda, els conductors que es quedin sense permís de conduir per pèrdua de tots els punts han de fer un curs de sensibilització de 24 hores per recuperar-lo. Un cop acabada la formació, cal superar un examen a la Prefectura Provincial de Trànsit, fet que permet obtenir un nou permís amb 8 punts.
Els conductors que, per sentència, perdin el permís fins a dos anys, hauran de fer el curs de 24 hores per recuperar-lo amb els punts que tenien abans de la decisió judicial. En cas que la privació del permís de conduir sigui superior a dos anys, caldrà fer el mateix curs i superar l’examen a la Prefectura de Trànsit per obtenir 8 punts.
5. On es poden fer els cursos?
A Catalunya hi ha 38 centres per fer cursos de sensibilització viària, en els quals intervenen formadors viaris, psicòlegs i víctimes d’accidents. Es pot buscar el centre més proper en el mapa de localització de centres de l’SCT. El preu dels cursos per a l’any 2020 és de 334,88 euros més IVA si es tracta d’una recuperació total de punts, mentre que el curs de recuperació parcial té un cost de 178,08 euros més IVA, i el curs de formació addicional, de 104,89 més IVA.
A més, en la realització dels cursos, que han de ser presencials, cal tenir en compte que els centres han de mantenir les condicions per a la prevenció de la COVID-19, d’acord amb les recomanacions del Servei Català de Trànsit (SCT).
De fet, les autoescoles i els centres de sensibilització viària de Catalunya van reprendre la seva activitat aplicant les mesures de prevenció i higiene corresponents, que podeu consultar a l’apunt de l’InfotrànsitFormant en mobilitat amb seguretat.
Aquest any, marcat per l’aparició de la COVID-19 i per la consegüent reducció de la mobilitat a Catalunya, està tenint un comportament diferent pel que fa a les xifres de mortalitat en general i de vianants morts en accident de trànsit en particular. En general, perquè hi ha hagut un descens important en el nombre de morts a les nostres carreteres, amb una reducció de la mortalitat del 40%. I pel que fa específicament als vianants, a dia d’avui, han mort 13 persones atropellades a Catalunya, 7 a les carreteres i 6 en zona urbana. Per primera vegada, doncs, hi ha més morts per atropellament en zona interurbana que als carrers dels municipis catalans.
Cal tenir en compte que, des del 2010, un total de 462 vianants han mort en accident de trànsit a Catalunya, una dada que representa una mitjana de 45 morts l’any. La majoria de les persones mortes a causa d’atropellaments, gairebé el 70%, han perdut la vida en zones urbanes, en concret 321.
Tot i les dades d’aquest 2020 atípic, és sobretot en els espais urbans on els vianants es desplacen, conviuen i comparteixen l’espai públic amb altres actors de la mobilitat i on, per la seva vulnerabilitat, tenen un risc més elevat de patir accidents de trànsit. Cada any, des del 2010, ha mort una mitjana de 32 persones a causa d’un atropellament en carrers de municipis de Catalunya. Encara que el nombre d’aquest tipus de sinistres és més elevat a la ciutat, cal tenir present que la gravetat de les lesions s’incrementa per als vianants en els accidents en carretera.
Les persones grans són un grup cada vegada més ampli de la població, amb més autonomia i amb més presència en la mobilitat, però per la seva major fragilitat presenten uns riscos d’accidentalitat molt elevats en la seva condició de vianant. Des de l’any 2010, el 50% dels vianants morts tenien més de 65 anys, en concret 232 persones. D’aquestes 232 víctimes majors de 65 anys, 176 superaven els 74 anys (el 38% del total dels vianants morts en els darrers deu anys).
Si bé la majoria dels atropellaments mortals es localitzen a les zones urbanes, els vianants atropellats en vies interurbanes tenen una elevada probabilitat de resultar ferits de gravetat o morts a causa de les altes velocitats dels vehicles que hi circulen.
Des de l’any 2010, el 30% de les víctimes mortals per atropellament han patit accidents en carreteres i autopistes.
Pautes per prevenir atropellaments a la carretera
Per les autopistes i les autovies està totalment prohibida la circulació de vianants. Si inevitablement han de desplaçar-se per altres tipus de vies, han de seguir unes normes bàsiques per no posar en perill la pròpia seguretat ni la de la resta d’usuaris:
Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, s’ha de circular per l’esquerra, en sentit contrari al trànsit.
Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, aproximant-se tant com es pugui a la vora exterior.
Preferiblement, els vianants han de caminar un darrere l’altre.
Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on es camina i perquè els vehicles els vegin millor.
I com s’ha d’actuar en cas d’avaria?
Si és possible, el vehicle s’ha d’aturar fora de la carretera, en un lloc on no entorpeixi el pas, per evitar nous accidents.
Cal senyalitzar la presència del vehicle amb els triangles, situats com a mínim 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit).
S’han d’activar els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició.
Cal sortir del vehicle per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria posada, i allunyar-se de la calçada, si pot ser darrere la tanca de protecció.
A la carretera hi ha dos tipus de conductors: els que fan ús (correcte) dels intermitents i els que no. De quin tipus ets, tu? Si ets dels primers, aquest article et servirà per pujar la teva autoestima de bon conductor o conductora. Si ets dels segons, ha arribat el moment de corregir errors, millorar les teves habilitats al volant i compartir aquest article amb qui creguis que necessita llegir-lo.
El debat sobre l’ús d’aquests indicadors de direcció ha estat sempre intens i acalorat. Quan s’han de posar? En quines maniobres? És veritablement necessari posar-los? Començarem responent aquesta darrera pregunta: sí, és necessari. Obligatori, de fet. La normativa és clara: el conductor està obligat a avisar a la resta d’usuaris de la via de la maniobra que està a punt d’efectuar, utilitzant la senyalització lluminosa. No fer-ho està penat amb una sanció econòmica de 200 euros. A molts conductors els podrà semblar una sanció desproporcionada i aquest és, probablement, bona part del problema: hi ha la percepció que l’intermitent és quelcom complementari, un accessori lluminós que cadascú fa servir segons el seu propi criteri.
Per a què serveix?
La primera resposta i la més important és que serveix per evitar accidents. A la carretera, senyalitzar una maniobra és bàsic per garantir la teva seguretat i la dels altres. En el moment en què milers i milers de vehicles han de compartir un mateix espai cada dia, els intermitents són el canal de comunicació amb el que ens hem d’entendre tots. Com puc fer saber al de darrere que vull canviar de carril, que vull aparcar o iniciar un avançament? Amb l’intermitent.
Totes aquestes maniobres han de ser prèviament senyalitzades amb els llums intermitents:
Canviar de carril
Girar i canviar de sentit
Iniciar la circulació o incorporar-se a una carretera
Agafar la propera sortida en una rotonda
Iniciar un avançament
Estacionar el vehicle
Per a què no serveix?
A grans trets, l’intermitent no serveix per fer el que vulguis i quan tu vulguis; és a dir, posar-lo no et dona un dret irrevocable a executar la teva maniobra i aparteu les criatures. Cal entendre l’activació d’aquesta senyalització òptica com una declaració d’intencions; posar l’intermitent no t’atorga automàticament la prioritat. Es tracta, per tant, d’informar a la resta de conductors de les nostres intencions, però prèviament a la maniobra que es vol executar, cal confirmar visualment que es pot fer de forma segura i senyalitzar-ho.
Hi haurà també qui caurà en el parany de pensar que ho està fent bé si s’estalvia l’intermitent, però abans de maniobrar comprova que pot fer-ho de forma segura. Però això seria tant com pensar que la carretera és per a ell sol i que els altres vehicles no existeixen… És a dir, tan important és verificar que es pot maniobrar amb seguretat com senyalitzar prèviament la maniobra per avisar la resta d’usuaris de la via. Per més segur que estiguis que pots canviar de carril, com podràs evitar que un altre vehicle canviï al mateix carril si no l’avises? Utilitzar l’intermitent no costa res; no fer-ho et pot costar molt car.
