Mobilitat i coronavirus: els transportistes

 

ERDB-WVXYAASPWY

La feina dels transportistes ha estat i continua sent essencial en la gestió de la crisi sanitària que ha provocat el coronavirus. Els camioners també estan fent un sobreesforç per garantir que els prestatges dels supermercats i establiments alimentaris tinguin de tot i els ciutadans puguem comprar gairebé amb la mateixa normalitat que abans.

Les dades de mobilitat en dies laborables indiquen que el trànsit de vehicles privats ha baixat un 64% mentre que el de transport pesant només un 28%. Així doncs, el col·lectiu de transportistes està treballant amb intensitat en un context d’estrès, nervis i preocupacions afegides. Un còctel emocional que no és en absolut bon company de viatge a la carretera.

Des que va començar l’estat d’alarma, a la xarxa viària catalana hi ha hagut  8 accidents mortals amb 10 persones que han perdut la vida. Convé destacar que 7 d’aquestes víctimes mortals registrades durant aquest període, és a dir un 70%, han estat en accidents de trànsit amb camions implicats.  

En aquest sentit, des del Servei Català de Trànsit volem fer una crida a la prudència per al col·lectiu de transportistes i conductors de vehicles pesants. Som conscients que estan suportant un pes addicional a les seves espatlles, garantint l’abastiment de béns i productes de la resta de població que ens hem de quedar a casa, que estan treballant en unes circumstàncies complicades i excepcionals i que no és fàcil fer-ho quan sovint ens envaeixen la incertesa, l’angoixa o el cansament. Tanmateix, aquestes dades de sinistralitat són un toc d’alerta i és en aquest sentit que volem insistir que tothom, però especialment el col·lectiu del transport de mercaderies, no pot abaixar la guàrdia quan està conduint. 

Cal tenir en compte que el brusc descens del volum de trànsit pot generar una falsa sensació de seguretat o de relaxament al volant, pel fet de circular pràcticament sol. Davant d’això recordem que l’atenció en la conducció és imprescindible per evitar accidents, atès que una sola distracció, una sola errada, pot ser fatal a la carretera. També volem incidir en el fet que conduir sense retencions no pot ser el pretext per prémer l’accelerador i que cal respectar sempre els límits de velocitat establerts per evitar riscos i accidents. 

Condicions òptimes del camió i del camioner

A més, també volem recordar als transportistes que mantenir el camió en les millors condicions tècniques és clau per a la seguretat de tots els usuaris de la carretera, atès que una avaria d’un vehicle pesant pot acabar provocant un accident. I tan important com les condicions del vehicle ho són les del conductor, així que demanem també als professionals del transport que sobretot en trajectes de llarg recorregut s’aturin almenys cada dues hores. Els excessos d’hores de conducció i les minoracions dels descansos es tradueixen en una acumulació de fatiga que pot provocar accidents. 

En resum, el que demanem als transportistes és que vetlleu proactivament per la vostra pròpia seguretat i, de retruc, per la dels altres.

 

El vehicle, a punt per al desconfinament

Aquesta setmana s’ha iniciat la fase 0 del desconfinament i, a partir d’ara, a mesura que anem avançant en les diferents etapes de la desescalada, es podran fer més desplaçaments. Després d’un període d’inactivitat durant la quarantena, el vehicle ha d’estar a punt en aquesta tornada progressiva a la nova normalitat i per això et volem donar quatre consells per revisar-lo i evitar tenir pana en el primer trajecte.

Tal com recomanen els experts en mecànica i manteniment de vehicles, per tornar a la circulació amb seguretat i sense contratemps ni avaries cal fer aquestes comprovacions: 

Revisió visual. Comença fent una ullada a l’exterior del vehicle i, sobretot, comprova que no hi hagi pèrdues de cap líquid on estigui estacionat. En aquesta primera inspecció ocular, mira també que no hi hagi cap element de la carrosseria trencat o fet malbé (retrovisors, intermitents…).

Nivells de líquids. Comprova el nivell d’oli (sempre en fred), de líquid de frens i de refrigerant (el nivell ha de ser l’adequat per evitar sobreescalfaments del motor).

Bateria. La immobilització del vehicle passa factura a la bateria. Té una durada mitjana de quatre anys i si, amb aquest criteri, la bateria del teu vehicle abans de la quarantena era “vella” o no estava carregada al 100%, podria ser que el vehicle no t’arrenqués després d’aquesta parada prolongada.  

Enllumenat i senyalització. Comprova que els llums de posició, curtes i llargues, indicadors de frenada i marxa enrere i els intermitents funcionen correctament.

Pneumàtics. Comprova la pressió d’inflament i també la fondària mitjançant els indicadors de desgast (el dibuix ha de tenir una fondària mínima d’1,6 mm).

Frens. Presta atenció a sorolls estranys o a l’enfonsament excessiu del pedal del fre. 

Eixugaparabrises i rentaparabrises. L’estacionament prolongat del vehicle pot provocar que es malmeti la goma dels eixugaparabrises i podria ratllar el vidre. Abans de començar a conduir, comprova l’estat de les escombretes i el nivell del líquid de neteja.

Tanmateix, si tens previst que el teu vehicle continuï estacionat durant més temps, els experts recomanen arrencar el cotxe mínim un cop per setmana i deixar-lo engegat durant uns minuts. També és bo que el vehicle tingui el dipòsit ple de combustible en aquestes parades prolongades.

Extremar també les mesures d’higiene

En qualsevol cas, a l’hora de tornar a agafar el vehicle privat, cal fer-ho amb precaució i extremar les mesures per evitar nous contagis per la COVID-19. I és que el plàstic i l’acer, materials molt habituals en qualsevol cotxe, moto, etc., són superfícies en les quals el coronavirus pot sobreviure força temps, fins a 72 hores, segons apunten alguns experts. Així doncs, és aconsellable que cada cop que fem servir el vehicle, el netegem i desinfectem passant un drap de cotó, tovalloletes d’un sol ús o paper de cuina amb aigua i sabó o bé amb solucions hidroalcohòliques de com a mínim el 70% de concentració d’alcohol per sobre dels elements que estan més en contacte amb les mans. El que no s’ha de fer en cap cas és netejar amb lleixiu o amoníac, perquè faríem malbé les superfícies de l’habitacle. En canvi, sí que es poden emprar productes de neteja específics per a la neteja de vehicles o esprais desinfectants per a sistemes d’aire condicionat. 

A l’interior del vehicle, les parts més utilitzades i amb un risc més alt de contagi, i en les quals cal tenir una cura especial amb la higiene són: el volant o manillar, el retrovisor, el neteja-parabrises, el quadre de comandament, el fre de mà, el canvi de marxa, el cinturó de seguretat, etc. També és important netejar superfícies exteriors, com ara els marcs i les manetes de les portes i la maneta del maleter, així com la clau del vehicle.  A més, en el cas de cotxes i furgonetes, es recomana ventilar-los de tant en tant

Finalment, també cal ser curosos a l’hora d’anar a omplir el dipòsit a gasolineres i àrees de servei. Entre les mesures de seguretat cal fer servir guants d’un sol ús i pagar amb targeta per evitar contactes innecessaris. 

Conduir amb menys trànsit

Arran de la situació excepcional que estem vivint per frenar la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, la mobilitat a les carreteres catalanes ha registrat mínims històrics. Amb el confinament parcial actual, el descens del nombre de vehicles a la xarxa viària de l’àrea metropolitana de Barcelona és del 60% entre setmana i la reducció s’enfila fins al 80% el cap de setmana. 

El poc trànsit i unes vies amb una circulació de vehicles molt inferior a l’habitual pot generar una sensació de falsa seguretat en els conductors que s’han de moure en els desplaçaments justificats i autoritzats. El raonament que, amb menys mobilitat, hi ha menys riscos a les carreteres pot comportar un relaxament, més que perillós, en la conducció. 

No et distreguis, no corris

Aquest mes d’abril s’han continuat registrant accidents mortals i greus a les nostres carreteres. És per això que us volem fer un toc d’alerta i recordar que conduir és sempre una activitat de risc que requereix la màxima atenció. Amb les carreteres plenes o buides, distreure’s amb el mòbil mentre es condueix provoca accidents. Els missatges, els whatsapps, els likes, les selfies… poden esperar. El nostre lema, que no ens cansem de repetir, A la carretera #AparcaelMòbil, continua més vigent que mai. 

Una altra qüestió que ens preocupa: conduir sense retencions no pot ser el pretext per prémer l’accelerador. La situació actual de fluïdesa a la xarxa viària no s’ha d’aprofitar per córrer més del compte i no es pot traduir en excessos de velocitat que augmenten el risc d’accidentar-se i la gravetat de les lesions.

Estem vivim en circumstàncies excepcionals, però l’atenció i la prudència al volant han de ser les habituals. Amb menys mobilitat, no et confiïs i no abaixis la guàrdia. 

 

Un Sant Jordi amb cavallers, princeses i dracs confinats

Aquest any Sant Jordi no només és una diada de roses i llibres, sinó també de sacrificis i esforços. Nens i nenes omplen les hores del dia amb enginy i imaginació reescrivint així l’aventura de quedar-se confinats a casa. Llegint, dibuixant, cuinant o fent esport també ens ajuden indirectament a mantenir baix el volum de circulació a la xarxa viària. A tots ells i elles, també els volem agrair aquesta bona disposició i el fet de compartir aquest insòlit i dolorós trajecte de la crisi del coronavirus. La lluita és menys feixuga gràcies a tots!

Mobilitat i coronavirus: preguntes i respostes

Aquesta és la sisena setmana de confinament des que es van posar en marxa les primeres mesures per combatre la propagació del coronavirus. Des de llavors, des de la Generalitat s’ha posat èmfasi en el fet que cal limitar al màxim la mobilitat i quedar-se a casa. 

Després de Setmana Santa s’ha aixecat la limitació temporal a certes activitats laborals, però continua vigent l’estat d’alarma i, per tant, es manté la restricció de la mobilitat exterior, que està permesa només en situacions molt concretes (la compra d’aliments o de productes farmacèutics de primera necessitat, el desplaçament al centre de treball i retorn al domicili, i l’assistència sanitària o cura de persones amb necessitats). En conseqüència, els desplaçaments d’oci continuen estant prohibits. A més, cal tenir en compte que, en els desplaçaments autoritzats, als vehicles particulars s’hi ha de viatjar, per norma general, de forma individual i que des de la Generalitat s’ha elaborat un certificat de declaració autoresponsable que facilita demostrar que el desplaçament s’ajusta a les restriccions de l’estat d’alarma.

A continuació donem resposta als dubtes més freqüents sobre la situació d’emergència pel coronavirus pel que fa a qüestions relatives a la mobilitat i al trànsit:

Infografia Blog_20CAT_v2

Si tens altres dubtes sobre mobilitat, recorda que ens pots escriure a través de Twitter a @transit o pots preguntar-ho per Telegram al 012 (@gencat012bot).

Imatges per a la història

Des que va començar el confinament per tal d’aturar la propagació del coronavirus, el nombre de vehicles a la nostra xarxa viària ha baixat fins a dades mai vistes. Per exemple, durant la cinquena setmana de confinament (des de l’11 fins al 17 d’abril) han circulat a l’àrea metropolitana de Barcelona un total d’1.418.615 vehicles, el que suposa un descens del 76,4% respecte una setmana normal (6.021.420). Hi ha vies com la C-33 a Mollet on la mobilitat s’ha reduït un 82,8% i a la C-16 al Túnel del Cadí la reducció ha arribat al 85,6%. Aquesta reducció tan dràstica del trànsit ha provocat imatges històriques de carreteres i autopistes absolutament buides, fotografies més pròpies d’una pel·licula que, per la seva rellevància, hem volgut reunir en aquesta galeria d’imatges i que han estat captades pel fotògraf Sergi Ramos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Aquesta Setmana Santa és imprescindible continuar a casa

El dilluns 6 d’abril de 2020 estava marcat en moltes agendes com l’inici d’una anhelada setmana on es podria fer una escapada per desconnectar dels primers mesos de l’any i gaudir d’una estrenada primavera que aquest any, malauradament per les circumstàncies que vivim, s’assembla més a un hivern. Els plans previstos s’han esvaït, com d’altres que teníem anotats i que directament hem esborrat o als quals hem afegit un interrogant. Aquesta Setmana Santa no hi haurà noves ciutats per visitar, ni excursions improvisades, ni trens o avions per agafar, i tampoc segones residències on anar.

Demà serà un Dijous Sant atípic en molts aspectes, entre ells pel que fa al trànsit. En un context de normalitat, la mobilitat seria protagonista de l’actualitat informativa de la jornada. A les tres de la tarda començaria la segona fase de l’operació sortida d’un dels períodes de l’any amb més desplaçaments de vehicles.

Per una operació sortida nul·la 

Els dies del mes d’abril que havíem assenyalat no són una excepció a les limitacions de mobilitat establertes. Les policies de trànsit continuaran controlant que es compleixin a tot el territori i que no hi hagi cap operació sortida. Encara que sigui Setmana Santa, les restriccions que afecten els desplaçaments no han variat i, per tant, marxar per exemple a una segona residència no està permès.

Demà no hi haurà carrils addicionals, ni quilòmetres de retencions, ni hores punta. No parlarem de cap d’aquests conceptes perquè per responsabilitat hem de continuar respectant un confinament necessari; una paraula que no hauríem volgut afegir al nostre vocabulari quotidià i que ens agradaria estripar i llençar a la paperera, com també ho faríem amb COVID-19, coronavirus o quarantena. 

Aquests últims dies hem vist imatges de carreteres principals pràcticament buides, unes imatges insòlites que s’han de mantenir de la mateixa manera per poder superar la situació en què estem immersos. Es tracta d’un escenari irreconeixible, on el temps sembla aturat i on els motors i els clàxons dels cotxes han emmudit en un camí en silenci.

Durant aquesta Setmana Santa tampoc hi ha lloc per a excuses. El teu compromís continua sent fonamental per tal de frenar la propagació d’una pandèmia estesa a escala mundial. A excepció dels desplaçaments per motius d’estricta necessitat o dels serveis essencials, només hi ha una elecció possible: mantenir-se a casa. L’actitud de cadascú i el sacrifici que suposa el confinament és clau per ajudar a tornar a la rutina i la normalitat; una enyorada normalitat, però, que no serà per a ningú com la coneixíem i que haurem d’anar recuperant gradualment. 

Des del Servei Català de Trànsit volem expressar el nostre agraïment per la teva col·laboració i responsabilitat en aquests moments. Gràcies!

La mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el confinament

La situació que estem vivint en aquests moments al nostre país i també a nivell mundial no té precedents. Un confinament massiu com l’actual no s’havia viscut mai; tampoc les seves conseqüències. Pel que fa a la mobilitat, el descens del nombre de vehicles a les nostres carreteres també és històric i ens mostra unes xifres inversemblants, que suposen un bon retrat del moment excepcional que ens ha tocat viure.

Durant les dues primeres setmanes de confinament, a les principals entrades i sortides de Barcelona la disminución del volum de trànsit ha estat constant i important. Considerem com a primer dia de confinament el dissabte 14 de març; per tant, la primera setmana de confinament aniria des de dissabte 14 fins al divendres 20 de març, i la segona setmana de confinament seria des del 21 fins al 27 de març. Per tal de fer la comparativa, hem agafat la primera setmana de març i l’hem considerada una ‘setmana normal’, sense elements perturbadors que ens contaminin les dades. Es parteix de la base que durant aquesta setmana normal, al voltant de 6.000.000 de vehicles circulen pel que s’anomena tècnicament Anell 1 de Barcelona.

WhatsApp Image 2020-04-02 at 09.59.54 (1)

D’aquesta manera, durant la primera setmana de confinament van circular a l’àrea metropolitana de Barcelona un total de 2.386.428 vehicles (1.899.845 durant els dies laborables i 486.583 durant el cap de setmana). Respecte una setmana normal, això suposa una reducción del -60,4% (-58,7% els laborables, -65,8% el cap de setmana).

Durant la segona setmana de confinament van circular a l’àrea metropolitana de Barcelona un total de 1.512.722 vehicles (1.371.366 durant els laborables i 141.356 el cap de setmana). Respecte una setmana normal, això puposa una reducción del -74,9% (-70,2% els laborables, -90,1% el cap de setmana).

Comparant les dades de les dues primeres setmanes de confinament és quan veiem que el descens del volum de trànsit és constant. Durant la segona setmana de confinament es va produir una reducción del -36,6% respecte la primera setmana de confinament (-27,8% els laborables, -70,9% el cap de setmana).

Com es pot comprovar, a mesura que van passant els dies i que es van endurint les restriccions, el nombre de vehicles va baixant de manera constant i molt pronunciada. Aquesta reducció dràstica es nota encara molt més durant el cap de setmana. Per tant, sembla evident que els vehicles que circulen entre setmana ho fan, sobretot, per motius laborals.

WhatsApp Image 2020-04-03 at 12.35.25

Les víctimes mortals disminueixen un 14% als municipis que apliquen bé el pla local de seguretat viària

Moto, Via urbana

A Catalunya, l’any passat, 67 persones van perdre la vida en accident de trànsit en l’àmbit urbà, cosa que representa un 28,1% del total de víctimes mortals que hi va haver a la xarxa viària del país.

A ciutats i pobles, hi tenen lloc un gran nombre de desplaçaments, en els quals conflueixen diferents mitjans de mobilitat: vianants, ciclistes, vehicles particulars, vehicles comercials i de transport públic i, ara també, vehicles de mobilitat personal (VMP). Així doncs, la sinistralitat viària en zona urbana presenta problemàtiques diferents de la de la zona interurbana, que cal afrontar amb mesures més concretes.

En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit va iniciar fa més de deu anys una línia de suport als municipis per a l’elaboració de plans locals de seguretat viària (PLSV). L’objectiu d’aquests plans és avançar en la millora de la seguretat viària en l’àmbit urbà mitjançant la col·laboració amb els governs locals i, en particular, amb les policies locals per tal de reduir els accidents de trànsit  al municipi. A més, també es vol protegir els usuaris de la via més vulnerables (vianants, motoristes i ciclistes) i planificar la seguretat viària amb atenció a grups amb necessitats específiques, així com donar resposta als reptes que generen les noves formes de mobilitat.

Més de dos-cents seixanta plans locals

Al conjunt de Catalunya, des que es van posar en marxa el 2006 i fins l’any passat, 266 ciutats i pobles tenen ja plans redactats. Aquests municipis agrupen una població de més de 6,8 milions de ciutadans, de manera que podem dir que el 90,8% de la població de Catalunya disposa de PLSV. De cara a aquest 2020 està prevista l’elaboració de 15 nous PLSV.

Segons un estudi que es va fer amb motiu dels deu anys d’implantació d’aquesta eina, l’existència d’un Pla de seguretat viària representa un element distintiu en les tendències d’accidentalitat viària urbana, sobretot si el PLSV s’aplica correctament. Així doncs, l’estudi constatava que les víctimes mortals havien disminuït un 14% de mitjana a les poblacions que tenien PLSV i l’havien aplicat bé. Per contra, en aquells municipis que no tenien pla la sinistralitat amb víctimes havia augmentat entre un 20% i un 50% i en aquells que en tenien, però no l’havien aplicat o ho havien fet en un grau baix, la sinistralitat també havia augmentat un 9%.

Barcelona, via urbana, bici

Com funcionen?

A través dels plans locals de seguretat viària, l’SCT ofereix assistència tècnica als ens municipals tenint en compte les característiques, la configuració i les particularitats de cada localitat a través d’un diagnòstic previ de l’accidentalitat.

A partir d’aquí, els PLSV inclouen un  pla d’acció amb mesures d’actuació concretes en els entorns de concentració d’accidents o amb percepció de risc o inseguretat  identificats, com també una proposta de mesures físiques correctores i preventives. A banda, s’estudien els principals factors i grups de risc per tal de delimitar l’àmbit d’intervenció i poder incidir en aquells comportaments, col·lectius vulnerables i factors més accidentògens. A més, el pla d’acció inclou mesures relatives a la realització de controls preventius i mesures d’educació per a la mobilitat segura.

Transcorreguts 2-3 anys des de la redacció del Pla, es du a terme un seguiment de les mesures implantades i, posteriorment, passats 4-5 anys, una avaluació del Pla per tal de valorar el grau d’implantació, els objectius assolits i la situació de seguretat viària al municipi, i definir l’estratègia per als anys següents.

A banda dels PLSV, l’SCT també col·labora amb els ajuntaments a través de l’elaboració de treballs tècnics de seguretat viària en un àmbit concret i mitjançant la signatura de convenis sobre procediment sancionador, cessió d’etilòmetres, cinemòmetres i kits de drogues, així com de parcs infantils de bicicletes i ciclomotors i d’adhesió al Servei d’Informació i Atenció de Víctimes de Trànsit (SIAVT), els quals també contribueixen a la millora de la seguretat viària en l’àmbit local.

 

No t’enganxis, que corri l’aire!

Cada dia, malauradament, es produeixen desenes d’accidents, xocs i topades a la carretera. Un alt nombre d’aquests impactes són col·lisions o envestides posteriors; és a dir, el vehicle de darrere topa amb el de davant. L’impacte pot ser més o menys greu en funció de la velocitat i de la distància de seguretat. Si es tracta d’una col·lisió a escassa velocitat, els danys seran lleus; amb sort, els ocupants dels vehicles no prendran mal i serà només el xassís dels automòbils el que rebrà les pitjors conseqüències. Cap accident de trànsit és innocu, però. L’ensurt, els papers de l’assegurança, el cotxe al taller… no són tràmits engrescadors tampoc.

La lesió més freqüent en aquest tipus de col·lisió és la fuetada cervical, que pot acabar desapareixent o fer-se crònica. Però també es poden produir lesions a l’espatlla, al cap, a la cara o a les mans, i altres conseqüències més greus, com hemorràgies internes, hèrnies discals, lesions a la medul·la espinal i fins i tot la mort. La recepta per evitar aquests tipus d’accidents no podria ser més senzilla: moderar la velocitat i, sobretot, mantenir la distància de seguretat. Si tots complim aquests dos preceptes, difícilment col·lidirem amb el vehicle del davant. Val a dir, però, que l’escassa distància entre vehicles és una qüestió que fàcilment recriminem als altres, però el cert és que nosaltres també l’hem d’evitar. Avui dia, la distància insuficient entre vehicles és una infracció massa quotidiana a les nostres carreteres, dissortadament.

No t’enganxis

Però quina és exactament la distància de seguretat que cal mantenir en cada situació? Per parar a temps davant de qualsevol emergència, la distància de seguretat que hem de mantenir amb el vehicle que ens precedeix depèn en gran part de la velocitat. En condicions normals, a 120 km/h, es recorren 33 metres cada segon i es necessiten 98 metres per frenar del tot el vehicle. Cal tenir en compte, a més, que transcorren 1,5 segons fins que el cervell reacciona i dona l’ordre corresponent per frenar. No obstant, el millor indicador per mesurar si la distància de seguretat és òptima no és tant l’espai com el temps. Per saber si la distància és la correcta, es pot aplicar la pauta següent: quan el cotxe que vagi davant passi pel costat d’un element fix (per exemple, un senyal) cal comptar lentament ‘mil cent u’, ‘mil cent dos’, ‘mil cent tres’ (això equival a tres segons). Si en acabar de dir-ho no s’ha arribat encara al mateix punt, la distància és adient.  

No respectar la distància de seguretat posa en risc la integritat física del conductor infractor i també la dels altres; és una infracció greu que comporta una sanció de 200 euros i la pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.

El 2019 es van produir 2.241 col·lisions posteriors amb víctimes a les carreteres catalanes (dades provisionals), a causa de les quals han mort 17 persones i 89 més han resultat ferides greus. El 2018, es van produir 2.307 sinistres per envestides posteriors, en què van resultar ferides un total de 3.946 persones (ja siguin lleus o greus).

I si se t’enganxen?

No és fàcil mantenir l’atenció a la carretera quan tens un vehicle enganxat al darrere, ho sabem. És una situació potencialment perillosa, tenint en compte que qualsevol imprevist en què necessitis frenar sobtadament suposarà una envestida posterior amb el vehicle que et segueix tan de prop, perquè no tindrà prou temps ni espai per frenar. El més important és mantenir la calma i no perdre l’atenció del que tenim al davant. Si aquesta situació t’està estressant, el més recomanable és facilitar l’avançament en la mesura que puguis, per tal de prioritzar la teva pròpia seguretat. En canvi, es desaconsella frenar, encendre el llum antiboira posterior o els llums d’emergència, atès que això podria generar una col·lisió.

D’altra banda, és cabdal respectar també l’espai dels conductors que sí que mantenen la distància de seguretat. Si envaïm aquest espai per fer nosaltres un avançament, aquesta distància queda compromesa i obliga a repetir la maniobra de nou per tornar a deixar un espai suficient entre vehicles. Al capdavall, en el 90% dels sinistres viaris hi intervé el factor humà: si hi posem tots una mica de la nostra part, els accidents deixaran de ser quelcom tan habitual i tan quotidià.