ARAS, les assistències que contribueixen a fer més segura la conducció sobre dues rodes

Cada cop estan més presents en les motos d’última generació, tot i que encara no són obligatòries com les ADAS, les assistències equivalents dels cotxes

Els fabricants de vehicles de dues rodes, així com dels seus components, fa temps que aposten per millorar la seguretat activa de les motos i desenvolupar sistemes a través de la tecnologia i l’electrònica, unes ajudes a la conducció que, juntament amb els sistemes de seguretat passiva, contribueixen a protegir els motoristes, un dels col·lectius més vulnerables a l’asfalt.

Aquestes ajudeses coneixen com a ARAS (sistemes avançats d’ajuda al conductor) i són l’equivalent als ADAS dels cotxes (en anglès, l’R fa referència a Rider i la D, a Driver). Sistemes ABS avançats, frenada combinada, senyal de frenada d’emergència, sistema anticavallet (anti-wheelie), control de tracció, modes de conducció, control de pressió de pneumàtics, llums de circulació diürna, sistemes d’il·luminació frontal adaptable, detecció d’angle mort, e-call… El llistat d’ajudes electròniques disponible a les motos noves és cada cop més llarg.

Fotos cedides per ANESDOR (1. Radar frontal ACC de Continental i 2. ABS avançat de KTM)

Més ARAS, menys accidents

Els sistemes ARAS es basen en una lectura i sensorització completa de tots els paràmetres de la moto per tal que el sistema electrònic sàpiga en tot moment la situació i el comportament del vehicle, de manera que, gràcies a la tecnologia i a l’electrònica, ajuden el motorista a pilotar amb més seguretat i, en conseqüència, a reduir els accidents. De fet, un estudi elaborat pel fabricant Bosch –promotor de diverses d’aquestes ajudes electròniques– establia que 1 de cada 7 accidents de motoristes es podria evitar si la moto comptés amb ARAS.

Entre els ARAS que trobem a les motocicletes podem esmentar, entre d’altres:  

Control de creuer adaptatiu: mesura la distància i la velocitat a la qual la moto s’acosta al vehicle precedent per mantenir la distància de seguretat entre tots dos.

Control de tracció: evita que la roda del darrere derrapi.

E-call: en cas d’accident, aquest sistema es comunica amb el centre de trucades d’emergència corresponent i envia detalls de l’accident als serveis d’emergència. Entre les dades enviades hi ha el moment de l’incident, la posició exacta del vehicle accidentat i la direcció del viatge.

Detecció de l’angle mort: avisa el conductor mitjançant un senyal òptic de l’existència de vehicles o objectes a l’angle mort.

Senyal de parada d’emergència: situat a la part posterior del vehicle, indica als altres usuaris de la carretera que hi ha hagut una frenada brusca relacionada amb les condicions de la carretera.

Sistema d’il·luminació frontal adaptable: proporciona una il·luminació millorada en els revolts.
 

En aquest sentit, el secretari general d’ANESDOR, l’Associació Nacional d’Empresas del Sector de Dues Rodes, José María Riaño, destaca que “aquestes assistències poden suplir possibles defectes en la conducció del pilot i ajuden a evitar situacions difícils, de manera que permeten conduir la moto amb més seguretat. Per això és recomanable, si es pot, escollir una moto moderna equipada amb el màxim nombre d’ARAS possible”.

Des del juliol del 2022 els cotxes nous homologats a la Unió Europea han de portar de sèrie 8 sistemes electrònics d’assistència a la conducció.  Quant als ARAS de les motos, les autoritats europees no n’han establert l’obligatorietat per ara, a excepció de la versió estàndard del sistema d’antibloqueig de frens, l’ABS, obligatori des del 2016 en motos de més de 125 cc i que actualment està estès a la major part del mercat de motos amb una cilindrada inferior.

Les motos espiell, una vigilància discreta que contribueix a una mobilitat més segura

Des del juliol passat, el Servei Català de Trànsit i la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra fan patrullatges policials a les carreteres catalanes amb motocicletes espiell no logotipades. Les condueixen agents de paisà que detecten aquelles infraccions viàries que posen en risc als motoristes, ja siguin comeses pel mateix col·lectiu o per altres usuaris de la via pública.

A finals de setembre, vam ser testimonis de l’activitat d’una d’aquestes motos espiell en un tram de la C-35. L’agent que conduïa el vehicle, la caporala dels Mossos d’Esquadra Montse Sauqué, recorria uns quilòmetres de la via tot fent una vigilància discreta i no visible per a la resta d’usuaris. En cas de detectar conductes negligents, avisava per ràdio –a través del casc amb micròfon– els companys de dues patrulles uniformades. Aquestss’esperaven en un punt de control ubicat més endavant a la mateixa via i eren els que, finalment, interceptaven els conductors infractors i els aturaven per sancionar-los.

Sauqué ens va explicar que “aquest dispositiu té l’objectiu de prevenir, controlar i vigilar, qualsevol dia de la setmana i en el conjunt de la xarxa viària interurbana de Catalunya, totes aquelles conductes que comprometen la seguretat viària”, sobretot la dels col·lectius vulnerables, com són els motoristes. “De fet, el factor humà intervé en gairebé el 90% de l’accidentalitat en el trànsit, de manera que s’incideix en aquest tipus d’infraccions que repercuteixen en aquest factor, ja siguin les distraccions, l’ús de telefonia mòbil, avançaments irregulars com poden ser en línies contínues o per la dreta, la circulació pel voral, la manca de distàncies de seguretat i la manca de sistemes de seguretat passiva”.

“La recomanació no deixa de ser la del sentit comú: que tothom condueixi sota la normativa del trànsit, de manera que no només perquè no hi hagi una patrulla uniformada haguem d’actuar diferent. Així incidirem directament en la reducció de l’accidentalitat”–va afegir la caporala.

Des del 2010 moren cada any de mitjana a les carreteres catalanes 45 motoristes. La incorporació d’aquestes motocicletes espiell a les operatives policials viàries és una mesura dissuasivaque pretén millorar les condicions de seguretat en la mobilitat dels motoristes, augmentar la seguretat a les carreteres, pacificar el trànsit i intensificar els controls i la vigilància viària per reduir la sinistralitat mortal i greu.

Els vuit primers mesos d’activitat

  • Durant els vuit primers mesos d’activitat, des de mitjans de juliol, s’han fet un total de 214 controls amb les dues motos espiell disponibles fins ara i amb 20 agents equipats.
  • S’han tramitat 1.094 denúncies. D’aquestes, 143 a motoristes i 917 a conductors d’altres tipus de vehicles.
  • Quant al tipus de denúncies: per ús de telefonia mòbil, 486; per avançaments irregulars, 196; per un mal ús o bé no portar el casc i el cinturó, 99; per la documentació del vehicle, 41; en relació amb el permís de conduir, 26; per la ITV, 88, i per altres motius, 158.
  • Les motocicletes espiell han actuat en tot tipus de via, tant de la xarxa principal com de la secundària. Les vies principals per on han patrullat són l’AP-7, A-7, C-31, B-30, C-58, A-2, N-II, N-260, N-145, C-12, C-35, C-16 i C-63. S’han prioritzat les carreteres que acumulen més accidentalitat mortal i greu.
  • Depenent de les necessitats de les diferents àrees regionals d’actuació, les dues motocicletes espiell han patrullat alhora, però una en cada sentit de la marxa, en un radi de 20 quilòmetres al voltant d’un punt de control estàtic, a l’inici o al final d’aquest tram. En altres ocasions, i tenint en compte també el context del territori, només ha estat necessària l’actuació d’una de les motocicletes. 

Des de Trànsit continuem fent una crida a la prudència per contenir la sinistralitat d’aquest col·lectiu de dues rodes i, sobretot, demanem més percepció del risc i consciència de la pròpia fragilitat als motoristes, així com respecte i prudència envers els motoristes a la resta de conductors.

Infraccions que poden acabar en delicte

Saltar-se un estop . Travessar una línia contínua. Fer un gir prohibit. La infracció d’una norma de circulació o d’un senyal va més enllà d’un incompliment de la normativa de trànsit. Sovint, comporta un sinistre amb víctimes. A vegades aquestes víctimes són lleus, però també n’hi ha de greus i de mortals.

És sabut que el primer factor concurrent en els accidents de trànsit amb víctimes són les distraccions (un 23% dels accidents), amb el mòbil al capdavant. Però, molt a prop de les distraccions, el segon factor més habitual és la infracció d’una norma de circulació, entesa com una infracció que té una incidència directa en el sinistre (un 22% dels accidents), per davant d’altres factors com l’errada del conductor, l’excés de velocitat o l’alcohol. Cal tenir en compte que en un mateix accident poden concórrer diversos factors, com per exemple l’excés de velocitat i l’errada del conductor.

En els darrers anys, les distraccions s’han mantingut com a principal factor concurrent. No obstant, si viatgem uns quants anys enrere, quan el mòbil no estava tan consolidat com a element de distracció al volant, la infracció d’una norma de circulació era el principal factor. Això indica un predomini sostingut en el temps d’un cert comportament generalitzat al volant que ignora o desobeeix la normativa de circulació. Amb les darreres modificacions del Codi penal, però, fer un avançament amb línia contínua o no respectar un senyal d’estop, per exemple, si suposa la causa del sinistre i aquest ha provocat lesions o la mort d’alguna persona, pot comportar una responsabilitat penal per al conductor. De fet, en el 42% dels accidents amb morts i ferits greus del 2022 es va imputar el conductor per un delicte de lesions o d’homicidi per imprudència greu, segons dades dels Mossos d’Esquadra.

Les infraccions més habituals

“Sovint, ens trobem en les col·lisions per encalç que la infracció de la normativa ha estat no mantenir la distància de seguretat; en les envestides, no respectar el senyal d’estop, de cediu el pas o de gir prohibit són infraccions recurrents; quan parlem de col·lisions frontals, a banda de les distraccions, la causa principal acostuma a ser un avançament en lloc prohibit o amb línia contínua”, detalla el sergent Rafa Aguilar, cap de l’Àrea d’Investigació d’Accidents dels Mossos d’Esquadra.

La recepta més efectiva per evitar aquestes col·lisions és la simple observació i respecte de les normes i senyals de circulació. “Conduir per les vies on és d’aplicació la normativa de trànsit constitueix una gran responsabilitat. Cal posar sempre màxima atenció a la conducció i a la senyalització de la via”, remarca el sergent Aguilar. “Quan s’adquireix una certa experiència en la conducció, es tendeix a abaixar la guàrdia i el cert és que una sola distracció, un excés de confiança, no respectar un senyal, pot tenir conseqüències tràgiques tant per al mateix conductor com per a la resta d’usuaris, més encara si es tracta d’usuaris vulnerables”, afegeix.

És primordial, per tant, deixar de normalitzar la infracció d’una norma de circulació com una cosa quotidiana o, fins i tot, “inevitable”. Darrere d’aquesta infracció, hi pot haver un sinistre amb víctimes i, en funció de les lesions i del tipus d’imprudència, la infracció pot acabar en delicte.


Cap a una mobilitat urbana més segura, sostenible i accessible

90 municipis catalans de menys de 50.000 habitants portaran a terme projectes de millora amb un programa pioner del Servei Català de Trànsit

Pacificació i ordenació de travesseres, construcció de carrils bici i vies verdes, establiment d’itineraris per a vianants, ampliació de voreres, accessibilitat de passos de vianants o instal·lació de radars pedagògics. Són alguns dels projectes vinculats a la mobilitat segura, sostenible i intel·ligent, la pacificació del trànsit i la reducció de l’accidentalitat en l’àmbit urbà quequasi un centenar de municipis de menys de 50.000 habitants poden començar a desenvolupar gràcies a les subvencions que el Servei Català de Trànsit ha impulsat, per primer cop, amb aquest propòsit.

Un programa dotat amb 10 milions d’euros

En aquesta primera convocatòria del programa de subvencions a ens locals s’hi van presentar més de 200 consistoris, dels quals 122 complien els requisits mínims, i 43 van ser els adjudicataris provisionals. En principi, s’havia previst una dotació de cinc milions d’euros, però s’ha acabat doblant vista la quantitat de municipis presentats, la qualitat dels projectes i que molts quedaven fora de la convocatòria. Així, amb una dotació final de 10 milions d’euros, el programa permetrà executar projectes a un total de 90 municipis.

Millora de travesseres i passos accessibles

La major part de les obres, que s’han d’executar en 18 mesos, se centraran a millorar travesseres, uns espais on habitualment es concentra el percentatge més elevat de sinistralitat en zona urbana, i també a promoure l’accessibilitat en passos de vianants. Alguns municipis també destinaran la subvenció a ampliar voreres, posar semàfors per pacificar el trànsit o executar camins per a vianants i carrils de bicicletes, en una aposta clara per la mobilitat activa i la seguretat dels col·lectius més vulnerables. També s’han aprovat actuacions destinades a reduir la velocitat dels vehicles privats, limitar-ne l’ús i promoure la mobilitat del vehicle elèctric.

Entre els 90 ajuntaments adjudicataris, que rebran ajuts de fins a 150.000 euros amb els quals han de finançar la totalitat de l’obra que hagin previst, hi ha des de micropobles fins a capitals de comarca. Pel que fa a la distribució territorial, 28 són de la demarcació de Barcelona (entre d’altres, 5 de l’Anoia, 5 més del Vallès Oriental i 4 del Bages), 26 de Lleida (on hi ha 5 municipis del Segrià, 4 de la Noguera o 4 del Solsonès), 26 de Girona (on destaquen 10 municipis de l’Alt Empordà i 5 del Baix Empordà) i 10 de la demarcació de Tarragona.

Lluita contra l’accidentalitat en l’àmbit urbà

L’any passat, a Catalunya, el 30% de les víctimes mortals de trànsit es van produir en l’àmbit urbà. En concret, 68 persones van morir en accidents en pobles i ciutats del país. D’aquestes víctimes mortals, 8 de cada 10 pertanyien a col·lectius vulnerables, com ara motoristes, ciclistes i vianants.

Des del Servei Català de Trànsit fa temps que treballem en col·laboració amb els municipis per tal de dur a terme polítiques locals de seguretat viària; entre d’altres, establim convenis de col·laboració amb els municipis i amb les seves policies locals itenim una línia de suport als municipis per a l’elaboració dels plans locals de seguretat viària (PLSV) i treballs tècnics de seguretat viària.

Amb aquest nou programa, i en consonància amb el que estableix el Pacte Nacional per una Mobilitat Segura i Sostenible, fem un pas més per impulsar actuacions vinculades a la mobilitat segura, sostenible i intel·ligent, la pacificació del trànsit i, en definitiva, per continuar treballant en la reducció de l’accidentalitat en l’entorn urbà.

Conducció gelada: riscos i remeis

Conduir amb gel és una situació perillosa que fa que tinguem més possibilitats de perdre el control del vehicle, i que a Catalunya pot passar sobretot entre els mesos de novembre i març a les zones més interiors i de muntanya. Les plaques de gel no només es formen allà on ha nevat. La caiguda de temperatures, sobretot a la nit i matinada; el fred després de ploure, la humitat permanent o la boira gebradora són fenòmens que hi estan relacionats i que fan que el gel faci acte de presència a les carreteres.

Al llarg del 2022 hi va haver a la xarxa viària catalana 107 accidents en asfalt gelat, nevat o relliscós, i al 2021 161. Si fem una mirada enrere, des del 2010 s’han registrat en aquestes condicions de glaç a la calçada o terra lliscant al volant de 2.000 accidents, dels quals 9 han estat mortals.

Tot i que, a vegades, és un element inesperat i que ens pot agafar desprevinguts, l’agent de trànsit Joan López, coordinador d’Educació per a la Mobilitat Segura de la Regió Policial Central dels Mossos d’Esquadra, ens dona alguns trucs per saber com prevenir i afrontar el gel a l’asfalt.

1) PREVENCIÓ

    La gran majoria de vehicles d’avui en dia, quan la temperatura exterior és inferior a 4 graus, avisen de la possible existència de gel a la carretera, cosa que hem de tenir en compte per prendre mesures preventives.

    El fet de veure l’asfalt blanc o brillant també ens pot indicar que hi ha gel, però sovint el que veiem a la carretera són els productes salins que, davant d’episodis de baixes temperatures, es fan servir per evitar que es formin les plaques de gel.

    2) UBICACIÓ

    Tot i que les plaques de gel poden passar totalment desapercebudes a la vista, hi ha uns llocs i unes condicions que les fan més probables i previsibles. El gel a les carreteres pot formar-se en qualsevol lloc humit i perdurar durant el dia allà on no toqui el sol.

    A més, també és probable trobar-ne a les entrades i sortides dels túnels, als ponts i zones properes als rius.

    3) CONSELLS

      L’agent López remarca també que “si et desplaces per zones de muntanya o de baixes temperatures constants, és molt recomanable portar pneumàtics d’hivern, o bé els nous quatre estacions, ja que s’evitaran possibles ensurts i situacions desagradables”. Convé destacar que les característiques dels pneumàtics d’hivern els fan útils no només sobre neu, sinó en una gran diversitat de sòls, on tenen una millor adherència i resposta de frenada a baixa temperatura.

      Gel al parabrisa

      Amb el Joan López també hem repassat els remeis per evitar el gel al vehicle. Quan les temperatures són baixes i tenim el cotxe estacionat al carrer, és probable que al matí tinguem el parabrisa glaçat. La millor manera d’evitar-ho és ser previsors i, si no podem posar el vehicle sota cobert, es pot tapar el vidre amb un plàstic, manta o cartró.

      Si no hem tingut aquesta previsió i el vidre està cobert de gel, el millor és fer servir algun producte anticongelant específic. Si no en tenim, s’hauria d’utilitzar un producte que tingui una alta graduació d’alcohol i que no porti greixos perquè enllardaria el vidre. Per ajudar a treure el gel també es pot utilitzar una rascleta de plàstic.

      Un altre recurs és posar en marxa la calefacció amb el ventilador al màxim quan engeguem el motor del vehicle, ja que l’escalfor serà progressiva i no hi haurà canvis sobtats de temperatura. Abans d’iniciar la marxa, cal treure el gel de tots els vidres, també dels laterals i els retrovisors.

      Sobretot, tingues en compte el que no podem fer:

      • Provocar contrastos de temperatura molt sobtats, com per exemple aplicar-hi aigua calenta o enfocar aire de temperatura elevada contra el parabrisa: el vidre es pot esquerdar o, fins i tot, trencar.
      • Activar els eixugaparabrises, perquè és molt probable que estiguin enganxats al gel i s’espatllin.
      • Tirar-hi sal: tot i que és un producte que evita la congelació, no descongela. Es podria ratllar el vidre innecessàriament.

      La ‘masculinitat dominant’, darrere de les conductes de risc a la carretera?

      Aplicant una mirada de gènere a la seguretat viària es fa palès que les dones tenen menys accidents i són menys infractores.

      Les dones tenen menys accidents de trànsit i són menys infractores en la conducció. Aquesta és la conclusió d’aportar una perspectiva de gènere a les dades de la sinistralitat viària a Catalunya. Concretament, el 75% dels morts per accident de trànsit són homes i el 25% són dones, tot i que la distribució dels permisos de conduir en l’actualitat se situa en 57% per al sexe masculí i 43% per al femení.

      En aquest sentit,la subdirectora de Seguretat Viària, Anna Pintó, assegura que “la mobilitat no és neutra, hi ha comportaments diferenciats entre homes i dones i les dades també trenquen l’estereotip que les dones condueixen pitjor”. Pintó afegeix que “la conducció de les dones és més col·laborativa i prudent davant la conducció més competitiva i menys valorativa dels risc dels homes”.

      Els conductors són més infractors que les conductores, atès que un 88% de les denúncies policials per consum d’alcohol i drogues en la conducció són a homes, i en els excessos de velocitat el 70% dels expedients sancionadors també ho són. Imma Gonzalo, directora i formadora de l’autoescola Goncal Formació,assegura que “l’home, fins i tot per naturalesa, és més atrevit, més imprudent, més insegur, s’atreveix al risc. Sembla que li agrada aquest factor de risc i d’intensitat a la carretera”. A més, en els cursos de recuperació del permís de conduir i de punts la gran majoria d’assistents són conductors homes. “De dones, en venen molt poques i aquestes a vegades no han comès elles la infracció”, afirma Gonzalo.

      Segons els experts, l’anomenada ‘masculinitat dominant’ estaria al darrere de les conductes de risc i infractores en la conducció. Les estadístiques parlen per elles soles i en els homes, fruit d’aquesta construcció de la nostra masculinitat patriarcal, masclista i dels models que hem tingut, doncs realment hi ha una conducta de temeritat i d’infringir les normes”, afirma Rubén Sánchez, subdirector de Sensibilització i Prevenció del Departament d’Igualtat i Feminismes

      D’altra banda, una guia de l’Institut de Biomecànica de València sobre com millorar la seguretat de les dones en els cotxes autònoms del futur revela que, actualment, els vehicles són menys segurs per a les conductores i que tenen un 17% més de probabilitats de morir en cas d’accident. José Solaz, director científic de l’Institut de Biomecànica de València, explica que “hi ha un interès en el canvi, però arrosseguem una història d’enginyers dissenyant per a conductors masculins: home d’entre 30 i 50 anys de població nord-americana o centreeuropea, i això ho hauríem de desmuntar d’alguna manera”.

      Davant del biaix de gènere, el Servei Català de Trànsit aposta per posar en el centre de la seguretat viària els valors femenins de prudència i de rebuig a les conductes de risc per tendir cap a una conducció més respectuosa. És una realitat que cal tenir en compte i, en aquest sentit, l’SCT ja està aplicant paràmetres de perspectiva de gènere en l’àmbit de la seguretat viària i de les accions formatives i educatives a través del Pla de seguretat viària 2021-2023.

      10 anys fent costat a les víctimes

      El Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT) ha celebrat recentment el desè aniversari. Des del 2012, mitjançant el 900 100 268, de nou del matí a vuit del vespre i cada dia de l’any, el SIAVT ha donat resposta a les necessitats dels familiars i afectats per accident de trànsit. Durant aquests deu anys d’existència, el servei ha rebut 4.300 consultes, en les quals ha ofert orientació i informació sobre els tràmits després del sinistre, la possibilitat de conèixer els recursos existents, rebre informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent i el suport psicològic davant d’un sinistre de trànsit.

      Més proactivitat

      A més, al 2021 el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit va ampliar els serveis i va començar a fer un seguiment proactiu periòdic als familiars de les víctimes mortals dels accidents de trànsit per tal de donar-los suport durant l’any posterior a l’accident, en tots els tràmits i recursos en els àmbits jurídic, sanitari, psicològic i social. L’objectiu prioritari és que les víctimes i els familiars no se sentin sols i desemparats. Fins l’any passat, quan es produïa un accident mortal, els Mossos d’Esquadra o les policies locals informaven els familiars de l’existència del SIAVT –entregant-los un tríptic– i eren aquests els que s’hi havien de posar en contacte. Atesa la situació de desconcert i dolor, això suposava una dificultat afegida que feia que, a vegades, no s’arribés a utilitzar el recurs. Ara, un cop s’ha omplert un formulari de cessió de dades que habilita els psicòlegs del SIAVT a trucar-los, ja s’estableix un primer contacte i, a partir d’aquí, si cal, es fa un seguiment proactiu al llarg d’un any, durant el qual se’ls dona suport i assessorament sobre els diferents tràmits.

      Servei pioner

      Un servei com el que ofereix el SIAVT no es pot trobar actualment a cap país o regió d’Europa. En paraules del president de la FEVR (Federació Europea de Víctimes a la Carretera), Filippo Randi, «el SIAVT és un model molt interessant que es pot replicar en altres països europeus. Les persones tenen el dret a recuperar la seva qualitat de vida després d’un sinistre de trànsit i han d’existir serveis especialitzats amb professionals de diferents disciplines que puguin respondre a les necessitats de cada moment. És primordial per al benestar de les víctimes que coneguin els recursos existents. La col·laboració entre el SIAVT i les associacions de víctimes és essencial per poder ampliar l’abast d’aquest servei, sempre pensant en el benefici de les víctimes».

      Jornada commemorativa

      Aquestes declaracions del director del FEVR es van poder escoltar a la Jornada de commemoració dels 10 anys del SIAVT que va organitzar el Servei Català de Trànsit aquest mes de novembre. Durant aquesta jornada, es van celebrar diverses taules rodones amb la participació de psicòlegs, membres de diversos cossos policials i fiscals, així com representants de les associacions STOP Accidentes, Prevenció d’Accidents de Trànsit i responsables del programa Game-Over de l’Institut Guttmann. Una de les principals conclusions que es van poder extreure dels diversos debats i intervencions va ser la necessitat de donar a conèixer a més gent l’existència del Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit, un servei encara desconegut per la gran majoria de la població i que pot arribar a ser de vital importància per a tots aquells familiars i afectats per un accident de trànsit.

      Vigilància als camions de l’AP-7

      Els Mossos d’Esquadra fan controls a gran escala amb segregació total de vehicles pesants a les antigues esplanades dels peatges

      L’alliberament de peatges a l’autopista AP-7 ha permès habilitar unes zones de control de la mobilitat a les antigues esplanades de les cabines. Aquesta nova configuració de la infraestructura ha permès per primera vegada desenvolupar dinàmiques de vigilància policial segregades i exclusives a vehicles pesants, principalment a les zones de la Roca del Vallès i de Martorell en tots dos sentits de la circulació.

      En aquests dispositius preventius, en què participen diferents àrees de control i un nombre  elevat d’efectius policials, es desvien del trànsit tots els camions que circulen per l’autopista cap a la zona de vigilància habilitada, on els agents  duen a terme un cribratge i selecció dels vehicles pesants a controlar. Així ho fan periòdicament els Mossos d’Esquadra a peu d’autopista, amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a través de macrocontrols.

      Enguany la Divisió de Trànsit ha detectat un increment del 20% de les infraccions en els temps de descans dels transportistes i des de l’alliberament dels peatges s’han duplicat els accidents mortals amb vehicles pesants implicats en aquest eix viari. Per intentar capgirar aquests indicadors i per augmentar la seguretat viària dels camioners i de tots els usuaris de l’AP-7 s’han realitzat, i es continuaran planificant més endavant, aquests controls a gran escala amb segregació total de camions en aquestes superfícies de l’autopista.

      Combatre la percepció d’impunitat a l’autopista sense barreres

      “L’autopista sense barreres pot donar la percepció d’impunitat a determinats conductors i aquests macrocontrols ens ajuden a posar-los en alerta”, assegura l’inspector Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. “Abans a l’AP-7 només podíem fer-hi controls de selecció dinàmica i aleatòria i amb aquests dispositius massius a vehicles pesants, la vigilància és molt més intensiva i menys atzarosa”, explica l’inspector.  

      Concretament, en quatre operatius policials s’han controlat 453 vehicles pesants i s’han imposat 253 denúncies:

      • 119 per no respectar temps de conducció i descans
      • 47 per distraccions, ITV, auriculars
      • 7 per excés de pes
      • 42 per altres motius de transports
      • 3 alcoholèmies positives i 2 de drogues
      • 33 actes de inspecció de treball
      • 14 vehicles han estat immobilitzats

      Aquesta vigilància integral al transport pesant ha incorporant elements tecnològics nous que han facilitat la tasca de control preventiu, com dispositius que permeten detectar manipulacions de tacògraf en dinàmic, sense aturar els camions.

      Plans de contenció per reduir la sinistralitat

      Arran de l’augment exponencial de la sinistralitat que es va registrar el mes d’abril, amb 23 víctimes mortals, el Servei Català de Trànsit i la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra vam iniciar un primer pla de contenció per posar fre al degoteig de víctimes a les carreteres. El pla se sosté principalment sobre quatre pilars:

      • Intensificació de la presència policial a tot el país
      • Increment dels vols d’informació, vigilància i control
      • Reforç de radars en línia per controlar la velocitat
      • Difusió constant de consells de seguretat i missatges de conscienciació viària als panells de les carreteres i a les xarxes socials

      Objectius

      Els principals objectius d’aquest pla específic per reduir la sinistralitat són: 

      • Prevenir i reduir els accidents greus i mortals, amb especial atenció als accidents de motoristes, ciclistes i vianants
      • Reduir els comportaments de risc, amb un pla de patrullatge integral que controla distraccions, excessos de velocitat, ús dels sistemes de seguretat passiva i consum d’alcohol i drogues, entre d’altres
      • Promoure una mobilitat segura del transport de mercaderies en vehicles pesants i lleugers

      Els controls policials han abundat especialment en les vies que concentren un alt nombre de víctimes mortals o ferides greus, és a dir, l’AP-7, l’A-2, l’N-II, l’N-260, la C-13, la C-14, la C-31, la C-32, la C-25, la C-35 i la C-58.

      Resultats

      Pel que fa a l’activitat policial d’aquest pla de contenció per part de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, s’han efectuat 850 controls i s’han interposat 20.295 denúncies relacionades amb la seguretat viària durant el mes de maig. Les sancions més comunes han estat per:

      • Manca d‘ITV
      • Distraccions
      • Excés de velocitat
      • Consum d’alcohol o drogues
      • No obeir els senyals de trànsit

      Respecte a la resta de mesos de l’any, “s’ha detectat un increment d’infraccions per distraccions i també un augment de denúncies per consum d’alcohol i drogues”, explica l’inspector Andreu González, cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. D’altra banda, s’ha observat una reducció d’infraccions per excés de velocitat, si ho comparem amb altres mesos d’aquest 2022. Alhora, les denúncies en l’àmbit del transport durant el mes de maig van ser similars a les de la resta de mesos. “Respecte als fets penals relacionats amb el trànsit, els delictes de conducció sota els efectes de l’alcohol i conduir sense permís han estat els més representats”, subratlla González.

      AP-7

      Conforme ha anat avançant el 2022, amb la mobilitat ja plenament recuperada després de la pandèmia, ha anat cobrant un funest protagonisme l’autopista AP-7, fins al punt d’acumular el 20% de les víctimes mortals d’enguany. Amb l’alliberament dels peatges, el volum de trànsit en aquesta via ha augmentat fins a un 40%. Si bé el transvasament de trànsit d’altres vies menys segures a l’AP-7 ha comportat una notòria reducció de la sinistralitat en aquestes carreteres, això també ha generat diversos efectes colaterals per a l’AP-7, com ara l’ús massiu d’una via que necessita reformes estructurals, l’increment exponencial del trànsit de vehicles pesants o el preocupant augment dels atropellaments mortals.

      Per tal de neutralitzar aquesta creixent sinistralitat a l’AP-7, el Departament d’Interior ha donat continuïtat al pla de contenció, ara de forma específica i intensiva per a l’autopista AP-7. A grans trets, les mesures consisteixen en:

      • Controls de velocitat per reduir la velocitat mitjana de conducció: controls estàtics i dinàmics al llarg de tota la via i també controls específics a vehicles que tenen velocitats limitades, com el transport de mercaderies
      • Controls integrals en vehicles de transport per detectar conducció sota els efectes de l’alcohol o les drogues, i per assegurar el compliment dels temps de conducció i de descans
      • Reforç de la inspecció aèria per detectar infraccions

      Al juny, durant aquest pla específic de vigilància de l’AP-7, dirigit especialment al control de la velocitat excessiva i del transport, es van fer 339 controls de velocitat, amb 306.236 vehicles controlats i 6.505 vehicles denunciats (això suposa el doble de controls i el triple de denúncies a l’AP-7 respecte al 2019). En relació amb els controls integrals en vehicles de transport, se’n van fer 145, en els quals es van detectar 199 infraccions de la normativa de transports i 816 de la normativa de trànsit. D’aquestes, convé destacar que 327 van ser per excés de velocitat i 296, per distraccions.

      Aquestes mesures es van posar en marxa el cap de setmana llarg de la Segona Pasqua i es mantenen per als propers mesos. No obstant, paral·lelament a totes aquestes mesures, cal també la complicitat de tots els conductors i conductores, atès que la prudència i el compliment de les normes són indispensables per reduir el nombre de víctimes a les carreteres.

      La formació per a ciclistes arriba a les botigues especialitzades

      Els ciclistes són, juntament amb vianants, motoristes i usuaris de vehicles de mobilitat personal (VMP), el grup d’usuaris més vulnerable davant el repte d’una mobilitat sostenible i més segura per a tothom. Des de principi d’any, a les carreteres catalanes, tres ciclistes han mort, una vintena més han resultat ferits de gravetat i més de 200 han patit lesions lleus per un accident de trànsit.

      Per conscienciar aquest col·lectiu i per tal de concentrar públic potencial, els Mossos d’Esquadra han començat a fer xerrades de mobilitat segura en botigues especialitzades. La primera va tenir lloc a Lleida, a Cicles Fransi, a principis de juliol, coincidint també amb la campanya de controls intensius per prevenir les conductes de risc dels conductors de bicicleta coordinada pel Servei Català de Trànsit.

      En aquesta formació, Jesús Alcalde, agent dels Mossos i coordinador de l’àrea d’educació i formació viària de l’Àrea Regional de Trànsit de Ponent, va parlar dels beneficis de l’ús de la bicicleta, de les normes bàsiques de circulació amb aquest vehicle, de les mesures d’autoprotecció, de l’estadística d’accidentalitat dels darrers anys i de la gestió de les emocions com a conductors de bicicleta. En aquest sentit, Alcalde destaca que “a vegades els ciclistes estan pendents de si quan els avança algú ho fa de manera correcta i, si no és el cas, poden reaccionar deixant les mans del manillar, el que suposa un perill”. Entre d’altres aspectes, a la formació es va posar en relleu la importància de la percepció de perill en les situacions que es puguin trobar els ciclistes i es va recordar que aquests, juntament amb els vianants i la resta de conductors, comparteixen el trànsit per la xarxa viària i han de conviure-hi d’una manera respectuosa.

      En acabar l’acte, als assistents se’ls va obsequiar amb un braçalet reflector, un element de seguretat imprescindible per quan els ciclistes circulen de nit, amb condicions meteorològiques adverses amb poca visibilitat o per l’interior de túnels.