Fer segur l’anar a peu

infotransitDeixa un comentari

Des del 2010, 44 persones moren atropellades de mitjana cada any a Catalunya i es registren també més de 300 ferits de gravetat. Des del Servei Català de Trànsit continuem fent esforços per protegir els més vulnerables de la mobilitat amb l’objectiu de reduir-ne la sinistralitat. En aquest sentit, aquesta setmana, del 30 d’agost al 5 de setembre, coordinem amb les policies locals de diversos municipis una campanya preventiva de protecció de vianants en zona urbana.

Amb aquesta acció intensiva de vigilància es volen combatre tant aquells comportaments dels conductors que posin en perill la seguretat dels vianants com les conductes antireglamentàries o no segures de les persones que van a peu, com per exemple creuaments incorrectes, i també la detecció d’infraccions relacionades amb l’incompliment dels semàfors i els passos de vianants. En la darrera campanya setmanal realitzada enguany al març es van denunciar 362 actituds imprudents cada dia. Aquestes infraccions i comportaments de risc posen en perill els vianants. Cal posar en pràctica mesures de seguretat per protegir-los i per autoprotegir-se:

1) En zona urbana les principals actituds inadequades de vianants i conductors que cal evitar són:

  • No respectar els semàfors: passar en vermell.
  • Travessar sense mirar a l’esquerra i a la dreta per assegurar-te que ho pots fer sense risc.
  • Irrompre, els vianants, per zones no habilitades en situacions en què poden haver-hi riscos potencials relacionats amb la circulació de vehicles. A més, no sols són víctimes de les distraccions per l’ús del mòbil els conductors dels vehicles, sinó també els vianants, que corren un risc molt alt si no estan atents a l’hora de creuar els carrers i poden acabat sent atropellats.
  • Desplaçar-se, els vianants, per itineraris no reglamentaris però que es perceben com a itineraris correctes.
  • Envair, els vehicles (com els patinets elèctrics, però també les motocicletes que aparquen a les voreres, per exemple), zones de circulació exclusives per a transeünts que obstaculitzen els seus itineraris segurs i preferents, i que els obliga a optar per rutes alternatives que poden comportar perills. 

2) Pautes per prevenir atropellaments a la carretera:  

Per les autopistes i les autovies està totalment prohibida la circulació de vianants. Si inevitablement has de desplaçar-te per altres tipus de vies, has de seguir unes normes bàsiques per no posar en perill la pròpia seguretat ni la de la resta d’usuaris:

  • Si la via no disposa d’un espai especialment reservat per a vianants, s’ha de circular per l’esquerra, en sentit contrari al trànsit.
  • Cal circular pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada, arrambant-se tant com es pugui a la vora exterior.
  • Preferiblement, els vianants han de caminar l’un darrere l’altre.
  • Si és de nit o hi ha poca llum, cal portar una armilla reflectora. També és recomanable portar una llanterna per veure per on es camina i perquè els vehicles et vegin millor.

3) Cal ser conscient que, en cas d’avaria o accident i que calgui baixar del vehicle, el conductor i tots els ocupants passen a ser vianants, i a més en una situació especialment de risc. Què cal fer per actuar amb seguretat:

Una tràgica efemèride convertida en dia internacional

El 17 d’agost de 1896 a Anglaterra es va produir el primer atropellament mortal d’un cotxe a un vianant. La londinenca Bridget Driscoll, de 44 anys, va ser la primera víctima mortal de la història per l’impacte d’un automòbil. Posteriorment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va promoure el 17 d’agost com el Dia Internacional del Vianant per commemorar aquest fet tràgic, però també per convertir-lo en bandera de la reivindicació d’una mobilitat més segura a tot el món per als més vulnerables del trànsit, els vianants.

Al llarg del segle XX els vianants van anar perdent espai per a la seva circulació segura a tots els pobles i ciutats i la mobilitat amb vehicle de motor es va convertir en la prioritat. Actualment aquesta tendència s’està revertint i les actuacions van encaminades a pacificar el trànsit i a recuperar espais segurs per anar a peu. Segons dades de l’OMS cada any moren 270.000 vianants al món, xifra que representa un 22% del 1,3 milions de morts per accidents de trànsit. Convé destacar que precisament aquest 2021, coincidint amb la campanya d’aquest organisme #Love30 per exigir als governs mesures per augmentar la seguretat dels vianants i principalment la reducció dels límits de velocitat, a casa nostra va entrar en vigor, al maig, el límit de velocitat genèric de 30 km/h a pobles i ciutats.

El límit a 30 km/h redueix en un 80% el perill de morir atropellat, ja que si un vehicle que circula a aquesta velocitat impacta contra un vianant, el risc que la persona mori és del 10 %, mentre que si el mateix vehicle va a 50 km/h el risc s’eleva fins al 90 %. Amb aquesta velocitat es redueix a la meitat la distància necessària per aturar el vehicle: augmenta la seguretat viària. Té aquests altres efectes positius: menys soroll ambiental, nivells de contaminació més baixos i menys congestió, a més de la millora de la convivència entre els diferents usuaris i el foment de l’ús de mitjans de transport més actius i saludables.

Nuevo límite máximo de un año en las bajas temporales de los vehículos

InfotrànsitDeixa un comentari

Si no tienes que circular con tu vehículo durante un período de tiempo determinado, tienes la opción de darlo de baja temporalmente. Ahora bien, tal como anunció la DGT, hace pocos meses entró en vigor un cambio normativo, que establece que la baja temporal de un vehículo tiene una duración máxima de un año, si es que el titular no manifiesta su voluntad de mantenerlo fuera de la circulación solicitando sucesivas prórrogas.

Si, pasado el período de un año de baja temporal del vehículo, no se ha solicitado la prórroga de la baja, el vehículo volverá a estar automáticamente en situación activa. Por lo tanto, generará las obligaciones administrativas y fiscales que correspondan, tales como el impuesto de vehículos de tracción mecánica.

Las prórrogas del plazo de baja temporal se podrán solicitar a la Jefatura de Tráfico como máximo dos meses antes de la fecha de finalización de la baja temporal.

¿A qué se debe el cambio en la normativa?

Esta medida de establecer una duración máxima de un año para las bajas temporales de los vehículos tiene el objetivo de evitar el abuso de este tipo de baja que hacen algunos talleres para evadir la obligación de llevar el vehículo a un centro autorizado de tratamiento (CAT) al final de su vida útil. Asimismo, la Comisión Europea instaba en un informe a los estados a adoptar medidas «sobre los procedimientos administrativos de las bajas temporales» y «la mejora del conocimiento de la información del Registro de Vehículos» que evitaran las situaciones en las que precisamente un vehículo no acabe su vida útil en un CAT.

¿Qué debes saber si das de baja el vehículo por un período de tiempo?

  • De entrada, puedes dar de baja de forma voluntaria cualquier vehículo: turismo, motocicleta, camión, autobús, etc. El coste del trámite de este tipo de baja es de 8,59 € (excepto en caso de sustracción del vehículo).
  • Puedes hacer la gestión como titular del vehículo o como persona autorizada en su nombre.
  • Una vez realizado el trámite, recuerda que durante el período que el vehículo esté de baja temporalmente no puede circular y está exento de pagar el impuesto municipal de circulación. En esta situación, no es necesario tener la ITV en vigor ni contratar un seguro para tu vehículo. Eso sí, cuando se quiera volver a circular con el vehículo, se deberá tramitar el alta del vehículo en baja temporal, y sí que se necesitarán la ITV y el seguro.
  • También conviene destacar que el vehículo deberá guardarse en una propiedad privada, dado que cualquier vehículo estacionado en la vía pública debe tener el seguro correspondiente y haber pasado la ITV.
  • Por último, si existe algún precinto sobre el vehículo, no se podrá tramitar la baja, ya sea temporal o definitiva, y convendrá cancelarlo previamente a la solicitud de la baja.

¿Y en el caso de la baja definitiva del vehículo?

La baja definitiva de un vehículo implica llevarlo al desguace y, por tanto, a menos que el vehículo tenga un valor histórico, será imposible recuperarlo. Se diferencia de la baja temporal que hemos comentado en el sentido de que, en este otro caso, aunque el vehículo no se utilizará durante un período de tiempo determinado, es muy posible que se vuelva a utilizar en un futuro. Por lo tanto, es un estado que es fácil de revertir, lo que en la baja definitiva no pasa.

La baja definitiva es un trámite necesario para retirar un vehículo de la circulación cuando ha llegado al fin de su vida útil. En este supuesto, tienes que llevarlo a un desguace o en un centro autorizado de tratamiento de vehículos, desde donde se encargarán de realizar la baja, sin que tengas que desplazarte a las oficinas de Tráfico. Una vez allí te entregarán un certificado de destrucción del vehículo y el justificante de la baja definitiva, que deberás conservar por si lo tuvieras que acreditar ante cualquier Administración. Como en el caso anterior, si existe algún precinto sobre el vehículo, no se podrá tramitar la baja y convendrá cancelarlo previamente a la solicitud de la baja.

El trámite de gestión de la baja definitiva es gratuito y también lo puede realizar el titular del vehículo o cualquier persona autorizada en su nombre.

Puedes ampliar la información sobre cómo solicitar la baja temporal o definitiva del vehículo y descargar los impresos necesarios a través de la DGT.

Nou límit màxim d’un any en les baixes temporals dels vehicles

InfotrànsitDeixa un comentari

Si no has de circular amb el teu vehicle durant un període de temps determinat, tens l’opció de donar-lo de baixa temporalment. Ara bé, tal com va anunciar la DGT, fa pocs mesos va entrar en vigor un canvi normatiu, que estableix que la baixa temporal d’un vehicle té una durada màxima d’un any, si és que el titular no manifesta la seva voluntat de mantenir-lo fora de la circulació i sol·licita pròrrogues successives.  

Si, un cop passat el període d’un any de baixa temporal del vehicle, no s’ha sol·licitat la pròrroga de la baixa, el vehicle tornarà a estar automàticament en situació activa. Per tant, generarà les obligacions administratives i fiscals que corresponguin, tals com l’impost de vehicles de tracció mecànica.

Les pròrrogues del termini de baixa temporal es podran sol·licitar a la DGT com a màxim dos mesos abans de la data de finalització de la baixa temporal.

A què es deu el canvi en la normativa?

Aquesta mesura d’establir una duració màxima d’un any per a les baixes temporals dels vehicles té l’objectiu d’evitar l’abús d’aquest tipus de baixa que fan alguns tallers per tal d’evadir l’obligació de portar el vehicle a un centre autoritzat de tractament (CAT) al final de la seva vida útil. Així mateix, la Comissió Europea instava en un informe els estats a adoptar mesures “sobre els procediments administratius de les baixes temporals” i “la millora del coneixement de la informació del Registre de Vehicles” que evitessin les situacions en què precisament un vehicle no acabi la seva vida útil en un CAT.

Què has de saber si dones de baixa el vehicle per un període de temps?

  • D’entrada, pots donar de baixa de manera voluntària qualsevol vehicle:  turisme, motocicleta, camió, autobús, etc. El cost del tràmit d’aquest tipus de baixa és de 8,59 € (excepte en cas de sostracció del vehicle).
  • Pots fer la gestió com a titular del vehicle o com a persona autoritzada en nom seu.
  • Un cop fet el tràmit, recorda que durant el període que el vehicle estigui de baixa temporalment no pot circular i està exempt de pagar l’impost municipal de circulació. En aquesta situació, no és necessari tenir la ITV en vigor ni contractar una assegurança per al vehicle. Això sí, quan es vulgui tornar a circular amb el vehicle,  s’haurà de tramitar l’alta del vehicle en baixa temporal, i sí que es necessitaran la ITV i l’assegurança.  
  • També convé destacar que el vehicle s’haurà de guardar en una propietat privada, atès que qualsevol vehicle estacionat a la via pública ha de tenir l’assegurança corresponent i haver passat la ITV.
  • Finalment, si existeix algun precintament sobre el vehicle, no es podrà tramitar la baixa, ja sigui temporal o definitiva, i convindrà cancel·lar-lo prèviament a la sol·licitud de la baixa.

I en el cas de la baixa definitiva del vehicle?

La baixa definitiva d’un vehicle implica portar-lo a desballestar i, per tant, tret que el vehicle tingui un valor històric, serà impossible recuperar-lo. Es diferencia de la baixa temporal que hem comentat en el sentit que en aquest altre cas tot i que el vehicle no s’utilitzarà durant un període de temps determinat, és molt possible que se’n torni a fer ús en un futur. Per tant, és un estat que es fàcil de revertir, cosa que en la baixa definitiva no passa.

La baixa definitiva és un tràmit necessari per retirar un vehicle de la circulació quan ha arribat a la fi de la seva vida útil. En aquest supòsit, has de portar-lo a un centre de desballestament o a un centre autoritzat de tractament de vehicles, des d’on s’encarregaran de fer la baixa, sense que hagis de desplaçar-te a les oficines de la DGT. Un cop allà t’entregaran un certificat de destrucció del vehicle i el justificant de la baixa definitiva, que hauràs de conservar per si ho haguessis d’acreditar davant de qualsevol Administració.  Com en el cas anterior, si existeix algun precintament sobre el vehicle, no es podrà tramitar la baixa i convindrà cancel·lar-lo prèviament a la sol·licitud de la baixa.

El tràmit de gestió de la baixa definitiva és gratuït i també el pot fer el titular del vehicle o qualsevol persona autoritzada en nom seu.

Pots ampliar la informació sobre com sol·licitar la baixa temporal o definitiva del vehicle i descarregar els impresos necessaris a través de la DGT.

Señales de tráfico: orden y seguridad en la carretera

infotransitDeixa un comentari

Placas circulares, triangulares, rectangulares o cuadradas con símbolos o leyendas sobre un fondo de color y sustentadas en postes o pórticos. En las carreteras y calles encontramos numerosas señales verticales de tráfico y es vital conocer su significado. Su misión es advertir, reglamentar o informar a los usuarios de la vía, con la suficiente antelación, de determinadas circunstancias de la misma infraestructura o de la circulación. De este modo, las señales aumentan la seguridad vial y contribuyen a una mayor eficiencia y comodidad en la movilidad, ya sea alertando sobre peligros que nos puedan sobrevenir en la vía, transmitiendo un mandato sobre una norma o aportando informaciones de interés.

Las primeras señales se remontan a muchos siglos atrás, cuando todos los caminos llevaban a Roma. Hablamos de los miliarios, unas columnas de piedra normalmente cilíndricas que tenían por objetivo orientar a los viajeros que transitaban por las calzadas romanas marcando la distancia en millas de la época –1.481 metros– entre el lugar concreto y la capital del Imperio romano o cualquier otra ciudad importante de este Imperio.

Con el auge del automóvil, a principios del siglo pasado llegó el incremento de la movilidad y la necesidad de crear ciertas normas consensuadas para poner orden. En este contexto aparecieron las señales modernas: en 1909, en París, nueve países europeos acordaban utilizar cuatro símbolos pictóricos para representar las situaciones de peligro, curva, intersección y paso a nivel.

Modelos de señalización

Después de este primer acuerdo, entrado ya el siglo XX, se celebraron dos cumbres internacionales bajo el amparo de Naciones Unidas, la primera en 1949 en Ginebra y más tarde en 1968 en Viena, donde se definió el modelo de señalización vial que actualmente está vigente en toda Europa, gran parte de Asia y muchos países de África.

Este modelo se basa en la preeminencia de los símbolos y establece qué formas y colores se usan para indicar un mismo concepto. Así, a grandes rasgos, las señales triangulares advierten, las que tienen forma redonda prohíben, limitan u obligan, y, finalmente, aquellas que tienen formato rectangular o cuadrado informan u orientan. Dada su importancia, las señales de prioridad de paso tienen configuraciones diferentes a todas las demás: el estop es octogonal y rojo y el ‘ceda el paso’ tiene forma de triángulo invertido blanco con el contorno rojo.

Los Estados Unidos, por su parte, desarrollaron un sistema de señalización vial diferente, que también fue adoptado por otros países anglosajones como Australia o Nueva Zelanda, así como en América Latina, y que incluye más palabras escritas. Sin embargo, con el paso del tiempo, ha ido incorporando signos coincidentes con los que podemos encontrar aquí. Además, el estop como hoy lo conocemos surgió allí, en 1923, si bien William Phelps Eno, considerado uno de los precursores de la seguridad vial, impulsó un primer modelo cuadrado y con letras negrassobre fondo blanco en Detroit en el año1915.

Prioridad entre diferentes tipos de señales

Hay que tener en cuenta que las señales verticales son solo uno de los tipos de señalización que nos podemos encontrar circulando y, en este sentido, hay que recordar que existe un orden de prioridad:

·       en primer lugar, prevalecen las señales y órdenes de los agentes,
·       a continuación, la señalización circunstancial que pueda haber,
·       seguidamente los semáforos,
·       luego las señales verticales de circulación
·       y, por último, las marcas viales de la calzada.

Senyals de trànsit: ordre i seguretat a la carretera

infotransitDeixa un comentari

Plaques circulars, triangulars, rectangulars o quadrades amb símbols o llegendes sobre un fons de color i sustentades en posts o pòrtics. A les carreteres i carrers hi trobem nombrosos senyals verticals de trànsit i és cabdal conèixer-ne el significat. La seva missió és advertir, reglamentar o informar els usuaris de la via, amb l’antelació suficient, de determinades circumstàncies de la mateixa infraestructura o de la circulació. D’aquesta manera, els senyals augmenten la seguretat viària i contribueixen a fer la mobilitat més eficient i còmoda, ja sigui alertant sobre perills que ens puguin sobrevenir a la via, transmetent una prescripció sobre una norma o aportant informacions d’interès.

Els primers senyals es remunten a molts segles enrere, quan tots els camins portaven a Roma. Parlem dels mil·liaris, unes columnes de pedra normalment cilíndriques que tenien per objectiu orientar els viatgers que transitaven per les calçades romanes marcant la distància en milles de l’època –1.481 metres– entre el lloc concret i la capital de l’Imperi romà o qualsevol altra ciutat important d’aquest Imperi.

Amb l’auge de l’automòbil, a principis del segle passat va arribar l’increment de la mobilitat i la necessitat de crear certes normes consensuades per posar-hi ordre. En aquest context van aparèixer els senyals moderns: el 1909, a París, nou països europeus acordaven fer servir quatre símbols pictòrics per representar les situacions de perill, corba, intersecció i pas a nivell.

Models de senyalització

Després d’aquest primer acord, entrat ja el segle XX, es van celebrar dues cimeres internacionals sota l’empara de les Nacions Unides, la primera el 1949 a Ginebra i més tard el 1968 a Viena, on es va definir el model de senyalització viària que actualment és vigent a tot Europa, gran part d’Àsia i molts països de l’Àfrica.

Aquest model es basa en la preeminència dels símbols i estableix quines formes i colors es fan servir per indicar un mateix concepte. Així, a grans trets, els senyals triangulars adverteixen, els que tenen forma rodona prohibeixen, limiten o obliguen, i, finalment, aquells quetenen format rectangular o quadrat informen o orienten. Atesa la seva importància, els senyals de prioritat de pas tenen configuracions diferents a tota la resta: l’estop és octogonal i vermell i el ‘cediu el pas’ té forma de triangle invertit blanc amb el contorn vermell.

Els Estats Units, per la seva banda, van desenvolupar un sistema de senyalització viari diferent,  que també va ser adoptat per altres països anglosaxons com Austràlia o Nova Zelanda, així com a l’Amèrica Llatina, i que inclou més paraules escrites. No obstant això, amb el pas del temps, ha anat incorporant signes coincidents amb els que podem trobar aquí. A més, l’estop com avui el coneixem va sorgir allà, el 1923, si bé William Phelps Eno, considerat un dels precursors de la seguretat viària, en va impulsar un primer model quadrat i amb lletres negres sobre fons blanc a Detroit l’any 1915.

Prioritat entre diferents tipus de senyals

S’ha de tenir en compte que els senyals verticals són només un dels tipus de senyalització que ens podem trobar quan circulem i, en aquest sentit, cal recordar que existeix un ordre de prioritat:

  • en primer lloc prevalen els senyals i ordres dels agents,
  • a continuació la senyalització circumstancial que hi pugui haver,
  • seguidament els semàfors,
  • després els senyals verticals de circulació
  • i, a l’últim, les marques viàries de la calçada.

Comer al volante

InfotrànsitDeixa un comentari

Hoy has terminado tarde del trabajo; tienes el tiempo justo para coger el coche y recoger a los niños en la escuela. Como no has tenido tiempo de comer, aprovechas el trayecto en coche para tomar un bocado. Total, te conoces el camino de memoria… Esta es una hipotética situación cotidiana que todos podemos comprender, pero representa un peligro que no debemos infravalorar: comer (o beber) al volante puede distraer durante la conducción y provocar un accidente.

Puede parecer una cuestión de poca importancia, pero no lo es. Si todos convenimos en que desviar la atención de la carretera para coger el móvil es una imprudencia, solo hay que sustituir el teléfono en la mano por un bocadillo para hacernos una idea de que esta acción es también potencialmente peligrosa.

En 2020, las distracciones fueron la primera causa de los accidentes con víctimas en las carreteras catalanas, por delante de la velocidad inadecuada y del alcohol y las drogas. Manipular el móvil es actualmente la distracción más extendida, pero también abstrae la atención sintonizar la radio, programar el GPS, comer o fumar.

¿Qué dice la normativa?

La normativa de tráfico no indica nada específicamente respecto a comer o beber mientras se conduce. No obstante, si hacerlo supone una infracción (distracción, principalmente), el hecho infractor se ajusta al artículo 18.1 del Reglamento general de circulación, que regula la obligación de atención permanente en la conducción de un vehículo. Entonces, si comer a la vez que conducimos provoca un peligro para la conducción, se sancionará por este artículo, por la desatención que implica.

Actualmente esta infracción está catalogada como leve, con una sanción de hasta 100 euros; no obstante, si la infracción se considera negligente del artículo 3.1 del Reglamento general de circulación, entonces se puede tipificar como una infracción grave, con sanción de 200 euros. Todo depende de la falta de atención en la conducción que haya representado la acción concreta, así como la afectación a la libertad de movimiento de las manos.

Distracciones y peligros

A pie de carretera, los agentes de tráfico del cuerpo de Mossos d’Esquadra son testigos cada día de desatenciones al volante, más o menos graves, además de las causadas por el móvil, como por ejemplo conductores repasando facturas o albaranes, espantando moscas o insectos, profesionales del transporte comiendo un bocadillo, o incluso con táper y tenedor, porque no tienen otro momento para hacerlo.

¿Qué puede pasar? Los accidentes más frecuentes asociados a las distracciones son salidas de vía, colisiones frontales, alcances con el vehículo de delante o atropellos. En la carretera, un segundo de distracción para coger el bocadillo o para abrir una lata de refresco puede ser suficiente para sufrir un siniestro. Comer o beber durante la conducción es un riesgo que podemos evitar: si no se dispone de tiempo para parar un momento, siempre será mejor dejarlo para más tarde antes que correr el riesgo que pueda ser nuestra última comida.

Menjar al volant

InfotrànsitDeixa un comentari

Avui has plegat tard de la feina; tens el temps just per agafar el cotxe i recollir els nens a l’escola. Com que no has tingut temps de dinar, aprofites el trajecte en cotxe per fer un mos. Total, et coneixes el camí de memòria… Aquesta és una hipotètica situació quotidiana que tots podem comprendre, però representa un perill que no hem de menystenir: menjar (o beure) al volant pot distreure de la conducció i provocar un accident.

Pot semblar una qüestió de poca importància, però no ho és. Si tots convenim que desviar l’atenció de la carretera per agafar el mòbil és una imprudència, només cal substituir el telèfon a la mà per un entrepà per fer-nos una idea que aquesta acció és també potencialment perillosa.

L’any 2020, les distraccions van ser la primera causa dels accidents amb víctimes a les carreteres catalanes, per davant de la velocitat inadequada i de l’alcohol i les drogues. Manipular el mòbil és actualment la distracció més estesa, però també abstreu l’atenció sintonitzar la ràdio, programar el GPS, menjar o fumar.

Què hi diu la normativa?

La normativa de trànsit no indica res específicament respecte a menjar o beure mentre es condueix. No obstant, si fer-ho esdevé infracció (distracció, principalment), el fet infractor s’encabeix en l’article 18.1 del Reglament general de circulació, que regula l’obligació d’atenció permanent en la conducció d’un vehicle. Aleshores, si menjar alhora que conduïm provoca un perill per a la conducció, se sancionarà per aquest article, per la desatenció que implica.

Actualment aquesta infracció està catalogada com a lleu, amb una sanció de fins a 100 euros; no obstant, si la infracció es considera negligent de l’article 3.1 del Reglament general de circulació, aleshores es pot tipificar com una infracció greu, amb sanció de 200 euros. Tot depèn de la manca d’atenció en la conducció que hagi representat l’acció concreta, així com l’afectació en la llibertat de moviment de les mans.

Distraccions i perills

A peu de carretera, els agents de trànsit del cos de Mossos d’Esquadra són testimonis cada dia de desatencions al volant, més o menys greus, a més de les causades pel mòbil, com per exemple conductors que repassen factures o albarans, espanten mosques o insectes, professionals del transport que mengen un entrepà, o fins i tot amb tàper i forquilla, perquè no tenen un altre moment per fer-ho.

Què pot passar? Els accidents més freqüents associats a les distraccions són sortides de via, col·lisions frontals, encalços amb el vehicle de davant o atropellaments. A la carretera, un segon de distracció per agafar l’entrepà o per obrir una llauna de refresc pot ser suficient per patir un sinistre. Menjar o beure durant la conducció és un risc que podem evitar: si no es disposa de temps per aturar-se un moment, sempre serà millor deixar-ho per més tard abans que córrer el risc que pugui ser el nostre últim àpat.

Conducir tras la pandemia

infotransitDeixa un comentari

¿En la actual reanudación hacia la normalidad, el estado emocional afecta en el binomio movilidad-siniestralidad?

La tarea de conseguir una movilidad segura y sostenible es una labor compleja, que requiere de la complicidad de todos los agentes implicados: peatones; conductores; educación vial a lo largo del ciclo vital; industria y comercio de vehículos; diseño, construcción y mantenimiento de redes viales; planes de movilidad segura y sostenible, etc., etc. Aunque las variables mencionadas son requisito necesario e imprescindible, ninguna de ellas tiene tanto peso como la de las actitudes favorables a la movilidad segura y responsable.

Las actitudes, sean del tipo que sean, se sustentan en tres ejes básicos y fundamentales: 1) el cognitivo, 2) el emocional y 3) el conductual. Estos tres ejes, o factores, interactúan entre sí, por lo que podemos afirmar que adoptar o no una actitud favorable hacia una movilidad sin accidentes, sea como conductor de cualquier vehículo o como peatón, y siguiendo en los tres factores actitudinales, va a depender:

  1. De la percepción personal de la situación vivida, de sus creencias, de sus pensamientos y de sus experiencias previas relacionadas con el contexto vivenciado (factor cognitivo);
  2. De las emociones, anticipatorias, inmediatas o posteriores que le genera el escenario de referencia (factor emocional);
  3. De la manifestación y resultado de su conducta en respuesta a los estímulos que provienen de la situación experimentada (factor conductual).

“Encontramos a personas que vivencian la liberación de la opresión y las limitaciones experimentadas aumentando su nivel de aceptación y de exposición al riesgo”

Desde el punto de vista psicológico, en el análisis de la evolución de la siniestralidad asociada a la movilidad hacia lo que debería ser el final de la pandemia COVID, hemos observado que, tras un extenso periodo de tiempo en el que se ha padecido restricción de movilidad; reducción drástica de encuentros a no más allá de la burbuja familiar; limitación al ocio, a la distensión, a la diversión, a las vacaciones o escapadas de fin de semana; exposición a la angustia por no poder estar, sentir o tocar a nuestros mayores, o a nuestros enfermos por estar en centros geriátricos o en recintos hospitalarios; la paradoja del desconsuelo y dolor, cuando el tiempo y la muerte nos han dado margen y permiso para despedirnos de nuestros seres queridos, pero la pandemia no.

Enlazando lo expuesto hasta aquí, con los tres factores que explican las actitudes y relacionando la vuelta a la normalidad con el aumento de la siniestralidad en la movilidad, concluimos que:

  1. La percepción de haber estado sometidos a miedos, restricciones e incertidumbre, el saber que estamos ante una amenaza constante y de incierto pronóstico personal, el creer que ante situaciones similares lo mejor es seguir la expresión de carpe diem, igual a “aprovecha el momento presente, no sea que mañana no puedas” (factor cognitivo);
  2. Sentir emocionalmente la necesidad de liberarnos, de escapar de alguna manera del encierro, de la incerteza y de la amenaza a la que nos somete el perverso e infatigable virus (factor emocional);
  3. Aunque afortunadamente el comportamiento no es generalizado, encontramos a personas que vivencian la liberación de la opresión y las limitaciones experimentadas aumentando su nivel de aceptación y de exposición al riesgo. La evidencia se observa en que, durante este lento y angustioso retorno a la normalidad, han aumentado las infracciones y, por extensión, los accidentes de tráfico asociados a la velocidad, a las distracciones, al consumo de alcohol y otras drogas, a la falta de cumplimiento de las normas y señales… (factor conductual).

“La pandemia ha desprovisto a algunos usuarios de la vía del sosiego y de la calma necesarias para una óptima y deseable convivencia vial”

Sea como sea, el error, la desolación y la pena está en poner en peligro la vida propia y la ajena por exponernos a situaciones de riesgo “ampliamente conocidas” asociadas a la movilidad y que se han mencionado al final del párrafo anterior. Quizás por la premura, o por la insensatez, de querer recuperar el tiempo y las ocasiones perdidas ante el horror de una pandemia, que ha desprovisto a algunos usuarios de la vía del sosiego y de la calma necesarias para una óptima y deseable convivencia vial.

Sebastià Sánchez Marín

Presidente de la Sección de Psicología de la Movilidad y de la Seguridad del Colegio Oficial de Psicología de Catalunya

Conduir després de la pandèmia

infotransitDeixa un comentari

En l’actual represa cap a la normalitat, l’estat emocional afecta en el binomi mobilitat-sinistralitat?

La tasca d’aconseguir una mobilitat segura i sostenible és una feina complexa, que requereix la complicitat de tots els agents implicats: vianants; conductors; educació viària al llarg del cicle vital; indústria i comerç de vehicles; disseny, construcció i manteniment de xarxes viàries; plans de mobilitat segura i sostenible, etc., etc. Encara que les variables esmentades són un requisit necessari i imprescindible, cap d’elles no té tant pes com la de les actituds favorables a la mobilitat segura i responsable.

Les actituds, siguin del tipus que siguin, se sustenten en tres eixos bàsics i fonamentals: 1) el cognitiu, 2) l’emocional i 3) el conductual. Aquests tres eixos, o factors, interactuen entre si, per la qual cosa podem afirmar que adoptar o no una actitud favorable envers una mobilitat sense accidents, sigui com a conductor de qualsevol vehicle o com a vianant, i seguint en els tres factors actitudinals, dependrà:

  1. De la percepció personal de la situació viscuda, de les seves creences, dels seus pensaments i de les seves experiències prèvies relacionades amb el context vivenciat (factor cognitiu);
  2. De les emocions, anticipatòries, immediates o posteriors que li genera l’escenari de referència (factor emocional);
  3. De la manifestació i resultat de la seva conducta en resposta als estímuls que provenen de la situació experimentada (factor conductual).

“Trobem persones que vivencien l’alliberament de l’opressió i les limitacions experimentades augmentant el seu nivell d’acceptació i d’exposició al risc”

Des del punt de vista psicològic, en l’anàlisi de l’evolució de la sinistralitat associada a la mobilitat cap al que hauria de ser el final de la pandèmia COVID, hem observat que, després d’un extens període de temps en què s’ha patit restricció de mobilitat; reducció dràstica de trobades a no més enllà de la bombolla familiar; limitació al lleure, a la distensió, a la diversió, a les vacances o escapades de cap de setmana; exposició a l’angoixa per no poder sentir o tocar les nostres persones grans o els nostres malalts, o estar amb ells, per ser en centres geriàtrics o en recintes hospitalaris; la paradoxa del desconsol i dolor, quan el temps i la mort ens han donat marge i permís per acomiadar-nos dels nostres éssers estimats, però la pandèmia no.

Enllaçant el que s’ha exposat fins aquí, amb els tres factors que expliquen les actituds i relacionant la tornada a la normalitat amb l’augment de la sinistralitat en la mobilitat, concloem que:

  1. La percepció d’haver estat sotmesos a pors, restriccions i incertesa, el saber que estem davant d’una amenaça constant i d’incert pronòstic personal, el creure que davant de situacions similars el millor és seguir l’expressió de carpe diem, igual a “aprofita el moment present, no sigui que demà no puguis” (factor cognitiu);
  2. Sentir emocionalment la necessitat d’alliberar-nos, d’escapar d’alguna manera de la clausura, de la incertesa i de l’amenaça a què ens sotmet el pervers i infatigable virus (factor emocional);
  3. Encara que afortunadament el comportament no és generalitzat, trobem persones que vivencien l’alliberament de l’opressió i les limitacions experimentades augmentant el seu nivell d’acceptació i d’exposició al risc. L’evidència s’observa en el fet que, durant aquest lent i anguniós retorn a la normalitat, han augmentat les infraccions i, per extensió, els accidents de trànsit associats a la velocitat, a les distraccions, al consum d’alcohol i altres drogues, a la falta de compliment de les normes i senyals… (factor conductual).

“La pandèmia ha desproveït alguns usuaris de la via de l’assossec i de la calma necessàries per a una òptima i desitjable convivència viària”

Sigui com sigui, l’error, la desolació i la pena està en posar en perill la vida pròpia i l’aliena per exposar-nos a situacions de risc “àmpliament conegudes” associades a la mobilitat i que s’han esmentat al final del paràgraf anterior. Potser per la pressa, o per la insensatesa, de voler recuperar el temps i les ocasions perdudes davant de l’horror d’una pandèmia, que ha desproveït alguns usuaris de la via de l’assossec i de la calma necessàries per a una òptima i desitjable convivència viària.

Sebastià Sánchez Marín
President de la Secció de Psicologia de la Mobilitat i de la Seguretat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

En los trayectos cortos, no bajes la guardia

InfotrànsitDeixa un comentari

El verano es, para muchos, sinónimo de vacaciones, un periodo del año para desconectar de la rutina diaria e irse, ya sea hacia la playa o la montaña. Pero con la conducción no vale bajar la guardia, tampoco a la hora de hacer un trayecto corto o por vías conocidas. «A veces tenemos tendencia a relajarnos porque estamos de vacaciones, pero conducir no deja de tener su riesgo», apunta en este sentido el subinspector Marc Patxot, jefe del Área Regional de Tráfico (ART) Metro Sur de los Mossos d’Esquadra, y añade: «No nos podemos confiar en que el trayecto es de pocos minutos, que lo hacemos a menudo o pensar que solo vamos a la playa o a la piscina; cualquier distracción nos puede llevar a sufrir un accidente.»

En los trayectos cortos o por vías conocidas, habituales en vacaciones, un exceso de confianza nos puede hacer cometer ciertas infracciones que pueden conllevar consecuencias graves. Aunque parezca una obviedad, es importante recordar que hay que mantener la misma atención y las mismas medidas de seguridad tanto si hacemos un trayecto de solo 200 metros como si nos desplazamos 200 kilómetros.

El subinspector Marc Patxot destaca algunos consejos a tener en cuenta:

  • Por corto y repetitivo que sea el trayecto no te confíes, el exceso de confianza nos puede distraer. Mantén la atención en todo momento: no te distraigas con el móvil ni comas o bebas durante la conducción.

  • No olvides la importancia de utilizar los sistemas de retención infantil y el cinturón de seguridad, un frenazo brusco puede ser necesario en cualquier momento.

  • Use siempre calzado adecuado, nunca chanclas, tanto en coche como en motocicleta. Igualmente, si vas en moto, usa siempre casco integral, guantes, chaqueta con protecciones y pantalones largos: aunque el recorrido sea corto, siguen siendo piezas importantes para evitar erosiones en caso de caída.

  • En motocicleta no lleves bultos como, por ejemplo, parasoles o mochilas grandes en la espalda, en caso de caída pueden agravar las lesiones. En coche también debes llevarlos en el maletero, así no impedirás la visibilidad y evitarás golpes y distracciones mientras te desplaces.

  • Aunque tengas que hacer trayectos cortos, ten cuidado del mantenimiento del vehículo.

  • Y, por supuesto, sé siempre respetuoso con los demás usuarios de la vía, respeta la velocidad permitida o ajústala a las circunstancias con las que te puedas encontrar y no conduzcas después de haber consumido alcohol u otras sustancias.

Los pequeños viajes pueden convertirse en desplazamientos muy peligrosos si nos arriesgamos con conductas que podríamos evitar y relajamos las medidas de seguridad: estas vacaciones no bajes la guardia, ¡evita accidentes!