L’ajut psicològic de compartir les conseqüències d’un sinistre viari

“Un sinistre de trànsit és com un tsunami. L’onada ve quan menys t’ho esperes i ho arrasa tot. Deixa la vida devastada i s’ho emporta tot.” Així és com l’Ana viu l’accident que va tenir el seu fill de 22 anys. Fa dos anys anava de passatger posterior en un cotxe que circulava amb excés de velocitat, va perdre el control i va xocar contra un mur. El conductor va sobreviure al xoc. En canvi, el seu fill va perdre la vida.  

Cada quinze dies, l’Ana té la possibilitat de compartir la seva tràgica experiència en grup amb altres persones que, com elles mateixes manifesten, “parlen el seu mateix llenguatge”: el de la impotència, la ràbia, la frustració, el dolor i la incomprensió de com s’ha truncat la seva vida per la distracció, irresponsabilitat o fins i tot temeritat que han tingut altres persones durant la conducció. I, més enllà d’això, de les dificultats posteriors al sinistre a l’hora de tramitar i gestionar la pèrdua o el propi dany amb un sistema que, tot i oferir recursos, a vegades veuen insuficient i allunyat de les seves necessitats i circumstàncies. Un sistema pel qual se senten “atropellats” un segon cop. “Només som un número d’expedient”, diuen alguns d’ells, com el José Manuel, un motorista que explica que fa tres anys se’l va emportar un cotxe per davant i encara té dificultats per poder cobrir l’operació que necessita. “Som un número entre molts.” 

Stop Accidentes Catalunya és una associació de víctimes d’accidents de trànsit que ofereix aquests grups d’ajuda mútua en línia el primer i tercer dijous de mes, durant tot l’any, excepte en períodes de vacances. La seva directora i també psicòloga experta en dol, Marilina Ferrer, explica que són sessions en línia d’una hora i mitja en què participen persones d’arreu de l’Estat espanyol que han perdut un familiar –com l’Ana– o bé una part de les seves capacitats físiques o psicològiques arran d’un sinistre –com el José Manuel–, amb l’objectiu d’afrontar la nova situació i adaptar-s’hi. “No són exactament grups de dol, sinó un espai de trobada de persones que fa poc temps que han tingut la pèrdua amb d’altres que ja fa temps i han estat capaces d’adaptar-se a la seva situació de vida” –aclareix Ferrer. “Els organitzem des de fa 15 anys, en fem difusió a través del nostre web i els donem a conèixer a la policia, als hospitals, al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit com el SIAVT i al Servei d’Inclusió de les Víctimes de Trànsit ferides greus en el seu entorn social com l’INVICTES” –detalla– aquests darrers serveis, impulsats pel Servei Català de Trànsit.

Com funcionen les sessions en línia d’ajuda mútua

Marilina Ferrer explica que les sessions les coordina un psicòleg especialista en dol i en dinàmiques de grup. “La funció del coordinador és centrar els temes i procurar que tothom parli, ja que tothom té coses a aportar als altres.” El nombre de persones que hi participen és variable. Amb tot, “quan hi ha una persona nova al grup, tothom es presenta, se li dona la benvinguda i es deixa que sigui aquesta persona qui digui sobre què li agradaria parlar. A partir d’aquí, es demana a la resta que facin les seves aportacions”.

És el cas de la Lourdes, que el 17 d’octubre es va incorporar al grup per primera vegada i va explicar que l’estiu passat es va veure implicada en un sinistre viari en què va morir un motorista que va avançar el cotxe que conduïa i d’altres vehicles en línia contínua. Se sent culpable dels fets ocorreguts, malgrat que ella conduïa correctament en aquella situació. Davant del seu testimoni, rep la comprensió d’altres participants de la sessió que l’ajuden a entendre que no va ser-ne responsable. Entre ells, en José Manuel, que, tot i ser motorista, com la persona que va morir en el sinistre de la Lourdes, no dubta a donar-li també suport a ella. 

Els temes plantejats en les sessions en línia poden ser diversos però també familiars per a un o altre membre del grup, com ara les emocions, les seqüeles físiques i psicològiques, l’atenció sociosanitària, els atestats policials, els tràmits administratius, els processos judicials, els pèrits, les assegurances, els ajuts i les prestacions que es poden rebre de l’Administració, entre d’altres. Per tant, l’intercanvi d’experiències i dubtes, juntament amb l’acompanyament professional, permet als participants trobar una atenció psicològica, orientació i també suport emocional en un moment d’extrema incertesa i vulnerabilitat.

Compartir sense jutjar l’altre

La directora de Stop Accidentes destaca que “compartir vol dir explicar el que ha passat i escoltar els altres. Això ajuda a poder veure la pròpia realitat des d’un altre angle i a entendre el que està passant i gestionar-ho. Parlem entre iguals, un mateix llenguatge, per dir-ho d’alguna manera, i sentim que podem compartir els pensaments, les vivències i sensacions sense ser jutjats. Això és molt important”.

“Totes les víctimes que han patit un sinistre greu han d’afrontar un canvi de vida sobtat. Si han patit lesions greus que potser els impediran desenvolupar la seva professió, la feina per a la qual s’havien preparat, potser els comporta una pèrdua d’identitat. Si algun familiar ha perdut la vida (pare, mare, parella o fills), a més del dolor i el patiment, canvia l’estructura de la família i canvien els rols dels membres. Es necessita molt de suport social i afectiu. També molt de suport per aprendre a gestionar les emocions com la ràbia, la por, la desesperança” –detalla Ferrer.

La Pilar i el Rafa coneixen molt bé aquestes emocions i com d’important és rebre suport. Fa més de dos anys, van perdre un dels fills en sinistre viari. “Havia hagut d’aturar el vehicle per una avaria i un camió, amb els tacògrafs manipulats i sense respectar els temps de descans, el va atropellar.” Un temps després, un altre fill de la parella va tenir un accident de moto. Tot i les lesions, se’n va poder sortir.

Davant d’experiències com aquestes, Marilina Ferrer explica que “l’ajuda mútua té un paper molt important en l’adaptació a la situació de vida que els toca afrontar a tots. Ajuda a treure l’atenció del que li ha passat a un per posar la mirada en l’altre. Aquest és un procés gradual i molt positiu. Es pot veure dins d’una mateixa reunió com els  assistents se centren en la persona que veuen més feble aquell dia”.

Els participants d’aquests grups d’ajuda mútua poden assistir-hi virtualment fins que ho considerin. L’associació no estableix un compromís màxim ni mínim. “El dol és un procés personal i el que desitgem és que les víctimes de sinistres viaris busquin allò que creguin que els pot ajudar més” –aclareix.

L’associació també ofereix a les víctimes i als afectats d’accidents de trànsit diferents tallers en línia de psicologia positiva i de consciència plena (mindfulness) que es van repetint un cop al mes, així com de presencials d’una durada trimestral a Barcelona en diferents centres cívics. I un cop a l’any, a més a més, fan unes convivències d’un cap de setmana amb l’objectiu de millorar també el benestar emocional de les persones.

(Bon) cap de setmana

La jornada del divendres finalitza i un crit d’eufòria retrona per tots els racons: bon cap de setmana! És el moment d’acomiadar-se dels deures i obligacions i canviar d’aires, arriba el temps de lleure i de descans. Malauradament, per a algunes persones, el cap de setmana esdevindrà més aviat una experiència amarga o, fins i tot, tràgica.

Les estadístiques així ho certifiquen: des de fa anys, els accidents mortals a les carreteres catalanes es reparteixen aproximadament al 50% entre els dies feiners i els caps de setmana, amb la diferència que al cap de setmana es concentren en dos dies i mig. Des de principi d’any, 75 de les 149 persones mortes en accident de trànsit han perdut la vida entre la tarda del divendres i el diumenge, o en festiu. Els diumenges, a més, són el dia més funest de la setmana, amb 26 morts enguany. Actualment, la probabilitat de mort per tipus de dia en un sinistre de trànsit l’encapçala el diumenge, amb un 29%.

La sinistralitat del cap de setmana

Què passa, doncs, els caps de setmana? Entre el migdia del divendres i la nit del diumenge es produeixen al territori un ampli ventall de desplaçaments per carretera, de trajecte curt i de trajecte llarg, d’anada i de retorn, per oci diürn i nocturn…, desplaçaments, en definitiva, de diversa índole concentrats en poc més de dos dies i repartits per la xarxa viària principal i secundària.  Si segmentem la sinistralitat a les carreteres entre la tarda del divendres i el diumenge, s’observa un alt percentatge de xocs frontals (al voltant d’un 35%), originats sovint per distraccions o maniobres imprudents. D’altra banda, un 38% dels morts en cap de setmana són motoristes, un percentatge que també augmenta sensiblement respecte a la resta de dies de la setmana. Pel que fa a l’edat de les víctimes mortals, una de cada quatre víctimes es troba en la franja de 45 a 54 anys.

Les infraccions del cap de setmana

Per analitzar el comportament dels conductors, hem d’observar les denúncies que es posen el cap de setmana. El factor comú que destaca amb claredat per sobre de la resta d’infraccions és l’excés de velocitat. El 55% de les denúncies fetes enguany en cap de setmana per la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra són per velocitat. El percentatge no és exclusiu d’aquest 2023: si analitzem els darrers cinc anys, se situa també al voltant del 50%. Si segmentem les dades de sancions per velocitat per dia, s’observa que els diumenges es corre encara més (57% del total de sancions) que els dissabtes (52%).

En segon lloc, a força distància de l’excés de velocitat, es troben les denúncies respecte a la matriculació o les condicions tècniques del vehicle, amb un 10,5% del total de sancions fetes pels Mossos d’Esquadra els caps de setmana. I en tercer lloc, la infracció d’una norma de circulació, amb un 8% del total de denúncies enguany. Convé destacar que la infracció d’una norma o senyal de trànsit és el segon factor concurrent més habitual en els accidents amb víctimes, només per darrere de les distraccions. A més, si ens fixem en les sancions per tipus de dia, els diumenges augmenten, de nou, per sobre dels dissabtes, amb un 10% de les denúncies per infracció d’una norma respecte al 5% dels dissabtes.

Finalment, el quart factor més habitual en les denúncies fetes en cap de setmana és el consum d’alcohol i drogues, el qual suma un 6,5% de les denúncies d’enguany. No obstant, al contrari d’altres factors, l’alcohol està més present els dissabtes (12% del total de sancions) que els diumenges (2,5%), una proporció que es manté també aquests darrers anys.  

En turisme i de mitjana edat

Qui comet més infraccions els caps de setmana? Si analitzem per franges d’edat les denúncies fetes els dissabtes i diumenges, s’observa que una quarta part de totes les denúncies (el 28%) són contra conductors de 40 a 49 anys. En canvi, la franja dels 20 als 29 anys suma un 11% de les multes. Els infractors més comuns no són els joves, sinó més aviat els conductors de mitjana edat. Si segmentem les sancions per tipus de vehicle, el turisme representa el principal infractor, amb el 88% del total de denúncies, molt per davant de les motos (6%) o els camions (5,5%).

Per tant, si tenim en compte que la gran majoria dels sinistres viaris tenen per causa el factor humà, si es fes un exercici col·lectiu de prudència i responsabilitat i se circulés a menys velocitat, es respectessin les normes i senyals de trànsit o no es consumís alcohol o drogues quan s’ha de conduir, es reduiria dràsticament la xifra de persones mortes a la carretera fins que, al capdavall, el cap de setmana fos un veritable bon cap de setmana per a tothom.

Més suport per afrontar un accident

L’atenció psicològica immediata en sinistres amb ferits greus s’amplia a menors de 18 anys

Des del març passat, és vigent un conveni de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit (SCT) i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per ampliar l’atenció psicològica immediata en accidents amb ferits greus on hi hagi menors de 18 anys. Aquesta és la principal novetat del document, atès que, fins ara, el límit de l’atenció eren els 12 anys. 

Per aquest conveni, a més, el SEM continuarà fent la gestió, la coordinació i el seguiment dels serveis de suport psicològic no només en el cas esmentat, sinó també en els següents:

  • Atenció a víctimes directes o indirectes en cas d’accidents mortals
  • La comunicació de males notícies. Suport psicològic per a casos on s’hagi de comunicar a un familiar directe una mort per sinistre viari
  • L’assistència al lloc de l’accident en sinistres amb múltiples víctimes
  • La recopilació i relació mensual del nombre d’actuacions dutes a terme

Aquest servei estarà actiu les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i donarà cobertura a tots els municipis de Catalunya, excepte a la ciutat de Barcelona, atès que l’Ajuntament de Barcelona ja disposa del Servei d’Atenció a Urgències Socials i del Servei d’Emergències Socials ubicats al Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUEB), que ja cobreix aquest servei. Amb tot, en casos excepcionals i si fos necessari, també podria ser activat.

Fotografies: Xavi Blanco | SEM

Una estratègia comuna per a moments i col·lectius de gran vulnerabilitat

Amb la novetat d’aquest conveni, es consolida una estratègia comuna per atendre les necessitats d’un col·lectiu vulnerable com són els menors d’edat, sobretot en cas de veure’s afectats per un sinistre viari tenint en compte la situació de desemparament que es produeix ja per si mateix. Per això, des de l’any 2017, l’SCT ha anat subscrivint amb el SEM, anualment, convenis de col·laboració. L’objectiu és oferir suport presencial i atenció especialitzada psicològica als afectats i persones de l’entorn de les víctimes d’accidents de trànsit, en cas de sinistres mortals o amb ferits greus, ara ja amb menors de 18 anys, derivant si s’escau el pacient a l’atenció primària o especialitzada.  

Des de fa anys, el Servei Català de Trànsit ha fet passes en aquesta mateixa direcció. Al març del 2012 va crear el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT) per oferir ajuda, informació i orientació objectiva i especialitzada perquè les víctimes o afectats d’un sinistre viari puguin portar a terme els tràmits necessaris, conèixer els recursos existents, obtenir informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent i rebre suport i atenció psicològica en la recuperació personal i social. D’altra banda, el 19 de gener d’enguany, el Govern va aprovar el Pacte nacional per a la mobilitat segura i sostenible 2021-2030, en el qual, en el subeix 6, hi ha una acció que és la de millorar l’atenció a les víctimes de trànsit i s’estableix l’ampliació dels serveis d’assistència psicològica. Per tant, a partir d’ara totes les víctimes indirectes de sinistres mortals i també totes les víctimes ferides greus podran utilitzar aquest servei.

En aquest context, el director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, explica que, al febrer de l’any passat i a la III Conferència Ministerial Mundial sobre Seguretat Viària, celebrada a Estocolm, el Departament d’Interior, a través de Trànsit, va adquirir uns compromisos amb les associacions de víctimes per millorar l’atenció a les víctimes dels sinistres viaris.  Un d’aquests compromisos ara s’ha pogut assolir gràcies al conveni amb el SEM vigent des del març d’enguany. Per Gendrau, “s’ha fet un pas que era indispensable en relació amb els menors d’edat, sobretot perquè ara podran rebre un suport psicològic i un assessorament en els moments confusos i de trasbals immediats a un sinistre viari”.

A més, el director de l’SCT també recorda que, per a moments posteriors al sinistre, les víctimes podran seguir tenint a la seva disposició el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit: “La bona feina que s’hi fa permet proporcionar una gestió integral als afectats després del sinistre i acostar un conjunt de recursos a les víctimes, tant les directes, aquelles que han patit l’accident (en alguns casos amb seqüeles de per vida), com les indirectes, ja siguin familiars o amics de les persones accidentades”.

Per part seva,  el gerent del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Antoni Encinas, explica que arran d’aquest conveni que s’ha signat, “el SEM posarà un equip de 90 psicòlegs especialitzats en emergències distribuïts per tot el territori de Catalunya a disposició de l’SCT. Gràcies a això, en el cas d’un accident de trànsit amb víctimes mortals o amb ferits greus menors d’edat, aquests professionals podran desplaçar-se al lloc de l’accident en un temps màxim d’entre 45 minuts i una hora per prestar suport emocional a les víctimes i a les persones del seu entorn”.  

Així mateix, Encinas afirma que “el SEM aposta des de fa temps per una visió integral de la salut que inclogui no només la salut física, sinó també la salut emocional i mental de les persones. En aquest context, creiem que aquest conveni de col·laboració és un nou pas endavant cap a una assistència immediata i de qualitat a les persones més vulnerables, com són els menors d’edat que han patit un accident de trànsit, i a les seves famílies”.

Pautes per no adormir-se a la carretera

Les parpelles et pesen, els músculs es relaxen i t’envaeix una càlida sensació d’abatiment… quan la son ens venç, és el moment d’anar a dormir i gaudir d’un son reparador. No obstant, si aquest moment de claudicació del cos i de la ment es produeix quan estem conduint, hem d’encendre totes les alarmes perquè correm el greu risc de patir o de provocar un accident.

Demà se celebra el Dia Mundial del Son, una jornada per conscienciar sobre els trastorns del son i la seva importància en la nostra salut i qualitat de vida. En el terreny de la seguretat viària, la somnolència és un factor de risc de patir un accident, atès que comporta:

  • Dificultats en la nostra capacitat de concentració i atenció
  • Augment del temps que triguem a reaccionar
  • Percepció deficient de l’entorn
  • Presa de decisions més lenta i amb errors
  • Canvis en el nostre comportament al volant: manca de paciència, inquietud, irritabilitat, etc.

Com evitem la fatiga?

La fatiga i la somnolència són reaccions naturals del nostre cos i no les podem apaivagar prenent una pastilla i llestos. Però sí que podem tenir en compte i adquirir una sèrie d’hàbits que ens poden mantenir lluny de la son i el cansament quan estem al volant:

  • Descans: la millor defensa contra la fatiga és descansar suficientment. No per obvi deixa de ser transcendental: dormir 7-8 hores cada dia evitarà l’aparició de la son.
  • Aturades: si el viatge és llarg, fes aturades periòdiques d’uns deu minuts cada dues hores i estira les cames. Si notes cansament, fes-ho abans.
  • Hidratació: hidrata’t bé; la falta de líquids provoca una reducció de l’atenció, cansament muscular i mal de cap.
  • Evita àpats copiosos i zero alcohol: no mengis de manera abundant, ja que provoca somnolència, i no consumeixis alcohol ni drogues.
  • Temperatura: evita les hores de més calor; les altes temperatures poden produir deshidratació i augmentar la fatiga. A l’interior del vehicle, procura mantenir una temperatura agradable i ventila de tant en tant per evitar-hi la sequedat.
  • Precaució amb els medicaments: no prenguis medicaments que puguin alterar les teves capacitats a l’hora de conduir; tampoc prenguis begudes estimulants.

Per últim, sobretot en desplaçaments de llarg recorregut i sempre que sigui possible, és convenient comptar amb un conductor alternatiu, per si apareix la fatiga o si no et trobes en condicions de conduir.

Alhora, cal combatre actituds errònies com menystenir la fatiga per tal d’arribar a destí com abans millor. Hem de pensar en l’aparició de la somnolència com si es tractés d’un indicador lluminós d’alarma del vehicle. Cal aturar-se i reposar; si no ho fem, correm el risc de no arribar mai.

Quan se’t creuen les sirenes

Les sirenes i els llums dels vehicles d’emergències a la carretera ens poden atabalar i fins i tot fer perdre els nervis perquè és una situació inesperada. “Sobretot, cal mantenir la calma i no quedar-se paralitzat. Cal evitar les frenades brusques per on s’està circulant”, demana Jordi Violan, tècnic de l’àrea d’Operacions del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Amb la llei a la mà, els conductors tenen l’obligació de facilitar el pas a un vehicle prioritari, ja siguin ambulàncies, patrulles policials o vehicles dels Bombers,que circula en servei d’urgència, després de percebre els senyals lluminosos i acústics que n’anuncien la proximitat. No fer-ho és una infracció greu que pot suposar una sanció de 200 euros. Per evitar una situació de bloqueig a peu de carretera, des del SEM ens expliquen com actuar amb seguretat en aquests escenaris quan hi intervé una ambulància que ha d’atendre un accident de trànsit:

Conduir una ambulància ràpidament per arribar com més aviat millor a una incidència amb víctimes té riscos i sempre s’ha d’intentar facilitar-los la feina al màxim. “Normalment la resposta dels usuaris és bona, però ens dificulta molt que els motoristes se’ns enganxin darrere de la unitat aprofitant que ens obrim pas entre la retenció”, explica taxativament Violan. “És un acció molt perillosa que ens complica la feina perquè, si hem de frenar sobtadament, la motocicleta pot acabar accidentada també. És una pràctica que demanem que s’eradiqui”, afegeix.

El tècnic de l’àrea d’Operacions del SEM també es mostra molt contundent amb els “voyeurs”: “Quan estem atenent una víctima, els conductors haurien d’estar atents a la conducció i no distreure’s mirant o fent-nos fotos. Amb actituds com aquesta poden desviar-se de la seva trajectòria i provocar més accidents, i a la vegada tampoc s’hauria de fer per respecte a les persones implicades.”

Cal tenir en compte que la tecnologia pot ser el gran aliat per poder respondre amb més seguretat i tranquil·litat a aquestes situacions imprevistes a la carretera. L’any passat es va posar en marxa l’app C-Mobile, que pot oferir als conductors de l’àrea metropolitana de Barcelona serveis com avisos sobre la presència de vehicles d’emergència.

En cas d’accident, fes el PAS

Saps què has de fer si mai et trobes amb un accident de trànsit?

Presenciar un xoc a la carretera pot ser un trasbals, però saber quin protocol seguir, en quin ordre s’ha d’actuar i també què no s’ha de fer és vital per oferir una ajuda útil a les persones que han patit un accident i als equips d’emergència que les assistiran. Així que, si mai ets testimoni d’un sinistre viari o ets el primer en arribar al lloc d’un accident, mantingues la calma i recorda una norma fonamental, el PAS, que és l’acrònim de les tres pautes que has de seguir:

Protegeix la zona
Alerta trucant al telèfon d’emergències @112
Socorre la persona que ha patit l’accident

Triangle, C-58

A continuació, et detallem el protocol pas a pas:

  1. Protegeix la zona accidentada

El pas inicial és l’autoprotecció, així que el primer que has de fer és aparcar tan bé com puguis el teu vehicle i posar-te l’armilla reflectant abans de baixar. Pel que fa a la protecció del lloc de l’accident, encén les llums d’emergència o posició i senyalitza la zona amb els triangles de presenyalització.

  1. Alerta els serveis d’emergència

A continuació, truca als serveis d’emergència marcant directament el 112. Fes-ho des d’un indret segur i mantingues la calma. Com més informació facilitis, millor, tant pel que fa al lloc de l’accident (carretera, punt quilomètric, sentit) com al nombre de ferits i tota la informació que puguis aportar sobre el seu estat (si estan conscients, si sagnen, etc.). També son rellevants les característiques i el nombre de vehicles implicats en l’accident. Com que en carretera és fàcil no saber on et trobes exactament, és útil tenir instal·lada al mòbil l’aplicació gratuïta My112, que permet l’enviament automàtic de les coordenades de localització de qui es posa en contacte amb els serveis d’emergències.

Després de facilitar tota la informació, respon les preguntes que et faci l’operador/a, segueix els consells que et doni i no pengis fins que no t’ho indiqui. Un cop hagis notificat l’accident, si la situació empitjora o canvia abans que arribin els equips d’emergència, torna a trucar al 112.

  1. Socorre les persones ferides

En aquest punt, cal tenir clar què no s’ha de fer. Com a norma general, no s’ha de moure els ferits, és a dir, no se’ls ha de treure del vehicle. Si la víctima és un motorista, en cap cas se li ha de treure el casc. Tampoc has d’intentar traslladar els ferits pel teu compte ni els has de donar beguda, menjar o medicaments. En canvi, el que sí que pots fer és quedar-te a prop d’ells, si és possible al seu costat, tranquil·litzant-los. En cas necessari, i sempre que en sàpigues, realitza els primers auxilis. I un cop hagin arribat els serveis d’emergències, no marxis del lloc de l’accident fins que aquests no t’ho indiquin.

infografia MMEE

Font: Mossos d’Esquadra

Fugir del lloc d’un accident: una mala decisió

“Fa uns 6 anys, vam investigar un accident al cinturó del Litoral, en el qual un turisme va fer caure una motorista i un tercer cotxe li va passar per sobre… Tots dos conductors, el del vehicle que la fa caure i el que li passa per sobre, s’aturen uns metres més endavant, miren què ha passat, un d’ells truca al 112, i decideixen marxar tots dos del lloc de l’accident.” Aquest és un dels molts exemples que ens podria explicar el sergent Rafa Aguilar, del Grup de Recerca i Documentació (GRD), la divisió dels Mossos d’Esquadra que investiga els accidents de trànsit.

IMG_6816 baixa

 

Dissortadament, l’abandonament del lloc de l’accident i l’omissió del deure de socors són més habituals del que ens puguem pensar. El 2018, hi va haver 198 accidents a les carreteres catalanes en els quals el conductor que va provocar el sinistre va fugir. D’aquests 198 sinistres, un va ser mortal. La tasca dels Mossos al capdavant del GRD és la d’investigar el lloc de l’accident, seguir les pistes i localitzar finalment el conductor que ha fugit del lloc de l’accident. En molts casos, això s’aconsegueix per la suma d’esforços i recursos que es posen a l’abast per localitzar el vehicle que ha fugit. En el cas que relatava el sergent Aguilar, es van localitzar els dos conductors: “Vam arribar a determinar la identificació del conductor que va fer caure la motorista per la trucada al 112. Del cotxe que li va passar per sobre, vam recuperar algunes peces que ens van permetre determinar el model del turisme. La setmana següent vam muntar un control en el mateix punt i vam buscar el turisme fins que el vam trobar, i als baixos tenia encara restes biològiques. Vam imputar un delicte d’homicidi imprudent i omissió del deure de socors als dos conductors”, explica Aguilar.

IMG_6818 baixa

La traçabilitat de les restes

En els sinistres en els quals un vehicle ha fugit del lloc de l’accident són molt importants les restes del vehicle que hi hagin quedat. Sovint, gràcies a aquestes restes es pot localitzar el vehicle fugat i el seu conductor. Si el vehicle ha estat reparat, s’afegeixen dificultats a la seva posterior localització però també hi ha vies per enxampar el responsable: “Quan el vehicle es munta a fàbrica, totes les peces tenen un rellotge, amb la indicació de l’any; a partir d’aquí, si per exemple tenim un vehicle del 2010 i trobem peces del 2017, sabem que alguna cosa s’ha reparat. Seguim les pistes, demanem dades d’aquests canvis de peces fins que finalment podem determinar si ha estat implicat en aquell accident”, explica el sergent Aguilar. “En els accidents amb fugida, treballem estretament amb el gremi de tallers: nosaltres llancem un avís que busquem un vehicle d’una marca i model concret i si entra en reparació un vehicle amb aquestes característiques i amb aquests danys, el taller ens dona l’avís”, precisa Aguilar.

Els motius

Segons el sergent a càrrec de la divisió d’investigació dels accidents de trànsit, no hi ha un perfil tipus de l’infractor que fuig del lloc de l’accident, però sí que hi ha uns denominadors comuns que s’acostumen a complir en aquests casos, com haver consumit alcohol, haver perdut tots els punts del carnet de conduir, no tenir passada la ITV, o no tenir l’assegurança del vehicle, per esmentar els exemples més habituals. “Sovint, són aquestes circumstàncies les que porten alguns conductors a prendre la decisió de fugir del lloc de l’accident; una acció que, de fet, és molt més greu que qualsevol d’aquestes circumstàncies”, puntualitza el sergent Aguilar.

IMG_6821 baixa

Reforma del Codi penal

El 20 de febrer d’enguany, va entrar en vigor la reforma del Codi penal, en la qual s’incorpora el delicte d’abandonament del lloc de l’accident i s’estableixen penes de fins a 4 anys de presó, si el conductor és responsable del sinistre, i també de fins a 6 mesos de presó, si un conductor arriba al lloc d’un accident amb víctimes i no s’atura a auxiliar-les. Amb aquesta mesura, àmpliament reclamada per les entitats que defensen les víctimes d’accidents, es pretén oferir més protecció a les víctimes dels accidents de trànsit.

Què cal fer si de sobte tens una avaria o un accident

Tots els conductors hem tingut en algun moment una avaria mentre circulàvem amb el nostre vehicle o hem patit algun accident. Són moments de nervis, en què és difícil saber reaccionar i seguir els passos adequats. En certa mesura, quedem indefensos, perquè ens trobem aturats en un lloc creat bàsicament per circular-hi. I si ens veiem obligats a sortir del cotxe, ens convertim en vianants a la carretera, una acció que es pot considerar de risc, atesa la nostra fragilitat.

cotxe avariat

Des del Servei Català de Trànsit donem una sèrie de consells que cal tenir en compte per tal de garantir la nostra seguretat, la dels que viatgen amb nosaltres i la de la resta d’usuaris de la via:

  • Mantingues la calma
  • Atura el vehicle fora de la carretera, si és possible, en un lloc on no entorpeixi el trànsit, per evitar nous accidents
  • Senyalitza la presència del teu vehicle amb els triangles, situats com a mínim a 50 metres davant i darrere del vehicle (en vies de doble sentit)
  • Activa els llums d’emergència i, si és de nit, també els de posició
  • Si has de sortir del vehicle, fes-ho per la part més segura i amb l’armilla reflectora obligatòria
  • Si t’acompanyen més persones, evita que circulin per la calçada, vigila la resta de trànsit, allunya’t de la calçada i, si pots, situa’t rere la tanca de protecció.

Són actuacions que cal tenir presents i que convé recordar si ens trobem en una situació com una avaria del vehicle o un accident. Seguint aquests consells bàsics, sobretot el de mantenir la calma, podrem gaudir més del nostre viatge sense la por de no saber reaccionar si ens passa alguna cosa a la carretera.

Els pares mai no haurien de plorar la mort d’un fill

Primer aniversari del tràgic accident d’autocar de Freginals

Aquesta setmana s’ha complert un any del tràgic accident d’autocar de Freginals (Montsià). El sinistre va ocórrer abans de les sis del matí al punt quilomètric 333 de l’autopista AP-7.  Un total de cinc autocars es desplaçaven de València a Barcelona, transportant estudiants d’universitats catalanes de diferents nacionalitats, i un d’ells va bolcar en aquest tram i va col·lidir amb un turisme.

En el vehicle sinistrat hi viatjaven una seixantena de persones, de les quals tretze van morir i trenta-sis més van resultar ferides de diversa consideració. De les víctimes mortals, set eren de nacionalitat italiana, dues alemanyes, una austríaca, una uzbeka, una romanesa i una francesa. En record d’elles i per acompanyar les seves famílies, aquesta setmana hi ha hagut dos sentits homenatges a Catalunya, un a Barcelona i l’altre a Freginals.

La Universitat de Barcelona ha recordat les tretze estudiants d’Erasmus que van perdre la vida en l’accident en un acte senzill i auster però, al mateix temps, solemne i molt emotiu.  Al silenciós i emblemàtic jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric, s’ha inaugurat un monument format per una magnòlia, que és de la mateixa espècie que l’arbre que hi ha a la plaça dels Arbres de Freginals, i tretze boixos, que simbolitzen cada una de les tretze noies. A banda, s’ha descobert una pedra commemorativa, procedent  de la muntanya de Montserrat, on figura inscrit «En memòria de les víctimes de l’accident de Freginals de 20 de març de 2016», que mantindrà viu per sempre el record de les alumnes.

A l’homenatge, que ha estat presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont , també hi ha intervingut el rector de la Universitat, Joan Elias; la degana de la Facultat d’Economia i Empresa, Elisenda Paluzie, i la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Alba Ambròs. A més, hi han participat el conseller d’Interior, Jordi Jané, i la directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech.

També hi han assistit el pare i la germana de la noia uzbeka que va morir, representants polítics del país i de les forces de seguretat i els serveis d’emergència que van intervenir el dia de l’accident, així com personal acadèmic i docent i alumnes i amics de les víctimes.

D’altra banda, al municipi del Montsià, a Freginals, també hi ha hagut un altre acte organitzat per l’Ajuntament i la Generalitat. Entre d’altres, hi han assistit els familiars de les tretze noies que van morir en aquest lloc de l’autopista.

Al costat de l’autopista AP-7, s’ha aixecat un monòlit on hi ha un arbre de ferro forjat amb tretze branques que acaben cadascuna amb una rosa.  A més, s’hi han plantat tretze xiprers en record de les noies que van morir.

Lluitem perquè mai més tornem a lamentar un accident tan tràgic. Un país no es pot permetre que cap persona perdi la vida a la carretera i, tot recordant el que es va dir en una carta escrita per un familiar d’una de les víctimes, “I genitori non dovrebbero  mai piangere la morte di un figlio” (els pares mai no haurien de plorar la mort d’un fill). I més si aquesta mort es podia haver evitat, com és el cas de la majoria dels accidents de trànsit.