2 de cada 10 víctimes mortals del 2020 eren motoristes

El 2020 ha estat un any atípic marcat per la pandèmia de la COVID-19. Les restriccions establertes han comportat un decrement de la mobilitat i també de la sinistralitat. Tot i aquest context, continua preocupant el col·lectiu dels motoristes, que, amb 21 morts en zona interurbana, han representat el 20% de la mortalitat que hi ha hagut en carretera o autopista, un total de 105 morts.  A més, 223 han resultat ferits de gravetat.

Durant l’any passat, hi va haver 5.477 accidents amb víctimes (morts, ferits greus o ferits lleus). D’aquests, en 1.439 s’hi van veure implicades motocicletes. Això representa el 26,3% del total de sinistres. Ara bé, si ens fixem només en els accidents amb motocicletes implicades amb morts i ferits greus, els sinistres van ser 239, i això representa el 44,3% del total d’accidents amb morts i ferits greus, 539.

Per demarcacions, 941 sinistres amb motos implicades van ocórrer a la demarcació de Barcelona, 227 a la demarcació de Girona, 181 a la demarcació de Tarragona i 90 a la demarcació de Lleida.

Dels 1.439 sinistres amb víctimes amb motocicletes implicades, gairebé la meitat van ocórrer amb un sol vehicle implicat i l’altra meitat amb més d’un vehicle. En concret, 727 únicament amb la moto i 712 amb la motocicleta i altres vehicles. En el cas dels 239 accidents amb motocicletes implicades amb morts i ferits greus, els que van tenir la moto com a únic vehicle implicat van ser el 43%, un total de 102.

Els tipus d’accident amb motocicletes implicades van ser, entre d’altres i per ordre d’importància:

  • caigudes a la via: 453
  • encalços: 282
  • sortides de via: 220
  • fregaments o col·lisions laterals: 162
  • envestides (frontal lateral): 122
  • atropellaments: 8

Com es pot veure, l’atropellament és el tipus d’accident que menys va tenir lloc.

Si ens fixem només en els accidents amb morts i ferits greus, els 239, hi ha hagut alguns canvis. Els més nombrosos van ser les sortides de via, amb 47 sinistres, seguits dels encalços, amb 29; les caigudes a la via, amb 27; les envestides (frontal lateral), amb 27; els fregaments o col·lisions laterals, amb 27, i les col·lisions frontals, amb 26.

Tenint en compte la franja d’edat, el tram de 45 a 54 anys va ser el que va concentrar el nombre més alt de víctimes (morts, ferits greus o ferits lleus): 366.  El van seguir els trams de 15 a 24 anys, amb 331; de 25 a 34 anys, amb 319, i de 35 a 44 anys, amb 317. La franja que va concentrar menys motoristes afectats per accident de trànsit és la de més de 74 anys, amb 11 víctimes, i la de 0 a 14 anys, amb 12.

Pel que fa al tipus de dia en què van tenir lloc els sinistres amb víctimes amb motocicletes implicades, 795 van passar entre dilluns i dijous i 644 entre divendres i diumenge.

En relació amb les vies on hi va haver els sinistres amb víctimes amb motocicletes implicades, cal destacar la C-31, amb 88 accidents; la N-II, amb 66; la C-32, amb 62; la C-58, amb 44; l’A-2, amb 40, i la C-17 amb 38.

Riscos sobre les dues rodes i mesures de protecció

Hi ha una sèrie de riscos als quals s’exposen els motoristes pel fet de conduir o viatjar en un vehicle de dues rodes, que els fan més vulnerables. Entre d’altres, la inestabilitat del vehicle, que obliga a utilitzar el propi cos de contrapès i a estar atent no només al trànsit, sinó també a l’equilibri sobre el vehicle; les dimensions de la motocicleta o ciclomotor, que fan que el motorista corri el risc de no ser vist pels altres usuaris de la via pública, i la manca de carrosseria, que exigeix  portar l’equipament adequat. Això significa utilitzar el casc –integral i homologat–, l’espatllera o tortuga, els guants, la jaqueta i pantalons llargs o granota i les botes –fins als turmells.  A més, com els altres usuaris de la via pública, també cal que tinguin en compte la importància de senyalitzar els moviments, sobretot els desplaçaments laterals, que poden ser més ràpids sobre una motocicleta. En aquest sentit, s’han de senyalitzar amb els intermitents en tot moment i sempre amb claredat. Així mateix, cal respectar la distància de separació amb el vehicle precedent, que ha de ser prou àmplia per poder aturar el vehicle sense risc de col·lidir-hi. Amb una actitud  prudent i responsable, ja sigui al volant o al manillar, contribuirem a una mobilitat més segura i amb menys sinistres.

Cinc trets característics del motorista accidentat

Aquesta setmana el Servei Català de Trànsit ha engegat una campanya preventiva centrada en els motoristes, en la qual es controlarà l’ús del casc, les infraccions de les normes de circulació o les condicions tècniques de la moto, entre altres accions previstes.

Enguany, la sinistralitat d’aquest col·lectiu se situa per sota del 2019, en un context, però, marcat per una davallada general de la sinistralitat arran de les restriccions de mobilitat decretades per frenar la propagació de la COVID-19. Aquest any, fins al 21 de juliol, hi ha hagut 10 motoristes morts i 102 ferits greus a la xarxa viària interurbana, quan en el mateix període de l’any 2019 hi va haver 27 motoristes que van perdre la vida i 169 ferits de gravetat. No obstant, darrerament s’han produït diversos accidents greus amb motoristes implicats, una sinistralitat que va registrar un pic important el cap de setmana del 3 al 5 de juliol, en què van perdre la vida tres motoristes.

This slideshow requires JavaScript.

Perfil del motorista accidentat

Quines són les constants que es repeteixen al llarg dels anys en els sinistres de trànsit amb motos implicades? Si radiografiem la sinistralitat d’aquest col·lectiu dels darrers cinc anys, s’observen cinc trets distintius que predominen en els accidents amb morts i ferits greus:

  1. En carretera: el 60% dels accidents mortals en moto ocorren en zona interurbana.
  2. Edat de 25 a 54 anys: aquesta franja d’edat acumula dues terceres parts del total de víctimes greus en moto a la carretera.
  3. Homes: representen el 86% del total de motoristes morts i ferit greus en carretera i el 80% en ciutat.
  4. Franja de tarda: tot i que els matins de dissabte i diumenge acumulen un 22% del total de morts o ferits greus, la franja de la tarda acumula més víctimes en carretera. Les tardes de divendres, dissabte i diumenge mostren una accidentalitat més elevada que la resta de tardes de la setmana.
  5. Amb bon temps: entre maig i octubre es produeix un augment de víctimes en aquest col·lectiu en carretera, quan la meteorologia és més favorable a l’ús de la moto.

Atès que ens trobem en plena època estival, amb múltiples desplaçaments de llarg i curt recorregut, i tenint en compte que la població ha viscut un llarg confinament, des del Servei Català de Trànsit insistim a evitar qualsevol relaxament en els desplaçaments d’oci. Tal com manifestava el director de l’SCT, Juli Gendrau, en la presentació de la Formació 3.0 per a motoristes, “després del confinament, hi ha moltes ganes d’anar en moto, però venim de moltes setmanes en què hi havia una falsa sensació de seguretat perquè hi havia menys trànsit i ara aquest s’està recuperant i cal estar més atents”.

Desescalada i motocicletes

Des de l’inici de l’estat d’alarma, molts motoristes s’han preguntat quan podrien tornar a conduir la seva motocicleta i quan seria possible viatjar amb un acompanyant. En aquest apunt, mirarem d’aclarir aquests dubtes per intentar contribuir a una mobilitat més segura d’aquest col·lectiu.

A la fase prèvia a la progressiva desescalada, abans de la fase 0, només es permetia l’ús individual de la motocicleta i només si es feia alguna activitat justificada com ara anar a treballar, comprar o desplaçar-se cap a un centre sanitari. A més, en general, no es podia portar cap acompanyant al darrere.

Des de la fase 0 i també a la fase 1, dues persones ja poden viatjar a la mateixa motocicleta si viuen juntes. Si no és així, també poden desplaçar-se plegades si porten casc integral o bé casc amb visera juntament amb una mascareta. Recordem, però, que segons informa Protecció Civil, durant la fase 1 no es pot sortir a passejar amb la moto; per tant, els motards encara no poden sortir per gaudir dels revolts.

Durant les fases 1 i 2, no es pot circular fora de la regió sanitària on ens trobem, encara que durant la segona fase es flexibilitzin les activitats socials que podem fer. Per recuperar la circulació normal, caldrà esperar a la fase 3, tot i que no es podrà viatjar a municipis que pertanyin a una altra regió sanitària si aquests es troben a la fase 2.

Consells d’higiene i autoprotecció

Més enllà de la normativa, cal tenir en compte alguns consells d’higiene i autoprotecció. Per conduir la motocicleta, cal continuar fent ús d’un equipament adequat i portar casc, espatllera, guants, jaqueta i pantalons o granota, i botes fins als turmells. A més, cal que netegem i desinfectem aquest equipament cada cop que ens desplacem, especialment els guants, ja que poden afavorir un possible contagi de la COVID-19.

Moto 3

També és aconsellable comprovar la bateria, l’enllumenat, els pneumàtics i els frens de la motocicleta, entre d’altres, per poder tenir a punt el vehicle a mesura que avanci la desescalada i tinguem menys limitacions a l’hora de desplaçar-nos. A més, cal extremar les mesures d’higiene a l’hora de mantenir la moto. Podem passar un drap de cotó, tovalloletes d’un sol ús o paper de cuina amb aigua i sabó o bé amb solucions hidroalcohòliques per sobre dels elements que estan més en contacte amb les mans, com ara el manillar i els retrovisors.

Finalment, convé recordar que cal respectar els límits de velocitat, encara que el volum de trànsit sigui escàs, ser prudents en els nostres desplaçaments i respectar escrupolosament les normes de circulació. Aquest mes de maig hi ha hagut a la nostra xarxa viària 6 accidents mortals amb sis morts. D’aquestes sis víctimes mortals, tres eren motoristes. I en els tres casos es va produir una sortida de via, el que pressuposa bé una velocitat inadequada o bé una possible distracció del motorista. Des de l’SCT, apel·lem a la responsabilitat dels motoristes i de la resta de conductors per assolir una mobilitat segura. Respectem les directrius de l’estat d’alarma i extremem les mesures d’higiene i assolirem també entre tots una mobilitat saludable.

Motos y Formación 3.0

Los motoristas son unos de los usuarios más vulnerables en la carretera, junto a los peatones y los ciclistas. El riesgo de que un motorista tenga un accidente es más elevado y las consecuencias pueden ser más graves a causa de la menor estabilidad y la falta de protección que ofrecen las motocicletas. Para evitar accidentes es importante que el motorista tenga un gran dominio de la moto. En este sentido, desde el Servicio Catalán de Tráfico se ofrece la actividad formativa denominada ‘Formación 3.0’. Son sesiones prácticas de conducción adaptadas a todos los niveles que se desarrollan en carreteras abiertas, frecuentadas por motoristas y con riesgo de accidentalidad. Los participantes son guiados y grabados por los instructores, para visionar posteriormente las grabaciones y comentar las actitudes poco seguras o los errores que hayan observado.

Solo hay que llevar la moto, el equipamiento y, sobre todo, ganas e interés por mejorar la seguridad al manillar. Las formaciones se hacen normalmente durante las mañanas de los fines de semana. Para participar no hace falta inscripción previa, solo se tiene que ir el día de la formación al punto de encuentro donde se inicia cada sesión. No obstante, para facilitar la distribución de los grupos, sí que se ofrece la inscripción gratuita a través de un formulario.

. Los 10 principales errores detectados en las actividades de Formación 3.0


1.
Velocidad poco adecuada al entorno: excesiva velocidad de entrada a una curva. Eso pasa a causa de la confianza que transmiten las motos modernas; el conductor sobrevalora sus capacidades y cuando entra rápido castiga demasiado el neumático de la rueda delantera.

Consejo: reducir la velocidad hasta encontrar el ritmo adecuado y un amplio margen de seguridad.

2. Anticipación a imprevistos: se han detectado algunos errores en el reconocimiento de situaciones de riesgo para reaccionar anticipadamente (se mira demasiado cerca) y se acaba improvisando.

Consejo: aplicar siempre la conducción defensiva, prevenir y anticiparse; incluso desconfiar. Escanear constantemente el entorno.

3. Trazado de curvas incorrecto: algunos motoristas entran demasiado pronto en la curva, de manera que comprometen la salida (más inclinación) y castigan innecesariamente la estabilidad de la moto. Poco conocimiento de las técnicas adecuadas.

Consejo: aplicar la técnica correcta utilizando todo el espacio disponible.

4. Aprovechamiento del espacio: invasión del carril contrario en curvas entrelazadas. Este hábito provoca que se circule a mayor velocidad y, si aparece un vehículo en sentido contrario, se tiene demasiada velocidad para rectificar con eficacia.

Consejo: aumentar el margen de seguridad, contemplar solo la utilización de nuestro carril.

5. Respecto de las normas: poca conciencia de adaptarse a la velocidad de la vía, sobre todo en vías secundarias. Señales de STOP no respetadas correctamente y línea continua no siempre respetada.

Consejo: no bajar la guardia y respetar en todo momento las normas.

6. Motocicleta inadecuada al nivel técnico de conducción: hay motocicletas que no se adaptan a las características del usuario, bien sea por su edad, estatura, peso o condición física, o por la capacidad técnica, conocimientos y habilidades del conductor.

Consejo: tener en cuenta todos nuestros condicionantes cuando compramos el vehículo.

7. Poca eficacia en el frenado y poca reducción correcta de las marchas: desconocimiento general de la técnica de frenado correcta.

Consejo: conocer y utilizar correctamente toda la potencia de desaceleración del vehículo.

8. Actitud cuando se rueda en grupo: normalmente es positiva, pero en algunos grupos se hacen demasiadas bromas o comentarios y se acaba circulando más rápido de lo que la técnica que se tiene recomienda.

Consejo: humildad y serenidad durante la conducción.

9. Falta de confianza cuando se conduce: algunas veces, se han visto participantes con poca confianza en sí mismos, circulando en tensión y generando situaciones de riesgo.

Consejo: una formación continuada y adaptada a las necesidades del conductor.

10. Mantenimiento de la motocicleta: se ha detectado un excesivo desgaste de los neumáticos. Pastillas de freno muy justas de desgaste. Cadena descuidada y retrovisores mal regulados.

Consejo: la motocicleta es una máquina que requiere un buen mantenimiento para conseguir la eficacia en su funcionamiento.

Motos i Formació 3.0

Els motoristes són uns dels usuaris més vulnerables a la carretera, al costat dels vianants i dels ciclistes. El risc que un motorista tingui un accident és més elevat i les conseqüències poden ser més greus a causa de la menor estabilitat i la manca de protecció que ofereixen les motocicletes. Per evitar accidents és important que el motorista tingui un gran domini de la moto. En aquest sentit, des del Servei Català de Trànsit s’ofereix l’activitat formativa anomenada ‘Formació 3.0’. Són sessions pràctiques de conducció adaptades a tots els nivells que es desenvolupen en carreteres obertes, freqüentades per motoristes i amb risc d’accidentalitat. Els participants són guiats i enregistrats pels instructors, per visionar posteriorment les gravacions i comentar les actituds poc segures o les errades que hagin observat.

Només cal dur la moto, l’equipament i, sobretot, ganes i interès per millorar la seguretat al manillar. Les formacions es fan normalment durant els matins dels caps de setmana. Per participar-hi no cal inscripció prèvia, només s’ha d’anar el dia de la formació al punt de trobada on s’inicia cada sessió. No obstant això, per facilitar la distribució dels grups, sí que s’ofereix la inscripció gratuïta a través d’un formulari.

. Els 10 principals errors detectats a les activitats de Formació 3.0

  • Velocitat poc adequada a l’entorn: excessiva velocitat d’entrada a un revolt. Això passa a causa de la confiança que transmeten les motos modernes; el conductor sobrevalora les seves capacitats i quan entra ràpid castiga massa el neumàtic de la roda davantera.

Consell: reduir la velocitat fins a trobar el ritme adequat i un ampli marge de seguretat.

  • Anticipació a imprevistos: s’han detectat algunes errades en el reconeixement de situacions de risc per reaccionar anticipadament (es mira massa a prop) i s’acaba improvisant.

Consell: aplicar sempre la conducció defensiva, prevenir i anticipar-se; fins i tot desconfiar. Escanejar constantment l’entorn.

  • Traçat de revolts incorrecte: alguns motoristes entren massa aviat al revolt, de manera que en comprometen la sortida (més inclinació) i castiguen innecessàriament l’estabilitat de la moto. Poc coneixement de les tècniques adequades.

Consell: aplicar la tècnica correcta utilitzant tot l’espai disponible.

  • Aprofitament de l’espai: invasió del carril contrari en revolts entrellaçats. Aquest hàbit provoca que se circuli a més velocitat i, si apareix un vehicle en sentit contrari, es té massa velocitat per rectificar amb eficàcia.

Consell: augmentar el marge de seguretat, plantejar-se només la utilització del nostre carril.

  • Respecte de les normes: poca consciència d’adaptar-se a la velocitat de la via, sobretot en vies secundàries. Estops no respectats correctament i línia contínua no sempre respectada.

Consell: no abaixar la guàrdia i respectar en tot moment les normes.

  • Motocicleta inadequada al nivell tècnic de conducció: hi ha motocicletes que no s’adapten a les característiques de l’usuari, bé sigui per la seva edat, estatura, pes o condició física, o per la capacitat tècnica, els coneixements i les habilitats del conductor.

Consell: tenir en compte tots els nostres condicionants quan comprem el vehicle.

  • Poca eficàcia a la frenada i poca reducció correcta de les marxes: desconeixement general de la tècnica de frenada correcta.

Consell: conèixer i utilitzar correctament tota la potència de desacceleració del vehicle.

  • Actitud quan es roda en grup: normalment és positiva, però en alguns grups es fa massa bromes o comentaris i s’acaba circulant més ràpid del que la tècnica que es té recomana.

Consell: humilitat i serenitat durant la conducció.

  • Falta de confiança quan es condueix: alguns cops, s’han vist participants amb poca confiança en si mateixos, circulant en tensió i generant situacions de risc.

Consell: una formació continuada i adaptada a les necessitats del conductor.

  • Manteniment de la motocicleta: s’ha detectat un excessiu desgast dels neumàtics. Pastilles de fre molt justes de desgast. Cadena descuidada i retrovisors mal regulats.

Consell: la motocicleta és una màquina que requereix un bon manteniment per aconseguir l’eficàcia en el seu funcionament.

L’esforç per reduir la sinistralitat dels motoristes és de tots!

El dijous 28 de juny va tenir lloc a la sala d’actes del Departament d’Interior la jornada “Diàlegs sobre seguretat viària de motocicletes” que va aplegar més de 120 experts de diferents institucions, associacions i empreses vinculades al món de la motocicleta per reflexionar sobre els principals reptes als quals s’enfronta la seguretat viària en el sector dels vehicles motoritzats de dues rodes.

imatge photocallEls ponents i els assistents a la jornada van participar del photocall  instal·lat a la recepció que consistia a col·locar una marca en un mapa en aquell ítem que personalment consideraven més important de cara a millorar la seguretat viària de les motocicletes. També van poder fotografiar-se en format Instagram.

Aquesta jornada vol ser el tret de sortida de la campanya de conscienciació de  seguretat viària adreçada a motoristes sota els missatges #Km0RutaCapalCanvi #0victimes #EntreTotsFemSeguretat i que també vol fer partícips a la resta de conductors i usuaris.

Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit, encarregat d’inaugurar i cloure l’acte, va assegurar que “la jornada ha servit per originar idees, propostes i bones pràctiques. A curt termini, servirà per fer actuacions des de l’SCT”. El director va afegir que “tots acabem amb deures per fer” i que “les motos són una absoluta prioritat per l’SCT”.

El titular de l’SCT també va alertar del repunt de víctimes mortals de motoristes que s’ha registrat aquest any, sobretot durant els mesos de febrer, març i abril, i en aquest sentit va destacar que fins a la data havien mort a la xarxa viària catalana 21 motoristes. “Aquesta jornada arriba en un moment oportú perquè amb el bon temps augmenta la quantitat de motoristes que circulen en carreteres i ciutats, i perquè la motocicleta continua sent un fet diferencial a Catalunya” –va remarcar Gendrau.

L’eix central dels diàlegs de la jornada va ser la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes, el director de l’SCT va esmentar que “la càtedra és l’instrument que ha de donar sentit a la prescripció de polítiques actives de seguretat viària en l’àmbit de les motocicletes”.

La trobada va comptar amb la ponència d’Antonio Avenoso, president de l’ETSC (European Transport Safety Council), sobre: “Motociclisme segur: desafiaments i oportunitats i a on va destacar que: “La Unió Europea s’ha marcat l’objectiu de reduir, des del 2011 fins al 2020, a la meitat el nombre de víctimes mortals per accidents de trànsit però no anem per bon camí perquè hi ha hagut un petit repunt”.

A continuació, Juan Velázquez, de la Universitat Politècnica de Catalunya, va presentar els resultats de la Càtedra de Seguretat Viària de Motocicletes-creada per l’SCT fa tres anys- i que va aportar conclusions sobre els principals paràmetres de la sinistralitat viària dels motoristes a Catalunya i sobre mesures que es podrien implementar de manera eficaç, basades en experiències d’altres països amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat d’aquest col·lectiu. Aquestes són algunes de les conclusions:

  • Prop d’una tercera part dels accidents de motocicleta greus es produeixen en interseccions i és en les incorporacions en forma de T on es produeixen més ferits i víctimes mortals
  • La causa principal dels sinistres de motocicleta sola és la velocitat inadequada (34,7%) i la manca d’atenció (25,2%)
  • Els accidents més freqüents són els de tipus encalç, en corba o en recta, i col·lisió frontal (35,8%), seguit dels accidents registrats en interseccions (17,9%). Dels accidents per encalç, la majoria es produeixen en via recta i d’altres en retencions.
  • Quant a la lesivitat, en gran part dels casos, els motoristes resulten ferits de gravetat (80,3%) i l’edat més freqüent de les víctimes és la franja compresa entre els 41 i els 50 anys

  • Quan el motorista no intenta evadir la col·lisió, és més elevada la seva gravetat
  • Les motocicletes més accidentades són les de 125 cc (22%) i les de 600-700 cc (26,2%)
  • Els errors més freqüents en col·lisió d’unitats són, per part de la motocicleta, la manca d’atenció (27,9%) i la manca de distància de seguretat (12,7%), i de l’altre vehicle, el fet de no respectar la prioritat de pas (un 38,9%).

Finalment, Velázquez va recomanar als motoristes: “inverteix en la teva seguretat: en roba i proteccions homologades, en vehicles amb mesures de control i seguretat. No tot ho ha de fer la carretera”.

La resta de la jornada va continuar amb quatre diàlegs a on es va debatre en relació al control i l’efectivitat sobre la mobilitat en motocicleta, com millorar la infraestructura per a les motos, la innovació i seguretat per protegir el motorista i l’èxit (o no) de les campanyes de conscienciació adreçades a aquest col·lectiu.

Al nostre canal Youtube trobareu un vídeo-resum de la jornada: https://www.youtube.com/watch?v=Z8FLHug0kQ4 

 

EuroRAP: mapa de l’accidentalitat a Catalunya

Ahir es va presentar la 16a edició de l’estudi d’avaluació de carreteres EuroRAP (European Road Assessment Programme), que analitza l’accidentalitat a la xarxa viària catalana. El RACC ha comptat amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona per elaborar aquest estudi que relaciona l’accidentalitat (morts i ferits greus) en un tram concret de carretera amb la seva intensitat mitjana de trànsit diària (IMD). L’objectiu de l’EuroRAP és la millora de la seguretat viària en carretera i, a Catalunya, es publica cada any des del 2002.

En l’àmbit de Catalunya, l’EuroRAP analitza la distribució dels accidents amb morts i ferits greus que es produeixen a les nostres carreteres més importants (aquelles que tenen un volum de trànsit superior a 5.000 vehicles diaris) en períodes concatenats de tres anys. Per això, la xarxa es divideix en trams, que s’analitzen des de dues vessants:

  • La concentració d’accidents greus per quilòmetre
  • El risc de patir un accident greu en funció del total de vehicles que passen per cada tram i la longitud del tram

En aquesta línia, també analitza la concentració d’accidents de moto i ciclomotor per km, així com de vehicles pesants. L’objectiu final és que l’usuari disposi d’una guia de risc de la carretera per on circula i així pugui adaptar la seva conducció a les condicions de la via.

Accident (foto Mosso R.Codina)L’edició d’enguany de l’EuroRAP ha analitzat 6.362 km de la xarxa viària catalana (carreteres interurbanes i travesseres), que representen el 52% del total (12.138 km), i destaca que el risc de patir un accident greu o mortal a la xarxa analitzada ha disminuït un 3,6% respecte al trienni anterior, malgrat que en els últims dos anys s’ha produït un estancament en la reducció de víctimes mortals. D’altra banda, els quilòmetres amb un índex de risc “molt baix” i “baix” representen quasi la meitat (46%) de la xarxa viària analitzada i, en canvi, els quilòmetres de risc “alt” i “molt alt” sumen una tercera part (33%) de la xarxa. Girona i Barcelona són les dues demarcacions amb un percentatge més alt de quilòmetres de risc “molt alt”.

Trams amb més i amb menys risc

La carretera de l’Arrabassada (BP-1417), entre Barcelona i Sant Cugat, és el tram amb més risc d’accident a Catalunya, per segon any consecutiu. El segon tram amb més risc se situa a la BV-1221, entre Terrassa i Matadepera. L’informe de l’EuroRAP destaca, a més, l’alta proporció d’accidents de moto respecte al total d’accidents amb morts i ferits greus en aquests trams: en el tram de la BP-1417 representen el 81%, i en el tram de la BV-1221, el 67%.

D’altra banda, els trams amb menys risc se situen majoritàriament en vies desdoblades. A més a més, enguany tres vies locals convencionals de calçada única també se situen entre les deu més segures de Catalunya. L’estudi conclou que 529 km tenen un risc igual a zero.

Quant als trams de la xarxa viària on es registren més accidents per quilòmetre (en aquest cas, sense tenir en compte el volum de trànsit que hi passa), el que acumula més accidentalitat greu és a la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès. El segon tram amb més accidents se situa a la C-31 entre el Prat de Llobregat i l’Hospitalet. En aquesta classificació, de nou les motocicletes i els ciclomotors hi tenen un pes molt elevat, ja que representen més del 80% dels accidents amb morts i ferits greus en trams de vies com la C-31, la C-32 i la Ronda Litoral.

Accidentalitat de motos i camions

Segons les dades analitzades per l’EuroRAP, en el 42% de tots els accidents amb morts i ferits greus hi ha estat involucrada com a mínim una moto o un ciclomotor, i la seva sinistralitat ha augmentat un 36% des del 2013. L’entorn metropolità de Barcelona és on es concentren més accidents greus de motoristes. El tram amb més accidents de moto i ciclomotor també és a la C-58, entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès.

Finalment, la Ronda Litoral esdevé alhora el tram amb més concentració d’accidents de vehicles pesants i de motocicletes. En el cas dels camions, l’N-340 i l’A-2 aglutinen sis dels deu trams amb més concentració d’accidents de vehicles pesants.

L’equipament, clau a l’hora de protegir-se!

El cap de setmana passat, van morir tres motoristes a la xarxa viària catalana. Amb aquests, ja són 36 els motoristes morts aquest any d’un total de 119 víctimes mortals, el 30,2%. L’any passat, en el mateix període, n’hi havia hagut 26. Les dades són preocupants i constaten la vulnerabilitat d’un col·lectiu que, si bé ha de respectar com la resta d’usuaris les normes de circulació i compartir amb responsabilitat la via pública, només compta amb el seu equipament com a única protecció en cas de caiguda o accident.

L’equipament és per als motoristes el que la carrosseria és per als conductors de la resta de vehicles. Els motoristes no tenen ni coixins ni cinturons de seguretat, ni tampoc para-xocs ni reposacaps que minimitzin el cop o les lesions en cas de patir un accident. Per tot això, en l’apunt d’avui repassarem l’equipament que han de portar, els elements que el conformen i la protecció que ofereixen.

Elements de protecció

El casc. És l’element de protecció obligatori per a qualsevol persona que vagi en moto, inclosos els passatgers. El casc protegeix el cap, la part més fràgil del cos, on es produeixen lesions més greus en cas d’accident. A més de minimitzar l’impacte contra el terra, un vehicle o qualsevol altre element, protegeix la cara de possibles cremades amb el paviment o de lesions. També cobreix els ulls i evita que les brosses o la pols hi puguin entrar.

Espatllera o tortuga. Aquesta peça protegeix la columna vertebral i pot evitar lesions medul·lars greus. En el moment de la compra és important comprovar que estigui homologada.

Guants. Quan tenim un accident, l’acte reflex és parar el cop amb les mans, per això és convenient utilitzar guants que tinguin reforços al palmell i al dors. A més, no podem oblidar que els guants també ens protegeixen de les inclemències del temps.

Jaqueta i pantalons o granota. A part de convertir-se en la segona pell del motorista, aquestes peces serveixen per millorar la seva visibilitat, per això és bo que siguin de colors vius i que tinguin detalls reflectors. També cal que s’ajustin al cos i que permetin llibertat de moviments.

Botes. Per al calçat, el més recomanable són les botes fins als turmells, ja que poden evitar ferides greus produïdes per abrasió. A l’hora de comprar-les, cal assegurar-se que la sola és  antilliscant perquè els peus no patinin sobre els pedals.

motoristes_equipament

Riscos afegits durant la conducció

A banda de l’equipament, també cal tenir en compte que hi ha una sèrie de riscos als quals s’exposen els motoristes pel fet de conduir o viatjar en un vehicle de dues rodes. Entre d’altres, la inestabilitat del vehicle, que obliga a utilitzar el propi cos de contrapès i a estar atent no només al trànsit sinó també a l’equilibri sobre el vehicle, i les dimensions de la motocicleta o ciclomotor, que fan que el motorista corri el risc de no ser vist pels altres usuaris de la via pública.

Els cinc errors més habituals dels motoristes

Formació30_Manresa (4)

Els motoristes, juntament amb els ciclistes, són els conductors més vulnerables a la carretera. El fet de no tenir una protecció com sí que la tenen els conductors de la resta de vehicles, fa que es converteixin en un dels col·lectius més exposats quan es produeix un accident de trànsit.

No obstant això, cal tenir present que un equipament de protecció correcte juntament amb una conducció responsable poden minimitzar tant el risc de patir un accident com els efectes en cas de produir-se. Per això és important conèixer quins són els errors més freqüents que cometen els motoristes amb l’objectiu de poder-los evitar i garantir una conducció segura.

Segons les dades recollides a partir del programa de Formació 3.0, que realitza el Servei Català de Trànsit, aquests són els errors més comuns comesos pels motoristes:

1.    Velocitat poc adequada a l’entorn. L’excés de confiança és una de les principals causes que fa que els conductors no respectin els senyals de velocitat i que no s’adaptin a les circumstàncies meteorològiques, de la via o del trànsit.

2.    Traçat incorrecte dels revolts. S’ha detectat que els motoristes acostumen a entrar massa aviat als revolts, fet que compromet l’estabilitat del vehicle.

3.    Desconeixement de la tècnica de frenada. Saber frenar la moto correctament és imprescindible. No totes les motos reaccionen igual ni sempre es frena de la mateixa manera.

4.    Mal aprofitament de l’espai. La invasió del carril contrari o de la cuneta en els revolts fa que s’augmenti la velocitat i sigui més difícil rectificar.

5.    Falta de manteniment. Mantenir la moto en bon estat és vital. Revisar el bon funcionament d’alguns elements és bàsic per garantir la seguretat.

Abans de conduir una moto, evita aquests errors. Una conducció responsable et pot salvar la vida.